dimarts, 31 de març del 2020

Sine die - jorn 19

A lo karma ! 

Figuratz-vos qu'aviái preparat per lo jorn 19 un pòst pas cortet amb tot plen de ligams ont parlavi de mond abestits e encuolaires de mosca.

Lo registrèri abans de tampar per verificar las datas per la programacion de la publicacion. 

E ben a desparegut lo tèxt ! 

I es pas mai ! 
NI dins los tèxtes publicats, ni dins lo borrolhon, enlòc! 

Blogger m'a censurada ! 


Per un còp, èri contenta de ieu, que per un còp, parlavi d'occitanisme. 

Mas lo karma Google a decidit quicòm mai. Lo blòg deu demorar un endrech sens sodomia e sens teorizacion sus l'occitanisme. 

Volètz melhor? 
Tornatz deman. 
Metrai de lubrificant.


Sine die - Jorn 19 bis

Aquí en cò de l'Amorós, ai pas tota ma bibliotèca. 
Ai çò essencial qu'es pas disponible en linha a demòra aquí : lo diccionari de Josiana Ubaud, la gramatica de Vernet, lo diccionari d'Alibert. E la rèsta la consulti en linha o la pòrti al cas per cas.

Per lo trabalh, me caliá consultar lo Tresor dóu Felibrige, lo diccionari ben nomenat de Mistral. Lo consulti sus lo Congrés.

Mas dimenge de ser, aquò cagava un pauc, aquò arriba, es pas grèu. 
Cerquèri donc suls sits provençalistas, los qu'escupisson suls occitanistas, per trapar lo TDF numerizat.

I a una debuta de quicòm sul sit dau Felibrige, que son, de luènh, entre los provençalistas, los mai intelligents e los mai umanistas : la letra A. 
Aquò anos alimita aun apauqueton, anon? 

Abestit i dèu èsser.
Anculeur de mouches? Ah non, es pas una A! Mejan memouteini : Enculer amb un E coma entrer perque dintra dedins. 
Amb una E, coma ensucat. 

Urosament que i a aquelas putas d'occitanistas per donar als provençalistas l'òbra mai bèla que deurián utilizar un pauc mai. Deurián tanben passar mai d'energia a ensajar que siá accessible a totes lo diccionari de Mistral... 

A un moment, associacions que vos segatz sus de (non)problèmas grafics, pausatz-vos lo problèma d'un biais util : cal donar a la grafia mistralenca los mejans qu'a la grafia classica ! 

E un còp mai, mercé lo Congrés



dilluns, 30 de març del 2020

Sine Die - Jorn 18


Lo pòst d'uèi, me peti pas la coneta per lo vos far, lo còpii-pegui d'un email que m'a mandat l'amiga Maria-Joana que ela tanpauc capita pas de comentar sul blòg. 
Ieu tanpauc! Pòdi solament  pas comentar sus mon-quite-blòg-a-ieu ! 

Doncas, la Maria-Joana me manda un tèxt de Robèrt Lafont en resson al mieu
Aprèp los cagadors e los films porcassièrs, anam benlèu montar lo nivèl? 




Campatge sus la còsta de la Florida lengadociana Viure en camp. A chauchar dins la borbolhada d'Euròpa que çai ven per se rabinar la cellulita a pichòt còst.A l'auba vos desrevelha lo dindar dei picons metallics : lei que se'n van plegan sei tibanèus : Anatz vos desbochardar, vos rasar : fasètz coa. Anatz a l'especiariá, fasètz coa. Fasètz mai coa davant lei comuns. Avètz començat de faire coa au volant de l'autò qu'arribàvetz, en esperant que l'òme dau camp vos aguèsse trobat lei tres metres cairats que i plantetz vòstres aises. Comprenètz que se i demoratz un mes dins aqueu vilatge, d'un mes vos calaretz pas de faire coa, la saqueta a la man, ò lo sabon e la servieta, ò lo tròç de papier igienic ben esquichat dins lo ponh, que se vegue pas tròp.       Maudespiech lei coas, cinc o sièis oras de jornada que poiretz passar davant l'aiga, alongat de morres sota una solelhada que tabasa, lo nas dins una sòrra qu'un vent sempitèrne lèva. De sabla n'avètz dins la boca, leis aurelhas, lei narras, entre leis arteus e ai recantons mai intims de vòstra persona. Mai de la sabla vos podètz garar en vos donant au chale de l'aiga.    (...)        D'estre dos ò tres ò quatre, aicí es pas un problèma. Tot aqueu mond frairejan fòrça. Frairejan, de tenda en tenda pèr un picon que s'es giblat, lo sucre que s'es oblidat au moment de beure lo cafè, l'autò que s'es enfonsada a mièjas ròdas dins la sabla, la partida qu'òm es tres e desfauta lo quatren, la petanca que totei i an drech, sufís de tustar lei bòchas en s'anonciant, la telé tanbèn que i avètz una plaça, pron de portar la cadièra. Frairejan per tot, levat pèr l'aiga domestica : se la dona pas totas leis oras de la jornada. Me demande se frairejan pas pèr lei contraceptius ; o fan pèr l'aspirina. Frairejan còntra, se n'es mestier. Còntra lei joves que rintran de dançar e qu'a tres oras de nuèch fan encara tampina (dempuèi dètz oras leis Anglès qu'ensajavan de dormir) còntra l'Allemand que ronca coma una orguena, còntra leis Italians que fan fregir de vairats a totei sei manjadas, contra l'administracion dau camp que passa en pigresa tot çò que s'es agut vist, e naturalament còntra l'aiga que i es pas quora n'avètz de besonh.                                                      Robèrt LAFONT Tè tu tè ieu  (I.E.O. 1968)

diumenge, 29 de març del 2020

Sine die - Jorn 17

Lo Benaset Roux, dins son blòg novèl de musica, a fach un article suls artistas confinats

Ieu soi public confinat. 

