dilluns, 31 de gener del 2011

Darrièr pòst

Uèi, es lo darrièr pòst del mes de genièr.
Sabi pas s'avètz remarcat mas aqueste mes, ai fach un pòst per jorn. Ok, rai, per d'unes me soi pas gaire esquichada, mas n'i a agut un per jorn! Èra per donar un pauc de trabalh al Corrector per son mes d'ensag de Corrector Oficial del Blòg de Mela per veire se lo li fasiái lo CDI o pas.
Espèri que vos sètz pas acostumats a aquel ritme qu'ai pas previst de lo manténer!
Per Febrièr, serà l'opcion "Blòg light" qu'ai una molonada de causas en retard.

Coma de costuma, vos remandi suls blògs que i a a drecha mai que mai los de mos pichonets...
e per cambiar, anatz legir de blògs en lenga estranha:

Lemosina... ben en lemosin, pardina.
 
Vos senhali que Pibola es a completar son blòg e recapta las causas coma cal amb de categorias plan organizadas. Anatz veire las fòtos, aquò's exotic.

E doblidètz pas de lor daissar de comentaris, aquò fa totjorn plaser e motiva per contunhar :)



Lo potonàs :)

diumenge, 30 de gener del 2011

To blog or not to blòg.

L'autre jorn, un amiga me diguèt qu'un collèga li diguèt que "los blògs, aquò's fotut", e mai "ara, alai ont cal èsser, es sus Twitter o Facebook". 

Ieu ai totjorn quatre trens de retard sus la mòda.
E me demandi.
Twitter: te cal escriure çò qu'as de dire en mens de 140 caractèrs e aquò t'obliga a te centrar, l'escomesa m'agrada.
Facebook: ai l'impression que lo mond clican "m'agrada" sens pas res legir, i a una molonada d'informacions. Tròp tròp tròp, se pòt pas res legir.
Mas, finalament, çò que m'agrada pas e me frena per passar sus aquelas plataformas, es lo costat "sècta": as d'"amics", de "seguidors" ja que soi drogada a mas estadisticas (aquò ven patologic!), me vesi pas migrar sus una causa ont saurai lo nombre exacte de mond que seguisson mas conariás. E onèstament, qual se vendriá abonar a mas conariás sus twitter? Aquò vai quand siás Segolena e que dises una borda cada còp que dubrisses la boca, mas ieu??? 
Puèi la causa que m'agrada pas brica, es que cal que lo mond fagan partida de ta sècta, que siaguèsson abonats a la meteissa sècta que tu e m'agrada pas. Òc, o sabi, me podètz respondre que "blogspot" es una plataforma de Google, grand big bòsso d'internet que crompa tot e, en faire mon blòg aquí dessús, caucioni aquel monopòli. Vertat. Mas aquí i soi plan. E quand vesi las autras plataformas de blògs, aquela d'aquí me sembla la melhora. 
Puèi en mai d'aquò, en essent sus Blogspot, soi ben referenciada per Google e aquò fa venir de mond ; pas de milierats tanpauc, mas permetèt al Quequejaire , al Joan dau Peiroton, al Cercaval e quauques autres d'arribar aquí.
Aquò cambiariá lo mejan d'expression, lo microblogging
Mas lo mond an la costuma de venir aquí, emai sachèsson pas prononciar l'adreiça :P
E las rets socialas aquò te manja un temps qu'es afrós.
Un còp de mai, sabi pas.

dissabte, 29 de gener del 2011

Sonomètre

Soi a cercar un ostalon de logar per una dimenjada a la fin de febrièr. 
Sul sit dels Gites de France, ai quatre critèris de seleccion: 
- a l'endrech que vòli
- dubèrt fin de febrièr
- polit
- 100€ maximum per la dimenjada

Dins ma seleccion, ai quatre finalistas. Ara, me cal far un classament. (qual a dich en doça que soi psicorigida??). A qué servís lo classament? E ben a qual vau telefonar en primièr, pardina!
Per lo classament, agachi se i a internet perque soi una geekassa. Es reglat: an pas internet (raaaaaaaaaaa). Alara, agachi lo lièch perque soi una fenhantassa o una coquinassa o los dos a l'encòp. E ben un dels ostalons, i a un lièch estil Loís XIV plan polit amb de fusta dabans, darrièr e suls costats. E ben, sus mon papièr, ai marcat "lièch que fa de bruch".

