dimecres, 30 de març del 2011

Pausa


----------- en pausa -----------

podètz consultar los arquius del blòg (en bas a drecha)
e anar legir los autres blògs (colona de drecha)






diumenge, 27 de març del 2011

Blanqueta!

Sabi jogar akò a l'autbòi :


ligam dirècte s'akò marcha pas

e soi urosa coma un Ricard dins d'aiga.

Lo problèma es que pòdi pas cantar e bufar a l'encòp :)))

dijous, 24 de març del 2011

Cinèma de comptador

Dimenge, me sacrifiquèri.

Non, legiguèri pas un libre de Robèrt Lafont.
Non, anèri pas a una conferéncia de Xavier Lamuela. 
Non, anèri pas a un concèrt de bohas en sosten a la calandreta del canton.
Non, me faguèri pas petar los budèls dins un metro clafit de mond per reclamar l'independéncia d'Occitània. 
Non, pugèri pas sus un autar per qu'un goró malonèst oferiguèsse mon pichon còs a un Dieu avid de verges innocentas.

Aquò foguèt pièger.

Anèri al Multiplèxe de Montpelhièr.

Pièger: anèri al Multiplèxe de Montpelhièr per veire Au bistro du coin

Trobères que Bienvenue chez les chtis èra missant e fasiá pas rire? E ben lo trobaràs genialissim en comparason amb Au bistro du coin
Rò la merdassa. Rò la causa que fa pas rire. Rò la causa que i a pas d'istòria e que, a la fin, te dises "aquò's una fin? Òsca, al mens es acabat." La sola qualitat del film es qu'es cortet, perque, de còps que i a, te fan de merdas longassas, aquí, es pas tròp longa. Rai, al cap d'un quart d'ora, n'as ja ton confle...

Mas perqué i anèri? 
E ben perque la segonda qualitat del film es qu'es estat doblat en occitan. Es estat doblat en breton, còrse, alsacian e creòl tanben, òsca, e tanben en chti, mas aquò nos en fotèm, èra per profiechar del business de la merdassa precitada. 

Alara, lo doblatge en occitan?! E ben es la sola causa bona del film!
Francament, es estrambordant de veire un film en occitan al cinèma : visca la normalitat!!!E òsca als doblaires, òsca als reviraires e mercés al mond que n'an agut l'idèa!


E, fasètz virar l'info : a totes los conasses que vos segatz, per blògs, fòrums o sits de tota mena, sus vòstre gascon, vostre prouvènçau, vouste biarnés voulountari e que disètz que lo lengadocian vòl colonizar, tuar, anequelir, far desaparéisser vòstre parlar de vòstre vilatge / canton / país, anatz veire lo film. Lo lemosin e lo gascon i enfifran pregondament lo lengadocian.

E sabètz qué? Quin coquinàs aqueste lengadocian! Aquò li agrada! 






Nòva de darrièra minuta: Me dison dins l'aurelheta que lo gropuscul "Lemosin al poder" faguèt una ataca aeriana partida del platèu de Milobassà a còps de pomas radioactivas per que son dialècte siaguèsse subrerepresentat. Per afinitat subvencionala a la region, ataquèt pas lo gascon e  mai li daissèt un pauc de plaça. Lo lengadocian, biaissut e fòrt de sa supremacia costumièra, sauvèt l'onor. Lou prouvençau, paure d'eu, en mai d'èsser tricastinizat, se prenguèt  una poma dins l'uèlh. 
Los autres dialèctes? 
Quins autres dialèctes???








dimecres, 23 de març del 2011

Cançon enrabiada

Uèi una cançon que m'agrada de la cantar fòrt en veitura. Perque soi iperbona per cantar fòrt en iaort italian!

La primièra partida es cantada, la segonda, ausiretz lo piffero, un graile italian.
Es tirada del disc Segni de Stefano Valla e Daniele Scurati, duo piffero-acordeon,  publicat en cò de Buda Musique jostitolat "Italie: musiques de l'Apennin, volume 2, piffero & fisarmonica", un disc excellent! Ai pas lo primièr volum e veni de veire que n'i a un tresen.


ligam dirècte per escotar se marcha pas.
Aquesta cançon se tròba tanben sul disc Nigriz d'Une Anche Passe amb Stefano Valla en special guest.

