dimecres, 31 de desembre del 2014

MMXIV (3)

Al mes de novembre, aguèri l'astre de far quicòm de polit polit que me'n sovendrai un moment: faguèri de montgolfièra !

Non, aquò èra pas un sòmi fach realitat. 
De fach, far de montgolfièra, i aviái pas jamai pensat e fasiá pas partida de ma tièra "las dètz causas que cal far abans de morir".
Mas de còps que i a, la vida es simpatica.


Vos expliqui lo perqué de la causa. 
MossurPatata i deviá anar far de montgolfièra amb tota la familha. Manca d'astre, ploguèt aquel jorn e poguèron pas volar.
MossurPatata i voliá tornar mas coma es una familha de PatatasDeluxe, capitèron pas de tornar trobar una data comuna per volar totes amassa.
Ieu ja aquí me perpensèri "quina banda de cons, ieu un vòl tot pagat en montgolfièra, te tròbi un trauc dins l'agenda e ne profièchi grèu".

Dieu e MossurPatata m'ausiguèron. 
E MossurPatata dins sa granda generositat me faguèt "Voldriás pas venir amb ieu?"
Siiiiiiii, solideeeeee, plan seguurrrrrr, quand vòls !



Partiguèrem doncas del Clapàs cap a Olot en Catalonha un dijòus de tantossada aprèp lo trabalh.
Sopèrem dins un restaurant de "cosina volcanica". Eriam contents d'i anar mas i tornarem pas. Me sembla que MossurPatata s'es pas remés del glacet de nap.

Passèrem la nuèch dins una ostalariá d'un vilatge medieval. Ieu foguèri malauta, cluquèri pas de la nuèch qu' aviái lo nas que semblava a Arifat.
A 6h, nos levèrem. Per astre, aviái anticipat e dins ma saca d'esquina trobèrem una còca d'ametlas, de chocolat e de pomas. 
A 7h, eriam a agachar se conflar nòstre balon en nos gelant, que fasiá plan freg. Faguèrem de fòtos.







A sabi pas quina ora, montèrem dins la banasta. Contents coma tot. Mai que mai ieu. 

E a un moment, agachèri lo sòl. Èra pas mai aquí. Aviam despegat.
Es aquò qu'es magic en montgolfièra: sentisses pas res! Te mainas pas del moviment. Aquò se mòu, monta, avança, càmbia de plaça e tu sentisses pas res.

Aguèrem l'astre d'aver una jornada magnifica, solelhosa, aguèrem una vista meravilhosa e pas freg.


Quand siás amont, que te daissas portar, as un sentiment de plenitud que lo pòdi pas descriure. 
Volèrem doas oras, vegèri pas lo temps passar e m'agradèt que non sai. Per ieu, i auriam pogut passar la jornada! 


S'avètz quatre sòus de gastar o un present polit de far, francament val lo còp. Dins lo prètz, i a l'ostalariá, lo vòl e lo dinnar aprèp lo vòl. 
Foguèt una jornada perfiècha. Pas cap de problèma. Lo pilòt semblava fisable e plan professional. E pacient, que respondèt a totas mas questions tecnicas. O sabiatz vosautres que la montgolfièra pòdes pas decidir ont vas? I a pas de volant. Pòdes montar o davalar en conflant o desconflant mas pòs pas res faire per la direccion, es lo vent que te pòrta. E ben ieu, aquò m'agrada d'èsser completament dependents de çò que farà lo vent. Per un còp que l'òme pòt pas contrariar la natura! 

Foguèt una experiéncia magica que, dos meses aprèp, ne soi encara tota estrambordada.

Un grand grand mercés a MossurPatata! I tornam l'an que ven? ;)

Per mai d'entresenhas: voldecoloms.cat




dimarts, 30 de desembre del 2014

MMXIV (2)

L'autre cambiament màger de ma vida en 2014 es l'alimentacion.
Fasiá ja un moment qu'anavi pas mai dins los ipermercats ni tot çò qu'es temple de la consomacion. Començavi ja d'anar plan mens al supermercat e ara i vau un còp cada tres meses per crompar de papièr igienic.
Aviái ja començat de manjar local. Puèi agachèri aquesta vidèo:


D'aquí a començat lo grand cambiament, qu'es pas encara acabat. 
Pendent quauques setmanas, mangèri coma o ditz la femna. Tot anava fòrça plan, mas lo problèma es qu'ai pas d'imaginacion e soi pas cosinièra, del còp, capitèri pas de variar las causas e al cap d'un moment, m'emmerdavi. Tornèri a una alimentacion mai "comuna" amb quauques cambiaments radicals...

Un dejunar de cinc fruchas, cada matin.
De granas
Alimentacion biologica, mai que mai locala. S'es pas biologica, pel mens que siá locala. S'es pas locala, pel mens que siá biologica. 
Pas gaire de carn a l'ostal. Dins una amira de mutacion cap al vegeterianisme, mangi pauc de carn a l'ostal. Ne mangi encara perque aquò m'agrada e que ne cal bravament de volontat per cambiar tantas annadas de consum. E m'o cal plan avoar, soi una manjaira, una chapaira e la carn grasilhada m'agrada. Mas los reportatges sus las expleitacions agrico-industrialas me fan bravament soscar sus lo patiment d'èssers vius per mon golarditge.
(mèfi, aquò fa plorar!)




La dralha, contunharai de la seguir e veirem fin 2015 ont ne soi.

Το φάρμακό σου να είναι η τροφή σου

dilluns, 29 de desembre del 2014

MMXIV (1)

En 2014, lo cambiament màger de ma vida, lo devèm a una societat malauta que vòta en massa per l'extrèma drecha.

Abans març de 2014, dins mas cervèlas teoricas, i aviá lo Ben, lo Mal e la Tèrra del Mitan. Òc, un pauc coma dins lo Senhor dels Anèls. Dins ma construccion teorica, dins lo tirador Mal, trobaviam la chocrota, lo capitalisme, NRJ, l'esclavagisme, la dròga, las cançons dichas "varietat", l'alcòl e l'extrèma drecha jos totas sas formas.

Puèi, un jorn de març de 2014, la teoria venguèt practica, l'extrèma drecha, la mai extrèma, la mai rància, la mai reaccionària, emportèt las eleccions municipalas
(E vos parli pas del menut amb lo bessonatge amb la vila alemanda ont i aviá de chocrota e de cervesa.)

Ieu, Aquò e SubreIeu sabon qu'aquò's mal. E mai Tu o sabes. 

Mas de qué podèm faire ? Mas de qué pòdi faire?

Foguèt un pauc lo grand tremblament per ieu aquela serada del primièr torn de las municipalas.

