divendres, 31 de desembre del 2010

Bilbao

Passèri per asard pas luènh de Bilbao. E me diguèri "vau a Bilbao".
Bilbao, sabiái 3 causas dessús: es al país basc, i a lo musèu Guggenheim e aquò rima amb bacalao.

Quand sortiguèri de l'autorota per anar a Bilbao, e ben èri totjorn sus l'autorota. Foguèt un pauc complicat d'arribar al centre. Mas bon, rai. Es pas necessari que vos explique las 45 minutas de vira-vira abans d'arribar a l'objectiu del jorn:
Lo musèu Guggenheim! 
(amb lo tram vèrd que passa dejós)

Faguèri la fòto de pè segur, levat qu'una blonda se venguèt fotre sus MA fòto de pè:

E pensatz plan que volguèri anar visitar lo Museoa! Alara davalèri los escalièrs. Moè, aquí l'arquitècte aviá un pauc fumat e begut de tè que fa rire amb la maire Guggenheim: t'a fach d'escalièrs que davalan en marbre (o una causa semblanta) que quand plòu, te dises que te vas petar lo còl del femur e qu'acabaràs dins un ostal de retirada que pas jamai degun t'i vendrà veire. Mas tombèri pas. Lo problèma a despart de la dintrada a 11€ (soi una rachosa o es normal que trobèsse aquò car?), es que t'i aviá una coassa: 


An pas d'ostal lo mond o qué? E l'avètz remarcat l'escalièr rompe-còldaufemur?

Bon, pas lo temps d'esperar, ai 3 oras de passar a Bilbao, las vau pas passar a esperar jos la pluèja dins un escalièr que me vòl tuar.

Alara me'n vau. E vau pas luènh: vau a l'ofici del torism prene "the turistic map of Bilbao", oè, prenguèri la mapa en anglés, italian e alemand, m'enganèri. 
E me'n vau jos la pluèja, sens parapluèja, dins la Bilbao modèrna. Vos expliqui çò qu'ai comprés: a Bilbao i a una part tota nòva tota modèrna: lo musèu Gogenaim que fa que ara Bilbao existís. Abans Bilbao èra una causa que pas degun i voliá anar far lo torista perque pudissiá, èra lèd, que i aviá tot plen d'industrias. Ara, las industrias i son totjorn mas ara i a lo Musèu Guggenheim. E quauqu'un sap perqué anèt alai lo musèu? De musèus Guggenheim, n'i a 3 dins lo mond, un a Nòva Yòrk, un a Venèsia e un a Bilbao, pas jamai comprès la causida de Bilbao, mas rai. Doncas, i a aquela part modernassa, i a una part "sègle 19" que sembla fòrça l'Eixample barcelonés: l'Ensanche de Bilbao que traversèri per anar a la part Vièlha de la ciutat.

oè, me meti al mitan de la carrièra per far la fòto ieu,  
mankèri de me far espotir per un Bibliobus.

Dins aquela part borgesa de la ciutat, veguèri una causa estranha que semblava un insècte monstruós sortit d'un film oliwodian catastrofista:
e ben es la dintrada dau metro, e tròbi aquò super estilizat, pas gaire discret, mas m'agrada!

Puèi arribèri al centre vièlh ont cerquèri un restaurant "tipic" per manjar "tipic". mangèri de bacalao allal que eles ne dison "pilpil" (mais pas sur mes pompes). Faguèri pas de fòtos que ploviá e i aviá tròp de monde.


Puèi tornèri amb lo tram vèrd, tròp orgulhosa. Bon la vertat: prenguèri lo tram perque ploviá. E que m'agrada de prene lo tram. Dins mon concors de trams, lo de Montpelhièr ganha de lo Bilbao. Levat que lo de Bilbao es bilingue , e lo bilinguisme aquò m'agrada :)

Bilbao es una ciutat que m'agradèt fòrça, e coma i demorèri pas que 3 oras, ai bravament enveja d'i tornar. Existís un meetic basc? Cossí se ditz en vasco"Cerqui mascle basc per me far visitar Bilbao e tota sa basquitud"? Ai totjorn fantasmat suls mascles basques: lo costat musclat e con testut, lo costat exotic de la lenga que comprenèm pas? Sai pas tròp. Aquò dich, de mascles que te fan frenir los tetons ne veguèri pas gaire a Bilbao... benlèu perque ploviá o en causa de l'Antisurfaire que me los fasiá ja frenir de son polit risolet.

