dimecres, 28 de novembre del 2012

Dintre de mon Ipòd 3

A la mediatèca, trobèri l'audio book de Lo libre dau reirlutz de Joan Ganhaire.
Un libròt publicat qu'èri pas nascuda en cò de l'IEO Peiregordin, Novelum, e que cromprèri a 4,57€. M'agrada de far d'afars. Que o cal plan dire, lo Joan Ganhaire es un dels autors occitans de melhor legir a l'ora d'ara! Podètz crompar quin libre que siá e lo legir, vos regalaretz, ne soi segura.


Podètz tanben far coma ieu e botar dins vòstras aurelhas, la votz tan calorosa de Joan-Pau Verdier que legís las cinc novèlas d'aquel libròt.



Joan-Pau Verdier ne deuriá sortir mai de disques coma aquò! Es un plaser de l'escotar!!! M'escotèri tot mai d'un còp : la lenga es excellenta, lo ritme es perfièch. Joan-Pau Verdièr es encara melhor que Luchini! E puèi Verdièr, o cal plan dire, t'a una votz lo tipe que te fa banhar l'estring.



Ligam dirècte


Entrevista vidèo de l'autor, n'avèm pas gaire de vidèos BernardPivot's spirit amb d'autors occitans... :

dimarts, 27 de novembre del 2012

Demorar al lièch

L'autre matin, aviái pas enveja d'anar trabalhar. 
Sas, quand siás dins ton lièch, lassa, e te dises "telefoni per dire que i vau pas". Mas fin finala, ta morala caganta, ton etica nècia e ton empatia inutila te fan escampar lo plumon luènh de ton còs congelat per anar cap als comuns e començar la jornada. E ben, l'auriái degut escotar mon ieu interior diabolic que me disiá "anem, demorem a dormir tota la jornada."

Cors a 8h. 
Arribi a 7h55 davant lo comptador de l'òme que dona las claus. 
Barrat.
L'òme que dona la clau de la sala i es pas.
Espèri un momenton. 
08h00. Comença lo desfilat de las secretàrias. E soi pas dins ma classa.
Pensi als escolans que m'espèran davant la pòrta, mas coma es al tresen estanci, la canha, los vau pas prevenir que me cal esperar, que soi aquí mas sens clau. Esperaràn un momenton, son braves.
Me preni un chocolat a la maquina istòria de me caufar e de pacientar un pauqueton.
Una de las secretarias, mai equipada que las autras,  me dubrís la pòrta que dona l'accès a l'armari de las claus.
Sala 304. 
La clau i es pas.
Panica. "i a pas la clau" disi a la secretària. Ela se'n caga e a ben rason.
Mon ieu interior professional comença de romegar grèu contra lo tipe de las claus. E me disi que las condicions meteorologicas son contra la capitada dels corses del jorn. 

Enveja de tornar a l'ostal. 

Monti a la sala se per cas lo tipe de la clau l'auriá dubèrta abans de desaparéisser engolit pel trauc negre de sa conariá.
Los escolans m'espèran. Lor disi qu'ai pas la clau. Es dubèrta la sala? 
Non. Ok, esperatz-me, tòrni dins un momenton.
Son 8h15, an sòm e freg. Ieu tanben mas ai mon chocolat caud.

Davali.
E aquí una escolana me crida "Dòna, l'ai la clau, ieu. L'òme de las claus me l'a donada." 
Mon ieu interior l'insulta coma cal, edulcòri amb un : 
- Mas o podiás pas dire abans?
- A ben, vos aviái pas vista.
- Lo còp que ven, me metrai un girofar.

8h20.
Dubrissi la pòrta.
Pausi mos afars. 
Pausi lo chocolat luènh de ieu perque sabi qu'es dangierós.
Los escolans s'installan.
Sortissi l'ordenador. 
Branqui lo video projector a l'ordenador. 
Marcha pas.
Mas qual es lo conàs que desbranca totjorn lo video projector dins la sala 304? De qué li pòt fotre que lo videoprojector demòre brancat?
Preni lo cable per lo brancar. 
E aquí, envolada lirica del cable que, quand lo prenguèri, decidèt d'anar tustar lo gòt de chocolat que s'anèt espetar pel sòl sens doblidar de passar abans sus mon tricòt pausat sus la cadièra.

E los escolans que dison pas res. 
Rison solament pas.
Ieu a sa plaça m'auriá fach rire. 
Rai.

