dimarts, 31 de desembre del 2013

Las revelacions poposas de cap d'an


E ben l'autre jorn, per carrièra, i a un tipe un pauc caraco que me diguèt "se me mòstras lo sosten, te tiri las cartas". 


Lo tipe èra pas maissant.

E puèi me las an pas jamai tiradas las cartas.
Auriái mai aimat que, se li mostravi lo sosten, me tirèsse tot cort, mas fasiá pas partida de la pacha.


Rai.



Urosament, aquel jorn d'aquí, n'aviái mes un de polit de sosten e pas lo laidàs que crompèri qu'èra en megasòlda, que un sosten de qualitat a 3,5€, e ben lo crompas, emai laidàs, perque de tot biais, los òmes, è, m'as compresa!



Pacha facha! 



Me diguèt de causir tres numèros entre 11 e 20. Ja aquò, per ieu, es un bocinon complicat. Mas capitèri de ne li dire tres.

Primièra carta : la justícia. 
Segonda carta : la temperància. 
Me soveni pas quina carta ditz qué, mas a la gròssa, qu'èri a me pausar de questions (mas es pas un secret, de questions me'n pausi de longa!), que me caliá esperar e èsser pacienta.
Fins aquí, aquò m'agradava. 
E puèi "justícia e temperància", aquò sona plan. Aquò sona coma de contra-pecats capitals e m'agrada d'èsser vertuosa (lo primièr que ritz serà escotelat!).
La tresena carta : lo penjat. A ben mèrda. Sona pas polit aquò. Sai pas ieu, auriái pogut tombar sus "angelòt", "bisounours", "èga que sauta", e ben non, Bodon spirit, tombi sul penjat. E aquí, m'explica que lo penjat trantalha, va d'un costat de l'autre, èra un pauc desgulassa son explicacion, e que ditz çò mème rapòrt a la paciéncia e l'espèra que las doas cartas precedentas. A ok. E qu'es un marrit signe per çò material.
Bon de tot biais, lo tresen numèro me calguèt soscar plan de temps per ne li trobar un, alara, benlèu qu'es pas tan vertat coma la rèsta!

- Correspond a la realitat?
- Òc! 


E m'explica que fa aquò pel plaser, per sos amics mai que mai e que ara demanda a de desconeguts per veire se çò que ditz marcha, perque sos amics li dison totjorn de òc. E que vòl pas èsser pagat, mas cal quicòm en escambi... e coma li agradan las femnas, e ben demanda de veire lo sosten.
Te fau aquò d'un gèst femen.
E t'ausissi un "grmfñ" seguit d'un  "Te pòdi tocar las popas tanben".

O sabiatz vosautres que te pòdon legir l'avenidor tanben en te paupant las popas?

dimecres, 25 de desembre del 2013

dimarts, 24 de desembre del 2013

Minuta d'òdi nadalenc : que justícia siá facha

Quand serai dictatritz del mond, e ben lo mond que i penjan a son balcon un òme Nadal crompat a la Foirfouille, ieu los penjarai a son balcon.
E los penjarai amb sa guirlanda que parpadeja.

#nonnonnonalmarritgost!


dilluns, 23 de desembre del 2013

Lectura nadalenca

Dins aqueste periòde nadalenc, soi a legir Le Successeur de Philippe Carrese ont conta la prediccion de Nostradamus facha realitat amb l'arribada d'Emmanuèl, filh del Cristo, e l'aparicion e l'evangèli que Lazèr escriguèt sus la barca entre Betelèm e lei Santas. 
M'agrada l'escritura d'aquel tipe. 
Amb totes los blasfèmis que i a tot lo long del libre, anarà dirècte cramar en infèrn e ieu lo seguirai de pròche de tant que m'escacalassi.

"Tous les mois, Monseigneur Résina, en string, passe sa nuit à mimer le chemin de croix, dix minutes par station. Mado en tenue légère fait semblant de le fouetter, ce qui le met en transe. Le cérémonial se termine après une orgie de pain azyme et de Sidi-Brahim aigre: le prélat va se coucher épuisé. Mado le recouvre avec une reproduction du Saint Suaire, le borde, l'embrasse sur le front et attend l'aube en faisant des réussites. Lorsqu'il se réveille, elle doit crier "miracle, miracle"... en courant dans toute la maison. Résina se rhabille, lui pose un doigt sur le front, lui dit : "Va, et ne me touche pas!"Mado s'en va discrètement de l'hôtel particulier et touche dix mille balles versées à sa banque deux jours plus tard. Tous les mois, son banquier pose un doigt sur le relevé de compte, et crie alors "miracle, miracle...". Mado lui répond "Va, et ne me gonfle plus!" Généralement, elle ajoute "Enculé!", ce qui n'est guère flatteur pour son banquier. Mais la belle Madoa une vieille rancoeur contre "ces maquereaux, ces branleurs qui se font du blé sur le dos des travailleurs manuels." Mado a une conception très prolétaire de son gagne-pain."
Le Successeur, Philippe Carrese, C.O.L, 1999


