dimarts, 29 de setembre del 2015

Uèi de matin

Uèi de matin, dins lo tram, i aviá una parpalhòla.
Una parpalhòla, fin de setembre, aquò's pas plan sa sason.

L'agachèri un brieu.

S'èra enganada de temps.

Alatejava. 
Anava d'un endrech a l'autre. 

Cossí se deviá sentir aquela parpalhòla dins aquel tram ont pas res revèrta sa natura? 

Desvariada, passava dels sètis a las barras e totjorn s'anava ensucar contra lo vitre.

I voliá anar defòra. 
Benlèu que los vesiá los arbres.
Benlèu que la sentissiá la natura de l'autre costat. 

S'èra enganada d'espaci.

Puèi un tipe se levèt, l'agantèt lèu e de sas mans, li faguèt un cocon.
Sortiguèt lo tipe. 
E coma se de res non èra, dubriguèt las mans, l'agachèt solament pas quand s'envolèt la parpalhòla que veniá de desliurar.

Soi aquesta parpalhòla que s'engana de luòc e de temps. 




diumenge, 20 de setembre del 2015

Lo jorn que poguèri triplar la mesada


La setmana passada, per lo primièr còp de ma vida e per curiositat, anèri a un ipodròm. 
Arribèri que las corsas avián ja començat, aviái mancada la primièra de corsa. 
Mandèri la Yaya quèrre lo papièr que i meton tot çò que cal saber per jogar: lo nom del caval, son proprietari, son entrenaire, son menaire, son paire, sa maire,  quant de sòus a ganhat dins sa vida (i a de cavals qu'an ganhat mai de 300 000€ !!!) e sas resultas sus las sièis darrièras corsas.

E comencèri de jogar quin caval arribariá primièr. Ò, de riscas, ne prenguèri pas gaire, t'agachèri las darrièras resultas e joguèri lo qu'èra dins una dinamica bona e joguèri pas lo qu'aviá pas corregut dempuèi l'an passat, perque soi pas suicidària, òu.

Abans de començar la corsa, los cavals s'escaufan, fan de torns tranquillons e lo micro fa tindar una musica de film x e ditz "una minuta abans la debuta" "vint segondas abans la debuta" puèi totes los cavals se meton darrièr una auto e li corron darrièr. Al cap de sai pas quantes mètres, l'auto accelèra, se tira del mitan e es la debuta de la corsa. E es partit per tres minutas que lo temps se suspend, que lo mond agachan totes la pista, concentrats. 


Fan quauques torns e es passionant de veire coma corron los cavals. 
Lo public es pro tranquille levat pel darrièr torn, que tot s'i jòga, mai que mai los cent darrièrs mètres, que lo tipe qu'èra tot darrièr te pòt far una acceleracion de caluc, montar per l'exterior, passar tot lo mond e acabar primièr o segond jols crits isterics del public que i a jogat sa mesada. 
Nosautres eriam ben plaçats, eriam juste davant la linha d'arribada.

Alara, sabi qu'aquò's pas plan. Que lo tròt es una constrencha gròssa pel caval, que el, quand vòl anar lèu, galòpa, tròta pas. Sabi tanben, que o vegèri, que los cavalièrs tustan lo caval coma de sords per lo far accelerar a la fin... E lo caval acaba trempe coma una sopa de la susor e li cal un quart d'ora per tornar prene un buf regular. Aquò's pas polit polit.


De sièis corsas, trobèri cinc còps lo caval que faguèt primièr. 
De fach, entre la Yaya, la Marieta e ieu, trobèrem lo tierçat a cada còp. 
Per 1€ jogat, 108€ ganhats sus una de las corsas. Vos daissi comptar.
Jackpot ! 

Lo problèma es que joguèrem pas.
O faguèrem entre nosautres, perque èra plan mai risolièr d'o far "per de fals". 

