divendres, 10 d’abril del 2020

Sine die - Jorn 29 - De l'autbòi

Uèi, coma cada jorn, ai jogat d'autbòi.
Comenci de tornar trobar lo nivèl d'un còp èra...

Uèi, aviái caud dins mon burèu, aviái la pòrta de barrada per pas tròp emmerdar l'Amorós, mas sabèm totes dos qu'aquela barradura de pòrta es mai simbolica qu'eficaça. 
Alara ai dubèrt la fenèstra.
E ai jogat los tròces que jògui plan. A envasir la vida dels vesins, tant val que siá amb quicòm d'a pauc prèp jogat correctament.
Lo dechifratge de particion, los "putabòrnia es un sibemòl ! ", l'Amorós Pecaire n'a l'exclusivitat.

Ai jogat la Java de la Poncha, lo tèma puèi la linha de bassa, lo tèma puèi la linha de bassalo tèma puèi la linha de bassa, lo tèma puèi la linha de bassa, istòria de me las metre dins los dets e mai que mai dins lo cap. 

Lèu, la pòrta-fenèstra del salon dels DjobiDjeoba s'es dubèrta e lo vièlh avugle es sortit e m'a escotada. 
Quand ai acabat, a fach un signe de la man.
Cossí sabiá qu'èri a l'agachar? 

Puèi encadenèri amb la Masurka de Toèta del repertòri setòri. Aquesta tanben me la vòli metre dins los dets e lo cap.
L'avugle es dintrat, a daissat la fenèstra de dubèrta.
Puèi l'escotisha de Toèta que me sabi de memòria e que m'agrada fòrça. 
Puèi Ballades des dames du temps jadis de Brassens. 
Puèi la Masurca de Ivano, va plan, me la sabi de memòria, i a una mesura que cagui de quora en quora mas marcha! 
Puèi ai arrestat.
Un pisson. 
Quand soi tornada, los DjobiDjeoba avián barrada la pòrta-fenèstra.

Me fa plaser de me dire que l'avugle a agut la suspresa e lo plaser de m'escotar.
Sabi pas se los DjobiDjeoba an lo drech a aqueles pichòts plasers de la vida. 
Espèri ben.
En tot cas, sorrisiá lo vièlh. 

Deman, i tornarai. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Mercé :)