dilluns, 15 de juny del 2015

Adulta


Sabes que venes adulte quand te trachas que totes los vièlhs de ton enfança son mòrts e que l'enterrament que ven serà lo de tos parents.

Uèi, enterrarem la mameta Pinel, aviá pas 102 ans.

La drolleta de 7 ans es a agachar la mameta Pinel dins sa cosina blanca coma son pel frisat e son camisòt. Es a me servir un gòt de siròp. De majofa.
Se rabala un pauc dins sos esclòps blancs. 
Se planhís de las cambas que li dòlon.
Parla de longa.

A una crotz a l'entorn del còl, li tomba en dessús de las popas. A de popas enòrmas la mameta Pinel. E parla sovent de Dieu.
Vau sovent prene lo vespertin a son ostal. Agachi la telé amb sos felens. E jògui a sos jòcs que ieu ai pas.
Es rica la mameta Pinel, son ostal es grand. Pas qu'en bas, i a al mens 3 cambras en mai de la cosina, d'una sala de manjar e d'un salon ont i a la téle. E parli pas de l'estanci, i soi pas jamai montada. I a la cambra de sa filha en naut, la que demòra a Tolosa, qu'es granda e seriosassa e que me fa un pauc paur. Una tanturla, çò ditz ma maire. Me demandi de qué i a mai amont naut.
I a de tapisses al salon, ont los enfants nos escambarlam, e una taula amb de cadièras, jamai i ai pas vist degun s'i assetar. An de causas que fan pas servir, es una pròva de riquessa, que me disi. 
E mon paire i trabalha un pauc lo dissabte, l'òrt, podar los arbres, de bricolatge de tota mena. E ieu l'acompanhi per l'ajudar, pichòta mas valenta, rabali las brancas per las anar cramar o charri amb la mameta Pinel. 
Pagar un tipe per te podar los arbres, es una pròva de riquessa, que me disi.
M'aima plan. Soi braveta ieu. Soi pas reborsièra. Soi plan educada. Obesissi. Sonrisi quand cal. E escoti. E espinchi. Preni pas de plaça. 
E mangi.
Las aurelhetas.

De còps que i a, la vesi a la messa, es sa filha que la i mena. Son de mond que van a la messa en BM. Sabi pas encara qu'es una pròva de riquessa aquò.

Èra veusa la Mameta Pinel. Veusa dempuèi totjorn. I a un òme en fòto, es son marit, es jove lo tipe sus la fòto.

102 ans. Serà estada mai de temps veusa que maridada.

L'autre jorn (i a pas d'asard), pensavi a ela. Me demandavi perque i èri tan sovent a son ostal. N'èri arribada  a la conclusion que la Mameta Pinel èra una crestiana de las vertadièras, del mond generós qu'ajudan los autres. 
M'ajudèt. 
Me sortiguèt de mon ostal e de las arpas de ma maire caborda.
M'expliquèt un molon de causas dins sa cosina amb la fenèstra que donava sus las vinhas.

I a un brave bocin de la Mameta Pinel dins l'adulta frequentabla que soi venguda.

Rejonh  lo papet e la mamet Colom dins mon panteon.



Uèi, plori.






divendres, 12 de juny del 2015

Embocan!


Uèi de matin, s'es assetat un tipe a costat de ieu.

Pudissiá a pachòla confida.

45 minutas embocanada per una pudor de pachòla confida quand l'odor de pachòla te fa pas sovent frenir, e ben, o vos disi, aquò's longuet.

Aquò farà la Una de Midi Chibre : i aviá un tropèl de gabians que viravan en dessús del tren.

Que crèbe dins un Marionnaud!

E dormís lo conàs.

La pudesina. Melhor que la tisana de telh, melhor que l'Eufitòsi, melhor que lo Xanax.

Ieu ai lo racavòmit e el, ronca que roncaràs.

Que sòmie que se fa empifrar per una sarda seca!

Mas s'o sentís pas aquel conàs que pudís coma a la Criée a Seta mas que n'a pas l'encant ni l'interès economic?
O sentís pas que pudís coma los fialats que rabalan pel pòrt? Sabètz d'aqueles que lor demòran de bocinons de peis tot secats.

Que se reincarne en savon de Marselha per cuol de vièlha a l'ostal de retirada, la caronhassa!

