dimecres, 13 de març del 2013

Periple a Maiano : l'arribada

Arribèrem a Malhana que nos arrestèrem per faire una fòto davant l'ostal ont nasquèt lo Mèstre.
Enfin davant un pauc luènh, qu'es una proprietat privada e i podèm pas dintrar coma dins un molin.



La bastidasso ounte nasquère, en fàci dis Aupiho, toucant lou Claus-Crema, se ié disié lou Mas dóu Juge: un tenemen de quatre couble, emé soun proumié carretié, si ràfi, soun tout-obro, soun pastre, sa servènto, qu’apelavian la tanto, e mai o mens de mesadié, de journadié o journadiero, que venien ajuda pèr li magnan, pèr li sauclage, la sègo, li meissoun, lis iero, li vendèmi, enfin pèr li semenço o bèn lis óulivado.

Mi gènt, de meinagié, èro d’aquéli famiho que vivon sus lou siéu, au travai de la terro, d’uno generacioun à l’autro. Li meinagié, au païs d’Arle, formon uno classo à part: sorto d’aristoucracìo que fai la transicioun entre païsan e bourgés, e que, coume touto autro, a soun ourguei de casto. Car se lou païsan, abitant dóu vilage, faturo de si bras, emé l’eissado o lou luchet, si pichot cantoun de terro, lou meinagié, mai à la grando, dins li mas de Camargo, de Crau o d’autro-part, éu travaio de dre, en cantant sa cansoun, uno man à l’estevo. Frederic Mistral, Memòri e Raconte, 1906




dilluns, 11 de març del 2013

Periple a Maiano : l'anar

La setmana passada, l'autor catalan mai conegut d'aqueste blòg m'embarquèt dins son auto flama nòva per anar pissar sus plegar lo genolh prene una fòto de la tomba de Mistral a Malhana.
Cocanha! I èri pas jamai anada a Malhana, èra l'escasença de paupar e trepar la mitologia!
Me lo caldriá veire mai sovent lo Bezsonoff, que una jornada amb el te dona per una setmana de blogariás...

Lo viatge iniciatic comencèt per l'espròva ànsia/paciéncia : "Voldriás pas metre de gasolina, que sembla vuèg aquò?". "non, non, va plan, es un diesel, avèm lo temps!".
Espròva lèu seguida per la del "tap al giratòri de Chicago" : lo tipe, pas gaire pacient, te faguèt mièja-vòlta per prene un camin alternatiu que degun e subretot pas el coneissiá pas. Ò mila dieus la mièja-vòlta! Sabètz los que fan los cacos dins las coas dels taps e que d'un còp, se dison " zo! anam anar enrè" e ben vaquí : lo motor vrombiguèt, la veitura partiguèt e manquèrem morir siá en causa de las autos qu'arribavan totas a una vitessa subresonica, siá en demorant enfangats per totjorn... e seriá estat daumatge de morir sens veire Malhana.


Un còp sus l'autorota, a un moment lo tipe s'arrèsta a un airal de servici. 
- E ben perqué t'arrestas? 
- Ben per metre de gasolina
- Mas siás cabord! Es tròp car sus l'autorota!
- Òc, mas sabi pas se i arribarem se ne meti pas.
Rai.

Lo tipe s'arrèsta a la pompa, romega un "e mèrda, me soi enganat mai, es pas lo bon costat". Pròva qu'un escrivan subreconegut es una persona normala fin finala.
Ieu èri a jogar amb mon telefonet dins l'auto, adolescentassa que soi.
E sentissi que la veitura bolega, lo Zonòf que te la brandussa l'auto tant e mai. Quina brutassa.
E una votz que ditz "bonjorn!Allò? Bonjorn!". La darrièra qu'ausiguèt de voses la cramèron e l'autra, aquò èra la Verge, vòli pas que me cramen, e la Verge, ai pas grand-causa de li dire! (Remarca, li auriái pogut demandar se Josèp èra mòl de la quèca?). 
La veitura brandussada. Agachi ont n'es, a pas començat de ne metre de gasolina solament!
Telefonet mai
La votz qu'a pas calat "Allò? Bonjorn? La Pompe nº6? Bonjorn!"
Viri lo cap "ten la pompa nº6, aquò's nosautres".
Estranh, de costuma, la votz de la gasolina ditz pas lo numero de la pompa. 
Telefonet.
"Allò? Bonjorn? La Pompe nº6? BONJORN! ALLOO?!"
Angry Birds es un pauc lo mal, non? Aquelas putas d'aucèls tomban pas jamai coma vòli.
"ALLOO?! BONJORN! POMPA nº6?"
E l'Aucèls en Colèra Star Wars es mai complicat, mas m'agradan los efièches sonòrs.
Doas minutas de brandussatge d'auto mai tard, illuminacion. 
Legissi sus la pompa "prepagament".
Sortissi de l'auto, cridi al brandussaire d'auto : "òu, te cal pagar abans. E i a una femna que te parla aquí dins lo naut parlaire".
Lo Zonofoïd se sarra de la maquina "aquò marcha pas!".
Ieu mòrta de rire e la femna que ditz, seriosa coma un papa "pagatz amb la carta GR?", "quina carta?",  e coma un papa demissionari "bon, vos fau fisança, servissètz-vos", "a ben vaquí!".
E tot aquel rambalh per metre dètz èuros de gasolina.

