dijous, 29 d’octubre del 2009

O ai totjorn sachut...

Legit sus Libe:

Bye bye Big Mac et autres nuggets. Les restaurants McDonald's vont fermer en Islande. L'île sera l'un des rares pays d'Europe de l'Ouest dépourvus de la célèbre enseigne américaine de restauration rapide, présente sur le sol islandais depuis 1993.
«Les raisons de cette décision tiennent au contexte économique difficile et à l'effondrement de la couronne islandaise», a déclaré Jon Gardar Ogmundsson, le propriétaire de Lyst, l'opérateur des deux restaurants McDonald’s de l'île, qui fermeront le 1er novembre.
En Islande, McDonald's exige que tout ce qui est servi dans ses restaurants – la viande, les légumes, le fromage, y compris les emballages – soit importé. Jusqu'à présent, les restaurants importaient leurs produits d'Allemagne, mais les coûts ont doublé depuis l'effondrement de la couronne islandaise. En un an et demi, la valeur de l'euro par rapport à la couronne islandaise s'est accrue de 80%.
La fermeture ne tient pas au manque de succès de l'enseigne : les restaurants «n'ont jamais été aussi remplis», selon Jon Gardar Ogmundsson. «Mais dans le même temps, les profits n'ont jamais été aussi bas.»
L'entrepreneur islandais envisage de donner à ses restaurants une nouvelle enseigne et de se fournir en produits islandais.
(Source AFP)

Putan, Pas mai de madonald en Islàndia.
Ai totjorn sachut que i voliái viure en Islàndia.
Soi segura que i a pas de jogaires d'autbòi alai.

Frasa de la nuèch,

La lebreta, aquò's pas gaire romantic, pas gaire tendre, mas putan qu'aquò's bon!

mon amic Estep

Vos presenti mon novèl melhor amic, Estep:


Estep es una maquina simpatica que te fa montar d'escalièrs, mas pas jamai davalar, es monotematic Estep. Simpatic perque te ditz quantes estancis as montats. Brave. T'encoratja. te ditz "anem, zo, encara 25 minutas", "anem, zo, encara 20 minutas", "anem, zo, encara 15 minutas", "anem, zo, encara 10 minutas", "anem, zo, encara 5 minutas. A pas gaire de convèrsa, mas d'un autre costat, tant melhor, que quand siás a bufar coma un fòc asmatic e ben, pòs pas gaire respondre.
Estep a tot plen de botons. Totes marcats en anglés.

E uèi, ai descobèrt un boton que ditz "Fat burn".
E coma soi pas bona en anglés, imagini.

E ieu t'imagini una inquisicion que te manda al lenhièr los gròsses. Alara flipi un pauc.

Mas coma soi una kamikaza masoquista, clikèri sus "fat burn".
E aquí, ne montèri d'estancis, susèri, bufèri e lo "burn" lo sentèri, "Fat burn", son las pòrtas de l'infèrn que se dubrisson que mancas de crebar quand lo programa s'arrèsta. Enfin, ieu crebèri abans la fin del programa.

Sai pas s'Estep serà mon amic encara de temps.




En mai d'aquò, en arribant ai manjat dos cookies...bon, o avoi, quatre ...

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Quand la crisi paupeja mon anatomia

L'autre jorn, anèri a Carrefour, aquò m'arriba pas sovent que supòrti pas aqueles endreches que te cal caminar 1 km per cromprar  ta dòsi de còca còla.

E, al bèl mièg de CArrefour, l'ofèrta de la jornada: un estring + un sosten= 5€.
Pas laids en mai d'aquò.
De satin.
Aquò farà plan l'afar que quand sabes que los òmes los veson pas ton estring e ton sosten  e que la sola causa que fan es romegar perque te lo sabon pas quitar lo sosten...

A si! Comencetz pas de romegar los mascles.
De totes los mascles que coneguèri, n'i a pas qu'UN, un solet, que sap levar lo sosten d'una sola man. Los autres i meton las doas mans, la boca, los pès e te dison "mas pòdon pas inventar un sistèma mai aisit?" E ben non, es lo test. I a los que sabon e los que sabon pas. E ieu, m'empegui totjorn de tipes que ganharàn pas jamai a Kolanta.

 Enfin.

Doncas crompèri un sosten e un estring.
Violets.
Pas violet-version-travesti-daltonian. un violet polit, un violet sexi, qué!.

E, plan segur, los ensagèri pas. Soi colha.

Perque un sosten a 3€ sosten pas  grand causa e lo te crompas quand fas un 85 B.

Mas ieu soi una paura inocenta poparuda...

Lo canoe... la seguida...: ont aprenèm que los òmes.... e ben son d'òmes.

Abans de legir çò que seguís, vos cal aver legit aquò de'n primièr.


Tornèrem a l'ostal de la Fadarela qu'eriam crebats mas plan contents d'aver fach de canoe pel primièr còp.
E li contèrem nòstras aventuras.
E la Fadarela alucinava. Finala, sai pas se nos creguèt.

E anèrem lèu lèu dormir.


E a 3h dau matin, me desrevelhèri.
Plena de dolors. 