E ma fista, aquò m'agrada !

Divendres, agachèri lo live dau Joan Miqueu Espinasse que contèt, parlèt de sas cornamusas e ne joguèt, me regalèri e foguèri ben decebuda que durèsse pas que miejaoreta.
E ben fin finala, es pas mau lo confinament ! 

Dissabte de matin, aprèp lo netitge amb MiqueuPecaire segon la distribucion dictada de las tascas : fau l'alisatge, passi lo chucaposca, passi la pelha, mas tu netejas los dos cagadors e la sala de banh. Coma es pas reborsièr, diguèt de òc. E coma es brave, la passèt el la pelha. Pecaire
Aprèp lo netitge, agachèri un film sus Canal. 
Puta bòrnia, avèm C A N A L en CLAR. 
A GRATIS
'fant mas es genial lo confinament! 

Tota mon adolescéncia ne somièri d'aver Canal !  Nosautres eriam pas que de paures qu'aviam pas Canal ni de minitel. La vergonhassa. 
E ara, avèm Canal. Alara, te pòdi dire que per un còp, lo programa de la television, te l'espepissi de cap a cima e mai me meti una alarma sul telefonet per me prevenir d'anar veire lo film sus Canal. 
Avèm Canal de gratuit per quauques jorns, n'anam profechar ! 
A 10h15, film sus Canal, amb l'Amorós que me rejonhèt que m'ausissiá m'escacalassar. Èra Les Crevettes Pailletées. Per las criticas cinematograficas, serà per un autre jorn. 

Dissabte de tantòst, escotèri lo live del Placard, festenal de concèrts al casco, que lo prepausava la sala Lo Florida d'Agen. Tròbi lo concèpte excellent : d'artistas a cò sieu fan un concèrt e lo public el tanben es a son ostal escota lo mond sus son ordinator, son telefonet, sa tauleta, amb lo casco. Tròbi aquò genial. Te metèri aquò amb lo casco per pas emmerdar l'AmorósPecaire e ta faguèri de continuitat pedagogica.
Durava de 3 oras lo tantòst fins a una ora que ieu dormissi. 
Prenguèri la causa de la debuta ! 
Lo primièr de concèrt èra Danyèl Waro, artista de la Reunion que canta en creòl e fa de musica maloya. La Reunion, aquò's ben luènh : lo son èra tot poirit. Agachèri la pagina facebook, e comprenguèri : la connexion passava per un telefonet. Èra un confinament del sègle XX. 
Puèi a un moment, aquò faguèt bip-bip. 
Aquò aviá racrocat. 
Tornèron sonar, lo concèrt aviá continuat sens nosautres.
L'espaci de quauques minutas, aviái viatjat dins l'espaci e dins lo temps.
Pensi qu'un fum d'auditors se deguèron pensar coma ieu "mas de qu'es aquela merda de son de modem 56K?", "lo vau anar escotar sus youtube lo Danyel Waro".  Alara, sus faceboc, los organizators escriguèron que per los artistas seguents, lo son seriá melhor. Cal dire que pièger, seriá estat complicat. 
E ma fista, escotèri lo festenal del Placard una bona part del tantòst.

Puèi vegèri sus faceboc que lo grand grand Miqueu Montanaro aviá fach un directe e que l'aviái mancat, macarèl! Del còp, agachèri lo replay. Ben vaquí que ara nos cal dire mercé al Faceboc de permetre aquelas pepitas artisticas, aqueles moments intims de partatge, d'aquelas separacions en comun.

Lo confinament, e ben aquò m'agrada.

Los remiri aqueles artistas que fan de dirèctes sens public. En tot cas, sens public que sentisson presents. Sabon que de mond son conectats mas i a pas l'escambi calorós , pas d'aplaudiments, pas gaire de retorn a despart d'un coret e d'un det gròs sus Facebook. Quand la cançon es acabada, lo silenci emplís lo vuèg. Quand an acabat, pòdon legir los comentaris, rai. Aquò's çò meme? 



Dissabte de ser, febrinèla, metèri Canal per lo-film-del-dissabte-de-ser-sus-Canal en CLAR.
'Fant de lop. Tota l'adolescéncia agachèrem  lo-film-del-dissabte-de-ser-sus-Canal en criptat, e, mercé lo confinament, l'anam poder aver en clar ! E n f i n ! 

E ben ! Miladieus de miladieus! 
O sabiás tu, legeire, que Canal te lo passa pas mai lo pichòt porno dau dissabte de ser?!? 

Totas aquelas annadas d'espèra per, quand arribas a enfin aver Canal en clar mercés a un caronhavirus, poder pas veire lo porno dau dissabte en clar ! 

Pòs aver d'esperança en la vida aprèp aquò? 
E te la pausi ieu la question existencialista del jorn : a de qué servís tot aquò per aver una decepcion tan bèla un dissabte de ser sus la tèrra ?

E M6, eles, contunhan amb son film erotico-cagant lo dimenge de ser? 

Non pas ??

E ben te disi ieu, lo confinament, l'anam passar coma abans lo confinament.

Ò 'fant! Me dison dins l'aurelheta que JaumeteMiqueu son a gratis


Per Miqueu, pecaire, o sabiái ja ! 













dissabte, 28 de març del 2020

Sine Die - Jorn 16

En escrivent aqueles quauques pòsts sul blòg, me soi trachada qu'ai un problèma amb los cagadors del trabalh. 
N'aviái pas vertadièrament consciéncia, mas ara que l'ai verbalizat sul blòg, es evident. 

