dimecres, 19 d’octubre del 2011

Melhorament

Çò que m'agrada - e m'alassa e m'estressa - del mestièr d'ensenhaire, es la remesa en question. 
Siás de longa a te demandar de qué va pas, de qué te cal cambiar, ont poiriás melhorar, de qu'as fach qu'èra pas genial e que te cal cambiar per lo còp seguent.
Bon, es pas l'autoflagelacion permanenta tanpauc, i a de còps que i a que te dises "puta, que soi bona!". 
Es l'interés del mestièr. E aquela escomesa permanenta m'agrada!
Mas i a de jorns qu'ensajas, que soscas e que capitas pas.

Uèi, ai fotut un escolan defòra. 
Fotre un escolan defòra, es abandonar. (L'abandonar?)
Es reconéisser, aceptar e se resignar al fach que siás pas estada capabla de lo gardar, de capitar que s'interèsse, de capitar qu'arrèste de te respondre, de capitar de lo far dintrar dins ton jòc o de lo prene dins ta còla. 
Ta simpatia, ton umor, ton jòc de l'autoritat professorala, ta fisança que crida son intelligéncia an totes fracassat. 

Ai sortit lo carton roge.

Emai los collègas diguèsson qu'es parièr dins totes los corses, fòrabandir un escolan, aquò m'agrada pas.
Me diretz que lo carton roge se sortís pel mond qu'an passada l'òsca. Rai.
Mas quicòm me ditz que mon trabalh, ma tòca, mon escomesa a ieu es de mostrar ont es l'òsca e d'ajudar l'escolan a la passar pas. 
Se la passa l'òsca, aquò vòl dire qu'ai perdut?






de l'espòrt, de l'ornitologia e de ma conariá

Sabètz ont s'acaba lo continent europèu? 
E ben, s'acaba amb los Açòres.
(messatge a mon corrector tant aimat : sabi que l'indispensable diccionari de Josiana Ubaud ditz qu'es femenin plural, mas en portugués, es masculin plural).
E sabètz de qu'es un açor en portugués? 
Dins mon diccionari irange gròs, es marcat :
"ave de rapina, diurna, da Familia dos Falconídeos, de cor acinzentada com manchas brancas".
Mas me sembla que mon diccionari s'engana. Wikipèdia ditz que l'açòr es de la familha dels Accipitridae.
Enfin, es una tartana, pas res mai qu'una tartana coma n'i a tantas sul Segalar que d'ara endavant s'escriurà Sèga-la o se dirà Tartanas, akò farà tant exotic coma Açòres.
Benlèu Os Açores son justament ravitalhats per las tartanas???
Enfin, rai.


E qual coneissètz qu'es dels Açòres? 


Trobatz pas?


E ben Pauleta!!!

Mas noooooon, pas Pauleta, la femna del fornièr!!! 
Non, Pauleta, lo jogaire de balon! 
Ok, vertat, lo tipe jogava en cò dels enemics parisencs o girondins mas aquò empacha pas, èra bon al balon. 
E ben, a cada còp que marcava, fasiá l'açor en omenatge a sas isclas. Es polit, non?
Agachatz:







E ben figuratz-vos que l'autre jorn, descobriguèri un polit mot en occitan, un mot que coneissiái pas que designa l'açor o autra tartana: la gòina. A un ò accent grèu sus la primièra sillaba e aquò m'agrada quand i a un ò accent grèu sus la primièra sillaba.
Mas se cercatz dins vòstre amic Alibèrt, Loís vos respondrà a la pagina 432 que 
gòine, gòina : libertin, débauché, femme de mauvaise vie.
(aquela, la nòti dins mon quasernet de mots de tornar plaçar dins la convèrsa en plaça de "quana salopassa". Òc, ai un quasernet per i escriure los sinonims de "quana salopassa", ai lo drech, non?)