Amb l'esquina que me fasiá mal...
Podiái pas dormir, podiái pas demorar jaguda, viravi dins lo lièch e trobavi pas una posicion per solatjar mon mal. Patissiái a ne crebar.
E loTipedaCostat roncava. E fòrt en mai d'aquò.


Tu siás a patir las pèiras, a mièg crebar e lo tipe, urós de la vida, ronca. 

Mas aquò s'anava pas passar coma aquò!


Comencèri a plorinejar. A me pegar a el e a li raufelar "j'ai maaaaaaaaaaaaaal".


Al cap d'un quart d'ora (podèm crebar...), me fa 
- e ben? de qué dises? de qu'as?
- j'ai mal
- ont? 
- pertot, mai que mai a l'esquina
- a bon? moi j'ai mal nulle part.
e tòrna dormir lo tipe.
Non, mas i cresètz?!?!


Ieu voliái una causa, una, pas 50, una: que me portèsse al veterinari istòria que m'acabèsse. mas non, not possible, monsur ronca.


L'endeman e lo jorn seguent, aviái l'esquina e los braces que me dolián coma es pas permés. E el: pas RES. RES DE RES.


ne dedusissi que ramèt pas.
Se metèrem 6 oras en plaça de 4, es que lo tipe ramava pas. Pièger, fasiá la sola causa que sabiá faire: frenar. 
Ieu ramavi davant e el frenava darrièr.
E fasiá "plof plof" amb la man per faire de bruch istòria que creguèsse que ramava.


ne soi segura.






What else, sequenon?



diumenge, 25 d’octubre del 2009

Carcassona

Eriam amb la Ròta a Carcassona per manifestar.

Tròp tròp de monde.

Me desencusi pel mond que me saludèron e que mon salut foguèt pas tan calorós coma lo sieu, o que m'arrestèri pas per charrar un pauqueton. Las multituds, aquò m'agrada pas brica.

Soi contenta de vos aver vistes totes, n'i a d'unes que m'auriá agradat de vos veire e vos veguèri pas... Mas JP La Rapieta, ont èras? As capitat de la veire la Fadarela.? (mas es legal d'èsser tan polida?!?).

E sabètz qué? I a un tipe que m'arrestèt e me faguèt "fas pas un blòg tu?" putan, un legeire me reconeguèt. Manquèri d'aver un orgasme. Èri tròp tròp contenta. Legeire agenés, me faguères bravament plaser. E soi talament cona que doblidèri de te demandar ton pichon nom. Lo poton, l'òme :)



Urosament que per sonhar mon asociabilitat e mon agorafobia, ai mon chin, que LaRòta se faguèt tot plen d'amics. Ela, las manifs, aquò li agrada. Tot lo monde li parla e li ven rascar las aurelhas, e ela aima aquò. Puèi comprenguèt que lo margue que ten lo drapèu aquò's un baston e que podèm jogar a carrejar lo drapèu e aquò fa que la manif, akò's encara melhor. O sabiái ja, mas ara ai la pròva qu'ai lo chin mai simpatic e mai agradiu dau mond. Sabi que tot plen de mond la prenguèron en fòto ma rottweiler, se n'i a un que passa per aquí, ne vòli plan una de fòto de ma canhòta.

Sequenon, ne vau faire una de tièra de blogaires que veguèri... istòria d'emmerdar lo Joan deu Peiroton e de n'aver una de mai longa que la sieuna (de tièra, banda de mal pensats). Veguèri la polida Fadarela, lo Joan deu Peiroton,  lo Jacme, lo Tam, la K que ne branda pas una, la Maria, Lutz, l'Einuçent, lo Mertyl, la Clamentina, Dwarf, lo Maime, la CAtinon, Copek, Yellow, lo franc-comtés, l'Emboligol, ne doblidi?
JP La Rapieta, lo Manjaire de Costèlas, ont eriatz? :((

Vegupèri tanben quauques legeires dau blòg, los que coneissi: lo Camelon, lo Quequejaire, LaJefa e Pomponeta. Quauqu'un mai que doblidi??

divendres, 23 d’octubre del 2009

Deman serai a Carcassona



Deman serai a Carcassona. Arribarai pas tròp d'ora de matin. Mas i serai per la manif.

Per me reconéisser:
Serai sola perque soi una asociala.
Serai vestida de negre.
Deuriái aver un drapèu estelat e lo de la felco e tanben una pancarta per l'ensenhament public.
 
E aurai mon chin.

Pendent la manif, sai pas ont serai. Segurament amb los jogaires d'autbòi.

A deman!!

Quand LaJefa e LaPomponeta s'invitan sul blòg

Me mandan akò pel blòg


e dison:

Mela, fariás plan d'arrestar la bicicleta-qu-avança-pas e de te metre al water polo

dijous, 22 d’octubre del 2009

lo Mèstre

Uèi, al cors d'autbòi, es estat genial. ne tòrni just, e soi estrambordada.

Primièr, capitèri enfin de jogar correctament. Amb de nòtas justas. Somietz pas, pas de virtuositat, pas brica. Mas capiti los exercicis que me demanda lo pròf.
Blanqueta!

