dimecres, 20 de febrer del 2013

Quina votz, ma maire, mas quina votz!

S'avètz mièja-ora de passar davant l'ordenador, escotatz lo polit Silverio Pessoa que parla.
M'agrada sa votz quand parla e quand canta. M'agrada son biais de parlar tot suau. Lo contraste amb lo presentator es violent :)

S'i parla d'occitan e d'Occitània dedins, de las rasigas, de la creacion e de la mameta de Silverio. 

Me cal absoludament m'organizar per anar passar un parelh de meses a Brasil :)




Per los que sabon pas qual es Silverio Pessoa :
- sètz fòrabandits del blòg 
- es lo musicaire brasilièr que faguèt la virada e lo CD Forroccitania amb la Talvera

E los que coneisson pas la Talvera, o pièger, que lor agrada pas la Talvera, que lo tròn de Dieu los cure!!!

dimarts, 19 de febrer del 2013

Mas vacanças de Nadal amb Philippe Carrese

Pendent las vacanças, me regalèri amb Philippe Carrese.
Enfin, es un biais de dire. Anètz pas vos imaginar qu'ieu e el faguèrem d'espòrt jol plumon.
Enfin, disi pas que m'auriá pas agradat...
Rai!

Me congostèri amb son òbra.

Primièr, agachèri Liberata, un film que se debana en Corsega pendent la Segonda Guèrra, la resisténcia còrsa, l'ocupacion italiana, en italian, en còrse ... e vos vau pas contar lo film ;) mas es de veire se n'avètz l'escasença!




 Mas, mai que mai, pendent las vacanças, ai passat quauques nuèches amb Carrese : Une petite bière pour la routeFlocoon Paradise, Une belle histoire d'amour, Les Veuves Gigognes.
Aquel tipe es fòrt. Ai trobat un mèstre en literatura!

Sos libres, los prenes, totes, e los daissas pas : l'istòria es bona, la narracion es excellenta, l'umor es fòra-concors de tan que lo nivèl es tròp tròp naut
Aviái ja legit sos "introuvables" : Filet Garni, Pet de mouche et la princesse du désert e Tue-les à chaque fois, que m'avián plan agradat e Le Bal des Cagoles, que m'aviá pas tant agradat (pasmens, me sembla qu'es lo mai conegut...)
Dels quatre libres legits pendent las vacanças, que m'an agradat encara mai que los "introuvables", ne poiriái parlar pendent d'oradas. A ne parlar d'oradas, val mai que los legiscatz ;) 
Lo darrièr legit, Flocoon Paradise, es l'istòria de l'inauguracion d'una estacion d'esquí dins una valada alpenca perduda e desèrta. Lo libre comença per la fin : los personatges son sus lo teulat d'un immòble de l'estacion d'esquí e van crebar sebelits per un lhavet. E aquí, lo narrator primièra persona nos va contar l'istòria. M'agrada quand sabèm ja la fin e çò que compta es pas la fin mas cossí arribam a aquela fin e mai que mai cossí aquò's contat. E riguèri de la debuta a la fin. Es un libre que lo caldriá adaptar pel cinèma, fariá una bona gròssa comèdia que i a una tièra de gags enormasses que me faguèron m'escacalassar. Ai pas capitat de vos causir un extrach... que çò risolièr es tota la seguida e evolucion (o casuda...) dels personatges dins lo libre.
Une belle histoire d'amour es un libre pas gaire romantic malgrat lo títol mas francament plan montat. Un tipe conta a un autre çò que li es arribat, una istòria completament rocambolesca amb tot plen d'accions , de violéncia, de mòrts e d'umor e cada còp lo narrator es interromput per son interlocutor que parla pas (non, me soi pas enganada dins ma frasa!) e tòrna a son istòria. I a un anar-tornar present-istòria que fa que t'i arrapas encara mai al libre genre "je te raconte pas, mais si je te raconte".
Une petite bière pour la route tanben fariá un film per pissar de rire. Primièra scèna : sèm dins una glèisa. Una caissa amb un mòrt dedins. Una sola persona dins l'assisténcia qu'escota un capelan culturista. Arriba un porcàs, nebot del defunt. Arriba una isterica, mestressa del defunt. Lo mòrt arribarà pas jamai al cementèri...
Les Veuves Gigognes es juste enòrme. Es l'istòria d'un ricàs que morís e que daissa coma testament a son filh d'anar donar cinquanta mila èuros d'eiretatge a las mestressas qu'aguèt dins sa vida e lo filh, aristo-catolico-protprot, fa lo torn de las putas de son paire e aquò provòca de situacions... risolièras e de descripcions de la societat que valon la lectura. I a pas solament l'umor de la situacion, i a tanben lo suspens de mond qu'ensajan de tuar lo duo del libre: lo filh del ricàs, l'aristocrata estrech del cuol e lo filh, filh imigrat d'armenian, proletari o flic, sabèm pas, o los dos a l'encòp.
Me demandi perque pas degun a encara adaptat en film aquestes romans de Carrese, son excellents, i auriá pas una adaptacion enòrma de faire de tant que la narracion es visuala, cinematografica e los dialògs vius.