Nos cal reglar lo problèma abans d'i tornar. Per aquò far, anam faire coma los psicòlògs e  los acòrds tolqetutoatl (qual reten aquel nom?)  : 
De qu'avèm coma problèma? Enfin, de qu'ai coma problèma ieu? 
E quinas solucions existisson? O puslèu quinas solucions pòdi trapar ieu? Que cal pas esperar que las solucions vengan de l'endefòra perque de tot biais, l'endefòra, lo podèm ni causir ni cambiar. 

Tièra dels problèmas : 
- lo papièr es de missanta qualitat, es finàs, sembla de papièr tabat low cost made in china. E quand te tòrcas, te ne cal metre al mens cinc espessors per te torcar pas amb los dets.
- de còps, i a pas de papièr
- lo sabon lava pas
- l'aiguièr es mal fotut e quand apuèjas sul boton d'aiga, te negas l'emboliga
- los comuns son pas jamai pròpres
- i a un problèma de netitge. Quand arribi a 7h30 lo matin, acaban de netejar e pudís mai a pissa que la velha a 18h. Devon utilizar lo sabon pel sòl del meteis fabricant que lo sabon per las mans
- i a la coa. Tre 9h lo matin, te cal esperar. As totjorn la coa d'una, doas o tres personas. E quand i vas entre dos corses e ben as pas temps! E ieu pòdi pas far cors amb lo caca que buta o lo pisson que se vòl escapar.
- pòdi pas far una partida de Mario Kart tranquillon sus mon telefonet, i a totjorn quauqu'un qu'ensaja de dubrir la pòrta.

Las solucions que pòdi trapar : 
- portar mon papièr. Coma al camping. Entre dos corses, sortissi de ma saca un rotlèu de papièr igienic 4 espessors, ròse amb de parpalhòlas dessús, meti las claquetas e vau, orgulhosa, far la coa amb los autres e lor compti mon darrièr barbacoa. Bemòl : risqui de doblidar lo rotlèu e me costarà car en budgècte papièr cuol. Mas aquò se pòt faire.
- aver de gèl idroalcolic per se lavar las mans. Solucion ja mesa en plaça
- me metre sul costat, apuejar sul boton d'aiga e daissar l'aiga partir pel sòl e pas sus ma camisa. Solucion ja mesa en plaça mas de còps doblidi. 
- per la coa e lo netitge, es mai complicat. Aviái pensat de metre una plancarda "Melania a netejat aquel privat uèi de matin, avètz pas drech d'i anar de la jornada, ara es un privat privatizat. Puèi que lo que caga neteja marcha pas, ara es lo que neteja que caga". Mas sabèm ben que lo mond respèctan pas aquelas plancardas. 
Ai ensajat la fugida. Anar cagar endacòm mai. Non pas a la vinha, mas al segond o tresen estanci, mai que mai lo tresen, tròp luènh, tròp naut, tròp d'escalièrs, lo mond i van pas. Mas aquò a cambiat. Ara, e mai al tresen, i a coa! Mas d'ont sortisson tot aquel mond? Qual lor a donat lo bon plan que dins nòstre bastiment i aviá de comuns pròpres? 
Ai fugit encara mai luènh : a l'autre bastiment. Problèma : i a de cagadors turcs. E ieu, als cagadors turcs, i vau pas, ai paur de tombar dedins. Vos trufetz pas, òc, o sabèm totes que i cabi pas dins aquel trauqueton, mas es coma aquò, es una fobia coma una autra, la cal respectar e acceptar. E l'autre jorn qu'èri a córrer cuol sarrat dins un corredor de l'autre bastiment, una collèga, la qu'es penchenada coma un caniche, m'arrèsta :
-  E ben, de qué t'arriba? 
- Soi en cèrca de comuns! Alai, son de turcs!
E a la chut-chut me fa : 
- Vai a XXX , i a una plancarda "fòra-servici" mas i pòs anar. 

Anèri als comunsquenecalpasdirelonom, dobriguèri la pòrta "fòra-servici" e aquí, doas cuvetas desertas e netas. Aviái trapat lo Sant Graal.
E del temps de la produccion solitària, me pensèri "Mas se i a marcat fòra servici, lo netitge, lo devon pas far aquí." 
Sant Graal bercat.

Mas aviái trapat lo bon plan! 
La setmana seguenta, quand i tornèri, avián cambiat la plancarda, supausi en causa del netitge, ara, i a marcat "reservat al servici". 

Collèga-canicha, t'aimi e, o sabes pas, mas te'n devi una , e de bèla. 

Collègas, aquí s'arrèsta mon sens del civisme, del trabalh de còla, de l'empatia e totas aquelas conariás hippies, vos dirai pas ont son mos comuns pròpres e desèrts. 

Ara me cal reglar doas questions : 

- cossí gardar lo luòc secret en se passejant en claquetas amb un rotlèu de papièr igienic 4 espessors, ròse amb de parpalhòlas dessús a la man ?

- an remandat las eleccions al trabalh, cresètz que m'i pòdi presentar cap de la lista "Cagar al trabalh coma a l'ostal" ?




A ton ostal, tu tanben pòs cremar un fuèlhon de papièr igienic que, abans, i auràs pausat dessús doas goteta d'òli essencial de patcholin e prèga  fòrt per qu'aguèsse acabat amb los episòdis escatosociologics. 




divendres, 27 de març del 2020

Sine die - Jorn 15

Ma maire profiècha de la crisi per sonar cada jorn, e mai de còps mai d'un còp per jorn. Respondi pas a cada còp, los parents, aquò's coma los dròlles, los cal educar e los cal pas acostumar a de causas qu'aprèp poiriás regretar. 

