dilluns, 28 de desembre del 2009

Farandolem al solelh

Uèi, ai recebut una carta de vòts.

Agachatz lo dessenh:


 Òc, i a una explica.Mas la vos meti deman :)


Edit dau 30-12-09

Òsca a l'anonim. O vos disi, i a de mond cultivats que venon rabalar sul blòg :)

Aquí l'avètz l'explica:






Vos ai censurat lo messatge... mas de qué disiá l'autora de la carta? En tot cas, que siá granmercejada per la suspresa e l'escacalàs! :)

dissabte, 26 de desembre del 2009

divendres, 25 de desembre del 2009

Reprovèrbi de sason


Calèndo molo, espigo folo.
E quand es dura?
Lo tresor dau Felibrige es mon kamasutra a ieu.

dimecres, 23 de desembre del 2009

je vous parle d'un temps que les moins de 20 ans...

Menèri ma mameta al cinèma.
Abans de se maridar i anava cada dimenge, sortissiá d'un film e tornava dintrar per n'anar veire un autre.

- Vòs venir al cinèma amb ieu?
- A ben òc!!!
Demandèt pas ni ont, ni qué, èra contenta.

La menèri al cinèma ont vau: al cinema pichon de Frontinhan que l'aimi perque es pas luènh, pas car, polit, pas tròp de monde, confortable e una programacion inteligenta.

Abans de dintrar dins la sala,
- Vòs pas pissar?
- Ò ben non, pas ara, i anarai a l'entracte.

Ben oè, fasiá 40 ans qu'èra pas anada al cine...

dimarts, 22 de desembre del 2009

De faire per futura blogariá

Soi a agachar The Big Lebowski e me trachi qu'ai pas jamai jogat al bowling. Qual m'i mena?

La vida es una puta parisenca, darrièr capitol



Aprèp ma caminada de 4 oras, tornèri a l'ostalariá de luxe per me pausar un pauc abans de tornar prene l'escorreguda extrema pels trepadors parisencs.
E me pausèri tant plan qu'es un SMS de l'Amorós que me desrevelhèt que disiá "arribi dins un quart d'ora". È? Aviái fach una siestoneta de 2 oras. GLop! Aquò èra pas previst, mas rai. Passejariái amb l'Amorós.




L'Amorós dintrèt dins la cambra qu'èra caud caud caud.
Pas caud caud caud que monta sus la taula te fa un estrip tease e te sauta dessús sul lièch, non non. Caud caud caud que tòrnas metre tas dòcs gastadas pels trepadors parisencs e li vas lèu crompar un termomètre e de paracetamòl. 


A la farmaciá parisenca:
- 'soâr, j'v'drè ein termomèt' e du dôliprân' (parli subreplan parisenc è?)
- Digital l'termomèt?
E aquí, me'n calguèt de selfcontròl per pas dire "ba non, anal, colhassa". (mòrta de rire dins mon cap, ai l'escacalàs interior de còps).


39º qu'aviá lo paure d'el.
E lo restaurant e la passejada romantica qu'aviam previstes lo ser, è? 
E ben, un pauc coma lo termomètre: dins lo cuol!!! Fasiá freg, ploviá, anava pas sortir amb 39º l'Amorós. Lo vòli pas tuar que nos cal melhorar la tecnica dau recuolon

Alara demorèrem dins la cambra. 



Me podètz dire a qual mai li arriba de sopar de saucisson amb un bocin de pan dins una cambra d'una ostalariá parisenca amb vista sus Seine en agachar Questions per un campion en italian? 





Benvenguts dins ma vida!!








Lo ser, aprèp lo "sopar", lo malaut s'endormiguèt a 9 oras. E ieu, qu'aviái dormit la tantossada, e ben aviái pas sòm (quand vos disi que la vida es una puta). E voliái pas faire de bruch ni bolegar ni pas res per lo pas desrevelhar (soi tròp brava). 

E l'ocupacion intelectuala que trobèri: lo registrar amb mon telefonet tot nòu quand ronca. E botar son roncament coma sonariá oficiala del telefonet. E rire conament dins lo lièch. Perque ieu risi de mas conariás, soi aital, bon public.



