dissabte, 22 de desembre del 2012

Alò?

Alò? 
I a quauqu'un? 
Sèm pas mòrts? 

Of!



Dau còp, lo blòg se'n va en vacanças! 


A l'an que ven!

E se sèm pas mai...
 que siagam pas mens!

divendres, 21 de desembre del 2012

21 de decembre : lo mond es capvirat!



Avètz remarcat, braves legeires, que i a agut un cambiament radical dins lo blòg ?



Òc, mas quin ?





Ai trantalhat un moment per saber se vos daissavi marinar un moment e trobar solets lo grand cambiament, mas seràn lèu las vacanças e lo temps es pas a la marinada, alara, fin finala, pas de devinhòlas !

Avètz remarcat que ara, i a pas que de femnas que daissan de comentaris ?

Dempuèi qu'ai fach mon futurcoming-out, las femnas daissan plen de comentaris, i a la Vièlha e la Jefa dempuèi un moment, la Fadarèla dempuèi un brieu tanben, la Marieta, la Mirelha, Christèla la novèla, la que me sautètdessús al balèti de la Talvera, l'Aura, d'unas que coneissi que legisson lo blòg mas que daissan pas jamai de comentaris (salòpas !) e d'anonimas a bodre. Vai-te'n saber se n'i auriá pas una aquí dedins per me far de Margarida !

Mon public s'es femenizat. 
Es estranh aquò. 
O alara, s'es pas femenizat mas ara, las femnas s'exprimisson.

Mas ont son passats los mascles ? Perqué dison pas res mai ? Parli pas pro de cuol, es aquò ? 
Benlèu qu'aiman mai anar poirir de comentaris los articles del Jornalet per se mesurar qual l'a mai gròssa... la conariá. Urosament que la Setmana en linha es paganta, ten !, aital an pas besonh de se la mesurar dos còps sa conariá.

Ara que sabi que i a una tropelada de femnas que me legisson, me cal adaptar lo contengut del blòg !
Lo blòg poiriá venir un misè.com. Mas soi pas pro cagòla per aquò far me sembla.
O entredròllas.com ont nos mesurariam la pregondor de la pachòla de nòstra intelligéncia.

Enfin, mentre lo comitat de redaccion sosca a un contengut novèl, la Marieta nos manda una contribucion culturala, una pocheta de disc de Caetano Veloso que banhèrem l'estring sus la vidèo l'autre jorn.

Aquí-la :






Me cal dire la vertat: es sa votz que me fa frenir los tetés. A mon gost, tròp de pels pel cap e pas pro pel pitre. Mas bon, empacha pas que la fòto es estetica (çò ditz en s'eissugant lo menton amb lo mocador).

MAS...
òc, i a un MAS !
Mas, se googleimatjatz Caetano Veloso, veiretz que ara sembla Enrico Macias. E ieu, qué volètz!, l' Enrico Macias, m'a pas jamai fach frenir los tetés! Brèu, vos farà pas lo meteis efièch qu'a l'epòca lo Caetano.

Es per aquò que m'agradan los pas polits a ieu.
Serai pas jamai decebuda.
Afrós un jorn, afrós totjorn.

dijous, 20 de desembre del 2012

Present

Coma "on n'est jamais aussi bien servi que par soi-même", me soi fach un polit present: lo coffret Bref
L'ai recebut. 
Es pausat sus la laissa dins lo burèu.
Languissi las vacanças per m'engolir los dos DVDs, amb una pizza, tancada sul sofà, puèi legirai lo libre que lo pauc que l'agachèri m'agradèt grèu grèu grèu.




dimecres, 19 de desembre del 2012

Convivéncia, larguesa e pompatge, valors d'una societat

Lo tren, es ben, mas es un pauc l'infèrn.
En causa dels autres. 
I a pas de vagons especials "pels associals". Nos cal nos mesclar al pòble, odorant e sonòr. Mas ieu, ensagi totjorn de m'assetar un pauc a despart. E quand lo tren es long, vau totjorn a la fin fin ont i a pas jamai degun a despart d'un parelh d'associals mai, que, coma son d'associals, t'emmèrdan pas.

L'autre jorn, doas cagolassas m'empachan de dintrar dins mon wagon reservat als associals al fons del tren, ocupan tota la pòrta, a fumar. 
Passi.
E una brama "al fons a drecha es reservat". 
Me'n bati de sa tissa d'associalas, ieu me meti totjorn a esquèrra.

Escampan la clòpa e arriban. Una d'ela comença totas sas frasas per una majuscula "encuolat" e las pontua per "qu'ane tirar sos mòrts aquel conàs" amb una istòria de 30€, qu'es indecent, perqué pas una clòpa tant que i es? 
Ieu soi pas fina fina, mas per me far paur dins la grossieretat linguistica, ne cal! E ben aquí, un pauc mai e me seriái signada, es dire! 
E totjorn la meteissa - de fach n'i aviá una que parlava e l'autra qu'escotava, comença de parlar que dempuèi qu'a fotut una anóncia sus internet, quitan de pas la sonar, setanta telefonadas qu'aguèt l'autre jorn. Me demandi plan de qu'a pogut metre sul boncoin per aver tant de succès.

Ieu soi a trabalhar sus mon ordenador.