E a cada còp demanda de novèlas de monamorós. De fach, demanda mai de novèlas d'el que non pas de sa filha tant aimada. E a cada còp, al prenom del tipe apond "pecaire."
Ara, a un nom compausat l'amorós. En plaça de JacquesHenri, JeanKarim, PèireGuilhèm o GuyLux, el s'apèla MiqueuPecaire. 

Me ramenta que quand presentavi MiqueuPecaire a d'amics o a de mond que coneissi, totes li disián "coratge". Sas, la tapa sus l'espatla, lo cap un pauc clinat, lo sorrire quichat, amb un aire de "sas, te'n remetràs". 
E el comencèt de se pausar de questions : Perqué me dison totes "coratge"? 
Respondèri un quicòm foscàs de tissas de lengatge del mond del país. 

E ara, lo tipe a comprés, tomba pas mai dins la trapèla de mas explicacions pseudolinguisticas.
- A ben, o sabi ieu perque ta maire me ditz pecaire. O sap ela çò qu'es de viure amb tu tota la jornada cada jorn.

E ieu de tornar metre las causas d'aplomb : 
- Sas que i a la mitat del mond que te planh, una autra mitat que te remira e una autra mitat que t'enveja !?!
- Aquò fa tres mitats. QED

dijous, 26 de març del 2020

Sine Die - Jorn 14

La causa positiva d'aquel confinament e d'aquel autre ritme de vida, es que tòrni jogar d'autbòi. 
L'aviái un pauc abandonat dempuèi dos ans, e completament abandonat dempuèi uèch meses. 
Me maini qu'aquò's melhor que la bicicleta : se doblida pas e ne pòs far quand siás embarrat. 
Ai l'astre d'èsser en cò de l'amorós qu'a un ostal que los vesins ausisson pas res. E ai l'astre d'aver un amorós que m'encoratja a ne jogar d'autbòi e qu'èra ben decebut de veire que l'aviái abandonat mon paure autbòi. 

Per malastre, l'autbòi qu'ai aquí es l'autbòi sens claus, me mancan doas nòtas (mi bemòl e dò dièsi grèu se volètz tot saber) que n'ai de besonh per jogar la valsa La neige. Bon fa pas res, fau un silenci a la plaça, mas es pas çò meme.

Escotatz-me aquò :


Es juste magnific ! 

Aquesta version es tirada del CD Atlas Sonore en Languedoc Roussillon Herault La Bouvine ont i a un fum de pepitas musicalas, etnologicas e linguisticas.
Ten, pòdi pas resistir e vos meti "lo mau de dents". 




Arrèsti que vos vau metre tot lo CD.


Doncas, ai représ l'autbòi. 

Al programa : 

- la valse La Neige

- la Java de la Poncha qu'es la musica finala del film sus la Poncha que faguèt Agnès Varda, que se sètz bravets, vos ne farai un registrament

- lo repertòri de las ajustas, perque ai lo libre de particions aquí e qu'es un repertòri que m'agrada fòrça fòrça. Compti pas anar jogar sus las barcas, pas que m'interèsse pas, mas cal èsser vestit coma un mossur : tot de blanc ben blanc, plan alisat, plan embralhat ! Tot aquò's tròp protocolari per la golamassa que soi. 

- Mon nom es degun de Florian Vernet d'Ennio Morricone amb un adobament bodega-autbòi fach per lo talentuós Xevi per lo grop Mar e Montanha, que s'anam regalar, l'avètz aquí la musica : 


Xevi a fach un adobament que las bodegas jògan lo tèma, e per ara ieu soi a trabalhar lo tèma. Amb la bona excusa que me fa trabalhar las nòtas agudas, mas la rason vertadièra es que m'agrada de far la bèla a jogar lo tèma. Quand serai granda, serai trompeta solista dins una banda. E quand lo tendrai ben la tèma, trabalharai la partida autbòi, qu'es una votz bassa polida, mas me manca lo dodièsigrèu. Rai, farai un fadièsi, pas grèu. 

- dos tròces jogats per Stefano Valla e Daniele Scurati, d'italians del nòrd d'Itàlia (del cluster!) Daniele jòga d'acordeon e Stefano jòga de piffero. Lo piffero es un autbòi tradicional d'alai, pichonet, en sòl, e lo tipe ne jòga subreben. Los vegèri , deu far dètz ans, a Escale à Sete dins un bar, m'èri assetada tot davant d'eles, e demorèri tot lo concèrt bocabadada als pès de Stefano. 
Los dos tròces en question, una pòlca que lo títol es triste : I gelati sono finiti: 




 e una masurca que galèri ritmicament sus la segonda partida, la Masurca di Ivano : 



E coma soi desesperada de la vida de pas poder anar caminar coma m'agradariá, ai challenjat mon pròf d'autbòi per que joguessiam aqueles dos tròces italians quand nos veirem. Inch allah ! 

dimecres, 25 de març del 2020

Sine die - Jorn 13


Fau ma caminada d'una ora de cada jorn. Es pas gaire, fau pas los 10000 passes, mas es melhor que pas res. 

Ai dins la saca mon papièr signat.

Vau veire las vacas cada jorn. 


Dimenge.
De costuma, d'autòs n'i a pas gaire, mas aquí es lo silenci absolut. 
Es agradiu.

Arribi a l'interseccion, los quatre camins d'Euròpa. 

Es lo desèrt.

Sèm dins un film de FarWest e soi lo sol cowboy dins la vila abandonada. 

Lo vent lèva la posca.

      Musica d'Ennio Morricone 

Arriba una veitura de polícia pel camin de man drecha.

Un cowboy.

Un sherif.

I aurà dual. 
Es obligatòri.


       Musica d'Ennio Morricone 


Qual tirarà primièr? 
Los sherifs, sequenon, seriá ma fauta e anariái en preson. 
Soi benlèu cowboy mas pas completament inconscienta. 