Puèi, aquò me faguèt pensar al francés "gouine". Sabiái que lo Florian Vernet dins son Que Dalle disiá qu'èra un mot que veniá de l'occitan. Aprèp verificacion dins lo pichon libre roge, lo francés "gouine" ven de l'occitan "gorrina" (meti pas las reviradas que Vernet dona que aprèp, Google va dire que soi un blòg pornografic.... anaretz veire dins lo libre, pagina 41.) e que l'argòt francés "gousse" ven de l'occitan "gossa". Me soi enganada d'animal.

Enfin. Rai. Ara, vau recaptar los diccionaris qu'ai sortits per espandir ma conariá linguistica... perque, fin finala, Pauleta, fa pas l'açor, fa coma totes los fotbolaires : fa l'avion.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

catons

Doni catons nascuts lo 1er de setembre. Son pròpres, desmamats, acostumats als chins e sociables... e quand dormisson pas, son de foteires de oai.
Son totes de mascles (en teoria...) levat la Grisona qu'a una taca rossèla sul cap.


Adultes, donan quicòm coma aquò :D

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Lacrimofèr

Quand mon collèga del cors d'autbòi Claude jòga aquò:

ligam dirècte.

n'ai las lagremas als uèlhs.


Quand o fau ieu, es lo chin que plora.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Un blòg vos manca e tot es despoblat

Dimars de matin, quand me levèri, faguèri coma cada matin, geekassa que soi, agachèri lo corrièr electronic : mon adreiça personala, mon adreiça professionala, mon adreiça del blòg, Facebook, las estadisticas del blòg, lo blòg per veire çò qu'an escrich los autres, VDM e Midi Libre.

E dins mon adreiça del blòg, te vesi un e-mail que l'expeditor es « blogger » e lo subjècte « avèm suprimit ton blòg ». « LÒL » que me diguèri, la coneissèm la manòbra dels piratas d'internet : « se tornas pas metre sul pic ton mot de passa, tot serà suprimit ». Levat que dins l'email, i aviá pas de demandas de mot de passa ni de carta blava. 
Verificacion sul blòg : i èra pas mai. Suprimit.

Vuèg.

Perque se quauqu'un deu suprimir aquel blòg, aquò's ieu. Benlèu un jorn, akò me petarà e o farai mas serà MA decision. Los uèlhs plens de lagremas, cliquèri per veire de qué n'èra. 
Una error. Error qu'ai de mal de comprene, mas rai.

Seguissi las indicas per mostrar al Sénher Google que non, soi pas un robòt programat per un missant pirata de l'internet per raubar lo mond. 
E tot aquò, o fasiái amb las cervèlas que pedalavan.

Me torna la convèrsa corta mas intensa qu'aguèri amb un escrivan a Rodés. Lo tipe me felicitava per lo blòg, ieu me sentissiái colhona, sabiái pas tròp qué dire a despart de granmercejar... E me demandava perqué publicavi pas. E aquí, del naut de ma fiertat Tecnologia Informacion e Comunicacion, li respondèri « Mas publiqui ja ! Lo blòg es un supòrt, diferent del libre rai, mas es un supòrt de publicacion !» e de li donar mai d'arguments : a gratis, liure servici pels autres e que permet l'interactivitat amb los legeires. Oè, ieu, quand crosi Sergi Javaloyès (o Javayolès, sabi pas jamai), parlam de mon blòg. D'unas lengas de pelha dison que me passèt la pomada per qu'anèsse veire son espectacle amb Walt Tisnèr que i aviá just aprèp.

Es MON argument quand de mond me dison de publicar : « es ja publicat: lo blòg ». Argument que permet de copar cort a la convèrsa e de parlar de quicòm mai perque non, vòli pas escriure un libre mai gròs que mos mini pòsts, non, vòli pas publicar una part del blòg. Çò qu'es sul blòg es un contengut per blòg, en linha, de consultar quand siás al trabalh e que t'emmèrdas, quand siás a ton ostal  o quand siás a rabalar sus internet, e vòli pas que passe sus un supòrt papièr (per quand serai mòrta : vòli PAS que lo contengut d'aquel blòg siá estampat per publicacion). Autant la mediocritat o la leugieretat passan sus internet, autant passan pas brica sul supòrt papièr. Avètz pas de que prene d'unas darrièras publicacions made in IEO per o comprovar se me cresètz pas : es pas perque pòs escriure quatre linhas seguidas, que tos amics te dison « oà, siás tròp bon(a) » e que l'IEO te publica, que ton libre serà de qualitat.