Supòrti pas quand lo lièch fa mai de bruch que ieu.

Hèm TV




Lo Magnific Síndic n'aviá parlat sus son blòg, ara es en linha: HÈM TV!

Mos naps

Soi segura que dempuèi que vos demandèri conselh, vos demandatz totes de qué faguèri de mos dos quilos de naps.
E ben, coma tot lo mond diguèt qu'aquò èra bon crus, ne prenguèri un, lo raspèri amb una pastanaga (valor segura). Mas abans de lo raspar, te lo  cal pelar, e lo nap, es pas coma los paquets de cigarretas ont es marcat "fumar tuga", lo nap, te prevenon pas de res. Es pas marcat "lo nap es desgulasse". Es pas marcat "lo nap quand lo pelas, aquò pudís a cimèc espotit". Ara, sètz prevenguts.


Nap e pastanaga raspats:
Èra plan desgulasse.
Alara, i botèri de vinagreta:
Oè, quichèri un pauc sul vinagre balsamic :D
E èra pas bon tanpauc.


Alara, i apondèri de granas magicas:
E ben, aital, èra plan bon! Las granas: virasolelh, cogorda (aquò's bon per la prostata!) e sesam.


Ensagèri quicòm mai, que pas que de veire la fòto comprendretz qu'es una causa afrosa que ne parlarem pas:


Kebab Power!!!!

divendres, 28 de gener del 2011

A la ràdio

Cada setmana, vau contar de conariás a Ràdio Lenga d'Òc. Perqué? Perque l'animator del miègjorn m'o a demandat e quand un òme me demanda quicòm, ieu disi de òc. 
I parli cada divendres a  miègjorn e mièja pendent un vintenat de minutas. 
Es en dirècte e organizi un rambalh joiós. L'emission de miègjorn se ditz Causa Nòstra, lo títol fa un pauc mafiós, es perque es una emission seriosa. Tota la setmana, l'animator parla de politica, de geopolitica, d'espòrt, enfin, de causas seriosas, amb de convidats que parlan plan seriosament e que fan pas rire. E lo divendres, i vau e bim, i a lo rambalh, las conariás e los rires. Quand escoti l'emission, la setmana, me demandi totjorn de qué i vau fotre lo divendres a i contar de conariás mai gròssas que ieu o perqué l'animator me demanda de far l'emission. Rai, tant que me foton pas defòra, i vau.
Mas Radio Lenga d'Òc fan de redifusions. Reciclan. 
E sovent, la setmana seguenta, o un mes mai tard, o un an aprèp, me tòrni ausir. Se tornar ausir, quand n'as pas la costuma, es una tortura, perque as pas la costuma de ta votz e te supòrtas pas. Doncas, te cal primièr passar l'impression "mas de qu'es aquela votz d'agaça?" per poder escotar çò que dises per te poder melhorar los còps seguents. E t'escotas. E aquí, la pròf que ronca en tu se desrevelha e te corregís: çò qu'as mal prononciat, l'error qu'as dicha, "pòt far melhor: aquí auriás degut dire aquò puslèu", etc. Mas coma soi un peisset roge, d'un còp sus l'autre, doblidi.
Ma votz, ai la costuma de l'ausir dempuèi lo temps que rabali a Radio Lenga d'Òc. Mas, mas conariás, m'i acostumi pas. Çò pièger, es quand los escolans, los parents d'escolans o los collègas me dison "T'ai ausida a Ràdio Lenga d'Òc!" o que dison "siás tu que fas pas que rire a la ràdio?". 
De còps, ai vergonha. 


dijous, 27 de gener del 2011

pas grand causa

Al musèu del Besierenc, i a una veirina amb d'autbòis dedins. M'i esperavi pas :)



dimecres, 26 de gener del 2011

Cantàbria

Passèri una dimenjada longa en Cantàbria.
Cantàbria, o vos cal saber, quand plòu pas, es qu'a plogut e que va plòure.
Discutida amb lo vesin, que n'auriái plan fach mon dimenge:
- Siás en vacanças?
- E ben òc! 
- Quin malastre! Fa pas que plòure aquestes jorns! Mas deman, an dich que farà solelh
- Òc, es çò que diguèron ièr ja
- Ah
- Mas bon, sèm en Cantàbria! Es çò mai normal (jos entendut: se voliái pas de pluèja me caliá anar en Andalosia)
- A noooooooooon, aquí t'enganas!! Sas, al mes d'agost aguèrem al mens 3 jorns seguits de solelh! 