dijous, 7 de març del 2013

lo prèmi gascon

Lo Quequejaire, en bon bearnés qu'es, nos fa la reclama del Prèmi Ací Gasconha que seriá mai rentable que lo Prèmi de Lhèida. 

Demandi a Google, tròbi lo reglament del prèmi
E a l'article 7, que't liègi : "Las vulgaritats obscenitats que seràn hòrabandidas deus tèxtes presentats."
L'an tròp vista la Vèrge aqueles gascons!

dimecres, 6 de març del 2013

MO TI VA CION

Maaaaaaa, avètz vist? 
I a los Ilerdencs que... A los Ilerdencs, es pas una malautiá que te prusís ont cal pas, es lo nom del mond de Lhèida! 
I a los Ilerdencs qu'organizan un prèmi del raconte occitan. E se ganhas, as 5000€ sul compte.
5000€!
Cinc mila èuros! 

Mas ieu, per cinc mila èuros, t'empifri una dromadària ! 

Levat que a Lhèida, per ganhar 5000€, te cal pas encuolar una dromadària, que lo dromadari es pas un animal endemic. E mèfi que lor faràs pas prene los dromadaris per d'ases als ilerdencs! 

Per lo prèmi, cal pondre entre cent e dos cents paginas en occitan blos, las mandar en dos-cent cinquanta exemplaris que seràn pas legits per la jurada que sabèm pas qual es e que lor podèm solament pas prepausar de servicis sexuals contra la primièra plaça! 

Venala que soi, m'i meti sulpic e d'ara d'ara! 

E istòria de me motivar, ai embarcat lou Tam Tam dins la galèra! 




Me dison dins l'aurelheta que cada an disi que i vau participar e que cada an, escrivi pas mai de mièja pagina. 
Anem, demòran pas que 99,5 paginas!

dimecres, 20 de febrer del 2013

Quina votz, ma maire, mas quina votz!

S'avètz mièja-ora de passar davant l'ordenador, escotatz lo polit Silverio Pessoa que parla.
M'agrada sa votz quand parla e quand canta. M'agrada son biais de parlar tot suau. Lo contraste amb lo presentator es violent :)

S'i parla d'occitan e d'Occitània dedins, de las rasigas, de la creacion e de la mameta de Silverio. 

Me cal absoludament m'organizar per anar passar un parelh de meses a Brasil :)




Per los que sabon pas qual es Silverio Pessoa :
- sètz fòrabandits del blòg 
- es lo musicaire brasilièr que faguèt la virada e lo CD Forroccitania amb la Talvera

E los que coneisson pas la Talvera, o pièger, que lor agrada pas la Talvera, que lo tròn de Dieu los cure!!!

dimarts, 19 de febrer del 2013

Mas vacanças de Nadal amb Philippe Carrese

Pendent las vacanças, me regalèri amb Philippe Carrese.
Enfin, es un biais de dire. Anètz pas vos imaginar qu'ieu e el faguèrem d'espòrt jol plumon.
Enfin, disi pas que m'auriá pas agradat...
Rai!

Me congostèri amb son òbra.

Primièr, agachèri Liberata, un film que se debana en Corsega pendent la Segonda Guèrra, la resisténcia còrsa, l'ocupacion italiana, en italian, en còrse ... e vos vau pas contar lo film ;) mas es de veire se n'avètz l'escasença!




 Mas, mai que mai, pendent las vacanças, ai passat quauques nuèches amb Carrese : Une petite bière pour la routeFlocoon Paradise, Une belle histoire d'amour, Les Veuves Gigognes.
Aquel tipe es fòrt. Ai trobat un mèstre en literatura!

