dimarts, 31 de gener del 2012

Cuolejar disco

Mon Caulet Sucrat qu'a decidit de m'ensenhar tot plen de lengas d'un biais ludic me manda aquesta vidèo per me far encapar cossí se ditz "un, dos, tres quatre" en finés.




Petada de rire en veire lo morre del tipe. Es allucinant, an totes la meteissa cara los Finlandeses. E la mostacha e lo tricòt... sabi pas de quina epòca es, de las annadas setanta? d'ara? De tot biais, lo finlandés es intemporal.
Primièr movement : un pauc sexual aquel anar-venir, non? Se prendriá pel sexy Michel Teló lo tipe?  Un pauc regde dels ronhons, diriái. Bica pas a la brasilièra lo primièr nordista que passa, òu!
Puèi arriba lo plan sus las sabatas. Lo tipe tot pròpre sus el, tot de blanc vestit e las sabatas? E ben las deguèt raubar a un docker sul pòrt.
Çò melhor de la vidèo es aquela mena de moonwalk de revèrs que fa tot solet a 3'15 sus una cançon disco cantada pel Còr de l'Armada Roja.

E vos parli pas de la femna, perque es pas polit de se trufar del mond.

Yksi, Kaksi, Kolme, Neljä

M'a botada de bona umor per la jornada!



dissabte, 28 de gener del 2012

Lo film cuol del dissabte de ser : l'orgia lemosina

Aviái ja mesa una vidèo de la sabotièra mas ai pas trobat lo ligam, èra una vidèo amb pas que d'òmes.
Aquí, n'ai trobada una version mixta.


Sabi jogar Brassens a l'autbòi (enfin, quasi! )

Jogat per un mèstre de l'autbòi, Felip Carcassès, dona aquò :
lo ligam dirècte se per cas marcha pas 
Es tirat del primièr disc de Corne d'Auròc.


L'original per Brassens :
lo ligam dirècte se per cas marcha pas




 I soi pas encara, mas ne soi pas lùenh!

divendres, 27 de gener del 2012

De la cerièira e de chucar l'òs o Cerièira, la legenda del bassin de Taur.

L'autre jorn, vos diguèri que vos parlariái de Cerièira.

Cerièira es una legenda del Bassin de Taur. 

D'unes se pensan qu'es una legenda urbana.

Mas non, n'es pas una de legenda urbana, n'es pas una de legenda, o vos disi ieu.

A l'entorn de bassin de Taur, i a de luòcs mitics: pas coneguts del torista, mas iperconeguts per l'autoctòn. Perque de còps, o podèm pas mostrar tot a la toristalha.
Un d'aqueles luòcs es Issanka. 

Ja, Issanka, i a una k dins lo nom, e aquò's pas gaire normal per aquel país. Tot lo mond se pausa la question : mas perqué i a una K dins Issanka?

Issanka, es una referéncia del comunisme local a l'epòca que lo mond de l'estanh votavan coma cal. Dins la segonda mitat del sègle passat, s'i fasiá cada annada una festassa, la fèsta d'Issanka que los vièlhs, emai los joves, o vos diràn “a! la fèsta d'Issanca, èra quicòm!”.

Mas Issanka, a la fin del sègle passat e debuta d'aqueste sègle, es conegut perque i a la nacionala que i passa tot pròche. 
E sus la nacionala, i a los camions. 
E sus la nacionala, i a Cerièira. 
E sus la nacionala, i a los camions que klaxonan Cerièira. Los camions e mai las autos. Se te coneissiá Cerièira te saludava de la man ; se te coneissiá pas, te fasiá un fuck del det.

Issanka, per ieu, es ligat a la figura de Cerièira.

Cerièira, es lo chuca-vièch de la nacionala 113, conegut de Fabregas a Pesenàs e benlèu mai luènh encara.
Cadun dins lo país a son anecdòta de contar sus Cerièira, mas pas degun te dirà que te fa las chucadas melhoras del país. Pasmens, quaranta ans de carrièra aquí dedins, es que deviá èsser campion totas categorias. 

Cerièira, èra puta a mièg-temps.
L'autre mièg-temps, èra pobelaire dins un vilatge ostreïcòl que ne vos dirai pas lo nom : Robèrt a 5h lo matin dins sa combinason jauna fluorescenta, Cerièira la tantossada.
La legenda ditz que lo mond del vilatge li fotián la patz perque ne sabiá tròp sus l'intimitat dels mascles del país.
E, regularament, i a la granda rumor que s'espandís : “Cerièira es mai mòrt. Assassinat”, aquò fa parlar un bricon a l'entorn del comptador. 
Dison qu'a presa la retirada, qu'es pro ric ara, e que fa pas mai lo tapin sus la nacionala. 