E finala, çò que me pivèlet a Bilbao, èra que lo mond, coma ploviá ( vos ai ja dich que ploviá?) e ben t'avián totes un bòb impermeable, ò puta, quina invencion! ne vòli un!!! Lo bòb, lo meti l'estiu, mas se ara ne podèm metre l'ivèrn quand plòu, es lo bon gost vestimentari assegurat tota l'annada!  

dijous, 30 de desembre del 2010

I'm a barbie girl

Resultas del sondatge per m'ajudar a causir entre un Ifòn a 650€ e un telefonet ròse a 0.15€:

l'ifòn! te cambiarà la vida!: 4 . I a  4 geeks que me legisson. Idèa: vos colectatz a totes quatre e me fasètz present d'un polit Ifòn. S'es pas lo 4 , fa pas res. Basta que donèsse l'ora.

lo ròse! Girl Power!!: 3 Dins mon lectorat, i a 3 cagòlas. Wow.

l'ifòn per agachar de films pornos dins lo tram:  3 . Maime, Quequejaire e Joan deu Peiroton, sètz de porcasses. òc, o sabi que sètz vosautres!

lo ròse, que quand tombarà pel sòl lo trobaràs!: 5. E cossí o sabètz que tomba  totjorn mon telefonet?

l'ifòn per causir las posicions sexualas: 1. Aquí ai un dobte entre lo tierçat ganhant çai sus. Qualqu'un l'a aquela aplicacion?

Per mandar 3 sms e 1 telefonada, lo ròse bastarà: 7. Mon lectorat es una banda de descreissents que gausan pas far son comingout.

l'ifòn! Geek atitude Power! 1. 1 sol geek que s'assumís del 4 precitats. :D


Telefonet Ròse: 15 - Ifòn:9.


E ben figuratz-vos que l'ai crompat mon telefonet ròse!: 
Ara, cal escotar aquò.

Es poliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit.
Bon non, es pas vertat, es pas brica polit, mas es plan ròse. Puèi de tot biais, un telefòn es pas fach per èsser polit, es fach per telefonar. Cal dire que telefoni pas tanpauc. A de qué me servís alara? E ben a me donar l'ora perque supòrti pas d'aver un relòtge al ponhet e a me desrevelhar lo matin perque ai pas de revelh. Ne crompi pas mai de revelhs, los fau totes tombar e aprèp foncionan pas mai: me donan l'ora mas tindan pas. 
E sabètz qué? Rebombís.




dimecres, 29 de desembre del 2010

Curiós coma un pet , la seguida.

E ben ieu aquel afar de lirism per qualificar un pet me tafura.
Quand petatz vosautres, qué disètz? E ben ieu se vòli recapitular las causas que disi qu'ausissi suls pets, aurem lèu acabat: "puta, pudís, qual a petat?", "porcàs!", "lòl", "e ben, aquel, i aviá lo tron, l'ulhauç e mai la pluèja", "i a quicòm qu'es tombat", "maaaa, nos embocanas!", "as dich quicòm?", "ne peti de jòia", "ça sent la gambas, non?", "en mai d'aquò, fa moment qu'ai pas cagat" (lo mond te contan son intimitat, nos en cagam de son intimitat al mond! ) , "pòdi petar?" (a non, aquò's abans, mas n'i a que son vicioses, te demandan e te fan "tròp tard!"), "aaaaa, va melhor aital". Enfin, o vesètz plan: pauc  lirisme aquí dedins.
E ben me demandi ieu cossí faguèt lo tipe per trobar totes aqueles adjectius per designar un pet. Maime qu'es al deliri çò que soi a la finessa dirà que prenguèt son diccionari de sinonims e antonims. Mas ieu ai una teoria, perque ieu ai totjorn de teorias sus tot. 
Benlèu que lo tipe la compreniá pas l'expression "curiós coma un pet" e akò foguèt son escomesa. Aquò te li desrevelhèt la Tartuga Ninja que dormissiá en el e volguèt comprene. E, experiéncia extrema, amb sa femna, mangèron de caçolet. E jos la coeta, comencèron lo concors. E ò, l'avèm totes fach lo concors de pets jol plumon!, mas eles, èran lo quasernet a la man, e te'n faguèron de tota mena de pets, e notèron a cada còp lo cossí, lo a qué sembla, lo qué. Èran venguts los precursors de la petologia, e ieu vòli seguir la dralha.
E aital, ara podèm legir aquela òbra lirica, "òda al pet curiós".