La que parla, totjorn ela, pren son telefonet, telefona a qualqu'un e li daissa un messatge ont lo poirís, qu'es pas qu'un violaire, que se sega a son ostal perque es tan paure qu'a pas lo mejan solament de se ne pagar una d'escòrt.  La muda ditz "plan dich!". Ieu sorrisi, genre "òc, plan dich, aquel encuolat de sos mòrts!"

La muda telefona, a una ostalariá. Es amiga de Priscilla e vòl saber se i a de cambras de disponiblas e se Priscilla i es encara.
La maissa "Pfff, li caliá pas dire aquò! Siás nècia, ara te voldràn pas!"

L'ifòn de la muda tinda. 
Respond.
E de sa votz de secretària medicala, aprenèm que reçaup cada jorn de la setmana mas pas lo dimenge. 
Òc, cada jorn levat lo dimenge.
Ben òc, lo dimenge, es sacrat que me disi.

"Soi prens" çò ditz la maissa en agachant un papièr.
Sentissi qu'es pas lo moment de la felicitar per aquel eveniment tant urós.
De quant? 
D'un mes. Sul papièr, i a marcat cinc setmanas.
Aquò's un mes e una setmana alara, ditz la muda.

Me demandi cossí deu èsser la vida d'un "'fant de puta", a quin moment o comprenes çò que fa ta maire, cossí l'assumisses e cossí te bastisses coma persona quand siás un enfant de prostituida, lo solet qu'aurà pas agut drech a l'avortament. 

L'ifòn de la muda arrèsta mos questionaments metafisics.
E la muda respond al telefòn, del meteis biais que la secretària de mon garagista. 
- Bonjorn. Recebi dins una ostalariá, cada jorn mas pas lo dimenge. Es 100€ la mièja-ora, 200€ l'ora. 
"Es car" que me disi. 
Ben non, es pas car, que me respondi. 
O poiriái far aquò per aqueste prètz? me demandi. 
A ben non pas.
- Totas las relacions son protegidas.
Sentissi que lo tipe li va demandar de detalhs e que ela los li va donar. Crenti çò pièger.
Non, lo tipe es estat refregit per son compte bancari.
Of!

La gara, me cal davalar, demòran dins lo tren. 

Me demandi çò que pensi d'elas. Me demandi qué pensan de ieu. Me demandi se se demandan de qué pensi d'elas.
Me demandi de qu'es son percors, cossí a un moment la vida fa que vendes ton còs, cossí las causas fan que a un moment aquò's ton mestièr e te'n cagas de çò que pòdon pensar lo mond, quinas relacions fòra del mitan.
Cap jutjament dins mas pensadas, pas que de questions. 

E la volontat de las tornar crosar per capitar, aqueste còp, de lor parlar. 

Vòli saber de qué nos contarem.







dimarts, 18 de desembre del 2012

Esperant a la fenèstra

La cançon que vira en bocla d'aquesta passa a l'ostal, es aquesta d'aquí :

dilluns, 17 de desembre del 2012

Porto (1) : as pontes

Porto, perqué i anèri?
Voliái anar a Portugal e i a pas que dos aeropòrts internacionals : Lisboa e Porto. Auriái trobat mai pichon que Porto, i seriái anada. Lisboa, per las fòtos que vegèri, es magnifica, mas fugissi las capitalas, me disi que lo mond i son mens aimables...
Causiguèri Porto sens pas res saber.
Crompèri la guida blava "Ulysse" abans de partir e la legiguèri dins l'avion de retorn.
Aviái l'adreiça de l'ostalariá, trobada sus internet, causida per son prètz tras que bas e sa centralitat. Aprèp, "veiriái plan".
Porto m'agradèt fòrça! Passèri una setmana a caminar per la vila. La jòia de conéisser las carrièras e de reconéisser de caras ja vistas.
Dins las causas que m'agradèron de la ciutat, es sa geografia : Porto monta, davala, de longa. Es pas una ciutat pels bicicletaires! Siás totjorn a montar o a davalar e tot en bas, as lo riu, o Douro, per ont davalavan las barricas del vin famós, puèi as la mar, enfin l'ocean.
M'agradan las ciutats que i passa d'aiga: Porto, Girona, Besièrs, Tolosa e Seta plan segur. Es çò que manca a Barcelona.
E se i a aiga, i a ponts. E a Porto coma la vila es en naut, e que lo riu es ample, los ponts son impressionants e son una atraccion toristica! En plaça del trenòt ridicul per toristas, as de batèus que te fan passejar sus Douro per te far veire los ponts... Aquò s'apèla una mini-crosièra pontificala.
A la debuta, la volguèri pas far la mini-crosièra. Mas regreti pas d'i èsser anada! Dempuèi lo batèu, al mitan de Douro, as una perspectiva completament diferenta de la ciutat, de las ribas e dels ponts!

Zo, quauques fòtos: 















dissabte, 15 de desembre del 2012

Uèi, cantam

De cantar sus l'aire de la Belle de Cadix



La bèla de Cadiz a lo cuol de galís, 
La bèla de Cadiz a lo cuol que sentís!

Es un tipe que me la cantèt e que se soveniá pas de la seguida. Quauqu'un la coneis? 

