dimecres, 29 de febrer del 2012

29 de febrièr

Uèi, es un jorn qu'existís pas que cada quatre ans.
Sabi pas quin país suprimiguèt lo 30 de decembre de 2011 per cambiar de fus orari.
Mila dieus de mila dieus, los tipes an suprimit un jorn e pas degun brama?
Tot aquò per èsser los primièrs al rubgí a festejar lo cap d'an.

E ben ieu, tot aquò me tafura. 

E se tombi dins una falha espacio-temporala, cossí farem?



dimarts, 28 de febrer del 2012

Lectura ivernenca : un extrach per se caufar un pauc

"Lo jovent d'un braç l'encenturèt tre que sa man liura cercava son camin e calinhava los botelhs manits, los ginolhs ossoses, las cuèissas magras. Cerquèt lo ventre e la mata sedosa e dejós la mata dintre las cuèissas los dets limpèron dins una gardonada de licor pegosa, cauda e regolosa coma de mèu. Lo Marcèl n'èra tibat com'un boscàs e sas bralhas lo sarravan talament qu'aquò n'èra dolentós. Alavetz, se levèt e dins mens de temps que ne'n cal per o dire foguèt nus coma un vèrme. Son vièch èra coma un arquet, la poncha li tocava l'emboniga. Tornar assetat se meteguèt a léser de calinhejar, de catonejar, d'amanhagar, de chaspar, de chupar aquela arencada rossèla que lo fasiá flambejar per lo fachin de son agach de victima, per lo sorceletge de son perfum, de son biais de son tremolament. Lo Marcèl se seriá negat dins la nèbla de sos uèlhs, dins lo rag de sos regolaments. Dos còps ja aviá rajat lo semen de sa carn e aquò li pegava la borra de son ventre e dintre sas cuèissas. Èra baug de margal ; ensagèt de despolhar la Margarida de sos vestits ; s'embarguèt dins tot'aquelas fatas ; se laguièt ; ne'n destripèt. Quora tota sa carn foguèt a la lutz l'acatèt amb son còs, l'aganissiá de potons, de sosselagas e picava a la pòrta tant que podiá. D'alen, puèi mai fòrt, puèi de totas sas regdas, ensajava de far limpar lo peis dins la bauma, mas bernica! Bufava, susva, se desratelava, se desruscava lo vièch. Ni mai per aquela l'entrada demorava tampada. Perdeguèt un autre gisclet de rag ; èra crebat tre que la Margarida mocigava los linçòls per pas badar. S'alonguèt costat ela, rajolant de susor, pegós d'espèrme e d'òli de pas. Demorèt quauques temps apasimat a ensajar de trobar sas fòrças. N'aviá vergonha de son escach, tanben tornèt tafurar aquela carn cauda e pulsejanta. Doçament sa boca fasiá limpar de garbas de paraulas gentas e agradivas dins l'ausidor de la Margaruda que se meteguèt de rofinar. Alara se tibèt mai maugrat la dolor e zo mai se meteguèt de picar. Li semblava que la poncha de son vièch cabussava dins un bartàs d'avaus. E puèi i aguèt coma una alandada. Balhèt un còp de rens e se trobèt dins l'ostal."
Joan Guers, Gardonadas, Librairie Occitane Salindres, 1985

dilluns, 27 de febrer del 2012

Lectura ivernenca : Treparàs pas mon semenat!

Recebi de repotegadas del mond : "parlas pas que de libres pas occitans, nosautres, nos en cagam de tas lecturas en catalan o en franchimand, perqué legisses pas en occitan?" 
Primièr de tot, legissi en occitan, pas cap de dobtes aquí dessús.
Mas ensagi d'aver un equilibri e de legir en catalan, en francés, en occitan e en espanhòl (e compti pas encara lo portugués que comença de prene de plaça!), es pas aisit de capitar l'egalitat per de rasons financièras e practicas.