Es aquò l'amistat, nos en chautam de l'argent, jogam pel plaser de jogar e passam una  bona tantossada.

dilluns, 14 de setembre del 2015

Lectura estivala (5) : Aurelian de Chaire A l'ombra d'un manguier (sus ma terrassa)



A l'ombra d'un manguièr es lo quasernet de viatge de l'Aurelian de Chaire partit sièis meses al Senegal, en Casamança, per sos estudis d'agronomia. Un vintenat de tèxtes, de fotografias, de poèmas, un lexic e d'autres documents sus la vida del Puls fan lo cinquantenat de paginas d'aqueste "libre". Meti "libre" que se presenta mai coma una revista que coma un libre, çò que me geinèt un pauc a la debuta que ieu aimi ben lo format libre, mas rai, al cap de quatre paginas, quitèri de romegar.
Lo viatge de l'Aurelian n'avètz segurament ausit parlar que faguèt una crida per un finançament participatiu que virèt un pauc pertot e que, plan urosament, capitèt (pas mercés a ieu qu'ai l'opcion Cabrespina sus mon compte bancari)
Sas cronicas, las aviá publicadas dins la Setmana e sul Jornalet mas ieu las aviái pas legidas que sabiái que ne fariá un libre, e tre que lo trobèri lo libre, e ben lo comprèri (10€, IEO-Vendémias, 2015).
E ben es ben agradiu de legir! Fa de ben un pauc d'exotisme e m'agradèt de descubrir un bocin de cultura africana. Lo tipe es pas Roland Pecout, aquò's segur, mas es de plan bon legir. Lo format "cronicas" t'ensuca pas, i a de fòtos, pòs agachar los imatges, totjorn en relacion amb las cronicas, pòs furnar dins lo libre, lo pòs legir abocinat, un bon biais de dintrar dins lo viatge d'Aurelian. Explica çò que vei, çò que viu, nos explica la vida d'aquel país de Senegal, la religion, la mangiscla, l'agricultura, la mondializacion. De racontes umans e tanben politics que te fan soscar sus çò qu'es un païsan.
Mercés a l'Aurelian ! 
Espèri que d'autres estudiants ne faràn de viatges per ne far de quasernets de viatge, es un chale de legir! 

Me disi que benlèu me caldriá botar a legir de literatura de viatge, me trachi qu'a despart de Portulan de Pecout, ai pas legit grand causa. Avètz de conselhs? 


Entrevista de l'autor Aurelian Chayre sus CFM Ràdio (rai, lo tipe parla mai que son convidat) e La Setmana
Per lo comandar, es aquí

dijous, 10 de setembre del 2015

Sovenir estival : passejada sus l'estanh

Lo Dorcàs me faguèt "anarem far un torn sus l'estanh e dormirem sai pas ont, vòles venir?". 
Te cresi que vòli venir! 
E me vaquí un dimars de tantossada a Bosigas per partir sai pas ont, amb sai pas qual, per sai pas quant de temps.
Arribèri que i aviá pas que lo Dorcàs sus Leon (non, es pas una posicion sexuala, Leon es lo nom de la barca).

Lo Dorcàs, entre autras causas, s'entrèva d'una associacion de velas latinas. Las velas latinas, aquò's las velas qu'avián los batèus per nòstre país : una vela triangulara sus una barca pas tròp bèla, un biais que se tròba de Catalonha a Itàlia, que lo mond fasián la pèsca amb aquò.

Lo Dorcàs me diguèt "montaràs sus l'Amitié amb lo Franqui e lo Pèire, son los dos  melhors de l'estanh." OK.
L'Amitié l'avètz sus la primièra fòto, vela plegada, e aquí dejós la vela desplegada (amb lo cuol de Franqui en prima)


Vaquí. Me n'anavi explorar lo mond sus un tròç de fusta de 7 mètres de long sus meme pas un mètre d'ample, amb dos tipes que los coneissiái ni d'Eva ni d'Adam e anaviam dormir sai pas ont, manjariam sai pas ont, sabiái solament pas ont poiriam cagar, mas fa pas res, qu'aviái l'autbòi amb ieu. E fai tirar Marius, vai-zi Franqui es bon!
E partiguèrem.
Vos cal saber que sus aquelas betas, i a pas de motor. I a una vela triangulara, doas remas e dependes de la natura e de tos braces (enfin, puslèu dels braces de Franqui e Pèire) per avançar. 
Aquò relisca sus l'aiga. Es suau.
As pas lo bruch del motor.

