dilluns, 28 de desembre del 2009

Farandolem al solelh

Uèi, ai recebut una carta de vòts.

Agachatz lo dessenh:


 Òc, i a una explica.Mas la vos meti deman :)


Edit dau 30-12-09

Òsca a l'anonim. O vos disi, i a de mond cultivats que venon rabalar sul blòg :)

Aquí l'avètz l'explica:






Vos ai censurat lo messatge... mas de qué disiá l'autora de la carta? En tot cas, que siá granmercejada per la suspresa e l'escacalàs! :)

dissabte, 26 de desembre del 2009

divendres, 25 de desembre del 2009

Reprovèrbi de sason


Calèndo molo, espigo folo.
E quand es dura?
Lo tresor dau Felibrige es mon kamasutra a ieu.

dimecres, 23 de desembre del 2009

je vous parle d'un temps que les moins de 20 ans...

Menèri ma mameta al cinèma.
Abans de se maridar i anava cada dimenge, sortissiá d'un film e tornava dintrar per n'anar veire un autre.

- Vòs venir al cinèma amb ieu?
- A ben òc!!!
Demandèt pas ni ont, ni qué, èra contenta.

La menèri al cinèma ont vau: al cinema pichon de Frontinhan que l'aimi perque es pas luènh, pas car, polit, pas tròp de monde, confortable e una programacion inteligenta.

Abans de dintrar dins la sala,
- Vòs pas pissar?
- Ò ben non, pas ara, i anarai a l'entracte.

Ben oè, fasiá 40 ans qu'èra pas anada al cine...

dimarts, 22 de desembre del 2009

De faire per futura blogariá

Soi a agachar The Big Lebowski e me trachi qu'ai pas jamai jogat al bowling. Qual m'i mena?

La vida es una puta parisenca, darrièr capitol



Aprèp ma caminada de 4 oras, tornèri a l'ostalariá de luxe per me pausar un pauc abans de tornar prene l'escorreguda extrema pels trepadors parisencs.
E me pausèri tant plan qu'es un SMS de l'Amorós que me desrevelhèt que disiá "arribi dins un quart d'ora". È? Aviái fach una siestoneta de 2 oras. GLop! Aquò èra pas previst, mas rai. Passejariái amb l'Amorós.




L'Amorós dintrèt dins la cambra qu'èra caud caud caud.
Pas caud caud caud que monta sus la taula te fa un estrip tease e te sauta dessús sul lièch, non non. Caud caud caud que tòrnas metre tas dòcs gastadas pels trepadors parisencs e li vas lèu crompar un termomètre e de paracetamòl. 


A la farmaciá parisenca:
- 'soâr, j'v'drè ein termomèt' e du dôliprân' (parli subreplan parisenc è?)
- Digital l'termomèt?
E aquí, me'n calguèt de selfcontròl per pas dire "ba non, anal, colhassa". (mòrta de rire dins mon cap, ai l'escacalàs interior de còps).


39º qu'aviá lo paure d'el.
E lo restaurant e la passejada romantica qu'aviam previstes lo ser, è? 
E ben, un pauc coma lo termomètre: dins lo cuol!!! Fasiá freg, ploviá, anava pas sortir amb 39º l'Amorós. Lo vòli pas tuar que nos cal melhorar la tecnica dau recuolon

Alara demorèrem dins la cambra. 



Me podètz dire a qual mai li arriba de sopar de saucisson amb un bocin de pan dins una cambra d'una ostalariá parisenca amb vista sus Seine en agachar Questions per un campion en italian? 





Benvenguts dins ma vida!!








Lo ser, aprèp lo "sopar", lo malaut s'endormiguèt a 9 oras. E ieu, qu'aviái dormit la tantossada, e ben aviái pas sòm (quand vos disi que la vida es una puta). E voliái pas faire de bruch ni bolegar ni pas res per lo pas desrevelhar (soi tròp brava). 

E l'ocupacion intelectuala que trobèri: lo registrar amb mon telefonet tot nòu quand ronca. E botar son roncament coma sonariá oficiala del telefonet. E rire conament dins lo lièch. Perque ieu risi de mas conariás, soi aital, bon public.



E l'endeman de matin "telefona-me, tròbi pas mon telefonet". E ben, me creiretz o pas, es estranh è, mas aquò lo faguèt pas rire.






Enfin, cal veire las causas d'un biais positiu, i aviá de solelh per prene l'IDTGV.









dilluns, 21 de desembre del 2009

Los 30 ans de La TAlvera, i èri!

Dissabte èri a Caramauç pels 30 ans de la Talvera.

3 concèrts:
- Lo Còr de la Plana, genial, me regalèri a aquel concèrt. Lo Cd me confla lèu, mas sus scèna, es quicòm mai :) Los aviái ja vistes fa d'annadas, e aquò a plan cambiat. Demorèri bocabada... lo trabalh sus la mesa en scèna, sul còs, sus las percus en mai del trabalh vocal. De veire!!! En mai d'aquò, son 6 mascles de bon agachar :P  (podèm tocar?)
- Moussu T e lei jovents, pas res de nòu jols palmièrs ciotadencs, levat qu'an cambiat lo decòr e que dins lo fons an mes una fòto bèla plan polida de la Ciotat. aprèp es un afar que marcha, que m'agrada, mas un concèrt de Moussu T revèrta tròp un concèrt de Moussu T. E lo pòt pas levar son cuol de la cadièra? bon, soi fan quand meme :))))
- La Talvera. Pas un concèrt per la sortida de Sopac e Patac mas un balèti. Pas de lagui, qu'aviái trobat un crane cavalièr per me far dançar (granmercés Felip!!) Fasiá un an que los aviái pas vistes la Talvera, e puta, o cal plan dire, fa de ben de dançar amb eles. Es quicòm mai qu'aquestes folkaires hippies de mon cuol que perque sabon dançar l'escotisha, te prenon l'acordeon e  te jògan una borrèia e t'an lo ritme e la vòlha d'una ustra neurastenica. Comencèri de dançar amb La Talvera, dintrèri dins la musica trad per La Talvera e metèron la barra plan nauta... del còp, me fau un pauc cagar dins los balètis... Enfin, La Talvera, aquò's La Talvera e soi totjorn contenta. Ara, i a una cantaira de mai, Edit, e doas voses femininas, a la debuta èri pas  brica convençuda que per ieu la Talvera es la Talvera mercés a 3 causas: Loddo, son acordeon e son engeni, (oè soi fan fan fan  e vos emmerdi), la clarineta de Fabrici  (a... la clarigòla...) e la votz de Celina, e botar una femna de mai, aquò èra una eresia e ben finalament, la resulta es plan agradiva. Benvenguda a Edit e a sa cabreta,  enfin mai que mai a Edit, perque la cabreta...  un jorn caldrà que vos explique mas teorias sus las cornamusas :DDD