Vertat, parli pas pro de mas lecturas en occitan. 
Perqué? 
1- quand legissi quicòm que m'agrada pas, ne parli pas aquí. De còps que i a, aquò m'escapa, mas aimi melhor m'abstenir. Mas aquò vòl pas dire que se ne parli pas, es que m'agrada pas.
2- ai una vida en defòra del blòg, ai legit tot plen de causas que m'agradèron (en occitan, mas pas sonque), mas aguèri pas lo temps de ne parlar sul blòg, e quand la lectura data tròp e ben me disi "pfff, tròp longtemps" e ne parli pas.
3- de còps que i a, vòli escriure quicòm de colhut, mas per manca de temps, o fau pas.
4- de còps que i a, sabi pas qué dire a despart "cool, m'agradèt, lo deuriatz legir".
Ben uèi, vos vau parlar d'un libre que fa partida de la quatrena categoria : Treparàs pas mon semenat! de Jòrdi Peladan publicat per l'IEO en 2009 a l'epòca que publicava sa plega annadièra de quatre libres. Es la Bèstia dau Gavaudan que me lo conselhèt e ieu la Bèstia dau Gavaudan, l'escoti, es cagant amb sas tissas, rai, mas l'escoti.
Aquel libre, quand sortiguèt, aviái pas enveja de lo legir : lo títol m'agradava pas, la cubèrta tanpauc. Mas coma la Bèstia l'escoti, e ben lo legiguèri en me dire se t'agrada pas, lo legiràs pas. E ben me regalèri de la primièra pagina a la darrièra! Es un policièr plan escrich, dins un occitan chucós e fa rire. De Jòrdi Peladan, legiguèri Rachid de la Cevena, e ben Treparàs pas mon semenat! es plan melhor, o vos disi!!!

Còsta 12,50€, lo podètz crompar en cò d'IDECO,  lo podètz manlevar al CIRDÒC o dins una autra bibliotèca digna d'aquel nom. 
Ieu, es la Jefa que me lo prestèt :)))

diumenge, 26 de febrer del 2012

del retorn dels pichons plasers de la vida vidanta...

"Las ustras petan".
Far rire un òme.
L'escotar te far una leiçon d'istòria e de geologia sus l'estanh.
Se regalar.
Aver enveja de li parlar mai.
Partir perque cal partir. 
Se dire qu'èra plan.
Esperar la prima.

Lectura ivernenca : Lo Blòc

Lectura ivernenca e plan freja...
Le Bloc de Jérôme Leroy es mon amic virtual que me'n faguèt present en me dire "es tan plan fach que fa paur". Ben òc, aviá rason lo tipe.
Le Bloc, m'agradèron son escritura e son estructura : un capítol es escrich a la primièra persona e l'autre a la segonda. L'alternància de cada capítol es l'alternància de las istòrias dels dos protagonistas : son istòria personala per arribar ont ne son dins lo partit Lo Blòc Patriotic, partit d'extrèma drecha. Tot se passa la nuèch que lo Blòc es a negociar sa plaça dins lo govèrn novèl qu'es a se bastir. Mai d'un nivèl de lectura per aquel libre, primièr, lo perqué me'n faguèt present lo collèga : la lectura istorica, una descripcion de la pujada de l'extrèma drecha en trenta ans. Es una ficcion, aquò rai, mas totes i reconeisseràn lo Front Nacional francés (non, pas de ligam cap a son sit internet!).
Puèi, quicòm mai que m'agradèt : lo costat "roman d'aprendissatge" ; avèm lo percors dels dos protagonistas, de sa casuda dins lo faissisme, de sa pujada dins l'estructura del partit e de son futur immediat. L'alternància de capítols qu'altèrna los personatges e qu'altèrna la narracion es facha per aquò. 
Bon, avètz comprés, en gròs, avèm l'istòria d'un FN vist dempuèi lo punt de vi(st)(d)a de dos òmes: lo cap de securitat e lo marit de la filha del fondator del partir, futur secretari d'estat, levat que, ò ficcion!, lo partit pòt negociar de ministèris (infèrn e damnacion!). Es plan escrich : lo mond coma cal d'esquèrra i veiràn una descripcion de la gangrena de la drecha extrèma e lo passaràn a totes sos amics. Mas ieu, çò que me geina aprèp la lectura del libre, es que me disi que lo neonazi de basa lo pòt legir aquel libre en se segant de tant que s'i pòt regalar. Dins l'aurelheta, me dison que lo neonazi de basa sap pas legir. I a pas una critica "oooo, los missants!", es lo legeire qu'interpretarà segon son intelligéncia, son sens critic e sas conviccions. A una epòca que la drecha vira cap a son extrèma, que lo centre vira a drecha e que l'esquèrra arriba al centre, a una epòca que lo racisme es a se normalizar e ont una persona sus cinc vòta faissista, la causida de l'autor me pausa question.
Pasmens, i a quicòm que me rassegura :
-  l'autor es comunista (o ai legit sabi pas mai ont)
- lo libre es publicat en cò de Gallimard dins la colleccion Seria Negra. Sabètz, los romans "negres" son aqueles romans òrres que te contan d'istòrias afrosas que a cada còp te dises, benlèu un pauc innocenta, "urosament, aquò arribarà pas jamai!" 