Del còp entre los dos torns de las eleccions municipalas, anèri a la seccion del Partit Comunista per aderir a la sola fòrça d'opausicion que s'arbora dins aquesta vila. E fin finala, per assumir un vòte quasi sistematic per eles o per sos fraires. 
Que me disiái, e contunhi d'o pensar, que solets, cadun dins son canton, podèm pas luchar. 
Soleta, fariái pas que romegar. 
Ara, romègui, aquò rai, mas pas solament. 
Tractar, manifestar, portar una expression diferenta de l'oficiala. 
Comunicar amb lo mond per lor dire que non, çò que fa lo conse es pas çò melhor, lor explicar que i a de mond que son pas d'acòrdi amb aquò, mostrar que i a pas de fatalitat.
Aprene. 
Aprene a parlar sens s'enrabiar. 
Aprene a pas mespresar ni escornar lo mond perque pensan que lo conse es un bon conse.
Comprene que lo mond son pas totes fascistas e aprene a lor explicar concretament dins sa vida a eles de cada jorn en que aquel mond son nocius. 
Sortir de l'abstraccion teorica abans Març 2K14 "l'extrema drecha es marrida per principi" per la concretizar en un "vaquí çò que farà l'extrema drecha dins ta vida a tu". 
Es pas aisit.
Me formi.
Legissi.
Escoti.
Demandi.
Sosqui.
D'unes me dison que me soi radicalizada. 
Vertat.
Lor respondi que se foguèsse pas radicalizada a drecha, al capitalisme e a l'extrèma drecha nòstra societat, e ben contunhariái de legir de policièrs lo dimenge sus mon sofa.

Ai pas la pretencion de sauvar lo monde, mas pòdi pas demorar, vòli pas demorar immobila fàcia a la pujada e a la futura victòria nacionala de l'extrèma drecha.
Fau coma pòdi amb çò que pòdi, ensagi de far ma part.

Qui futuri sunt moliti.

dimarts, 16 de desembre del 2014

Rire amb l'IEO (3)


A un moment, la conariá me fa pas mai rire.

A un moment, l'estampaire te manda un tiratge del libre que fas estampar per confirmacion. 

A un moment, i a un tipe que signa lo BAT, bon à tirer.

A l'IEO, lo tipe que signèt lo BAT d'un dels darrièrs libres de Vernet... o es avugle o sap pas escriure o se'n caga de reeditar coma cal un dels best-seller que li fan virar la botiga.


Ont a passat la professionalizacion?

La bona nòva es que los policièrs de Vernet son reeditats!!!!



dilluns, 15 de desembre del 2014

Rire amb l'IEO (2)


O sabi ben que l'agéncia artistica Sirventés a un catalòg d'artistas de tria.

O sabi ben que parlam sonque de las cançons d'amor dels trobadors e pas pro sovent de son escritura politica.

O sabi ben que l'Alan e la Mirelha te menan una accion bèla per l'occitan dins Aude. 

Mas es pas una rason.

Lo tipe qu'a escrich lo Quijote se sona Miguel de Cervantes Saavedra. 
Cervantes per la version corta.
E pas res mai! 



De "trauç", ne parlam tanben?

Espèri que la revirada serà melhora qu'aquesta presentacion. 
Lo podètz crompar en linha, lo libre, sul site de l'editor.

diumenge, 14 de desembre del 2014

Rire amb l'IEO (1)


Cubèrta del darrièr numèro de la revista Anem! Occitans! : "l'IEO es una volontat! Ganharem amb d'actes !"

E per illustrar aquò, un parelh de transats.




dimarts, 9 de desembre del 2014

Confession o de l'impudor

Dins un grand movement de realisme bloguesc, me cal restablir la vertat.

Soi a escriure aquò en braietas.

En braietas per la règla.
Sabètz, d'aquelas laidassas, modèl mameta 1949, un pauc traucadas, un pauc tacadas.

E en caucetas.

E las caucetas dins las tòngs.

E pas depilada.


Mas ieu, contràriament als òmes impudics que cargan de caucetas amb las sandalas o de mocassins bocanofèrs, O FAU PAS EN PUBLIC !

dimecres, 26 de novembre del 2014

Stop stop stop!

Ai un problèma.

Rai, n'ai mai d'un de problèma.

Mas n'ai un de particular amb las caucetas.
Ja sabiatz que secuti psicologicament lo mond que gausan aver lo marrit gost de cargar de caucetas dins de sandalas. (mas dins ma granda mansuetud, o perdoni al mond d'Euròpa del Nòrd, l'excusa de la diferéncia culturala)

E ben figuratz-vos que l'autre jorn dins lo tren, i aviá un tipe qu'aviá cargat los mocassins sens caucetas! 

Ja, primièra error : cargar de mocassins.
Lo mocassin fa mafiós de las annadas 80.
Fa film amb Al Pacino o John Travolta.
E sénhers, vòli pas dire mas Al Pacino e John Travolta son pas mai d'icònas de referéncia dempuèi l'an pebre. Updatatz-vos un pauc!

Segonda error, de mocassins sens caucetas.
Aquò vòl dire que lo tipe quand se descauça, es Hiroshima.
E quand bolega un pauc los artelhs, coma li son tròp grands los mocassins, s'escapa pels costats un fum invisible, catastròfa nucleària made in artelhs.
Un pauc coma amb las balarinas. Perque anetz pas creire que passi mon temps a criticar lo marrit gost e las odors dels òmes, nani. I a las femnas tanben. Mas quora passarà aquela puta mòda de la balarina ? La balarina pudís, es pas confortabla, es pas bon per l'esquina, t'embocana e mai que mai, aquò's pas polit. Non, domaisèlas o vielhassas, la balarina aquò's pas polit. E embocana. Aquò te sembla una barca mal dessenhada qu'auriá servat la nifla a muscle passit. 
Escapatz-vos de vòstra preson fashionista e quand auretz los uèlhs que se pausaràn sus las vòstras de balarinas, auretz la revelacion del marrit gost. Free your bon gost, macarel! 

Resumit :
Las sandalas amb las caucetas : non
Los mocassins sens caucetas : non
Los mocassins tot cort : non tanpauc !

I a una categoria mai, que fa moment que n'ai pas vist d'aqueles, son fòra-concors campions del monde : los que cargan de mocassins negres amb de caucetas de tennis blancas (sabètz de las que son pas caras a Decatlon !)
O disi un còp e o vos tornarai pas dire : las caucetas negras de Decatlon son pas mai caras que las blancas, avètz pas d'excusas.
Vaquí.

Es important.

Que ieu, de te veire un tipe amb de mocassins sens caucetas, d'ora lo matin dins lo tren, e ben aquò me gasta la jornada.  



divendres, 2 de maig del 2014

"Bona mangiscla, bona vida" que dison a Nestlé

M'agrada quand lo servici public fa son trabalh : França TV prepausa un webdocumentari fòrça interessant per ne saber mai sus l'empèri agroalimentari Nestlé. 