E l'endeman de matin "telefona-me, tròbi pas mon telefonet". E ben, me creiretz o pas, es estranh è, mas aquò lo faguèt pas rire.






Enfin, cal veire las causas d'un biais positiu, i aviá de solelh per prene l'IDTGV.









dilluns, 21 de desembre del 2009

Los 30 ans de La TAlvera, i èri!

Dissabte èri a Caramauç pels 30 ans de la Talvera.

3 concèrts:
- Lo Còr de la Plana, genial, me regalèri a aquel concèrt. Lo Cd me confla lèu, mas sus scèna, es quicòm mai :) Los aviái ja vistes fa d'annadas, e aquò a plan cambiat. Demorèri bocabada... lo trabalh sus la mesa en scèna, sul còs, sus las percus en mai del trabalh vocal. De veire!!! En mai d'aquò, son 6 mascles de bon agachar :P  (podèm tocar?)
- Moussu T e lei jovents, pas res de nòu jols palmièrs ciotadencs, levat qu'an cambiat lo decòr e que dins lo fons an mes una fòto bèla plan polida de la Ciotat. aprèp es un afar que marcha, que m'agrada, mas un concèrt de Moussu T revèrta tròp un concèrt de Moussu T. E lo pòt pas levar son cuol de la cadièra? bon, soi fan quand meme :))))
- La Talvera. Pas un concèrt per la sortida de Sopac e Patac mas un balèti. Pas de lagui, qu'aviái trobat un crane cavalièr per me far dançar (granmercés Felip!!) Fasiá un an que los aviái pas vistes la Talvera, e puta, o cal plan dire, fa de ben de dançar amb eles. Es quicòm mai qu'aquestes folkaires hippies de mon cuol que perque sabon dançar l'escotisha, te prenon l'acordeon e  te jògan una borrèia e t'an lo ritme e la vòlha d'una ustra neurastenica. Comencèri de dançar amb La Talvera, dintrèri dins la musica trad per La Talvera e metèron la barra plan nauta... del còp, me fau un pauc cagar dins los balètis... Enfin, La Talvera, aquò's La Talvera e soi totjorn contenta. Ara, i a una cantaira de mai, Edit, e doas voses femininas, a la debuta èri pas  brica convençuda que per ieu la Talvera es la Talvera mercés a 3 causas: Loddo, son acordeon e son engeni, (oè soi fan fan fan  e vos emmerdi), la clarineta de Fabrici  (a... la clarigòla...) e la votz de Celina, e botar una femna de mai, aquò èra una eresia e ben finalament, la resulta es plan agradiva. Benvenguda a Edit e a sa cabreta,  enfin mai que mai a Edit, perque la cabreta...  un jorn caldrà que vos explique mas teorias sus las cornamusas :DDD



Èra important d'i èsser a aquela serada dels 30 ans malgrat la nèu e la lassièra de fin de trimèstre. E finala, i aguèt pas gaire de mond (quicòm coma 250 personas) en causa de la nèu. Manca d'astre. Daumatge. Enfin, es aital. Se sovendrem dels 30 ans de la Talvera coma una serada jos la nèu :))))

S'i faguèt en direct lo jornalet de France 3 sus plaça, aquí l'avètz (l'ai sul disc dur en mp4 mas capiti pas de lo botar sus youtube)
e francament, feliciti la còla de Viure al País que te fan de dirèctes dins de condicions malaisidas... tot en gardar lo sorire... :)



Bon, espèri que los programaràn a Estivada a Rodés.
Se i son pas La talvera ongan a Estivada, e ben i vau pas!




Minuta de reclama: an sortit una camisòt La Talvera, e m'agrada bravament!
Sopac e Patac, lo darrièr disc es plan, lo podètz crompar! Un extrach:










dissabte, 19 de desembre del 2009

Me'n vau!

Me'n vau a Caramauç pels trenta ans de La Talvera.
youhouuuuuu


dimarts, 15 de desembre del 2009

M'aguèsson dich que caliá virar a drecha...



Jorn 1: Mossur trabalha. Ben òc, avèm l'ostalariá de pagada, cal plan justificar la causa. Ai doncas la jornada de liura per me passejar e profechar de París.