Me cal netejar per terra que pòdi pas passar lo cors a chauchilhar dins aquela fanga chocolatada. 
Lo paquet de mocadors dins la saca. 
Dubrissi la saca, cerqui los mocadors.

Sabètz los paquets de mocadors, i a un bocin plastificat que pega per lo tornar barrar?
E ben al bocin plastificat que pega... i pendolava una servieta igienica.
E aquí mon cap fa lo resumit :  as sòm a ne crebar, as vint minutas de retard en causa d'un conàs e d'una nècia, as vuejat lo chocolat pel sòl e sul tricòt que poiràs pas cargar uèi que, dau còp, te gelaràs tota la jornada e ara, as dins la man un paquet de kleenex pegat a una servieta igienica davant toooota la classa. 
Mancava pas qu'una causa : que las bralhas petèsson quand me baissi per netejar pel sòl...


Pasmens, o sabi que quand mon ieu interior se vòl pas levar, lo cal escotar...






dilluns, 26 de novembre del 2012

Dintre de mon ipòd 2

Aprèp aver descubèrt lo plaser d'escotar Joan de la Fontaine amb sas faulas, anèri a la mediatèca per trobar d'audiobooks (aquò s'apèla coma aquò) en occitan.


Metèri dins mon ipòd la Messa pels pòrcs de l'Ives Roqueta. La musica m'agrada pas gaire... mas òm s'i acostuma. Es mai que mai l'escasença de descubrir lo tèxt! 



D'escotar aquí: 


 ligam dirècte

Vaquí lo primièr poèma del recuèlh


Intrada  

Dintrarai quauque jorn dins mon cap, 
 tot sol, 
la mitralheta al ponh, 
 e sabi 
qu'al contorn de quauqua circonvolucion 
cerebrala  
se pòt pas que te trapèssi pas a tu 
coma siás dempuèi la debuta,  
nuda, despenchenada, blanca, 
 cambras dubèrtas a ma set, 
 puta o país, 
 e mòrta.


Podètz crompar lo libre en cò de Letras d'Oc! Per çò qu'es del CD, sabi pas! :)



divendres, 23 de novembre del 2012

fotut, fotut, fotut!

Lo vesin ven pagar son loguièr miserable quand i soi. En plaça de daissar l'argent dins la bóstia de las letras o endacòm dins lo garatge - es pas la plaça que manca, me lo dona. I ten. Rai.
Alara, monta, en passant pel garatge, pica a la pòrta e me dona los sòus.

L'autre jorn, piquèt a la pòrta qu'èri a far lo penequet amb lo Gentleman del Dimenge. 


Lo temps d'anar dubrir, aviá daissat los sòus jos la pòrta. 

dijous, 22 de novembre del 2012

Concèpte ivernal




Tot coma existís lo SAMU Social (lo 115!), deuriam metre en plaça un Samu sexual per las personas dins un autre besonh (lo 6969!).


Teni un concèpte.


O alara un chivre de plastic que caufa?




dimecres, 21 de novembre del 2012

Un mes!

Los gentlemen del Dimenge, de las Vacanças e del Dimars an recebut totes lo messatge : 
Reservatz-me lo 21 de Decembre! 
Pas question que la fin dau mond m'agante sexualament necessitosa!


Ai de principis dins la vida!!! 

dimarts, 20 de novembre del 2012

Fotut, fotut!

L'autre jorn quand lo Vesin me daissèt los campairòls dins los escalièrs, li telefonèri per lo granmercejar "e mai se afinitats".

- Alò, lo Vesin? 
- Es Melania, sabètz, la vesina d'en fàcia!
- Òc! Los avètz trobats?
- E òc. Plan mercés!
- A ben, de res, es pas grand causa.
- e ben, se volètz, deman, poiriatz venir dinnar a l'ostal, los manjarem! 
- Ò non, que ne vau manjar pendent tres jorns!  (bim dins las dents)
- Rai...

Silenci. 

- Aquò vos ditz de venir al cinèma amb ieu deman?
- Lo cinèma? Que non pas! Aquò m'agrada pas!


