Cinc ans fa, aviái pres dos trens e un metro per rejónher l'Amorós dins son país per me far confinar amb el.
Sabiam pas de qu'èra un confinament, mas èri segura que lo caliá pas daissar solet l'Amorós, e que a èsser embarrats, tant val poder bicar de quora en quora, e que a poder pas sortir, tant val aver un jardin ont legir espatarrada dins un cadieràs. De rasons tan romanticas coma ieu.
Tornèri escriure sul blòg. E lo mond entièr se'n chautèt.
L'Amorós ne venguèt l'Amorós-Pecaire. E aquò's polit.
Cinc ans mai tard, es l'Amorós qu'es en cò mieu, mas es pas embarrat lo tipe, es pas Flamenc, òu.
Cinc ans mai tard, l'Amorós-Pecaire es totjorn aquí. E aquò's polit.
Cinc ans mai tard, pecam totjorn. E aquò's polit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Mercé :)