Èra important d'i èsser a aquela serada dels 30 ans malgrat la nèu e la lassièra de fin de trimèstre. E finala, i aguèt pas gaire de mond (quicòm coma 250 personas) en causa de la nèu. Manca d'astre. Daumatge. Enfin, es aital. Se sovendrem dels 30 ans de la Talvera coma una serada jos la nèu :))))

S'i faguèt en direct lo jornalet de France 3 sus plaça, aquí l'avètz (l'ai sul disc dur en mp4 mas capiti pas de lo botar sus youtube)
e francament, feliciti la còla de Viure al País que te fan de dirèctes dins de condicions malaisidas... tot en gardar lo sorire... :)



Bon, espèri que los programaràn a Estivada a Rodés.
Se i son pas La talvera ongan a Estivada, e ben i vau pas!




Minuta de reclama: an sortit una camisòt La Talvera, e m'agrada bravament!
Sopac e Patac, lo darrièr disc es plan, lo podètz crompar! Un extrach:










dissabte, 19 de desembre del 2009

Me'n vau!

Me'n vau a Caramauç pels trenta ans de La Talvera.
youhouuuuuu


dimarts, 15 de desembre del 2009

M'aguèsson dich que caliá virar a drecha...



Jorn 1: Mossur trabalha. Ben òc, avèm l'ostalariá de pagada, cal plan justificar la causa. Ai doncas la jornada de liura per me passejar e profechar de París.


París. Akò rima amb gris.


A París, tot es gris.

Lo Canal es gris.


Los bastiments son grises,


E mai que mai, lo cèl es gris. Aqueste cèl que te daissa pas veire un pauc d'esper qu'as l'impression que jamai de ta vida tornaràs veire lo solelh. Un cèl que t'aclapa. Cossí fan lo mond per viure amb un cèl coma akò?


Un cèl gris que te fa dire quand l'agachas per la fenèstra de ton lièch de ton ostalariá de luxe :
- Vòl plòure.
- Rai, mas plòu pas.


E que quand sortisses dins la carrièra, dises:
- A ben si, plòu.


Ma tòca aqueste jorn: anar a Notre Dame per veire lo Boçut.

I eriam just a costat m'aviá explicat l'Amorós que s'ocupa plan de ieu e m'aviá portat un plan de Paris en dos exemplaris se per cas ne perdiái un.


Vos fau un dessenh per vos situar? Clicatz sus l'imatge per lo veire coma cal



En verd, la carrièra e los ponts, en blau l'aiga del Canal e l'iscla de la Ciutat qu'es ont i a Nòstra Dòna (ND sul dessenh)


O vesètz, bastava de traversar la carrièra en respectar los fuòcs per se far pas espotir, passar un pontet e bim, i èri dabans. Akò's la version normala del mond normal que 1- doblidan pas la mapa a l'otèl e qu'an pas la canhassa de tornar montar per la recuperar 2- gausan demandar al mond son camin.

Ben ieu en plaça de virar a drecha a la sortida de l'ostalariá, virèri a esquèrra. Mas sabiái que caliá passar lo Canal, alara passèri lo Canal. Puèi, doblidèri mon objectiu primièr (anar a Notre Dame) e comencèri de caminar a mon biais, segon la tecnica que se ditz “òdekezakò?vauanarveire”.

Quand passèri lo pont, arribèri dabans un bastiment que me semblava bèl. “vau dintrar” tot en romegar que meton pas de panèls dabans los bastiments bèls per dire de qué son. Vos disi pas dins quina cort èri perque vòli pas que la Tèrra tota se trufe de ieu, n'i aguèt pro amb l'Amorós que ne ritz encara.

E aquí, me perdèri. Caminèri de causas polidas en causas estranhas, a agachar, a escotar, a espinchar, a seguir de panèus que portavan de noms coneguts e a caminar. Subretot caminar, finala.

2 oras caminèri.
E vos ramenti qu'a la basa voliái anar a Notre Dame qu'èra a 10 minutas de l'ostalariá.


Mandi un SMS a l'Amorós

“yé soui perdoue”.

“ont?” que demanda. Ba, se soi perduda, o sabi pas. Alara li escrivi çò k legissi sus un panèu.
“a ten, as pres lo metro?”
ben non justament...

Granda decision. Pro caminat. Serà lèu l'ora de manjar. Cal tornar a l'objectiu primièr: anar a la Catedrala pregar per que ma desastritud venga una legenda e pas mai una vertat jornalièra.

Direccion: lo Canal, que sabi que Notre Dame es al mitan. Cercar las gaviòtas. Merda i son pas, i a sonque de coloms. E aquí, pròva que Dieu existís, apareis un plan de la Vila que me ditz ont soi e ont vòli anar. Oè, o sabi, en plaça de caminar coma un romieu mòrt de fam, auriái poscut demandar al primièr parisenc que passava. Levat que n'i aviá pas de parisencs aqueste jorn per carrièras.


