diumenge, 29 d’octubre del 2017

Tacatica ferroviària



S'assetar a costat d'un papet e lofar en se disent que lo mond acusaràn lo papet, seriá pas un pauc puta? 

De còps, ai vergonha, mas urosament, aquò me dura pas. 

divendres, 27 d’octubre del 2017

Idòla

Soi fan fan fan









Soi fan fan fan, es geniala, me fa pissar de rire ! 

dimecres, 25 d’octubre del 2017

Purgatòri ferroviari

Los uèlhs clucats, ausissi lo jornal.
Lo papièr cracineja.
Es a lo plegar per poder legir.
Ausissi lo reliscar teune de sos dets sul papièr.
Ausissi lo fretar de sa vèsta contra lo papièr.
Ausissi son agach sus las linhas de Libé.
Profièchi d’aquesta intimitat sonòra amb Gomina que s’es assetat juste darrièr.
L’ai pas vist, mas sabi qu’es el. Al biais que lo plega son jornal. A la rapiditat que las vira las paginas.

Los uèlhs clucats, profièchi de nòstra intimitat, que o sap solament pas el que lo partatjam pas aquel moment.

Puèi, lo cracinejar del papièr es cubèrt per una convèrsa.
Arriba un conàs que s’asseta davant ieu. Es a parlar al telefòn a 7h15 del matin dins lo tren, es a far sos negòcis, es a parlar amb sa secretària o sa sòcia, Liliana, salòpa, perqué as respondut?, dins lo tren, al cap del tren, dins lo canton tranquillon ont lo mond i venon dormir, respecta pas res aquela putarassa. Li fau mon agach negre que pòt pas veire. A la caraca, te lo maudissi, invòqui totes los mals e totes los diables, que lo tròn de dieu lo cure, que lo cuol li pete, que la puta ronha lo rosegue. Que crèbe !!!


dimarts, 24 d’octubre del 2017

10000 passes a Morjon (Cantal)

 Amb Mar e Montanha, anèrem jogar a la fièira de la castanha que fa quasi trenta ans que la fan aquela fièira. Lo país es plan polit. Aquí quauques fòtos ! 



Ensenha del bochièr.



 Panèu a la Maison de la Châtaigne ont l'occitan, o vesètz, es plan valorizat.

 Vacas de Salers <3 i="" nbsp="">
Aviái pas mon autbòi quand las anèri veire, pecat, que m'agrada de jogar d'autbòi a las vacas.


















Sabián viure lo mond : lo banc, al solelh, a l'abric del vent e davant lo païsatge, 
i auriái poscut passar la dimenjada! 




A costat d'un vilatge vesin, pròche de Calvinet, aqueste polit ostal estonant qu'es arredondit : 
es juste pila en fàcia del castèl de Lamothe: 
Ieu disiái qu'èra l'ostal de la mestressa del castelan, que l'arredondit, aquò's un pauc coma de braces que t'aculhisson. 
Mas internet te fa petar romantisme e imaginacion. Segon un parelh de sits que se devon copiars uns als autres, aquò èra lo granièr del castèl. 

Pfff! 

Quand serai rica, lo cromparai, l'adobarai e ne farai ma garçonièra.

dissabte, 21 d’octubre del 2017

Espital episòdi 2


Lo mètge me conselhèt d'anar veire un psicològa.


E ben al prètz d'una consultacion de la psicològa, l'anarà veire sa mameta, òu.

Es pres en carga. Tòrni dire: es pres en carga. 
De qué? Es a gratis? 
Ben ok, zo, fai tirar, i anam!

Ieu fau coma los vièlhs : 
Es a gratis? Zo, i anam! 
Es a gratis? Pren-ne cinc! 
Nos agrada pas? Fa pas res, es a gratis! 
N'avèm pas de besonh? Fa pas res, es a gratis, ne farem ben quicòm ! 


Doncas, la psicològa, li telefonèri, èra doblament a gratis qu'ai un forfach ilimitat. 
Per prene rendètz-vos. 

Me respondèt una secretària de la votz jove e cagòla. 

Aquò èra pas la secretària. Èra la psicològa. 
Aquí lo seriós de la causa ne prenguèt un còp.
M'anavi far psicologar lo cap e los budèls per una cagòla en balarina, una franja pels uèlhs, un leggin leopard e una saca en bandolièra!
Ai de principis ieu, e aquò, o podiái pas tolerar. Pas las balarinas, pas lo leggin, pas la saca per me sondar al mai dintre. Non pas! 

