dimecres, 31 de desembre del 2014

MMXIV (3)

Al mes de novembre, aguèri l'astre de far quicòm de polit polit que me'n sovendrai un moment: faguèri de montgolfièra !

Non, aquò èra pas un sòmi fach realitat. 
De fach, far de montgolfièra, i aviái pas jamai pensat e fasiá pas partida de ma tièra "las dètz causas que cal far abans de morir".
Mas de còps que i a, la vida es simpatica.


Vos expliqui lo perqué de la causa. 
MossurPatata i deviá anar far de montgolfièra amb tota la familha. Manca d'astre, ploguèt aquel jorn e poguèron pas volar.
MossurPatata i voliá tornar mas coma es una familha de PatatasDeluxe, capitèron pas de tornar trobar una data comuna per volar totes amassa.
Ieu ja aquí me perpensèri "quina banda de cons, ieu un vòl tot pagat en montgolfièra, te tròbi un trauc dins l'agenda e ne profièchi grèu".

Dieu e MossurPatata m'ausiguèron. 
E MossurPatata dins sa granda generositat me faguèt "Voldriás pas venir amb ieu?"
Siiiiiiii, solideeeeee, plan seguurrrrrr, quand vòls !



Partiguèrem doncas del Clapàs cap a Olot en Catalonha un dijòus de tantossada aprèp lo trabalh.
Sopèrem dins un restaurant de "cosina volcanica". Eriam contents d'i anar mas i tornarem pas. Me sembla que MossurPatata s'es pas remés del glacet de nap.

Passèrem la nuèch dins una ostalariá d'un vilatge medieval. Ieu foguèri malauta, cluquèri pas de la nuèch qu' aviái lo nas que semblava a Arifat.
A 6h, nos levèrem. Per astre, aviái anticipat e dins ma saca d'esquina trobèrem una còca d'ametlas, de chocolat e de pomas. 
A 7h, eriam a agachar se conflar nòstre balon en nos gelant, que fasiá plan freg. Faguèrem de fòtos.







A sabi pas quina ora, montèrem dins la banasta. Contents coma tot. Mai que mai ieu. 

E a un moment, agachèri lo sòl. Èra pas mai aquí. Aviam despegat.
Es aquò qu'es magic en montgolfièra: sentisses pas res! Te mainas pas del moviment. Aquò se mòu, monta, avança, càmbia de plaça e tu sentisses pas res.

Aguèrem l'astre d'aver una jornada magnifica, solelhosa, aguèrem una vista meravilhosa e pas freg.


Quand siás amont, que te daissas portar, as un sentiment de plenitud que lo pòdi pas descriure. 
Volèrem doas oras, vegèri pas lo temps passar e m'agradèt que non sai. Per ieu, i auriam pogut passar la jornada! 


S'avètz quatre sòus de gastar o un present polit de far, francament val lo còp. Dins lo prètz, i a l'ostalariá, lo vòl e lo dinnar aprèp lo vòl. 
Foguèt una jornada perfiècha. Pas cap de problèma. Lo pilòt semblava fisable e plan professional. E pacient, que respondèt a totas mas questions tecnicas. O sabiatz vosautres que la montgolfièra pòdes pas decidir ont vas? I a pas de volant. Pòdes montar o davalar en conflant o desconflant mas pòs pas res faire per la direccion, es lo vent que te pòrta. E ben ieu, aquò m'agrada d'èsser completament dependents de çò que farà lo vent. Per un còp que l'òme pòt pas contrariar la natura! 

Foguèt una experiéncia magica que, dos meses aprèp, ne soi encara tota estrambordada.

Un grand grand mercés a MossurPatata! I tornam l'an que ven? ;)

Per mai d'entresenhas: voldecoloms.cat




dimarts, 30 de desembre del 2014

MMXIV (2)

L'autre cambiament màger de ma vida en 2014 es l'alimentacion.
Fasiá ja un moment qu'anavi pas mai dins los ipermercats ni tot çò qu'es temple de la consomacion. Començavi ja d'anar plan mens al supermercat e ara i vau un còp cada tres meses per crompar de papièr igienic.
Aviái ja començat de manjar local. Puèi agachèri aquesta vidèo:


D'aquí a començat lo grand cambiament, qu'es pas encara acabat. 
Pendent quauques setmanas, mangèri coma o ditz la femna. Tot anava fòrça plan, mas lo problèma es qu'ai pas d'imaginacion e soi pas cosinièra, del còp, capitèri pas de variar las causas e al cap d'un moment, m'emmerdavi. Tornèri a una alimentacion mai "comuna" amb quauques cambiaments radicals...

Un dejunar de cinc fruchas, cada matin.
De granas
Alimentacion biologica, mai que mai locala. S'es pas biologica, pel mens que siá locala. S'es pas locala, pel mens que siá biologica. 
Pas gaire de carn a l'ostal. Dins una amira de mutacion cap al vegeterianisme, mangi pauc de carn a l'ostal. Ne mangi encara perque aquò m'agrada e que ne cal bravament de volontat per cambiar tantas annadas de consum. E m'o cal plan avoar, soi una manjaira, una chapaira e la carn grasilhada m'agrada. Mas los reportatges sus las expleitacions agrico-industrialas me fan bravament soscar sus lo patiment d'èssers vius per mon golarditge.
(mèfi, aquò fa plorar!)




La dralha, contunharai de la seguir e veirem fin 2015 ont ne soi.