Puèi lo professor me faguèt tot plen de compliments. E ieu aimi plan los compliments.
E, mai que mai, aquò vòl dire que progressi e aquò's important.

Puèi lo prof m''ensenhèt tot plen de nòtas que sabiái pas encara faire, de las agudas.

Puèi, sus un tròç que sabi jogar, enfin, sul solet tròç que sabi jogar, lo pròf faguèt la 2nda votz e aquò èra genial. E mai se capitèri pas d'assegurar la primièra votz tota trebolada qu'èri per la preséncia d'una segonda votz ( e ò, comenci, merda)

Puèi, m'ensenhèt un tròç novèl. Un rondèu.

Ben ieu soi tras que contenta :)

Lo primièr còp que... fau de canoè.

Amb MonAmorósEstival, passèrem quauques jorns genials en cò de la polida Fadarela. La granmercegi publicament aquí per tot :), vos fau pas la tièra de tot que lo pòst d'uèi serà pro long.. avètz pas que d'i anar, e veiretz. :)



La polida Fadarela demòra pas luènh de Sant Ginièis d'Òlt. E St Ginièis d'òlt es un polit vilatge que i anèrem passar la tantossada amb MonAmorósEstival. Jol pont ont èrem a far de fòtos, passan de mond que fan de canoè.
- woaaaaaaaa, de canoè!!! As ja fach de canoè., tu?
- non, pas jamai, e tu?
- non. Ne fasèm deman? - pas besonh de vos precisar quina caluga aguèt l'idèa.
- ok.
Prenèm los papièrs amb los oraris.


Un còp a l'ostal de la polida Fadarela, li explicam estrambordats que deman farem de canoè , es lo primièr còp, woa, genial.
E la polida Fadarela, en big pro dau canoè, nos explica que ne cal pas far sus Òlt, qu'es tot poirit lo riu e que val melhor far las Gòrjas de Tarn de Santa Enimia a la Malena, qu'aquò's bravament polit e que se regalarem. Ieu ai de principis dins la vida: totjorn escotar l'autoctòn. (Aquò dempuèi que pensèri que fariái Sant Flor - Salers en mièja ora perque sus la mapa èra a 3 cms e que volguèri pas escotar la Bela Valenta que me disiá que non que me caliá la jornada e qu'aviái pas vist que los 3 cms de la mapa èran la montanhassa.... ). E la polida Fadarela de nos explicar:
"Veiretz, vos regalaretz, e quand arribaretz a la Malena, diretz "ja" e voldretz contunhar encara mai. A, e vos caldrà far mèfi que dins las corbas, i a las ròcas que despassan, cal metre las mans per s'aparar e pas se far mal al cap." Nosautres escotam, bocabadats amb, coma los enfantons, l'enveja d'èsser ja a l'endeman.
Enfin, ieu disiái que entre un e l'autre , aquò seriá Video Gag e que quauqu'un nos deuriá filmar. Perque o sabi ieu que soi pas gaire esportiva, que soi pas gaire coordonada e que l'aiga es pas totjorn mon amiga. E o sabi tanben que MonAmorósEstival es un intelectual e que tot çò fisic, kò's una autra dimension per el. I auriái degut pensar que, a mai de 30 ans, s'a pas jamai fach de canoè, es plan per quicòm. Enfin, d'aquò, ne direm "l'inocéncia amorosa de l'estiu" o "ma conariá costumièra".


L'endeman de matin, ja, se levèrem un pauc tard... d'aquò ne direm "lo ritme amorós de l'estiu". È, se cal plan escaufar abans l'esfòrç fisic canoesc. La polida Fadarela nos explica lo camin. Lo país de la Fadarela, es un pauc coma Cantal, sus la mapa es a un pas de formiga, e te cal una ora e mièja per i arribar. Fasèm las crompas: de pan de fromatge e un aparelh fotografic d'un sol ús perque sèm pas completament cons, anam pas prene l'aparelh numeric que còsta un braç dins l'aiga (còsta un uèlh e es quitament pas waterproof... pfffff) .
Arribam sul parking del canoè de Santa Enimia a 13h15. Orgulhoses coma dos papas amoroses e motivats coma un taure qu'a begut de red bull.
L'amorós, qu'es lo que parla, perque ieu soi timida e quequegi, va demandar los oraris, lo percors, lo prètz.
13h30 darrièr depart.
Donan a cadun una gileta salva vida, istòria de se negar pas dins los 5 centimetres d'aiga.
Nos donan una canòe dobla (es coma una bicicleta tandem sens las pedalas e en forma de barca.).
E abans de montar dedins, demandi al jove musclat de nos explicar "cossí marcha". E lo jove en 42 segondas nos o explica tot. Ai just comprés "quart de tour du poignet"... amb aquò, sèm pas arribats a la Malena. 