Mas n'as un autre de bruch: aquò cracineja. Tota aquela fusta de quora en quora cracineja, e fòrt. As l'impression que l'arbre a petat, que lo banc s'es escrancat, que lo fons s'es traucat, òc, tot a l'encòp!
"Èra normal aquel crac?
- Òc, es normal."
E lo Pèire de t'explicar lo foncionament d'aquelas betas. 
Lo cracinejar es normal, es la fusta que bolega.
Aprèp, t'explica qu'aquela beta, son biais de navegar melhor, es d'èsser clinada. Tu dises "a ok" per la forma sens tròp comprene çò que te ditz... mas agachatz: 


Vesètz coma es clinada aquela puta de barca? Es tan clinada qu'as l'impression que l'aiga va dintrar dedins. 
A un moment, aviái la man sus la partida jauna e puta bòrnia, l'aiga me toquèt ! Mas es NORMAL. Tot va plan.
Me ditz qu'aquela de beta, pòt pas cabussar, es tota de fusta, doncas cossí que siaga, acabarà jamai de la vida al fons de l'estanh. Me ditz tanben que cossí que siaga, cal pas jamai abandonar lo batèu. I a un problèma? Te cal demorar amb çò que te demòra de barca. Que cal pas partir e nadar fins a la riba, e mai semblèsse pròche, perque sas pas jamai, que que se i demòras arapat a ton tròç de fusta, t'arribarà pas res. As comprés?
E m'explica que quand la beta se clina coma aquò, l'aiga dintra per l'espaci entre la fusta, mas es normal, fa pas res. Un batèu, aquò pren totjorn l'aiga. 
Quand as comprés aquò, as comprés que t'arribarà pas res e que pòs anar fins a Nòva Zelanda amb l'Amitié E fai tirar Marius, vai-zi Franqui es bon!
Gracchus Babeuf davant nosautres

Los ostreicultors

Los òmes me daissèron menar! Èri uroooosa

Rocairòl, lo far entre Seta e Bosigas, ont anaviam passar la nuèch

Lo cuol de Pèire Seta 


Arribats a Rocairòl. Darrièr L'Amitié vesètz los tèrmes de Balaruc e Gardiòla. Agachatz-la la beta. Vos ramenta pas quicòm? 
E ben figuratz-vos qu'aquesta de barca e ben rescontrèt Vincent Van Gogh. E oè! 
Agachatz lo dessenh sus la còca davant. E agachatz lo tablèu de Vincent :

E òc, l'Amitié es una beta VIP !



Rocairòl i pòs anar qu'en batèu. Es entre Seta e Bosigas, al mitan de l'aiga. Nos trobèrem un vintenat per sopar. Mas pas que uèch cabordasses i demorèrem per dormir. 
Èsser alai es ben estranh. Siás ben isolat del mond, l'accès es en batèu, pòs cridar t'ausiràn pas, pòs pas partir que te negariás de tant que caldriá nedar, siás coma Robinson sus son iscla.
Enfin una iscla que i as tota la pollucion sonòra e visuala de Las Vegas : 

Ieu dormiguèri pas pel sòl de Rocairòl qu'aviái pas de matalàs, dormiguèri sul pont de Leon, e sens saca de dormir, que l'aviái oblidada. E a mièjanuèch-una ora, comencèri d'aver bravament freg, que l'umiditat me tombèt sul nas, e coma cal. Sortiguèri de ma saca d'esquina las bralhas longas, lo tricòt, las caucetas e esperèri lo solelh.
Çò que fa que l'endeman de matin, a 6h30, quand me lèveri, semblavi a aquò: 
Un mite s'escranca, o sabi. 
Mas èri sus una iscla desèrta que los sèt autres dormissián encara, aquò compta pas!

Lo matin, lo Dorcàs me portèt lo Midi Libre e partiguèri amb Leon e tota la còla a Bosigas per prene l'aperitiu. Dintrèrem dins lo pòrt que jogavi Se Canta quilhada davant, jols aplaudiments de la toristalha.



La data sus l'agenda es reservada: anarai jogar d'autbòi a Bosigas per la Sant-Pèire,la fèsta das pescaires e das marins. Venètz?



Granmercegi per aquela aventura lo Dorcàs que m'i a convidada, lo Franqui e lo Pèire que foguèron d'iniciators de tria, la Patricia per la generositat, lo Bruno per la poesia, lo collagista per l'umor, lo Iop de m'aver prestat sas sabatas per anar dins l'aiga, 7chiffres per sa disponibilitat e la super passejada dins son batèu jaune e ròse e totes los autres per la bona umor :) 
Tornam començar quand volètz! 


Se ne volètz saber mai sus las velas latinas, anatz sul pòrt a Bosigas e se vesètz un mostachut vestit de blau, li fasètz "òu, siás tu lo Dorcàs" e vos dirà la rèsta. 