Mas se un jorn te passejas per Issanka, sul parcatge bèl e desèrt, solet, amb ton chin e ton telefonet, benlèu ausiràs un convit : “venètz per la chucadeta?”

Ieu, lo solet còp que lo veguèri Cerièira, aviá los debasses de traucats.

dimarts, 24 de gener del 2012

Colèra del dimars

Uèi, entre 08h00 lo matin et 02h00 del tantòst, sus Ràdio Lenga d'Oc, ai ausit al mens dètz còps l'emission genealogica en francés sul nom d'ostal "Roques" que lo tipe pronóncia "ròc" perque parlar ponchut quand parlas dels noms occitans, aquò marca melhor. 
Ai patit en ausissent un brave detzenat de còps tanben una cançon d'un grop de las valadas que brama "montsegur" (i a dètz ans, sabi pas qual me disiá que los grops de las valadas son de musicaires dels bons mas de missants cantaires, aquò a pas cambiat)
Alexis m'a wished an happy new year una brave detzenat de còps tanben, mercés a ela. 
La Marineta m'a donat l'agenda d'Alès, mercés a ela, mas ai pas previst d'anar a Alès aquesta setmana, es daumatge. 
L'Alan s'es enfuocat sul rugbí de 13, i compreni pas jamai res, me'n bati completament mas lo tipe a una bona lenga, alara me regali de l'escotar mas al cap de dètz còps, ai totjorn pas retengut los noms dels clubs.
La Rosina (o sa cosina, las confondi totas) a cantat l'istòria de Joana que se solelhava, que un Monsur passèt, la regardèt ençà e la regardèt enlà e que la volguèt bicar.
L'avantatge es que ara coneissi plan la cançon novèla de Du Bartàs... es aital que fargan los tubes : los ausisses dètz còps per jorn a la ràdio.

23h49, ai drech a la meteissa causa qu'aqueste matin.

Los problèmas tecnics, rai. Un bug sus la playlist, rai. Aquò arriba. 
Mas que dins una jornada tota, que las causas càmbien pas, aquò me sembla problematic. 


dilluns, 23 de gener del 2012

Lectura ivernenca : Xocolata desfeta de Joan-Lluís Lluís


Sabi pas se n'aviái ausit parlar a la ràdio o legit un article dessús sus Vilaweb, mas quand lo veguèri sus la laissa de la librariá, lo prenguèri sens soscar, que sabiái que me regalariái.
 E coma de costuma, m'enganèri pas.

Xocolata desfeta es una beguda de cacau amb de lach mas es mai que mai lo darrièr libre de Joan-Lluís Lluís, un exercici literari plan capitat.
Joan-Lluís Lluís lo coneissi perque, lo paure d'el, a un nom que se doblida pas, mas tanben perque legiguèri son excellent Conversa amb el meu gos sobre França i els Francesos.

Aquí, Xocolata desfesta, es una causa del tot diferenta.
M'agrada de legir. Mas çò que m'agrada dins la lectura, es que me conten una istòria. Legissi mai que mai de romans o de novèlas, e totes los libres de poesia que crompèri per far genre soi una intelectuala, e ben prenon la posca dins ma bibliotèca, que los ai pas jamai dubèrts. Ai totjorn l'esper de los dubrir quand lo vielhum me farà apreciar l'art poetic. M'agrada pas la poesia, pas gaire la critica, un pauqueton los panflets, los libres intelligents me tomban de las mans, mas de mens en mens (lo vielhum vos disi ! ). M'agradan las istòrias. E fin finala, la Literatura, me'n tamponi lo dardalhon : çò que m'agrada son las istòrias e cossí me las pòdon contar.
Mas i a una causa que m'agrada de la Literatura. La sola causa que val lo còp segon mon pichòt vejaire a ieu completament egocentric, es l'OULIPO.
Coma as pas fach un DEUG de Letras Modèrnas que te servís pas a res tu (una error d'orientacion, aquò arriba a tot lo mond) , benlèu que sabes pas de qu'es l'OULIPO. Òsca Manòsca, siás tombat sul blòg pedant de la blogosfèra occitana (en segonda posicion aprèp Lo Blòg deu Joan dins la pedantariá occitana).
Se te parli del tipe que faguèt tot un libre en francés sens utilizar la letra e ? Aquò te parla ? La Disparition de Georges Pérec, lo manlevaràs a la mediatèca de ta Comunautat de Comunas.
Se te parli dels Exercicis d'estil de Raymond Queneau, aquò te parla ?
L'OULIPO son de cabordasses que jògan amb la lenga, que se meton de règlas de cabords per escriure. Jògan e soi segura que se regalan.
Joan-Lluís Lluís, dins Xocolata desfeta, fa un Exercici d'estil a la Queneau mas en catalan. Lo principi : donar un raconte primièr e lo declinar de mai d'un biais. Cent vint e tres biaisses diferents per nòstre autor rossellonés.
La lectura de Xocolata desfesta es un regal lingüistic, un plaser intellectual, plen d'escacalasses e d'exclamacions al geni.