Montam dins la barca. Ieu darrièr, e el davant. Ja, las causas començan mal: bolegam pas. Es normal que l'aiga corra a costat de la barca e nosautres boleguem pas???  L'Amorós, en digne eiretièr das trobadors (es ironic, aviatz comprés) davala de son caval de la barca per la butar. E ieu èri mòrta de rire. Per cambiar. 
Faguèrem a totes dos l'espectacle pel mond qu'èran a se solelhar  sus la platja de Santa Enimia. Se petavan de rire lo mond. 
- òu, lo mond se trufan. (ai un pauc d'auto estima encara)

- mas rison pas de nosautres (mas que los òmes son inocents!!! )
Non, se trufavan pas de nosautres, se trufavan d'aquò:










E a ieu me faguèt tant rire que ne faguèri una fòto...


Bon ieu aviái un pauc vergonha de far rire tota la platja de Sta Enimia alara pedalèri lèu-lèu per sortir d'aquí. Mas marchèt pas. Enfin, la barca bolegava, mas en plaça d'anar drech, anava pel costat. Es con una barca!


Alara l'AmorósEstival diguèt que sabiái pas menar la barca e prenguèt la plaça de darrièr. 
E avancèrem un pauc...
E aquò donava aquò:



Oè, o sabi, soi tras que polida. 
Lo pont es pas mal tanpauc.


E o cal plan dire, la polida Fadarela aviá rason, val lo còp.
Es polit que non sai.
L'aiga es linda e al mes de Julh èra pas freja, ni cauda, lo pè.


Mas aquela Fadarelassa, nos diguèt pas que durava tant de temps. Diguèt que i seriam en un pim pam pom pas res e sul panèu a la debuta èra marcat qu'aquò durava 4 oras! E 4 oras, es long, subretot quand siás ja lassa al cap de 20 minutas e que lo tipe de darrièr que, amb lo lassitge, començas de te demandar s'as plan fach de lo causir coma AmorósEstival2009, a pas encapat cossí se mena la barca (èra plan la pena de me dire qu'o sabiái pas faire, ten.)
Perque, e mai amb quauques meses de recuol e de soscadissa pregonda, avèm totjorn pas comprés cossí la cal faire avançar DRECH la barca. 
La bolegar, capitaviam de la faire bolegar, mas pas coma caliá. Anava pas jamai drech. Ieu disi que nos donèron una barca pas aerodinamica o amb un defaut de fabricacion que l'empachava d'anar recte. 
Enfin la sola causa que comprenguèt LoTipedeDarrièr èra cossí frenar. Es util, mas pas tant qu'aquò. Nos empachèt pas de faire de canoètampon amb tota la toristalha olandesa que canoejava coma cal, ela. Enfin, a còps de "sorry, perdon, es la fauta dau TipedeDarrièr que sap pas menar", se faguèrem pas insultar en olandés (o si...).
En mai d'aquò, aviái talent.
En mai d'aquò, e ben aquela puta de barca, se tancava. Demorava cunhada contra los calhaus del fons de Tarn e podiam pas avançar. Cal dire que mon pes a ieu + mon pes de l'AmorósEstival es un pauc tròp per una barca, e mai siá tandem. E se i apondètz los 55 litres d'aiga qu'èran dintrats per miracle dins la barca... e ben fasiá de pes tot aquò e la barca se tancava. 


La misèria.


Ensagèrem de totes los biaisses possibles de comprene cossí foncionava lo ramar. E ieu romegavi. Perque quand soi pas contenta o las causas van pas coma vòli e ben romegui. E lo TipedeDarrièr ne prenguèt! genre "es pas possible amb los estudis qu'avèm de pas capitar de la far caminar aquela causa". jos entendut: siás un borricòt (ieu tanben , mas aquò o disi pas).


Alara de còps que i a, aprèp un malentendut, anaviam regde drech, durava 25 segondas, o alara quand i aviá una minicascada amb de corrent que nos emportava, aquò èra plan! Caminava soleta la barca. Aquò te fasiá de sensacions extraordinàrias. Subretot quand pensas que las preniam de recuolons las minicascadas.


Aviam una barca amb lo sindròm ventilator. Virava, virava, virava e voliá pas anar drech.

Aquò fa que los 16 km del percors previst, ne faguèrem al mens 32, que Tarn lo davalèrem en zigazaga. D'una paret a l'autra. 


E lo temps passava.
E ieu de dire:
"- La FAdarela nos a preses per de colhons: aquò avança pas lèu, e se prenèm pas las ròcas pel cap. 
- oè, o alara, sèm nuls"



E tot lo mond nos passava. De drolletons que se sabon quitament pas mocar nos passavan , pim pam pim pam pim pam ramavan tras que plan e nautres... avança vira, recuola, vira, avança "putan mas arresta de la faire recuolar la barca", "mas la fau pas recuolar, recuola sola".

E vos conti pas quantes còps perdèri ma rama dins l'aiga o quand tombèron las sabatas...o quand me calguèt cambiar mon tampon.


Mais que diable étais-je allée faire dans cette galère?


bon , èra polit, aviá rason la Fadarela.