Aprèp aver cercat un pauc sus internet (mas cossí fasián lo mond abans d'aver internet?), aquela cançon es tirada de Film d'amore e d'anarchia, podètz escotar l'original aquí... mas sens piffero ;)

Per acabar, una videoneta de Valla e Scurati:


vallascurati.it

dimarts, 22 de març del 2011

Marronàs, vèrd e blau e de nívols que semblan fotoshopadas: passejada automobila d'un dissabte primaveral...

Dissabte, aprèp la pluèja, lo deluvi e los aigats que i aguèt en debuta de setmana, l'aiga èra ben marronassa:



Me demandetz pas ont l'ai presa la foto, o sabi pas... es endacòm sus la mapa dins un triangle Pesenàs - Bedarius - Clarmont:



M'anèri perdre per de rotas pichonèlas dins un païsatge plan polit ont crosèri pas una sola auto ni una paura bicicleta e ont los panèus èran pas de panèus vertadièrs.

M'agrada aquò.

dilluns, 21 de març del 2011

Castèl de Cassan

Aprèp aver bufat pendent doas oras pel Carnaval de Cauç, volguèri anar visitar lo castèl de Cassan qu'es pas gaire luènh de Pesenàs, entre Gabian e Rojan. Lo Castèl de Cassan, i passèri dabans quauques setmanas enrè, m'i poguèri pas arrestar, mas aviái marcat dins mon cap "de visitar" de tant que ne demorèri bocabadada en passant lèu fach en auto. Dissabte, èra l'escasença de la far la visita. 
Levat que de novembre a abrial se pòt pas visitar. 
Of course. 

Pas grèu, emai sens poder dintrar, profechèri del solelh per far quauques fòtos...






En clicar sus la foto, poiretz legir las explicas sus la façada.
Lo Castèl de Cassan es pas sonque una glèisa del sègle dotze e una façada del sègle dètz-e-uèch ; ara i fan una molonada de causas que veiretz sul sit cassan.org: visitas, afars, cultura, vin e sega auditiva del trabalh.

Ben, ai ben enveja de lo visitar lo castèl, l'abadiá, la glèisa e los jardins e tot e tot :)
Vos tendrai al fial :)

diumenge, 20 de març del 2011

Dimenge primaveral

- Anar al mercat a pè amb lo chin per crompar lo pan e de merguez
- Tornar del mercat e trobar la vesina que demanda se la pòdes ajudar que son caval e son ase se son escapats
- Tenir la còrda dins l'auto de la vesina amb, al cap de la còrda e a costat de l'auto, lo caval que galaupa
- Rire del pati que fot l'ase sus la rota ; i a pas que lo caval d'estacat, lo borricòt ne profiècha
- Rire del morre que fan los clapassièrs que vòlon anar picanicar a la plaja quand te veson l'ase que corrís - o que s'arrèsta - au mitan de la rota
- Preparar lo fuòc per las merguez
- Manjar
- Se dire que fa tròp polit temps per s'embarrar
- S'installar sul transat per legir al solelh
- Legir al solelh
- Dire qu'al solelh, e ben, fa tròp solelh
- Dintrar a l'ombreta
- O contar sul blòg
- Se dire que jogar d'autbòi defòra fariá cagar los vesins d'en fàcia, lo vilatge tot,  los clapassièrs venguts passejar o faire de bicicleta
- Anar far d'autbòi al solelh.



Sant Blasi de Pesenàs

Los imatges son supèrbes :



A la debuta de la video, son mos collègas de l'autbòi qu'ausissèm :) La gripa me faguèt mancar aquò...

Passejada limosina...

Entre doas sortidas, me passegèri per Limós...

long d'Aude:

dins lo barri de l'autre costat del riu:

e per carrièras...

una que fa far de cachavièlhas a d'unes:


e una autra que nos fa somiar...

dissabte, 19 de març del 2011

Per un escaquièr gigant... ai ja trobat la torre!