E ben, vai-te'n cagar!

dilluns, 19 de novembre del 2012

O Porto

Malgrat las restriccions budgetàrias, dins una bostiòta de carton qu'es al fons de l'armari, capiti de servar l'argent del loguièr del vesin (que lo vièch li pele!) per poder partir en vacanças. 
Vaquí, es decidit, la bilheta d'avion es crompada, al mes d'abrial, tornarai a Porto! 
"Zo mai?" me diretz. E ben òc!
Perqué? E ben perque serà just abans mos examens de licéncia de portugués, es plan mens car que Lisboa e vòli manjar una francesinha.





Ai mai d'un plan en tèsta... 

Ai ja reservada l'ostalariá, la meteissa que l'an passat, la miserosa mas pas ronhosa, la propreta mas pas isolada, la que quand siás a cagar, pòdes far lo lièch. Tot un concèpte. Mas pas que 20€ la nuèch dins lo centre, amb sala de banhs dins la cambra, pòdi pas trobar melhor mercat!
Ai tanben reservat una nuèch a Lisboa (30€). Perque quand meme seriá plan d'anar far un torn a Lisboa, sonque per dire "i anèri". E vòli veire lo riu. Ai ja vist Douro. Ara, vòli veire l'autre.
Mas i a tanben l'opcion immersion dins una familha portuguesa que m'agrada plan coma idèa. Coneissètz un biais per trobar una familha que me logariá una cambra per pas car ont que siá per Portugal per cinc jorns, sens passar per los organismes privats de corses que te demandan 1000€ per la setmana? A e vòli pas far la serviciala, ni me faire abocinar puèi violar.
E se lo gentleman de las vacanças ven, farem un road-trip dins la region dau Nòrd, ont, segon Via Michelin, totas las rotas son vèrdas.

Tot aquò per dire que los jorns que venon, vos vau parlar de mas vacanças portuàrias, çò que faguèri pas gaire quand ne tornèri, per manca de temps e per fenhantitge agut. 
De tot biais, ne vos batètz los alibòfis de mas consideracions culturalas, o ai plan remarcat!




diumenge, 18 de novembre del 2012

Copa-cap

Ai crompat un copa-cap perque es polit e que marcarà ben sus las futuras laissas de mon futur salon. 
Mas ai pas comprés de qué cal faire.


De qué cal faire?

dissabte, 17 de novembre del 2012

que quauqu'un m'explique...



Quauqu'un me poiriá explicar la preséncia d'un cangoró sus la cobèrta de la reedicion  de Vèrd Paradís en francés?



(e quauqu'un poiriá donar de corses de Fotoshòp al tipe que la faguèt aquela cobèrta?)

divendres, 16 de novembre del 2012

Fotut!

Vòli pas èsser pessimista mas me sembla qu'amb lo vesin, es fotut.


M'aviá contat sa vida a l'asard d'un rescontre dins lo garatge e fasiá de jorns qu'aviá pas brica lo moral lo tipe. E un jorn, aguèt un rendètz-vos important , de matin, qu'anava condicionar la rèsta de sa vida e la rèsta de son moral.

E aquel jorn d'aquí, arribi a l'ostal de vèspre e te vesi qu'a los contravents de tancats. Lo vesin a PAS JAMAI los contravents de tancats.

Panica.
"Benlèu que son rendètz-vos s'es pas passat coma voliá, qu'a pas lo moral e que se vòl penjar."


Panica, panica. Passi un quart d'ora a virar pròche de la fenèstra del salon per poder devistar de qué se passa dins son salon a el, mas pas res.


Panica, panica, panica. Telefoni a La Jefa en li explicar l'afar. 

- E ben, vai-te'n picar a sa pòrta.
- A mas siás caborda, i soi pas jamai anada a son ostal. E quand dubrirà, aurai l'èr fina ten: " A ben, vos sètz pas suicidat finala?"
- Rai, ben sabi pas, telefona-li.
- Òc, es aquò, li telefoni, e se respond pas, anarai picar a sa pòrta.


Vos cal saber una causa : m'agrada pas de telefonar al mond que coneissi pas subreplan. Aquò's un esfòrç enormàs per ieu. Mas aquí, cargada de tota la motivacion possibla, li telefoni.



Aquò tinda. 

Respond. 

(of, es pas mòrt!)


- Alò, lo vesin? 
- Òc
- Es Melania! Cossí anatz?
- Coneissi pas de Melania.