Vaquí, languissi de tornar a la mediatèca e de tornar prene un libre del sénher Carrese. 
Mas ai tanben una ànsia òrra: cossí farai quand los aurai totes legits?!?


dilluns, 18 de febrer del 2013

Los pichons plasers de la vida



Profechar del bruch que fan las valisas sus lo trepador en braille davant la gara per petar tant e mai.

dissabte, 16 de febrer del 2013

Manifestacion a Montpelhièr

Uèi èri a Montpelhièr per manifestar per aver mai d'occitan a l'escòla.
Lo Rectorat de Montpelhièr fa un trabalh d'assasinat metodic de l'ensenhament de l'occitan dins sos collègis e licèus.
Esperem que fagan un trabalh metodic de valorizacion e desvolopament de l'ensenhament de l'occitan...

Vidèo de França 3 Lengadòc Rosselhon
Article de Midi Chibre. 
Article del Jornalet
Article de la Setmana 


Pas gaire de fòtos, aviái las mans ocupadas :) 


Magic Carcassés amb MON autbòi :) 



divendres, 15 de febrer del 2013

La descobèrta cinematografica de Nadal

Les dents de la nuit, prenguèri lo DVD a la mediatèca en causa de la referéncia a Les Dents de la Mer, lo film que fa que me banhi pas jamai tròp luènh de la plaja, se per cas. Òc, vint e cinc ans aprèp, soi totjorn traumatizada. Mos parents avián pas legit ni Freinet ni Dolto e me daissavan agachar de filmes d'orror quand èri pichoneta : Freddy las arpas de la nuèch, l'Exorcista, Psicòsi, Chaple a la tronçonaira, los ai totes vistes quand aviái uèch ans! e ara soi una paura traumatizada de la vida, deuriái anar portar planh a la genmerdariá, ten! 

Per los qu'èran pas en França dins las 80's, Les Dents de la Mer es lo títol francés del film Jaws (Tiburón en espanhòl), sabètz aquel putan de film que pas que la musica te fot una peta pas possibla:




Enfin, un cinematològ nos  diriá qu'es la musica que te bota l'estress, coma dins Psicòsi d'Hitchcock (56 punts a l'escrabble!) 



Dau còp me disi que per un sord, un film d'orror deu èsser un film que fa pas paur. Me caldrà pausar la question a un sord.


Doncas, Les Dents de la Nuit es un film que m'i escacalassèri tot plen, e aquò fa totjorn de ben. Es un umor als biais dels Nuls dins La cité de la peur amb de replicas cultas e compreni pas perqué n'aviái pas ausit parlar abans e perqué a pas agut lo succès qu'aguèron d'autres films d'un umor semblant. I a d'efèctes especials, de vampiris, de sang e de replicas que fan rire. 

Per vos far una idèa, la banda-anóncia :




Se legissètz las criticas sus Allocine, veiretz que los parisencs-intello-me-la-peti-riba-esquèrra-parce-que-tu-vois-heu de TeleramInròckslemonde, aquò lor agradèt pas. Es un signe.

Ieu me cromparai lo DVD e me l'agacharai quand lo moral se'n va en vacanças sens bilheta retorn.

dijous, 14 de febrer del 2013

L'eslip dau vesin

Vos pòdi dire que a mon entorn, l'istòria del boxer unenc del vesin fa parlar.
Caduna i va de sa teoria.
E disi plan "caduna".

Ma maire ditz que n'utiliza pas qu'un, que los òmes, aquò embrutís mens las culòtas que las femnas. Segur, un òme, aquò a pas las règlas que te taca lo pijama e los lençòls la nuèch, un òme, aquò a pas de pèrdas blancas (bon apetís!), un òme aquò a pas aquela c(o)(au)neta umida de longa entre las patas, rai. 
O cal plan dire, de còps que i a ne sortisson de causas un pauc desgulassas de nòstra pachòla, a despart d'un vièch mòl e d'espèrme caud vòli dire. Un jorn, trobèri una causa gelatinosa, genre agar-agar mas en transparent sens cap odor. Panica dins los comuns. Mandèri un SMS a tot mon repertòri en dirècte dels comuns amb una descripcion menimosa de la causa. Un me respondèt "ta gueule, c'est juste que t'ovules" (ai d'amics ginecològs pas totjorn aimables...). Las gallinas cantan quand fan l'uòu, nosautras, secretam de matèrias roswell's spririt, es la Natura, es aital.