Sos libres, los prenes, totes, e los daissas pas : l'istòria es bona, la narracion es excellenta, l'umor es fòra-concors de tan que lo nivèl es tròp tròp naut
Aviái ja legit sos "introuvables" : Filet Garni, Pet de mouche et la princesse du désert e Tue-les à chaque fois, que m'avián plan agradat e Le Bal des Cagoles, que m'aviá pas tant agradat (pasmens, me sembla qu'es lo mai conegut...)
Dels quatre libres legits pendent las vacanças, que m'an agradat encara mai que los "introuvables", ne poiriái parlar pendent d'oradas. A ne parlar d'oradas, val mai que los legiscatz ;) 
Lo darrièr legit, Flocoon Paradise, es l'istòria de l'inauguracion d'una estacion d'esquí dins una valada alpenca perduda e desèrta. Lo libre comença per la fin : los personatges son sus lo teulat d'un immòble de l'estacion d'esquí e van crebar sebelits per un lhavet. E aquí, lo narrator primièra persona nos va contar l'istòria. M'agrada quand sabèm ja la fin e çò que compta es pas la fin mas cossí arribam a aquela fin e mai que mai cossí aquò's contat. E riguèri de la debuta a la fin. Es un libre que lo caldriá adaptar pel cinèma, fariá una bona gròssa comèdia que i a una tièra de gags enormasses que me faguèron m'escacalassar. Ai pas capitat de vos causir un extrach... que çò risolièr es tota la seguida e evolucion (o casuda...) dels personatges dins lo libre.
Une belle histoire d'amour es un libre pas gaire romantic malgrat lo títol mas francament plan montat. Un tipe conta a un autre çò que li es arribat, una istòria completament rocambolesca amb tot plen d'accions , de violéncia, de mòrts e d'umor e cada còp lo narrator es interromput per son interlocutor que parla pas (non, me soi pas enganada dins ma frasa!) e tòrna a son istòria. I a un anar-tornar present-istòria que fa que t'i arrapas encara mai al libre genre "je te raconte pas, mais si je te raconte".
Une petite bière pour la route tanben fariá un film per pissar de rire. Primièra scèna : sèm dins una glèisa. Una caissa amb un mòrt dedins. Una sola persona dins l'assisténcia qu'escota un capelan culturista. Arriba un porcàs, nebot del defunt. Arriba una isterica, mestressa del defunt. Lo mòrt arribarà pas jamai al cementèri...
Les Veuves Gigognes es juste enòrme. Es l'istòria d'un ricàs que morís e que daissa coma testament a son filh d'anar donar cinquanta mila èuros d'eiretatge a las mestressas qu'aguèt dins sa vida e lo filh, aristo-catolico-protprot, fa lo torn de las putas de son paire e aquò provòca de situacions... risolièras e de descripcions de la societat que valon la lectura. I a pas solament l'umor de la situacion, i a tanben lo suspens de mond qu'ensajan de tuar lo duo del libre: lo filh del ricàs, l'aristocrata estrech del cuol e lo filh, filh imigrat d'armenian, proletari o flic, sabèm pas, o los dos a l'encòp.
Me demandi perque pas degun a encara adaptat en film aquestes romans de Carrese, son excellents, i auriá pas una adaptacion enòrma de faire de tant que la narracion es visuala, cinematografica e los dialògs vius.

Vaquí, languissi de tornar a la mediatèca e de tornar prene un libre del sénher Carrese. 
Mas ai tanben una ànsia òrra: cossí farai quand los aurai totes legits?!?


dilluns, 18 de febrer del 2013

Los pichons plasers de la vida



Profechar del bruch que fan las valisas sus lo trepador en braille davant la gara per petar tant e mai.

dissabte, 16 de febrer del 2013

Manifestacion a Montpelhièr

Uèi èri a Montpelhièr per manifestar per aver mai d'occitan a l'escòla.
Lo Rectorat de Montpelhièr fa un trabalh d'assasinat metodic de l'ensenhament de l'occitan dins sos collègis e licèus.
Esperem que fagan un trabalh metodic de valorizacion e desvolopament de l'ensenhament de l'occitan...

