divendres, 30 de març del 2012

dimecres, 28 de març del 2012

de cossí Google m'empacha d'aver una vida amorosa

Tot comencèt quand GoogleImatge me mostrèt una fòto del tipe que m'agradava. Un tipe m'agrada e bim, GI me lo mòstra, a la GayPride, en estring, sus un carri, a cuolejar sus de musica merdica. 
Destruccion de fantasma nº1.

Puèi, i aguèt lo jorn que ne googlèri un e que lo trobèri pas. 
Espèra, un tipe que lo quite google lo coneis pas, ieu li parli pas. Deu èsser un mafiós en cavala o vai-te'n saber qué.
Destruccion de fantasma nº2.

Puèi, aqueste japonés que me soriguèt amb sos uèlhs que petejavan d'intelligéncia. 
Apreni qu'es nascut en 1824. Cent ochanta-uèch ans, es benlèu un pauc vièlh per ieu.
Puèi tombèri sus sa paret facebook. Escricha tota en japonés. A, mas ieu, se pòdi pas susvelhar sa paret facebook per poder apasturar ma gelosiá o per i trobar de tèmas de convèrsa per començar l'operacion seduccion, es pas la pena. 
Destruccion de fantasma nº3.

E enfin, i aguèt l'òme que parla plan.
Sabiái pas son pichon nom solament. Lo cerquèri sus FB en clicant suls amics dels amics de mos amics. Las fòtos sus FB: es desguisat , fa de reconstitucions crosado-medievalas. A mèrda. Bon, a lo drech d'aver una passion. Es pas mai con que de colleccionar los sagèls.
Piqui son nom dins google e descubrissi que fa lo mestieral en prepausar al mond de catarinetas en tèrra, cuèchas al solelh, pintradas a la man, reproduccion confòrma de las catarinetas qu'avèm dins los òrts a l'escala 24/1, que las fa confòrmas a la realitat : rojas amb de punts negres mas que vòl plan cambiar las colors. E pels mai hippies, ne pòt far amb de compòst.
Destruccion de fantasma nº4.




O vos disi : Google es un destructor de fantasmas!



dimarts, 27 de març del 2012

l'antitèsi del jorn : lo corratièr anticapitalista

Lo telefòn tinda. 
- Bonjorn, soi lo corratièr. Es l'agéncia que m'a donat vòstre numèro : cercatz un finançament per crompar vòstre ostal. 
- Cerqui, cerqui... benlèu pas tant qu'aquò, ai ja ma banca...
- Òc segur, avètz vòstra banca, mas ieu farai lo torn de mon malhum banquièr per trobar çò melhor per vos. 
- A, d'acòrdi. 

E me manda un e-mail amb una tierassa de tooooootes los documents que me li cal donar. 
Nos telefonam cada jorn o quasi. 
Aqueste òme sap tot de ieu. 
O sap tot sus ma vida personala : oè, non, soi sola, oè, crompi sola, conàs.
O sap tot sus ma vida professionala : a ma paga dels tres meses passats, ont trabalhi, dempuèi quora...
O sap tot sus ma vida financièra : a mos relevats de banca! O pòt veire se crompi de causas en linha sus tabotigasexualaenlinhapuntcom!!! Ò fant!
En gròs, lo tipe ne sap mai sus ieu que çò que poguèron saber totes los òmes que visquèron amb ieu. 

A aqueste gra d'intimitat, poiriam bicar, non?

Ben non. 
Perque corratièr, es pas un mestièr que me fa somiar. Un tipe que son mestièr es de caçar la moneda, ieu disi berk berk berk. En mai d'aquò, emplega pas que de mots que compreni pas. 
Mas malgrat aquò, lo tipe m'es simpatic e fa plan son trabalh.

Arriba lo jorn ont nos cal nos rescontrar per anar a la banca. Chabadabada, chabadabada. 

E aquí, comença de charrar. Se vei que saber far la conversacion es un modul important del diplòma de corratièr. 
E comença de me passar la pomada sus l'occitan. Genre "ieu tanben soi occitan". 
E comença de me contar sa vida de quand èra pichòt en Cabardès. E ò, se vòles parlar de coma èra plan quand èras pichòt, vai veire un psicològ, servisson a aquò. 
E me ditz "a ieu tanben m'agradariá de viure al campèstre", e coma ieu soi pas psicològa (o alara, dona-me setanta èuros en plaça de ne facturar uèch cents e pòdi far la psicològa), li respondi "ben corratièr, es pas gaire un mestièr del campèstre". Vertat, non?
E comença de me contar sa vida (bis), que jovenòt, trantalhèt entre far veterinari per las vacas o trabalhar dins la finança. A oè, es pas parièr, manhac! Me trufi, plan fòrt, evidentament, perque soi pas psicològa.