Rescontre del 3en Tipe

De còps que i a, quand tòrni del trabalh tard, aluqui pas l'ordenador en me dire "ò, mèrda, l'alucaràs deman". E l'autre ser, anavi anar legir directament sens passar per la casa ordenador ; mas un quiconet me diguèt "ba, aluca". Aviái un e-mail del Corrector que me disiá "Soi al Clapàs, telefona-me". "Ra, la puta!" que me diguèri, que, quauques jorns abans, m'aviá mandat un e-mail sens tièras de sinonims, sens règlas de gramatica d'aplicar, non, non, me disiá que deviá venir pel Clapàs e que se poiriam rescontrar. Non, non, que respondèri — es que soi una timidassa megamodèl. En mai d'aquò, imaginatz-vos: lo tipe que me corregís las fautas e que li disi de longa que m'emmèrda ; a non, non, non, not possible, lo pòdi pas rescontrar. E de qué li diriái, è? Perque charrar per internet, aquò, o sabi faire, e mai tròp, mas aprèp, charrar dins la vida vidanta, e ben es quicòm mai!
Li mandi un SMS genre "fins a quora siás per aquí?". E coma sap pas mandar d'SMS aquel endecat del det gròs, me telefona "Dona-me ton adreiça, arribi". 
è? qué? ieu? ara?
Lo menèri a la plaja perque es un endrech agradiu e, subretot, me podiái escapar quand voliái, genre "bon-ben-super-ciao!" que soi una sauvatja megamodel.
Aguèri pas brica enveja de m'escapar, aguèri pas besonh de parlar perque loCorrector faguèt la convèrsa e finala, passèri un moment plan agradiu a l'escotar, a rire e a me trufar d'el perque dins la vida vertadièra, es coma dins la vida virtuala, es pas brica susceptible, lo tipe.
Una suspresa que me botèt de bona umor pendent tres jorns.

Grandmercés Sénher Corrector! :)


(e o veses, ai pas dich de conariás!)

divendres, 18 de març del 2011

dijous, 17 de març del 2011

Modus salvat de las aigas


Quand as l'ostal o lo maset dins las paluns, as las cueissardas dins l'auto...

dimecres, 16 de març del 2011

lengueta

Mon Pibola tant aimat es anat al Portugal.
Just abans ieu.
Per me far biscar.

E per me far biscar encara mai, a mesas las fòtos sus son blòg.

M'agraaaaaaaaaaaaaaaaada :) 

dimarts, 15 de març del 2011

que bonic que bonic que bonic...

Manel sortís son segond disc!



Entrevista de veire sus Vilaweb TV.

Clip:

Cançon:



Ieu que voliái anar gastar de sòus a Barcelona per crompar de libres... me sembla que i cromparai tanben un disc...

dilluns, 14 de març del 2011

Carnaval de Limós - Farem de Carnaval la fèsta nacionala tres meses de temps

Un dissabte de la debuta de març, anèri far un torn a Limós, « capitala de la blanqueta e del Carnaval », per veire son Carnaval, lo mai long del mond.
I aviái rendètz-vos amb LaMissantaBèstia, una indigèna saberuda que me deviá explicar una molonada de causas e me convidar a dinnar a l'ostal de sa grand perque me cultivar, aquò m'agrada mas manjar, aquò m'agrada tanben.
Arribada sus la plaça de Limós a 10h30 lo matin. Pas gaire de monde...
Doas causas de saber abans de contunhar :
- Carnaval, aquò se fai sus la plaça de las arcadas de Limós que son nom es la plaça de la Republica e enluòc mai.
- I a tres sortidas per jorn e aquò se fai la dimenjada. La primièra sortida es de matin a 11h, una de tantòst a 5h e la darrièra lo ser a 10h.

Arribèri doncas per veire la primièra sortida.

