dimarts, 27 de setembre del 2011

Valor de familha

Per causa de cauma, uèi, gardi la neboda.
Me cal trabalhar, alara m'ocupi d'ela coma pòdi. Assetada a costat de ieu al burèu o sul lièch pichon qu'ai dins mon burèu, al programa : lectura, musica amb la flaüta e lo jembe, dessenh...
Dins los libres per enfants que li ai donats, i a un dessenh d'un eiriç. Coneis pas l'animal.
- C'est un hé...
- ... 
- Un héri.... 
- Card! 

Tota una educacion... 


diumenge, 25 de setembre del 2011

Nota Bene



Nota Bene per quand aurai un amorós : subretot pas jogar "Besame mucho" a l'autbòi, riscariá de partir lo tipe e de pas jamai tornar.





Nota bene del nota bene : idem per "Benlèu, benlèu" 

dijous, 22 de setembre del 2011

De far abans lo 24

Ligam dirècte

Al mes d'agost, anèri a París. 
Un jorn, pas mai. Anar-tornar dins la jornada. M'agrada lo tgv.
I anèri per veire la mòstra bèla sus Brassens a la Ciutat de la Musica Brassens ou la Liberté.

Èri just al paradís dins aquela mòstra. I aprenguèri pas grand causa de nòu que aviái ja visitat l'Espaci Brassens a Seta e legit plan de causas sus Brassens. De fach, i anavi pas per "ne saber mai", i anavi perque m'agrada Brassens, per veire las fòtos e per me daissar menar per lo trabalh de creacion de la mòstra.
E me regalèri.

  LIgam dirècte 


Es Sfar, entre autres, que trabalhèt dessús, sabètz lo tipe qu'a fach la benda dessenhada subreconeguda Lo cat dau Rabbin e lo polit Klezmer. I a tot plen de retraches de Brassens dessenhats per Sfar e aquò m'agradèt. 
Vos poguèri pas far de fòtos qu'èra enebit e los susvelhants fasián plan son trabalh... I  a molon de causas de veire, vidèos, fòtos o dessenhs, de legir : letras, poèmas, libres, explicas e d'escotar : la musica en original soundtrack de la mòstra, normal, mas tanben d'entrevistas de Brassens. Per las entrevistas de Brassens, an inventat un sistèma genial!! Vos sovenètz dels telefòns vièlhs de França Telecom? e ben prenes lo telefòn e cada numèro de l'aparelh correspond a un bocinon d'entrevista, as aital l'impression d'aver Brassens al telefòn. M'agrada!!!
Lo problèma... es que i aviá plan de monde a la mòstra quand i anèri (pasmens i anèri en setmana!!!) e i aviá la coa als telefòns!

Pas grèu, perque crompèri lo catalòg de la mòstra e un DVD e un CD ont i a totas las entrevistas de Brassens... E sabètz qué? Son encara dins son plastic, ai pas agut solament lo temps de los escotar o legir un pauc e de los recaptar dins la bibliotèca... I aviá tanben un libre de Sfar amb de dessenhs qu'illustran de cançons de Brassens coma çai jos, mas lo crompèri pas, qu'èra un pauc car. 

Perqué ne vos parli ara? E ben figuratz-vos que la mòstra es a Marselha!
Es a la bibliotèca Alcazar e fins al 24 de setembre! Profechatz-ne!


  Ligam dirècte



  Al sòtol i aviá una benda dessenhada giganta de Sfar qu'èra geniala. Clicatz sus la fòto çai sus per legir, veiretz, val lo còp.

Sequenon, ne profechèri tanben per visitar la Ciutat de la Musica, benlèu que ne vos parlarai un autre jorn, mas i anonciavan que farián una mòstra retrospectiva sus Django Reinhardt, ai pas trobat cap informacion sus la tela aquí dessús, en tot cas, se la fan, la mòstra sus Django, i anarai tanben!


dimecres, 21 de setembre del 2011

Lo diable es troglodit

Amazon dubrís en Espanha.