De legir :
- una entrevista de l'autor dins lo NouvelObs e dins Marianne

dissabte, 25 de febrer del 2012

educar lo chin

Ma china, me la donèron sos ancians proprietaris que podián pas mai s'entrevar d'ela. Li avián fach seguir d'estagis d'educacion canina. Ara, obesís plan coma cal a d'òrdres clars : asseta-te, cocha-te, dona, pòrta, daissa, non, pas tocar, pas bolegar, al pè, sauta. Sembla colhon, mas per rabalar amb de chins pas educats, vesi plan la diferéncia entre ma china so perfect e la rafatalha canina :D 
Agachatz çò que fa aquesta femna amb son chin: 



En tres ans, ma china, l'ai pas jamai ausida gronhar. Pensi que los muscles que fan levar la brega superiora per ensenhar las dents son atrofiats. Ai un rottweiler bisounours, es aital, m'i cal far. Podrai pas jamai far de vidèos ont farà paur :D 

Mas li vau aprene a far aquò : 



Servís pas a res, mas m'agrada :D 

E aquò, a partir de la segonda 40, pròva qu'amb de paciéncia se pòt capitar qué que siá amb un chin, es just enòrme:

divendres, 24 de febrer del 2012

FBI

Sabi pas se o aviatz remarcat mas a drecha, i a un endrech per s'inscriure per recebre per e-mail las actualizacions del blòg.

Uèi, sabi pas perqué, aquò m'a presa, ai decidit d'agachar quantes abonats aviái.
E ben, èra pas una bona idèa.

Lo punt positiu, es que coneissi pas qu'una persona de totes los abonats a la newsletter.

Rai, akò fa un tèrç dels abonats. 

Especialia dedicaça a tu, tu e mai tu al fons.

Classificacion dels elements



Dins la vida, i a doas menas d'òmes : los bikables* e los maridables**. 


Los que son ni dins una categoria ni dins l'autra? A ben, ne parlam pas, d'aqueles!




* de prononciar bikèibòl
** de prononciar maridèibòl

dijous, 23 de febrer del 2012

La dimenjada pascala serà setòria!

E ben, ongan, Escala a Seta se farà a la debuta d'abrial, per la dimenjada de Pascas, del 6 al 9 d'abrial e compti plan d'i anar e de m'i regalar dins totes los sens del terme!

I a de causas que vòli pas mancar, en gròs, los gropes que i a aquí, mas mai que mai lo duo Stefano Valla e Daniele Scurati ( los de la fotò Brokeback Mountain spirit) qu'escoti sovent a l'ostal mas qu'ai pas jamai vist, e pas que lo CD m'esmòu, alara, vos disi pas coma languissi d'ausir lo piffero del sénher Valla. 
Per contra, lo grop catalan d'avanèras, e ben... faràn sens ieu. L'avanèra, es juste... insuportable... Rai, soi missanta, passarai per los veire e n'escotar una, perque una avanèra, n'ausisses una e as tot ausit, es un pauc coma amb los bretons. Non, anarai pas veire los bretons tanpauc, anarai veire los occitans e los italians :D e manjarai occitan e italian tanben :D


Ten, figuratz-vos qu'an facha una banda anóncia del festenal, agachatz : 

e tota la banda anóncia, romegavi : "maaaaa, los bastards, an pas fotut d'autbòis!" Mas si, n'i a un a la fin! Of! Es l'autbòi que se vei sus l'aficha, polida l'aficha:

Bon ben vaquí, sètz prevenguts plan a l'avança, ieu m'i regalèri fa dos ans e se fa polit temps, nos regalarem un còp de mai.


Totas las entresenhas practicas sul site escaleasete.com.

E los que demoratz luènh d'aquí, podètz prene una cambra al Maset Sant Loís!


dimarts, 21 de febrer del 2012

Carnaval es arribat

Deman de ser, serai a Cornonterral pel jutjament e la cremacion. 
D'unes dison que i serai tanben de tantòst, vestida de blanc, per me far poirir de mèrda e de vinassa...
A partir de 6'00: 





Carnaval es arribat, 
farem la fèsta
 farem la fèsta
Carnaval es arribat, 
farem la fèsta
a tot petar!

dilluns, 20 de febrer del 2012

Diluns de matin al trabalh (bis)

Arribar sul parcatge del trabalh risolet als pòts, 
arribar davant la pòrta e pas se remembrar quina clau la dubrís.