Abans de contunhar, vos expliqui un pauc mai la teoria perque aquò's bravament complicat. Concentratz-vos, o tornarai pas dire.
Lo Carnaval de Limós dura quicòm coma tres meses (de la fin de genièr a  la debuta d'abrial). Marcha pas coma los autres, es una causa unica dins la galaxia. Cada dissabte e cada dimenge de la durada de Carnaval, una « banda » sortís (o doas, aquò depend) ; una banda, aquò's una còlha de personas... La banda sortís tres còps dins la jornada e cada sortida es diferenta e tot aquò es acompanhat per de musica jogada per de musicians vertadièrs.
La primièra sortida es lo matin ; son desguisats segon un tèma qu'an causit, fan una mesa en scèna sul tèma causit ; mèfi, es Carnaval, lo tèma serà risolièr, parodic, amb de sèxe e de politicament pas corrècte. Fan sa scèna puèi dançan  la Valsa, la Valsa es la primièra dança ; un còp la Valsa facha, fan lo torn de la Plaça. Lo torn de la plaça se fa pas de quin biais que siá : van d'un bar istoric de Limós a un autre cafè istoric de la plaça. En tot, i a cinc bars.

A 12h30, la banda beu (e dinna) dins son bar-ostal (cada banda es restacada a un bar) e lo mond del vilatge e los toristas van dinnar de son costat. Se passa pas res mai fins a 5h.
A 5h, es la segonda sortida. La banda del matin a cambiat de vestits ; la sortida de 5h es la sortida dels peiròts (« pierrots » en francés). Lo ritme es mai lent, mai solèmne e es de veire.
La darrièra sortida se fa de nuòch a 10h, mas vos pòdi pas gaire explicar que i anèri pas.

Vaquí per la teoria.

Ara, la practica:

A 11h, anèri cap a un canton de la plaça ont ausiguèri de bruch.
Se fasiá l'inauguracion d'un bordèl ; aquò èra lo tèma d'una de las bandas que sortissiá aquel jorn (soi pas nècia, i anèri un jorn que i aviá doas bandas, aital, aguèri lo doble d'espectacle!)


..la valsa...

e, aprèp la Valsa, comença lo torn de la plaça...

Abans de vos mostrar quauques fòtos... sembla que la dubertura d'un bordèl a Limós es una idèa que ne poiriá far d'uroses... que lo papet sembla plan interessat:

La banda los Bronzinaires aviá doncas causit lo tèma del bordèl... Aquí quauques desguisaments :


 çò escrich suls panèus: "Vite l'ouverture ou j'ai mon poireau qui va éclater... d'ailleurs c'est déjà fait", "Los vièlhs de la plaça, regardar sens tocar" e "J'entraine les vieux de Limoux pas pour marquer des buts mais pour aller aux putes".




Escrich sul panèu de Sarkòzi: "Casse toi pauv'con, t'as pas les moyens", 
Sarkòzi èra accompanhat de doas putas qu'avián un capèu marcat "las carlitas" :D

Las darrièras doas fòtos, se las ai mesas, es pas perque repàpii, es per vos mostrar la dança: las fecas. Ensagèri de prene en fòto los gèstes de fecas mas ai pas gaire capitat... En gròs, per dançar las fecas, cal chauchilhar d'un pè sus l'autre sus lo ritme de la musica en balancejant los braces.
Demostracion en video:

(aquela musica, la pòdi escotar pendent d'oradas)

La sortida del tantòst, son los Peiròts, e aquò's poliiiiiiiiiit.
Un parelh de videonetas per vos mostrar los Peiròts e las Fecas:

(aquela musica tanben la pòdi escotar pendent d'oradas!)


Los Peiròts an un accessòri, la carabena, qu'es un bocin de cana long decorat de papièr, aquò's l'accessòri de la dança mas es mai que mai l'accessòri de l'intriga. Agachatz la fòto coma lo Peiròt va amb la carabena tocar l'aurelha de quauqu'un aquò vòl dire "te coneissi, t'ai reconegut (uda)".
Un autre biais pel Peiròt de dire al mond que los a reconeguts es de los shampoinar de confettis:
Lo tipe mascarat va anar intrigar l'espectator: li dire que lo coneis, li dire de causas un pauc personalas, benlèu porcassièras... e l'espectator e ben deu reconéisser qual s'amaga jos la masqueta...