Me cresètz pas? Bon, ok, o avoi, gausavi pas. Perque anavi quequejar, patin cofin. Doncas m'apliquèri la doctrina “demerda-te Benezet”. E caminèri encara una oreta. I daissèri las sòlas de mas Dòcs suls trepadors parisencs...


Puèi, dins la nèbla, jos la pluèja, ausiguèri picar miègjorn a Notre Dame, èra aquí , dabans ieu.


Enfin!




Dintrèri. Free Entrance.


I aviá la messa. Faguèri la qu'anava escotar lo capelan.

M'assetèri.

Bufèri.


Dintravi dins una de las catedralas mai bèlas dau mond e ma primièra -e sola- pensada foguèt “Pas res de melhor que lo cuol per descansar las cambas”.


Sénhers e Dònas, ai vergonha.


En bonus, lo dessenh que resumís aquel bilhet, clicatz per veire los polits detalhs. En vèrd, las rotas, en blau, l'aiga, en roge... mas piadas :))))






10 ans!



Uèi, fa 10 ans qu'en Itàlia an la lei 482/1999 que reconeis e tutela las minoritats linguisticas istoricas...




.

dilluns, 14 de desembre del 2009

Plus pute la vie.

L'AmorósEstival2009, candidat finalista al pòste d'Amorós2010e_planmai_se_afinitats, me convidèt a passar una dimenjada a París.
Las romanticas del blòg diràn "ò París, la vila de l'amoooooooooor, la vila dels amoroses, qu'es plan aquel òme!". Ba non, es lo trabalh que li pagava l'ostalariá a Paris. Li aguèsse pagada l'ostalariá a Besièrs, e ben m'auriá convidada a passar la dimenjada a Besièrs, enfin ,la dimenjada a Besièrs, i seriái pas anada, amorosa, vertat, mas pas suicidària.
Ieu èri tras que contenta, que lo solet còp de ma vida qu'anèri a París e ben èra en minibus dempuèi Lavaur, e Lavaur-Paris en minibus plen de tarnagasses drogats al cambajon de La Cauna, e ben a costat d'aquò, Moïse e sa traversada dau desèrt fan rire. Vos sovenètz? n'aviái parlat aquí, aquí, aquí , aquí e aquí.
Aqueste còp, i anèri en idtgv. L'Idtgv, es lo TGV conceptualizat. L'Idtgv, es coma un tgv normal, levat que crompas lo bilhet sus internet per l'aver mens car e fas pas trabalhar los vendeires de bilhets e aital la sncf los pòt escampar, primièr concèpte. Segond concèpte: la SNCF a pagat de mond per soscar als concèptes idtgvians: Confucius e David Gheta. D'un costat as l'IDZen, que dedins i tròbas de vièlhs, de cadres e d'intelectuals e de l'autre, as l'IDzap que sai pas de qué i tròbas dedins perqué ieu èri dins l'Idzen, ai just retengut que i pòdes parlar fòrt dins ton portable,d ançar e jogar a la consòla playstation que l'SNCF la te lòga per 9€ amb un jòc - son tròp generoses.



Arribavi a la Gara de Lion - a París- a 22h40.
Escambis d'SMS dins l'idzen.
- Soi las
- E b,demöra a l'otèl,pausate,prndrai 1 taxi
- non, t veni kerre
- manon,pausate,podi vnr n taxi
- t disi k t vendrai kerre
- ok,ok tenfadespa!:)
 L'sms, aquò t'ajuda a l'amor. hum hum hum.

22h41. Pas d'AmorósEstival2009.
Li telefoni:
- Ont siás?
- Arribi a la gara de Lion. E tu ont siás?
- I soi a la gara de Lion!!!
- Ont?
- SAI PAS.

Alara, Monsur vòl faire son masclàs en me venent quèrre sus son caval blanc a la gara jos la nèu amb un  "cala-te femna, te veni quèrre e me seguiràs" e es pas fotut 1- d'arribar a l'ora. 2- de me trobar.
L'excusa?
- Ai volgut retirar de sòus e lo distributor a engolit ma carta e m'a calgut telefonar per far oposicion, m'explica, tot moquet.
QUÉ? La carta blava qu'es son gps a el  e que sens ela es perdut, e que, mai que mai, servís a me convidar als restaurants e a me faire de presents, desapareguda?!?!




Mas cossí podiam subreviure tota una dimenjada sens carta blava?





Òc, braves lectors, subrevisquèrem, a pro pena. La seguida lèu dins maites capitols d'una seria que titolarem: La vida es una puta, una puta parisenca.






.



dissabte, 12 de desembre del 2009

Deslocalisam la polucion

Legit dins Le monde datat del 12 de decembre:
Climat : quelles révolutions vertes ?
La course aux petits prix tue la planète, par Bruno Fay et Stéphane Reynaud
LE MONDE | 11.12.09 | 13h45  •  Mis à jour le 11.12.09 | 13h45

'un côté, il y aurait les bons, entendez les pays développés engagés dans la lutte contre le réchauffement climatique : l'Union européenne, les Etats-Unis depuis peu. De l'autre, les renégats : la Chine, l'Inde et les Etats dits salissants, accusés de tous les maux. Une vision du monde simpliste qui passe à côté de l'essentiel : l'Inde et la Chine émettent des gaz à effet de serre pour fabriquer nos jouets, pour cultiver nos légumes. La course aux bas coûts, la folie low cost, ne délocalise pas seulement les emplois. Elle délocalise aussi nos propres pollutions.