Vertat, mas, es a gratis.
Rai. 
Preni rendètz-vos.

E fau coma los vièlhs : 
"- Es ben a gratis?" 
que se caldriá pas trapar amb una factura de reglar a la fin, un pauc coma lo mecanician que te repara quicòm que li aviás pas demandat. Perque l'espital, es un pauc coma lo garatge, i coneisses pas res, mas i pòs pas escapar e sas pas jamai quina factura te tombarà pel suc. 

Las doas setmanas entre ma telefonada e lo rendètz-vos, i pensèri tant e mai qu'aviái una psicològa cagòla a balarinas que pudís dels pès. Mas i vau quand meme, qu'es a gratis. Coma los autres mètges e coma la rèsta de la vida, m'agrada mai quand es un mascle, e del còp m'auriá mai agradat un psicològ. Auriam pogut far un transfert de sai pas qué e bicar. Manca d'astre, çò qu'es a gratis, es amb una femna. Rai, es a gratis.

Jorn J.
Ai rendètz-vos a 15h15, arribi al secretariat a 15h14. 
- Ai rendètz amb Dòna ...
Mèrda, ai oblidat son nom. 
Girgonegi un nom qu'acaba en -és, s'apèla Martinez o Rodriguez o sai pas qué de sai pas ont. 
- Esperatz-la dins la sala d'espèra, vos va venir quèrre. 
Rai, soi arribada lèu per pas èsser tardièra, mas de sala d'espèra, n'ai pas vista. 
- Ont es? 
- Aquí davant.
- Los tres sètis aquí? 
- Òc, es aquò.
OK. Doncas aquò s'apèla un corredor d'espèra. 


Del temps qu'espèri dins mon corredor d'espèra, agachi lo radiator qu'a mai de tudèls que de radiator e risi. 
Un metge grand e polit passa.
Legissi lo nom dels servicis d'aqueste estanci, son totes espaurugants. Aquò parla de budèls, de càncers, de salopariás que te fan venir lo racavòmit. Me demandi s'es una tecnica per far fugir lo mond e los empachar de venir profechar de la psicològa a gratis. 

E aquí l'imagini ma psicològa, es a mand d'arribar e cal totjorn imaginar lo scenari, tecnica de subrevida.
E me meti un desfís : se carga de balarinas, i vau pas dins son cabinet. Non, non, non, nani, nani, nani, vau pas parlar a de balarinas que pudisson.
E me la fau ja la replica, simpla e eficaça : "- Dòna Zetofrè? - Non, non!" e me lèvi e me tiri d'aquí lèu fach.

Ahahaha, mon plan es   p e r f i è c h. 

I anarai pas a la psicagòla! 






dimarts, 17 d’octubre del 2017

Ai tastat... lo chocolat negre 100%

E ben o vos disi ieu, çò bon dins lo chocolat negre qu'aviái costuma de manjar, aquò èra las avelanas, aquò èra lo gengibre, aquò èra las granas de sesam e de quinoa, aquò èra las ametlas.

Que, o vos disi ieu, lo chocolat negre a 100% es tant amar qu'as l'impression de t'engolir l'amarum del mond tot. 

Ai ben ensajat d'abastardir mon chocolat negre 100% en cruscant un bocin de gengibre... aquò m'enfuoquèt la maissa! Lo sesam e la quinoa, es tròp pichonèl mon paure, se pòt pas cruscar dedins! Ne manjar amb d'avelanas, mas n'as vist lo prètz de las avelanas? 

O vos disi ieu, çò bon dins lo chocolat negre qu'aviái costuma de manjar, aquò èra la puta de sucre que i aviá dedins.

dimecres, 4 d’octubre del 2017

Espital episòdi 1

Amb l'atge, comenci de costar a la securitat sociala tot çò que li aviái pas costat en trenta-sièis ans. 
I a plan sièis meses d'aquò, mon-generalista-que-sembla-GeorgesClooney me mandèt en cò d'un especialista que l'apelarem Doctor Blanc, que lo primièr rendètz-vos foguèt dijòus passat. Oè, i a sièis meses d'espèra, es coma aquò, sèm pas a l'esteticiana o al perruquièr, quand es urgent, as sièis meses d'espèra. Desert medical, securitat sociala que partís en colha, numerus clausus, patin cofin. 

Dijòus passat, bombi sus l'autorota per pas arribar tardièra a l'espital de Besièrs ont foti los pès pel primièr còp de ma paura vida. E pas lo darrièr! Qu'ai l'agenda plena de rendètz-vos medicals. Me vau far paupejar tant e mai. Quin chale! 
E al servici public, perque avèm de principis.