La Jefa ditz que los òmes, si que los embrutan los eslips,  que s'eissugan pas aprèp lo pisson e la darrièra gota es totjorn per lo boxèr. 
Pas vertat, ieu coneissi de tipes que se l'eissugan la fava. Nota bene per nòstres amics los mascles que s'eissugan la fava aprèp lo pissonet : mèfi de i pas daissar de bocinons de papièr, es pas jamai agradiu d'engolir de papièr.

I a tanben los parkinsons que se secotisson l'aucèl de naut en bas per faire tombar la darrièra gota. E coma en general, i a totjorn mai d'una gota, ne profièchan per ne fotre un pauc pertot. Es un reflèxe canin.

I a tanben los que se prenon per sa mameta e son old school way of life : se lavan lo boxer cada ser e lo fan secar sul caufatge per aver los rostons caudets l'endeman de matin.

E ben ieu me demandi dins quina categoria es lo vesin. 

En tot cas, la puta, dempuèi quauques setmanas, vesi pas mai sos vestits sus la còrda. 


dimecres, 13 de febrer del 2013

La lectura de las vacanças de Nadal

A la mediatèca, i a una laissa "libres en portugués". Ne preni totjorn un, a l'asard Baltasar. 
Mon critèri de seleccion es aisit : pichonet, per lo metre dins la saca e lo legir dins lo trin, e subretot que pese pas gaire. 
Alara, per las vacanças, ne volguèri prene un de gròs. 350 paginas. Mon critèri de seleccion : que la cubèrta e lo titol m'agraden. 
E prenguèri Inferno de Patricia Melo. 




E ben, o regreti pas! 
Inferno conta la davalada d'un dròlle, José Luis, dins los cèucles de sa favela de Rio.
A la debuta, èra un pauc dur de tot comprene que mon nivèl de portugués es trace e l'escritura de Patricia Melo, es quicòm! 
Cerquèri dos o tres mots de patés de la favela sus Google que tornavan a cada pagina e que los compreniái pas. Ara, sabi dire fotre, espèrme, cuol, vièch, vai-te'n cagar, mèrda
Lo libre, lo comencèri e lo daissèri pas. L'escritura es intensa e tras qu'interessanta : entremescla lo discors del narrator e lo discors indirècte liure, e de còps que i a lo discors indirècte liure de mai d'un personatge. Oè, s'i cal téner per tot comprene...

Sembla que l'autora Patricia Melo es coneguda : a la mediatèca, an un fum de libres d'ela en francés e ieu que n'aviái pas jamai ausit parlar! N'an un autre en portugués que lo prendrai per las vacanças de febrièr :) Languissi d'i èsser, ten! 

Lo libre, m'agradèt encara mai que quauques jorns abans, l'asard fa plan las causas de còps que i a, aviái vist lo film Une famille brésilienne, un títol ninòi per lo film brasilièr Linha de passe (compreni pas la causida del títol en francés, lo títol original es tan bon e tan transparent!) que conta la vida d'una maire e de sos quatre dròlles, totes d'un paire diferent, que vivon dins un barri paure paure de São Paolo e seguissèm sa vida, sas envejas, sos problèmas. Me permetèt de melhor comprene lo libre en visualizar aquela partida de la societat brasilièra : la misèria, las relacions entre òmes e femnas, los evangelistas, la violéncia, etc. Un film plan interessant. La banda-anóncia: 




Mas lo libre fin finala es dins lo film Cidade dos Homens que lo trapèri quauques jorns mai tard : los personatges, los decòrs, lo biais de parlar, i son tot parièr. Lo podètz agachar lo film sus youtube e sus totes los sits d'estreaming. A la basa, èra una seria televisada. Me cal anar a la bibliotèca de portugués per saber se l'an la seria! Que n'ai vist pas que dos episòdis...

dimarts, 12 de febrer del 2013

Soscadissa politica



"¿Por qué será - pregunta Juan- que las hormigas, a pesar de ser socialistas, tienen siempre una reina? 
¿Y por qué será que esa reina sólo puede ser fecundada por cualquiera de sus proletarios?"

in Javier Tomeo, La patria de las hormigas, 2000
( a despart d'aquela frasa, es pas la pena de lo legir...) 

diumenge, 10 de febrer del 2013

Ulhauç de come back

Un retorn a la lèsta per vos dire que France 3 faguèt un reportatjonet sus mon corrector tant aimat.Podètz agachar la video en cliquant aquí. Esperètz pas, sabi pas quant de temps demorarà en linha la vidéo.

Al corrector : siás polit quand legisses la Setmana al solelh! Sabiái pas que i aviá de solelh en cò tieu... que lo solelh fa fondre la barbasta! 
E ara, ai vist d'ont m'escrives e me legisses. Quina emocion, macarèl!
Espèri que lèu te faràn un reportatge mai long sus ton trabalh d'ensenhaire, tas publicacions e ton cassacolhitge en general.

E ieu demandi : per quora la sex tape?