Lo raconte inicial, onze linhas, es l'istòria d'un tipe que se'n va prene una xocolata desfeta carrièra Petritxol, una dròlla li clava un còp de cotèla dins los budèls, se desrevelha a l'espital amb un policièr que li demanda se la dròlla sorisiá.
Aquel raconte serà declinat de mai d'un biais, d'unes de bon comprene e d'autres un pauc mens.
E coma l'autor sap que los legeires sèm d'ases, a la fin, explica per cada tèxt de qu'èra la constrencha. E borricassa que soi, es pas qu'a la mitat del libre que me mainèri d'aquel « Making-of alfabetic », çò que fa que tornèri legir tot amb a la fin de cada tèxt verificar s'aviái plan compresa la constrencha.
I a de tèxtes que me chalèri de los legir, e mai d'unes que tornèri legir. Mas per d'autres, me mancavan las referéncias. I a una tièra de tèxtes que son escriches « al biais de », e segur, s'as pas jamai legit los autors catalans classics, incultassa que siás, te pòdes pas congostar del pastiche coma cal. Mas a despart d'aquel detzenat de referéncias tròp intellectualas per ieu, la rèsta es de bon legir per tot catalanofòn.
Xocolata desfeta aurà una plaça de tria dins ma bibliotèca catalana e lo tornarai legir mai d'un còp amb plaser.
E soi contenta de pensar que Joan-Lluís Lluís dubrís la literatura catalana al biais de l'OULIPO.
S'aquò pòt permetre als catalans de cagar l'escoba qu'an dins lo cuol e de tombar las ulhièiras qu'an dins la lenga, e ben ieu, li doni lo Prèmi Nobèl de Literatura al tipe !
E la paura occitanofila que soi plora d'aver pas l'equivalent en occitan.

dimecres, 18 de gener del 2012

Vòli far parièr


Terrible!
M'agradariá tròp de far çò meme en classa! 
Mas me sembla que tecnicament, es balés, non?

dilluns, 16 de gener del 2012

rugbí



M'agradan pas los òmes que se despilan, mas i anariái plan jogar d'autbòi, dins los vestiaris. (pas de doble sentit dins aquela frasa, plan solide!)

diumenge, 15 de gener del 2012

Lectura ivernenca : Los Convidats.

Avètz segurament ausit parlar del film Pa Negre.
Mas siiiiiii, lo film catalan que ganhèt nòu prèmis Goya e qu'es lo primièr còp qu'un film en catalan ganha quicòm!
E ben se l'avètz pas vist, agachatz-lo. Es una capitada.




Mas perqué ne vos parli? Pa Negre es una adaptacion del libre del meteis títol d'Emili Teixidor e coma aquò m'agradèt, ne legiguèri un autre d'el : Els Convidats.
Lo contèxt es lo meteis : la Catalonha rurala aprèp la guèrra civila. Los qu'an ganhat e los qu'an perdut. Los que dictan çò que cal escriure, legir, pensar, los que los seguisson, los que los seguisson pas mas que pòdon pas res far contra. Los qu'an son pichon poder local e que n'abusan. Los presonièrs. Los orfanèls. De pas legir s'avètz pas gaire lo moral...
En mai de l'istòria, m'agrada l'escritura de Teixidor. Me regali de legir sas frasas. Compreni pas totjorn tot, que lo tipe emplega un catalan requist. E puèi fa referéncia a de causas desaparegudas e m'agrada de descobrir aquela Catalonha rurala desapareguda.