E ben crèba, caronha!







dijous, 15 de novembre del 2012

Caritat crestiana

Per aquel periòde de Nadal e en causa de las menaças dangierosas de son autora, anatz legir e comentar aquel blòg, los cal encoratjar los joves :




Marrida reputacion

Lo jorn de Totsants, normalament, lo mond van visitar sos mòrts. Ieu anèri veire ma mameta, qu'es plan viva.
Quand vau veire ma mameta, vesi tanben mas doas tantas qu'aimi fòrça.
M'aviá telefonat ma grand, confla d'aver pas de nòvas benlèu, e aviam charrat un bocin al telefòn. Li contèri un pauc ma vida, istòria de dire quicòm. Sabi pas jamai qué li contar al telefòn. 

E quand arribèri, ma tanta me diguèt "e perque te carrejas ton micro-ondas cada jorn?!"
De qué???

Ma mameta contava a qual la voliá plan escotar que carrejavi cada jorn mon micro-ondas al trabalh per me caufar la mangiscla que me pòrti e qu'es per aquò qu'ai l'esquina que me dòl. 
Lo vilatge tot i anèt de sa teoria : 
- Rai, aquò pesa un micro-ondas!
- E lo pòt pas daissar dins un burèu o dins un local lo micro-ondas?
- Mas es pas una pauc colha ta felena de se carrejar lo micro-ondas? Quina borrica!
- Mas n'i a pas de mai pichonèls que pesarián pas tant?
- Cada jorn? Mas quina idèa!?
- E perqué manja pas d'ensaladas o de causas frejas? Aital, auriá pas besonh del micro-ondas! E li fariá pas mai l'esquina!

Me calguèt restablir la vertat. Rai, totes aqueles elements i èran dins ma telefonada. Mas passèron pel prisme auditiu de ma paura mameta, que, non, pèrd pas las pedalas, mas es sorda coma una topina: carregi mon dinnar dins una bostiòta e lo caufi dins lo micro-ondas qu'es dins lo burèu, micro-ondas que portèri un jorn e qu'ai daissat sus plaça. E l'esquina me dòl que la saca pesa... mas pas en causa del micro-ondas! 
- Mas pensatz francament que soi tan nècia coma per faire aquelas causas?!
- ò sas, sabèm pas jamai...
- Me disiái plan tanben que t'aguèsse calgut carrejar lo micro-ondas, manjariás pas que d'ensaladas.
- 'Fant Mamet, me fas una reputacion d'innocenta!


Ela, s'escacalassava.


dimecres, 14 de novembre del 2012

Dintre de mon ipòd

Quand vau trabalhar, me cal prene lo tramvia. 
ASIRI aquel moment. 
Asiri aquel quart d'ora que i a tròp de mond, que lo mond son uns suls autres, e mai que mai sus ieu, ont  parlan, pudisson, existisson e envasisson mon espaci vital. 
Asiri lo tram, asiri lo mond. 
Que crèben totes, Dieu reconeisserà los sieus.
Per los moralistas, NON, pòdi pas caminar, qu'ai una saca que pesa tres tonas e NON, pòdi pas prene la bicicleta, Lo Clapàs en bicicleta, es la mòrt assegurada dins de condicions indignas : qual vòl morir espotit per una Smart?

Mas, l'autre jorn, a la mediatèca, trobèri ma salvacion. 
A l'asard de mon trevadís sens tòca per los estancis, las salas  e las laissas de la bibliotèca, tombèri sus las faulas de Jean de la Fontaine dichas per Fabrice Luchini. 

Las botèri dins mon ipodet roge ont i a ja l'Internacionala. 

E ara, cada còp que monti dins aquela puta de tram, las aurelhetas en plaça, me congosti de l'escritura de La Fontaine. 
Descubrissi los tèxtes. 
Los escoti mai d'un còp e lo mond a l'entorn existisson pas mai. 
Risi, sorrisi, saludi aquelas fins "qu'es bon aquel La Fontaine".

Aquò me fariá mancar l'arrèst! 

Ligam dirècte



dimarts, 13 de novembre del 2012

Lo Musèu Dalí a Figueres

Dissabte a Figueres amb la Jefa e Pomponeta, dinnèrem de grasilhadas que mangèrem amb los dets que nos donèron pas de forquetas solament. 
Puèi partiguèrem cap al Musèu Dalí...



Lo trobèrem lèu lèu perque sèm subreintelligentas e, mai que mai, es plan indicat...