Ai capitat de far en una setmana çò qu'aviái pas capitat de l'estiu : un break. 

Visca Carnaval :)

E bufa-li al trauc e bufa-li al cuol que n'a plan de besonh!!

Lo diluns de matin al trabalh...

Trabalhar amb de mascles, es totjorn agradiu.... 

  Mas de còps...

(Messatge privat: mon collèga porcàs, t'aimi totjorn, don't worry)


Per los que visualizarián pas plan, es la cafetièra...
 

diumenge, 19 de febrer del 2012

Lectura ivernenca : Tapas bulgaras per Germinal Poco

A la librariá, aviái pres lo libre e m'èri escacalassada en legissent aquò:
las doas antitèsis "grand reporter" / "faits divers" e TV3 / La Depêche... Doblidèri de lo pausar, lo libre. E colhona, pausèri lo libre a la caissa sens gausar dire puèi "non, non, lo vòli pas!". "rai, lo legirai" que me diguèri. De tot biais, m'agradan los policièrs, me permeton de cambiar d'aire. Doblidi totjorn de qué parlan, reteni pas jamai ni los títols ni los autors mas aquò me fa passar un bon moment e es çò que compta. 
Quand lo comencèri, Tapas bulgares pour Germinal Poco de René Grando, foguèri geinada per l'emplec de l'argòt en francés. Perqué? Benlèu perque es un registre que mestregi pas gaire. E, per ieu, l'argòt en francés parla parisenc. 
Ten, from lo capitol primièr per vos donar una idèa: 
Personne ne moufte dans la crèche, doivent se terrer sous leur plumard, pourquoi ils appellent pas les cognes tous en choeur? La cavalerie... le Samu... la Légion?(...) M'ame Oliveras, la bignole va encore me taper des raisos parce que j'ai dévalé l'escalier au galop en réveillant les locataires rescapés du massacre nocturne, les retraités des impôts du premier, pas des rigolos, la prof de musique célibataire du deuxième qui a de si belles guitares sous ses bas...
Entre la sintaxi de las frasas e aquel lexic, lo narrator, qu'es l'inspector Germinal Poco, dins mon cap, parlava ponchut. Quand legissi, los personatges an una votz ; o vos fa pas a vosautres aquò? Doncas, mon narrator aviá una votz parisenca. Rai.
Mas al fial de la lectura, descubrissi que lo protagonista es nascut a Perpinhan de parents espanhòls, qu'emplega de mots catalans : pòt pas brica parlar ponchut!! Aquel omenàs a un votz grèva amb l'accent d'aquí! Mas me costèt de li far cambiar de votz, benlèu per la sintaxi emplegada....
Enfin rai! 

Es un policièr que lo suspense vos farà pas velhar tota la nuèch per l'acabar  mas se legís amb plaser : los retraches de personatges son chucoses, los dialògs tanben. I a quauques passatges que m'agradèron : 
"Ce petit pays en forme de vieille godasse sur la carte de France fut lontemps le trou du cul de l'Europe avant d'en devenir le bronze-cul" e tot lo paragrafàs que seguís, pagina 13, es de legir! "ils bouffent des yaourts mais ils veulent plus de ruminants, ou alors ailleurs, chez les pauvres, en Pologne ou en Roumanie". "Boulé, d'ailleurs, il est pas d'ici, les rouquins ça court pas les vignes en Roussillon, sauf quelques lointains rejetons des Kabyles, du temps des invasions sarrasines voire de l'occupation teutone... Faute de mieux, Boulé, il fréquente le microcosme petit bourgeois de la ville, mais il a pas l'accent rocailleux, pas le tour de main pour boire le muscat à la bota, il aime pas bouffer des saucisses grillées sur des sarments, encore moins les escargots, même jeûnés au fenouil, il supporte pas l'aïoli, ça lui colle des gaz, ça lui boursoufle les intestins qu'il m'a expliqué un jour en lâchant discrétos une youffe odorante."

Fin finala, regrèti pas de l'aver crompat! 

