dilluns, 30 d’abril del 2012

divendres, 27 d’abril del 2012

Tempus fugit

Quand èri pichona, abans que mos parents s'endeutèsson per crompar l'ostal, anaviam en vacanças sul Segalar.
Oè, o sabi, fa somiar.

La rota èra longa. L'es totjorn, longa, mas vos parli d'un temps que l'A75 existissiá pas, que i aviá un tap enormàs tre Sant Pau fins a Sant Andrieu e que lo Pas de l'Escaleta, amb una 4L o una dos cabals, eriam plan uroses quand capitaviam d'arribar sul Larzac. Brèu, caliá al mens tota la jornada per i arribar. En tot cas, pichoneta, es çò que me pensavi. Ieu èri braveta en veitura, èri braveta totjorn, set jorns per setmana e tres-cent seissanta-cinc jorns per an, mas en veitura, encara mai: agachavi lo païsatge, agachavi las autòs, pausavi de questions que i sabián pas respondre e me fasiái d'istòrias dins mon cap (oè, o sabi, ai pas gaire cambiat...). Èri braveta ascendent autista. Pas coma mon fraire. Mon fraire èra aissable.
Las nòu annadas que mon fraire foguèt filh unenc, foguèt plan aissable. E dins los viatges longasses en autò, encara mai. Alara, mos parents, per aver la patz, li avián fach creire que, s'èra pas bravet, lo daissarián a la Domèga. La Domèga demorava dins un ostal vièlh que marcava mal, dins un endrech sorne entre doas corbas de la rota departamentala endacòm entre Milhau e La Vila. La Domèga èra una paura vièlha qu'aviá pas res demandat a degun e que sens la conéisser nos fasiá plan paur. E quand aviam l'astre de la veire davant son ostal quand passaviam davant son ostal, aquò cridava e klaxonava fòrt dins l'auto. Aurà pensat que, un còp l'an, l'estiu, una veitura matriculada dins Erau la klaxonava sens rason?

Vint e cinc ans mai tard, la rota, contunhi de la prene. L'A75 te fa lèu montar al seten cèl larzaquian mas la rota que passa davant l'ostal de la Domega a pas gaire cambiat. 
Cada còp, ai una pensada esmoguda per aquela vièlha e per aqueles tempses que cresiam a las mascas e a las manjairas d'enfants. 
Lo primièr còp que passèri, plorèri. 
E aguèri paur. 
Un pauc. 
Ne mandèri un sms a mon fraire e ma maire "soi passada davant l'ostal de la Domèga, creses que i es encara aquela vièlha masca?". Los dos respondèron çò mème "deu èsser mòrta dempuèi bèl brieu". Son pas de pantaissaires aqueles dos, o vos disi. 

Mas o sabèm pas s'es mòrta o pas, fin finala, perque las mascas, aquò morís pas.


E l'autre jorn, en passant, veguèri que i fasián d'òbras a aquel ostal.

Ara, i a una bóstia de las letras.
Amb dos noms dessús : Sébastien e Elodie.






dijous, 26 d’abril del 2012

Lo Kamasutra Tresen Atge

lo risolet del papet a 0'14 a pas de prètz :D



e se lo vòles estampar per l'aimantar sus ton refrigedor per donar d'idèas a ton òme o a ta femna, es aquí!
Foguèsse rica e desobrada, n'estampariái un molonàs e los distribuiriái, akò e una mapa Macarel, dins los autobuses plens de vièlhs que van crompar de burre en Andòrra o al Pertús uhuhuhuhu.

dimecres, 25 d’abril del 2012

Qué i vesètz vosautres?

M'agrada la pintura, m'agrada d'agachar los tablèus e d'anar dins de galariás e dire "wow, akò m'agrada, lo vòli per mon ostal", puèi agachi lo prètz e "a ben non, m'agrada pas mai".
Tot çò que los artistas pòdon crear amb sas manòtas m'agrada. Enfin, pas tot, i a tot plen de causas que m'agradan pas, mas soi sensibla a la creacion dels autres, que ieu, quand ensagi de far quicòm amb mas manassas, e ben, fau una merdassa. Aviái totjotn 07 de mejana en arts plasticas al collègi, pasmens m'i aplicavi, è. 
E soi totjorn frustrada d'aver pas un castelàs ni la fortuna que va amb lo castelàs per poder crompar una òbra o doas als artistas genialissims que crosi dins ma vidassa.
E l'autre jorn, sus un mercat, trobèri un tipe que fa d'esculturas amb d'apleches vièlhs. Sas esculturas m'agradavan. E tombèri sus aquesta:



Raaa, m'agradaaaaaaavaaaa.
Mas lo prètz m'agradava mens, plan segur. E tota la jornada, rabalèri per carrièras en me dira "m'agrada". Tirèri los sòus a la maquina e la crompèri. 




Sabi pas ont la metre.


dimarts, 24 d’abril del 2012

Los noms dels òmes politics en LSF

d'agachar fins a la fin ;)

dilluns, 23 d’abril del 2012

Diluns negre

Ièr de matin, voliái metre aquò en linha:

Segon aquesta vidèo, votarai pel Front d'Esquèrra(e tanben segon mas idèas, cal pas desconar, òu!) 


Qautre jorns abans lo primièr torn, sabiái pas se votar PS per utilitat o Front d'Esquèrra. 
Puèi, anèri al Meeting Front d'Esquèrra que i aguèt a Seta, un meeting local, sens lo candidat orator que fa levar las folas, e i sentiguèri quicòm, tot d'un còp, i cresiái. 
Tot dimenge, me prenguèri a pensar que lo candidat del Front d'Esquèrra seriá tresen e benlèu segond, qualificat per la finala, que totes aurián comprés que de cambiaments son possibles e que, plan segur, pas degun se fariá enganar per lo vuèg plen d'asirança de l'extrèma-drecha. 
E las resultas tomban : decebuda per la resulta del Front d'Esquèrra, enrabiada per la resulta dels nazis, trista per la paura Eva Joly que m'èra plan simpatica, mas contenta de veire Hollande davant l'autre conàs. 

Puèi agachi las resultas regionalas, departamentalas o municipalas: dins lo país, per aquí pròche, lo Front Nacional a fach fins a 25% o 30%. Una persona de quatre, una persona de tres, es gangrenada. Compreni pas qu'un partit que bastís son existéncia sus l'òdi pòsca batre un partit bastit a l'entorn de l'uman. 

Alara, m'interrògui. 

Quina reaccion aver amb los pròches que vòtan FN (mon conàs de fraire per lo pas citar)?
Coma ensenhaira, cossí far per que los electors qu'ai en fàcia comprengan que l'òdi e lo replec son contraproductius?




diumenge, 8 d’abril del 2012

Trio de caramèlas

Tres instruments d'enche doble que m'agradan fòrça: lo basson, la clarineta e l'autbòi classic :




divendres, 6 d’abril del 2012