Mas, t'i aviá una coassa davant aquel musèu!!! 
Eriam coma tres gallinas davant d'un cotèl! Qué faire? 
Innocentarassas, pensaviam que i auriá pas un paure cat a aquel musèu. E ben i aviá una coa de dos-cents mètres!



Alara, d'un comun acòrd, decidiguèrem que nani, anaviam pas far aquela coassa e que tornariam un autre jorn. 
Quina frustracion! Quina decepcion! 
An pas d'ostal lo mond?
Alara, per me desfrustrar, faguèri de fòtos per las carrièras de Figueres o de cossí la ciutat viu a l'entorn de e mercés al pintre... 






A l'ostal, Google me diguèt que lo Musèu Dalí de Figueres es lo tresen musèu mai visitat de Catalonha aprèp lo musèu del Barça e lo musèu Picasso, totes dos a Barcelona, tot s'explica

E ben languissi d'i tornar! 

dilluns, 12 de novembre del 2012

BD Portugal

Ai legit sens ne levar lo cap las dos cent cinquanta paginas de Portugal de Pedrosa.
Es una benda dessenhada un roman grafic que lo personatge principal, Simon, dessenhaire, en depression, va descobrir l'istòria de sa familha, el, felen d'immigrats portugueses, aquela familha plena "d'amor e de vergonha coma totas las familhas d'immigrats".
Lo prenguèri per asard a la mediatèca perque i aviá marcat "portugués" dessús e o regreti pas!
Mai d'un estil grafic, quina riquesa dins los dessenhs, una soscadissa vertadièra amb una evolucion al fial de las paginas, pas un moment ni una pagina ni una vinheta de tròp e tot plen de portugués dedins!
Me soi regalada.
Una òbra d'art, un cap d'òbra.

dissabte, 10 de novembre del 2012

Uèi a Pesenàs

Uèi, a Pesenàs, a mon cuol metràs lo nas, i a Martròr, la fèsta dels mòrts.

Rendètz-vos a 7h davant la plaça de la Comuna!




La pagina Facebook de l'eveniment amb una vidèo de la banda anóncia que pòdi pas raubar de Facebook perque Facebook es una gorrina rachosa, alara vos meti la banda-anóncia de 2010, aquò farà :






Rendètz-vos a 7h davant la plaça de la Comuna!



(ieu serai vestida coma un podaire, que a Pesenàs, i fa un freg que pela dins aquelas carrieròtas!!!)


dijous, 8 de novembre del 2012

Figueres amb La Jefa e Pomponeta

Dissabte passat, anèrem a Figueres amb la Jefa e Pomponeta per crompar de tabat, de ricard e anar a las putas.
Lo programa èra pas complicat : crompas de tabat e de ricard e anar a las putas de matin puèi musèu Dalí de tantòst. 

Entre la sortida del supermercat e la dintrada del musèu, passegèrem per la ciutat. 
E crosèrem Sant Jòrdi qu'anava tuar lo Drac: 


 una estatua plan polida que lo mond s'i assetan dessús, que los enfants i montan dessús. M'agrada! 

Es polit aquel Sant-Jòrdi, tot musclat e mai que mai nus... Quin polit cuolet! 
Daumatge que i aguèsse un chewing-gum d'empegat :D 





Podiái pasfar lo verso sens far lo recto : 



Aquel blòg, totjorn tan fin e totjorn tant artistic... 




E, plan solide, la fòto de pès : 



dimecres, 7 de novembre del 2012

Lectura d'Halloween

Coma me soi regalada de legir dins la nuèch del 31 d'octòbre al 1èr de Novembre Enclave de Philippe Carrese! 

