divendres, 6 de gener del 2012

Epifanìo


M'agrado la fabo.


Contraròtle gayfriendly

Passar a la tresena persona que lo subjècte es una femna : " Coma dormissi pas, velhi. Despuèi que soi separat de Verò. Dins la jornada, al burèu, arribi a me'n sortir."

- Alara, cambiam lo pichòt nom tanben?
- Ben non, perqué? 
- A, ben... bon, ok.

Una me pausèt pas la question : de Verò passèt a Paul e punt. 
Cal pas desconar, òu.




dijous, 5 de gener del 2012

Cinèma de geeks

Un cort metratge plen de poesia e de geekitud :



dimarts, 3 de gener del 2012

Amor de luènh : trobar lèu e bon mercat

L'istòria se passa dins un vilatge lengadocian que l'apelarem PerquéPas.
Ma veitura es blocada per una autra autò, pòdi pas partir. 
Vau far un torn dins lo vilatge.
Lo vilatge? : una carrièra, tres pizzerias. 
E se manjavi una pizza? 
Dintri.
Comandi.
Arriba una tropelada de joves de PerquéPas.
Vau esperar defòra en daissar una aurelha dins la botiga per escotar las convèrsas... 

E ben, amic legeire, te vau dire un secrèt : lo jove lengadocian desobrat que va manjar una pizza lo dimècres de ser, sa matèria grisa es victima de la gravitat : es davalada. E li emplena los alibòfis.
E lo jove lengadocian desobrat que va manjar una pizza lo dimècres de ser, çò que l'interèssa dins la vida, es de cossí se los vuejar, los alibòfis. 

Lo jove lengadocian se sèga, tan coma vosautres, o benlèu mai, qu'es desobrat lo paure d'el. Mas la sèga, es ressèga. E, a la longa, aquò li provòca un penis elbow.

Alara, lo jove lengadocian desobrat que va manjar una pizza lo dimècres de ser viatja. 
Va "en Espanha". 

Extraches de convèrsa : 
- E ben o sabi ieu, faguèri l'armada just a costat, a Carca,  i anàvem cada dimenjada! (las distàncias comptan pas quand as los rostons confles)
- Quant te còsta una puta? (lo jove lengadocian desobrat i va pas per quatre camins quand vòl obténer una informacion)
- E ben, ja, as la dintrada, 5€.
- A oè, 5€ es pas car! (de dire en se gratant ont cal)
- Non, mas aquò's per dintrar, apuèi te la cal pagar la puta.
- M'an dich qu'aquò èra 70-80€.
- Pffff! T'o vau explicar ieu : te cal pagar lo lièch : 5€. Al P****, es 15€ perque es tot nòu. Mas al S*, es pas que 5€. Puèi, i cal pas anar al P***, es susvelhat ara. Vai al S*. La puta te dirà lo prètz quand montas. Es 40€, mas aquela radassa te dirà 60€ o 80€. 
- Oè, ben a aquel prètz, aimi melhor anar a la de la rota G****
- Vai-te far chucar per Cerièra tant que i siás! (vos parlarai de Cerièra un autre jorn)
- Es 40€. 20 per ela, 20 per lo patron (aquò s'apèla un macarèl, mas aviá pas son diccionari dels sinonims sus el). Mas te ditz 60€ o 80€ aital, se ganha 40€. Se pensa que li anam pagar la mesada, aquela chuca-vièch! Tu li dises : 40€. E s'ela acèpta pas, davalas e ne prenes una autra. Aquesta o aquela, rai, qué n'as a fotre, tu?

Lo diplomat en lupanar contunha e (m')acaba:
- E sequenon, as pas qué de far coma ieu. Fas un pichon a una femna, aital, bicas a gratis quand vòles!



diumenge, 1 de gener del 2012

Bona annada!





Bona annada plan granada e plan acompanhada per vosautres, legeires tant aimats. 

Vos desiri tot plen de capitadas e de bonur!


Per ieu, aquesta annada que comença serà l'annada del grand cambiament... o, se lo grand cambiament fracassa, serà l'annada de la granda depression. Mas coma fa ja plan dos ans que m'i rabali dins la loose, comprenes plan que m'agradariá plan que siaguèsse l'annada del grand cambiament.

Del còp, me'n vau lèu lèu a la glèisa far cremar un ciri per que tot aquò foncione.

Tu tanben, vai-te'n lèu lèu a la glèisa o demandar a ton Dieu a tu e mai que mai al Dieu del FMI que tot aquò foncione.

Ajuda-te e Dieu t'ajudarà que dison. Me sembla qu'ai fach çò que caliá ; ara, la pauma es pas mai dins mon camp. 
Inch Allah!


dissabte, 17 de desembre del 2011

e se sèm pas mai...

Bonas fèstas a totes! 

Lo blòg tòrna en 2012!

A l'an que ven!

diumenge, 27 de novembre del 2011

Pausòta

Per de rasons sexualas, musicalas, associativas e professionalas, blogarai pas pendent un brieu! 