L'avi Miquel, a qui els petits, fillols o no, li deien padrí, seia al cap de la taula, amb el seu aire sorrut, capficat, com si estigués isolat pel propi silenci i el respecte dels fills, les nores, els néts, i fins i tot dels que vivien amb la família sense ser-ne, coma l'afillada o refugiada Marta - segons el grau d'aprovació a l'acolliment que els hereus havien fet a la noia, uns li deien i la tenien per affilada i per als altres era simplement una refugiada com altres n'hi havia hagut al poble, i alguns nois i noies trets de l'Asil d'Orfes s'hi havien quedat i tot, al poble o a altres indrets de la comarca-, o el més antic, el mosso de confiança, en Jan,  que era com de la família, tots asseguts a les seves cadires al llarg de la post i en ordre de categoria descendent : primer l'hereu, en Maties, al costat del pare padrí, i després la cadera buida de la seva dona,  que era a la cuina, com li pertocava, per ser la nora més antiga, i un altre lloc buit per a la tia Paula, que s'havia quedat per vestir sants, també als fogons, i la pubilla de l'hereu, la Cinta, jove i amb el cap cot, el posat consirós, els ulls lluents d'una lluïssor interior desconcertant, i al seu costat la fillola o refugiada Marta, uns quants anys més jove que la Cinta, tot just encetada la joventut;
a l'altre cantó hi havia el fadristern, en Tomàs, amb la seva dona que no parava d'anar i venir de la cuina, i després el fill solter i més jove, en Peret, el fadrí li deien, i el fill petit de l'hereu Maties, i el fill del fadristern amb el borrissol ombrejant-li sota el nas, i en Jan, el vell mosso, gairebé de l'edat de l'avi, cap pelat i amb el somriure de servitud a la boca, i l'altre cap de taula biut, perquè corresponia a l'àvia, que encara trafeguejava amb la cassola.
Tots callaven, atents a l'assentament de la cassola de l'àvia i a la fressa i a les olors de la cuina, i només de tant en tant allargaven la mà per agafar algun tall de fuet o de botifarra d'ou, picar una oliva, tallar un tros de pa torrat untat amb llard i all, tastar un llardó, o beure el vi ranci que servia de vermu. Els nens prenien el vi barrejat amb gasosa o aigua. 

Non, lo libre se passa pas lo temps a te far de descripcions a la Balzac, mas m'agradèt la descripcion de la taulejada.
E me la calguèt tornar legir tres còps per reténer los personatges qu'es a la debuta de libre.
Ai totjorn de mal quand i a mai de tres personatges dins un libre. Sabi pas jamai qual es qual. O vos fa pas a vosautres aquò?
Çò pièger es quand legissi quicòm d'estrangièr, genre lo protagonista se ditz Hikvfdstoirgd e un autre personatge se ditz  Hivcsdfgvslargd e ben ieu sabi pas jamai qual es qual. Benlèu que me fau una istòria parallèla a l'istòria vertadièra.
O alara, al mitan del libre, cal far un recapitulatiu o un QCM. Es çò que faguèt Florian Vernet dins Jardindelasdelicias.com, fasiá pas de mal, remarca, de metre un QCM pels mongolians qu'aurián pas tot comprés, qu'es complicada la narracion.

Enfin, brèu. Se volètz passar un grand moment de cinèma, agachatz Pa Negre.  
Anóncia : S'as un sofà confortable, un grand ecran e que me massas los pès, lo podèm veire a ton ostal, pòrti lo DVD e las pizzas. 
Se volètz legir un catalan de qualitat dins un libre pas brica cagant, legissètz Els Convidats, mas cal aver un nivèl pro bon de catalan (çò ditz per se la petar).


Veni de picar dins google images lo nom de l'autor : aviái fantasmat sus un tipe, la quarantena sexy. E ben non.


dissabte, 14 de gener del 2012

Cinèma jol plumon : Balada Triste de Trompeta

Sus mon novèl sit internet preferit, aprèp aver picat "amenábar", piquèri "Álex de la Iglesia".
Non, non, vos la vau pas far Les Cahiers du Cinéma coma lo còp passat, que, de tot biais, los ai pas totes vistes sos films... Mas, totun, vos vau donar quauques títols, los que veguèri, se per cas, tombatz dessús a la telé :
- El día de la Bestia, que pòrta plan son nom , es lo film que lo faguèt conéisser, mas me cal avoar la vertat : me'n soveni pas gaire.
- La Comunidad, just enòrme : una femna recupera l'argent qu'un vièlh, ara mòrt, amagava dins son ostal e los vesins de l'immòble vòlon recuperar las dardenas... Aguèt un pauc de succès en França jol títol "Mes chers voisins".
- 800 balas. Dins una epòca lonhdana, plen de westerns spaghetti se faguèron dins lo campèstre desertic d'Almería al sud d'Espanha. 800 balas se debana alai, mas a l'ora d'ara,  d'ancians actors... figurants, d'aqueles westerns spaghettis americans contunhan de jogar als cowboys pels toristas amb la nostalgia de l'epòca daurada del cinèma western spaghetti. I a tota una istòria que me'n soveni pas brica mas me soveni que m'èri regalada.
- Crimen Ferpecto : genial! Agachatz la banda anóncia, i a tot dedins ;):