- Agachatz aqueste blòg i trobaretz tot lo vocabulari, un pauc d'istòria, de causas intelligentas. 
- Se la causa vos apassiona e ne volètz saber mai, podètz crompar lo libre Voiles latines publicat per Chasse Marée


De velas latinas, ne vos parlèri un pauc ja  en abrial de 2014 e en octòbre de 2010

dimecres, 9 de setembre del 2015

Lectura estivala (4) : Josep Kessel - Les mains du miracle

Es la Pomponeta que me'n parlèt d'aqueste libre (e ne profièchi per ne la granmercejar!)

Kessel i conta l'istòria totalament subrerealista mas completament vertadièra del metge Felix Kerstern, que, per l'asard tibetan, venguèt lo metge de Himmler himself. Fa de massatges tibetans lo tipe, aqueles que te tròban los nèrvis e que te fan de ben. Himmler patís tant e mai dels budèls, cap metge a capitat de li far de ben. Levat Kersten. E Kersten se tròba estacat a la vida de Himmler e va profechar de son poder curatiu per i demandar un molon de favors al cap dels SS. Sauvarà aital de milierats e de milierats de vidas al long de la 2nda Guèrra Mondiala e va mai que mai capitar que faguèsson pas petar los camps de concentracion amb los presonièrs dedins.
Lo libre, lo comencèri e lo daissèri pas, una tantossada. 400 paginas que van d'orrors en suspresas en intelligéncia del Kersten. Ne sortissèm sens i creire tot en i cresent completament, coma a cada còp que nos contan l'istòria del nazisme. 
Kersten viu amb de mond que son calucs mas que tenon Euròpa e capita d'i perdre pas son umanitat. Quand a Himmler dins las mans, capita de lo tòrcer, capita de lo far tornar a un bocin d'umanitat, capita en tot cas d'evitar d'unas orrors.
Çò mai estonant dins aquesta istòria, es que Kersten, n'avèm pas jamai ausit parlar.




Emission amb lectura sus France Inter: 

    


dimarts, 8 de setembre del 2015

Sovenirs estivals

En cercar quicòm mai, tombèri sus aqueste pòst que data de tres ans :
http://melanizetofre.blogspot.fr/2012/10/crenti-pas-degun.html
e me trachi qu'aqueste estiu, son los meteisses amics qu'ai passat de temps amb eles.

Esmoguda.

dilluns, 7 de setembre del 2015

Sovenir estival : sovenir musical


Anèri a quauques concèrts pendent l'estiu e aquò fa totjorn de ben. 
Abans de me tornar metre al trabalh, me faguèri una dimenjada tota musicala.

Lo divendres de ser, L'Art à Tatouille
Los aviái pas vistes dempuèi l'an pebre e me regalèri. Aquò agrada a tot lo mond : i a de son electro, de paraulas, d'umor, de vam, de bassas e de melodias, una formula plena de succès!


En mai d'aquò, coma èri amorosa de Roland Ramade quand èri pichòta (o vos diguèri en 2010, remember!) e ben èri ben contenta de l'escotar cantar. En mai d'aquò, cantèt un parelh de cançons de Regg'lyss! Emocion! Èri la sola de conéisser las paraulas de Vive les Gestes, son incultes lo mond.