Philippe Carrese, lo coneissètz, es lo tipe qu'a fach Malatèrra, que, a una epòca, èra THE solet film in occitan language (perque lo mond an pas de memòria ni de cultura, i aviá agut L'Orsalhèr plan abans, mas rai, val mai Malatèrra, al mens, i veses pas coma li copan los colhons a un ors)
Philippe Carrese es un dels noms de la cultura a Marsilha. Rai, nos en cagam, sèm pas de Marsilha e ai pas cap legeire marsilhés.
Philippe Carrese es tanben lo realizator de Cassos, qu'ai totjorn pas vist, qu'es pas en locacion sus Itunes, que la mediatèca l'an pas e que lo DVD es tròp car, restriccion budgetària rigorosa ma paura Luceta. 
Philippe Carrese es mai que mai un putan d'autor. De libres d'eles, ne legiguèri quatre. M'agrada son umor. Sos libres fan pensar a Izzo un pauc (un pauc). FAguèt tanben de libres per la joinessa que lo parelh que legiguèri m'agradèron (ops, fa sièis libres alara!). Rai, soi pas una experta de literatura joinessa.
En general, sos libres, e ben son coma los d'Izzo (lo deu conflar d'èsser comparat de longa al paure Izzo): un encastre marsilhés, una situacion que fa pas rire amb tot plen d'umor dedins. 
E ben Enclave es pas brica aquò! Es completament diferent de çò que fa de costuma. M'agrada quand lo mond sortisson de çò costumièr. Es pas evident quand as un biais, e que marcha, de far quicòm mai. (soi a i perpensar pel blòg, n'ai mon confle de far parièr dempuèi sèt ans!).
En mai de sortir de son biais de faire costumièr, lo tipe se risquèt a un genre subreescrich e subrelegit : los camps de concentracion. Francament, quantes libres, films, documentaris, ficcionats o pas, nos sèm engolits sus aquò ja? E ben capitèt de far original. "Ils sont partis ce matin" es la primièra frasa. Los nazis an daissat lo camp a tota zuèrta. Los presonièrs del camp sortisson, ensucats, estabosits, palficats. Sabon pas, comprenon pas. Mas aquel camp perdut dins una montanha cubèrta de nèu, es ligat al mond per un pont que los Alemands i an fotut de dinamita. Lo mond son liures... mas empresonats geograficament dins de son camp.
E ieu, m'agradan los huis clos en literatura. M'agrada aquela tension que crèa. M'agrada de veire cossí lo mond van evoluir. 
E Enclave, a despart d'èsser plan escrich e plan montat, nos mòstra aquò : cossí un tipe, presonièr entre los presonièrs, va prene lo poder fins a n'establir una autra de dictadura e cossí los autres, tucles o nècis, lo seguisson. Sulpic, pensam a La bòria dels animals de George Orwell, solide. L'istòria es contada per un dròlle de tretze ans qu'escriu tot çò que se passa al fial dels jorns, enfin, lo dròlle de tretze ans vengut vièlh. Vos vau pas contar la fin, è. En tot cas, lo començatz e lo daissatz pas fins a la fin lo libre!

Publicat per Plon en 2009, coma còsta un braç perque es pas sortit en pòcha, lo podètz prene a la mediatèca. 




Una vidèo de l'autor que presenta lo libre: 


Philippe Carrese présente Enclave par blogsdeplon


Lo site de Carrese : philippecarrese.com

dimarts, 6 de novembre del 2012

Webdocumentaris

M'agrada aquel biais novèl de far de jornalisme e d'agachar la tele : lo webdocumentari.
Es coma un reportatge video levat qu'as a l'entorn tot plen de causas autras que pòdes anar veire se vòles e que completan lo reportatge "principal". Ai pas la television e amb aquò, me manca pas brica! Dos exemples legits e vistes recentaments :

- Duce Vita, un documentari sul vilatge ont es enterrat Benito Mussolini, lo Lorda dels fascistas. L'orror. 

- Alma, hija de la violencia, o cossí voldràs pas jamai anar faire un torn a Guatemala o cossí l'expression espanhòl "de Guatemala para Guatepeor" pren tot son sens. Legeires sensibles, mèfi!


dilluns, 5 de novembre del 2012

Memòria d'immigrats

Prenguèri a la seccion "sociologia" de la Mediatèca de Chicago lo DVD Mémoires d'immigrés, l'héritage maghrébin de Yamina Benguigui (que, en la googlizant, ai descubèrt qu'èra la meteissa que la qu'es al govèrn, de còps que i a, soi completament tònia). Es un documentari compausat de tres capitols d'un cinquantenat de minutas cadun : "los paires" que parla dels primièrs immigrats magrebins, "las maires" que rejonhèron "los paires" quand se metèt en plaça lo regropament familial e "los enfants", la famosa segonda generacion. Testimoniatges, emocions, explicas. Un documentari fòrça interessant. Benlèu lo coneissètz ja que data de 1997 (òc, ai tres trins de retard mai!), mas se lo coneissètz pas, agachatz-lo. Es tanben de mostrar a totes los freules de l'opinion politica que pensan que "d'arabs, n'i a tròp". Benlèu qu'aquò los farà soscar. 
Rai aquí parla dels arabs, mas es un testimoniatge de totes los qu'emigran...
De qué chifrar un pauc.