I a un autre modul dins lo diplòma de corratièr, es lo modul "finòt", valent a dire "dire al client çò que vòl ausir":
- Non, mas a la debuta, ieu, fasiái pas corratièr. Èri dins la gestion de patrimòni, trabalhavi per un grand grop financièr. E quand me trachèri que çò que comptava, èra l'interès del grop e que se'n batián de l'interès del client, volguèri cambiar, perque aquel biais de foncionar me correspondiá pas. 
E fin finala, corratièr es lo trabalh ont pòdi servir los interesses dels clients : cèrqui çò melhor pel client. Es lo mestièr dins la finança ont pòdi ajudar lo mond.

Mon corratièr, e ben es l'Abbat Pèire. 

O pas.

dilluns, 26 de març del 2012

Comptar los dets

Coma sètz de legeires curioses, soi segura qu'avètz legit l'article passionant de la Wikipèdia francesa sul sistèma duodecimal qu'es lo biais saberut de dire "comptar en basa de 12". Coma ma banquièra
I ai legit que d'unes pòbles comptan en dotze en se basant sus las falanges, en las comptant amb lo det gròs (doncas, las falanges del det gròs son pas comptadas). Es un biais completament diferent de comptar e d'utilizar sos dets per comptar, un rapòrt al mond completament diferent. 
M'agraaaaada. 
Dempuèi qu'ai legit aquò, arrèsti pas de me comptar las falanges. 


dissabte, 24 de març del 2012

Lo tabat es de mèrda

A l'asard d'un clic, tombèri sus las vidèos del Center for Disease Control del govèrn american per incitar lo mond a arrestar de fumar. 
Las vidèos son ... òrras. Cliquèri, coma podèm clicar bèstiament sus internet sens tròp saber qué i aurà aprèp. Las vidèos, son de mond malauts, de mond vertadièrs, pas d'actors, de mond malauts que patisson dins sa vida d'uèi en causa de tot çò que fumèron. Son pas del biais plorinejaire o alarmista, es justament aquò's qu'es òrre : son los malauts que parlan en donant de "conselhs"... pas especialament per arrestar de fumar, non, mas per viure dins l'estat que son ara, aprèp una vida de tabat. 

Una vidèo, soft aquesta, contra lo tabagisme passiu : 




Podètz veire totas las vidèos sus la cadena Youtube del CDC, mèfi, d'unas son pas pels sensibles e, per los que vòlon pas èsser traumatizats per d'imatges mas que lo tèma los interèssa, i a d'istòrias d'ancians fumaires aquí, escrichas.

Sabi pas se farà arrestar los que fuman, qu'es plan dificil de s'arrestar, mas espèri que n'empacharà de començar. 

divendres, 23 de març del 2012

La banca ditz pas





La banquièra ditz pas "vint e cinc ans" mas "tres cents meses".


Tu tanben, pòs aprene a comptar en basa 12

dijous, 22 de març del 2012

Trobat sul monde.fr

Perqué faire bilingue quand podèm faire monolingue?

Perqué mostrar l'exemple quand podèm faire coma los que lor reprocham de pas faire coma voldriam que faguèsson mas que fasèm pas?

Un parent d'enfant escolarizat en occitan auriá fach una crisi d'isteria en legissent un messatge escrich dins la lenga de l'escòla qu'a causida per son dròlle?




Fòto trobada sus le Monde.fr, los legeires de la version en linha aurián pogut legir uèch mots d'occitan e se pausar de questions, mas non. 


Bref, ça m'a énervée de bon matin.




(e me vengatz pas dire que i a de causas mai importantas, i a TOTJORN de causas mai importantas)



E amb una fauta en francés, ra, los cons!

L'école sera fermé?fermait?fermer?fermaient?fermais?fermaid?fermée?
Finalement, c'est quand même plus facile quand elle est ouverte


Caliá que sortiguèsse

S'avètz plan escotat l'entrevista de la polida librària de Perpinyà, parla d'una autra librariá de la ciutat: la librariá Torcatis, que coneissi pas mas que i anarai tre que passarai dins aquela vila de caracas, que de librariás independentas, n'i a de mens en mens... 
Se tu tanben as fach latin en segonda lenga, as lo bon reflèxe que "-atis" es la terminason dels vèrbs del primièr grop a la segonda persona del plural. Amo, amas, ama, amamus, amatis, amant.
Vaquí. O podiái pas gardar per ieu soleta, caliá que sortiguèsse.


Quauqu'un auriá de papièr?

dimecres, 21 de març del 2012

Faire d'espòrt al burèu

Ai botat ma pobèla per çò reciclable darrièr lo pupitre de musica (la causa de fèrre ont meti las particions que sabi pas legir)
A cada còp que vòli escampar un papièr, me lo cal lançar per dessús lo pupitre mas capitar de lo far tombar just darrièr genre "candèla-three points". 


Soi tròp fòrta.

dimarts, 20 de març del 2012

Bref





Dempuèi qu'ai descubèrt  Bref, ne soi totjorn tan fan. 
N'ai crompat lo DVD.
Es lo primièr còp que seguissi una seria a la television : soi adicta e me languissi d'aver lo DVD de la sason 2.

Agachar totes los episòdis sens las reclamas : lo pè. 

E mai, ai agachat totes los episòdis amb los comentaris dels autors e me soi regalada. 