Amb aquela cançon, soi de bona umor per la setmana! :)

divendres, 14 de desembre del 2012

Reclamas

Los vièlhs ancians del blòg o los novèls qu'an tot legit (banda de psicopatas!), vos sovenètz benlèu qu'a una epòca, aviái la tissa de prene en fòto las reclamas vièlhas pintradas sus las parets.

E ben, figuratz-vos que dins ma carrièra, n'i a doas de reclamas vièlhas!


.

E per de lubrificants! 
Es un signe?

dijous, 13 de desembre del 2012

Luiz Gonzaga (1912-1989)

Uèi, es lo centenari de Luiz Gonzaga.
(Los fans de la Talvera, lo coneissètz!)
Luiz Gonzaga es una referéncia de la musica nordestina. Sens el, pas de Gilberto Gil, pas de Caetano Veloso, pas de Silverio Pessoa, pas de ForrOccitània. Es dire s'es important lo tipe! De fach, son nom lo crosi dins tot plen de cds de musica brasilièra, lo mond fan de longa de represas de sas cançons. 
Se ne volètz saber un pauc mai, sens vos prene lo cap, sus la musica nordestina e sul percors del Luiz Gonzaga, podètz legir lo capítol "Baião : larmes et armes du Nordeste" dins lo libre MPB musique populaire brésilienne publicat per la Ciutat de la Musica de París o agachar sa pagina wikipèdia ;)


Una mòstra sus Luiz Gonzaga pel centenari:



Una cançon que m'agrada fòrça "Asa Branca", la version originala:
   


Una represa de Caetano Veloso:

  (e aquí, totas las legeiras fan una pausa "dròllas, nos cal cambiar la culòta!")



Una represa dau Gilberto Gil:




La represa per la Talvera amb Silverio Pessoa (quina votz!):




Nota bene:
- me vau mp3izar l'integrala de Luiz Gonzaga a la mediatèca, espèri que l'an! :)
- se quauqu'un va pel Nordeste, al Brasil, vòli lo meteis capèl que Luiz Gonzaga! Talha granda, qu'ai lo cap gròs (la conariá, aquò pren de plaça!)

dimecres, 12 de desembre del 2012

Lo vesin seriá un porcàs?

O sabètz, soi curiosa coma una lofa.
E lo vesin me tafura (mas pas ont m'agradariá).
Alara, ensagi de ne saber un pauc mai.
Demandèri a las vesinas, ne sabon pas gaire mai que ieu. Fa trenta ans que lo coneisson e ne sabon pas mai que ieu. O alara, fan de retencion d'informacions? 

Doncas, soi passada a una autra tecnica : l'agachon.
O l'espiatge de nivèl naut naut naut.
Per exemple : sa bugada.

En espiant sa bugada sus la còrda, ai apresas tres causas: 

- a un lièch per doas personas. O alara, sap pas legir las etiquetas quand compra los lençòls. O alara, vòl far creire que... O alara, dormís dins un sofà-lièch.

- carga un pijama. Pas sexy mas pròpre. Pas de traças blancas de las que rabalan sovent suls pijamas dels òmes. Es per aquò que tot plen ne cargan pas de pijama. Aital daissan pas d'indicis.

- carga de boxers sexis e non pas d'eslips. Enfin, puslèu un boxer. Cada dissabte, i a pas qu'un solet boxer sus la còrda. A, es polit, es kaki. M'agrada. Mas un? Pas qu'un? Pels sèt jorns de la setmana? Seriá un porcàs que carga pas qu'un boxer per setmana lo vesin? Lo meteis tipe que lava sa veitura de longa e que recapta tot en angle drech dins lo garatge? 

Aquela istòria de boxers, me cal saber de qué ne vira!

Teorias : 
- n'a un per trabalhar e ne carga pas la dimenjada perque la dimenjada es freedom for alibòfis
- n'a tot plen que son pas polits ni sexis e un pauc traucats, a vergonha, e gausa pas de los metre sus la còrda que tot lo mond los li veiràn sos eslips pas polits (rrooooo, Vesin, te'n fagas pas! Lo mond agachan pas aquelas causas!).
- a una autra còrda per la bugada darrièr l'ostal. 

Vau menar l'enquèsta.

dimarts, 11 de desembre del 2012

Cronicas de Jerusalèm

Me soi regalada de legir Chroniques de Jerusalem de Guy Delisle, una benda dessenhada rebat de son sejorn d'un an en Israèl. Que siaguessiatz pels uns, pels autres o se comprenètz pas res al conflicte israelo-palestinian, es de legir. Capita de presentar tota la diversitat de l'absurditat de la vida de cada jorn d'aquel pichòt endrech tan complicat...
E la lectura ne nos apren de causas!

Quand aurai aprés l'arab e l'ebreu, i anarai :)

Diaporama de la BD


dilluns, 10 de desembre del 2012

Ieu, tu, eles



Eu, tu, eles es un film brasilièr que vos cal veire!
Es una istòria subrerealista e vertadièra dins un endrech subrerealista e vertadièr.
Sèm dins lo Larzac dau Brasil, o Sertão, una partida de Brasil desertica, d'espacis grands, un endrech tras que rufe. Una societat a despart puèi que i a pas de societat.
L'istòria : una femna poliandre, amorosa de tres òmes e que viu amb eles. Lo sòmi d'una vida. Un òme que paga, un que l'aima, un que la poncha. La valor de convivéncia montada a la perfeccion.