Pren un bocin de temps de tot agachar mas val francament lo còp. I evòcan totes los lobbies de las industrias agroalimentàrias al Parlament europenc, mòstran que Nestlé nos fan manjar de salopariás, nos explican las estrategias en linha del grop, i a d'unas chifras espaurugantas, los "partenariats"  amb las maternitats, e ne passi, e de las bravas! Racavòmit ga-ran-tit! 

Aquò ven confortar d'a fons mon cambiament d'alimentacion que ne vos parlarai dins quauques setmanas!

Espèri que lo webdoc demorarà en linha... 
Òsca a França Television que fa aquel documentari, malgrat la guèrra amb Cocacòla aprèp la difusion del documentari, es important que los medias publics fagan son trabalh d'informacion! Non, son pas tres hippies alucats que o dison aqueste còp! Rai, lo problèma es qu'es sus internet e passa pas al JT de Pujadàsloconàs...

Un Empire dans mon assiette
E s'avètz un pauc de temps mai, podètz tanben agachar Un empire en Afrique, es pas mal tanpauc ):

dimecres, 30 d’abril del 2014

Daniel Villanova e son espectacle contra lo gas d'esquiste

Al mes de novembre, anèri veire lo darrièr espectacle de l'umorista Daniel Villanova La Croisade des Rabat-Joie, No gazarán!
I anèri, que, coma totes los lengadocians d'aquí del País Bas, lo Daniel Villanova, ne soi fan fan fan.
Lo tipe a bravament de succès pel país. E sa capitada, la deu a doas causas : es un brave comedian e mai que mai transmet l'èime del país. Los a plan espiats lo mond del país e los tòrna far, dins sa gestuala, dins sas mimicas, dins sas paraulas, dins son accent, tot i es. Avèm, enfin, quauqu'un que se trufa de nosautres, de dintre, e plan coma cal.
S'es bastit un univèrs : un vilatge, Boronhan, que lo nom, lo mond d'aquí lo comprenon plan, bastit sus l'adjectiu "borronha" amb lo sufixe -an que trobam dins un molon de vilatges  (Bessan, Cornelhan, Sauvian, Saussan, Servian, Maurelhan, Bassan, Serinhan, Rojan, Bojan, Lesinhan... la tièra seriá longassa!) e los estatjants de Boronhan que tòrnan a cada espectacle. 

E ben l'espectacle qu'anèri veire, m'i regalèri encara mai que de costuma. Lo tipe t' a agusat la pluma e t'a fach un viratge politic que vos disi pas. Ara, fa rire, mas en mai d'aquò, s'engatja plan politicament. Vos pòdi dire que ne manquèt pas una! Aquel viratge aviá començat amb l'espectacle Jean-Charles Président! que vegèri pas, un espectacle contre Sarkozy.

Coma a una escritura plan interessanta, a agut la bona idèa de publicar en libres lo tèxt de sos espectacles, crompèri doncas lo tèxt de La Croisade des Rabat-Joie, No gazarán! en esperant de poder crompar los autres e los DVDs ;)



Dins lo prefaci, i explica aquesta fasa novèla dins son trabalh : "Si, en effet, j'avais choisi jusque là d'opérer au sein de ce que j'avais nommé un théâtre de harcèlement "comico-maquisard", j'ai depuis lors le sentiment qu'il me faut apporter au moment présent un théâtre politique et qui dise son nom. Un théâtre qui, tout en restant jalousement personnel, marque mieux le cousinage assumé avec celui de Dario Fo. Il est temps que le Rire ne masque plus autant le Dire. (...) Un théâtre impoli-tique en quelque sorte..."

Tot de long de l'espectacle, èri de longa a picar de las mans de tant que d'unas replicas fissavan juste...! Rai que lo tipe carguèt la muòla e d'unes espectators, lo rire lor passava pas las bregas... Quand carguèt suls catolics que manifestan contra lo maridatge omosexual, ma vesina faguèt "il exagère quand même". Ben oè, conassa, e es plan aquò que provòca lo rire, la vertat exagerada!" Mas se los catolics que manifestan contra los dreches dels autres avián d'umor, o auriam remarcat dempuèi bèl brieu! Agachatz, es la debuta de l'espectacle :




Ara qu'ai lo libre, me congosti de las tornar legir aquelas replicas :)
E a cada còp que i a un mot que ven de l'occitan, es en italic, amb una nòta en bas de pagina, per dire qu'aquò ven de tal mot occitan e çò que vòl dire. La classa.
Anem, quauques extraches, : 


"En France, si la presse n'est pas muselée, c'est que ça fait longtemps que la plupart des journalistes ont arrêté de mordre"

"Comment tu veux comprendre? On sait plus de quoi on parle! Té, par exemple, on dit plus "solidartié humaine" on dit "délit d'assitance à un étranger en situation irrégulière"!On bousille les services publics, le code du travail, on légalise les licenciements, on sème la misère partout, on retourne cent ans en arrière et on appelle ça "progrès"! (...)On met un costume cintré à Dracula et on nous dit que c'est le Président de la Russie!...on embaume l'ombre de Franco et on nous dit que c'est le Roi d'Espagne"

"... tu sais comment ça s'exprime, les grands bourgeois... Ils parlent pas comme nous; nous quand on parle, on ouvre une maïsse comme un four... Eux, non! Eux, ils croient qu'en mettant la bouche en cul de poule, il sort forcément des oeufs d'or!"

Granmercegi lo Daniel Villanova per son engatjament dins son escritura e esperi que capitarà de desrevelhar lo mond ensucats per sa television.
A la fin de son espectacle, explica que a la sortida de la sala, i a un estand d'informacions per lo mond que ne vòlon saber mai suls problèmas del gas de sistre. 
Un artista coma ne caldriá mai :)


- Lo sit per crompar los libres Editions Un Jour / Une Nuit
- Lo sit de Daniel Villanova per l'anar veire :)

dimarts, 29 d’abril del 2014

Back to the future

Consultar mon compte bancari en linha es totjorn un moment d'ànsia e de depression pregondas.
Mas uèi, ai clicat sus la pagina "mes crédits" e ai vist l'epitafi:



La projeccion dins lo futur m'a anequelida.



dilluns, 21 d’abril del 2014

Per los que l'aurián pas seguida l'actualitat besierenca...