Mon DVD anti-deprima :)



Veuillez installer Flash Player pour lire la vidéo


Mon DVD preciós, lo prèsti pas, mas pòdi venir a ton ostal s'as un sofà confortable e se las pizzas son bonas.







 Son tròp fòrts!

dilluns, 19 de març del 2012

Uèi, seriá estat...

Uèi, normalament, a 3h30, deviái signar per crompar l'ostalet que me fasiá somiar (e per me maridar a la banca per vint e cinc ans...)

Mas coma ai lo karma d'emmascat, e ben non. 

Retournez à la case départ, ne touchez pas 10 000 francs e al passatge, perdètz un pauc mai de vòstras illusions.

La ròda es rovilhada.


diumenge, 18 de març del 2012

a de qué servís un ipad?

Dempuèi sa sortida me pausavi la question, ara ai la responsa :


  


 Dedicadís especial al Corrector!

dissabte, 17 de març del 2012

La librària de Perpinhan

Una entrevista en francés de la librària de la Llibreria Catalana :



Entrevista de Joana Serra per Nicolas Caudeville per Loeildupharynx
Entrevista trobada aquí sur l'archipel contre attaque. 


Soi fan! 
Soi urosa d'ausir quauqu'un de mon atge amb aquel accentàs en francés, que fa un brieu qu'ai l'impression d'ausir parlar ponchut de'n pertot e d'èsser la sola d'aver un accentàs en francés, m'agrada de l'escotar! En mai, soi completament d'acòrdi amb ela.

Daumatge que s'apèle pas Margarida aquela ;)



I podètz anar crompar de libres in situ o en linha.

divendres, 16 de març del 2012

De nòvas del Corrector

Èri tota malurosa qu'aviái pas mai de nòvas del Corrector.
E ai recebut un e-mail amb una fòto en pèça joncha:

Te mandi de sabatas que dison
Pesuna (tilde sus la n) en Argentina
Pareis que los omes tanben ne portan
Per ton blog
Lo poton de Machu picchu



Mai d'una question : 
- de qué i a dins l'aire del Machu Picchu que fa que lo Corrector m'escriguèsse?
- la femna que prenguèt en fòto li agradava o èra tan laidassa que valiá mai prene en fòto pas que las pesuñas?
- podèm trobar d'aquelas orrors cauçaduras per aquí pas luènh? 
e mai que mai: 
- mas que i pòt aver dins la saqueta de plastic???

Fòto

Dedicadís especial a aquel con de gasconista  al Joan dau Peiroton.



dimecres, 14 de març del 2012

Viatge dins la nèbla

Dins totes mos defauts que fan emmaliciar lo mond, n'i a un qu'enràbia los amics tarneses : demòri pas jamai. Aquò me peta e a onze oras, la nuèch, me'n tòrni a mon ostal pròche de la mar. 
E sabètz de qu'es lo camin melhor Còrdas-l'ostal? E ben, cal far Albi, Sant-Africa, Montpelhièr, pas besonh de pagar ni l'autorota, ni lo pont de Milhau. M'aurà calgut dètz ans per o saber. En mai d'aquò, lo camin entre Albi e l'A75, es plan polit. Enfin, o supausi. Perque dempuèi qu'ai descobèrt aquel itinerari meravilhós e ben o plòu, o fa nuèch, o i a de nèbla e plan sovent los tres a l'encòp.

E l'autre ser, que partiguèri coma una raubaira a una ora pauc crestiana, m'empeguèri la nèbla tre Còrdas. 
E me mainèri qu'aviái doblidat de prene d'aiga. E ieu, s'ai pas d'aiga dins l'auto, me morissi. 
Me disi "pas grèu, ne cromparàs a Albi". Mas passèri pas davant una botigòta d'arab dubèrta la nuèch, nimai davant un restaurant rapid que te fa pagar lo botelhon d'aiga 3,50€.

Passèri Albi. Rai.

Passavi vilatges atudats, vilatges vuèges e la set se fasiá mai bèla.
Aquò t'aprendrà a manjar de Cantal, colhassa. (caldrà que vos conte coma passèri de "m'agrada pas lo formatge" a "mangi tot lo Cantal").
Començavi de contar las oras e los quilomètres fins a Sant-Africa ont i a pas solament un paure Macdonald, ont i a un paure kebab, una pizzeria pas bona (teni l'informacion d'una santafricana!) e soi pas segura que i aja una botiga araba dubèrta la nuèch. Fin finala, ieu qu'asiri la vila, me cal plan reconéisser que  la sola causa positiva de la ciutat, es que, a quina ora que siá, trobaràs un arab de dubèrt per te vendre una caneta de Redbull o una botelha de Cristalina de l'etiqueta estriçada. Cristalina, m'agrada pas aquela aiga. Es pas cara, e tot lo mond la crompan, mas soi segura que dins pas gaire, te sortiràn un esclandre coma que marca mal aquela aiga, veiretz, o vos disi ieu, que m'i coneissi en aiga. Ieu compri de Salvetat, qu'a una botelha "generosa", de Perrier perque m'agrada mas o sabi plan qu'es una multinacionala capitalista afrosa, de Quezac perque la reclama, i aviá d'occitan dedins (amb un accent de mèrda, mas chut) e que de còps que i a, soi una occitanista colha,  o de Mont Roucous, qu'es subrebona (mas subrecara) e que soi fan fan fan del Pargue Natural de Lengadòc Naut, crompariái plan la d'Alet que i a de croses occitanas sus son etiqueta e que de còps que i a, soi una occitanista colha, mas an plegat

Mas non, me podiái pas solament crompar una botelha de cristalina, èra la nuèch sornassa entre Albi e la civilizacion de l'A75. 
Pièger qu'aquò, èra una nuèch neblosa.