París. Akò rima amb gris.


A París, tot es gris.

Lo Canal es gris.


Los bastiments son grises,


E mai que mai, lo cèl es gris. Aqueste cèl que te daissa pas veire un pauc d'esper qu'as l'impression que jamai de ta vida tornaràs veire lo solelh. Un cèl que t'aclapa. Cossí fan lo mond per viure amb un cèl coma akò?


Un cèl gris que te fa dire quand l'agachas per la fenèstra de ton lièch de ton ostalariá de luxe :
- Vòl plòure.
- Rai, mas plòu pas.


E que quand sortisses dins la carrièra, dises:
- A ben si, plòu.


Ma tòca aqueste jorn: anar a Notre Dame per veire lo Boçut.

I eriam just a costat m'aviá explicat l'Amorós que s'ocupa plan de ieu e m'aviá portat un plan de Paris en dos exemplaris se per cas ne perdiái un.


Vos fau un dessenh per vos situar? Clicatz sus l'imatge per lo veire coma cal



En verd, la carrièra e los ponts, en blau l'aiga del Canal e l'iscla de la Ciutat qu'es ont i a Nòstra Dòna (ND sul dessenh)


O vesètz, bastava de traversar la carrièra en respectar los fuòcs per se far pas espotir, passar un pontet e bim, i èri dabans. Akò's la version normala del mond normal que 1- doblidan pas la mapa a l'otèl e qu'an pas la canhassa de tornar montar per la recuperar 2- gausan demandar al mond son camin.

Ben ieu en plaça de virar a drecha a la sortida de l'ostalariá, virèri a esquèrra. Mas sabiái que caliá passar lo Canal, alara passèri lo Canal. Puèi, doblidèri mon objectiu primièr (anar a Notre Dame) e comencèri de caminar a mon biais, segon la tecnica que se ditz “òdekezakò?vauanarveire”.

Quand passèri lo pont, arribèri dabans un bastiment que me semblava bèl. “vau dintrar” tot en romegar que meton pas de panèls dabans los bastiments bèls per dire de qué son. Vos disi pas dins quina cort èri perque vòli pas que la Tèrra tota se trufe de ieu, n'i aguèt pro amb l'Amorós que ne ritz encara.

E aquí, me perdèri. Caminèri de causas polidas en causas estranhas, a agachar, a escotar, a espinchar, a seguir de panèus que portavan de noms coneguts e a caminar. Subretot caminar, finala.

2 oras caminèri.
E vos ramenti qu'a la basa voliái anar a Notre Dame qu'èra a 10 minutas de l'ostalariá.


Mandi un SMS a l'Amorós

“yé soui perdoue”.

“ont?” que demanda. Ba, se soi perduda, o sabi pas. Alara li escrivi çò k legissi sus un panèu.
“a ten, as pres lo metro?”
ben non justament...

Granda decision. Pro caminat. Serà lèu l'ora de manjar. Cal tornar a l'objectiu primièr: anar a la Catedrala pregar per que ma desastritud venga una legenda e pas mai una vertat jornalièra.

Direccion: lo Canal, que sabi que Notre Dame es al mitan. Cercar las gaviòtas. Merda i son pas, i a sonque de coloms. E aquí, pròva que Dieu existís, apareis un plan de la Vila que me ditz ont soi e ont vòli anar. Oè, o sabi, en plaça de caminar coma un romieu mòrt de fam, auriái poscut demandar al primièr parisenc que passava. Levat que n'i aviá pas de parisencs aqueste jorn per carrièras.


Me cresètz pas? Bon, ok, o avoi, gausavi pas. Perque anavi quequejar, patin cofin. Doncas m'apliquèri la doctrina “demerda-te Benezet”. E caminèri encara una oreta. I daissèri las sòlas de mas Dòcs suls trepadors parisencs...


Puèi, dins la nèbla, jos la pluèja, ausiguèri picar miègjorn a Notre Dame, èra aquí , dabans ieu.


Enfin!




Dintrèri. Free Entrance.


I aviá la messa. Faguèri la qu'anava escotar lo capelan.

M'assetèri.

Bufèri.