Aquò m'agraaaaaaaaaada.



Ongan, lo Carnaval de Limós s'acabarà lo Dimenge 10 d'abrial ;  i a las sortidas de 11h lo matin e 5h lo tantòst e la cremacion de Mossur Carnaval que ongan es el Quijote. Lo jutjament de Carnaval se fa tot en occitan e aquò sèra a partir 10h la nèit (m'adapti a l'occitan d'alai, som un cameleon linguistic). I serai, d'autant mai qu'es la Nèit de la Blanqueta! Volètz venir?




LaMissantaBèstia, sa maire, MamiJo, ieu e los confettis!

Totas aquelas causas, las sabiái pas abans d'i anar e, se las sabi, es mercés a La MissantaBèstia que prenguèt lo temps de m'o explicar tot. Doncas un brave mercés e un potonàs a LaMissantaBèstia, sa maire e MamiJo per l'acuèlh, lo repais, las explicas, la blanqueta e mai las causòtas pebradas.



Ara, metètz la musica e tornatz legir:)

E anatz veire las fòtos del Carnaval de Limós de Georges Souche!



 
Anóncia: 
Se cèrca òme pelut de Limós per far Carnaval tres meses per an. 






diumenge, 13 de març del 2011

SMS

De còps que i a, d'unes SMS fan plaser:

"Adieu Polideta. Aquesta nuèch, ai somiat de tu, enfin, de nosautres.
Èra caud".




Coneissi pas lo numèro de l'expeditor.





Una error?



Cossí una error?!?

dissabte, 12 de març del 2011

sòmi musicau (3)

Ai decidit de vos far escotar "los tròces que sòmii de jogar plan coma cal a l'autbòi".
I soi pas encara, es pas qu'un esper... Serà realitat quand podrai bufar longtemps, que mos dets seràn pas mai de rebels de la vida, qu'aurai encapat la ritmica e quand saurai far sortir de polits sons melodics amb los pòts... Desespèri pas d'i arribar un jorn.


Uèi, pas un tròç en particular mas un principi...
Mon pichon nom a agut de consequéncias : soi fan fan fan de Brassens.  O  avètz comprés : m'agradariá de jogar Brassens a l'autbòi.
Mas aquò's pas aisit...benlèu que dins una autra vida i arribarai! :)

Felip Carcassès o fa, e ben, aquò me fa plorar de tant qu'es polit... (soi una dròlla sensibla).
Vos ai seleccionat un parelh d'extraches:



Bécassine, especialament dedicaçada al Monta-Mametas



A ieu, m'agrada mai aquesta:




E una de mai...




E ben, d'escotar tot aquò, lo buf me'n manca ja!


Los tres extraches son tirats dels tres volums de Corne d'Auròc ; Felip Carcassès i a fach un trabalh bèl de revirada de cançons de Brassens. La màger part son de reviradas e i a quauques instrumentals a l'autbòi e/o a la bodega. Crompatz-los, o regretaretz pas.
Los podètz crompar en cò d'Aura Produccions o de Macarel.



Pasmens, cal tornar a Cesar çò qu'es a Cesar : lo primièr còp qu'ausiguèri l'autbòi jogar Brassens, aquò èra per lo generic de l'emission Pebre d'Alh del Jaumet de Mesa qu'escotavi cada setmana a la ràdio - e mai la registravi per la tornar escotar! - quand èri en Terminala. Son generic - o sachèri mai tard! - èra Je rejoindrai ma belle jogat per Une Anche Passe, aquí l'avètz:


Zo mai, tòrni a Cesar çò sieu : lo Jaumet de Mesa, quand me rescontrèt pel primièr còp, me diguèt "Mélanie? Coma la cançon de Brassens?!?". Dau còp, anèri crompar l'Integrala!

divendres, 11 de març del 2011

L'occitan pue-t-il? L'occità fa pudor? ¿El occitano huele que apesta?

Benlèu avètz ausit parlar de la causa gròssa qu'es a se preparar dins la banlèga tolosana titolada modèstament Lo Festenal.


Ai cercat lo programa perque soi una festenalièra farandolejaira. 
L'ai pas trobat : pas grèu!