A despart del scenari (basat sus una istòria vertadièra!) que los personatges i son plan trabalhats, que los actors son excellents, çò que m'a agradat mai es la fotografia dau film. I a de plans bèls, longs del païsatge: o Sertão, qu'es lo grand personnatge del film.
E la banda sonòra. Autre grand personatge del film. Es remirabla : i a de cançons de Gilberto Gil e de l'autre costat, avèm de fòrro qu'ausissèm dins la ràdio que lo mond escotan e al balèti ont lo mond van. E òc, lo film se debana dins lo Nordeste de Brasil, son mond, son Sertão, sa musica... 
Me faguèt viatjar, me regalèri!


Per mon lectorat francés, lo títol es estat revirat en "La vie peu ordinaire de Dona Linhares" : LOL aqueles franchimands! Mas, o cal plan dire, l'aficha francesa es la mai polida de totas e de luènh... La brasilièra es simplament afrosa, l'italiana sentís a comèdia amorosa nècia e la francesa es lo rebat perfièch del film!






La banda anóncia en version originala :

diumenge, 9 de desembre del 2012

Ensag del mes de Decembre

Pòdi viure sens auto?
Es la granda question que me pausi dempuèi quauques meses.

L'ostal qu'ai crompat es a Chicago, dins lo Bronx, o vos ai ja dich. Un dels arguments decisius de la crompa, a despart del prètz e que correspondiá a çò que voliái dins lo limit de çò que me podiái permetre, foguèt la proximitat de la gara. Soi a mens de dètz minutas a pè de la gara SNCF ont s'arrèstan quasi tant de trens coma a la gara de Montpelhièr (a despart d'un parelh de TGV o d'Interciutats). 
A pè, a mens de cinc minutas, ai una especiariá, una farmaciá, una fornariá, un bochièr, la pòsta, una lavariá, un mètge, una banca per tirar de sòus e dos restaurants. A dètz-quinze minutas, soi al centre de Chicago. A quinze minutas, i a un "centre comercial en plen aire" amb tot plen de botigas, un multiplèxe, de restaurants e un bowling, grand temple del consum ont vau pas jamai.
I a doas linhas de bus de vila, l'arrèst es a una minuta de l'ostal. En dètz minutas, soi a la gara dels busses per ne poder prene un per ont que siá.
Per anar trabalhar al Clapàs, i vau en tren puèi en tram. Quand trabalhi a Chicago, i vau en bus e en auto quand me lèvi tròp tard per prene lo bus.

Dempuèi lo mes de setembre que preni lo tren e pas pus l'auto, pòdi dire que soi plan contenta del cambiament e ara, m'agrada pas tant coma abans de dever menar. Al mes de novembre, capitèri de pas tocar l'auto de quinze jorns e aquò me mancava pas.
Es possible dins ma vida de far sens la veitura? 
Per ara, las solas empachas que vesi son per las repeticions e las sortidas per la musica que son a d'oras e a de luòcs pas brica compatibles amb los transpòrts en comun e per anar a la botiga de bricolatge per carrejar çò que i crompi. Mas me vau informar... 

Doncas, vau far d'"ensages". Vau veire se pòdi passar lo mes de decembre sens tocar l'auto. Puèi lo mes genièr. Puèi lo mes de febrièr.
Se per aqueles tres meses "rufes" (l'ivèrn, es totjorn la mòrt!), capiti de pas tocar l'auto. Me pensi qu'a la prima, metrai ma Cagona sus leboncoin...

Qual a dich "E ben, as interès de la plan netejar abans!" ?

dimecres, 5 de desembre del 2012

Dins lo cuol, te lo fotes ton esquí.

Dimenge, i aviá la Talvera a La Salvetat. 
I anèri. 
Agachèri sus lo sit de la meteo quin temps fariá a la Salvetat : pluèja e 1ºC. 
"Gèla pas, va plan". 
 Mas, ieu e lo sit de la Metèo aviam doblidat un detalh de 954 mètres: lo còl del Cabareton entre Sant-Pons e la Salvetat... La rota i èra glaçada : una patinadoira, l'auto anava d'un costat de l'autre, patinava, resquilhava, l'anarquia automobila totala. Ieu, soi de la mar. Gèla pas dins mon vilatge. En tot cas, quand me lèvi, las rotas son pas mai glaçadas. Alara, sabi pas qué faire amb l'autò dins aquestes cases, a despart de m'arrestar dins un canton e plorar en esperant qu'un Sant-Bernat me venga salvar.

Manquèri de morir cent cinquanta còps!

E quand tirèri lo fren de man sul parcatge de la Salvetat, èri ben contenta d'èsser arribada, e viva.
E a la Salvetat, fasiá pas una ora qu'i èri arribada que comencèt de nevar.
La nèu existís a la television quand soi dins un sofà. Enluòc mai. E segurament pas quand devi menar!
Montèri lèu dins l'auto per fugir aquela Laponia lengadociana. Nevava. Anavi a 30km/h. La cachavièlha del dimenge de tantossada. Mandèri de SMS a tot mon repertòri per dire qu'anavi morir congelada dins mon auto cunhada dins un iceberg.