E vaquí que sus Cuevana, i a un film tot recent de l'aficha un pauc torturada:
Yes! Lo vau agachar!
La debuta, son dos palhassos que fan los palhassos, un d'eles es Santiago Segura e Santiago Segura, ne soi fan, m'agrada son umor gras. Puèi, arriban los militars en bramant de prene las armas. Son los republicans. Scèna plena de sang de batalha entre los franquistas e los republicans... Lo palhasso es fach presonièr. Mas a un dròlle, Javier, que lo ven veire en preson. Ditz que vòl far lo palhasso, coma son paire e son papet. Son paire li ditz que li caldrà far lo palhasso triste perque a tròp patit per poder èsser un palhasso que fa rire...
Puèi, vesèm Javier adulte, sèm a la fin del franquisme, dins las annadas 70. Javier es embauchat dins un circ pichon coma palhasso triste per far lo parelh de palhassos amb Sergio, lo palhasso que fa rire mas que dins la vida vertadièra es autoritari, violent, machista, missantàs e ibronhàs. Sergio es lo marit de Natalia que Javier ne va tombar amorós. L'autoritat violenta d'un contra l'inocéncia de l'autre e a l'entorn de personatges coma ne podèm veire pas que dins los films d'Alex de la Iglesia...
Sabi pas s'es una comèdia dramatica, un film d'amor dramatic, un film dramatic o un film istoric...
Es un film estranh, plen de violéncia amb d'unas scènas pas de bon suportar per los èimes delicats. Plen d'umor tanben mas un umor jaune e plan negre. Es tanben un film "exagerat", barròc se volètz, ont n'i a tròp, mas lo "ne far tròp" fa partida de l'art d'Álex de la Iglesia, es çò qu'agrada justament d'el. Diriái pas qu'es la clau de son succès que seriá exagerar e mai mentir, mas fa partida de son estetica.
Sos filmes an mai d'una lectura e s'agachas aqueste de film al primièr gra, sens umor al segond, tresen o quatren gra, t'agradarà pas. S'agachas sos films sens soscar a la critica que i a darrièr, t'agradarà pas tanpauc. En gròs, se siás con, t'agradarà pas (çò que vòl pas dire que se t'agrada pas, siás un con).
Alex de la Iglesia fa de filmes gòres, mas son pas de filmes gòres a l'americana, non, son de filmes gòres intelligents, se me permetètz l'oximòre.



La banda-anóncia - mèfi, d'unes imatges son violents:


Entrevista d'Álex de la Iglesia a Catalunya Radio :



L'agachatz e me disètz qué ne vira?


divendres, 13 de gener del 2012

Patata

Patata e los amics de l'òrt, lo podètz agachar sus internet tant que i es:
 
o, melhor, podètz crompar lo DVD en cò de Vistedit per 17,30€ (15€+2,30€ de pòrt). 

Me regalèri de l'agachar aquel dessenh animat! Lo doblatge en occitan (en gascon, en lengadocian e lemosin) es una capitada e l'istòria es plan simpatica. E mai los grandasses passan un bon moment :)
Pasmens, foguèri decebuda de la pauretat del DVD: una sola version (pas de causida  de lenga), pas de bonus, pas res. Un DVD preïstoric.
 
Aquò dich, espèri poder veire tot plen d'òbras audiovisualas dobladas en occitan coma aquò!

dijous, 12 de gener del 2012

un an!


E ben, sabi pas vosautres legeires, mas me sembla que se nòta que i a un corrector dins aquel ostal. Trobatz pas qu'aquò se melhora dempuèi quauques meses?
Vos podètz pas imaginar coma aquò fa de ben d'aver un agach seriós sus çò qu'òm escriu. Un agach seriós e benvolent. 

Grandmercés mon Corrector.












(e vos parli pas dels emails porcassièrs que me manda uhuhuhuhu)

dimarts, 10 de gener del 2012

Lectura ivernenca : Gausem la fraternitat


Osons la fraternité es un libre que te fa sentir intelligent, que te fa soscar d'un biais que n'as benlèu pas la costuma.
Es un libròt de 120 paginas, compausat de nòu partidas. Cada partida es una meditacion sus un tèxt biblic. Vos  rasseguri sul pic : non, non, soi pas tombada dins una crisi mistica per Nadal e l'esperit nadalenc m'es pas tombat sul suc nimai... Mas un pauc d'espiritualitat e de soscadissa, de quora en quora, aquò fa pas de mal.
Una meditacion sus un tèxt biblic, qu'es aquò? Pels manja-curats que son ja a cridar a l'eresia, se tracha pas de catequisme nimai de proselitisme. "meditacion" es un mot complicat per parlar d'una reflexion... filosofica (sabi pas s'es lo mot adequat) a partir d'un tèxt extrach de la Bíblia.
Cada partida comença per un extrach de la Bíblia d'una pagina, una pagina e mièja, aqueste episòdi de la Bíblia (pas dels mai coneguts) es seguit d'una reflexion, “meditacion”, sul sens d'aqueste tèxt, pas de metafòras o d'interpretacions bon mercat dins aquò, al bèl contrari. L'autora, Marie-Laure Durand, interròga lo tèxt per s'interrogar a ela e per que lo lector s'interrògue.
“L'interprétation, c'est quand au final d'interrogé, le texte devient celui qui m'interroge. (...) La Bible m'interroge pour m'éveiller à des possibilités d'existence encore insoupçonnées. Elle me cherche et me demande de répondre de ma vie, c'est à dire de faire face. Elle m'invite à être libre. (...) La Bible a quelque chose à dire aujourd'hui à la condition que les questions que le lecteur lui pose soient bien les siennes et non celles d'une académie, d'une institution ou de son voisin.” (Introduction).