Το φάρμακό σου να είναι η τροφή σου

dilluns, 29 de desembre del 2014

MMXIV (1)

En 2014, lo cambiament màger de ma vida, lo devèm a una societat malauta que vòta en massa per l'extrèma drecha.

Abans març de 2014, dins mas cervèlas teoricas, i aviá lo Ben, lo Mal e la Tèrra del Mitan. Òc, un pauc coma dins lo Senhor dels Anèls. Dins ma construccion teorica, dins lo tirador Mal, trobaviam la chocrota, lo capitalisme, NRJ, l'esclavagisme, la dròga, las cançons dichas "varietat", l'alcòl e l'extrèma drecha jos totas sas formas.

Puèi, un jorn de març de 2014, la teoria venguèt practica, l'extrèma drecha, la mai extrèma, la mai rància, la mai reaccionària, emportèt las eleccions municipalas
(E vos parli pas del menut amb lo bessonatge amb la vila alemanda ont i aviá de chocrota e de cervesa.)

Ieu, Aquò e SubreIeu sabon qu'aquò's mal. E mai Tu o sabes. 

Mas de qué podèm faire ? Mas de qué pòdi faire?

Foguèt un pauc lo grand tremblament per ieu aquela serada del primièr torn de las municipalas.

Del còp entre los dos torns de las eleccions municipalas, anèri a la seccion del Partit Comunista per aderir a la sola fòrça d'opausicion que s'arbora dins aquesta vila. E fin finala, per assumir un vòte quasi sistematic per eles o per sos fraires. 
Que me disiái, e contunhi d'o pensar, que solets, cadun dins son canton, podèm pas luchar. 
Soleta, fariái pas que romegar. 
Ara, romègui, aquò rai, mas pas solament. 
Tractar, manifestar, portar una expression diferenta de l'oficiala. 
Comunicar amb lo mond per lor dire que non, çò que fa lo conse es pas çò melhor, lor explicar que i a de mond que son pas d'acòrdi amb aquò, mostrar que i a pas de fatalitat.
Aprene. 
Aprene a parlar sens s'enrabiar. 
Aprene a pas mespresar ni escornar lo mond perque pensan que lo conse es un bon conse.
Comprene que lo mond son pas totes fascistas e aprene a lor explicar concretament dins sa vida a eles de cada jorn en que aquel mond son nocius. 
Sortir de l'abstraccion teorica abans Març 2K14 "l'extrema drecha es marrida per principi" per la concretizar en un "vaquí çò que farà l'extrema drecha dins ta vida a tu". 
Es pas aisit.
Me formi.
Legissi.
Escoti.
Demandi.
Sosqui.
D'unes me dison que me soi radicalizada. 
Vertat.
Lor respondi que se foguèsse pas radicalizada a drecha, al capitalisme e a l'extrèma drecha nòstra societat, e ben contunhariái de legir de policièrs lo dimenge sus mon sofa.

Ai pas la pretencion de sauvar lo monde, mas pòdi pas demorar, vòli pas demorar immobila fàcia a la pujada e a la futura victòria nacionala de l'extrèma drecha.
Fau coma pòdi amb çò que pòdi, ensagi de far ma part.

Qui futuri sunt moliti.

dimarts, 16 de desembre del 2014

Rire amb l'IEO (3)


A un moment, la conariá me fa pas mai rire.

A un moment, l'estampaire te manda un tiratge del libre que fas estampar per confirmacion. 

A un moment, i a un tipe que signa lo BAT, bon à tirer.

A l'IEO, lo tipe que signèt lo BAT d'un dels darrièrs libres de Vernet... o es avugle o sap pas escriure o se'n caga de reeditar coma cal un dels best-seller que li fan virar la botiga.


Ont a passat la professionalizacion?

La bona nòva es que los policièrs de Vernet son reeditats!!!!



dilluns, 15 de desembre del 2014

Rire amb l'IEO (2)


O sabi ben que l'agéncia artistica Sirventés a un catalòg d'artistas de tria.

O sabi ben que parlam sonque de las cançons d'amor dels trobadors e pas pro sovent de son escritura politica.

O sabi ben que l'Alan e la Mirelha te menan una accion bèla per l'occitan dins Aude. 

Mas es pas una rason.

Lo tipe qu'a escrich lo Quijote se sona Miguel de Cervantes Saavedra. 
Cervantes per la version corta.
E pas res mai! 



De "trauç", ne parlam tanben?

Espèri que la revirada serà melhora qu'aquesta presentacion. 
Lo podètz crompar en linha, lo libre, sul site de l'editor.

diumenge, 14 de desembre del 2014

Rire amb l'IEO (1)


Cubèrta del darrièr numèro de la revista Anem! Occitans! : "l'IEO es una volontat! Ganharem amb d'actes !"

E per illustrar aquò, un parelh de transats.




dimarts, 9 de desembre del 2014

Confession o de l'impudor

Dins un grand movement de realisme bloguesc, me cal restablir la vertat.

Soi a escriure aquò en braietas.

En braietas per la règla.
Sabètz, d'aquelas laidassas, modèl mameta 1949, un pauc traucadas, un pauc tacadas.

E en caucetas.

E las caucetas dins las tòngs.

E pas depilada.


Mas ieu, contràriament als òmes impudics que cargan de caucetas amb las sandalas o de mocassins bocanofèrs, O FAU PAS EN PUBLIC !