Mas Amazon, alai, e ben fa de business amb los libres dins las lengas d'Espanha : 



E d'aqueste temps, IDECO a totjorn un sit pietadós.

Lectura estivala (ai perdut lo compte)

Me demandètz pas perqué mas soi dins mon periòde nòrd-catalan. Pasmens, ai pas d'amorós dins lo canton. Ieu sortissi pas amb de catalans que se prenon per d'occitans. 

E legissi de literatura nòrd-catalana. Ai legit un parelh de libres en parlar rossellonés. Quand parlas lo catalan de Barcelona e lo lengadocian, quand legisses de rossellonés, ne siás desvariat. Mas rai.

Lo darrièr libre legit, me regalèri! Perpinyhard es un libre collectiu, de novèlas negras plenas de sèxe e de murtres made in Perpinhan e escrichas per cinc autors. Lo trobaretz lo libre jol nom d'"Emili Xatard". 
Emili Xatard, es una de las constrenchas del libre : cada autor deviá, dins sa novèla, emplegar lo nom "Emili Xatard" e plaçar lo "Carrer dels Cardaires", carrièra del centre de Perpinyà que fa rire los catalonofòns, que cardaire, aquò vòl dire cardaire coma en occitan (Alibèrt es ton amic) e bicaire. Las novèlas son diferentas, per pas dire inegalas, mas n'i a pas una de missanta.

D'extraches! Veiretz coma sembla d'occitan!

"- Colló! Sem anat a la teua casa i ni la teua dona sap en quin bar la fas! Fa mitja hora que fem tots los bars del Vernet en te cercant! 

  Li llença sense ni un bon dia en Payré, el flic més gros i brutinyós de tota la PJ de França. A en Payré l'acompanya en Patot. Un nou que acaba d'arribar de Nantes i que no se cansa de repetir tota la jornada que té la impressió que l'han enviat a l'estranger. El seu nom veritable és d'origen polonès, ple de z i de w. Com que és tan jove i ben plantat com aturat i poca-gràcia, en Payré i ell de seguit li van treure el malnom de Patot. 
  - Voleu un cafè?
  Els convida amb cara de prunes agres. Feliç, en el fons, que la presència dels dos col·legues els més poc eixerits de la policia judicial de Perpinyà li compliqui el diumenge. Amb un poc de sort no anirà a comprar el pa. Tampoc no anirà a dinar a casa. I s'evitarà de passar una tarda avorrida davant la televisió al costat de la parenta que, cap a les cinc de la tarda, li començaria a fer magarrufes. I a se posar impertinent. Cada diumenge parió. El diumenge a la tarda se creu una sex-symbol casolana. En aqueixa hora, més o mancos, li comença un strip-tease lamentable. Fet de pantofles, davantal, bata, mitges foradades, roba interior amb data caducada i higiene dubtosa. Unes expansions libidinoses que a ell el fan patir més que una altra cosa. Encara que no gosi dir-l'hi per no fer-li pena."

Me faguèt pissar de rire aquel passatge. Contunha encara, mas vos vau pas tot picar, òu!


"Erudit, president d'innombrables associacions totes amb noms en català i de les que ell n'era l'únic membre, candidat malaurat a totes les eleccions, professor a la universitat, escriptor de novel·les il·legibles, freqüentador de tots els salons i aperitius e, en definitiva, patumeta local. Un intocable."

Data de 1995 lo libre e m'agradariá de ne legir d'autres d'aquela mena. 