Dintravi dins una de las catedralas mai bèlas dau mond e ma primièra -e sola- pensada foguèt “Pas res de melhor que lo cuol per descansar las cambas”.


Sénhers e Dònas, ai vergonha.


En bonus, lo dessenh que resumís aquel bilhet, clicatz per veire los polits detalhs. En vèrd, las rotas, en blau, l'aiga, en roge... mas piadas :))))






10 ans!



Uèi, fa 10 ans qu'en Itàlia an la lei 482/1999 que reconeis e tutela las minoritats linguisticas istoricas...




.

dilluns, 14 de desembre del 2009

Plus pute la vie.

L'AmorósEstival2009, candidat finalista al pòste d'Amorós2010e_planmai_se_afinitats, me convidèt a passar una dimenjada a París.
Las romanticas del blòg diràn "ò París, la vila de l'amoooooooooor, la vila dels amoroses, qu'es plan aquel òme!". Ba non, es lo trabalh que li pagava l'ostalariá a Paris. Li aguèsse pagada l'ostalariá a Besièrs, e ben m'auriá convidada a passar la dimenjada a Besièrs, enfin ,la dimenjada a Besièrs, i seriái pas anada, amorosa, vertat, mas pas suicidària.
Ieu èri tras que contenta, que lo solet còp de ma vida qu'anèri a París e ben èra en minibus dempuèi Lavaur, e Lavaur-Paris en minibus plen de tarnagasses drogats al cambajon de La Cauna, e ben a costat d'aquò, Moïse e sa traversada dau desèrt fan rire. Vos sovenètz? n'aviái parlat aquí, aquí, aquí , aquí e aquí.
Aqueste còp, i anèri en idtgv. L'Idtgv, es lo TGV conceptualizat. L'Idtgv, es coma un tgv normal, levat que crompas lo bilhet sus internet per l'aver mens car e fas pas trabalhar los vendeires de bilhets e aital la sncf los pòt escampar, primièr concèpte. Segond concèpte: la SNCF a pagat de mond per soscar als concèptes idtgvians: Confucius e David Gheta. D'un costat as l'IDZen, que dedins i tròbas de vièlhs, de cadres e d'intelectuals e de l'autre, as l'IDzap que sai pas de qué i tròbas dedins perqué ieu èri dins l'Idzen, ai just retengut que i pòdes parlar fòrt dins ton portable,d ançar e jogar a la consòla playstation que l'SNCF la te lòga per 9€ amb un jòc - son tròp generoses.



Arribavi a la Gara de Lion - a París- a 22h40.
Escambis d'SMS dins l'idzen.
- Soi las
- E b,demöra a l'otèl,pausate,prndrai 1 taxi
- non, t veni kerre
- manon,pausate,podi vnr n taxi
- t disi k t vendrai kerre
- ok,ok tenfadespa!:)
 L'sms, aquò t'ajuda a l'amor. hum hum hum.

22h41. Pas d'AmorósEstival2009.
Li telefoni:
- Ont siás?
- Arribi a la gara de Lion. E tu ont siás?
- I soi a la gara de Lion!!!
- Ont?
- SAI PAS.

Alara, Monsur vòl faire son masclàs en me venent quèrre sus son caval blanc a la gara jos la nèu amb un  "cala-te femna, te veni quèrre e me seguiràs" e es pas fotut 1- d'arribar a l'ora. 2- de me trobar.
L'excusa?
- Ai volgut retirar de sòus e lo distributor a engolit ma carta e m'a calgut telefonar per far oposicion, m'explica, tot moquet.
QUÉ? La carta blava qu'es son gps a el  e que sens ela es perdut, e que, mai que mai, servís a me convidar als restaurants e a me faire de presents, desapareguda?!?!




Mas cossí podiam subreviure tota una dimenjada sens carta blava?





Òc, braves lectors, subrevisquèrem, a pro pena. La seguida lèu dins maites capitols d'una seria que titolarem: La vida es una puta, una puta parisenca.