Agachable sus Youtube, trobable dins totas las mediatècas : 




Puèi que i soi, vos tòrni metre lo ligam del trabalh de memòria que faguèt tanben la region Lengadòc-Rosselhon suls immigrats espanhòls e suls carbonièrs que ne vos parlèri

diumenge, 4 de novembre del 2012

Mòrt aqueste matin, vaquí de qué ne vira...

Un pauc d'umor negre e d'informacion per aquesta sason plena de cementèris : 
Thanatorama.com

dissabte, 3 de novembre del 2012

Falhas espacio-temporalas

Dempuèi dimenge passat, sauti entre las falhas espacio-temporalas.

L'ordenador s'es mes a l'ora tot solet (l'aimi).
Lo revelh dins la cambra es a l'ora anciana.
Lo relòtge de la sala de banhs, me'n cagui, l'agachi pas, que, dels cagadors, i vesi pas l'ora, a de qué servís d'i aver un relòtge se lo podèm pas agachar quand sèm a cagar? Rai. Mas botèri lo relòtge ont i aviá ja un clavèl. 
Lo telefonet es a l'ora novèla, la de la gara, la sola, la vertadièra, la que compta.
Lo micro-ondas a un sistèma orari diferent qu'es ni en basa 12 ni 60, mas de còps que i a, coincidéncia urosa, te ditz l'ora coma cal. Mas sovent, es free-style dins son biais de far virar lo relòtge.
L'ipòd es a l'ora, sabi pas se s'es actualizat tot solet o s'es que l'aviái pas passat a l'ora estivala.
La veitura es a l'ora anciana.
Per çò qu'es del relòtge de la cosina, es pas jamai estat a l'ora : abans recuolava d'un vintenat de minutas... supausi que ara deu avançar de quaranta minutas, es aquò? 

Tot aquò va pas adobar ma ponctualitat legendària.

divendres, 2 de novembre del 2012

Soi pas jamai dins los bons còps

Un article dins Liberation suls blogaires que ganhan tot plen de causas e mai que mai d'argent mercés a son blòg.

Pffff, pas degun me manda d'iFòns, de Cds, de libres, de perfums o d'Ipads, e mai minis, per ne parlar. 

Rai, contunharem aital e cromparem pas de bòria :)

dijous, 1 de novembre del 2012

Seguida e fin de cossí manquèri morir de freg

Dimenge, manquèri morir de freg. Tot lo mond se'n caga mas ieu èri amb quatre tricòts, tres caucetas, los gants e lo plumon sul cap, en mòde igloo. E romegavi grèu. Podiái pas solament plorar que las lagremas se me congelavan sus las gautas!

A mon ostal chicaguenc, ai lo caufatge central, de gas, amb de radiadors dins cada membre de l'ostal. 
E l'estiu, quand o volguèri tot destapissar (ieu e mas idèas...), me calguèt desmontar los radiadors per levar la tapissariá afrosa que i aviá darrièr. Los caufatges son mai vièlhs que ieu, son de fonda e pesan un ase mòrt. Lumbago actitud. Per los levar, los cal desbrancar. 
Per los endecats de la vida coma ieu, vos expliqui lo principi del caufatge central : es un circuit d'aiga que passa per de tudèls e que passa al dintre dels radiadors, l'aiga se passeja : va d'un radiador a l'autre sens doblidar de passar per la caudièra, se passa pas per la caudièra, serà pas cauda, segur. Es lo principi de la caudièra : te caufa l'aiga que aprèp anarà dins tot l'ostal. Doncas quand desmontas los radiadors en fonda per destapissar darrièr perque siás una maniaca psicorigida, te los cal desbrancar dels tudèls d'arribada e sortida d'aiga, te los cal joslevar, es aquí, te cal aver Hulk dins tos amics intims, que son pesucs perque son de fonda e en mai d'aquò son plen d'aiga que pas degun t'o aviá explicat que sus la caudièra i a un boton "vidange" que o vuèja tot. Rai. 
Doncas, al mes d'agost, vuegèri tot aquò, tornèri tot aquò a sa plaça, e fai tirar Marius. E tot de long, ma maire que legissiá lo MidiLibre mentre son amorós e ieu eriam a trabalhar, nos disiá "ieu o sabi far, i a lo meteis sistèma en cò de la Mamet". E de me far la leiçon "te cal purgar, te cal levar l'aire, sequenon caufarà pas plan". E d'afortir mai : "ieu o sabi far, i a lo meteis sistèma en cò de la Mamet". Un jorn o vos explicarai mai en detalh, ma maire dins la vida, en mai de legeira fisèla de Midilibre, es inspector de las òbras acabadas. 
Dimenge, en tota logica, li telefonèri a ma maire :
-Alò mamà? Marcha pas la caudièra, cossí fau? 
- E ben aluca-la.
- Ben òc mas marcha pas.
- A ben sabi pas. La de la mamet es tota electronica. 
E aquí bramèri genre "nos emmerdères tot l'estiu a nos dire que en cò de la mamet es parièr, e que tu o sabes tot, e ara o sabes pas?!?!?! Mas aviás pas que de te calar mentre eriam a los levar aqueles radiadors de mèrda!!!"
Per me calmar, sortiguèt son joker "aspasquededemandaratonvesin,ilestcharmantcethomme", de dire d'un buf, en una sillaba, sens respirar. Çò que me faguèt bramar mai, que lo vesin es pas a mon servici e tant que bicam pas ensem, li pòdi pas tot demandar aital.