Cada partida, que ne vaquí los títols per vos far una idèa “ Par delà tout frontière, osons la fraternité”, “vivre et dire sa foi”, “fragilités et espérance”, “deuil et propriété”, “Quand Dieu se souvient...”, “habiter, avec d'autres, autrement”, “pour voir s'il n'y avait pas d'homme”, “la possibilité d'une ouverture”, “alliance avec un troupeau” es una reflexion sus una situacion que comprenèm e que nos va interrogar sus nòstra vida. E es la qualitat granda d'aquel libròt: son accès aisit per totes. Pas besonh d'aver fach de catequisme ni de teologia per comprene. Pas de patés teologic o religiós, lo lexic emplegat es de bon comprene per totes, çò que facilita, dau còp, l'accès a la reflexion o al questionament.

Un parelh d'extraches que me toquèron e aital, vos faretz una idèa de çò que i podètz trobar dedins :
“Cependant pourquoi le peuple hébreu, avant même que les explorateurs ne soient entrés dans le pays, se met-il à douter? Parce que l'espérance fragilise et qu'elle fragilise encore plus au moment où elle va devenir réalité. Espérer, c'est oser penser que ce qui est attendu finira pas se produire. Et quand l'espérance que l'on porte en soi est au seuil de se réaliser, le doute s'accroît. Est-ce bien ce que l'on veut? Ne sera-t-on pas déçu? (...)”

“Alors que la mort efface le sociétal, que la perte d'un être cher réduit l'espace à un face-à-face illusoire puisque l'autre n'est plus, le travail de deuil est un retour au monde des hommes, un retour à la pluralité des vivants. Devenir propriétaire, c'est commencer à se resituer dans l'espace des hommes, c'est reprendre pied sur terre en acquérant une parcelle. Acheter à prix juste, c'est retrouver une place dans la vie sociale et les exigences éthiques. Penser aux conséquences d'un acte, c'est envisager l'avenir et donc se décider à reprendre la vie en considération.”

Per saber çò que i a abans e aprèp aqueles dos extraches e comprene melhor, avètz pas que de legir Osons la Fraternité de Marie-Laure Durand a las edicions Olivétan.

dilluns, 9 de gener del 2012

Dimenge Epifanic

Lo dimenge d'Epifania, es la debuta de Carnaval a Cornonterral : penjan las pepetas sus l'ostal de la Comuna. I demoraràn quauques setmanas, fins al dimècres de las Cendres ont seràn cramadas aprèp lo jutjament de Palhassa.
Ièr, anèri doncas a Cornonterral per jogar de musica.
Las ostilitats començan lo dissabte : fargan las pepetas.
Lo dimenge, aprèp un brave dejunar (pas de detalhs), passejan las pepetas en musica pel vilatge : 
 Oè, auriái pogut far melhor coma fòto... o sabi :) 
Total respect sus la rolls que passeja las pepetas, soi fan :)
Se fa lo torn del vilatge en s'arrestant en cò d'amics ont l'apero espèra lo mond del passa-carrièra, mai que mai los musicaires. 
La musica? E ben, los instruments tradicionals : pifres, autbòis, tamborns lengadocians, e los instruments de la fanfara : trompetas, saxofòns, trombòns, clarigòlas e percussions de tota mena. La tòca es de far de musica e d'animar lo vilatge per mostrar las pepetas.
Mond al balcon o per carrièras, mas lo mond son mai que mai a esperar sus la plaça de l'ostal de la Comuna. Abans de las penjar las pepetas, las expausan. E cadun de far la fòto :
Coma siás un legeire aluserpit, as vist que sus una de las pepetas, sus lo Palhassa (l'autra de pepeta s'apèla Lo Blanc) es escrich "espinchaire". Lo Carnaval de Cornonterral, la lenga del país i es mai que presenta, podètz anar legir los noms donats a las pepetas dempuèi l'an pebre e veiretz que son totes en occitan.
A miègjorn, las pepetas son penjadas.
Es l'ora d'anar beure l'apero. 
Carnaval a començat.