Lo dissabte de ser, anèri al Domeni d'O a la capitala per una nuèch Klezmer. Lo Domeni d'O es proprietat del conselh general e i fan de cultura: teatre, musica, circ, la programacion es, en règla generala, plan bona, un pauc tròp telerama spirit per ieu, rai. E cada estiu, organizan las "nuèches d'o" que son tematicas. Vos expliqui. Lo domeni d'O es bèl e i a mai d'un espaci: i a un teatre, un amfiteatre en plen èr, un tibanèl bèl e mai que mai un pargue grand que vos i podètz anar passejar se volètz. Primièr, dins la pineda, i a de taulas per manjar, te pòrtas ton recapte, e a 20h, lo primièr concèrt comença. 
Ieu i anèri amb La Jefa e Pomponeta, es pas perque demoram pas mai ensem que sèm pas amigas. Pomponeta aviá facha una quicha. Mangèrem la quicha e a 20h comencèt lo concèrt de l'Amsterdam Klezmer Band qu'aviái ja vist a Manresa e que me fasiá lingueta de los tornar veire. Musica festiva, plena de vam, plena de ritme, de jòia e d'estrambòrd.
A 21h30, cap a l'amfiteatre per veire un film Moi Abraham Toi Ivan, o Toi Ivan moi Abraham, enfin una istòria de Tu ieu Ivan Abraham. Un film en negre e blanc que m'i faguèri cagar grèu grèu grèu tota la primièra mitat. Agachavi de quora en quora la Jefa que semblava de se far cagar tan coma ieu. Pomponeta ela, entre la Jefa e ieu, èra pivelada per l'ecran. Ieu bufavi tant e mai, en mai d'aquò, eriam mal assetadas e en mai d'aquò pudissiá a formatge de cabra aquel film, que de la banasta del recapte, segon lo vent, montava l'embocan.
Malgrat mon quota d'insuportabilitat lèu despassat, saludèri la qualitat de la fotografia e de la realizacion del film. Puèi, m'emmerdèri un pauc mens. Puèi, mèrda, èra una nuèch klezmer e n'i aviá pas una nòta de klezmer dins aquel film. Quina engana! Aurián melhor fach de programar Tren de Vida. Enfin, foguèri ben contenta de veire arribar lo generic de fin.
Lo problèma ven de la programacion, sortissiam d'un concèrt estrambordant per arribar a un film lent, lo contrastre èra tròp violent per poder apreciar a sa justa valor Moi Ivan toi Abraham
A 23h30, anèrem jos lo tibanèl escotar Minimal Klezmer Trio un grop completament descabestrat que nos i carrèrem. Mon sol regret es qu'aguèsson parlat anglés. Aquò m'emmèrda que d'Italians venguèsson parlar anglés a Montpelhièr... 

E lo dimenge, anèri a Seta, qu'èra la Sant Loís, granda fèsta, dins un pichon bar dins un barri popular, pas gaire luènh de la fola del canal mas sens toristalha ni joinessa bandada, per escotar Les Supers Belles. Un concèrt qu'amb la Jefa e Pomponeta doblidarem pas. Espèri que seràn programadas dins tot plen de salas e que las poirai tornar veire plan lèu. Quina energia, quin umor, quin gaubi !


E vos pòdi dire que lo diluns de matin, aviái pas enveja de trabalhar...

dissabte, 5 de setembre del 2015

La vidèo de Rémi Gaillard

A que fa de ben la darrièra vidèo de Rémi Gaillard !
Se l'avètz pas vista, aquí l'avètz :



Soi pas d'acòrdi amb l'argument, sus la supression de las regions, eça. Mas la vidèo m'esmòu.
Rémi Gaillard a fach lo torn de Lengadòc-Rosselhon e a capitat a cada còp de far dançar de mond. E ne sortís una vidèo plena de vida, d'energia e de bonur ont vesèm de mond que sautan, dançan e bracejan just pel plaser de far los colhons davant un païsatge. Totes participan a un projècte individual, lo projècte creatiu de Rémi Gaillard, e a un projècte collectiu, aquesta vidèo seriá pas estada possibla sens la participacion de desenats de personas volontàrias e los internautas son a la far seuna.

La musica, la coneissiái, es la dels collègas de Goulamas'K, e avèm una vidèo partatjada mai de 10 000 còps en mens dos jorns amb una musica e de paraulas en occitan, s'es pas de socializacion aquò, me fau capelan.

Ieu me'n lassi pas d'aquesta vidèo, me fa de ben al moral, e , coma eles, ai enveja de sautar pertot en rire.

Ai enveja de granmercejar Remi Gaillard per aquò. Per nos far rire. Per nos donar de bona umor. Per mostrar aqueles païsatges. Per crear aquí e n'aver un resson internacional.

Es un tipe que me fa rire dempuèi la debuta, emai siaguèsse de còps que i a un umor un pauc de marrit gost per d'unes... Lo tipe traça son camin, seguís sa dralha, en demorar luènh dels mèdias, pièger, lor pissa al cuol. Soi convençuda tanben qu'es un tipe plen de sensibilitat, vos remandi per aquò a sa video Dog (que seriá daumatge de ne reténer que lo costat lebretaire!).
Rémi Gaillard, lo tipe que me suspren de vidèos en vidèos, que me fa rire, soscar, plorar. 
Soi fan.