Les exportations alimentaires de la Chine vers la France ont augmenté de 44 % entre 2005 et 2007. En 2008, la France a importé 411 millions d'euros d'aliments chinois. Une asperge sur deux vendue dans l'Hexagone est "made in China", car quatre fois moins chère à produire du côté de Shenzen que sur les rives de la Méditerranée. En deux ans, les importations de meubles chinois ont bondi de 54 %.
Drapés dans notre bonne conscience, nous refusons de voir que nous sommes les premiers producteurs de CO2 en nous ruant sur les étalages de tee-shirts à 2 euros, en achetant des tomates à 1 euro le kilo ou en prenant l'avion pour passer des vacances à Saint-Domingue à 299 euros la semaine.
Nous sommes entrés dans une spirale de consommation hystérique. Pour répondre à nos besoins, les entreprises ont délocalisé leur production. Et tant pis si cette production à bas coût est polluante, puisqu'elle pollue loin. Au début de l'année, Gao Li, un responsable chinois du dossier "changement climatique" proposait qu'une partie des émissions de CO2 de son pays soit créditée au bilan des pays riches. Une bonne idée quand on sait que la moitié de la hausse des émissions de gaz carbonique liées aux exportations chinoises est à mettre au crédit des pays développés.
Le consommateur low cost, paradoxalement présenté comme un "consommateur intelligent", préfère ne pas se poser de questions. Est-il raisonnable qu'un jean bon marché parcoure en moyenne 70 000 km avant d'être vendu à Paris ou à Limoges ?
Doit-on accepter que la production d'une tomate marocaine, du côté d'Agadir, entraîne l'assèchement des nappes phréatiques locales et des bouleversements irréversibles sur le milieu naturel ? Peut-on encore s'exalter devant le film Home, de Yann Arthus-Bertrand, tout en faisant ses courses dans les magasins discount ?
Nous préférons croire à la magie low cost, imaginer qu'il est possible de produire la même voiture ou la même robe pour un coût dix fois moins élevé sans impact supplémentaire sur l'état de la planète. En vérité, le miracle low cost n'est qu'un mirage. Le consommateur à bas coût est le premier responsable du réchauffement climatique, incapable de voir que son comportement est suicidaire.
Le sommet de Copenhague sera une réussite s'il parvient enfin à dénoncer l'hypocrisie des pays développés. Cessons les grands discours moralistes et agissons en refusant le phénomène low cost écologiquement indéfendable. Devenons, pour le coup, des vrais "consommateurs intelligents" !

Bruno Fay et Stéphane Reynaud sont Auteurs de "No Low Cost" (éd. du Moment).

dilluns, 7 de desembre del 2009



Soi a escotar lo Darrièr Jorn d'un condemnat de Victor Hugo legit per un tipe qu'a una votz plan polida.

Wordiz es un sit amb tot plen d'audiobooks, de literatura francesa mai que mai.



Deuriam far parièr en occitan!

Qual a una votz sexy per aquí??

diumenge, 6 de desembre del 2009

Los òmes, quid?


Mas perqué quand vos embralhatz metètz la camisa dins l'eslip?



.

dijous, 3 de desembre del 2009

Planning - especiala dedicaça :DDDD

L'autre jorn, dins la coa que fasiái per me crompar ma dòsi de Còcacòla, contemplèri aquela aficha:


Aficha de la LMDE e de l'UNEF

Aquí los dessenhs en mai gròs:



Novembre es acabat...

 

dimecres, 25 de novembre del 2009

dimarts, 24 de novembre del 2009

lo libre nawak

Soi a legir un libre, e m'o cal plan avoar, compreni pas tot. Fa pas res, contunhi.

Lo libre se titola "El misteri de l'amor", es un títol un pauc con con. Pk lo crompèri? me demandaretz totes. Non, èri pas dins una crisi romantico-amorosa. Se le crompèri, es la fauta de la Marieta. L'autor del libre es Joan Miquel Oliver, e la Marieta me faguèt present d'un CD de Joan Miquel Oliver. Un artista mallorquin caluc. Malloquin caluc es un pleonasm, aviatz reconegut la figura d'estil.
Un extrach dau dich CD:



E lo CD m'agrada.
"òoooo, lo tipe a escrich un libre lo vau crompar!", soi una impulsiva.



En mai d'aquò, la pocheta m'agradava. Aquela pachòla de la platja amb un uèlh a la plaça del dardalhon (akò's per te ramentar que quand fas un cunilingus, Dieu te vei), a mièg camin entre Dalí e Fotoshòp... plan mai pròcha de Fotoshòp... S'i cal plan resignar, es de son epòca lo tipe. Puèi Dalí èra pas un insular. Me dison dins l'aurelheta que Fotoshòp es pas insular tanpauc, mas ai pas verificat l'infò.

Alara perqué compreni pas? E ben sai pas.
Ipotèsis:
- es en catalan insular. Non, aquò me geina pas. un còp qu'as comprés que per far la primièra persona meton pas res (ni una I, ni una O, pas res) e que sembla d'occitan medieval dich amb una patata cauda dins la boca, podètz anar far KoLanta a Eivissa (me dison dins l'aurelheta que i a pas mai de sauvatgetat a Eivissa) (me dison dins l'aurelheta que, pels franceses, me cal precisar que Eivissa es Ibiza, òc, coma la veitura).
- lo legissi d'un uèlh, en pensant a quicòm mai. Un pauc, rai.
- es de quequésiá. Oè, puslèu. Ja, un capítol sus dos, i a pas de ponctuacion. E ieu quand i a pas de ponctuacion , respiri pas. Fau d'apnèa cerebrala. E aquò's pas bon per ma santat mentala. E los capítols ponctuats, los compreni pas mai que los autres, mas al mens ai pas de faire lo Jean Michel Jarre lo Joan Marc Barr de la lectura.
Alara soi segura que volètz un extrach, un extrach, un extrach. ok ok.