O crentaviam, e aquò arriba... :

- Conard 1er e l'occitan, una entrevista de France 3. Mercés a eles de li pausar las questions que me pausavi dempuèi son eleccion! Podèm ja jogar un requiem per Fèsta d'Òc, mas de qué ne serà del Cirdòc e de las associacions occitanistas de Besièrs? Anarai escotar aquò als conselhs municipals... 
Al primièr conselh municipal, dimècres passat, quand èran a nomenar lo mond per las delegacions, Conard 1er bronquèt amb fòrça mesprètz sus los noms de las calandretas besierencas, prenguèt pas la pena de dire la significacion del Cirdòc, "le centre interrégional..., bon le Cirdo" (sic). Ma crida de l'autre jorn... espèri que serà ausida




- Midi Chibre nos anóncia los recrutaments qu'a fach Conard 1er: la racalha de l'extrèma drecha francesa... De cadres, de tipes que soscan, qu'utilisan sas competéncias e son intelligéncia per l'asirança... Volètz saber de qu'an anequelit ja? Prenètz lo temps d'agachar aquò :







dissabte, 19 d’abril del 2014

L'oliu vièlh

Al mitan de sa vinha en broa de rota,  entre Cessenon e Ròcabrun, n'aurà vist passar de mond aquel oliu:  


divendres, 18 d’abril del 2014

Supòrt al Cirdòc! Anatz-i!

Aquí una pichòta crida a la ciutadanetat!

Sabètz que a Besièrs i a una causa meravilhosa que s'apèla lo CIRDÒC.

O sabètz benleù, o benlèu pas, mas ieu o vos disi, i trabalha una còla de tria. Dempuèi quatre ans, fan un trabalh bèl.

E o sabètz benlèu o benlèu pas, mas las comunas d'extrema-drecha aiman pas las bibliotècas (quauques referéncias en fin de pòst!), en mai de baissar lo budgècte, i intervenon directament.

Per ara, a Besièrs, lo CONse a pas res dich ni fach contra la mediatèca (plan bona tanben!) nimai contra lo Cirdòc.

Mas me pensi que totes los que sèm pas tròp luènh de Besièrs, avèm lo dever de donar nòstre supòrt moral al Cirdòc en prenent la carta de legeire (10€ per l'annada) e en anant als eveniments qu'organizan. Es fòrça important d'ocupar la plaça, que, a totes los eveniments organizats pel Cirdòc, se jamai lo CONse i ven, que veja que i a de mond, de mond cultivats, de mond de tota mena, e pas d'identitaris conasses. 

Rai, una partida de la populacion a fach la causida de l'extrema drecha a la comuna, mas aquò vòl pas dire que cal fugir Besièrs ni que lor devèm daissar la vila. Al bèl contrari. 

Lo Cirdòc es nòstre! 

Anem-i !

Primièr rendètz-vos per la Sant Jordi

Lo FN e los libres: (seleccion pas brica exaustiva ni referenciala!)
Dos articles recapitulatius, escriches en 2014: 
- Libération 28/03/2014 
- Liga dels Dreches de l'Òme- Tolon, le Fn n'aime pas les livres

Articles d'archius :
- Liberation, 11/07/1996
- Liberation 05/02/1997
- L'express 11/07/1996

- La Règle du Jeu, Abrial de 2012 (abans las Presidencialas)




Edit del 18/04/14, 23h14: France 3 a fach una entrevista de Menard, ara ne sabèm un bocin mai.

dijous, 17 d’abril del 2014

Un dissabte de vèspre o de l'avantatge d'aver de collègas reborsièrs



Dissabte de vèspre, anèri a Puègserguièr per la presentacion del live del grop Goulamàs'K Ràbia e Poësia. L'escasença de veire los collègas, d'escotar de musica de salvatges, de manjar un bon pastisson, de pausar de questions intelligentas en occitan a la taula de premsa (non, soi pas jornalista mas pausi de questions se n'ai enveja)

I a una brava virada de prevista, anatz-los veire, es mai un grop de veire sus l'empont que d'escotar dins son salon.

E chof lo clip :

dimarts, 15 d’abril del 2014

Un dissabte de matin sus l'estanh o de l'avantatge d'èsser una reborsièra

Sabètz que tota la setmana e mai que mai la dimenjada de Pascas, i a Escala a Seta?
O sabètz, que vos faguèri tot un pataquès aquí dessús per las doas edicions precedentas!


E ben figuratz-vos que, ongan, encara mai que los còps passats, i aurà tot plen d'autbòis que jogaràn.
Plan bona causa!
Pensatz plan qu'èri tras qu'estrambordada per la novèla.

MAS.
Pensatz plan que dins lo melhor dels mondes, i a totjorn quicòm que truca. 
E lo quicòm que truca, aquò's ieu.
Fin finala, i vòli pas mai jogar. 
Perqué i aurà tròp de monde, que se cal vestir coma cal, e qu'ai pas brica enveja de me prene lo cap per aquò, e mai que mai aviái pas enveja de far las botigas per me crompar una cencha blanca. 
Doncas decidiguèri de i anar pas.

E dissabte passat, èra la granda repeticion dels autbòis e tamborns per Escala.

I anèri pas.

E lo paure tipe qu'aviá besonh d'un autbòi dissabte de matin, èra plan emmerdat puèi qu'èran totes a la repeticion. 

Totes? Que non pas!
Una brava autboissaira irreductibla èra disponibla! 
E me vaquí que dissabte de matin, anèri jogar a Mesa per la mesa a l'aiga d'una barca renovada.
Pas un yacht del Monegue, que non pas! una barqueta d'aquí, de las nòstras. 



Arribèri de matin a Mesa, que fasiá grisàs e vegèri arribar las autras barcas que venián aculhir la barca qu'anava tornar navegar. E lor faguèri l'aubada
Puèi partiguèri amb los òmes (question de principis!) per anar quèrre la barca dins lo magasin e los acompanhèri en musica, istòria de desrevelhar lo vilatge e de far venir lo mond a l'eveniment.
La barcòta èra quilhada sus una remòrca e arribats al pòrt, te la botèron pel sòl, sul quitran, sus de tudèls, a quauques mètres del penjal que mena los batèus a l'aiga.
Puèi lo trabalh de las mans comencèt. 
Las còrdas venguèron rejónher la fusta.
Èra plan esmovent de veire totes aqueles òmes far de noses, del gèst segur e de la paraula viva, totes esmoguts, sens o dire, de la renaissença d'aquela barcòta.I aviá de fòtos plan polidas de faire, mas aviái doblidat l'aparelh e aviái pas que lo telefonet.
 Aquí es acabat! Va poder navegar!
 E aquí, un còp qu'es fach, la cal butar a l'aiga. Per aquò far, la fan rodar suls tudèls de PVC, e dins una coregrafia millenària, los de darrièr butan puèi quand pòdon agantar un tudèl, l'agantan e corrisson per lo metre davant e d'aqueste temps los de davant son passats darrièr per poder tornar metre un tudèl-ròda a la barca que pauc a cha pauc avança, avança e arriba dins l'aiga.
Un grand moment de bonur per totes.