Mas ai trobat una pagina de presentacion que remanda a una plataforma mai bèla que trabalha sus las comunautats autonòmas e regions Catalonha, Aragon, Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn Pirenèus. 
En espanhòl, en francés e en catalan.
E l'occitan? 
Pudís?
S'es pas fretat las dents, l'occitan? 
L'occitan servís per lo títol ("lo festenal", "convivéncia") qu'aquò marca plan, mas la comunicacion seriosa, ah ben non ma pauvre lucette!, pas en occitan. L'occitan es genial per demandar de subvencions, jogar de tamborin e cantar en polifonias, mas lo metre a egalitat amb las autras lengas, caldriá pas passar l'òsca, òu! 




dijous, 10 de març del 2011

Trogecia (3)

Amb la neboda (encara)

- Elle est belle, Tata
- Ah ben c'est gentil ça
- Elle est belle, Tata.
- Le hautbois aussi, il est beau.
- Oui.
- C'est qui le plus beau: Tata ou le hautbois?
- Le hautbois.


Vaquí, aquò's dich.

dimecres, 9 de març del 2011

sòmi musicau (2)

Ai decidit de vos far escotar "los tròces que sòmii de jogar plan coma cal a l'autbòi".
I soi pas encara, es pas qu'un esper... Serà realitat quand podrai bufar longtemps, que mos dets seràn pas mai de rebels de la vida, qu'aurai encapat la ritmica e quand saurai far sortir de polits sons melodics amb los pòts... Desespèri pas d'i arribar un jorn.


Quand lo mond te veson amb l'autbòi, te demandan de ne jogar. E se'n cagan dels tròces qu'as meses de setmanas a encapar e capitar (e que de tot biais capitas pas del tot...), t'escotan perque son educats e que t'aiman plan, mas, sul pic, te demandan La Carga.

Scèna costumièra de ma paura vida de gafeta:
- Anem, fai La Carga!
- A oè, fai-nos La Carga!
- La Carga! La Carga! La Carga! La Carga!
e aquí una pichòta votz respond, tota vergonhosa:
- Mas la sabi pas faire...
- Mas siiiiiiiiiiiii
- Ben non....
- Mas siiiiiiiiiiiii, quand òm jòga d'autbòi, òm sap jogar La Carga!
- Ben non..., la sabi pas faire encara..

E aquí, te sentisses la mai inutila dau mond e contemplas ton vuèg interior. 
Perque sabes de qué pensan lo mond dins son sicap, perque tu pensas parièr: "A qué servís de jogar d'autbòi se pòs pas jogar lo repertòri setòri?"

Mas me cal vos explicar de qu'es La Carga! La Carga es LA musica emblematica de las ajustas. Es la musica qu'es jogada a cada còp que los ajustaires se crosan e "cargan" (quand ensajan de far tombar l'adversari). En gròs, los espectators de las ajustas l'ausisson cinc-cents cinquanta còps dins la tantossada cada dimenjada de l'estiu. A Seta, es un simbòl identitari dels fòrts e un Setòri que se respècta a la Carga coma sonariá de son Ifòn.


E ben ieu, la vòli saber, la Carga! Sus la barca, i montarai pas jamai, aquò me'n cagui, mas vòli poder regalar lo mond e èsser dins totes los Ifòns del mond que coneissi.
Aquò's n'es un de polit d'objectiu dins la vida :D





dimarts, 8 de març del 2011

un pòst que parla pas de la Talvera

Coma soi una super VIP de la vida e ben ai en exclusivitat-exclusiva-pas-que-per- ieu un CD amb las primièras cançons de l'espectacle qu'es a se crear sus Joan Bodon que s'apèla "L'Èrba d'Agram" amb Mèstre Alain Charrié e sos Souffleurs de Rêves, amb Mans de Breish, Roland Pecout e Arnaud Cance, lo solet barbut que me fa frenir los tetés quand canta. 

La primièra se farà a Balaruc lo 17 d'Abrial (i serai!). E se podètz pas venir a Balaruc, seràn tanben a Estivada.