Puèi, se faguèt tard. 
18h30.
- N'ai mon confle. Marcha pas, rami pas mai. 
E LoTipedeDarrièr aquí tòrna prene sa plaça de wonderAmorósEstival2009 perque diguèt:
- Pausa-te polideta, me n'ocupi ieu solet. 
E un òme que me ditz aquò, e ben ieu, l'aimi :)))))






Bon, levat que solet, avançaviam encara mens. Puèi l'anavi pas daissar se crebar pauròt.


Alara, tornèri romegar e tornèri ramar.


Puèi veguèrem lo panèu sus la riba que disiá "arribada canoé".
Aaaaaaaaaaaaaaaa, avèm capitaaaaaaaaaaaat.






Òc, capitèrem, i arribèrem a la fin.



Lo percors de 16km que dura 4 oras, lo faguèrem en 6 oras.


Dempuèi lo mes de julh, i a nòstra fòto al Canoe Club de Santa Enimia, perque de tota l'istòria del CanoeClub lozeròt, sèm CAMPIONS DEL MOND!









dimecres, 21 d’octubre del 2009

Tataròta

Mon jòc de mots preferit d'aquesta passa es:

Tata ròta e tonton peta. 

Qual trobarà perqué?

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Vengues pas jamai vièlh

Una entrevista de William REjault que son darrièr libre Maman, est-ce que ta chambre te plait vos quitarà l'enveja de vielhir.
Thierry Ardisson, de còps que i a li fotriái de bofas, pasmens ne soi fan fan fan.


Çò mai impressionant aquí dedins, es pas çò que ditz Ardisson, que lo libre lo legiguèri e sabi de qué i a dedins. Non, çò que me fa quicòm, akò's Jean Dujardin (que lo vielhís la barba!) e Pierre Benichou, de costuma, doas maissas, e aquí... sentissèm que la causa los pertòca...

De pas agachar ni legir s'avètz previst d'anar dins un ostal de "retirada" dins las 10 annadas que venon.

Mas ieu me demandi perqué ne parlan pas los mèdias de son libre a William Rejault. I denóncia cossí los vièlhs son maltractats en causa del profièch. Putan, sèm totes mai o mens concernits, tant los paures coma los vièlhs, los joves coma los rics. E pas un mot.


Video trobada sul sit de l'autor.

divendres, 16 d’octubre del 2009

dijous, 15 d’octubre del 2009

Braves legeires, sètz pas gaire curioses! Pas degun me demandèt cossí reaccionèt la neboda quand li joguèri d'autbòi!

Enfin... , jogar d'autbòi.... direm bufar dins la causa puslèu.

Primièr, li metèri a dòsi nauta Une Anche Passe.

Puèi, sens levar lo CD, comencèri de bufar dins l'autbòi. La pichona,  sustada, se virèt cap a l'ordenador d'ont fins ara sortissiá la musica (es inteligenta aquela drolleta, reverta sa tanta). Veniá pas de l'ordenador.
Agacha cap a ieu.
Se lèva.
Ieu contunhi de bufar, es aquò lo self contròl.
E comença de picar de las mans e dançar contenta coma tot.

Woa, super, li agrada. Èri contenta.

Puèi quand meme... I pensi dempuèi una setmana e me disi que benlèu es ja una comica e èra benlèu d'ironia per se trufar de ieu????

Enfin, non.
Perque aprèp, segon lo concèpte de vida de sos 22 meses pas brica confucian qu'es "Culo veo, culo quiero", volguèt jogar d'autbòi ela tanben.
Sabètz quand son pichons los enfants que vòlon agantar quicòm qu'avètz dins la man e que levatz los braces per que lo pòsca pas agantar e que profechatz que fasètz encara 50 cm de mai e qu'agachatz lo pichon plorar en profechar de vòstra superioritat de 50cm? e ben es çò que faguèri amb mon autbòi.:)))))

Mas coma soi una de las tatas mas ròcnròll e simpaticas dau mond mondial, li daissèri un tinwhistle per que bufèsse dedins, e aquí èra la mai urosa dau mond.
Oè soi una super tatà que se pensava la dròlla e que me pensavi ieu tanben.


Fins al moment que decidiguèt de montar sul sofà amb lo tinwhistle dins la boca e que lo tinwistle decidiguèt de se plantar d'un costat dins lo sofà e de l'autre dins sa boca.


Moralitat: la flaüta aquò's dangierós.

Paur de la tatà: traumatizada per lo tinwistle, en bona filha de setòria, la neboda farà de guitarra.

Tactica canina

Gardi lo chin de ma mameta qu'es malauta. Un chin vièlh e tot ronhós que se ditz Rintintin.
E Rintintin a una banasta per i dormir dedins, amb una pelha dedins. Pensatz plan que la mameta insistiguèt plan perque que doblidèsse pas sa banasta au chin ronhós, que nos ane pas faire d'insomnia lo chin.

LaRòta, ela, a pas de banasta e dormís pel sòl sus una pelha... e ben la banasta vèrda de Rintintin, a LaRòta, li agrada bravament.

Alara, a la tactica MaRòta.
Quand Rintintin es dins sa banasta que dormís, laRòta jaupa violentament.
Rintintin se dit "ten , i a quauqu'un, me vau levar per anar veire de qué se passa"
E aquí, rapida coma un ulhauç espaurugat, laRòta s'ajaça coma cal dins la banasta de Rintintin.