Acabèri amb un brave còp de luna sul nas, lo primièr de l'annada, e aquò's totjorn bon signe. 
E, ma fista, èri plan melhor alai que non pas dins la folassa setòria de dissabte que ven!

Trobaretz un raconte fotografic sul sit de l'Associacion Vela Latina de Seta
E plan segur, totas aquelas velas latinas e mai d'autras, las poiretz veire a Escala a Seta e auretz pas besonh de pagar per montar dedins, çò qu'es pas lo cas per los batelarasses de cons de militars de païses pseudodemocratics, mas ieu disi aquò, disi pas res. Lo mond que fan aquò son d'apassionats que seràn uroses de vos far visitar! 

L'istòria d'aquesta barca que foguèt construcha en 1954, a Mesa, puèi renovada ongan per lo filh del fustièr de l'epòca, la podètz veire en fotografia per aquí e per aquí

diumenge, 30 de març del 2014

La cachavièlha maurèla es realitat mas nos daissarem pas tòrcer

Vaquí. 
Lo candidat de la drecha extrèma a ganhat.
E passa amb de resultas encara melhoras qu'al primièr torn.

Patirem un conse d'extrema drecha, que vòl netejar la vila de sos paures e de sos arabes, qu'es per lo restabliment de la pena de mòrt e contra l'omosexualitat e que vòl una escòla per los que se la podràn pagar.

Un elector sus dos crei en sas valors o a pas sachut veire lo mal o li avèm pas plan explicat.
Una persona sus doas de las que crosi es colpabla d'aquela malafacha electorala. 
La suspicion generala. L'orror. Ai passada la setmana a agachar lo mond sul cai de la gara en me dire "e el?", "e ela?". E me disi que coma ieu que soi a sospechar de totas e de totes e de tot, lo mond benlèu me sospechan de far partida de la fòrça escura qu'a votat extrema drecha. 

Alara concretament, de qué fasèm? 
A despart de plorar sus lo blòg e de s'anar penjar... ?

Ben, ai decidit de m'investir politicament. Sabi pas tròp cossí me vau organizar per poder resistir d'un biais intelligent a la bomba maurèla, ni cossí farai per poder assistir als acamps, ni tot plen de causas, mas me disi que podèm pas desaparèisser.

Doncas, per totes los que me pausan la question: non, partirai pas ! 
Nos cal subretot pas daissar la plaça als fascistas, serián tròp contents, cal ocupar la ciutat e mostrar que òc, a Besièrs, i a de personas umanistas, òc, i a d'intellectuals d'esquèrra, òc, i a de militants d'esquèrra, òc i a una esquèrra viva.

"Passaràn pas" que disiam.

Son passats, aquò rai, mas CREBAREM PAS!


dilluns, 24 de març del 2014

Matin maurèl

Ièr, a sièis oras, anèri a mon burèu de vòte assistir al despolhament.
Èra lo primièr còp de ma vida que i anavi.
Dins mon burèu, èran uèch personas a despolhar e doas per comptar las envelopas. Las envelopas èran dins d'envelopas mai grandas que caduna conteniá cent envelopas.
Lo baile del despolhament, un jove pròpre sus el, vuèja la primièra granda envelopa sus la taula granda. Aprèp, dubrisson las envelopas pichonas, sortisson lo butletin de cada envelopo, lo desplegan e los amolonan los butletins en quatre molons, que i aviá quatre tièras. 
Una coregrafia de braces e mans que se crosan e que pausan lo butletin sul molon correspondent.
E al cap de pauc, te trachas que i a un molon plan mai gròs que los autres e lo veses montar lo molon e te làguias. 
Puèi comptan los molons. Lo jove pròpre sus el compta lo molon del-que-se-cresiá-qu'auriá-la-comuna e bufa un “22” desesperat... e apond sul pic “bon, es pas que la primièra envelopa” e comprenes que lo jove pròpre sus el es de l'UMP. L'UMP aqueste partit que normalament l' aimi pas gaire, mas fin finala, dempuèi ièr, sèm dins la meteissa galèra. Lo socialista que surfava sus sa bona reputacion al conselh general pren una bofa a mens de 20%. Lo Front d'Esquèrra a 6%. E l'extrèma drecha a 45%.
Foguèt aital per las nòu envelopas de mon burèu de vòte.
Lo mond que despolhavan èran de representants de las quatre listas. Sabi pas cossí fan per pas far de comentaris, mas ne faguèron pas. Comprenguèri que lo conàs rossèl de la mostachòta èra d'extrèma drecha (aimi pas los mostachuts!) e que la magra magra tanben que disiá “ai pas que d'Aboud ieu” e lo jove pròpre diguèt “ben, donatz-me-los”
Ne sortiguèri desesperada... mas la vesina coco que despolhava me diguèt, “mas espèra, cal veire los autres burèus!”. Anèri doncas veire los dos autres burèus dins ma carrièra. Òc, ai d'astre ieu, ai tres burèus dins la carrièra.
Los autres burèus avián un biais de far completament diferent. A l'entorn d'una taula bèla, un tipe dubrissiá las envelopas pichonas (totjorn per 100), ne sortissiá lo butletin, lo donava a un autre, un vièlh encarvatat sinistre e parlaponchut que bramava lo nom del cap de lista, doas personas notavan per comptar, un susvelhava tot e dos autres notavan las resultas finalas. Lo sinistre de sa votz asirosa cada cinc segondas bramava:
“Menard”
“Menard”
“Menard”
“Menard”
“Menard”
“Aboud”
“Menard”
“Menard”
“Menard”
“Menard”
“Aboud”
“Menard”
“Menard”
“Menard”
“Menard”
“Menard”
Lo descompte de la davalada als infèrns maurèls.

Dins los dos autres burèus de vòte, l'extrèma drecha èra a mai de 50%.
Amb la vesina, montèrem al local del Front d'Esquèrra, aquò me permetèt de sopar, d'aver las resultas, totjorn sinistrassas, per cada burèu de la vila e d'agachar las resultas a la television, que ieu n'ai pas a l'ostal.
Vaquí, las resultas son tombadas, lo candidat d'extrèma drecha fa 45% sus la vila, un elector sus dos.
Agachèri de resultas mai sus internet mai que mai per una vila que l'aimi fòrça, que s'i presentava un òme que l'aimi fòrça, lo François Liberti a Seta. A fach segond. Espèri que lo còp que ven farà primièr e escamparà lo conse actual a las escobilhas de la conariá que jamai de la vida n'auriá degut sortir.
Anèri al lièch un pauc tard e capitèri pas de m'endormir. A soscar a tot aquò e a las possibilitats sus la vila. Quinas que sián las aliganças, podèm far mai que quasi un sus dos?
Capitèri pas de trapar la sòm.
Aqueste matin, me lèvi. Vòli pas anar trabalhar. Vòli pas far cors als pichons. Pòdi pas aver lo vam, l'estrambòrd, la bona umor, la disponibilitat. Es impossible.
Soi completament ensucada.
Una mena de flotament oniric, nos anam totes desrevelhar e sortir d'aquel fangàs.
Mas non.
Lo sentiment es pièger que per las presidencialas de 2002.