Lo concors acabat e l'expression compresa, lo tipe agachèt sa femna e te li faguèt:
"Sas, en Losèra, dison "curiós coma una vièlha chata"... 



Mas aquò's una autra istòria!

dimarts, 28 de desembre del 2010

A mòrt los sms

El País dins un article passionant nos ditz que las companias de telefonia mobila, pauròtas, an registrat una baissa gròssa de sms per Nadal. 
Pasmens, lo recebèri encara l'SMS "Bon Nadaaaaaal" qu'un con escriu puèi fa "mandar a tot mon repertòri". 
La responsa? : "Ta gueule" que ieu tanben ai un forfach sms ilimitats.

3615 Ula

Mos vesins an una amiga que per servar son anonimat l'apelarem Ula perque dins la vida vertadièra a ja un nom de puta russa.

Ula, la coneguèri que pesava 150 kgs, èra omosexuala e se faguèt far un pichon per un espermatozoïd anonim.
Ula se faguèt copar l'estomac.
Ara, pesa 55 kgs.
E ara, a un tipe.

Dempuèi qu'es linja l'Ula, es urosa, es polida, a un amorós.
E son amorós es brave. Es generós e l'aima. 
E per Nadal, l'amorós d'Ula li faguèt un polit present. 
"un polit present", dins l'esperit d'una femna, akò vòl dire un present "car", una causa que còsta de sòus. Sas, la causa qu'auriás pogut cambiar l'autò o partir en vacanças a la plaça. Es sovent un present car E inutil.
Lo polit present que li faguèt a Ula l'amorós: un reloquing especial en cò d'un reloquingaire professional.

Ula i passèt la jornada (o una setmana, l'istòria o ditz pas).



Puèi metèt las fòtos sus Fèçabòc.

Çò bon amb Fèçabòc, es qu'aprèp, lo mond comentan las fòtos tota la serada uhuhuhu.

E aquí, molonada de comentaris amistoses:
"raaaaaaaaa, siás over poliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiida".
Mas Lengadepelha nº1 telefona a LengadePelhanº2:
- e te telefoni qu'anarà mai lèu que pel tchat de Fèçabòc. As vist aquò?!?!
- oè.
- non, mas sembla una puta sortida d'un manga!!!
- oè! lòl.

E Lengasdepelha son pas conas, mancan pas de bon sens:
- E mai, de tot biais, lo tipe, se li paga un reloquing a Ula, es que li agrada pas coma es ara. Se t'agrada ta femna, li fas pas faire un reloquing, me vas pas dire òu!
- Oè. E ben ieu la trobavi mai polida amb sos 150 kgs.
- Non, passes pas l'òsca tanpauc. Mas aquí, coma èra abans , la setmana passada, aquel cairat e aquel tòp, èra tras que polida. 
- E creses qu'a pagat car?
- E ben, te cresi! èra marcat "reloquingaire professional".
- E ben , per li cambiar lo loc, li a cambiat lo loc. Te la crosi dins la carrièra, li fariái pas lo poton!
- E creses que vendrà dimenge? 
- E ben sai pas. La podèm metre sul trepador!

Escotavi las Lengasdepelha.
E demandèri de veire la fòto, pardí! 
E veguèri la fòto. 
A ben òc, aquò n'es un de cambi, ò fant!, nòstra Ula qu'èra una dròlla normalòta, naturala, sembla ara una kagòla de luxe.

E ben, l'Ula m'interròga.
Son operacion li cambièt la vida.
E benlèu qu'ara vòl contunhar de cambiar, vòl contunhar d'agradar,vòl contunhar de sedusir. E benlèu qu'aquel reloquing, li demandèt a son amorós de ne li far present. Benlèu sabiá que sola capitariá pas  jamai de se metre de pinturas sus la cara, las parpelas e los pòts, de cargar una faudeta corteta e de metre de talons d'agulha e qu'aviá besonh per aquò far d'un tipe que la coneis pas, qu'a un agach exterior e que li dirà "vaizi, siás polida, kagoleja fòrt se n'as enveja!".
E Lenga de Pelha 1 e 2, sas amigas, que l'aiman, se rebifan "a mas non, aquò's pas ela!". 
Ben si, benlèu aquela cagòla de luxe que vesètz aquò's Ula. benlèu que n'a enveja de semblar a aquò. E s'es anada veire un reloquingaire professional, es per sortir de l'imatge que rabala dempuèi totjorn.

