diumenge, 10 de maig del 2020

Sine Die - Velha del desembarrament

Lo campingcar a cambiat de sens. 

Tòrni dire : 

Lo campingcar a cambiat de sens. 




dissabte, 2 de maig del 2020

Sine Die - Jorn 51

Veni de somiar. Una cachavièlha. 
Dintravi a l'ostal a Besièrs.
Trobavi las serralhas petadas.
Dins mon garatge, a la plaça de ma vièlha Cagona, i aviá una Cagona encara mai vièlha e mai poirrida que la mieuna, una de jauna, lo capòt dubèrt. E una super 5. 
Amont, dins l'apartament, avián raubat la telarassa modernassa e l'avián remplaçada per una television catodica de botons, sens telecomanda. Mon mòble polit de la tele e ma taula negra, los avián remplaçats per de mòbles de ma grand la bòrnia.
Èran de raubaires atencionats que remplaçavan tot çò raubat per un equivalent lowcost d'un autre sègle. 
Avián installat una veirina amb de libres dedins, de libres vièlhs de trenta o quaranta ans, amb lo nom dessús de François Bakhchiche. De raubaires atencionats, mas colhons que daissan son nom.
 A l'encòp espaurugada e amusada per la situacion, me soi dich "es con aquel sòmi, m'agrada pas, me desrevelhi." 
E aquí m'avètz !

O sabiatz qu'avètz lo poder d'arrestar un sòmi ? Per verificar qu'es pas la realitat, cal sautar. Se siás paraplegic, peçuga-te lo braç. E s'es pas la realitat, tira-te d'aquí. 
Aprèp se siás a tirar un còp agradiu, sautes pas e peçugues pas degun, a despart d'un tetonet demandaire, solide.

Es lo sol punt negre de mon embarrament : l'ignorància de la data de retorn a l'ostal me pòrta socit, un pauc, fòrça, pas brica, aquò depend dels jorns... e de las nuèits!