dilluns, 18 de juny del 2018

Tròç de vida 023

Arriba un bocin tardièra a la gara, aquò me geina pas, qu'èri a legir un libre. 
- Lo coneissètz lo camin per anar a Galhac?
Òc. Aquò m'evitarà de metre lo GPS per sortir de la vila pel bon camin. Ai pas jamai comprés cossí aquò's fotut Caurs e ai quitat d'ensajar de comprene. 
Charra pas gaire, sortissèm de banalitats, d'aquelas banalitats que Blablacarreja ne deuriá editar un libre "guida de las banalitats de dire en coveituratge quand sabètz pas qué dire". Oè, es un títol longuet, mas aital lo mond comprenon. 
Ai decidit de pas menar l'interrogatòri costumièr, n'ai la canha. 
Çò que m'interessa a ieu càmbia pas: d'ont ven? ont va? perqué far? de qué fa dins la vida? 
Blablacarreja es un fenestron que te permet de veire la vida del monde un brieu. Veses pas grand causa, mas amb lo pauc que veses, imaginas. 
Un pauc coma quand destrusisson un ostal e que veses penjar un aiguièr, que veses lo papièr sus la paret, la marca d'un tablèu, imaginas la vida qu'auràn viscut lo mond dins aquel ostal e que serà pas mai.
Charra pas gaire. Al cap d'un bon vintenat de minutas, sabi que trabalha a Lidl. Pecairòta me pensi que Lidl a missanta premsa per çò qu'es del tractament dels emplegats. 
Alara li demandi : la tractan plan?
Ditz de òc.
E pauc a cha pauc, me'n ditz mai : los oraris de 6h30 a 13h quand es de matin, que abans la dubertura, meton en plaça tot çò fresc e un còp que la botiga es dubèrta, meton çò sec. Que o fan tot : la caissa, la mesa en plaça, las comandas, los retorns. Que son pas que uèch en tot per far virar lo supermercat tota la setmana. Urosament trabalhan pas lo dimenge. De còps, lo mond son cons, la practica romega, lor manca de respecte, brama perque i a la coa en caissa "òc, mas sèm pas que dos uèi", la direccion vòl pas embauchar. Ai la canha de li explicar qu'aquí l'a son maltractament, mas uèi, ai la canha. Me ditz que fan de caissas a 1€ de las causas que se pòdon pas vendre al prètz normal, fasián aquò lo matin a la dubertura e lo mond se batián. La misèria de la misèria. Ara, fan aquò a quina ora que siá de la jornada per pas aver de gerir lo pòble miserós. Fan tanben, n'an pas gaire lo drech, una caissa per una femna qu'ajuda son vesin, perque eles n'an de besonh. 
A pas inventat l'aiga cauda mas a bon esperit. 
Es ja aquò. 
Saurai pas perqué va a Galhac. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Mercé :)