Vaquí, es l'ivèrn e asiri la nèu.



dimarts, 4 de desembre del 2012

dilluns, 3 de desembre del 2012

Ensag gastronomic

Fa quauques setmanas, a dubèrt a doas minutas de mon ostal, dins mon Bronx, una especiariá. 
Un mini-supermercat, un pauc car mas ben practic. I crompi sovent, em me dire que val mai far viure una familha del barri que non pas Mossur Caireforc. En mai d'aquò, son plan simpatics e, o cal plan dire, una especiariá coma cal, aquò mancava dins lo barri. I aviá ben lo bochièr arab que vendiá un pauc de tot, mas èra mai que mai un pauc de pas grand-causa.
Alara, i vau sovent. 
Que siá l'òme, la femna, o lo grandàs que servís de gorilha quand la femna es soleta, son totes plan sorrisents e aimables quand dintri. Ara me coneisson e sabon que m'agrada lo chocolat negre.

L'autre jorn, dissabte de ser, de mond me convidan per suspresa a un sopar. "me cal menar quicòm". Lo frigo es vuèg. 
Una bóstia de sardas? 
Non, aquò se  fa pas. 

D'omós? Anem, zo! Tomba plan que de ceses, n'ai a bodre. 
Mas ai pas de granas de sesam (dubrís-te! De pas confondre amb la Pèira Vèrda).
"Pas de lagui, vai al Proxi!"
- Bonser! N'avètz de granas de sesam?
- Non.
- :(, bon fa pas res.
- Quant ne volètz?
- Ben n'avètz pas!
Debuta de conflicte cultural entre l'arab que me demanda quant ne vòli e ieu que me disi de qué li pòt fotre puèi que ne vend pas?
- Es pas grèu, ne volètz fòrça o un pauc?
- Ben un paqueton, un pauqueton.
- Es per qué far?
- D'omós. Mas se n'avètz pas, fa pas res, farai quicòm mai. 
- N'ai pas aquí. Mas dins ma cosina, n'ai.
E lo tipe se'n va per la pòrta de darrièr, qu'es la pòrta que mena a la cosina de l'ostal. E tòrna, amb dins un papièr plegat en còn, lo sesam que me caliá. Tròp la classa.
- Aquò's present de l'ostal. Entre vesins.

L'aimi.


Ièr de ser, dimenge, 9h del ser, aquò me peta, vòli far de ris al lach. 
O ai pas jamai fach.
Agachi sus internet.
Me cal de vanilha. 
"Pas de lagui, vai al Proxi!"
- Bonser! N'avètz de vanilha? 
- En dòlça?
- Òc-ben.
- Non, mas ai de sucre vanilhat.
E me demanda qué vòli far. Tornarmai conflicte cultural : te'n pausi ieu de questions? Mas ai compresa la diferéncia culturala e ara, respondi amb plaser. De ris al lach. Aquò li agrada pas gaire. Li expliqui mas invencions culinàrias que vòli far de veirinas amb de confituras, de còco (n'àvetz de còco?), de caramèl, que vau ensajar mai d'una causa.
"Esperatz".
Se'n va dins sa caforna al fons de la botiga. 
"Ma femna la cèrca, n'avèm de vanilha, que nos la portèt un amic de Madagascar."
La femna arriba amb una ponhada de vanilha. 
- La dòna me demanda totjorn de causas qu'avèm pas dins la botiga mas qu'avèm a l'ostal! Èra ela l'autre jorn, lo sesam.
La femna s'escacalassa e m'explica que la vanilha ven de Madagascar e que lo sesam veniá de Tunisia e comença de parlar pastissariá genre "ieu tanben m'agrada de cosinar".
Expliqui que fau d'ensages e que, urosament que soi soleta, perque de còps que i a, es pas bon. 
Rison.

Lor ai pas dich que lo ris al lach, lo vau faire amb de ris basmati que n'ai fach tròp coire. 

Sus internet, dison que cal de ris redond. 
Basmati, farà l'afar, non?

dimecres, 28 de novembre del 2012

Dintre de mon Ipòd 3

A la mediatèca, trobèri l'audio book de Lo libre dau reirlutz de Joan Ganhaire.
Un libròt publicat qu'èri pas nascuda en cò de l'IEO Peiregordin, Novelum, e que cromprèri a 4,57€. M'agrada de far d'afars. Que o cal plan dire, lo Joan Ganhaire es un dels autors occitans de melhor legir a l'ora d'ara! Podètz crompar quin libre que siá e lo legir, vos regalaretz, ne soi segura.


Podètz tanben far coma ieu e botar dins vòstras aurelhas, la votz tan calorosa de Joan-Pau Verdier que legís las cinc novèlas d'aquel libròt.



Joan-Pau Verdier ne deuriá sortir mai de disques coma aquò! Es un plaser de l'escotar!!! M'escotèri tot mai d'un còp : la lenga es excellenta, lo ritme es perfièch. Joan-Pau Verdièr es encara melhor que Luchini! E puèi Verdièr, o cal plan dire, t'a una votz lo tipe que te fa banhar l'estring.