.



dissabte, 12 de desembre del 2009

Deslocalisam la polucion

Legit dins Le monde datat del 12 de decembre:
Climat : quelles révolutions vertes ?
La course aux petits prix tue la planète, par Bruno Fay et Stéphane Reynaud
LE MONDE | 11.12.09 | 13h45  •  Mis à jour le 11.12.09 | 13h45

'un côté, il y aurait les bons, entendez les pays développés engagés dans la lutte contre le réchauffement climatique : l'Union européenne, les Etats-Unis depuis peu. De l'autre, les renégats : la Chine, l'Inde et les Etats dits salissants, accusés de tous les maux. Une vision du monde simpliste qui passe à côté de l'essentiel : l'Inde et la Chine émettent des gaz à effet de serre pour fabriquer nos jouets, pour cultiver nos légumes. La course aux bas coûts, la folie low cost, ne délocalise pas seulement les emplois. Elle délocalise aussi nos propres pollutions.




Les exportations alimentaires de la Chine vers la France ont augmenté de 44 % entre 2005 et 2007. En 2008, la France a importé 411 millions d'euros d'aliments chinois. Une asperge sur deux vendue dans l'Hexagone est "made in China", car quatre fois moins chère à produire du côté de Shenzen que sur les rives de la Méditerranée. En deux ans, les importations de meubles chinois ont bondi de 54 %.
Drapés dans notre bonne conscience, nous refusons de voir que nous sommes les premiers producteurs de CO2 en nous ruant sur les étalages de tee-shirts à 2 euros, en achetant des tomates à 1 euro le kilo ou en prenant l'avion pour passer des vacances à Saint-Domingue à 299 euros la semaine.
Nous sommes entrés dans une spirale de consommation hystérique. Pour répondre à nos besoins, les entreprises ont délocalisé leur production. Et tant pis si cette production à bas coût est polluante, puisqu'elle pollue loin. Au début de l'année, Gao Li, un responsable chinois du dossier "changement climatique" proposait qu'une partie des émissions de CO2 de son pays soit créditée au bilan des pays riches. Une bonne idée quand on sait que la moitié de la hausse des émissions de gaz carbonique liées aux exportations chinoises est à mettre au crédit des pays développés.
Le consommateur low cost, paradoxalement présenté comme un "consommateur intelligent", préfère ne pas se poser de questions. Est-il raisonnable qu'un jean bon marché parcoure en moyenne 70 000 km avant d'être vendu à Paris ou à Limoges ?
Doit-on accepter que la production d'une tomate marocaine, du côté d'Agadir, entraîne l'assèchement des nappes phréatiques locales et des bouleversements irréversibles sur le milieu naturel ? Peut-on encore s'exalter devant le film Home, de Yann Arthus-Bertrand, tout en faisant ses courses dans les magasins discount ?
Nous préférons croire à la magie low cost, imaginer qu'il est possible de produire la même voiture ou la même robe pour un coût dix fois moins élevé sans impact supplémentaire sur l'état de la planète. En vérité, le miracle low cost n'est qu'un mirage. Le consommateur à bas coût est le premier responsable du réchauffement climatique, incapable de voir que son comportement est suicidaire.
Le sommet de Copenhague sera une réussite s'il parvient enfin à dénoncer l'hypocrisie des pays développés. Cessons les grands discours moralistes et agissons en refusant le phénomène low cost écologiquement indéfendable. Devenons, pour le coup, des vrais "consommateurs intelligents" !

Bruno Fay et Stéphane Reynaud sont Auteurs de "No Low Cost" (éd. du Moment).

dilluns, 7 de desembre del 2009



Soi a escotar lo Darrièr Jorn d'un condemnat de Victor Hugo legit per un tipe qu'a una votz plan polida.

Wordiz es un sit amb tot plen d'audiobooks, de literatura francesa mai que mai.



Deuriam far parièr en occitan!

Qual a una votz sexy per aquí??

diumenge, 6 de desembre del 2009

Los òmes, quid?


Mas perqué quand vos embralhatz metètz la camisa dins l'eslip?



.

dijous, 3 de desembre del 2009

Planning - especiala dedicaça :DDDD

L'autre jorn, dins la coa que fasiái per me crompar ma dòsi de Còcacòla, contemplèri aquela aficha:


Aficha de la LMDE e de l'UNEF

Aquí los dessenhs en mai gròs:



Novembre es acabat...