Es editat en cò de Mare Nostrum, un ostal d'edicion de Perpinyà que coneissiái pas e lo podètz crompar en linha aquí.



dissabte, 18 de febrer del 2012

Lectura ivernenca : Galadio de Didier Daeninckx

Lo crompèri un pauc per asard perque aviái ja legit un libre de Daeninckx (qual sap escriure son nom?) que me n'aviá fach present la Bèlavalenta e que m'aviá agradat (Missak, per los que o vòlon saber) e que lo títol "galadio" fissava ma curiositat.
Galadio de D. Daeninckx conta una partida de l'Istòria que coneissiái pas. Galadio es l'autre nom d'Ulrich, lo narrator, dròlle nascut de la relacion entre una allemanda e un soldat francés african. Lo paire a desaparegut, lo dròlle es nascut, allemand e negre. Daeninckx (58 punts a l'escrabble!) nos fa un libre d'istòria : la pujada del nazisme en Allemanha e aqueles enfants negres allemands que lo nazisme n'aurà vergonha e farà esterilizar.
En cent-cinquanta paginas, avèm un molon de causas : la vida d'Ulrich, sos vesins josieus, sa fugida, son ròtle dins lo cinèma nazi, son viatge en Africa...
Me regalèri de legir la primièra mitat del libre, quand lo narrator es en Alemanha. Puèi, ai l'impression que tot va lèu aprèp. 
Soi un pauc partejada: me disi que lo libre auriá pogut far tres cents paginas mas, d'un autre costat, saludi d'aver capitat d'aver tot fach dintrar en cent-cinquanta paginas sens tombar dins una narracion caganto-istorica.
En tot cas, aprenguèri quicòm sus l'Istòria e mercés a Daeninckx per sas recèrcas.

Agachatz l'article de Wikipèdia sus Daeninckx, es productiu lo tipe!


Entrevistas de l'autor:

DIDIER DAENINCKX GALADIO par Backstreetprod

dimecres, 15 de febrer del 2012

Las vacanças...

Las vacanças, aquò servís per recaptar...
Ai tot classat per òrdre alfabetic dins quatre classadors diferents. 
M'aimi.

dimarts, 14 de febrer del 2012

Sant Valentin

Per un còp, vau pas plorinejar amb un brassensariá tristassa genre "i a pas d'amor urós".
L'avantatge de l'atge es que, a un moment, te dises que vòles pas mai perdre d'energia sus de causas que te chaplan.
Las valentinariás, lo romantisme, los presents, los potons, l'amor, vos los podètz carrar ont pensi. Ara, la filosofia es de melhor comprene:

ligam dirècte se per cas marcha pas.


dilluns, 13 de febrer del 2012

Lectura ivernenca : Lo Pont d'Esteve Ros


Lo prenguèri de la laissa de la bibliotèca que m'agradèt la cubèrta. Me sembla qu'es lo primièr còp que preni un libre escrich en occitan per sa cubèrta, d'aquí a dire que las cubèrtas de l'edicion occitana m'agradan pas...
Lo prenguèri que n'aviái pas jamai ausit parlar en me dire "es finòt, lo legiràs lèu".
Lo Pont d'Esteve Ros es un libròt de novèlas que me regalèri de legir.
La bona suspresa de la setmana!

Es complicat de parlar d'un libre de novèlas.
Una novèla qu'es aquò? Diriái qu'es un raconte pas tròp long, pro plan escrich per te far cabussar dins son univèrs miralh del nòstre en quauques paragrafs e que la fin, la prenes dins lo morre. Òc, es aquò ; m'agrada ma definicion. E ben Lo Pont, es aquò. Cada novèla es un plaser de legir.

Un extrach :
Lacrymae venales

Martin èra ploraire professionau. La practica de las gremas publicas e retribuidas, tombada en deschasença aprep la fin de las plorairitz qu'acompanhavan los dòus de lor planhum, coneissiá dempuèi quauqu'un temps desjà una raviscolada , que s'espandissiá larjament en defòra dau quadre tradicionau de las mortalhas. Se plorava non solament per los enterraments, mas maitot per los terratrembles, las inondacions, las voladas de sautarelas, los pitits miopatas, los chaumaires, las victimas d'atemptats, de guerras, de mortinas e autras calamitats que tornavan sens lassiera tabussar l'umanitat despoderada. 
Totas las entrepresas dignas de queu nom avián d'aicí-en-avant lo ploraire titular. Serviá dins las grandas enchaisons, los licenciaments massius de far admetre aus salariats, las perdas colossalas d'anonciar aus accionaris. Lo poder politic s'i èra botat a son torn. Lo govern, en mai de son pòrtaparaula, aviá aurá son ploraire oficiau. Quo era un trabalh daus rufes, que i aviá de qué far, mas lo pòple menut era urós de saber que los grands de queu monde, fauta de li far la vita melhor, compatissián. L'ONU, ben-segur, era estada una de las prumieras institucions a embauchar un ploraire patentat.
Se volètz legir la seguida e las autras novèlas, podètz totjorn ensajar de lo comandar a Ideco, ne podètz profiechar per lor dire de tornar far son sit. Sequenon, anatz veire en cò de l'editor, Novelum, l'IEO 24, a la seccion Edicion. Còsta 13€ e en mai, per aqueste prètz, vos reconciliaretz amb lo lemosin.