Ne vos meti un qu'ai comprés, ok?

ens anam despullant i tocant els temes i llepant un poquet i, en definitiva una autèntica meravella deu minuts, i tenc allò coma una pedra i m'agafes l'escrot amb suavitat i els ous a dins, i me beses la boca ah oh, i et creco mugrons amb dents i llengua i dius què fas què fas i un dit meu lubricat ja amb fluix teu te'l pos al clítoris i per la zona, i ja després em posiciono clarament per menjar-te allò i tu amb cara d'haver-ho entès i d'espant i admirada uh ah i lo millor és que te corris no sé, i veig que m'entens i et concentres i jo vaig fent... i uah uah dius hòstia i me lleves el cap i et tombes amb la cara al coixí i l'agafes amb espasmes uterians i, sense mirar-me però amb els ulls oberts a la làmpara apagada damunt el comodí dius vull follar, com la nena diu vull aigua, i me pos damunt tu i dic "'?" i m'agafes el tema i et fas penetrar, a la tercera envestida fins a la jugular i me deus trobar molt sexi perque m'agafes el cul a dues mans i després i amb una, m'acaricies l'esquena i em beses el coll i una clavícula i anam fent per recuperar la tendresa, i és ara que veig que ha estat bona idea apagar la làmpara i que només la farola del carrer, i és molt fàcil aguantar la mirada quan se té el tema tan ben clavat i besar-te i mirar-te ara que és tan fàcil..."

e contunha... en apnèa. Quand legisses aquò en apnèa cerebrala, te dises qu'es daumatge que lo narrator siá pas ejaculator precòç...

Remarca...

 Després la vaig besar i vaig anar a pixar. No pareixia que res pogués evitar que dormíssim junts aquell dia i ja al seu hotel un llitet de matrimoni molt petit molt mono, amb el capçal de fusta pintat estil antic verd i daurat així mig gastat. Va anar al lavabo a llevar-se les katiusques i després el vestit. Duia un..., no sé, seria com un body però amb faldeta tot transparent, jo anava mig bolinga també i vaig pensar si no estaria en plenes condicions sexuals, però buah, aquelles mames grosses, rodones, fortes com una pedra i aquells mugrons amples, flonjos i tan a prop de les clavícules, i ens vàrem ficar al llit i quina alegria. Després de cinc minuts vaig veure que ella volia follar ja i vaig pensar, bueno, i l'hi vaig ficar. Vaig estar empenyent deu minuts bons, després per darrer als miralls de les portes d'un armari empotrat veia de perfil aquells melonots perfectes i quina passada, després ella damunt, després jo una altra vegada i quan ja me començava a repetir me vaig concentrar i me vaig córrer. Me vaig tombar al llit i me va dir que ella no havia acabat, joder, vaig pensar, hauré errat l'angle perquè la veritat és que he estat mitja hora follant com un campió. Havia fet el que se suposa que s'ha de fer, no? O igual només vint minuts, o deu. Me vaig fer una mica el loco i li vaig demanar si volia que me quedàs, ella va contestar amb la més previsible de totes les respostes, que el que volgués, naturalment, i me vaig vestir. Després quan ja sortia per la porta va dir, no quedes?

Classic....

Vertat, los passatges de cuol los compreni mai que los autres (vai-te'n saber perqué...)... e sovent, risi, pendent la lectura, alara, e mai comprenguèsse pas tot, contunhi.

Deman-que n'i a pro per uèi, vos metrai un tèxt del libre que me faguèt plan rire.



Podètz anar faire un torn sul Myspace de Joan Miquel Oliver, i podretz escotar un extrach legit de El Misteri de l'amor e quauques cançons :)

dilluns, 23 de novembre del 2009

Harry Potter e la pèira filosofau


Ai acabat Harry Potter e la Pèira Filosofau. L'aviái ja legit en catalan fa plan de temps, e aquí, l'ai legit en occitan e me soi regalada :).
Espèri de poder legir los autres tòms lèu-lèu!
La debuta, sonque per vos far biscar:

Capítol Un - Lo nin que subrevivó


Sénher e Dauna Dursley qui demoravan au 4, Privet Drive, qu'èran gloriós de's díser perfèitament normaus, Diu mercés. Qu'èran las darrèras personas qui podossin imaginar de trobar implicadas en quauquarren d'estranh o de misteriós, pr'amor non suportavan pas las farlabicas. 
En Dursley que gavidavan la Grunnings, ua enterpresa qui fabricava taravèras. Qu'èra un òmi gran e bèth, qui n'avèva quasi pas nat còth, mes qui portava mostachassas de las bèras. Na Dursley qu'èra prima e blonda e qu'avèva un còth dus còps mei long que la mejana, çò qui èra hòrt utile puishque passava la màger part deu temps a espionar en çò deus vesins, per dessús deu plèish. Los Dursleys qu'avèvan un hilhòt nomat Dudley qui, a'us escotar, èra lo mei beròi nin deu monde. 
Los Dursley qu'avèvan tot çò que volèvan mes qu'avèvan tanben un secret, e çò que cranhèvan mei qu'èra qu'estossi descobert. Que credèvan que non poirén suportar que quauqu'un e s'assabentèssi de l'existéncia deus Potters.


E un extrach per dire òsca a la reviraira:

- Plan ce digó. Qu'i a ua lista de tot çò qu'as besonh.
Harry que despleguè ua dusau huelha de papèr qui n'avèva pas notat la velha.


ESCÒLA HOGWARTS DE BROISHAMI E DE MAGIA
- Unifòrme
Los estudiants de purmèra annada qu'auràn besonh:
- tres raubas de tribalh unidas (negras);
- un capèth ponchut unit (negre) tà tot dia;
- un par de guants protectors (pèth de dragon o equivalent);
- ua capa d'ivèrn (negra dab estacas d'argent)


Que'vs brembi totas pelhas qu'an d'estar mercadas dab lo nom de l'escolan.


LIBES
Cada estudiant qu'averà d'aver un exemplar deus libes seguents:
- Iniciacion aus broishamis (nivèu 1) de Miranda Hauconeta;
- Istòria de la magia, de Batilda Torndessac;
- Teoria de la magia, d'Adaltbèrt Farlabicon
- Manuau de de metamorfòsi entaus començants d'Emeric K Cambiat. 
(...)

E ben o vos vau pas tot marcar :))) 

M'an agradat tanben los noms dels ostals dels escolans d'Hogwarts... mas vos daissi anar descubrir tot aquò. 


Podètz crompar lo libre sul sit de son editor, Per Noste.