Segur, amb aquel argument...


Doncas, en Cantàbria, plòu de longa. 
Mas aguèri un jorn de solelh, lo profechèri per anar visitar la NeoCueva d'Altamira. Altamira, aquò's una bauma amb de dessenhs preistorics. E coma es una super bauma encara melhora que las autras, e ben i aviá tròp de monde  que la visitavan e s'esquintava. Alara, ne bastiguèron una autra, parièra, mas amb una rampa pels endecats, de lum modèrne, e ont mancas pas de te copar lo morre o de t'ensucar amb una ròca que despassa e qu'as pas vista,  ont as pas besonh de te baissar per passar e ont as pas paur que tot s'esbodre sus tu. Brèu, la cauna preïstorica pels fobics que se vòlon pas anar fotre dins de baumas josterranas e estrechas (comprendrai pas jamai cossí lo mond pòdon anar far d'espeleologia). En mai de la bauma reconstituida, i a un musèu tot nòu sus la preistòria. En mai d'aquò, es pas gaire car. Es plan melhor que lo Mas d'Azil ont pagas un braç per pas res veire.
Mas a despart de m'anar embarrar dins una bauma en placoplatre quand fasiá solelh, me passegèri per CAntàbria, e ben es bravament polit... As de montanhas amb de nèu dessús coma sus las cartas postalas, as la mar l'ocean,  as de pradas, de vacas, de vilatges de montanha, m'agradèeeeèèt.
Puèi anèri al restaurant.
L'aubergista nos aviá conselhat un restaurant qu'èra amont dins la montanha, dins un vilatge de quatre ostals ont i vas per una rota estrechona.
Levat que.
Levat que la rota èra plena de nèu. E ieu, demòri a un kilomètre de la mar; la nèu, la coneissi pas, la vesi dins los films a la tele e pas mai. Alara, montar per una rota estrechona amb de corbas de longa dins la nèu amb un menaire que sap pas menar, me cagavi dessús. Diguèri totas las pregàrias que coneissiái que totes començan "ò puta, anam morir, es acabat". E vegèri lo restaurant. Anavi manjar abans de crebar, e aquò's essencial.
En primièr plat, m'enganèri, e prenguèri de racavòmit:
mas èra tras que bon :)))))) aquò se ditz un "revuelto de setas".

Puèi prenguèri un paure cabrit grasilhat qu'èra tras que bon tanben.
(raaaa, tròp enveja d'un cabrit grasilhat!!!)

Puèi en sortissent del restaurant, la nèu aviá pas gaire fondut:
La nèu te fa veire coma tas baskets an besonh
d'anar far un torn dins la lavadoira.

Tornèri a la civilizacion ont i aviá pas de nèu.E quand davalas a la civilizacion, te tròbas de giratòris.
E ben, figuratz-vos que, al bèl mitan d'un giratòri i aviá un polit tipe mièg nus.
Oè, soi pro caluga per arrestar l'autò e anar far una fòto al bèl mitan del giratòri.

Mon polit mascle, agachatz sas sabatas.

Los cantabres, que son pas cons, se son adaptats al climat.
Plòu de longa, tot es fangós.
E ben, los cantabres t'an inventat l'esclòp sus pilòts!








dimarts, 25 de gener del 2011

C'était bien

A radio Lenga d'Oc, passan de longa d'extraches del segond album de Chin na na poun.
Chin na na poun, aquò m'agrada. Aviái ja lo primièr e ai crompat lo segond. Soi un pauc decebuda, perque i a pas que nòu cançons, e aquò's pas gaire, mas aquò's totjorn tan bon!!!  Puèi l'ai crompat mai que mai per m'overdosar amb aquela cançon:




Represa d'aquò:


Soi totjorn tan fan de la mandolina electrica de Vaillant, del tuba de Malavergne (j'adôôôôôôôôôre le tuba, quand serai granda, farai tubista) e de la sensualitat de Manu Theron. Oè, tròbi Manu Theron subresensual e vos emmèrdi.



