diumenge, 29 de març del 2020

Sine die - Jorn 17

Lo Benaset Roux, dins son blòg novèl de musica, a fach un article suls artistas confinats

Ieu soi public confinat. 

E ma fista, aquò m'agrada !

Divendres, agachèri lo live dau Joan Miqueu Espinasse que contèt, parlèt de sas cornamusas e ne joguèt, me regalèri e foguèri ben decebuda que durèsse pas que miejaoreta.
E ben fin finala, es pas mau lo confinament ! 

Dissabte de matin, aprèp lo netitge amb MiqueuPecaire segon la distribucion dictada de las tascas : fau l'alisatge, passi lo chucaposca, passi la pelha, mas tu netejas los dos cagadors e la sala de banh. Coma es pas reborsièr, diguèt de òc. E coma es brave, la passèt el la pelha. Pecaire
Aprèp lo netitge, agachèri un film sus Canal. 
Puta bòrnia, avèm C A N A L en CLAR. 
A GRATIS
'fant mas es genial lo confinament! 

Tota mon adolescéncia ne somièri d'aver Canal !  Nosautres eriam pas que de paures qu'aviam pas Canal ni de minitel. La vergonhassa. 
E ara, avèm Canal. Alara, te pòdi dire que per un còp, lo programa de la television, te l'espepissi de cap a cima e mai me meti una alarma sul telefonet per me prevenir d'anar veire lo film sus Canal. 
Avèm Canal de gratuit per quauques jorns, n'anam profechar ! 
A 10h15, film sus Canal, amb l'Amorós que me rejonhèt que m'ausissiá m'escacalassar. Èra Les Crevettes Pailletées. Per las criticas cinematograficas, serà per un autre jorn. 

Dissabte de tantòst, escotèri lo live del Placard, festenal de concèrts al casco, que lo prepausava la sala Lo Florida d'Agen. Tròbi lo concèpte excellent : d'artistas a cò sieu fan un concèrt e lo public el tanben es a son ostal escota lo mond sus son ordinator, son telefonet, sa tauleta, amb lo casco. Tròbi aquò genial. Te metèri aquò amb lo casco per pas emmerdar l'AmorósPecaire e ta faguèri de continuitat pedagogica.
Durava de 3 oras lo tantòst fins a una ora que ieu dormissi. 
Prenguèri la causa de la debuta ! 
Lo primièr de concèrt èra Danyèl Waro, artista de la Reunion que canta en creòl e fa de musica maloya. La Reunion, aquò's ben luènh : lo son èra tot poirit. Agachèri la pagina facebook, e comprenguèri : la connexion passava per un telefonet. Èra un confinament del sègle XX. 
Puèi a un moment, aquò faguèt bip-bip. 
Aquò aviá racrocat. 
Tornèron sonar, lo concèrt aviá continuat sens nosautres.
L'espaci de quauques minutas, aviái viatjat dins l'espaci e dins lo temps.
Pensi qu'un fum d'auditors se deguèron pensar coma ieu "mas de qu'es aquela merda de son de modem 56K?", "lo vau anar escotar sus youtube lo Danyel Waro".  Alara, sus faceboc, los organizators escriguèron que per los artistas seguents, lo son seriá melhor. Cal dire que pièger, seriá estat complicat. 
E ma fista, escotèri lo festenal del Placard una bona part del tantòst.

Puèi vegèri sus faceboc que lo grand grand Miqueu Montanaro aviá fach un directe e que l'aviái mancat, macarèl! Del còp, agachèri lo replay. Ben vaquí que ara nos cal dire mercé al Faceboc de permetre aquelas pepitas artisticas, aqueles moments intims de partatge, d'aquelas separacions en comun.

Lo confinament, e ben aquò m'agrada.

Los remiri aqueles artistas que fan de dirèctes sens public. En tot cas, sens public que sentisson presents. Sabon que de mond son conectats mas i a pas l'escambi calorós , pas d'aplaudiments, pas gaire de retorn a despart d'un coret e d'un det gròs sus Facebook. Quand la cançon es acabada, lo silenci emplís lo vuèg. Quand an acabat, pòdon legir los comentaris, rai. Aquò's çò meme? 



Dissabte de ser, febrinèla, metèri Canal per lo-film-del-dissabte-de-ser-sus-Canal en CLAR.
'Fant de lop. Tota l'adolescéncia agachèrem  lo-film-del-dissabte-de-ser-sus-Canal en criptat, e, mercé lo confinament, l'anam poder aver en clar ! E n f i n ! 

E ben ! Miladieus de miladieus! 
O sabiás tu, legeire, que Canal te lo passa pas mai lo pichòt porno dau dissabte de ser?!? 

Totas aquelas annadas d'espèra per, quand arribas a enfin aver Canal en clar mercés a un caronhavirus, poder pas veire lo porno dau dissabte en clar ! 

Pòs aver d'esperança en la vida aprèp aquò? 
E te la pausi ieu la question existencialista del jorn : a de qué servís tot aquò per aver una decepcion tan bèla un dissabte de ser sus la tèrra ?

E M6, eles, contunhan amb son film erotico-cagant lo dimenge de ser? 

Non pas ??

E ben te disi ieu, lo confinament, l'anam passar coma abans lo confinament.

Ò 'fant! Me dison dins l'aurelheta que JaumeteMiqueu son a gratis


Per Miqueu, pecaire, o sabiái ja ! 













1 comentari:

  1. Pareís que la frustracion, es aquò que nos fa anar endavant en la vida ! ����

    ResponElimina

Mercé :)