Rintintin, un còp qu'a constatat que i aviá pas degun, se'n tòrna a sa banasta... e, moquet, li demòra d'anar sus la pelha de laRòta que l'agacha e que sembla li dire "marchas a cada còp, siás tròp con".

Soi fan fan fan.
Cossí dison ja?
... "Tel maître, tel chien"?

dimecres, 14 d’octubre del 2009

4x3

Sus la rota del trabalh, vesi cada jorn aquela reclama:



e soi totjorn mòrta de rire.
Ieu quand vesi Monsieur Patate, e ben me met de bona umor.

Pas vosautres?

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Saturday night fever

Dissabte 17 d'octòbre, ai plan enveja d'anar i faire un torn e passar la dimenjada en Avairon.
Per escotar çò que fan los Souffleurs de Rêves, anatz faire un torn sul myspace, m'agrada fòrça la cançon "Los jorns de mai".




E lo meteis ser,


i a Mauresca a Mesa, kò's pas tant luènh.

divendres, 9 d’octubre del 2009

To go or not to go

Los intelectuals organizan un viatge en Toscana per 428€ tot compres. Putan, me ditz grèu.
Bon, m'agrada pas brica lo costat viatge organizat, m'agrada pas brica d'èsser amb de mond, amb tant de mond e tant de temps (50 personas, 1 setmana) MAS me disi que i anarai pas jamai soleta alai e que los intelectuals faràn d'explicas de tria que las trobarai pas jamai dins la Guida del Rotard. Brèu qu'es l'escasença de visitar Florença amb totas las explicas e per pas tròp car (viatge en autobús-youhou-, ostalariá, repaisses e dintradas son incluses dins lo prètz).

I vau o i vau pas?
Ajuuuuuuuuuuuuuda.

cada jorn...



Soi fan fan fan del sit There I Fixed It, son de fòtos dels bricolatges faches "a la lèsta" o "amb los mejans de l'ostal". E a cada còp, disi "putan, an pas vergonha lo mond" o "putan, an pas paur lo mond". Puèi m'avisi que fau parièr... Soi una golamassa integrala mas una golamassa amb de filosofia: que los que lor agrada pas ma reparacion, que me la fagan. çò que Confucius o un autre occitan de tria resumís en "Lo qu'es pas content que vire lo cuol al vent".


.

dijous, 8 d’octubre del 2009

Dieu existís e se regala de me far biscar.

Soi una gormanda. Una gormandassa. Vòli perdre de pes e es un pauc incompatible....
15h40, las tripas cridan.

Soi a l'ostal de mon fraire.
e l'avantatge d'aver d'enfants es que i a tot plen de porcariás pas bonas per ma futura siloeta 36 mas que m'agradan taaaaaaaaaaant. En mai d''aquò, als dròlles, lor crompan de porcariás de marca. Que lo paqueton te còsta 2,50€ e l'acabas en 35 segondas.


Dubrissi l'armari das bescuèches.
Un paket de Pepito Estelas.
Sospir de gaudiment.
Dieu existís

Merda. Ne demòra pas qu'un, lo pòdi pas prene e acabar lo paket, akò se veiriá.
Dieu se trufa de ieu.

Agachi a costat.
PUTAN
de QUADROS.
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaa.
Ne demòra 2.
Dieu es una puta.


N'ai pres un.
Es aquí mon Quadro. a costat del clavièr

Li vau levar lo papièr delicadament en lo saufinant...
ne prendrai un bocinon puèi un autre e lo manjarai tot
e me vau regalar...

Educacion musicala

Uèi gardi la nebodeta tota la jornada.

En bona tatà que soi (o pas), me sentissi lo dever de l'educar a aquela drolleta. E dempuèi qu'es pichona li fau escotar la Talvera e Bach, istòria de li dubrir las aurelhas.

Uèi, la pròva!
Li fau escotar Une Anche Passe



e aprèp jògui d'autbòi.


Veirem sa reaccion.
Anam rire.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Ma tactica es bona!

Ma tactica marcha!

Ier de ser, a la sala d'espòrts, sus ma bicicleta, èri a susar e a legir quand t'ausissi:

-" A oèeeee, bona idèa lo libròt!"

Marcha, marcha, marcha ma tactica!






Enfin...
pas completament....
Èra una femna.

la sola persona que me parla e me soritz pendent tota la pedalada, es una femna.
Soi vèrda.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

A la sala de musculacion: tactica nº1

A la sala de muscu, i vau per maitas causas, entre elas: magrir un pauc (ok, fòrça) e agachar los mascles musclats que susan.
Per magrir, te cal faire de bicicleta estatica o d'estep. L'estep es una causa cagantissima que es coma montar d'escalièrs, mas sens l'ascensor. La maquina, per te motivar (es brava la maquina) te ditz quantes estancis as montats ja. Mon recòrd es 84. Applause pliz. L'estep, te fa susar, e as l'èr d'una paura cona que bufa e que susa. Ma sexitud ne pren un còp cada jorn. Mas es eficaç (enfin, per ara, pas gaire , mas bon...), ieu escoti çò que ditz MuscuMan.

