Es pas que la samba brasileira me tòrne bauja, mas i a la Talvera lo dissabte puèi es l'escasença de visitar lo país.
 | Lo legiguèri d'una tira en Seta e Figueres. Un regal. Es l'ìstòria d'un jove dins un país garriguenc en guèrra ( alliteracion en G e R). Istòrias de guèrras, istòrias d'òmes, istòrias de rescontres, istòrias d'amor, istòrias de descuberta de se, dels autres, de la femna, de la natura e de las plantas. Lo jove rescontrarà un professor de botanica, reciclat en comandant de guèrra, que li ensenharà las plantas del país. Aquestas plantas vendràn femnas, las alisar, lor parlar, las pantaissar... Entre cada capitol de la vida del jove en temps de guèrra, un tròç de pròsa erotico-botanica nos ven metre una gota de poesia. |
CASTANEA VULGARIS
Pelofa, orsin o eiriçon (tòca se gausas!), puèi ponh sarrat gantat de cuèr lusent (derisòria amenaça), la castanha amolona las empachas, de l'agarrida dels fissons a la coirassa defensiva. I bastaràn pas tos dets nuses. Se t'i fregas, te ponh. E se capitas a passar sos cavalets de frisa, se met en targa coma un tustaire en fièra. Jòga a se far al cachamorre amb tu. La castanha castanha e son nom li va plan... Quand en finala es desarmada e que se retròba en camisa, pusleù que de calar a l'agressor, s'estima mai que l'embreniques, que l'escorgues e que li lèves pèl e popa. I cal lo saber-far e la manièra, l'adomergiment long per l'aiga, la seduccion, dirai. Tre que la castanha es consenta, la despolhada alara es de bon far. Levada la camisa, se fa bajana, prèsta a se fondre de plaser contra ton cèl de boca. A mens que preferiscas (inquisitor sens grat ni gràcia que non aimas carn pecairitz s'es pas reducha en cendres) la rostir sus la brasa coma una masca, per puèi la descaumar coma una sèrp o qualque autra bèstia d'infèrn, davant de la far cridar jos ta dent. Question de gost....
mas me doblidèron lo bacon dins lo Quick'n'Toast... Pecaaaaaaaaaaat!