RDV lo 11 de febrièr per tornar far lo torn del vilatge per lo fogasset :)

Vos podètz documentar sul Carnaval de Cornonterral en anant legir Pailhasses.com

diumenge, 8 de gener del 2012

Lectura autonenca : las cagaraulas sabon pas que son de cagaraulas

Lo libre, lo crompèri dins un supermercat espanhòl. 
I vas per crompar de turrón e de chorizo e, sens te'n mainar, vas dirèctament a la seccion libres, partida "bolsillo" perque es mens car, e començas d'agachar la molonada de noms que coneisses pas. Puèi legisses lo títol "Los caracoles no saben que son caracoles", l'agantas lo libre, lo metes dins la banasta e te'n vas crompar de Kas Naranja.
Lo Gentleman_de_las_vacanças a doblidat lo pan, mentre l'espèras dins son autò pas caufada, començas de legir :
"Me parece que voy a llegar tarde. Como siempre. Tengo que ir al tanatorio y no sé qué ponerme, no tengo ni idea de la ropa apropriada para ir a un lugar así. Me gustariá llamar a mi hermana para ver qué llevará ella.. No es la primera vez que nos presentamos en un sitio vestidas igual. Además, así le pregunto si prefiere que la recoja o mejor nos vemos directament allí.
Nunca sé como comportarme cuando hay muertos de por medio. Me refiero a cuando tengo que ir a un tanatorio, a un funeral o a un entierro. No sé de qué hablar con la gente, me parece que cualquier conversación es inapropiada, no sé si hay que mostrarse muy apenada ni tampoco si es bueno exagerar. Sobre todo si el muerto no es alguien muy cercano. Seguro que esto me pasa porque nunca se me ha muerto nadie a quien de verdad quería. Además, siempre me bloqueo cuando tengo que dar el pésame, no soy capaz de aprenderme ninguna de las frases hechas como "te acompaño en el sentimiento", "lo siento mucho", "no somos nadie" o "así es la vida". Me pongo muy nerviosa y me hago un lío. En el entierro de mi tío Vicente le di el pésame a mi tía diciéndole: "Siento tu sentimiento, porque la vida no es de nadie". A mi hermana, que estaba detrás, le entró un ataque de risa que no tardó en contagiarme y no pudimos parar hasta.... " 
Èri decebuda que lo Gentleman arribèsse amb sa bagueta jol braç que me calguèt daissar ma lectura.
Me tardava d'èsser sola dins mon lièch per lo poder legir aquel libre... E lo legiguèri fins a doas oras del matin... que las parpèlas i tenián pas pus... 
"Pasmens, t'agrada pas de legir de libres escriches per de femnas" çò ditz lo Gentleman que coneis mas preferéncias literàrias. E ben, veja, aqueste còp, soi fan fan fan.
Tot de long, l'istòria nos la conta Clara, 35 ans, separada del paire de sos dos dròlles e nos regalam de legir sa vidòta, un pauc trista... mas mai que mai que fa ben rire : 
"Salimos del coche y subimos. De nuevo la misma escena al cerrar la puerta. Miguel comenzó a besarme y sin parar de hacerlo me fue llevando hasta su habitación. Nos desnudamos con desorden y torpeza. Yo debería haberme quitado el vestido por abajo, pero decidí hacerlo por arriba y él tomó una decision equivocada al intentar quitarse los zapatos sin desabrocharse los cordones. Lo que hacen los nervios. De repente, yo tenía uno de mis brazos hacia arriba pegado a mi cabeza y el otro hacia abajo sin espacio para salir. Él daba saltitos a la pata coja sobre su pierna derecha mientras intentaba quitarse el zapato de la izquierda con los pantalones medio bajados. Finalment yo utilicé la fuerza para salir de aquel vestido y MIguel la inteligencia para sentarse a los pies de la cama y allí desabrocharse los cordones."
Es pas un libre intelligent, mas es plan escrich e ieu me congostèri de lo legir. E mai, de còps, alentissiái la lectura per saborejar d'unes passatges :) Me regalèri fins a la fin e foguèri ben trista d'arribar al punt final d'aqueste buf d'oxigèn.
Ne sortiretz pas mai intelligents, mas ne sortiretz de bona umor!

Los caracoles no saben que son caracoles, Nuria Roca, 2009

dissabte, 7 de gener del 2012

Umor setòri







Se siás ni francés ni del país e que l'as pas compresa la galejada, clica aquí e aquí
mas de tot biais, los catalans, comprenètz pas l'umor occitan.

divendres, 6 de gener del 2012

Epifanìo


M'agrado la fabo.