Sarri lo cuol.

Ai la man pròche de la pòcha, lèsta a tirar la primièra. 

Te lo lor sortirai lor papièr abans qu'aguèsson temps de dubrir la fenèstra de lor Kangoo de polagalha nacionala.

An virat a drecha. 
An fugit lo dual, sabián que l'aurián perdut. 

COARDS ! 




dimarts, 24 de març del 2020

Sine die - Jorn 12

Se crosatz ma Kagona... per ara, es confinada dins mon garatge besierenc pecaira, riscatz pas de la crosar... Quand crosaretz ma Kagona, veiretz qu'a lo capòt d'enfonsat.
E lo monde de galejar dessús :
- E ben, de que t'es arribat ? 
- Ai pres un ciclista. 
En ausir aquò, te pòdi dire que lo monde risolejan mens.

Vertat? 
Òc. 
Tugui lo suspens (e pas lo ciclista! ) sulpic : lo ciclista aguèt pas res. La sola nafradura, es la veitura que l'aguèt e tant val.

Vos expliqui lo cossí.
Anavi al conservatòri a Seta, e davant çò qu'èra los pompièrs qu'ara an levat los pompièrs e sabi pas ont los an fotuts, e a la plaça dels pompièrs, i a un immòble enormàs perque la pression e l'especulacion immobilièra dins lo país es quicòm, mas a Seta, te disi pas. Salopàs de conse ginecològ que te l'empunha pregond ! Brèu. Viravi a esquèrra e èri dins ma via "virar a esquèrra" en esperant que i agèsse pas mai d'autos per poder passar. Una autò, que vegèt qu'aviá lo fuòc roge, s'arrestèt e me faguèt signe de passar. Àvii e passi doçament en fasent mercé a l'auto. 
E aquí BOM, un ciclista sul capòt ! 
Paur de ma vida.
D'ont sortís? d'ont ven ? de qué fot aquí ? 
E ben lo conàs aviá doblat per la drecha la veitura que me daissava passar, me podiá pas veire, lo podiái pas veire, 3, 2, 1 impact.

Bon fin finala, lo tipe aguèt pas res, sa bibicleta nimai e tant val.
Mon auto es embotida, la faguèri pas adobar perque faguèrem pas de constat, e aquela marca me rampèla que cal far mèfi, qu'un accident aquò pòt arribar.

Aquí vos conti la causa un pauc a freg, mas ma primièra reaccion quand vegèri lo ciclista colcat sus mon capòt foguèt : "o, macarèl de dieu, noooon, vau anar en preson, orror, misèria, cachavièlha, infèrn." Lo tipe, qu'aguèsse mòrt o pas, èra pas ma prioritat primièra. La perspectiva d'anar en preson me pauficava. 

Me ramenti d'una convèrsa amb un conàs de blablacarrejaire, t'o dison pas Blablacarreja dins sas reclamas, mas t'o disi ieu, los blablacarrejaires, son pas totes finòts o d'esquèrra. Un jove, ancian soldat (ja 1 punt), vigil de seguretat (2 punts) que trabalhava per una societat que se passeja en forgon blindat e que transpòrta de fortunas e que del còp se preniá per lo sherrif lo tipe (3 punts). Asiri lo monde que se prenon per de sherrifs.
E ben aquele jove que s'èra tengut fins ara, mas qu'aviá ja agut de pròvas de manca de finesa e d'esquerritud, a quauques kilomètres de la destinacion, me quitèt tot dobte quand comencèt de parlar dels presonièrs, que deuriam tornar utilizar la pena de mòrt perque francament un tipe qu'a violat un enfant e ben es confortable en preson a jogar a la consòla de jòcs-vidèos e que francament, vivon melhor que nosautres. Aquí, te cal bufar, te cal pas t'arrestar en broa de rota, lo sortir de l'auto ni li espetar las cervèlas, perque la vida vertadièra, es pas un film de Tarantino. Daumatge, vertat? E li expliquèri mon punt de vista, daissèri lèu l'argument "drechs umans" o la non-solucion que representa la preson, mas li expliquèri l'ànsia que representava per ieu l'empresonament, lo fach de pas poder anar ont vòles, quand vòles, far çò que vòles, coma vòles, quand vòles. Sens degun mai que tu per decidir. 

La privacion de la libertat, aquò m'es òrre.

E de saber que pòdi pas sortir coma vòli, aquò me pesa, bon dieu qu'aquò serà longàs. Tancatz totas las botigas, arrestem de trabalhar, vejam pas degun, mas daissatz-me caminar.





dilluns, 23 de març del 2020

Sine die - Jorn 11



- 45 jorns d'embarrament? Cal crompar de chips !!
- N'i a pas mai ? 
- Si, dos paquets, mas m'agradan pas gaire. M'agradèsson, te pensas ben que las auriái ja manjadas. Mas coma m'agradan pas, las ai pas manjadas. Son pas bonas las de la marca super U.
- ...
- que, m'i coneissi en chips ieu, e m'agradan las bonas.
- Te ne cromparai pas. Es pas bon per çò qu'as.

Maltractament psicologic. Jorn 1.

diumenge, 22 de març del 2020

Sine die - Jorn 10

Cresiái aver mai de temps per legir, far de puzzles e farnientejar fòrt. 
Mas fin finala, passi plan de temps a trabalhar. De dimècres a divendres trabalhèri tota la jornada. Ara, es la dimenjada, trabalharai pas. Cal servar un minimum de biais civilizat.

Me trachi que de passar una partida de mon ensenhament presencial en urgéncia a distància me pren un temps fòl. De fach, fau mai d'oras a l'ostal sus l'ordinador a metre en linha e corregir tot lo trabalh que lor demandi que las oras quand fau cors. 