Vidèo de França 3 Lengadòc Rosselhon
Article de Midi Chibre. 
Article del Jornalet
Article de la Setmana 


Pas gaire de fòtos, aviái las mans ocupadas :) 


Magic Carcassés amb MON autbòi :) 



divendres, 15 de febrer del 2013

La descobèrta cinematografica de Nadal

Les dents de la nuit, prenguèri lo DVD a la mediatèca en causa de la referéncia a Les Dents de la Mer, lo film que fa que me banhi pas jamai tròp luènh de la plaja, se per cas. Òc, vint e cinc ans aprèp, soi totjorn traumatizada. Mos parents avián pas legit ni Freinet ni Dolto e me daissavan agachar de filmes d'orror quand èri pichoneta : Freddy las arpas de la nuèch, l'Exorcista, Psicòsi, Chaple a la tronçonaira, los ai totes vistes quand aviái uèch ans! e ara soi una paura traumatizada de la vida, deuriái anar portar planh a la genmerdariá, ten! 

Per los qu'èran pas en França dins las 80's, Les Dents de la Mer es lo títol francés del film Jaws (Tiburón en espanhòl), sabètz aquel putan de film que pas que la musica te fot una peta pas possibla:




Enfin, un cinematològ nos  diriá qu'es la musica que te bota l'estress, coma dins Psicòsi d'Hitchcock (56 punts a l'escrabble!) 



Dau còp me disi que per un sord, un film d'orror deu èsser un film que fa pas paur. Me caldrà pausar la question a un sord.


Doncas, Les Dents de la Nuit es un film que m'i escacalassèri tot plen, e aquò fa totjorn de ben. Es un umor als biais dels Nuls dins La cité de la peur amb de replicas cultas e compreni pas perqué n'aviái pas ausit parlar abans e perqué a pas agut lo succès qu'aguèron d'autres films d'un umor semblant. I a d'efèctes especials, de vampiris, de sang e de replicas que fan rire. 

Per vos far una idèa, la banda-anóncia :




Se legissètz las criticas sus Allocine, veiretz que los parisencs-intello-me-la-peti-riba-esquèrra-parce-que-tu-vois-heu de TeleramInròckslemonde, aquò lor agradèt pas. Es un signe.

Ieu me cromparai lo DVD e me l'agacharai quand lo moral se'n va en vacanças sens bilheta retorn.

dijous, 14 de febrer del 2013

L'eslip dau vesin

Vos pòdi dire que a mon entorn, l'istòria del boxer unenc del vesin fa parlar.
Caduna i va de sa teoria.
E disi plan "caduna".

Ma maire ditz que n'utiliza pas qu'un, que los òmes, aquò embrutís mens las culòtas que las femnas. Segur, un òme, aquò a pas las règlas que te taca lo pijama e los lençòls la nuèch, un òme, aquò a pas de pèrdas blancas (bon apetís!), un òme aquò a pas aquela c(o)(au)neta umida de longa entre las patas, rai. 
O cal plan dire, de còps que i a ne sortisson de causas un pauc desgulassas de nòstra pachòla, a despart d'un vièch mòl e d'espèrme caud vòli dire. Un jorn, trobèri una causa gelatinosa, genre agar-agar mas en transparent sens cap odor. Panica dins los comuns. Mandèri un SMS a tot mon repertòri en dirècte dels comuns amb una descripcion menimosa de la causa. Un me respondèt "ta gueule, c'est juste que t'ovules" (ai d'amics ginecològs pas totjorn aimables...). Las gallinas cantan quand fan l'uòu, nosautras, secretam de matèrias roswell's spririt, es la Natura, es aital.

La Jefa ditz que los òmes, si que los embrutan los eslips,  que s'eissugan pas aprèp lo pisson e la darrièra gota es totjorn per lo boxèr. 
Pas vertat, ieu coneissi de tipes que se l'eissugan la fava. Nota bene per nòstres amics los mascles que s'eissugan la fava aprèp lo pissonet : mèfi de i pas daissar de bocinons de papièr, es pas jamai agradiu d'engolir de papièr.

I a tanben los parkinsons que se secotisson l'aucèl de naut en bas per faire tombar la darrièra gota. E coma en general, i a totjorn mai d'una gota, ne profièchan per ne fotre un pauc pertot. Es un reflèxe canin.

I a tanben los que se prenon per sa mameta e son old school way of life : se lavan lo boxer cada ser e lo fan secar sul caufatge per aver los rostons caudets l'endeman de matin.

E ben ieu me demandi dins quina categoria es lo vesin. 

En tot cas, la puta, dempuèi quauques setmanas, vesi pas mai sos vestits sus la còrda.