A, vos ne dobtaviatz, es publicat en cò del Trabucaire





dilluns, 19 de setembre del 2011

Escacalàs d'un matin de caça

Per plan comprene, cal una mapa:

Dimenge de matin, me desrevelhèt un còp de fusilh, tan fòrt qu'aviái l'impression que lo caçaire èra dins ma cambra... Ben òc, un còp de fusilh un dimenge de matin, aquò's un còp de caçaire! Segur! 
Dubriguèri la fenèstra e los contravents ; e te vesi, dins lo camp d'en fàcia, que abans èra una vinha, un conilh. Te vesi sus la rota a costat de sa Panda 4x4 roja un caçaire. Lo caçaire se reconeis a un parelh de causas : los vestits militars per far paur als conilhs, la casqueta que li dona l'èr encara mai con e lo gilet jaune fluorescent per pas que lo confondan amb un pòrc singlar, que tot lo mond sap que lo pòrc singlar a lo bon gost de pas cargar de giletas fluorescentas. 
Ieu, que te vesi lo conilh córrer, m'escacalassi fòrt. 
E te vesi lo caçaire que tòrna cargar son fusilh e, plena de laganha, creguèri que me voliá tirar dessús la puta. Que, o sabèm totes, lo caçaire manca d'umor.
Mas non, tirèt sus un faisan que manquèt. 

Lo problèma es pas que tire sus un faisan. Soi pas contra la caça. Al contrari. Que de còps que i a, s'autonetejan entre eles.

Lo problèma es pas que o faga a set oras del matin. 

Lo problèma es que o fa plan pròche d'un ostal. Lo faisan deviá èsser a vint mètres de l'ostal dels vesins. Lo tipe tira tranquillament sens complèxes. Manca son còp e la bala se'n va tuar lo vesin o son dròlle (çò que, dins l'absolut, me fariá pas pena).

E ieu, de ma fenèstra al primièr estanci, agachavi l'espectacle. 
E vaquí que lo caçaire te daissa lo fusilh dins l'auto, davala dins lo camp-qu'èra-una-vinha per agantar lo faisan mancat dos còps.

Detalhon : de faisans, per aquí, ne vesi pas gaire... e aquel d'aquí semblava pas pauruc. D'aquí a dire qu'an desliurat de faisans per apasturar los caçaires malbiaissuts...

E vaquí mon caçaire que camina, decidit, cap al faisan, que lo portarà, tot orgulhós, a la patrona que l'espèra a l'ostal, que ela serà pas brica contenta perque un, son òme, l'an pas confondut amb un singlar, e dos, li cal vuejar, plumar, cosinar aquela bèstia. 

Lo caçaire qu'avança e lo faisan que recuola. 
Lo faisan que se'n va e lo caçaire que se bota a córrer.
Lo faisan que se bota a córrer e lo caçaire qu'acelèra en se tenent la casqueta.
E t'o cal saber, lo caçaire es ventrut e pas esportiu. Normalament, es lo trabalh del chin aquò de córrer. Mas mon caçaire èra un caçaire paure: una Fiat Panda e pas de chin. La caçaire loser actitud.
E ieu de rire, en veire mon caçaire de córrer aprèp lo faisan.
Benny Hill. Vos sovenètz que, a la fin de cada episòdi, se perseguissián totes?



E vaquí lo faisan que te partiguèt darrièr l'ostal dels vesins, seguit de luènh pel caçaire qu'aviá ja fach un bon centenat de mètres en córrer.

Espectacle acabat.

E quand esperavi de veire passar mon caçaire de l'autre costat de l'ostal dels vesins, te veguèri un faisan s'envolar.

Aquò me metèt de bona umor per la jornada. 





dissabte, 17 de setembre del 2011

Concèpte

Quand me lèvi d'ora, genre  a sièis o sèt oras lo matin, e ben, a un moment, entre nòu e onze oras, ai un pichòt còp de barra e me sentissi tota lassa. E es a aqueste moment que me'n vau far mon penequet del matin. 
Lo penequet del matin es lo luxe suprèm de poder respectar los pichòts besonhs de son còs. Es encara mai luxe suprèm quand as un gentleman qu'es d'acòrdi amb tos concèptes de vida, mas aquò's un autre problèma (Se cèrca gentleman per equilibrar lo lièch pel penequet del matin)
S'ajaçar, tancar los uèlhs, se dire "quin luxe lo penequet del matin", s'aconsomir, ausir son primièr ronc e se dire "òc, soi a dormir, raaaa, quin luxe...".
I aurà totjorn un con per te dire "de qué? fas lo penequet lo matin, tu? mas siás capborda", "òc soi capborda e t'emmèrdi, conàs", a ben oè, caliá pas començar. Dormissi quand vòli. Un pauc coma mon chin. Mon chin peta quand n'a enveja e dormís quand n'a de besonh.
Precisi al con de las linhas precedentas que fau tanben lo penequet normal aprèp dinnar quand n'ai de besonh. Perque, de còps que i a, fau coma los autres.