vos aviái ja parlat de Chin na na poun

Lo rugbí amb la Pomponeta

Dissabte de ser, la Pomponeta me venguèt quèrre a l'ostal amb sa veitura de Playmobil. Dirreccion: l'estadi tot nòu Yves du Manoir per veire jogar Montpelhièr contra de desconeguts. Faguèri de co-pilòta e vos cal saber que coma co-pilòta, soi lo tòp del tòp.  Nos calguèt daissar l'autò al tron de Dieu perque lo parking, per i anar, te cal aver una plaça-parking e nosautres aviam pas de plaças-parking aviam doas plaças ganhadas que nos las caliá retirar sabiam pas ont. Rai. Doncas seguiguèrem la tropelada qu'aviá daissada l'autò al parking Tron de Dieu. E aquí foguèri estonada: i aviá de tot: de joves, de vièlhs, d'enfants, de familhas entièras, la causa simpatica qué. Oè, benlèu qu'aquò vos estona pas, ben ieu, m'estonèt, que sortissi pas jamai de ma cauma naut-debit.


Arribèrem qu'èran a s'entrainar s'escaufar. Es bèl aquel estadi!!!

Pomponeta, lo rugbí, aquò li agrada. Lo dimenge, tre 5h, pòs pas mai parlar a son ostal perque i a Estadi 2 que comença. E entre tu e Nelson Monfort, Pomponeta causís Nelson Montfort.
Alara, me coachava e quand comencèt lo rescontre diguèt:  
- Te cal seguir lo balon.
- Mas ont es la pauma?????
- E ben au mitan del terren colha, es la debuta!

E ben ieu disi qu'es mai aisit de seguir lo balon a la tele, perque la camera sap totjorn ont es lo balon. En mai d'aquò, al rugbí, la veishiga, te la prenon, te la foton sul braç e se'n van en córrer e tu sabes pas mai ont es lo balon.

S'as pas jamai vist un rescontre de rugbí, te vau explicar çò qu'ai comprès. La tòca: anar t'espotir pel sòl contra lo balon darrièr la linha dels pals dels autres. Per aquò far, prenes lo balon sota lo braç, corres fins a la linha e pausas lo balon pel sòl, danças la lambada perque venes de marcar un ensag, as 5 punts. Aquò's la teoria. Perque en practica, i a los adversaris que t'empachan de córrer, se meton dabans tu, t'agantan las patas per te far tombar, te sautan dessús, e paf lo jogaire. Doncas, per contunhar d'avançar e pas prene tròp de còps perque siás sensible del còs, passas la pauma a tos coequipièrs qu'an la meteissa tòca que tu, mas mèfi, e es aquí la dificultat del rugbí: te cal far una passa a un coequipièr qu'es darrièr tu. La logica voldriá que coma cal avançar la passèsse dabans, mas non, es la logica del rugbí: recuolar per melhor avançar.
Aquò, ai comprès.
Aprèp ai pas comprès perqué e quora se fa una mesclanha.
Sus la fòto: los blancs son los Angleses, los Blaus los montpelhierencs. Lo tipe en irange, es una autra còla: la dels arbitres, un au mitan - lo que vesèm - que manca de prene de bofas, un parelh que sabi pas ont son, e lo quatren, lo mai finòt, qu'es al caud, al contraròtle de la video. 

Foguèri decebuda pels suportaires. Innocenta, cresiái qu'aquò cantava, sautava, bramava. E ben non. Dau còp, lo tipe que parla dins lo micro te balança un jingle amb una trompeta que jòga tres nòtas qu'aprèp deves bramar "oléeee". Pietadós.
E ben, las poiriái anar far amb mon autbòi las tres nòtas que lo mond cridan "oléeee!". M'i caldrà pensar quand tornarai ganhar de plaças. Ara qu'ai compresa la tecnica per ganhar de plaças, tornarai jogar!!!
 Puèi, i a tot plen de pausas. I a tot plen de temps ont fan pas res, ont espèras, ont sas pas tròp de qué se passa. Es aquí que lo comentator de la tele te manca, al mens, mentre los jogaires fan pas res, lo comentator te parla e t'explica.
Lo rescontre dura 80 minutas, e contrariament al fotbòl i a pas de minutas en mai en causa dels "arrèsts de jòc", sequenon, e ben i seriam demoradas tota la nuèch a l'estadi!
E i voliái pas demorar tota la nuèch, que se gelèrem:
 Pomponeta qu'aviá freg als pès.