Traversavi de vilatges-trèvas ont devistavi a pro penas los ostals dels contravents barrats. 
Crosavi pas una paura autò. 
Encara mens un pedon o una bicicleta.

La set se fasiá mai canina. 
Seguissiái la rota sens saber. 


Puèi, entre los fums, te devistèri un lum.



Passèri davant. Èra un bar. 
Dubèrt.
Un bar-tabat.
Faguèri mièja-vòlta, parquèri l'autò sul parcatge de la plaça del vilatge.
Abans de ne sortir de l'autò, prenguèri dins lo saquet mon Laguiòla. Perque "òm sap pas jamai".
Dintrèri.
Aquí dedins tanben, n'i aviá de fum.
Sembla que la lei contra lo fumar dins los bars e sai pas ont mai es pas arribada fins a aqueste vilatge sortit de la nèbla. 

Pas que d'òmes dins lo bar. 

Darrièr lo comptador, una femna. 
Of.
Fa païsana.
Me demandi perqué una païsana ten lo bar-tabat del vilatge ont venon totes los mascles celibataris del vilatge fumar, beure e se bandar.

Demandi una còca-còla.

Mentre se vira d'esquina per agantar la botelha dins un refregidor, un òme se sarra de ieu. Sa cara, la bota tan pròche de la mieuna que sembla que me vòl potonejar. Mas non, se contenta de m'agachar dins los uèlhs en clinant lo cap.
"Bonser" li disi en sorisent. Perque dins mos estudis d'infirmièra en psiquiatria, m'ensenhèron que cal pas respondre a l'agressivitat per d'agressivitat. Mon bodista zen que, fins ara, roncava tranquilament dins mon interior, se desrevelha subte. Pas de panica, pas de panica, pas de panica : beu ta còca-còla coma se de res non èra.

Pagui la femna lèu.

Li demandi se vend de botelhas d'aiga. 
De qué?
D'aiga.
Aquí, d'aiga ne bevon pas, aquò se vei.

L'òme que s'èra sarrat de ieu sortís del bar.

Me prepausa la femna, plan aimabla, de m'emplenar una botelha de còcacòla vuèja amb d'aiga de la canèla. Li disi de òc. Me cal menar encara tres oras, o pòdi pas far sens aiga. 
Me dona la botelha.
La granmercegi, sincèra e contenta d'aver mon aiga (me prengatz pas per Kohlanta ni per Pekin Express ni autra conariá ont podrai pas beure).

Vau per sortir.
A mas non, lo tipe estranh es defòra, dins la carrièra, endacòm entre lo bar e mon autò.
Paupi la pòcha. 
Lo Laguiòla i es totjorn. 
Discretament, lo sortissi.

Lo trepador.
Esquèrra, drecha, pas degun per carrièra.

Vau lèu cap a l'autò, la botelha jol braç, lo Laguiòla dins la man drecha.

To-to, dubrissi l'autò a distància, dubrissi la pòrta, dintri lèu e to-to, clavi tot.
Respiri.
Pausi la botelha.
Aluqui los lums de l'autò.
Pas degun, pas de bruch, pas res.
Pausi lo Laguiòla.
Bevi un còp.
Bufi.





diumenge, 11 de març del 2012

Documentari animalièr -



Quand vegèri aquela publicitat pel primièr còp, abans de ne veire la fin me diguèri : "ten, an fach una pub per dire als òmes que cal cambiar d'eslip cada jorn". Ben oè, n'avèm totes agut un a l'ostal de tipe que nifla son eslip e sas caucetas per saber se los pòt cargar un jorn de mai.

E ben non, es una reclama per crompar d'eslips franceses. 
Fa mens rire.


Enquèsta anonima entre los mascles legeires del blòg : Qual nifla sos afars per saber se los pòt cargar un jorn de mai?




Edit del 18 de Març: 
Resultas de l'enquèsta : 



Niflas tos vestits per los cargar un còp de mai?



Avèm setze tipes que niflan sos vestits. Entre eles, sièis lo vòlon pas assumir publicament. 
Pas qu'una persona afirma pas practicar la causa. Seriá-ti un òme sens nas? un òme sens odorat? o benlèu una femna qu'aviá pas comprés que l'enquèsta èra reservada als mascles. 
Dètz òmes tròban aquò normal. 
Snout power!

dissabte, 10 de març del 2012

soi trista perque me maini que...





M'an pas jamai convidada a un acamp Tupperware.

viu ma vida!