L'avantatge, pòdi petar en far cors.
L'avantatge, pas besonh de sosten, freedom for my popas.
L'avantatge, los comuns son pròpres. 
Lo teletrabalh es la fin dels comuns tròp comuns.

Jòia, bona odor e mans netas ! 

dissabte, 21 de març del 2020

Sine die - Jorn 9

Diluns de matin, abans de partir per totjorn de l'ostal, faguèri un darrièr torn, los darrièrs dètz mila passes al país. 

Lo 16 de Març de 2020, a 9h14 : 


divendres, 20 de març del 2020

Sine die - Jorn 8

Ai de tissas. 
Una d'ela es la propretat de las mans.
Aviái aquela tissa de me lavar las mans de longa. Me soi melhorada e ara me lavi pas mai las mans de longa. Mas pro sovent. Subretot quand preni lo tram. E tanben quand sortissi dels comuns del trabalh ont i a un aiguièr e de sabon mas es un sabon que fa de mossa solament. Que quand te siás torcat lo cuol e que lo papièr a petat - que lo papièr deu èsser del meteis fabricant que lo sabon-, las mans, te las pòdes lavar dètz minutas, as los dets que pudisson a mèrda tot lo jorn. 


Enfin, en brèu : suportavi pas d'aver las mans pas netas netas.
E dins ma saca, aviái totjorn un botelhon de causas idroalcolicas antiplendecausas, que tuga 99,9% de tot çò que te pòt rabalar per las mans.
E n'ai un dins l'auto tanben per me lavar las mans aprèp aver mes de gasolina que m'agrada pas quand pudisson a gasolina.

E foguèri ben estonada quand diguèron que lo mond s'èran ronçats per crompar de gèl idroalcolic e que i aviá rompedura dels estòcs dins totas las farmaciás. E mai dins la mieuna, la de paures ont i a pas res! Que i vendián de botelhons a 2€. Se las lavavan pas las mans lo mond abans? Quina banda de porcasses que sètz totes!

Ieu pas de panica, sabi que n'ai de gèl patincofinolic. 
E l'autre ièr, ne faguèri lo torn : 



+1 dins l'auto
+ 1 dins la saca
E oè, es aquò d'èsser una psicopata de la propretat de las mans ! 
Del còp, soi a trantalhar de ne passar al mercat negre.




Mas çò indispensable per subreviure a aquela pandèmia que nos embarrarà totes, es pas lo gèl idroalcolic, ni la pasta, ni lo papièr cuol, non pas, ieu o sabi e ai fach l'estòc : 





dijous, 19 de març del 2020

Sine die - Jorn 7



Dimars de tantossada, èra la primièra mièja-jornada d'embarrament a l'ostal. 
Fasiá solelh.

Francament, que totas las botigas siaguèsson tampadas, de pas poder anar beure un còp o anar al restaurant, que teatres e cinèmas, siaguèsson tampats, de trabalhar sola dempuèi l'ostal, de pas aver de contactes reals amb lo mond, tot aquò me mancarà pas brica. Me'n foti completament. Per ieu, es la vida normala. Perque tot aquò, a despart d'anar trabalhar tròp sovent, o fasiái ja abans las mesuras sanitàrias contra lo caronhavirus. Es aquò la misantropia. 

Mas i a una causa vitala que pòdi pas far embarrada a l'ostal : los dètz mila passes de cada jorn. Es una necessitat psicologica, se camini pas, mangi, angoissi, tugui quauqu'un. Es tanben una necessitat fisica, ma santat a mestièr d'un exercici fisic jornalièr. Vertat, poiriái far de fitness dins lo salon, mas qué volètz, m'agrada mai de caminar que de far d'abdominals.


Prenguèrem l'auto.
E anèrem passejar per la natura ont crosèrem pas degun. 
Aviam dins la saca lo papieron "atestacion obligatòria de desplaçament" ont aviam causit la darrièra causa "desplaçaments brèus a proximitat del domicili ligats a l'activitat fisica indiviuala de las personas". La proximitat èra relativa : 20 minutas d'auto. L'activitat fisica : l'amorós s'arrestava a cada bartàs per ne far de fòtos dels insèctes que vonvonejavan. 
13000 passes aprèp, èrem crebats e contents. 









Es la prima que comença. 

Ara, los passes, me los caldrà far a l'entorn de l'ostal... 

dimecres, 18 de març del 2020

Sine Die - Jorn 6

Diluns, venguèri en cò de l'amorós. 
Lo trabalh, lo fau de l'ostal, de quin ostal que siá ont i aja internet.
Aquí, alai o endacòm mai , es çò meme.

Doncas, se cal èsser embarrat a l'ostal sens sortir ni veire degun mai, tan val èsser dos e poder bicar. 
E que l'autre te pòsca portar ton paracetamòl se jamai as agantat lo caronhavirus.

E coma l'ostal de mon amorós es plan mai bèl e confortable que mon trace d'ostalòt, i sèm. Sine die.

Aviái lo TGV a 13h30. 
Tot lo matin de diluns foguèt estranh, e, o cal dire, desagradiu.
Los afars, los aviái preparats : una maleta cargada de libres. Quauques libres de legir pel plaser, d'unes pel trabalh e los quatre del programa per aquel oralàs d'agregacion que me cal ben trabalhar, emai sachèsse pas quora seràn los orals + los corses de l'agreg. T'aviái una maleta pesugassa, que t'aviái pas qu'una paur : que petèsse en camin. Mas, òsca manòsca, a tengut e es encara entièra. Es pas polida mas ten la rota. Aviái tanben ma saca d'esquina de l'escòla, pesugueta tanben, e una banasta amb de libres mai, d'uòus de las galinas de ma maire e d'òli de Clarmont. Perque dins la vida i a de prioritats.