 Eriam coma doas mametas amb las cubèrtas suls genolhs.
Nos mancava pas que lo sèti plegable.

Aquò's ma boneta tota nòva 
qu'ai crompada per jogar d'autbòi per carrièra.

Soi plan contenta de las aver ganhadas las plaças que, me cal dire la vertat, m'auriá fach cagar de pagar 20€ per aquò. Montpelhièr foguèron pas gaire bons, los Angleses joguèron plan e perdèron los paures d'eles. Se Montpelhièr èran pas gaire bons, es perque èra mai que mai la "còla 2, i aviá pas lo polit Tro-Duc e quand abans de començar te dison la composicion de las doas còlas, manquèri de partir en veire que i èra pas lo mai polit de la còla. Vegèrem de plan plan luènh lo Fabien Galtièr que la Pomponeta n'es amorosa. 

Tot aquò per dire qu'un rescontre de rugbí, aquò te desrevelha la libido :)))
Reclama: Se cèrca mascle traput e pelut per anar al rugbí la dimenjada e comentar lo rescontre jol plumon. Fin de la reclama.

L'escacalàs de la serada, foguèt aquel òme que s'èra enganat d'estadi o d'eissarpa: a l'eissarpa del Montpelhièr Fotbòl Club.

Mercés a la Pomponeta de m'aver acompanhada!

Memòrias


An trabalhat sus dos projèctes: las minas de carbon, d'aur o de plomb, e la Retirada. Mai exactament: lo mond qu'an viscut aquò.


La resulta se pòt escotar e telecargar. Son d'episòdis de 20 minutas, plan faches cargats d'Istòria e d'emocion.

Veguèri a Radio Lenga d'Oc los dos cofrets, son plan polits mas sabi pas se se pòdon crompar.

Enfin, tot es disponible sus internet:
- Paroles de Républicains Espagnols
- Paroles de Mineurs

dilluns, 24 de gener del 2011

Aaaaaaaaaaaaaaaaaa!!

02 NA BOLEIA DA TOYOTA by silveriopessoa

Aquò's lo primièr extrach del disc  Collectiu que O Mágnifico Silverio Pessoa a fach amb de grops occitans. L'extrach es amb... La Talvera, segur!!!


(lo podètz telecargar legalament en clicant sus la flècha a drecha)

La quequeta li fa mal bota sèla bota sèla....

Dins Correio da Manha, un jornal a la con que cada una es facha sus un viòl, un crimi o una porcariá autra, uèi, un article risolièr nos explica que Rocco e sos 25 cm (cliques pas s'as mens de 18 ans o s'as pas jamai vist una femna nusa o un vièch long coma una espasa) defendon lo paure Silvio. I aprenèm que totes dos patisson d'ereccions dolorosas. Plan fach!!!!


(dins aquel jornal, es totjorn aquela mena de causas que son destacadas en Una, es depriment...)

L'artista de Pesenàs

A Pesenàs, a la mòstra dels animals totemics, demorèri bocabada dabans  d'esculpturas que representavan los animals totemics. N'i aviá una molonada e m'agradavan grèu grèu grèu. Lor i trobavi tot plen d'umor e sai pas, i aviá un quicòm de tan vertadièr dedins. Es çò que m'agradèt lo mai de la mòstra, finala!



E n'ai volgut saber un pauc mai sus l'autor d'aquelas meravilhas.
E aquí, un còp de mai, tombavi de la luna.
Gerard Garcia es un artista que viu a Pesenàs e alai, es conegut coma lo lop blanc. E mai, mai luènh, mas a ieu, me dison pas jamai res.

Volguèri veire sa botiga a Pesenàs, mas n'a pas e ai pas trobat grand causa sus internet a despart de sa pagina Facebook ont i a plan de causas de veire.. A si! aquela video plena de poesia e de sensualitat:



Soi fan fan fan.

diumenge, 23 de gener del 2011

Animals totemics

A Pesenàs, i anèri per veire la mòstra que ne vos parlèri.
La mòstra de Pesenàs, es interessanta mas es pichonèla. La part gròssa de la mòstra es a Besièrs al Musèu del Besierenc.
Lo Musèu del Bieserenc (òp òp òp jòcs de mots!), m'esperavi a una causa afrosa e poscosa, e ben non! Bona suspresa. (Enfin, es pas l'orgasme tanpauc è!)