E la bicicleta. A, la bicicleta!! Comencèri per faire 20minutas, puèi volguèri aumentar... mas lo problèma gròs es que me fau cagar. Alara, vos cal pas pensar que se fasèm cagar a la sala de muscu... i a de qué se distraire: i a 50 ecrans de television amb de clips remirables que son totjorn los meteisses, visca mcm e lo clip de Shakira nusa, al cap de 45 segondas, me fa cagar e ausissi pas mai la 'musica'.
E mon activitat preferida, coma dins la vida vidanta fòra sala de muscu, es agachar los mascles. E aquí, soi servida. De joves, de vièlhs e totes subremusclats, sonhats, amb lo camisòt que pega a son còs plen de susor...
Fau de self contròl a bodre a la muscu ieu, perque de còps que i a, es complicat de pas li anar tocar lo pectoral, lo biceps o lo cuolet al mascle en susor.

Mas al cap d'un moment, ton educacion tòrna e te dises que pòs pas contunhar d'agachar sens vergonha lo mascle que passa coma un chin agachariá una saucissa... Alara, te cal trobar una autra activitat.

Una passa, aviái coma activitat "estudi sociologic" que ne parlarai un autre jorn que soi a la borra, ai cors a 12h45 e ai pas solament dinat.

Ara, ai trobat. Sus ma bicicleta, preni un libre e legissi. E aquí, presa per mon libre pòdi pedalar e legir (oè, los dos a l'encòp!) pendent una ora, sens me crebar, sens badalhar, sens agachar lo mascle.

Solide, soi la sola de legir a la sala de muscu, e vos emmèrdi.

Mas, ma tactica, al fons, es que entre totes los mascles subremusclats e over polits que i a dins la sala da muscu, se n'i a un d'intelectual, e ben me vendrà parlar.
- Salut, c'est quoi que tu lis?

e aquí cridairai JACKPÒT!




diumenge, 4 d’octubre del 2009

Du bartàs


MonAmorósEstival me faguèt present del darrièr disc de Du bartàs , Fraternitat.
Es un disc que me'n lassi pas. Vira de longa dins l'autò.

E i a una cançon que m'agrada encara mai , perque me fa rire:

de qué me fa rire? e ben, es una cumbia, e las cumbias, coma totas las musicas de l'America del Sud, an de paraulas nècias (mas non, es pas un prejutjat, es v e r t a t) e aver las colhas de cantar "dins la nuèch pregonda, la jòia m'inonda" e ben ieu disi ÒSCA!



Lo Myspace de Du Bartàs.

e per comandar lo cd es per aquí, 12€, seriá daumatge de se'n privar.

Retorn de balèti

Son 3h20.
Tòrni del Clapàs que i aviá un balèti de Castanha e Vinovèl.
Ai passat una bona serada, fasiá moment qu'aviái pas dançat e m'a fach de ben de me desrovilhar e de bramar un pauc.

Castanha e Vinovèl es una pichona formacion simpatica vièla de ròda / acordeon per far dançar lo mond e passar un bon moment, dins la dralha de l'Art à Tatouille mas en balèti, qué. Me faguèron un branle dau rat, èri contenta. Lo branle dau rat es a la dança çò que soi al rafinament, alara pensatz plan, aquò m'agrada bravament.


Anatz escotar la cançon Castanha e Vinovèl sul myspace del grop.
Lor agradariá de trobar una frasa per jogar amb los mots "castanha e vinovèl" , una frasa un pauc coquinassa... S'avètz d'idèas, daissatz-las dins los comentaris, lor farai passar.

divendres, 2 d’octubre del 2009

Son de Seta son de Sant Clar...

Un dissabte de la debuta de setembre, anèri a Seta per me marcar al conservatòri.
Aviái agachat sul sit internet de la comuna de drecha e èra marcat "inscripcions Setòris conservatòri 5 de setembre 9h-11h" , parlan coma aquò, fan pas de frasas sul sit internet de la comuna de drecha.
Agachi sus mappy ont es aquela puta de conservatòri. E a 9h petantas, podiái legir sul bastiment vièlh e laid "Conservatoire à rayonnement municipal", an pas vergonha a Seta.
Inocentassa que soi, pensavi que a 09h15 seriái sortida aprèp aver charrat un momenton amb lo mond que fan las inscripcions e que i auriá pas un gat.

T'arribi jos lo cobèrt del Conservatòri (sembla una escòla de las annadas 50 lo conservatòri de Seta) e aquí, t'i aviá una coa, macarel!!!! E an pas d'ostal lo mond?