divendres, 4 de setembre del 2015

Lectura estivala (3) : Jòrdi Peladan - Merièm o la botelha dins la sabla


Lo Jòrdi Peladan, ne vos parlèri ja, e languissiái de lo legir son darrièr libre. 
Es publicat en cò de l'IEO Edicions e coma es publicat en cò de l'IEO Edicions, i a una colha : La botelha dins la sabla sus la cubèrta e Merièm o la botelha dins la sabla al dintre del libre. Rayez le titre inutile Tout va très bien Madame la Marquise
Merièm o la botelha dins la sabla es un libre de bon legir per l'estiu mas me sembla mai un roman joinessa qu'un roman per adultes. 
Comença amb una còla d'adolescents nimesencs que van a la plaja. I trobaràn una botelha amb lo messatge de Merièm que crida que l'ajudèsson. 
Es un roman politicament coma cal : los adolescents son de totas las colors e dins totas las situacions familhalas possiblas, denóncia l'esclavagisme modèrne, l'immigracion illegala plena de patiment, parla de l'istòria actuala amb la Prima araba. Es un roman d'uèi plan escrich que fa pas modèrn per faire modèrn, tot sona ben just. 

Quand lo veirai lo Peladan, li dirai: amb aqueste libre e amb aqueles personatges, ten un concèpte, ten una seria ! Sa còla d'adolescents de son libre, e ben me fan pensar al Club des Cinq : una còla d'amics que s'organizan solets per sauvar lo mond, un pauc irreal mas totalament realista, e aquò marcha.
Lo libre es pas espés, fa pas cent paginas e francament, marcariá ben sus la laissa "joinessa", de romans per los preadolescents. E, coma de costuma, la lenga es bona e de bon legir. 

Un Club des Cinq occitan, l'idèa es bona, non? 
De fach, mancam de personatges recurrents dins la literatura occitana. A despart dels comissaris de Vernet e Ganhaire, ne vesi pas. Se pensatz a quicòm, digatz-m'o :)





dijous, 3 de setembre del 2015

Sovenir estival, sovenir musical : Es tibada

N'aviái ja vist un bocin  a la sortida de residéncia e a Rodés lo vegèri en entièr l'espectacle e m'arregalèri de la debuta a la fin. 

Chronos es un cine-concert. Lo grop Asuèlh jòga de musica sus d'imatges seleccionats, montats, trabalhats, que lo Cans filmèt dins las annadas 50 a l'entorn de Besièrs ( e los films los podètz consultar al cirdòc )
Los imatges son interessants, muts, nos mòstran un biais de viure qu'es pas mai,  de caras risentas, de còsses qu'an patit, de gèstes de la vida vidanta, tot lo vilatge es dins la bóstia, los pichonets, los vielhasses, los trabalhaires, los païsans, los obrièrs, totes. Los an seleccionats los imatges per ne far un ensem coerent, los an trabalhats, que lo Cans èra un fotograf e far de films èra pas son mestièr, e al prètz de la pelicula a l'epòca, comprenèm que cada persona, la filma pas que 3 segondas.
Asuèlh es un grop de musicaires de tria e l'orquèstra sap acompanhar la musica. 
Agacham l'ecran, escotam la musica e doblidam sul pic que son doas causas distintas. 
Es un espectacle fin e sensible. 
De mancar pas. 




Chronos from dètz on Vimeo.

dimecres, 2 de setembre del 2015

Sovenir estival : Pirenèus





Oè, ai una amiga que carga las caucetas dins las sandalas quand anam en escorreguda de matin. 
L'aimi malgrat aquò. 
Es dire se l'aimi.

Mas digatz-li qu'aquò se fa pas. 

Mas lo marrit gost catalan, benlèu que podèm pas luchar ;)

dimarts, 1 de setembre del 2015

Lectura estivala (2) : Chamin de Copagòrja de Joan Ganhaire



Lo darrièr Ganhaire es la lectura estivala que i pòs pas copar ! (a a a!)
Qué vos dire a despart qu'es totjorn un chale de lo legir, que quand acabas lo libre siás decebuda perque sabes que te cal esperar un an de mai per ne legir un autre. 
Poiriái èsser puta e lo vos espoilar, mas soi pas puta. 
I traparetz los personatges costumièrs, l'escritura costumièra, lo chale costumièr. 
Aquò se dubrís sus un tipe que sortís de preson e que tòrna dins son país, a son ostal, e comprenèm que lo tipe a fach d'annadas de preson per un crimi qu'aviá pas comés pecaire... Al cap de doas paginas, t'acròcas al libre e lo daissas pas fins a la fin. Coma de costuma ;)
Urosament que los legissi pendent l'estiu los libres de Ganhaire, sequenon me caldriá marcar dins l'agenda mièja-jornada per los legir de tira :)