Contraròtle gayfriendly

Passar a la tresena persona que lo subjècte es una femna : " Coma dormissi pas, velhi. Despuèi que soi separat de Verò. Dins la jornada, al burèu, arribi a me'n sortir."

- Alara, cambiam lo pichòt nom tanben?
- Ben non, perqué? 
- A, ben... bon, ok.

Una me pausèt pas la question : de Verò passèt a Paul e punt. 
Cal pas desconar, òu.




dijous, 5 de gener del 2012

Cinèma de geeks

Un cort metratge plen de poesia e de geekitud :



dimarts, 3 de gener del 2012

Amor de luènh : trobar lèu e bon mercat

L'istòria se passa dins un vilatge lengadocian que l'apelarem PerquéPas.
Ma veitura es blocada per una autra autò, pòdi pas partir. 
Vau far un torn dins lo vilatge.
Lo vilatge? : una carrièra, tres pizzerias. 
E se manjavi una pizza? 
Dintri.
Comandi.
Arriba una tropelada de joves de PerquéPas.
Vau esperar defòra en daissar una aurelha dins la botiga per escotar las convèrsas... 

E ben, amic legeire, te vau dire un secrèt : lo jove lengadocian desobrat que va manjar una pizza lo dimècres de ser, sa matèria grisa es victima de la gravitat : es davalada. E li emplena los alibòfis.
E lo jove lengadocian desobrat que va manjar una pizza lo dimècres de ser, çò que l'interèssa dins la vida, es de cossí se los vuejar, los alibòfis. 

Lo jove lengadocian se sèga, tan coma vosautres, o benlèu mai, qu'es desobrat lo paure d'el. Mas la sèga, es ressèga. E, a la longa, aquò li provòca un penis elbow.

Alara, lo jove lengadocian desobrat que va manjar una pizza lo dimècres de ser viatja. 
Va "en Espanha". 

Extraches de convèrsa : 
- E ben o sabi ieu, faguèri l'armada just a costat, a Carca,  i anàvem cada dimenjada! (las distàncias comptan pas quand as los rostons confles)
- Quant te còsta una puta? (lo jove lengadocian desobrat i va pas per quatre camins quand vòl obténer una informacion)
- E ben, ja, as la dintrada, 5€.
- A oè, 5€ es pas car! (de dire en se gratant ont cal)
- Non, mas aquò's per dintrar, apuèi te la cal pagar la puta.
- M'an dich qu'aquò èra 70-80€.
- Pffff! T'o vau explicar ieu : te cal pagar lo lièch : 5€. Al P****, es 15€ perque es tot nòu. Mas al S*, es pas que 5€. Puèi, i cal pas anar al P***, es susvelhat ara. Vai al S*. La puta te dirà lo prètz quand montas. Es 40€, mas aquela radassa te dirà 60€ o 80€. 
- Oè, ben a aquel prètz, aimi melhor anar a la de la rota G****
- Vai-te far chucar per Cerièra tant que i siás! (vos parlarai de Cerièra un autre jorn)
- Es 40€. 20 per ela, 20 per lo patron (aquò s'apèla un macarèl, mas aviá pas son diccionari dels sinonims sus el). Mas te ditz 60€ o 80€ aital, se ganha 40€. Se pensa que li anam pagar la mesada, aquela chuca-vièch! Tu li dises : 40€. E s'ela acèpta pas, davalas e ne prenes una autra. Aquesta o aquela, rai, qué n'as a fotre, tu?

Lo diplomat en lupanar contunha e (m')acaba:
- E sequenon, as pas qué de far coma ieu. Fas un pichon a una femna, aital, bicas a gratis quand vòles!



diumenge, 1 de gener del 2012

Bona annada!





Bona annada plan granada e plan acompanhada per vosautres, legeires tant aimats. 

Vos desiri tot plen de capitadas e de bonur!


Per ieu, aquesta annada que comença serà l'annada del grand cambiament... o, se lo grand cambiament fracassa, serà l'annada de la granda depression. Mas coma fa ja plan dos ans que m'i rabali dins la loose, comprenes plan que m'agradariá plan que siaguèsse l'annada del grand cambiament.

Del còp, me'n vau lèu lèu a la glèisa far cremar un ciri per que tot aquò foncione.

Tu tanben, vai-te'n lèu lèu a la glèisa o demandar a ton Dieu a tu e mai que mai al Dieu del FMI que tot aquò foncione.

Ajuda-te e Dieu t'ajudarà que dison. Me sembla qu'ai fach çò que caliá ; ara, la pauma es pas mai dins mon camp. 
Inch Allah!