Tot lo matin, t'èri a recaptar l'ostal, netejar, veire de pas res doblidar, tornar virar dins aquel ostal coma un pòrc malaut.

E quand barrèri la pòrta, las questions "quora tornarem?" , "cossí tornarem?", "cossí auràn cambiat las causas?" "cossí serem totes?". " E me petaràn pas l'ostal per me prene lo manjar dedins?"

Una peta sus l'aprèp

Mas lèu, tornèt la peta de l'ara. 

Aviái pres una 1èra classa, o vos diguèri.
Aviái pro de plaça èri sola, la persona mai pròche èra a dos mètres, tranquillon milon fins a París. 

Gara de Lion, cal cambiar e anar a Sant Làzer. Òc, anar en cò de l'amorós es coma jogar al Monopoly.

"Pren un taxi, lo metro es clafit de monde". 
Mon vièch, còsta un braç lo taxi ! Prenguèri lo metro. La linha 14 automatizada coneis pas los problèmas umans, que siaguèsson las caumas o las epidèmias. Fin finala, i aviá pas gaire de monde. 
A Sant Làzer, totas las botigas èran tampadas. Aquesta gara es mai un centre comercial qu'una gara. I a tres estancis de botigas e amontnaut en mai de far las botigas e cagar per nonanta centims, pòs prene lo trin. E ben, de veire totas las botigas tampadas, los que venon d'entrepans tampats, lo BurgerRei, l'Estelabucks que son totjorn clafits de mond, tampats tanben e ben aquò fa estranh. Mens de monde que de costuma, mas plan de monde pasmens
T'avián totes una masqueta o un tapa-nas.

Lo tren, abans èra un Interciutats, ara es un TER, mas lo prètz a pas cambiat, aguèt 20 minutas de retard, aquò tanpauc a pas cambiat. Es una linha tan problematica que i a una associacion d'usatgièrs de la linha París -Cherborg e que solament la mitat dels trens son a l'ora! Per comparason, los TER d'Occitanie son a l'ora per 90% d'entre eles, francament es pas mal ! 

Sul cai de las linhas normandas, un fum de monde. Totes encara mai cargats que ieu : una maletassa, una saca d'esquina de 60 litres, un imac dins son carton per contunhar de trabalhar ont anaràn, una bicicleta, un chinet dins una saca e que sabi mai encara. 
Un inventari a la Prévert.
O un inventari del migrant que pren çò essencial perque o sap que sap pas quora poirà tornar.

Aquí tanben èri en primièra classa.  M'installèri a una taula de quatre per poder trabalhar, perque, non, soi pas en vacanças.
En diagonala, s'installèt un jove. Las que las. Amagat darrièr son eissarpa que s'aplicava de se tornar metre regularament davant la boca. E en doas oras de viatge, se lavèt quinze còps las mans amb un botelhon escrich en turc, sentissiá fòrt l'alcòl e lo limon. S'aconsomiguèt un paquetàs de còps. Se sentissiá pas ben lo tipe.
De l'autre band del corredor, un paire e sa filha, totes dos amb de masquetas gròssas. La filha, los uèlhs confles e roges, s'endormiguèt mai d'un còp ela tanben. E lo paire que m'agachava negre tre que tossissiái. E ò, ieu ai una bronquiti dempuèi tres setmanas, es pas la meteissa causa! Se tocavan un l'autre lo front, lo pel... se susvelhavan la febre? 

A l'arribada a la gara, pas degun sul cai. Avián totes recebut mon SMS "Vengas pas sul cai, espèra-me dins l'auto." 
Eriam nombroses a davalar d'aquel tren, totes cargats coma de muòlas. Èran nombroses a nos esperar sus un parcatge plen. 

Los parisencs an fugit París, son tornats a cò sieu, lor ostal vertadièr, lor país vertadièr, ont an las rasigas, la familha. A! Ne son pas tan fièrs ara d'èsser de putas d'aparisenquits! Tre que i a un problèma, la fugisson sa capitala e son ben contents d'i tornar dins sa familha de parpanhàs! Benlèu los (nos) farà soscar sus nòstra centralizacion, nòstra iperurbanitat, nòstra desconnexion del mond. 

E ieu, e ben èri pas fièra fièra d'èsser per aquel mond que semblavan totes malautejar. 
Alara, veirem ben se soi passada entre la ronha e lo colerà. Entre lo tram clapassièr, los corses e los corredors plen de mond mai o mens malauts, lo metro parisenc e lo tren parifug, veirem ben dins una setmana se soi totjorn en forma. 

Inch Allah !




dimarts, 17 de març del 2020

Sine die - Jorn 5

La SNCFmonamor, a anonciat diluns a miègjorn que demandava a sos contrarotlaires de pas mai far los contraròtles de las bilhetas per minimisar los contactes e redusir las riscas de contaminacion. Òsca! Ja que se fan tossir dessús, pecaires, los contrarotlaires.

E ieu, colhassa qu'a de nas, que t'aviái pagat 124€ , cent vint e quatre euros puta bòrnia, per una bilheta de primièra classa,  cent vint e quatre euros puta bòrnia, me calguèt vendre mièg-fetge, per anar rejónher mon amorós ièr de tantossada 

Non, viatgi pas en primièra classa. Levat aqueste còp, perque la primièra classa, as mai de plaça per tu, lo mond riscan mens de te tossir dessús e, sant graal, as de plaças isoladas. 
Mas coma ai d'astre e de nas, te causiguèri LA plaça sola ont sèm dos, cap e cap. 