Ligam dirècte


Entrevista vidèo de l'autor, n'avèm pas gaire de vidèos BernardPivot's spirit amb d'autors occitans... :

dimarts, 27 de novembre del 2012

Demorar al lièch

L'autre matin, aviái pas enveja d'anar trabalhar. 
Sas, quand siás dins ton lièch, lassa, e te dises "telefoni per dire que i vau pas". Mas fin finala, ta morala caganta, ton etica nècia e ton empatia inutila te fan escampar lo plumon luènh de ton còs congelat per anar cap als comuns e començar la jornada. E ben, l'auriái degut escotar mon ieu interior diabolic que me disiá "anem, demorem a dormir tota la jornada."

Cors a 8h. 
Arribi a 7h55 davant lo comptador de l'òme que dona las claus. 
Barrat.
L'òme que dona la clau de la sala i es pas.
Espèri un momenton. 
08h00. Comença lo desfilat de las secretàrias. E soi pas dins ma classa.
Pensi als escolans que m'espèran davant la pòrta, mas coma es al tresen estanci, la canha, los vau pas prevenir que me cal esperar, que soi aquí mas sens clau. Esperaràn un momenton, son braves.
Me preni un chocolat a la maquina istòria de me caufar e de pacientar un pauqueton.
Una de las secretarias, mai equipada que las autras,  me dubrís la pòrta que dona l'accès a l'armari de las claus.
Sala 304. 
La clau i es pas.
Panica. "i a pas la clau" disi a la secretària. Ela se'n caga e a ben rason.
Mon ieu interior professional comença de romegar grèu contra lo tipe de las claus. E me disi que las condicions meteorologicas son contra la capitada dels corses del jorn. 

Enveja de tornar a l'ostal. 

Monti a la sala se per cas lo tipe de la clau l'auriá dubèrta abans de desaparéisser engolit pel trauc negre de sa conariá.
Los escolans m'espèran. Lor disi qu'ai pas la clau. Es dubèrta la sala? 
Non. Ok, esperatz-me, tòrni dins un momenton.
Son 8h15, an sòm e freg. Ieu tanben mas ai mon chocolat caud.

Davali.
E aquí una escolana me crida "Dòna, l'ai la clau, ieu. L'òme de las claus me l'a donada." 
Mon ieu interior l'insulta coma cal, edulcòri amb un : 
- Mas o podiás pas dire abans?
- A ben, vos aviái pas vista.
- Lo còp que ven, me metrai un girofar.

8h20.
Dubrissi la pòrta.
Pausi mos afars. 
Pausi lo chocolat luènh de ieu perque sabi qu'es dangierós.
Los escolans s'installan.
Sortissi l'ordenador. 
Branqui lo video projector a l'ordenador. 
Marcha pas.
Mas qual es lo conàs que desbranca totjorn lo video projector dins la sala 304? De qué li pòt fotre que lo videoprojector demòre brancat?
Preni lo cable per lo brancar. 
E aquí, envolada lirica del cable que, quand lo prenguèri, decidèt d'anar tustar lo gòt de chocolat que s'anèt espetar pel sòl sens doblidar de passar abans sus mon tricòt pausat sus la cadièra.

E los escolans que dison pas res. 
Rison solament pas.
Ieu a sa plaça m'auriá fach rire. 
Rai.

Me cal netejar per terra que pòdi pas passar lo cors a chauchilhar dins aquela fanga chocolatada. 
Lo paquet de mocadors dins la saca. 
Dubrissi la saca, cerqui los mocadors.

Sabètz los paquets de mocadors, i a un bocin plastificat que pega per lo tornar barrar?
E ben al bocin plastificat que pega... i pendolava una servieta igienica.
E aquí mon cap fa lo resumit :  as sòm a ne crebar, as vint minutas de retard en causa d'un conàs e d'una nècia, as vuejat lo chocolat pel sòl e sul tricòt que poiràs pas cargar uèi que, dau còp, te gelaràs tota la jornada e ara, as dins la man un paquet de kleenex pegat a una servieta igienica davant toooota la classa. 
Mancava pas qu'una causa : que las bralhas petèsson quand me baissi per netejar pel sòl...


Pasmens, o sabi que quand mon ieu interior se vòl pas levar, lo cal escotar...






dilluns, 26 de novembre del 2012

Dintre de mon ipòd 2

Aprèp aver descubèrt lo plaser d'escotar Joan de la Fontaine amb sas faulas, anèri a la mediatèca per trobar d'audiobooks (aquò s'apèla coma aquò) en occitan.


Metèri dins mon ipòd la Messa pels pòrcs de l'Ives Roqueta. La musica m'agrada pas gaire... mas òm s'i acostuma. Es mai que mai l'escasença de descubrir lo tèxt! 



D'escotar aquí: 


 ligam dirècte

Vaquí lo primièr poèma del recuèlh


Intrada  

Dintrarai quauque jorn dins mon cap, 
 tot sol, 
la mitralheta al ponh, 
 e sabi 
qu'al contorn de quauqua circonvolucion 
cerebrala  
se pòt pas que te trapèssi pas a tu 
coma siás dempuèi la debuta,  
nuda, despenchenada, blanca, 
 cambras dubèrtas a ma set, 
 puta o país, 
 e mòrta.