Aviái cramat la carta "mamà". 

Me demoravan las cartas "petaça-te soleta", "lo vesin", "morir de freg", "lo caufagista".
Prenguèri la primièra carta. Anèri al mini-supermercat tot nòu qu'aviá dubèrt la velha, dubèrt cada jorn, mai que mai lo dimenge. Crompèri de luquetas. Que n'aviái solament pas de luquetas dins aquel ostal. E amb una sola luqueta dels quatre paquets crompats, capitèri d'aver una flama dins ma caudièra.
A ben èri contenta ten!

Mas aquò caufava pas.

Prenguèri la tresena carta "vida de mèrda, vau morir de freg", perque la quatrena carta, un dimenge, còsta tròp car, tot en me dire ma devisa de procrastinaira optimista "deman, farà jorn".
Diluns. Fin finala, prenguèri la carta "vesin" qu'es mens cara que la carta SOS caufagista.
- Alò lo vesin? Es Melania. Anatz plan?
- Òc (un "òc" genre "de qué li arriba encara?")
- Per asard, la sauriatz pas faire foncionar ma caudièra?
Lo tipe s'escacalassèt, diguèt "acabi mon cafè e arribi".

L'aimi.

Aquel tipe es un gentleman coma ne fan pas mai. 

Las doas minutas per acabar son cafè me bastèron pas per faire de bandieròlas "Vesin, t'aimi", ni per cargar mon vestit de pompomgirl per li faire una coregrafia "I can't stop loving you". De tot biais, tan melhor, qu'èri pas despilada, nimai dochada (mèrda ,fasiá freg! M'anavi pas dochar dins aquela sala de banh ont fasiá - 48º!!!! ). Puèi, compren pas l'anglés lo tipe.
Comença de me tocar la caudièra (òc, pas que la caudièra), de dire que tot sembla normal. 
- Pòdi agachar los radiadors?
- Segur, podètz agachar tot çò que volètz! (compren pas las indirèctas aquel con)

E aquí, demòra perplèxe e tròba lo problèma : quò's la fauta de mon desmontatge estival. Cal tornar botar en marcha lo circuit e aquò, val mai o far far per un professional, que el o a agut sabut, mas ara n'es pas segur, e vòl pas faire una conariá. A ben ok, telefonarai a un professional deman. Òc, val mai.
Charram un moment.
Se'n tòrna a son ostal e lo granmercegi tant e mai.

E vaquí qu'arriba lo Gentleman de las Vacanças que li agradava pas gaire l'idèa que faguèsse freg a mon ostal. 
Arriba, agacha la caudièra amb son aire colhon.
"De qu'es aqueste boton?" e sens esperar la responsa, apuèja dessús.
Ò 'fant, èra lo boton d'Hiroshima, l'explosion, lo fuòc, lo despegatge de la caudièra. 


Doas minutas aprèp, fasiá 20ºC dins totes los membres de l'ostal. 


Lo primièr que fa una remarca desagradiva sus mon incapacitat a apuejar sus un interruptor plaçat a cinc centimètres de la caudièra es fòrabandit dau blòg.