Mas dimars, quand te veguèri mon òbra – oè, vòli pas publicar mas me la peti grèu de capitar de téner aquel blòg dempuèi tant de temps- engolida dins lo trauc negre de Ciberland, ne plorèri un moment.

Puèi, prenguèri aquò amb filosofia : rai, se me lo tornan pas lo blòg, es lo moment de virar pagina, de passar a quicòm mai. E me preniái a fantasmar, que dins d'unas annadas, i auriá una legenda urbana sus ieu « dison qu'escriviá un blòg que fasiá pantaissar tot l'occitanisme ont contava sa vida sexuala ».

Mas, dos jorns aprèp, mon pichòt espaci d'expression escricha me mancava. Ai pas gaire lo temps d'aquesta passa que soi aclapada de trabalh mas es justament quand lo blòg existissiá pas mai que voliái dire al mond entièr çò que pensavi.

Entre temps, pensèri a cambiar de botiga : de me crompar un nom de domeni, un espaci sus un serveire professional e me far mon blòg a ieu complètament independent de quina plataforma que siá.

Puèi, vegèri los messatges de sosten dels uns e dels autres : los emails, los SMS, Facebook, lo messatge de desesper d'Aura, lo pòst del Joan deu Peiroton, reporter sauvaire de l'occitanisme, lo pòst nº1 de La Rapieta, lo pòst de l'Òmi de la Fotografia, lo pòst de la Fadarela que comunica per imatges ara, lo pòst del Cercaval, lo pòst nº2 que me faguèt pissar de rire de la Rapieta, espèri que doblidi pas degun. Mercé a totes!! Me trachèri que i aviá al mens quinze personas de pertocadas per la desaparicion del blòg.

Fàcia a aquela emocion provocada per la mòrt del blòg, daissèri tombar l'idèa de ne far un autre de blòg, se cal saber arrestar. Decidiguèri doncas de demorar una legenda tuada al mitan de sa glòria, seriái lo James Dean de la blogosfèra occitana.





Mas Google n'a decidit autrament e soi tornada !!!!!


dilluns, 10 d’octubre del 2011

Amics de la poesia... o de l'avantatge de soscar abans de respondre

A La Maissa que me ditz que portarà l'apero :
- Ba, me'n cagui, ieu bevi pas.
- Beves pas?
- Ben non.
- Pas jamai? 
- Ben si, soi pas un camèl! 
- Me disiái plan qu'aviái pas vista la bòça!
- A ben pasmens, n'ai doas de bòças...





A un autre: 
- Vòles una figa?
- Non, n'ai ja una.





De còps, ai vergonha.





dissabte, 8 d’octubre del 2011

divendres, 7 d’octubre del 2011

Desmistificacion (1)

Se tu tanben te demandas, quand siás a agachar un rescontre de handball, cossí fan per téner aquel balonàs dins la man, te la vau dire ieu, la vertat vertadièra.

Se meton de pega sus las mans.


Vosautres tanben sètz decebuts, è?

dijous, 6 d’octubre del 2011

Dels moissaus e de la literatura

A mon ostal, i a de telaranhas. 
La telaranha, es pas una causa degulassa. La telaranha es l'insecticidi bio.
E las telaranhas, dins la cambra, servisson per agantar los moissaus.
E dempuèi una bona setmana, ai un moissau penjat. 
Es estat pres dins una telaranha, la seda s'es copada e ara ai lo moissau que pendigòla dins lo vuèg. 
Lo vesi de mon lièch quand vau dormir. 
Aquò me fa rire 
(es grèu, sénher metge?)

Perqué lo daissi? 

Ben, perque ne vòl pas davalar. 