Podètz crompar lo libre en cò de Letras d'Oc! Per çò qu'es del CD, sabi pas! :)



divendres, 23 de novembre del 2012

fotut, fotut, fotut!

Lo vesin ven pagar son loguièr miserable quand i soi. En plaça de daissar l'argent dins la bóstia de las letras o endacòm dins lo garatge - es pas la plaça que manca, me lo dona. I ten. Rai.
Alara, monta, en passant pel garatge, pica a la pòrta e me dona los sòus.

L'autre jorn, piquèt a la pòrta qu'èri a far lo penequet amb lo Gentleman del Dimenge. 


Lo temps d'anar dubrir, aviá daissat los sòus jos la pòrta. 

dijous, 22 de novembre del 2012

Concèpte ivernal




Tot coma existís lo SAMU Social (lo 115!), deuriam metre en plaça un Samu sexual per las personas dins un autre besonh (lo 6969!).


Teni un concèpte.


O alara un chivre de plastic que caufa?




dimecres, 21 de novembre del 2012

Un mes!

Los gentlemen del Dimenge, de las Vacanças e del Dimars an recebut totes lo messatge : 
Reservatz-me lo 21 de Decembre! 
Pas question que la fin dau mond m'agante sexualament necessitosa!


Ai de principis dins la vida!!! 

dimarts, 20 de novembre del 2012

Fotut, fotut!

L'autre jorn quand lo Vesin me daissèt los campairòls dins los escalièrs, li telefonèri per lo granmercejar "e mai se afinitats".

- Alò, lo Vesin? 
- Es Melania, sabètz, la vesina d'en fàcia!
- Òc! Los avètz trobats?
- E òc. Plan mercés!
- A ben, de res, es pas grand causa.
- e ben, se volètz, deman, poiriatz venir dinnar a l'ostal, los manjarem! 
- Ò non, que ne vau manjar pendent tres jorns!  (bim dins las dents)
- Rai...

Silenci. 

- Aquò vos ditz de venir al cinèma amb ieu deman?
- Lo cinèma? Que non pas! Aquò m'agrada pas!


E ben, vai-te'n cagar!

dilluns, 19 de novembre del 2012

O Porto

Malgrat las restriccions budgetàrias, dins una bostiòta de carton qu'es al fons de l'armari, capiti de servar l'argent del loguièr del vesin (que lo vièch li pele!) per poder partir en vacanças. 
Vaquí, es decidit, la bilheta d'avion es crompada, al mes d'abrial, tornarai a Porto! 
"Zo mai?" me diretz. E ben òc!
Perqué? E ben perque serà just abans mos examens de licéncia de portugués, es plan mens car que Lisboa e vòli manjar una francesinha.





Ai mai d'un plan en tèsta... 

Ai ja reservada l'ostalariá, la meteissa que l'an passat, la miserosa mas pas ronhosa, la propreta mas pas isolada, la que quand siás a cagar, pòdes far lo lièch. Tot un concèpte. Mas pas que 20€ la nuèch dins lo centre, amb sala de banhs dins la cambra, pòdi pas trobar melhor mercat!
Ai tanben reservat una nuèch a Lisboa (30€). Perque quand meme seriá plan d'anar far un torn a Lisboa, sonque per dire "i anèri". E vòli veire lo riu. Ai ja vist Douro. Ara, vòli veire l'autre.
Mas i a tanben l'opcion immersion dins una familha portuguesa que m'agrada plan coma idèa. Coneissètz un biais per trobar una familha que me logariá una cambra per pas car ont que siá per Portugal per cinc jorns, sens passar per los organismes privats de corses que te demandan 1000€ per la setmana? A e vòli pas far la serviciala, ni me faire abocinar puèi violar.
E se lo gentleman de las vacanças ven, farem un road-trip dins la region dau Nòrd, ont, segon Via Michelin, totas las rotas son vèrdas.

Tot aquò per dire que los jorns que venon, vos vau parlar de mas vacanças portuàrias, çò que faguèri pas gaire quand ne tornèri, per manca de temps e per fenhantitge agut. 
De tot biais, ne vos batètz los alibòfis de mas consideracions culturalas, o ai plan remarcat!




diumenge, 18 de novembre del 2012

Copa-cap

Ai crompat un copa-cap perque es polit e que marcarà ben sus las futuras laissas de mon futur salon. 
Mas ai pas comprés de qué cal faire.


De qué cal faire?

dissabte, 17 de novembre del 2012

que quauqu'un m'explique...



Quauqu'un me poiriá explicar la preséncia d'un cangoró sus la cobèrta de la reedicion  de Vèrd Paradís en francés?



(e quauqu'un poiriá donar de corses de Fotoshòp al tipe que la faguèt aquela cobèrta?)

divendres, 16 de novembre del 2012

Fotut!

Vòli pas èsser pessimista mas me sembla qu'amb lo vesin, es fotut.


M'aviá contat sa vida a l'asard d'un rescontre dins lo garatge e fasiá de jorns qu'aviá pas brica lo moral lo tipe. E un jorn, aguèt un rendètz-vos important , de matin, qu'anava condicionar la rèsta de sa vida e la rèsta de son moral.

E aquel jorn d'aquí, arribi a l'ostal de vèspre e te vesi qu'a los contravents de tancats. Lo vesin a PAS JAMAI los contravents de tancats.