L'avantatge quand siás bordelica, es que sabes que totes los papièrs importants son al meteis endrech : sus ton burèu.

L'inconvenient quand siás bordelica es que los papièrs importants son endacòm sus ton burèu. Amb los corses, lo chocolat negre, los libres e diccionaris , los mocadors plens de meca, tres cables que sabèm pas a qué servisson, lo cat que dormís e ò! ma clau usb!


divendres, 9 de març del 2012

Coming out

O vos ai dich qu'aviái una amiga a mitat bruèissa?
E ben òc, ai una amiga bruèissa, a una escoba e mai un aspirator, un nas normal sens verruga dessús e jòga pas al quiddich.

De qué vòl dire d'aver una amiga bruèissa? 
E ben vòl dire que quand vas a son ostal, fa sas experiéncias sus tu perque es una brueissòta encara, aprendís de bruèissa e que li cal aprene e practicar. Bon, ieu soi pas capborda, accèpti de far pas que las experiéncias agradivas : non, vòli pas anar parlar amb los esperits que rabalan per aquí pròche, non, vòli pas saber de qu'èri dins una vida anteriora (tot lo mond o sap ja de tot biais : èri la femna que i a sus totas las gravaduras del Kama Sutra!). Mas i a de causas qu'accèpti, genre m'agacha l'esquina e zo, l'esquina me fa pas mai mal, o alara me tòca e me ditz "Aquí, as mal, non?" e m'adòba la causa, e ne sortissi tota requinquilhada e ela plan contenta perque a passat la serada a me paupar.
Sa sapiença de granda masca an totjorn pas resolgut lo problèma que quand vau a son ostal, bevi de CocaColaZero e qu'aquò me provòca de pets tota la serada e qu'es pas aisit de se concentrar sus l'art de la brueissariá quand as los budèls que te fan hiroshima al dintre... Enfin, si, l'ai resolgut ieu lo problèma, e pas besonh d'anar a Hogwarts per aquò far: bevi pas mai de CocaColaZero a son ostal.

E mon amiga bruèissa, dempuèi qu'es bruèissa, a d'autras amigas bruèissas. Las bruèissas, es coma los pròfs, son amigas entre elas. E se fan d'acamps de bruèissas coma se pòdon far d'acamps tuppperware. E se fan de presents. 
E l'autre jorn, me ven en me dire "Mon amiga la Bruèissa Frigida m'a fach present d'un pendul, l'anam ensajar, siás d'acòrdi?". E te me sortís una causa ponchuda made in china al cap d'un cadenon d'argent. Me disi que son amiga la Bruèissa Frigida l'auriá pogut crompar en cò de Macarèl lo pendul,  seriá made in china parièr mas i auriá la crotz occitana dessús perque volèm bruèissar al país. 

Lo pendul es un otís que te li cal pausar de questions e te respond.
Mas te li cal pas pausar de questions complicadas, te li cal pausar de questions barradas, de yes or no questions. Un pauc coma los SMS a la tele "vòles saber s'es vertadierament acabat amb ton amorós? Manda "Acabat" al 74455" levat qu'amb lo pendul es a gratis. Per respondre òc, lo pendul vira, per dire de non, lo pendul se balança. O lo contrari. Me soveni pas e òm se'n caga.
"Vai-i, pausa-li una question al pendul."
Ben ieu de questions sus ma vida, n'ai a bodre... mas la vòli pas pausar a un pendul. Ai paur qu'aquò me condicione. Imagina se li pausi la question "vau morir dins un accident de veitura?" e que me ditz de non, e ben vau pensar que pòdi far qué que siá en autò. Sabiái pas quina question pausar : las causas importantas, las vòli pas saber d'avança, e las causas pas importantas, e ben son pas importantas.
Alara, LaBruèissa las pausèt per ieu. Oè, te fa las questions e las responsas la tipessa. "Melania es una femna?" aquò's la question per saber se marcha plan lo pendul, que se respond se non, sabes qu'es malmade in china. Mas tu, coma siás un esperit missant coma ieu, siás ja a bramar "a ben, s'es per li pausar de questions tan colhas coma aquò..."
Puèi li pausèt de questions seriosas: 
- "Melania va contunhar lo blòg?", rai, òm se'n caga.
- "Melania capitarà de sortir de sas nafraduras amorosas que li poirisson la vida?", lo pendul a dich de òc. Lo problèma amb lo pendul es que li cal pas pausar de questions de temps. Perque quand diguèt de òc, lo tipe, ieu cridèri "a oè??? mas quaaaaaaaaaaand????", e aquí, li pòdes demandar dins un an, dins cinquanta, lo tipe te respond pas, mòu pas, fonha.
- "Melania trobarà una relacion amorosa que durarà tota la vida", lo pendul a dich de òc! Blanqueta, collègas! Mas un còp de mai, sabèm pas quora. Benlèu rescontrarai l'òme de ma vida a 78 ans e que crebarem a 79 ans... O vos disi es merdic aquel sistèma pendulari.
- "Aquesta relacion amorosa, serà amb un òme?", precisi que las questions son pas mieunas, ieu o sabi que serà amb un òme, o una causa que i sembla : una causa peluda dotada d'un cervèl e de la paraula amb un chivre - dur de preferéncia - entre las patas. E ben, figuratz-vos qu'aquel pendulàs respondèt "NON". A lo con!
E la bruèissa de confirmar:
- "Aquesta relacion amorosa serà amb una femna?" e lo pendul, tot fieròt, diguèt de òc.
Es con aquel pendul.
E doncas, aquela bruèissassa se regalèt de pausar de questions sus la futura femna de ma vida : seriá un pauc mai vièlha que ieu (una femna e vièlha en mai d'aquò, mas quin desesper!) e serai urosa amb ela (es ja aquò). 
Aprèp un anar-tornar rapid dins los corredors del futur, la Bruèissa auriá trobat lo nom de la femna en question. Se diriá Margarida. 
Vos disi pas coma tremoli cada còp que rescontri una femna, la petòcha que me diguèsse "adieu, soi Margarida". 
E se la rescontri Margarida, qué li dirai? E se m'agrada pas? E s'es pas la bona de Margarida e que n'es una autra de Margarida?
E vos disi pas totas las questions que me pausi : ieu amb una femna? mas cossí? Alara, dempuèi aquò, comenci d'agachar las femnas per saber se m'agradan. E ben non, m'agradan pas. Contunhi de fantasmar sus d'èssers peluts e chivrats. Ten, d'aquesta passa, mon ideal masculin es Kyan Khojandi, lo tipe de Bref : pichon, clòscapelat, pelut, brun... m'agraaaada!
Ne venguèri quitament a pensar als òmes operats qu'an un chivre e de popas mai polidas que las mieunas, mas sabi pas se prendriá coma escais "Margarida". LaBruèissa li demandèt pas a aquel pendul quina mena de femna aquò podiá èsser. 