Arribi justassa. A manca cinc pausi lo cuol sus la cadièra de la secretària. Aviái oblidat la mitat dels papièrs, que l'ai pas encara pres lo plec de recaptar mon "dorsièr medical". Mas aquò vendrà.

Doctor Blanc me ven quèrre dins la sala d'espèra "jauna". Oè, i a doas salas d'espèra, una jauna e una blua. An pas res comprés, las colors de Besièrs son roge e blau, mas rai. 

Lo tipe s'asseta. 
M'asseti.
Bon Dieu qu'es tristàs pecaire. 
Es un tipe magre, pòt aver 35 ans coma 55, amb de lunetas, e d'uèlhs blaus e un polo-camisa blau tanben, per anar amb sos uèlhs. Benlèu es sa femna que li a crompat. Verifiqui se pòrta un anèl.
Es aimable mas soritz pas gaire. 
Charram, me pausa de questions, li respondi. 
Apreni qu'es un ancian escolan de l'Ives Roqueta. Ò fant de lop ! Li sortissi L'ordinari del Monde qu'ai dins la saca.
Aver agut Roqueta o Roanet coma ensenhaire es una pròva de puretat besierenca, o vos disi. D'alhors, soi a me crear una mitologia besierenca ont me vau inventar una adolescéncia besierenca ont auriái agut Roqueta e Roanet coma pròf. Bon ai pas acabat de me montar lo film per far la messorga mai gròssa de la vila, mas i trabalhi.

Es d'un pessimisme negre sus l'anar de ma vida. Bon, el apèla aquò "experiéncia" e "estadisticas" mas que i a "d'excepcions".
Me prepausa de solucions presas en carga per la secu, "òc, òc, òc" li fau en picant de las mans e en sautant sus ma cadièra (òc, exagèri, aquò s'apèla una iperbòla, es coma lo super bowl, mas sens balon). 
Me fa tota una tièra de recomandacions longas coma un jorn sens internet. 
Me conselha d'anar veire un molon de mètges especialistas de sai pas qué, que aprèp, l'endeman de matin passèri mon temps a emplenar l'agenda per de rendètz-vos medicals. La bona nòva es que vau mancar l'escòla tot plen de còps.

E me dona rendètz-vos per dins sièis meses (comprene : sortisses e te prenes lo rendètz-vos a la secretària sulpic right now sens esperar). 

Fins aquí, tot anava plan. 

E uèi, dins la bóstia de las letras, te trapi una letra amb l'en-tèsta de l'espital. A ben mèrda, i auriá una factura qu'auriái pas reglada? Se poiriá ben, que paguèri pas res. Amb ma carta vèrda carta vitala ara, i a un molon de causas que pagui pas mai. 

E ben non, aquò èra una letra longassa del Doctor Blanc a Georges Clooney per li balançar tot çò que nos eriam contats.

Comença per "ai fach coneissença de vòstra simpatica pacienta". Ten, aquò comença plan. 
Puèi d'ont mai legissiái, d'ont mai èri a legir lo butletin del collègi :"a consciéncia de sas flaquesas mas fa d'esfòrces", " a ja plan progressat", "deu contunhar coma aquò", "seguís los conselhs", "deu far sas pròvas dins los sièis meses". 

Mas n'ai pas la costuma ieu de legir aquò! que mos buletins a ieu, i aviá totjorn de marcat "fòrt plan", "excellent", "quin plaser". 


E ben, monde, uèi, èri dins la pèl d'un escolan mejan qu'a de dificultats.ç

E ben, pauròts, aquò fa pas rire.

Mas coma totes los escolans mejans, vau contunhar los esfòrces per far mas pròvas e aver un butletin melhor dins dos trimèstres. 

Lo problèma, es que coma soi ensenhaira, o sabi ieu que l'escolan mejan capita pas jamai de devenir un escolan excellent. 
E puèi coma anciana escolana excellenta, o sabi ieu qu'es una casta que i pòdes pas montar quand siás dins la casta mejana. Ne pòdes davalar de la casta excellenta, mas i pòdes pas montar, es aital, es una lei de vida.
Dura lex, sed lex! 

Bon ben fin finala, semblariá que lo Doctor Blanc m'aguèsse contaminada amb son pessimisme. 

Pasmens, ieu l'aviái contaminat amb mon optimisme que, quand sortiguèri, sorisiá.