Aqueste matin, a la gara, lo rossèl mostachut me volguèt donar son tract.

Espompit.

“A NON!”

M'aviá reconeguda.
L'aviái reconegut.

E son risolet.

Uèi de matin sul cai de la gara, ai plorat.




divendres, 14 de març del 2014

L'urós travelaire

I a un api qu'es sus l'estanci reservat a las valisas.
Es aquí pausat.
Per s'aparar d'aqueste endrech brut, a cargat lo saile : es aquí dins sa saca de plastic transparent.
A las fuèlhas que trantalhan un pauc quand lo tren bolega de tròp.
Sabi pas a quina gara davala.
En tot cas, l'ai pas vist montar.



divendres, 21 de febrer del 2014

Sociologia ferroviària (2)

Dins lo tren, i a de mond que trabalhan (ieu), que fan pas res (ieu), que charran amb los collègas (ieu), que jògan a Casse-Bonbons sus sa tauleta (pas ieu), que legisson (ieu).
E Sénher Bombardièr a pensat a tot aquel mond e t'a fotut de lumets un pauc pertot que pòdes alucar o atudar. 
E ben i a una femna que l'aimi plan perque deu èsser avaironesa o tarnagassa, o ai remarcat a son accent, e en mai d'aquò, sembla un caval. Deu èsser malurosa en Agde aquela femna. Que quand siás de Tarn o d'Avairon, Agde es un pauc l'infèrn, o cal plan dire. Rai, Agde es l'infèrn per totes, mas quand siás del Paradís, es encara pièger.
E ben aquela femna, quand charra pas amb sos collègas sens interès, legís. Legís de salopariás best seller coma Guillaume Musso, Anna Gavalda, o Pancòl qu'ai doblidat son pichòt nom. Urosament, a lo bon gost de las prene a la bibliotèca las conariás.
E ben, a sèt oras del matin, s'asseta, sortís lo libre de la saca, lo dubrís e legís. E sens alucar.
Mas cossí fa?
S'asseta en fàcia de ieu e es tot just se li vesi la cara de tant que fa sorne, li devinhi lo perfil equin qu' es a aquò que la reconeissi e ela capita de legir, capita de devistar de letras pichonas per ne far de mots puèi un tèxt e far sens.
Un mistèri de la natura aquela femna!
Alara, i ai soscat e ai desvolopat tres teorias:
  • Es nictalòpa. Nictalòpa vòl dire córrer tan lèu coma una antilòpa quand fa nuèch.
  • Es de la familha de SuperMan e t'a un agach subresonic. Te li vau fotre de kriptonita sul sèti, e vas veire!
  • Es una gròssa rachosa de la familha Rapiàs & Dròlles, e a la costuma dempuèi pichonèla de pas gastar la candèla ni lo lum e t'a la costuma de viure dins lo sorne per pas gastar l'argent.
    Es roergassa.

Quod erat demostrandum.


dijous, 20 de febrer del 2014

D'èsser ciutadana d'una granda vila

Lo 27 de decembre passat, m'anèri marcar sus las listas electoralas de Chicago. 
Òc, es aital, espèri un pauc lo darrièr moment per tot ieu.
I anèri fa un an e mièg ja, mas aviái pas los documents que caliá. Aqueste còp, lor portèri lo papièr de las talhas localas que per las pagar, me calguèt vendre un ren (Per l'an que ven, vau segurament logar mon uterus.) E aviái ja preparat dins mon cap lo pataquès mediatic se me refusavan l'inscripcion, mas me marquèron sens cap problèma. Aquò me frusta quand me fau de scenarios dins lo cap e que los pòdi pas metre en scèna aprèp.
Aguèri un moment d'esmoguda patetica quand emplenèri la casa "comuna ont vos escafarem lo nom que i èras marcada sus las listas electoralas dempuèi quinze ans".

Ara, vòti dins una granda vila. Una vila granda, bèla, amb tot plen de supermercats, un complèxe nautic (aquò vòl dire que i a una piscina que còsta car), amb tot plen d'abitants, una ret de transpòrts, doas mediatècas, una gara que lo quite TGV s'i arrèsta, doas autorotas, un passat magnific, un present patetic, un futur trebol, e quauques trofèus : lo de campions de rugbi, lo de la vila mai paura d'Occitània e lo de la novena vila mai paura de França. 

A Chicago, per las eleccions municipalas, avèm la causida entre quatre candidats, quatre formacions politicas : la drecha classica, la drecha extrèma, l'esquèrra lo partit socialista, l'esquèrra vertadièra.

- la drecha classica, l'ump, es lo deputat actual que se presenta, polin/braç drech/dins l'ombra del conse que se tòrna pas presentar aprèp sai pas quantas annadas de regne inutil sus la vila. Lo conse actual es nèci, abestit, bèstia que li fariatz batejar un teule. Avèm los elegits que meritam me diretz. Lo deputat actual que se presenta es una drecha classica, l'ump basic, mens pièger que d'autres de sa familha, bon orator. Sabi que me caldrà votar per el al segond torn perque aurai pas gaire la causida.

- lo Front d'esquèrra, los que votarai per eles al primièr torn. Lo cap de lista es lo solet a la dubrir sa maissa al conselh municipal, lo solet dins aquela putan de vila a la dobrir sa maissa contra la conariá massissa del conse, lo solet a dire de causas intelligentas, lo solet a èsser dins totas las luchas e pas per se far la fòto pels mèdias, lo solet que brama que lo lop es aquí.

- la racalha maurèla, l'extrema drecha que vòl pas dire son nom, que la vòl pas l'etiqueta del FN mas que la Lepen pichòta lo ven chucar dins de meetings de sosten, lo canhàs fièr e missant que nifla, ufanós, d'ont ven lo vent per trobar l'Ostal de la Comuna e qu'es a pissar dins cada canton, dins cada manifestacion per lo marcar son territòri. Zo una fòto amb los joves! Lo que me caldrà votar contre al segond torn que soi segura que farà, coma n'avèm ara l'afrosa costuma dins lo país, 30%, s'es pas mai.