O vesètz plan qu'aquò's una mèrda, que me complica la vida e que me condiciona! Coma se me preniái pas pro lo cap sens aquò de costuma!

En tot cas, a interès d'èsser poparuda, de cosinar coma cal e de far lo netitge la Margarida!

dijous, 8 de març del 2012

E bim, aquò d'estalviat

Trenta paginas de legidas. 
I a d'errors de lenga que perdoni pas. 
Doblidar lo subjonctiu imperfach ne fa partida.

Libre barrat e tornat a la bibliotèca. 

Desconi pas amb los accents, ni amb las contraccions e ENCARA MENS amb lo subjonctiu imperfach.

Gardarem l'imperfach del subjonctiu! 

dimarts, 6 de març del 2012

Murfi deviá pas trabalhar

Perqué a CADA còp que me boti al trabalh seriosament a l'ostal, lo telefòn tinda e me cal anar en urgéncia signar un papièr o portar un dorsièr a la banca o a l'agéncia???

Alegria

La Marieta e lo Pèire de la Sauma me fan totjorn de presents estranhs, totjorn made in Mallorca.  Per far passar l'estranhesa del present, l'acompanhan totjorn d'una sobrassada de l'ostal (foguèron diplomatas dins una vida anteriora).
Brèu.
Per Cap d'An, venguèron a Caramauç. En mai de diplomatas, an lo sens del sacrifici. Francament, quants de vosautres serián partits de Mallorca per passar tres jorns de vacanças a Ca-ra-mauç? E jos la pluèja en mai d'aquò. Blaye-les-mines jos la pluèja, o vos disi, aquò fa somiar, mai que mai amb los lums de "joyeuses fêtes".
E me portèron de presents! De libres en malhorquin que te cal èsser cencha negra ochen dan en catalan per los comprene. E un CD. 
Un CD... malhorquin, of course! 
Un CD ròse titolat El Pop d'Antònia Font - Versions Halògenes. Ieu tanpauc compreni pas lo títol, don't worry, te vau explicar. Antònia Font es pas lo nom de la mameta de la placeta, non, es lo nom d'un grop malhorquin subreconegut que se i aguèsse l'equivalent dels Inrocks a Malhòrca, Antònia Font ne farián la Una cada setmana.  (se'n parlèt ja aquí...)
Bon, e ben, lo CD, es un "tribute to" : de grops cantan las cançons d'Antònia Font a sa mòda, çò que fa que i a de causas plan diferentas e es ben agradiu. 
E i a una cançon que m'agrada molt fòrça, que me bota de bona umor, que la meti quand ai enveja de cantar, es aquesta:


La pòdi escotar dètz còps seguits :D 
Lo primièr còp que l'ausiguèri, diguèri "ten, i a una cançon en anglés?, trobatz pas que fa un pauc cantaire american lo tipe? Lo tipe es lo cantaire malhorquin Tomeu Penya que ne vos parlarai segurament un jorn :)

E ara, la canti en version iaort. "Version Iaort" aquò vòl dire que coneisses la melodia e un pauc la sonoritat dels mots mas pas degun poiriá reconéisser las paraulas... ni benlèu la cançon.
M'agrada de cantar iaort.
Òc, o sabi, respecti pas res.