Urosament, degun venguèt pas. 
Aquò m'estona bravament, que normalament, quand siás tranquilla dins lo TGV, i a totjorn un nimesenc que te ven petar las colhas a se venir assetar pròche de tu, a far de bruch e a te gastar la vida. 
Perque, dins la vida, i a totjorn un nimesenc per t'emmerdar.

Mas aqueste còp, n'i aguèt pas de nimesencs dins lo TGV, que lo tren s'arrestava a la gara novèla excentrada qu'es pas a Nimes, mas sai pas ont e del còp, i aviá pas degun. Sabètz, an fach a Nimes coma an fach a Montpelhièr, una gara a petalega, luènh de la vila. La diferéncia es que la de Nimes, la gara Nimes Pont de Gard que l'an sonada, lo TER s'i arrèsta, mentre que la gara de Montpelhièr Sud de France e ben i a solament los TGV que i passan e se vòles anar en vila, al Clapàs, l'as dins lo baba e n'as per 45 minutas. 
Un còp de mai, los nimesencs se'n sortisson ben. O meritavan?

Enfin, jòia, lo TGV s'arrestèt pas a Valéncia e s'emplenèt pas de conasses decebuts que tornavan de l'esquí, que las estacions d'esquí, las an barradas e los conasses sauràn pas mai que faire amontnaut dins son estudio de 20 mètres cairats per 4. 


Per acabar aquesta nòta ferroviària misantròpa, vos parlarai pas la mespresabla que dubriguèt una bóstia de surimi dins lo tren, qu'agante la ronha aquela caronha! que un pauc mai e li anavi racar dins sa bóstia, aital auriá agut quicòm de bon de manjar.




dilluns, 16 de març del 2020

sine die - Jorn 4

Uèi, es una jornada bastarda.
Es un diluns lendeman d'eleccions a Besièrs.
Fa sièis ans, èra çò memes. Ne vos parlavi sul blòg, podètz anar veire : Matin Maurèl 

En sièis ans, se ne passan de causas. 
Ara, soi assessora al burèu a totas las eleccions o quasi. Per lo partit comunista, e mai paguèsse pas mon escotison. 
Ara, ai la costuma de costejar de mond d'extrèma drecha.Òc, nos i acostumam. Me fa mal d'o dire. 
N'aver costuma, es fin finala çò pièger.
Lo conàs mostachut que ne parlavi, es un pròche del conse, es un tipe simpatic. Me fa mal d'o dire.
A totas las eleccions, charri amb el, galegi amb el. E lo tròbi pas con. Me fa mal d'o dire.
N'aver costuma, es fin finala çò pièger.
Es del barri, coneis totes los franceses del barri. Los arabs venon pas votar, o pas gaire en proporcion de la populacion magrebina del barri. E quand comença de far l'apologia de son patron - lo bada!- me fa pas mal de li dire lo contrari. 

Ièr, o sabiam totes que lo conse auriá una resulta plan bona. 
Demandi al mostachut : "Se jamai un candidat fa mai de 50%, i aurà pas de segond torn, vertat? "
"Vos amagui pas qu'es çò qu'esperam."
"Vos amagui pas qu'es çò que crentam."
N'aver costuma, es fin finala çò pièger.

Ièr, èra una jornada d'eleccions bastarda. Entre la necessitat vitala d'aver pas de contactes amb los autres e la volontat fòrta de complir son dever de ciutadan. 
Los del burèu de vòte aviam de gants, una causa idroalcolica, de crystal bic per tot lo país. De mond agressius que volián subretot pas que toquessiam sa carta d'elector, de mond subrecontents d'aver ganhat un bic negre. E las causas se fan, de 8h lo matin fins a 7h lo vèspre.



Puèi lo despolhament. 
Aviái prevengut los dos assessors que representavan lo borgés blau : dins aqueste burèu d'aquí, auretz una majoritat enormassa pel conse. Es plan depriment d'aver l'impression de sortir solament de butletins d'extrèma drecha. Sabi que per las primièras eleccions que i foguèri assessora, o aviái mal mal viscut. Semblan pas inquiets. Innocents que son.


Fasèm pas lo despolhament eficaç que fasèm de costuma. 
Fasèm coma cal faire oficialament. Lo mostachut a agut la peta, amb rason, qu'un tipe delegat d'una autra lista passèt cinc còps dins la jornada per verificar sai pas qué, cercar de pesolhs ont n'i aviá pas e petar los colhons menuts. Cercava segurament de rasons per invalidar las eleccions que la resulta, li agradariá pas. Mas non, se l'extrèma drecha ganha, es perque lo monde vòtan per eles. Doas personas dubrisson las envelopas, me passan lo butletin que passi a una tresena que crida lo nom del cap de lista. La paura femna a degut somiar en cridant lo nom del conse. 253 voses sus 402 butletins, 884 inscriches.



Lo conse mediatic de l'extrèma drecha fa quasi 69% sus tota la vila. 

Podèm dire que las auriá calgut anullar aquelas eleccions. Òc, las auriá calgut anullar. Avèm un governament de caramentrans.
Podèm dire qu'un fum de mond se desplacèron pas. Es vertat. 
Mas quinas que sián nòstras idèas, es un plebiscit. Los besierencs an votat en massa per prene sièis ans de mai. Son d'acòrdi amb la politica menada pendent sièis ans, de causas bonas ne faguèt, segur, mas de missantas tanben, mas lo mond ne vòlon mai. An pas volgut d'una esquèrra socialista e comunista, ni dels ecologistas insomeses, ni d'una tièra ciutadana ben simpatica.


Aurem 42 conselhièrs municipals de la tièra d'extrèma drecha sens etiqueta, aurem 4 conselhièrs d'oposicion de drecha, 2 d'esquèrra e 1 ecologista. 
46 conselhièrs de drecha sus 49. 

Quinas putassariás nos sortirà per son segond mandat?