E coma soi pas puta, soi segura que vosautres tanben ne volètz ausir d'extraches! 
E ben aquò se passa en cliquant aquí! E mai soi segura que volètz mon vejaire de melomana talverocentrada: m'agradan fòrça Los Carbonièrs de La Sala new version e Jorn de fièira (tetés que frenisson regde)

dilluns, 7 de març del 2011

Trogecia (2)

Amb la neboda (bis)

- Et Tata elle joue...


- Aubar!

diumenge, 6 de març del 2011

sòmi musicau (1)

Ai decidit de vos far escotar "los tròces que sòmii de jogar plan coma cal a l'autbòi".
I soi pas encara, es pas qu'un esper... Serà realitat quand podrai bufar longtemps, que mos dets seràn pas mai de rebels de la vida, qu'aurai encapat la ritmica e quand saurai far sortir de polits sons melodics amb los pòts... Desespèri pas d'i arribar un jorn.



E ben sòmii qu'un jorn saurai jogar Garrigou Polka e que lo mond dançaràn, portats per lo son de l'autbòi :)


La version bruta amb dos autbòis (Mèstre Charrié e Magic Carcassès) e un tamborn (Zardòni), tirada del libre Repertòri de las ajustas lengadocianas


La version Souffleurs de Rêve:

dissabte, 5 de març del 2011

De la toponimia


Les noms en (-ac)

D'origine celtique, le suffixe -acos latinisé en -acum forme de nombreux noms de lieux entre les IIe e IVe siècles. Il revêt, en général, une valeur d'appartenance ; c'est le suffixe employé par excellence qui sert à désigner le "domaine de...". (...)

E ben, me balha pas enveja d'anar far un torn alai:

divendres, 4 de març del 2011

Joguet





De còps que i a, me fau de presents.
Aqueste d'aquí, a qué me servirà?

D'Albi a Seta en passant per...

Partiguèri d'Albi que romegavi grèu.

Voliái tornar en passant per La Cauna.


E non, banda de malpensats, èra pas per veire la quequeta dels Pissaires de la font de La Cauna!
Trobatz pas que l'an un pauc gròssa la quequeta en proporcion del còs? Enfin, disi aquò, mas o sabi ieu perqué l'an tan gròs lo vièch! O sabi perque l'estiu passat faguèri la visita de La Cauna amb dins las mans lo libròt pels toristas curioses de saber perqué òm vei las quequetas dels pissaires. E ben es un simbòl per dire que l'aiga de La Cauna es bona per la santat, la virilitat, la prostata e lo bicar.
Chéri, vòls pas beure de Mont Rocós?

I passèri per La Cauna mas pas per la rota bèla ni per la mai dirècta.

Aprèp Albi, seguiguèri lo panèu "Ambialet" puèi d'Ambialet, seguiguèri Tarn, i a una rota que s'apèla "valada de Tarn" qu'es bravament polida, pas granda, pro desèrta e me regalèri de la prene. Arribèri a Ròca Cesièra perque i aviá un panèu que disiá "panorama / taula d'orientacion".
Ai la tissa de m'arrestar tre que vesi un panèu "punt de vista - arrestatz-vos per far una fòto", los scientifics dison que foguèri una torista japonesa dins una vida anteriora. Levat que cada còp, los arbres an crescut e vesi pas jamai res, aquò me fruuuuuuuustra.
Mas a Ròca Cesièra, me calguèt montar amont d'una ròca (d'aquí lo nom) que t'i fasiá un ventàs... mas ont aguèri una vista plan polida!
Remarcaretz qu'alai es encara l'ivèrn...
E en bas de la ròca, i aviá un panèu suls aucèls amb d'occitan dedins:
 (podètz clicar sus la fòto per poder legir)

Me soveni pas tròp del camin que faguèri mas èra polit!
Passèri per Ambialet, Sant Sarnin, La Cauna, Brassac, La Salvetat, Fraisse, Olargues, Rocabrun puèi Besièrs e l'autorota...  Aguèri de solelh, de pluèja, de granissa e mai de nèu!



entre La Salvetat e Olargues...