- lo ps o lo Patetisme Senil. Inexistent dins aquesta vila. Per pròva : distribuiguèron de tracts davant la gara, lo diluns a 6h30 del matin, "per lo mond que Chicago que se lèvan d'ora". Son tract èra d'un costat, la fòto del candidat, a la mòda de las annadas 50, i a pas un cargat de comunicacion? una maquilhaira? que quauqu'un s'ocupe de son look, macarèl! E mai, pòdi far melhor! E un eslogan minable genre "Chicaco deman". E de l'autre costat del tract: un calendièr. Òc, un calendièr. Pas un programa, pas una tièra d'arguments, non, pas un mot, juste un calendièr, coma lo de la Pòsta mas sens los catonets. Aital, avèm las datas de las vacanças. Aital, dison pas de messorgas, aquò rai. Òu, los tipes, avèz dos pitbulls de la drecha en fàcia, avètz lo pitbull neonazi qu'es a prene tota la plaça e disètz pas res dins vòstre tract?!? Mas vos podètz anar escampar al canal  sul pic, pas besonh d'esperar lo 23 de Març! 

Vaquí, las eleccions a Chicago, aquò's lo miralh de França : una drecha extrema qu'es a s'empompir, una drecha que ne profiècha, un ps patetic e un front d'esquèrra que ne vòl mas que lo mond ne vòlon pas.

dimecres, 19 de febrer del 2014

Quèca catalana (o quand los catalans an de colhas... )

Soi la sola d'i veire un vièch dins aquel imatge?




Agachatz la vidèo pels 20 ans de la Plataforma, ieu ai plorat : 



dimarts, 18 de febrer del 2014

Sociologia ferroviària (1)


Dins lo tren, a 7 oras del matin, i a de mond que telefonan.
Mond, ieu me'n cagui de vòstra vida. Arrestatz de contar vòstra vida al telefòn dins los transpòrts publics! E vòstra vida professionala, nos interèssa pas tanpauc!
Benesissi la zona blanca entre Agde e Seta que fa montar un còr d'”Alò?” desesperats.

Mas la granda question : a qual telefonan a 7 oras del matin?

L'autre jorn, i a una femna que telefonèt a tres personas diferentas entre set oras e sèt oras e mièja! Mas QUAL respond al telefòn a aquesta ora? Mas perque se telefonan tant d'ora?
Ieu se qualqu'un me telefona a sèt oras del matin, mas lo tugui! E mai siaguèsse desrevelhada e una urgéncia.
En mai d'aquò, telefonan pas per dire las conariás costumièras coma “vaquí, soi dins lo tren” o “auriái pas daissat dins l'escalièr mon eissarpa vèrda?”, que non pas! T'an de convèrsas vertadièras que te duran quasi tot lo viatge, pas especialiament mai intelectualas que l'ora d'arribada o l'oblit de l'eissarpa, mas aquò dura.

Cada matin.

Es l'estronc verbal del matin.



dissabte, 15 de febrer del 2014

De l'ecologia o de la pauretat, de la sexitud e dels mascles

L'autre jorn, me caliá anar a Trònas
E Trònas es un pauc al tròn de Dieu.
Alara co-veiturèri.
Passèri pas per de sits ont te cal pagar, non non : me faguèri carrejar per una que deviá anar al meteis endrech que ieu, tombava plan. E çò que tombava encara melhor, podiam prene sa veitura de foncion, pas vist, pas pres, pagariam pas la gasolina e aniriam a Trònas dins un viatge pagat pel contribuable. Sèm aital nosautras, lo contribuable, te l'empifram, puèi que la recipròca existís pas.

Èra un divendres que ploviá.

Primièr, me caliá anar a Fantons, la vilòta de ma menaira, ont auriái pogut anar en autocarri a 1€, mas, soi benlèu paura e ecologista, mas lo ser tard de bus a 1€, n'i a pas per tornar a Chicago. Lo conselh general te fa de bus a 1€ mas passadas set oras, tintin!
Anèri doncas a Fantons per dinnar en cò de ma menaira. A ben òc, soi aital, me fau carrejar e en mai d'aquò, me devon apasturar lo mond.

Partiguèrem lèu-lèu que la menaira aviá un acamp a Mamet Zaza a doas oras petantas. Ben òc, es gràcias a aquò que podiam abusar del contribuable. I podiái pas anar amb ela a l'acamp, perque amb mon pel blanc e mon biais de me vestir bochard, i aurián pas cregut al còp de la novèla estagiària ambiciosa.
La menaira me daissèt doncas dins l'endrech mai a la mòda de Mamet Zaza : lo macdonald.
Vos vesi ja cridar a l'eresia, banda de legeires bobòs que sètz, l'americanizacion, lo fastfood, l'estronfood, la catastròfa de Chernobil, la fonta dels glacièrs, lo divòrci de Barack. Rai. Mas al Macdonald, te banhas pas quand plòu, as un sèti quasi confortable e mai que mai i as lo Sant Graal Wifi. O sabiái pas ieu mas t'an una puta de bona conexion al Macdonald! Passèri doncas tres orassas al Macdonald de Mamet Zaza. Mai que tot çò que i poguèri passar dins ma vida. Perque ieu i vau pas jamai al Macdonald, soi una bobò ieu, l'americanizacion, lo fastfood, l'estronfood, la catastròfa de Chernobil, la fonta dels glacièrs, lo divòrci de Barack e mai la rèsta que ne parli pas perque ai quicòm mai de contar uèi. 
Coma en mai de bobò, soi plan educada, consomèri. Qu'es plan de lor chucar la conexion al Macdonald, mas cal un bocin gastar d'argent. Es pas complicat : m'agradan pas lors entrepans, las patatas, es pas bon per mos trigliceridis/colesterol/estomac/linha (pas de mencion inutila), los glacets, a ben es l'epòca ma paura Luceta. Alara, engoliguèri un brave desenat de “Lait au chocolat chaud Banania” o quicòm del genre que capitavi pas de dire “banianià, banianà , bananà”, la caissièra ne ritz encara.

Un wifi que marcha, de chocolat, i podiái passar d'oradas al Macdonald ieu aital.

Comencèri de panicar e a trobar lo temps longuet quand l'ordinator s'atudèt per manca de batariá. Pas grèu, aviái pres lo cargaire... mas ai pas encara trobadas las presas al Macdonald. 
Rai.
1èr episòdi mancat de la jornada.