Puèi, en escriure aquel pòst, me disi que caldriá benlèu saber a qué sembla la version originala de la cançon. E ben, l'avètz çai sota, e jos titolada amb aquò. Me'n cagui, ieu contunharai de la cantar iaort.


M'agrada!

diumenge, 4 de març del 2012

colerassa, o cossí bramar "raaa los cons!"





Quand pensi que Forroccitània es pas programat a Estivada, vos disi pas coma me pren la colerassa. 

Es una proposicion artistica de las interessantas, de las paucas que i a originalas e interessantas per Occitània d'aquesta passa.
Sens parlar de la dubertura sus Brasil per lo public local que coneis ja la Talvera e per un festenal que se vòl "occitano-dubèrt-dinstoncuollabalajona".

Forrocitània en 2013 virarà al Brasil e los programators d'Estivada seràn passats a costat. 
AN PAS RES COMPRÉS!
(benlèu que los d'ideco lor an passat lo virús?)


Bon, enfin, on va peut-être se taper Nadau (de prononciar Nadô) pour la dixième fois. Jòia, estrambòrd e blanqueta.

Espèri la publicacion de la programacion d'Estivada amb impaciéncia...

dissabte, 3 de març del 2012

SMS



- Chucar l'amic dels pescaires me fa de ben a la garganta

- Soi l'amic dels pescaires, ieu!

Lectura ivernenca : Vida i Miracles de n'Aineta dels Matalassos

Vida i Miracles de n'Aineta dels Matalassos d'Antoni Mus, me'n faguèron present lo Pèire de la Sauma e la Marieta. Malhòrca power! 
E de malhorquin, ne mangèri a la lectura del libre! M'avián prevenguda que benlèu seriá pas de bon comprene. Doncas, quand lo comencèri, èri un pauc freja : "comprendràs pas res", " te farà cagar". Mas coma ai de principis a la con que quand me fan present d'un libre, lo legissi, e ben lo dubriguèri, sautèri lo prològ de trenta-cinc paginas (òm se'n caga dels prològs!) e comencèri amb aquò :

"... i s'aturà, en sec, de plorar, que ja n'hi havia prou i redeprou amb tres dies, tres nits i una matinada i mitja de llagrimejar sense parar ni per un necessari.
Plantant-se davant el mirall de damunt el canterano i veient que el plor l'havia posada més lletja que un dimoni, inflats els ulls com odres, arregussades i embullades les pipelles, més vermells que una tomàtiga els aranells del nas i estufats i flonjos els llavis, pensà, esglaiada contemplant tal visió, que, hala, ja n'hi havia prou i redeprou amb tres dies, tres nits i una matinada i mitja de llagrimejar sense parar ni per un necessari. Que, hala, ja estava bé, no volia plorar més, ja havia plorat tot quant li tocava, i més, ploriquejar per la mort de son pare i sa mare.
I s'aturà, en sec, de plorar.
Em voleu dir què componia, què arranjava, què aclaria, què regulava, què desenterbolia, què escatia, què endreçava amb tanta plorameca?
Res.
Fotre's.
Per altra banda, queixar-se, plànyer-se, doldre's, clamar, per a què li servia?
Per a res.
Per fotre's.
Pare i mare eren morts i ben morts, enterrats i ben enterrats, pudint, segur, ja, i ni llàgrimes ni sanglots ni crits ni llamentacions ni alls ni cebes no els farien tornar a la vida : en ésser davall terra s'hi és i no se'n surt.
I digues-me, oh mirall-mirallet, pot haver-hi, onsevulla, qualque al·lota més lletja que jo ara?
El mirall de damunt el canterano va respondre amb veu de fadrina vella, la de la seva antiga proprietària, que morí verge i màrtir de sa pròpia virginitat, puix que sempre va anar molt forta, però mai no es casà i , conseqüentment, mai no es deixà desvirgar : "Si no t'atures de plorar, no; enlloc no hi haurà al·lota més lletja que tu: fas oi, filleta! I això és espantós, neboda, creu-me a mi, que per mor de la meva lletjor -oi! vaig morir amb un endarrer que encara ara, esperit en vida a l'expectativa d'entrar a un lloc o altre, infern, cel purgatori o, per collona, llimbs, el duc dedins, l'endarrer, dic, amb una coïtja que me té fora-corda!"
I s'aturà, en sec, de plorar.
Déu vos tengui a la Glòria, mon pare i mumare, i al cel ens vegem tots plegats."
Vos conti pas la seguida de l'istòria, es d'un grotesc que me faguèt plan rire!
Vida i Miracles de n'Aineta dels Matalassos es un libre de novèlas que la primièra, ne venètz de legir la debuta. Vertat es que se cal acostumar a l'estil, a la sintaxi, al parlar malhorquin mas me regalèri e comprenguèri tot ( puèi de tot biais quand compreni pas, m'o inventi!)
Las novèlas son separadas per de scenòtas dialogadas, de "jòcs", que venon ponctuar tot aquò.

Un libre chucós!!!