dimecres, 14 de setembre del 2011

Fenomèn paranormal

Fa quauques nuèches que me desrevelhi a 4h03.
Me desrevelhi,
Dubrissi los uèlhs.
E son 4h03 a cada còp.

E me soi sovenguda qu'aviái agut lo meteis problèma un còp e que n'aviái parlat sul blòg. Ai doncas cercat sul blòg e ai trobat lo pòst

Me desrevelhavi a 03h03. L'ora d'ivèrn.
Ara 04h03.
 
Mas de qué se passa a aquesta ora per que me desrevelhe tan ponctualament???

dilluns, 12 de setembre del 2011

Cagòlas de totes los païses, unissètz-vos

Ont vesèm que cambiar de lenga, te fa pas cambiar la fòto de cagòlas en vacanças :



vertat

Soi segura que dins la vida vertadièra, se passèt coma aquò :


Veuillez installer Flash Player pour lire la vidéo

diumenge, 11 de setembre del 2011

Maconet

Es pas totjorn aisit de s'acostumar a un ordenador novèl.
Passar de Windows a Ubuntu, puèi ara d'Ubuntu a Mac. Es pas aisit, los reflèxes, las costumas, los automatismes... Aquò fa que me sentissi un pauc gòia amb lo Mac. E mai amb Ubuntu! que fau encara d'anar-tornar entre los dos ordenadors per transferir mon bordèl d'un ordenador a l'autre.
Aviái pres en pension pendent l'estiu lo gròs Imac del trabalh, que m'i soi acostumada, mas un portable es pas completament parièr.
Mon portable a un defaut màger, a despart de son prètz indecent, es en francés. Traïdora, l'ai crompat en França. E ieu, fa dètz ans que piqui sus de clavièrs espanhòls. Aviái installat un clavièr espanhòl sus l'iMac gròs del trabalh, mas sul portable, grata-te!
I aurà totjorn un con per te dire de metre lo sistèma en espanhòl e de pegar las letras del clavièr espanhòl sul clavièr francés. Ai pas crompat una causa subredesign per l'anar golamassar amb de papièr mal pegat, òu!!!  I a tanben lo con aluserpit que te ditz "e ben aviás pas que de l'anar crompar en Espanha", aquò rai, mas voliái poder aver lo servici aprèp venda pròche de l'ostal.
Aquò fa que quand escrivi en francés, meti lo sistèma francés amb mon clavièr francés e tot va plan.
E quand escrivi en occitan, meti lo sistèma en espanhòl sus un clavièr francés. Dins aquestes cases, ont vesi una A, piqui una Q, ont vesi una Z, piqui una W, ont vesi una virgula, piqui una M e una larga tièra afrosa per çò qu'es de las tocas que son pas de letras... Aquò va pas melhorar mon esquizofrenia... Mas ai pas trobat melhor per ara.
Puèi, es totjorn bon de saber picar en QWERTY. Vos ramenti que França es lo solet país d'aver un clavier AZERTY, putas de franchimands!!!! Rai, Belgica tanben, mas eles, auràn drech a la paraula un autre jorn. 

Enfin, vaquí, avètz comprés, galèri un pauqueton per ara... 