Ai ja parlat de Carrese quand legiguèri Enclave e quand passèri mas vacanças de Nadal amb sos libres. Soi fan fan fan!



diumenge, 22 de desembre del 2013

La serendipitat

Ai aprés un mot : la serendipitat.
La serendipitat es lo fach de trobar quicòm quand èras a cercar quicòm mai.
E l'adjectiu es "serendipitin". 
M'agrada, n'as plen la boca quand lo dises.

Sabi pas se capitarai de lo tornar plaçar dins la convèrsa... 
Mas s'ensagi de lo tornar plaçar, aquò serà pas brica serendipitin coma biais! 


dilluns, 16 de desembre del 2013

una nuèch coma tantas

Sus facebook, quauqu'un a escrich qu'aqueste ser seriá son primièr ser dins son ostal nòu.

Soi tornada vint e cinc enrè : a uèch ans, dins mon lièch, èra la darrièra nuèch dins l'ostal de totjorn abans d'anar dins l'ostal qu'avián crompat los parents.
Coma cada nuèch, èri desrevelhada e soscavi.
Aquel còp, soscavi a las nuèches dins l'ostal novèl amb la granda question : e se capiti pas d'i dormir dins aquel ostal, cossí farem? 
Me prenguèt una ànsia gròssa gròssa a me demandar s'anavi capitar d'i dormir, e de qué se passariá se dormissiái pas, e quant de temps se pòt passar sens dormir e se fin finala, se jamai i podiái pas clucar, qué fariái, ne caliá parlar als parents o pas? Perqué l'ànsia èra que sabiái que poiriam pas mai i tornar a l'ostal ont èri a passar ma darrièra nuèch perque l'anavan destrusir a còps de bulldozer, e ont anar dormir se podiái pas dormir dins l'ostal novèl, è?

En mai d'aquò, mon paire s'èra enganat dins la tapissariá. Aviá pas remarcat qu'èra una tapissariá amb de dessenhs que los cal far pegar entre eles. Dessús i aviá de barcas e de palmièrs e mon paire aviá pas fach mèfi e las barcas las aviá pegadas a de fuèlhas de palmièr e d'unas fuèlhas de palmièr s'acabavan en barca. E ben ieu dins mon lièch de mon ostal vièlh me disiái que caliá èsser bravament con e sadic per imaginar un dessenh qu'es partejat entre dos rotlèus de papièr tapissariá e me demandavi s'aviái plan fach de causir aqueles palmièrs e aquelas barcas. E quant de temps m'anavan agradar? Mas finala m'agradava? E se m'agradava pas, cossí fariam? 

Èra estada longassa aquela nuèch.

dissabte, 14 de desembre del 2013

dijous, 12 de desembre del 2013

divendres, 6 de desembre del 2013

Sociolofia

Son rars los còps que te pòdes assetar dins lo tram clapassièr. 
Es ben de se poder assetar, aital pòdes observar lo mond.

E aquí veses la femna d'en fàcia virar lo cap de tot costat.
Veses sa vesina fronzir las ussas puèi rafir lo nas.
Veses ton vesin d'esquèrra qu'agacha los pès del mond qu'acaban de montar per veire qual l'a esclafat l'estron.
Veses ta vesina d'en fàcia se clinar cap a sa vesina per la niflar de pròche.
Agachas la coregrafia de verificacion de sòlas.
Cadun que s'espia en sospechar l'autre d'èsser la pudesina. 

O vos disi ieu, una lofa dins lo tram e es Guinhòl !  

dimecres, 4 de desembre del 2013

O Chaabi ben!

Midi Libre es una merdassa populista, mas de còps, i a d'articles interessants que te fan far de descubèrtas plan polidasUèi, un artista Djamel Djenidi que canta Brassens en arab e en francés sus de musica chaabi.
M'agraaaaaaada!

 



diumenge, 1 de desembre del 2013

Bon anniversari Joan deu Peiroton



Uèi es l'anniversari dau Joan dau Peiroton

Fa 60 ans.

Soi segura que ne fa una depression. Mandatz-li un pichòt mot :)

Bon anniversari mon vièlh! 

Espèri que lo present que t'ai mandat t'agradarà :)