Panica.
"Benlèu que son rendètz-vos s'es pas passat coma voliá, qu'a pas lo moral e que se vòl penjar."


Panica, panica. Passi un quart d'ora a virar pròche de la fenèstra del salon per poder devistar de qué se passa dins son salon a el, mas pas res.


Panica, panica, panica. Telefoni a La Jefa en li explicar l'afar. 

- E ben, vai-te'n picar a sa pòrta.
- A mas siás caborda, i soi pas jamai anada a son ostal. E quand dubrirà, aurai l'èr fina ten: " A ben, vos sètz pas suicidat finala?"
- Rai, ben sabi pas, telefona-li.
- Òc, es aquò, li telefoni, e se respond pas, anarai picar a sa pòrta.


Vos cal saber una causa : m'agrada pas de telefonar al mond que coneissi pas subreplan. Aquò's un esfòrç enormàs per ieu. Mas aquí, cargada de tota la motivacion possibla, li telefoni.



Aquò tinda. 

Respond. 

(of, es pas mòrt!)


- Alò, lo vesin? 
- Òc
- Es Melania! Cossí anatz?
- Coneissi pas de Melania.




E ben crèba, caronha!







dijous, 15 de novembre del 2012

Caritat crestiana

Per aquel periòde de Nadal e en causa de las menaças dangierosas de son autora, anatz legir e comentar aquel blòg, los cal encoratjar los joves :




Marrida reputacion

Lo jorn de Totsants, normalament, lo mond van visitar sos mòrts. Ieu anèri veire ma mameta, qu'es plan viva.
Quand vau veire ma mameta, vesi tanben mas doas tantas qu'aimi fòrça.
M'aviá telefonat ma grand, confla d'aver pas de nòvas benlèu, e aviam charrat un bocin al telefòn. Li contèri un pauc ma vida, istòria de dire quicòm. Sabi pas jamai qué li contar al telefòn. 

E quand arribèri, ma tanta me diguèt "e perque te carrejas ton micro-ondas cada jorn?!"
De qué???

Ma mameta contava a qual la voliá plan escotar que carrejavi cada jorn mon micro-ondas al trabalh per me caufar la mangiscla que me pòrti e qu'es per aquò qu'ai l'esquina que me dòl. 
Lo vilatge tot i anèt de sa teoria : 
- Rai, aquò pesa un micro-ondas!
- E lo pòt pas daissar dins un burèu o dins un local lo micro-ondas?
- Mas es pas una pauc colha ta felena de se carrejar lo micro-ondas? Quina borrica!
- Mas n'i a pas de mai pichonèls que pesarián pas tant?
- Cada jorn? Mas quina idèa!?
- E perqué manja pas d'ensaladas o de causas frejas? Aital, auriá pas besonh del micro-ondas! E li fariá pas mai l'esquina!

Me calguèt restablir la vertat. Rai, totes aqueles elements i èran dins ma telefonada. Mas passèron pel prisme auditiu de ma paura mameta, que, non, pèrd pas las pedalas, mas es sorda coma una topina: carregi mon dinnar dins una bostiòta e lo caufi dins lo micro-ondas qu'es dins lo burèu, micro-ondas que portèri un jorn e qu'ai daissat sus plaça. E l'esquina me dòl que la saca pesa... mas pas en causa del micro-ondas! 
- Mas pensatz francament que soi tan nècia coma per faire aquelas causas?!
- ò sas, sabèm pas jamai...
- Me disiái plan tanben que t'aguèsse calgut carrejar lo micro-ondas, manjariás pas que d'ensaladas.
- 'Fant Mamet, me fas una reputacion d'innocenta!


Ela, s'escacalassava.


dimecres, 14 de novembre del 2012

Dintre de mon ipòd

Quand vau trabalhar, me cal prene lo tramvia. 
ASIRI aquel moment. 
Asiri aquel quart d'ora que i a tròp de mond, que lo mond son uns suls autres, e mai que mai sus ieu, ont  parlan, pudisson, existisson e envasisson mon espaci vital. 
Asiri lo tram, asiri lo mond. 
Que crèben totes, Dieu reconeisserà los sieus.
Per los moralistas, NON, pòdi pas caminar, qu'ai una saca que pesa tres tonas e NON, pòdi pas prene la bicicleta, Lo Clapàs en bicicleta, es la mòrt assegurada dins de condicions indignas : qual vòl morir espotit per una Smart?

Mas, l'autre jorn, a la mediatèca, trobèri ma salvacion. 
A l'asard de mon trevadís sens tòca per los estancis, las salas  e las laissas de la bibliotèca, tombèri sus las faulas de Jean de la Fontaine dichas per Fabrice Luchini. 

Las botèri dins mon ipodet roge ont i a ja l'Internacionala. 

E ara, cada còp que monti dins aquela puta de tram, las aurelhetas en plaça, me congosti de l'escritura de La Fontaine. 
Descubrissi los tèxtes. 
Los escoti mai d'un còp e lo mond a l'entorn existisson pas mai. 
Risi, sorrisi, saludi aquelas fins "qu'es bon aquel La Fontaine".

Aquò me fariá mancar l'arrèst! 

Ligam dirècte