E uèi, ai descobèrt LA causa que fa que soi tombada encara mai amorosa de mon ordenador made in California : lo trackpad. 
Tu qu'as pas aguda la mencion geek a ton C2i, te vau explicar. (Los qu'an aguda la curiositat de picar sul ligam, allucinatz tan coma ieu sus la minabilitat del sit censat presentar lo tòp del tòp de l'utilizacion informatica dins l'ensenhament?). Lo trackpad es lo cairat que i a jos la barra espaci suls portables, aka la causa que te servís a dirigir lo cursor quand as pas la mirga de brancada. La causa que la màger part del mond se'n sabon pas servir, perque, o cal plan dire, la màger part del mond, son d'endecats de la vida. (Uèi, asiri lo monde.)

Figura-te que sus MonPreciósCalifornian, pòdi detar lo trackpad amb los cinc dets de la man e far de causas allucinantas. Èri ja la reina de l'acorcha clavièr. (Sabètz vosautres que i a de mond que sabon pas copiarpegar sens passar per la mirga? Ròòòòòòòòò los endecats de la vida!!!!) Aprèp las acorchas clavièr per pas mòure la man del clavièr a la mirga puèi de la mirga al clavièr (òm es fenhant o pas dins la vida, e ieu soi de la primièra categoria), ai trobat lo trackpad que o fa tot, agachatz-me tot çò que podèm far :


Las doas cagòlas èran pas convidadas mas se son inscrutadas dins mon trackpad. Salòpas.

Ara, passi mon temps a alisar sensualament lo trackpad per mestrejar totes los matises de l'alisatge-clicatge.
I'm lovin' it.





Me dison dins l'aurelheta qu'auriái pogut far un pòst especial per la data, patin, cofin e mai la rèsta. Dirai una causa : los Chilens, es coma los Armènis, qual se'n soven ara?


dissabte, 10 de setembre del 2011

Bref!

Amb mièg trin de retard, descobrissi tot bèl just una causa genialissima que s'apèla Bref e qu'es difusida per Canal. Ai quasi una excusa : ai pas Canal dins ma tele preïstorica que sabi pas cossí farai quand passarem a la television numerica obligatòria. Es una seria que dura doas minutas amb un ritme de caluc e soi completament fan de la realizacion e de l'escritura :
Veuillez installer Flash Player pour lire la vidéo
Per ara, es mon episòdi preferit! 



Totes a un moment, avèm checkat compulsivament nòstres emails :
Veuillez installer Flash Player pour lire la vidéo



E aqueste çai jos perque m'i reconeissi a cent del cent :DDD
Veuillez installer Flash Player pour lire la vidéo

Cat

Soi pas una catofila mas aquò's polit:

dimarts, 6 de setembre del 2011

Present


Uèi, es mon anniversari.
Granmercés a LaJefa e al Quequejaire que i an pensat :))))

Mon compte serà roge escarlat, ma banca farà lo plen mercés a mos àgios mas uèi, me fau un brave present :

dilluns, 5 de setembre del 2011

Son aquí e m'an declarada la guèrra

Coma demòri dins las paluns, soi una acostumada dels moissaus. Me'n planhi pas, que, se soi pas contenta, ai pas que de me tirar d'aquí per viure a la montanha. Pas coma aqueles conasses que vòlon l'estanh, mas pas las bestiòtas qu'èran aquí abans eles.
Quand siás d'aquí, lo moissau, n'as la costuma. E sabes cossí conviure amb el.
La nuèch, quand, per malastre, n'as un qu'es dintrat dins la cambra, te cal atudar lo lum, tancar los uèlhs e l'esperar. Que lo moissau, es un petós e espèra l'escuretat per t'atacar. 
E aquí, l'ausisses. E te cal concentrar a fons de fons sus doas causas : l'ausida, per escotar lo bronzinament viciós de la moissala atalentada e ta pèl, ont se pausarà la puta? Perque se siás ben concentrat, sentisses sas patòtas se pausar sus ta pèl ultrasensibla.
E un còp que s'es pausada la puta de moissala atalentada : PAF lo moissau!
Puèi, alucas lo lum, agachas la causòta grisa espotida sus tos dets o dins la pauma de ta man e t'escacalassas de ton rire mai sadic.
Un tròç de vida ideala dins las paluns.