Los animals totemics son estats botats dins lo musèu au mitan de çò que i a de costuma.

Lo chivalet de Florensac




La cagaraula de Sant Pargòri e lo porcèl de Possan

Al cuol de la Cagaraula de Sant Pargòri, 
aquesta frasa data de la revòlta de 1907,
los vinhairons marquèron aquò sus lors panèus. 
La cagaraula èra "lor darrièr crostet".

La dança dau Chivalet

Especiala dedicaça au Camelon!

Es plan interessanta la mòstra, e son catalòg tanben.
Mas o cal plan dire, los animals totemics, es melhor de los veire vius! Amb d'òmes dedins que los fan córrer, dançar e espaurugar los dròlles.

Me diguèron qu'avián previst, per la fin de la mòstra, una passa-carrièra bèl amb totes los animals presents a la Mòstra, lo 19 de febrièr. Espèri que se farà.
Sequenon, ne podretz veire tot plen a la fièra lengadociana de Lopian lo 27 de Març!

dissabte, 22 de gener del 2011

Pesenàs

L'autre jorn, aquò me prenguèt coma una foira, anèri passejar a Pesenàs.

Pesenàs, aquò's una vila que vos i cal pas anar l'estiu perque es a bodre de toristas! Es per aquò, que t'an fach un ofici de torisme gigantàs:

Desolada per la grua darrièr...
Molière! Pòs pas anar a Pesenàs sens ausir parlar de Molière. Es pas complicat: an fach son business sus la venguda de Molière. Soi segura que dins tota la toristalha estivala, i a plen de parisencs prot prot que vòlon seguir las piadas de Molière. Perque o sabètz pas, mas Molière nasquèt a Pesenàs. E Jean Baptiste Poquelin a París (es Pagnol qu'o a dich!). Mas ieu me'n cagui de Molière.

Se i a un tipe de conegut a Pesenàs, es lo Boby Lapointe que, dins lo Tòp 2 de l'Ofici de Torisme, arriba segond.


La fòto a esquèrra es dedicada a mon CauletSucrat per  m'aver fach escotar "andrea c'est toiiii" e al Corrector per m'aver fach escotar "comprend qui veut", las popas de drecha son dedicadas al Joan dau Peiroton e al Maime perque aquò lor farà plaser . Tot lo mond dins lo país coneis lo fraire, lo dròlle, la sògra, lo papet o lo nebot de Boby Lapointe. E cada repais, es l'escasença d'o contar. Ten, ièr encara rescontrèri un tipe que passèt son permés batèu amb lo fraire al Cap d'Agde. L'istòria ditz pas se l'aguèt o pas. Mas, avètz rason: òm se'n caga!


 Molière, Lapointe... fabulós! Mas a Pesenàs, an tanben un trobador!


Me diretz, aquel d'aquí es pas demorat dins los annals de la literatura medievala. A pas degut far grand causa, o benlèu es nascut tròp tard, pecaire. E o vos pòdi assegurar, l'estiu dins la toristalha estivala, ai pas vist un sol medievista que declamèsse de sirventès antibesierencs.


O avètz comprés, Pesenàs es una vila d'artistas e d'hippies-pacholí.


Coma soi organizada, anèri a l'Ofici d'acuèlh del torista en manca de papièrs. Papièrs que normalament te donan e ben a Pesenàs, me la vendèron la mapa. 2€. 
Pesenàs, son interès màger es lo centre. Es poliiiiiiiiiiiiiiiit. Es tras que polit. Las fòtos que faguèri an pas donat grand causa, mas la part medievala es de veire!! E de veire un jorn d'ivèrn solelhós que l'estiu, se pòt pas caminar per carrièras, aquò sembla Ciutat!




Vos senhali l'excellent Pézenas scènes de vie, libre de fotografias de Charles Camberoque (soi fan fan fan!), coma son nom o indica i veiretz de fòtos de la vida de Pesenàs, es fòrça interessant! De comandar a las meravilhosas edicions Cardabelle


Per acabar, un pauc de poesia autoctòna:

Nautres sèm de Pesenàs, 
A mon cuol metràs lo nas
Nautres sèm de Pesenàs, 
Sèm pas de Conàs.