Mentre legissiái Lo Pont, èri un pauc en colèra que me disiái que n'aviái pas jamai ausit parlar e qu'es una vergonha de n'aver pas fach mai de reclama. Aprèp mon amic Google me ridiculizèt en me dire que soi pas qu'una colhassa que se ten pas al fial de l'actualitat: Lo Pont ganhèt lo Prèmi Jaufre Rudel!
O sabiái qu'èra un libre dels bons :P

diumenge, 12 de febrer del 2012

Depression canina o del sens del ridicul

Amb aquelas temperaturas siberianas, mon canhòt espanhòl a freg. 
Vos o ai pas jamai dich? Ai un chinòt que trobèri dins las carrièras de Barcelona. Èra un cadelon abandonat. Èra laid mas bravet. Tannèri ma maire a distància en li mentir qu'èra tot polidon e que pecaire, moririá espotit per l'autobús se l'adoptava pas.
Un còp a l'ostal, ma maire trobava lo chin afrós, tan lèd que l'amassariás pas de pel sòl, mas plan simpatic, alara, lo gardèt puèi aviá pas gaire la causida. "Pas de felens? Gardaràs lo can!"

E aquel chin es coma la pelosa dels estadis, crenta las temperaturas tròp bassas. Tremola a se'n desfar una articulacion.
Doncas, ma maire, bravassa qu'es, te li crompèt un mantèl al chin : 


E cada còp que li cargam lo mantèl, lo canhòt gemega, plora, udola.
S'asseta pel sòl e bolega pas mai.

Aqueste chin a lo sens del ridicul. 
Un mantèl, aquò rai, mas un mantèl que sembla lo drapèu de la gaypride amb un coret dessenhat dessús, nani! O vos disi, es un mantèl per dròlla pas per masclòt!!!
O alara es lo costat mantèl-string que li agrada pas gaire:

Amb mon sadisme costumièr, es mon pichòt plaser de la jornada de li cargar lo mantèl per anar passejar e de lo veire cambiar de cara "se me metes aquò, fau una depression".


dissabte, 11 de febrer del 2012

pompom popom pompom popom

ò 'fant de lop, sabi jogar aquò a l'autbòi:



Zo! Bramem totes en cuolejant coma un travesti brasilièr nus : 

Pòmpam pòpam pòmpam pòpòm Pòpòm pòpòm pòpòm pada padadada dada dadidada dadidadaaaaa samba!

dimarts, 7 de febrer del 2012

Simbolica de l'urgéncia




A la caissa del supermercat: 
- servietas igienicas
- chocolat negre



dissabte, 4 de febrer del 2012

ont vesèm que los catolics sabon dançar e an d'umor

I a quauque temps , vos metèri la vidèo dels Bastisseires de Mostièr ,  coma tòrni pas trobar lo pòst (es lo bordèl sus aquel blòg!), vos la tòrni botar :
   

Puèi vos parlèri d'aquò


Contunhi lo proselitisme amb lo darrièr buzz del jove catolic francés, lo grand flashmob amb 600 religioses dabans Nòstra Dòna a París :


Flashmob "Brother & Sister Act, missionnaires de... par corref

divendres, 3 de febrer del 2012

Aiiiii se eu te grallo

Jos mon aire de legir de libres, d'atudar la television e de boicotar Telerama, soi una paura victima de la mòda que, fins ara, s'o voliá pas avoar.

Es vengut lo moment de far mon coming-out : m'agrada la Lambada, coneissi la coregrafia de la Macarena e ara, soi a encapar las paraulas (e mai la coregrafia ) de Ai se eu te pego de Michel Teló. Pièger, ai crompat lo mp3 sus istore. Soi tombada al mai naut del marrit gost.

Per los que coneisson pas :



e ben figuratz-vos qu'en rabalar sus internet, n'ai trobada una interpretacion a la gralla :
Els Laietans ne vos aviái ja parlat, m'agrada çò que fan, capitan quasi de me far dire que la gralla es un instrument civilizat. 
Son eles que faguèron aquò :



Soi fan fan fan