A la debuta, cresiái qu'èra una pescador qu'anava a Seta per pescar la daurada. Mas davalèt pas a Seta, puèi es pas lo moment de la daurada.
Aprèp me l'imaginèri dins un club privat dagtenc a se rotlar tota la nuèch dins de braietas cargadas una setmana. Mas crenti qu'aquel mond aceptèsson pas los minables en jogging de marca Decatlon.

E ieu quand m'embocanan, vèni missanta. 
Oè, me'n cal pas gaire per començar d'aver las idèas afissadas.
Que lo mond parlèsson e fagan de bruch, se pòt suportar. Mercès Sénhers Quiès e Ipòd.
Mas de qu'es la proteccion a l'odor del mond?

Ieu ai una idèa de jòc concors que poiriá organizar la SNCF.  Nos fariá un panèu en gara e dins los trens amb la fòto del tipe “vos assetètz pas a costat”, amb de panèus jaunes "Warning" coma fan sus las cadenas d'informacion contunha "NOCIVE" "DANGIERÓS" amb un dessenh de masqueta de gas e la plaça de "Do not cross", marcariam "DO NOT SIT NEAR HIM" .

Mas perqué i a pas de checkpoint a la SNCF que, en plaça de mostrar ta bilheta, lo contrarotlaire te flairariá?
Perqué i a pas un sistèma coma a la piscina que te cal passar per la docha abans? 

Coma pòdi pas revolucionar lo sistèma en quatre jorns, me cal trobar una solucion per subreviure dins aquel mond embocanat.

dimarts, 9 de juny del 2015

De la mascariá, de l'argent, de l'enfança o de çò que ne demòra



Abans de legir la seguida, vos cal legir aquel pòst de fa 3 ans

Ièr, tornèri passar davant l'ostal de la Domèga. 
Abans de i arribar, sus la rota, èri ansiosa de saber de que n'avián fach Sébastien e Elodie d'aquel ostal. Avián ja tombat una partida de l'ostal, aquí ont i aviá las bèstias pensi, mas de que i auràn fach mai ?

De l'ostal de la Domèga, se ne podiá far un ostal de nòvis? 
L'auràn pintrada la faciada ? Quina color auràn causida pels contravents ? Quins ridèus aurà penjats l'Elodie?

E ben pas res.
Pas de modificacions. 
L'ostal es coma sus la fòto que faguèri tres ans fa. 
Pas res de cambiat.

A si, ara, i a un panèu "à vendre".

E perque lo vendon aquel ostal los nòvis? 
Benlèu que l'esperit de la Domèga i es encara, qu'es emmascat aquel ostal. Benlèu que son mòrts los nòvis. Benlèu que quand comencèron de i far d'òbras, de voler tombar parets e cambiar los malons, la vièlha masca los daissèt pas far e te lor mandèt una salopariá que ara, l'ostal es en venda. 

Mas qual lo cromparà aquel ostal emmascat? 
Qual voldriá anar viure a l'ostal de la Domèga?

Me suspreni a pensar a lo crompar. 
Seriá coma adomergir las crentas del temps passat.
M'imagini dintrar dapasset, butar la pòrta e descubrir la tuta de la Domèga. Escotar los bruches. Niflar las odors. Trobar son èime. 

Daissar l'enfant s'espaurugar e partir en córrer? 

Daissar l'adulte imaginar l'adobament de l'ostal?
Metriái un panèu cent mètres abans "mèfi, aquí demorava la Domèga. Fantons, siaguessiatz bravets!" 

Òc, lo crompar aquel ostal. 

Quant pòt costar?
Quant pòt costar de se crompar los sovenirs d'enfança?
Quant pòt costar de se crompar lo desemmascament de l'enfança?
Quant còstan los sovenirs d'enfança?

Alara, cerquèri sus Leboncoin.
Deu pas costar car l'ostal, es tot arroinat, marca mal e es emmascat.

Lo problèma es que sabi pas la comuna. 

Alara, ai cercat. 
E ai trobada la comuna.
Sant Leon.

Ai cercat sus Leboncoin.

E ai pas trobat l'ostal de La Domèga.

Ai trobat un polit ostal, presentat coma "bòria d'adobar", una proprietat bèla e solelhosa.
Aquò se vei plan que l'agent immobilièr o sap pas qu'es l'ostal de la Domèga.


Alara, quant còsta l'ostal de mos sovenirs? 

Exactament lo prètz de l'ostal ont vivi.

I a benlèu pas d'asard.