Bedigassa, me meti al cap de la coa, bedigassa mas onèsta! E espèra qu'esperaràs.
Espèri plan 20 minutas. E compreni enfin que soi dins la coa del mond que se vòlon marcar per faire de guitarra. A non, ieu vòli pas far de guitarra.
E ben, i aviá una coassa per la guitarra e una coeta pichona pels "autres instruments". Se vei qu'a Seta, tot lo mond vòl faire de guitarra.
Alara me meti dins la coeta pichona, dabans ieu una vièlha que vòl començar lo violoncèla, darrièr una que vòl tornar marcar sa filha per la trompeta. E ausissi las conversas de la coassa per la guitarra.
Un tipe, subremotivat per far de guitarra, èra arribat a 05h30 dau matin, per èsser segur d'èsser marcat. Wow. O sabiái pas ieu qu'èra la jungla lo conservatòri. E o sabiái pas que lo mond volián tant faire de guitarra. Son calucs lo monde. E avisa-te de passar abans ton torn... lo tipe a la casqueta te fasiá la lei. S'èra pas levat a 04h45 per se far passar dabans, òu. Mas passèt pas primièr que abans el, i aviá 2 femnas qu'èran arribadas a 03h30. Non, mas quand vos disi que son capbords los setòris. Tot aquò per finalament arrestar a la mitat d'octòbre. Perque los coneissi ieu los setòris, una brava maissa, aquò rai mas aprèp there is nobody. (o disi en anglés perque los setòris lo comprenon pas).

E lo mond te parlan, perque far la coa es lo moment de se faire d'amics:
- e vos de qué fasètz coma instrument? ditz la simpatica de servici
- d'autbòi, disi mitat aimabla
- a? qu'es aquò? , totjorn simpatica e ara curiosa
- mais si tu sais bien, sur les barques pour la saint louis.... la flute qui couine , ditz la conassa saberuda
Ne coneissi una autra que va coïnar, conassa! De tot biais, fan de guitarra perque i coneisson pas res, ten. Es con un setòri que fa la coa.

Puèi es mon torn de me marcar. Dintri dins lo burèu, empleni lo fuèlh, mon nom, mon pichon nom e dins quina classa soi, que las fuèlhas, n'an fach un modèl : lo dels dròlles.
La femna, setòria de la perucassa blonda fins a las onglas pintradas en passant per l'estring leopard, dintra dins son ordenador e percuta 5 minutas mai tard
- A mas sètz pas de Seta
- A ben non
- A ben uèi son las inscripcions pels Setòris.
- A . E quora son las inscripcions pels pas setòris?
- Diluns de matin
- A ben èra pas marcat sul sit de la comuna de drecha!
- Non?
- ben non, sequenon seriái venguda diluns, o pensatz plan.

Sembla que li agradi, que me fa:

- È ò, se'n fotèm, vos marqui quand meme, anatz pas tornar diluns per aquò.


Finalament, son de mond coma cal los Setòris.



Ventor

Deman serada concèrt amb Lou Seriòl en anóncia de la caminada dau 8 au 12 d'octòbre a l'entorn de VEntorn.



un polit programa per caminar per la lenga!
clicatz sus l'imatge per mai d'entressenhas.

dijous, 1 d’octubre del 2009

Sopac e Patac



La Talvera sortís son CD novèl.

Se ditz Sopac e Patac e lo podètz comandar TRE ARA sul sit internet. Serà dins las botigas en novembre.


Soi conteeeeeeeeeeeeeeeeeeenta
Espèri que lo recebrai lèu lèu!!!!

mon pichon plaser a ieu

Fa de temps que l'aviái l'idèa dins lo cap.
E ongan, i soi!
Fau de musica!!

Normalament, lo mond començan la musica pichons. Mas ieu pichona, ne faguèri pas de musica. Faguèri pas res de pichoneta. Èri tròp timida e aviái paur e vergonha de tot. Alara demoravi a mon ostal.

Ara que soi granda, soi totjorn timida e ai totjorn paur e vergonha. Mas ai enveja. E mèrda, ne cal aprofechar!
E ongan, me soi marcada al Conservatòri de Seta per seguir de corses d'autbòi lengadocian.
Uèi, èra mon 2nd cors. Bon dieu que me regali. Es lo plaser de la setmana lo cors d'autbòi. Alara, galèri, perque es la debuta e es pas aisit de sortir un son e mai de sortir un son just, massoi contenta. Lo pròf me corregís, insistís, i tòrna, i arribi pas, patissi e soi contenta.
E rapòrt al còp passat, las nòtas son mai justas (o mens falsas), l'aurelha comença de destriar quand cagui la causa. Es lo pè. Me disi qu'ai tot d'aprene e aquò's lo bonur per ieu.
Enfin, ai totjorn vergonha è. Perque quand soi pas fotuda de bufar coma cal dabans lo pròf, me disi "putan aqueste tipe, un jogaire de tria, amb tot çò que sap, que li soi a far patir las aurelhas, patin cofin", vos disi pas tot çò que me passa pel cap quand mon la es tròp bas o quand mon re raufela. Me meti la pression sola...
Mas soi contenta.
Lo dijòus, de 19h30 a 20h00, n'i a al mens una sus aquesta Tèrra qu'es urosa :)

Dijòus que ven, lo primièr tròç youhouuuuu! Un daquòs aisit per mongolians començaires.

Mas ieu , çò que vòli saber jogar per assadolar lo mond mondial es aquò:



e aquò:





E sabètz qué? LaRòta se'n va pas mai. Aquò vòl dire que veni melhora, non?


.