 

dissabte, 21 de novembre del 2009

aprèp lo wonderbra, lo wondervièch

L'escacalàs dau jorn, es aquò:



E finala çò que me fa rire lo mai es "with my model today" e çò qu'agacha del model es son paket. Soi fan.

Bon, los òmes, vos crompetz pas aquò. Vos subregeinarà a la primièra ereccion.

divendres, 20 de novembre del 2009

Los Tipes Setòris

Lo Ceucle Occitan setòri tòrna editar Les Types Sétois: Los Tipes Setòris, Toussaint Roussy (1847-1931) publicat e agotat en 2005.
Blanqueta!!!


Pendant 53 ans, Toussaint Roussy, négociant et peintre, a croqué les Sétois dans leur attitude, leur accoutrement et leur dégaine.
Reproduction des 95 types sétois en quadrichromie. 6 pages originales de Pierre François.
Notice biographique - présentation des types sétois - Le premier conservateur du musée de Sète - traduction des légendes.
Participation de Jacques BLin, Alain Camelio, Philippe Carcassés, Pierre François

Sortida prevista per Febrièr Març 2010.

Soscripcion:
mandar chèc e nom pichon nom adreiça & co a Cercle Occitan Setois, 36 rue Salvador Allende 34200 Sète
Prètz de l'exemplari: 50€
Fraisses de pòrt: 5,50€
Chèc a l'òrdre del Cercle Occitan Setois.


E ben dempuèi que lo voliái crompar :))))

dijous, 19 de novembre del 2009

Es con, servís pas a res, mas a ieu m'agrada



Me volguèron pas jamai crompar una gameboy quand èri pichòta. Soi una paura malurosa  :(((((




Vist en passar per Fucking Karma

dimecres, 18 de novembre del 2009

Manjarem lo curat! A non, es tròp gras!

Diluns de ser, me trobèri un pauc per accident a seguir la messa dins una de las glèisas nòvas de Seta.
Es aquò lo subrerealisme de ma vida: de còps que i a, dintri dins una glèisa laida e dedins i a totes los capelans d'Occitània e mai benlèu los de França que i son perque es la fèsta VIP dau Curat a Seta.



Èra cagant.

Levat quand un das capelans cappelat, mòrt de rire, diguèt "fa caud dins la glèisa, e l'avèm pas mes lo caufatge, akò's la calor umana qu'avèm a Seta, ahahahahahaha". Fantomàs èra aparegut sus l'empont darrièr l'autar, ieu èri petada de rire... Mas èri la sola... Se vei que los capelans VIP an pas jamai vist Fantomàs. benlèu que se son arrestats a Don Camillo e sos panzani e son pas passats a Louis de Funès, vai-te'n saupre.


Fasiá moment que i èri pas anada a la messa.
E a ieu, i a doas causas que m'agradan a la messa.
Una seguís l'autra. E òc, pk tot es cronometrat a la messa.

La primièra es quand passas a ton vesin "la patz dau Crist". Aquò's lo moment "friendly" de la messa. Tòcas la man de cadun de tos vesins en dire a cada còp "la patz dau CRist". N'i a que ne profechan per dire "te, tu, cossí vas?" mas normalament, lo tèxt es "la patz dau crist" e aquò m'agrada perque es lo moment que lo mond t'agachan dins los uèlhs e te sorison. Ieu disi que la Patz dau CRist, es l'aujòl dau free hug.

La segonda causa , es just aprèp lo free hug d'abans, es l'eucaristia. Pel mond que coneisson pas lo patés catolic, aquò's quand lo mond van manjar lo còs dau Crist aka quand manjan l'ostia. Òc, l'ostia, aquel trocet sec de se sap pas tròp de qué, pels catolics, es lo còs dau Crist. Lo free hug es la patz dau Crist, lo trocet sec es lo còs dau Crist, d'akò ne dison la simbolica. E ben quand cal anar manjar l'ostia, i a tota una coregrafia que se bota en plaça: lo mond que sortisson del banc, qu'espèran totes dins la meteissa posicion, qu'engolisson l'ostia, e que tòrnan a sa plaça. Una coregrafia redonda qu'es la meteissa dempuèi tant de temps.

E ben ieu aquò m'agrada.
Es per aquò que la fan a la telé la messa, es perque es tot un espectacle, basta de lo saber agachar.


Wow es polit çò k disi.


O alara, es lo segond efièch kiss cool. Lo primièr te fas cagar grèu, lo segond te regalas de l'espectacle. Mas aprèp te cal pagar ta plaça a l'espectacle, d'aquò ne dison la quista.
E la banasta, passa de man en man.


.

dimarts, 17 de novembre del 2009

El llibreter de Kabul d'Asne Seierstad


El llibreter de Kabul (Bokandleren i Kabul en VO) es lo libre que legiguèri dissabte jos ma coeta que me sentissiái pas plan fina.
Lo comprèri perque lo títol m'agradèt. O ai ja dich, legissi pas jamai las quatrenas de cobèrtas, coma agachi pas las bandas anóncias dels films perque me lèvan l'interés que i contan tot! Alara me fisi al conselh del mond, a la cubèrta, al títol o tot simpletament a l'inspiracion crompaira del moment. 
E aquí,romanticassa que soi, me pensavi aver l'istòria d'un tipe, librari, dins una vila que i fa pas bon viure, Kabol. Abans de legir lo libre, aviái fach mon pichon scenario dins mon cap, aviái montat lo film: una librariá pichona pichona, un pauc sorna, plena de libres dins una vila en guèrra amb un librari-poeta-filosòf. A! Vosautres tanben imaginatz aquò, è?
E ben es pas aquò!

