diumenge, 30 de març del 2014

La cachavièlha maurèla es realitat mas nos daissarem pas tòrcer

Vaquí. 
Lo candidat de la drecha extrèma a ganhat.
E passa amb de resultas encara melhoras qu'al primièr torn.

Patirem un conse d'extrema drecha, que vòl netejar la vila de sos paures e de sos arabes, qu'es per lo restabliment de la pena de mòrt e contra l'omosexualitat e que vòl una escòla per los que se la podràn pagar.

Un elector sus dos crei en sas valors o a pas sachut veire lo mal o li avèm pas plan explicat.
Una persona sus doas de las que crosi es colpabla d'aquela malafacha electorala. 
La suspicion generala. L'orror. Ai passada la setmana a agachar lo mond sul cai de la gara en me dire "e el?", "e ela?". E me disi que coma ieu que soi a sospechar de totas e de totes e de tot, lo mond benlèu me sospechan de far partida de la fòrça escura qu'a votat extrema drecha. 

Alara concretament, de qué fasèm? 
A despart de plorar sus lo blòg e de s'anar penjar... ?

Ben, ai decidit de m'investir politicament. Sabi pas tròp cossí me vau organizar per poder resistir d'un biais intelligent a la bomba maurèla, ni cossí farai per poder assistir als acamps, ni tot plen de causas, mas me disi que podèm pas desaparèisser.

Doncas, per totes los que me pausan la question: non, partirai pas ! 
Nos cal subretot pas daissar la plaça als fascistas, serián tròp contents, cal ocupar la ciutat e mostrar que òc, a Besièrs, i a de personas umanistas, òc, i a d'intellectuals d'esquèrra, òc, i a de militants d'esquèrra, òc i a una esquèrra viva.

"Passaràn pas" que disiam.

Son passats, aquò rai, mas CREBAREM PAS!


dilluns, 24 de març del 2014

Matin maurèl

Ièr, a sièis oras, anèri a mon burèu de vòte assistir al despolhament.
Èra lo primièr còp de ma vida que i anavi.
Dins mon burèu, èran uèch personas a despolhar e doas per comptar las envelopas. Las envelopas èran dins d'envelopas mai grandas que caduna conteniá cent envelopas.
Lo baile del despolhament, un jove pròpre sus el, vuèja la primièra granda envelopa sus la taula granda. Aprèp, dubrisson las envelopas pichonas, sortisson lo butletin de cada envelopo, lo desplegan e los amolonan los butletins en quatre molons, que i aviá quatre tièras. 
Una coregrafia de braces e mans que se crosan e que pausan lo butletin sul molon correspondent.
E al cap de pauc, te trachas que i a un molon plan mai gròs que los autres e lo veses montar lo molon e te làguias. 
Puèi comptan los molons. Lo jove pròpre sus el compta lo molon del-que-se-cresiá-qu'auriá-la-comuna e bufa un “22” desesperat... e apond sul pic “bon, es pas que la primièra envelopa” e comprenes que lo jove pròpre sus el es de l'UMP. L'UMP aqueste partit que normalament l' aimi pas gaire, mas fin finala, dempuèi ièr, sèm dins la meteissa galèra. Lo socialista que surfava sus sa bona reputacion al conselh general pren una bofa a mens de 20%. Lo Front d'Esquèrra a 6%. E l'extrèma drecha a 45%.
Foguèt aital per las nòu envelopas de mon burèu de vòte.
Lo mond que despolhavan èran de representants de las quatre listas. Sabi pas cossí fan per pas far de comentaris, mas ne faguèron pas. Comprenguèri que lo conàs rossèl de la mostachòta èra d'extrèma drecha (aimi pas los mostachuts!) e que la magra magra tanben que disiá “ai pas que d'Aboud ieu” e lo jove pròpre diguèt “ben, donatz-me-los”
Ne sortiguèri desesperada... mas la vesina coco que despolhava me diguèt, “mas espèra, cal veire los autres burèus!”. Anèri doncas veire los dos autres burèus dins ma carrièra. Òc, ai d'astre ieu, ai tres burèus dins la carrièra.
Los autres burèus avián un biais de far completament diferent. A l'entorn d'una taula bèla, un tipe dubrissiá las envelopas pichonas (totjorn per 100), ne sortissiá lo butletin, lo donava a un autre, un vièlh encarvatat sinistre e parlaponchut que bramava lo nom del cap de lista, doas personas notavan per comptar, un susvelhava tot e dos autres notavan las resultas finalas. Lo sinistre de sa votz asirosa cada cinc segondas bramava:
“Menard”
“Menard”
“Menard”
“Menard”
“Menard”
“Aboud”
“Menard”
“Menard”
“Menard”
“Menard”
“Aboud”
“Menard”
“Menard”
“Menard”
“Menard”
“Menard”
Lo descompte de la davalada als infèrns maurèls.

Dins los dos autres burèus de vòte, l'extrèma drecha èra a mai de 50%.
Amb la vesina, montèrem al local del Front d'Esquèrra, aquò me permetèt de sopar, d'aver las resultas, totjorn sinistrassas, per cada burèu de la vila e d'agachar las resultas a la television, que ieu n'ai pas a l'ostal.
Vaquí, las resultas son tombadas, lo candidat d'extrèma drecha fa 45% sus la vila, un elector sus dos.
Agachèri de resultas mai sus internet mai que mai per una vila que l'aimi fòrça, que s'i presentava un òme que l'aimi fòrça, lo François Liberti a Seta. A fach segond. Espèri que lo còp que ven farà primièr e escamparà lo conse actual a las escobilhas de la conariá que jamai de la vida n'auriá degut sortir.
Anèri al lièch un pauc tard e capitèri pas de m'endormir. A soscar a tot aquò e a las possibilitats sus la vila. Quinas que sián las aliganças, podèm far mai que quasi un sus dos?
Capitèri pas de trapar la sòm.
Aqueste matin, me lèvi. Vòli pas anar trabalhar. Vòli pas far cors als pichons. Pòdi pas aver lo vam, l'estrambòrd, la bona umor, la disponibilitat. Es impossible.
Soi completament ensucada.
Una mena de flotament oniric, nos anam totes desrevelhar e sortir d'aquel fangàs.
Mas non.
Lo sentiment es pièger que per las presidencialas de 2002.

Aqueste matin, a la gara, lo rossèl mostachut me volguèt donar son tract.

Espompit.

“A NON!”

M'aviá reconeguda.
L'aviái reconegut.

E son risolet.

Uèi de matin sul cai de la gara, ai plorat.




divendres, 14 de març del 2014

L'urós travelaire

I a un api qu'es sus l'estanci reservat a las valisas.
Es aquí pausat.
Per s'aparar d'aqueste endrech brut, a cargat lo saile : es aquí dins sa saca de plastic transparent.
A las fuèlhas que trantalhan un pauc quand lo tren bolega de tròp.
Sabi pas a quina gara davala.
En tot cas, l'ai pas vist montar.