Levat que ongan, avèm de moissaus mutants : fan pas de bruch, pesan pas res e los veses pas. Mèrda, e mai los moissaus son d'OGM ara!!
Alara, te desrevelhas la nuèch amb l'esquina que te pica grèu e començas de comptar un, dos, tres, quatre, cinc... tròp.
As maitas solucions :
- mudar, partir a la montanha. Non, cal pas desconar, òu.
- barrar la fenèstra per legir. A ben non, cal profechar de l'airet fresc de la nuèch
- pas legir dins lo lièch. Ja que i biqui pas gaire dins mon lièch, se en mai d'aquò, i legissi pas mai, de qué demòra coma pichòt plaser de la vida???
- ventilator fòrça 4. 
Darrièra solucion adoptada. Lei de vida palunièra : pas de moissaus quand i a de vent.
Levat que quand as lo vent que bufa dins la cambra, te cal tornar cargar lo pijama qu'aviás doblidat coma aviás doblidat lo camin per anar trabalhar. D'aquí a ne dedusir que lo pijama e lo trabalh van cotria...


E fonciona? 
E ben pas completament. 
L'autre jorn, una soleta fissadura. 
Dins l'esquina. 
Sabes just a aquel centimètre cairat plan centrat jols omoplats que pòdes pas atènher de cap biais, que te tòrces los braces, las mans e l'esquina coma una contorsionista chinesa e pas mejan de te gratar. 
Qu'una puta de bèstia te fisse e que te pòscas pas gratar, aquò's la cachavièlha suprèma.

La contrataca es intelligenta : lo pijama-burca. 

Passaràn pas!


divendres, 2 de setembre del 2011

Lectura estivala (7)

O vos disi ieu, los joves, es lo mercat dels libres en occitan d'aquesta passa.
Lo CRDP Aquitània amb lo Cap'òc an publicat dos librilhons revirats del francés per Sèrgi Carles e Pèire Boissièra : Doble Murtre a l'abadiá de Jacqueline Miranda e Los raubatòris de las moscas de Gerard Hubert-Richou.


Lo segond m'agradèt mai que lo primièr. Doble murtre a l'abadiá... e ben me'n soveni pas gaire que lo legiguèri a la debuta de l'estiu. Los raubatòris de las moscas es l'istòria d'enfants orfanèls que vivon a París al sègle 18 e que d'òmes en negre los rauban. Perqué faire? Las causas bolegaràn quand es lo dròlle d'un grand nom que serà raubat e o descubrirem tot. Me regalèri de lo legir. Ten, vos meti la debuta : 
"Los aviá semenats? 
La nèu li ajudava pas a córrer als quatre fèrs per las carrièras desèrtas. Acocolat al pè de l'espitlòri Sant Jacme, Silvèri repreniá alen. L'aire glaçat li brutlava lo dedins del pitre. Lo colava entremièg sos dets gelats, la man davant la boca e lo nas. Anava un bocin melhor. Las lagremas li embrumavan los uèlhs. Aqueste còp, se se daissava susprene, èra perdut ; auriá pas mai la punhor que caliá per se traire de lors arpas.
E puèi i aviá las pesadas que lo decelavan! 
Un jòc de pista de mainat per aqueles que lo cochavan! 
Se tornèt quilhar a mièjas. Aval, al caireforc, passèt una siloeta. Coma una trèva. "Un d'eles" mai que probable. S'aclatèt contra lo paredon, comptèt fins a dètz sus las onças insensiblas dels dets,e puèi en s'acorbant, s'esquilhèt de l'autra part" 
E ò vos vau pas metre lo primièr capítol en entièr!

De libres plan revirats, la lenga es excellenta e es un plaser de la legir. Me pensi que los reviraires se congostèron. Emai siaguèsson per un public jove (10 ans), los podètz legir per trabalhar vòstre lexic. E granda qualitat, cada libre còsta pas que 4€! Òsca!!!