De fach, lo daissi perque soi la reincarnacion poparuda de l'entomologista Fabre (que pas degun sap se s'apèla Joan-Enric o Joan-Baptista).
Benlèu que los moissaus, aquò's coma las formigas.
E en formigas, m'i coneissi. Mentre d'unas banhavan las bralhas amb los boys bands, ieu legissiái l'integrala de las Formigas de Bernard Werber
E mai que l'anèri rescontrar a la Comèdia del Libre a Montpelhièr ont èri la soleta de l'esperar perque èra pas previst que venguèsse a aquesta ora mas ieu i podiái pas anar a una autra ora perque ma maire voliá pas que rabalèsse per las carrièras clapassièras mas acabèt qu'arribèt e me faguèt aquela dedicaça que m'esmoguèt a l'epòca e que, ara que soi granda e qu'ai pas mai d'illusions sul mond, sabi ben que fasiá la meteissa a tot lo mond : 



Bon, ben, dins las Formigas, i aprenes que las formigas quand morisson en causa d'un dangièr, te libèran una ferormòna que ditz a las autras formigas que passaràn per aquí un quicòm coma "mèfi, dangièr, aquí soi mòrta, vengatz pas, tornatz a l'ostal, lèu!".
E ben ieu ai l'espèr: mon moissau penjat, los autres,  quand lo veson,  se pensan "ò mila dieus, anam totes crebar penjats! Fòra d'aquí!!!".
Levat que los moissaus que venon trevar ma cambra an pas legit Formigas de Werber e sabon pas interpretar los messatges postums del moissau penjat. 

E l'autre jorn, n'aviái dos que volavan mentre legissiái. 
E los seguissiái. Un s'anèt fotre dins una teleranha. niark niark niark.
E l'autre se pausèt al plafond, en dessús de mon cap. 
Me levèri doçament, me quilhèri sul lièch e las 600 paginas japonesas de Murakami tuèron lo moissau

M'agrada de legir.



dimecres, 5 d’octubre del 2011

Dialòg de sords

Sul site de la comuna de Montpelhièr, soi tombada sus de causas reviradas en lenga dels signes. 
Primièra reaccion : Ben qué? Aquò sap pas legir un sord? 
Compreniái pas tròp perqué. Se las sabon revirar en lenga dels signes las causas que legisson, son sords o muts, pas nècis. Aquelas vidèos poirián èsser utilas pels emplegats de la comuna per comprene çò que signan los sords que tenon davant mas dins l'autre sens, ai un pauc de mal de comprene. Aquò vòl dire qu'an un interprèt sus plaça?

E aprèp, ai soscat dins mon pichon cap. E ai una teoria! Es de normalizacion : explican als usatgièrs sords-muts cossí dire en lenga dels signes "acte de naissença" o "còpia d'acte de maridatge". M'agrada!!!

Voè, mas se l'emplegat de la comuna compren pas çò que li signa lo sord-mut, sèm plan avançats, ten! Alara ai furnat sul site de la comuna, e figuratz-vos que i a un sistèma de traduccion en visioconferéncia amb d'interprèts tolosans : lo sord-mut signa davant la webcam, l'interprèt tolosan revira en francés a l'emplegat de la comuna que respond a l'interprèt que revira en lenga dels signes al sord-mut qu'es vengut demandar son acte de naissença, declarar son pichon qu'es nascut la velha o qué que siá. E per que l'interprèt tolosan comprenga qué vòl, cal plan que lo sord-mut coneguèsse los signes d'aquel patés administratiu. Tròp fòrt.

Aquò respond pas a la question que me pausi dempuèi d'annadas. Se ditz la lenga dels signes "francesa", aquò vòl dire que un sord francés amb un sord pas francés se comprenon pas brica??? 

Ai doncas demandat a mon amiga Wikipèdia que ditz que non. E i aprenèm que i a una lenga dels signes de Belgica francofòna e de Quebèc. E mai los sords se pòdon trufar dels accents. Terrible.

Sabètz que? Pareis qu'existís una lenga dels signes marselhesa. Enòrme.


Perqué i anavi sul site de Montpelhièr ja? 
A ben, me soveni pas.