L'autora, una norvegiana, dintra dins una librariá lo jorn qu'arriba a Kabol, ne sortirà amb sèt libres...  explica dins lo prològ:
" Quan tenia una mica de temps lliure, hi feia un salt amb molt de plaer per mirar i entretenir-me una mica amb aquel llibreter interessant, un patriota afganès tantes vegades decebut per la seva terra.
- Primer, els comunistes van cremar els meus llibres, després els mujahidins em van arrasar la botiga, finalment els talibans me'ls van tornar a cremar- va explicar.
Un dia em va convidar a sopar a casa seva. Al voltant d'un banquet somptuós parat a terra hi havia la seva família: una de les dones, els fills, les germanes, els germans, la mare, alguns cosins.
El Sultan (es lo nom del librari) m'explicava anècdotes, els fills reien i feien broma. El to de la vetllada era despreocupat i completament oposat al dels àpats senzills que havia fet amb els comandants a les muntanyes. Però no vaig trigar gaire a adonar-me que les dones parlaven poc. La bonica dona adolescent del Sultan seia tranquil·la, al costat de la porta, amb la filla acabada de néixer als braços sense dir paraula. La primera dona aquella nit no hi era. Les altres dones responien les preguntes, agraïen els compliments per sopar, però mai no començaven una conversa. 
En marxar, em vaig dir a mi mateixa: això es l'Afganistan. Seria interessant poder escriure  un llibre sobre aqueste família.
L'endemà vaig anar a veure el Sultan a la llibreria i li vaig exposar el meu projecte. 
- Moltes gràcies- va dir ell, simplement.
- Però això vol dir que hauré de viure amb vosaltres.

- Benvinguda. 
- hauré d'anar amunt i avall amb vosaltres, viure com viviu vosaltres. Amb tu, les teves dones, les teves germanes, els teus fills. 
- Benvinguda - va repetir.


Dona enveja de legir lo libre lo prològ. 
 







Lo libre, son d'istòrias passadas o presentas de la familha del librari que li contèron a l'autora quand viviá amb eles. Es pas lo libre del sègle mas es de bon legir e l'interés es mai que mai sociologic: lo biais de viure a l'afgana. Aquò fa pas rire. E quand siás una femna, fa encara mens rire. Lo biais de viure a l'afgana, la religion, l'istòria politica del país, l'occidentalizacion, la poligamia, los maridatges adobats, las dònas e la posca.






Lo libre, faguèt resson amb lo film A propos d'Elly que veguèri divendres que m'agradèt sens m'estrambordar (mas èri ja un pauc pas en forma) e que m'interessèt bravament pel costat sociologic de la causa, e cossí vivon lo mond?






Lo libre El llibreter de Kabul sortiguèt en 2003, es pas recent recent. Sus Wikipèdia, vos explican de qué se passèt aprèp amb lo librari.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Tan/tant

Dempuèi totjorn, ai un problèma amb tan e tant. Sabi pas jamai kora cal metre la T o pas. La mèrda.

Dubrissi mon Dictionnaire Grammatical de l'occitan moderne selon les parlers languedociens dau Mèstre Florian Vernet. Vos fau un resumit:

Adverbe:
- sens de "si", "aussi". s'escriu tan dabans adjectiu o advèrb.  (tant se l'adjectiu o l'advèrb comença per una vocala)
- sens "tant", "autant", s'escriu totjorn tant

 Yes, I can.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Ràdio Sure

I a un tipe qu'a revirat Radio Sure en occitan.

Radio Sure e sun programa que coneissiái pas, servís per zapar d'una radio a l'autra. Putan. SOI FAN.

Dessús, pòdi cambiar de Radio Lenga d'Òc a Radio País.
E pel Joan deu Peiroton, i a de ràdios bolliwoodianas, sudamericanas, occitanas e plan mai!

De telecargar en passant pel Forum Occitania



Ai escampat la conassa violeta per botar aquò:




dissabte, 14 de novembre del 2009

De l'istòria vertadièra dau setòri e dau gabian

La setmana passada me contèron que la setmana d'abans l'Enric lor contèt qu'aviá adomergit un gabian. Un gabian mas aquò se pòt pas adomergir! li diguèron los collègas.
E ben siiiiiiiiiii.

E aquí comença l'istòria tant setòria coma veridica de l'Enric e del gabian.

L'autre jorn, l'Enric te veguèt un gabian dins sa figuièra. Aviá pas bona mina lo gabian. Èra un gabian triste.
"es magre aquel gabian, se diguèt l'Enric, li vau donar un quiconet que mangèsse un pauqueton".
Anèt dins la cosina e furnèt. De qué manja un gabian? E ben de peis pardina!. Aviá pas qu'una topina d'anchòias l'Enric. Te prenguèt una anchòia e la te li portèt al gabian de la figuièra.
Lo pausèt pel sòl e lo gabian dubriguèt las alas, te saufinèt l'anchòia e virèt lo bèc, tot mespresós.
Li agrada pas l'anchòia?
Ben, non , es salada bogre de colhon!
E l'Enric de tornar dins la cosina per t'asagar l'anchòia per la dessalar. E aquí te crosèt son caramentran de femna:
- E de qué fas?
- Li levi la sal a l'anchòia
- E pk li levas la sal a l'anchòia? Te creses que las salan per que tu las dessalèsses en i passant 10 litres d'aiga?
- Daissa-me dessalar mon anchòia, arrèsta de m'emmerdar
De qué fariá pas per un gabian dins sa figuièra.
E li tornèt portar l'anchòia, dessalada aqueste còp.
E lo gabian, dubriguèt las alas, davalèt de sa figuièra e engoliguèt l'anchòia.


L'endeman, lo gabian èra tornarmai dins la figuièra.
Ricon li volguèt dessalar tornarmai una anchòia mas la trobèt pas la topina d'anchòias.
Era son caramentrant de femna que li aviá escampat la topina "s'es per las dessalar e las donar a una puta de gabian...".
Fasiá pas res. Lo Ricon li trobariá quicòm mai de li donar a son gabian.
E li trobèt... una bóstia de paté per cat.


Lo Ricon la pausèt la bóstia de paté per cat jos la figuièra.
Lo gabian agachèt. Saufinèt. Despleguèt las alas. Davalèt de la figuièra e se mangèt la bóstia de paté per cat e tornèt dins la figuièra.