Podètz botar en comentari quinas blogariás volètz que vos prepare per mon retorn :)

Tenètz-vos fièrs!



divendres, 25 de novembre del 2011

Es uèi!

Anniversari del blòg : sièis ans!

Sièis ans que i soi, que i sètz, que i sèm. 

Bon anniversari a totes vosautres, legeires fisèls, e longamai!!!

dijous, 24 de novembre del 2011

Charraire coma una topina

Fa quauques temps que vòli aprene la lenga dels signes per parlar e mai amb los muts.

Ai pas encara trobat lo cossí ni lo quora mas tròbi de causas polidas :




Vos aviái parlat del clip genial de la cançon le cafè.

E ben, la version en lenga dels signes :

M'agrada!!!

dilluns, 21 de novembre del 2011

Lectura autonenca : La Lluvia amarilla

En seguida dels conselhs precioses de la Bèstia de Gavaudan, legiguèri La Pluèja Rossèla de Julio Llamazares revirat en occitan per Ferdinand Vialaret a las edicions de l'IEO. 
Lo libre, l'aviái crompat que m'èri dich que de legir una revirada en occitan me cambiariá un pauc. L'aviái dins un canton de la bibliotèca, mai precisament dins ma taula de nuèch qu'es pas una taula de nuèch mas qu'es una  anèxa de ma bibliotèca ont meti los libres de legir pel plaser, valent a dire que ne trobaretz pas gaire, de libres tròp intelligents. 
150 paginas que faguèri durar tant e mai de tant que me regalavi. 
Un dels desplasers de la lectura, en mai de dever atudar lo lum perque l'endeman i a escòla, en mai de dever esperar la seguida l'endeman perque as los uèlhs que se tancan solets, es que, quand siás plan confortabla dins ton istòria, quand los mots te prenon dins l'istòria, quand siás plan installada a agachar la vida de las gents dins lo libre, e ben, la fin arriba. 

La Pluèja Rossèla es l'istòria contada per un òme qu'es lo darrièr de son vilatge. Abans de morir, nos conta l'exilh de totes los abitants del vilatge fins que demorèsson pas qu'el e sa femna, parla del suicidi de sa femna puèi contarà sa vida a el, tot sol, darrièr dels òmes entre las roïnas, entre realitat, sovenirs, trèvas e fantaumas. Un raconte a la primièra persona, embarrat dins aquel vilatge. Un raconte sus l'organizacion sociala d'aqueles vilatges montanhòls e sus l'evolucion de la societat. Un raconte sus l'abandon e la venguda de la mòrt. Un raconte sus la solesa. 
L'òme pòt demorar sol sens virar caluc? 
O avètz comprés, Bodon, a costat d'aquò, es lo país de las meravilhas... Quand lo comencèri lo libre, aviái l'impression de legir de Bodon, mas amb de frasas mai longas... Lo reviraire èra de Levezon, benlèu i es per quicòm. Perque, coma m'o diguèt Mèstre Andriu, la revirada es excellenta. Soi segura qu'es melhora que l'original! Per malastre, lo reviraire defuntèt e aurem pas lo plaser de ne legir d'autras de reviradas sieunas.


Un extrach :
   "A comptar d'aquel jorn, la memòria foguèt la sola rason e lo sol païsatge de ma vida. Abandonat dins un canton, lo temps s'aturèt e, coma un sablièr quand òm lo vira, comencèt a s'escórrer al sens contra de çò que, fins ara, aviái mantengut. Sentiguèri pas jamai pus l'ànsia de me sarrar d'una vielhesa que, plan de temps, m'èri refusat a acceptar coma mieuna. Me tornèri pas jamai sovenir d'aquel vièlh relòtge que, oblidat dins un canton, penjava de bada, sus la paret de la cosina. Lèu lo temps e la memòria s'èran confonduts a tot lo demai - l'ostal, lo vilatge, lo cèl, las montanhas - aviá quitat d'existir, levat coma recòrd fòrça luènh de ieu. 


   Foguèt lo començament de la fin, la debuta d'un long e interminable adieu ont, d'aquí enlà, cabussèt la mia vida. Coma la lutz del solelh, quand se dobrís una fenèstra aprèp d'annadas, estrifa l'escur e desentèrra jos la posca de causas e de passions ja oblidadas, la solesa dintrèt dins mon còr e illuminèt amb fòrça cada recanton e cada cròsa de ma memòria. Coma lo vent de França arriba d'un còp, levant papièrs e caucidas per carrièras, e tusta a las pòrtas e se ronça amb violéncia dins las passadas e los membres dels ostals, lo temps brandiguèt las parets del silenci e se getèt sus sas roïnas rebalant sul seu passatge recòrds e fuèlhas mòrtas. Èra l'exumacion finala de tot lo somiat e viscut, lo començament d'un viatge sens retorn dins lo passat que s'acabarà pas qu'amb ieu."
La Pluèja Rossèla de Julio Llamazares, revirada occitana de Ferdinand Vialaret, IEO edicions, de crompar aquí.