De Mamet Zaza a Trònas, charrèrem. A ben òc, doas femnas dins una auto jos la pluèja, charran, e charra que charraràs... dels mascles! Ne diguèrem de mal, ten.
Arribèrem a Trònas un pauc tardièra que nos perdèrem a Pastres e i aviá de taps  al Bisexual.
La menaira me daissèt davant lo luòc de rendètz-vos e partiguèt per parcar lo veïcul de foncion.
Sopèrem a Trònas.
Enfin, non, abans de sopar, aguèri lo segond efièch Macdonald. Tant lach, tant chocolat caud, tantas causas que normalament bevi pas... 
Budèls 0 – Banania 1.
 Aquò fa desòrdre de desaparèisser vint minutas abans lo sopar... Mas quand diguèri qu'aviái passadas quatre oras al Macdonald, compatiguèron totes e doblidèron e mai l'odor.
2nd episòdi mancat de la jornada

Aprèp lo sopar nos caliá tornar a Fantons per una e a Chicago per l'autra.
Montèrem dins l'auto e zo, fai tirar marius.
- Es normal aqueste bruch?
- Non
- Accelera, de còps que i a, quand acceleras, lo bruch desapareis - 
Aquò's encara una de mas teorias merdicas... Deuriái far un libre de mas teorias merdicas que soi completament convençuda que marchan malgrat de fracasses repetits. 
Mas la menaira que ne deu conéisser de mond qu'an de teorias sus tot faguèt :
- mmmm, non, pensi pas... T'o ai pas dich, mas totara quand m'anèri parcar, toquèri quicòm. 
- Quicòm
- Ben quicòm.
(un dròlle? un cat? un mòble ikea que passava?, una botelha de la Vigneronne que rabalava?)
- Ok, ben... arrèsta-te.

S'arrèsta. Davali de l'auto.
Ah ah ah, ben i a una ròda de petada. Tòrni dire : i a una ròda de petada.
3en episòdi mancat de la jornada

Atencion, ara seguirà una convèrsa de cagòlas blondas.
- Sabes cambiar una ròda tu?
- Ben non, e tu?
- Ben non.
- E ben, sem plan, ten!
- Vau sonar l'assisténcia.
- A oè? E coma lor explicas als patrons que crebères la ròda a onze oras del ser a Trònas un divendres de ser?
- A vertat.
- Se nos assetam a costat de l'auto, lo cric a la man, a plorar, un òme s'arrestarà e la nos cambiarà e aprèp nos farà l'amor (Segonda teoria merdica deguda a un abús precòç de L'ostalet dins la prada e de films porcassièrs )

Aprèp, prenguèri las causas en man e la menaira me daissèt far, fisançosa o desesperada.

- De tot biais, i a lo libre dins l'auto.

Aquí ont t'explican amb de frasas e de dessenhòts cossí cambiar una ròda o agachar lo nivèl d'òli : lo mòde d'emplec de l'auto. Las santas escrituras!
E puèi, avèm d'astre fin finala : plòu pas mai!
Primièr de tot : trobar la ròda de secors.
Abans, las ròdas de secors èran dins la mala. T'emmerdava tot l'an aquela puta de ròda, mas quand n'aviás besonh, la trobavas sul pic. 
Mas aquò èra abans.
Ara, la ròda de secors es JOS l'autò. Practic, isn't it?
An inventat un sistèma engenhós : la ròda es blocada per una estructura de fèrre que ten per un bolon qu'es dins la mala e quand desfas lo bolon, aquò desblòca l'estructura e la pòdes prene ta ròda.
Tot va plan.
Yes, I can. 
Just do it.
Me'n disiái tot plen de mantras couet.

Bolon de desbolonar trobat.

“Mas ont son los apleches per desbolonar?”
Dins un recanton de la mala, ikea spirit.

Desbolonatge en marcha. Desbolona que desbolonaràs, aquò desbolonova pas.
Una desbolonaira desbolonada que voliá desbolonar lo bolon de la ròda desbolonava pas perque una gravòta que la voliá pas daissar desbolonar s'èra cunhada entre lo bolon e un plastic merdic e aquò desbolonava pas. La desbolonaira desbolonada que voliá desbolonar levèt la gravòta que la voliá pas daissar desbolonar e desbolonèt lo bolon. 
Tot aquò prenguèt plan vint minutas.

“ E se la ròda de secors es pas conflada?”

E ben non, banda d'aissables, èra conflada, of! .
Segonda etapa, botar lo cric.
E aquí, i a un dessenh per t'explicar. Perque lo cric, lo cal pas metre de quin biais que siá, perque se lo botas mal, l'auto te pòt tombar dessús, e aquò deu far mal , en tot cas, es çò qu'explica lo dessenh, amb un tipe espotit per una auto que crida e que sembla mòrt a l'encòp. Flipant.
Lo cric lo cal plaçar dins un trauc, lo “trauc pel cric”.
Mas primièr, te cal capitar de sortir lo cric de son embalatge plastic chinés. Puta de chinés que t'a quichat lo cric dins son embalatge.
Dètz minutas de mai.

Aprèp, passas una minuta a detar ta veitura per li trobar lo trauc. E quand lo tròbas lo trauc, i metes primièr lo det, òsca Manòsca, e lo cric. E te trachas que lo cric tòca pas tèrra.
E aquí çò complicat, pompar per far montar lo cric e capitar a l'encòp que lo clic arribèsse plan dins lo trauc. Una espròva de precision que vos disi pas.
Pas la pena de me faire de reflexions sus mas capacitats a pompar e a metre los titolets dins los traucs.

Alara, vos los ausissi los mascles donaires de leiçons: 
abans de metre lo cric, cal desbolonar la ròda crebada
 “lo cric, dins son embalatge, li cal donar un còp o dos de manivèla”. 
A, los mascles que te la sabon cambiar la ròda. 
Siula! Sabon solament pas se cambiar l'eslip o las caucetas cada jorn e te venon explicar cossí cambiar una ròda...

Justament, los mascles...
Li diguèri a la menaira, tu, coma servisses pas a res, agacha lo mond, fai la femna sola e malurosa lo cric a la man per que te vengan ajudar.
E aquí passèt un camionàs.

- Dubrís lo mantèu! Que te veja! Los camions te las sabon cambiar las ròdas!

E aquela colha se virèt cap a ieu!!!
- Mas siás caborda! S'arrestarà pas aital, se t'amagas!
- Ò, sas , aquel mond, sabèm pas jamai, val mai demorar solas (evidentament, soi ieu que o fau tot...)
- Ben se ne vòl violar una, li dirai “viòla-la a ela, es mai polida”.
- Qual es qu'a pas bicat dempuèi cinc meses?
1 a 1.

Pompi (lo cric, pas lo camionaire!).
E disi a la menaira de desbolonar la ròda.
Capita pas.
Inversion dels ròtles.
Pompa e ieu desboloni.
Bolon 1 : còp de pè dins la manivèla.



E aquí:  Deus ex maquina!, çò qu'en italian vòl dire qu'Apolon arriba e t'adòba l'auto! 
Las cinquanta mila telefonadas que faguèt la menaira portèron sas fruchas: nos arribèt un polit mascle, musclat e pelut que cambièt la ròda en una minuta e cinquanta doas segondas e tot aquò amb un brave risolet.






Me'n cagui, aviái ja fach la mitat del trabalh.