L'endeman, lo Ricon èra content de tornar a l'ostal.
E lo gabian èra totjorn dins la figuièra.
Ricon li tornèt daissar una bóstia de paté per cat jos la figuièra.
Lo gabian saufinèt, comencèt de desplegar las alas... mas arribèt lo gatamiau del caramentran de femna del Ricon. Aquel cruparlhàs l'aviá saufinat son paté e veniá manjar sa bóstia...
E lo gabian, espaurugat, dubriguèt las alas...
s'envolèt
e s'anèt pausar alai ont lo crup li fariá pas de mal,
se venguèt pausar sus l'espatla del Ricon.


E aquò, tant de memòria d'òme coma de gabian, s'es pas jamai vist a Seta.

dijous, 12 de novembre del 2009

Lengadòc is not Islàndia

Dissabte passat, Midi Libre parlèt de l'implantacion de Madonald dins la region...

En imatge:



E un dels articles:



Pourquoi la côte méditerranéenne a la cote
Septembre 19 79, McDo ouvre son premier restaurant à Strasbourg. Le 29 juillet 1983, place de la Comédie, Montpellier accueille l'enseigne à son tour. Vingt-cinq ans plus tard, McDo est leader dans l'Hexagone. D'ici la fin de l'année, il y aura 1 160 sites répartis dans 860 communes, employant 55 000 salariés. La France est au 3 e rang européen après le Royaume-Uni (1 192 restaurants) et l'Allemagne (1 353). Avec un chiffre d'affaires sous enseigne de 3,3 milliards d'euros HT, McDo affiche une progression des ventes de 11,2 % en 2008 par rapport à 2007.
Mieux, la France est le deuxième contributeur mondial au système en terme de rentabilité, après les USA. « Au pays de la gastronomie, nous avons notre place parmi les différents modes de restaurations », explique sans

complexe Dominique Guichard, responsable McDo du Sud-Ouest, réunissant 180 fast-foods, de Bordeaux à Montpellier en passant par Mende. Quick, son concurrent direct, en possède péniblement quelque 360 en France.
L'appétit vient en mangeant : 66 franchisés se partagent le gâteau McDo en Languedoc-Roussillon.
Dont 30 rien que dans l'Hérault, soit trois établissements pour 100 000 habitants, une densité record, supérieure à celle de Paris et à peine en dessous des Hautes-Alpes. Il n'a pas échappé à la chaîne de fast-food que la côte méditerranéenne à deux atouts majeurs : la densité de population des villes, où l'enseigne est implantée à près de 95 %, et celle des régions touristiques. En témoigne le succès de Serge Caillaux dans l'Hérault, patron de seize restaurants. Seule la Corse fait figure d'exception. « On n'a pas trouvé d'emplacement », commente sobrement Dominique Guichard. Ce dernier embraye sur une nouveauté qui devrait faire florès : l'implantation dans les McDo existants de McCafé. A mi-chemin entre le salon de thé d'antan et le troquet d'aujourd'hui, il proposera plusieurs cafés, des petits déjeuners, des collations, des pâtisseries traditionnelles, etc.
De quoi élargir l'offre et grignoter des parts de marché. Le premier McCafé de la région a ouvert à Perpignan en juillet. Argelès accueillera le second en décembre.

dimecres, 11 de novembre del 2009

Hum Trio



Veguèri HUM TRIO quauques meses fa a Montpelhièr dins l'encastre de Total FEstum e me regalèri.

Passan a Montpelhièr divendres, i anarai faire un torn probable.

Hum trio en concert ce vendredi 13 à 21h au BLABLA bar,
quartier cathédrale saint pierre, en face de l'entrée du conservatoire.


Le trio HUM interprète "Les Temps Passats" du poète alpin Joan-Ives Roier.
Un tour de chant qui met en scène des tableaux poétiques : scènes de vie, paysages, portraits, souvenirs d'enfances... Autant de sonnets qui dévoilent le regard de Joan-Ives Roier sur son pays et ses contemporains, sa vie, ses angoisses et ses désirs.
Le trio Hum met en musique ce manège haut en couleur de la vie alpine. Des chansons
qui s'appuient sur la rime riche de ces poésies.
Les compositions sont inspirées des musiques populaires de la méditerranée. Cette rencontre donne lieux à découvrir un tour de chant qui ose gravir les sommets poétiques des Alpes de Joan-Ives Roier.

Sus aqueste blòg subrecuoltural, parlèrem ja de Joan Ives Roièr.

dimarts, 10 de novembre del 2009

pel País Basc

Amb l'AmorósEstival2009, anèrem a Hestiv'Òc a Pau.
Mas abans, nos anèrem perdre pel País Basc....

Prenguèrem de rotas pichonas que i crosèrem plan de mond:


 AmorósEstival2009, netegères pas l'autò!


Se perdèrem pels camins montanhòls tot neblats... E qual legiguèt la mapa??? (lo primièr que me ditz que las femnas sabon pas legir una mapa li fau manjar Bibendum)


Puèi arribèrem enfin al camping à la bòria qu'aviam trobat sus internet. Mas cossí fasián lo mond abans internet?  Lo camping es a Suhuskune, lo mond i parlan euskera e lo papet de la bòria nos explikèt tot plen de causas e eriam plan contents de l'escotar, de visitar la bòria e de veire las bèstias. I podètz anar, es propret, tranquil e lo mond son aimables, en mai d'aquò, es pas car.

Aquelas sabatas, son polidas, confortablas, 
mas t'embocanan lo tibanèl...



SuperBidochons del camping.
Nos aimi!




diumenge, 8 de novembre del 2009

L'armada dau crimi

Anèri veire lo darrièr film de Robèrt Guediguian.






E ben aquel, i podètz anar!

Remirable. Me regalèri.
Fa pas rire. Al contrari.







Mercés a Robèrt Guediguian de nos mostrar aquò, d'ajudar a chifrar... totjorn e encara.