Mercés la Marieta e lo Pèire de la Sauma!





divendres, 2 de març del 2012

Mirèio-Land

Anèri veire al teatre La Vista al Clapàs la pèça Miréio-Land per la Cia Beau Parleur.
Aquò me motivava mejan que lo títol me fasiá pas lengueta e que l'aficha m'agradava pas. Mas quand una pèça de teatre amb un pauc d'occitan dedins passa al Clapàs, e ben i vau, e se i pòdi menar los pichons, encara melhor! 
L'istòria: lo fraire partit a París, Uc, tòrna al país, en cò de son fraire Ròc amb l'idèa, per salvar lo país, de far un pargue d'atraccions sus Provença installat sus la proprietat familhala, oposicion arbitrada per lo conse del vilatge e la tanta dels dos fraires.
Rai, presentat coma aquò, fa pas mai enveja que l'aficha. 
La pèça se dubrís sus un monològ de la Tanta Melania que parla a las ombras, las ombras, son a l'encòp lo public e los aujòls de la familha. Arriban Ròc e lo Conse que tòrnan d'una manifestacion contra la linha de TGV. Totes tres parlan francés amb quauques frasas en occitan que venon ponctuar lo dialòg, es un francés coma se parla(va) aquí. Puèi, suspresa, arriba Uc, lo contrari dels autres: encravatat, ufanós e parla-ponchut (tròp de defauts per una sola persona!).

Ròc es lo tipe del país que vòl contunhar de viure al país e del país, vòl pas èsser un santon, vòl pas vendre son país.
Uc es lo tipe del país partit a París far fortuna que tòrna e que, per sauvar lo país, lo vòl afichar, vòl profechar de torisme qu'es la carta de jogar segon el.
Lo Conse es coma Ròc, puèi evoluís amb los arguments d'Uc e sap pas qué causir entre una Provença autentica mas sens emplec e una Provença santonizada que desrevelhariá l'economia del país.
M'agrada lo ròtle de la Tanta : representa la familha, la tradicion familhala, los aujòls, a qual parla regularament dins d'apartés (cossí se ditz?) ont apostròfa lo public tanben, pren pas posicion dins la lucha fratricida, es d'acòrdi amb los dos. Es tanben lo solet ròtle femenin de la pèça, permet de sortir de la tens(i)on entre los dos fraires e sos monològs a las ombras menan una part de poesia, respiracions de la pèça.

D'unes trobèron aquò maniquèu : a la fin de la pèça, lo public deu votar, deu causir entre Ròc e Uc. 
Me semblèt pas maniquèu : provoquèt una reflexion pregonda sus qué vivèm, qué volèm, qué causissèm. Ròc me fasiá plorar de tant que l'aimavi mas d'un autre costat, podèm pas empachar la marcha en abans (o la pèrda en abans...). Quand sèm dins la primièra region d'immigracion de França, quand un estatjant sus dos que demòra aquí es pas d'aquí, e qu'aquel fenomèn contunharà, sens parlar del torisme de massa, cossí podèm far per pas nos negar, per pas desaparéisser, per pas que nòstras cultura, lenga, istòria and co contunhen sens èsser ni un Moïcan, ni un santon, ni un terrorista? Cossí aver totas las infrastructuras necessàrias a aquelas populacions nombrosas en servar çò qu'avèm? Cossí capitar de far sens pèrdre lo país?


La pèça es d'André Benedetto, escricha en 1994, jol títol Terres brûlées ou Mirèio Land, tragi-comédie. 
Un extrach : 
UC: Préserver un paysage, une langue, une céréale, un insecte.... quelle utopie! quelle idiotie! Les fusées, les usines, les avions, les pétroliers, les tanks et les bagnoles pollueront de plus en plus. Et les gueules de la famine s'ouvriront de plus en plus larges, et de plus en plus près de nous...
ROC: Nous on conserve l'essentiel....
UC: Faut le faire servir. Grâce à cet essentiel, notre seul rêve c'est de tenir le coup encore quelques années, de s'en sortir...
ROC: Je veux dire, l'équilibre de la nature et la qualité de la vie.
UC: Ça n'existe plus la nature. Ça n'a jamais existé la nature!
ROC: On maintient la source en état où tout le monde viendra boire. Et la braise au creux de la main....
UC: Le monde évolue, vous stagnez! 
ROC: Uc, nous sommes dans la même époque. Nous ne sommes pas le même temps. Tu glisses dans un couloir parallèle au nôtre. Tu voudrais nous entraîner dans ta chute vertigineuse. Alors tu passes, tu repasses, tu laboures notre horizon!
AMFÓS, à part: C'est vrai que nous, nous sommes pour les lenteurs de la vie et de la respiration. Pour la propagation des bonnes idées par petits groupes. Pour l'évolution sans à coups. Mais ce projet... tout de même... pour la région...
ROC: Nous ne sommes pas derrière, nous sommes devant. 
UC: C'est honteux! Quand on a un produit à vendre, on le vend. Il y a des régions qui sont dans une situation bien pire et qui n'ont rien du tout à offrir aux visiteurs!

dijous, 1 de març del 2012

Pensada del jorn



Totes avèm una puta o una grand de bòrnia.