E lo podèm cambiar l'imatge qu'an los autres de nosautres? Quand tu càmbias al dintre de tu e en defòra tanben, te veses parièr? E los autres, cossí càmbian cap a tu? Tos amics lo pòdon aceptar ton cambiament?

Paura Ula, 60 kgs de perduts, mas es pas ganhat.


dilluns, 27 de desembre del 2010

Curiós coma un pet

Curiós coma un pet

Littéralement: "curieux comme un pet". Très curieux. La curiosité qui pousse une personne à s'intéresser à ce qui ne la regarde pas, semble un défaut très répandu, puisque les éléments de comparaison ne manquent ni chez l'animal ni chez l'homme.  Ne dit-on pas "la curiosité est un vilain défaut".
En Lozère on dit : "Curiós coma una vièlha chata" (curieux comme une vieille chatte). Que l'on dise d'un pet qu'il est curieux, cela vient probablement du fait qu'il est enfermé dans l'intestin et donc hermétique à ce qui se passe à l'extérieur. Il veut alors sortir pour prendre part au spectacle du monde , dont il était privé dans son univers viscéral. Adulé, honni, toléré, interdit, recommandé, faible, fort, bruyant, discret, indiscret, bref, prolongé, grave, aigu, volontaire, involontaire, suspect, provocant, insolent, imprudent, sournois, nauséabond, rarement inodore, gênant, tel est le pet. 

Autre expression: Curiós coma una lòfia (curieux comme une vesse). On dit en français régional: "curieux comme une loufe" . Contrairement au pet qui s'accompagne d'un bruit plus ou moins fort, la vesse est émise sans bruit, mais elle dégage une odeur souvent nauséabonde, ce qui est particulièrement trompeur, car, si son auteur veut passer inaperçu, quelquefois ce n'est pas le cas.


Legiguèri aquò dins lo tram en tornant de Sauramps ont vau crompar ma dòsi d'un biais regular. Es tirat de Expressions et dictons occitans de Christian Camps, edicions Christine Bonneton, còsta 13€, es un pauc car, mas bon, l'escacalàs los valiá. Perque l'autor, lo coneissètz benlèu pas vosautres, mas ieu lo coneissi! e vos pòdi dire qu'es puslèu d'aqueles que t'i an un margue dins lo cuol (demòri dins lo tèma del jorn)... E ben, veja, aquela analisi comportamental del pet e aquela d'acumulacion quasi lirica d'adjectius per qualificar un paure pet, ieu disi ÒSCA!

Coma Pierre Perret que vos demandava de dubrir la gàbia dels aucèls, amics, petatz, petatz, daissatz los pets "prene part a l'espectacle del mond".
Mas, ai pas començat aquel pòst per escriure un manifèst per la libertat dels pets. Non. Perdequé èra ja? A si, Sénhers Bianchi, Romieu e lo tresen qu'ai doblidat son nom, faretz dins lo lirism tanben dins vòstre diccionari de las 150 000 expressions occitanas que l'espèri coma lo Messias?
Non, lo pòst lo comencèri perque lo libròt aquel, dins lo tram, me donèt una idèa: me forçar a emplegar una expression que i a dedins dins cada pòst un pauc long. Las expressions, las anarai trobar dins lo libròt de Camps, dins Al picar de la Dalha de Lagarda e lo Diccionari de las 500 000 expressions occitanas precitat pas encara sortit.

Peta mon idèa, non?

diumenge, 26 de desembre del 2010

m'i atissi!

Soi a me far los dets, los pòts e la paciéncia sus aquò:



aquí jogat pels fraires Briançon :)




Foguèsse grafista, fariái un logo que diriá "I love l'autbòi" :)

dissabte, 25 de desembre del 2010

Cinco Poemas concretos

Cinco Poemas Concretos




E un de mai de Poema Concreto:

dimarts, 21 de desembre del 2010

diumenge, 19 de desembre del 2010

SanchoPensa plan mas tròp tard.

Ai totjorn de problèmas amb las pòrtas. Devi aver la karma de cargada, dins una vida anteriora deviái èsser sarralhièr que raubava las gents o quicòm coma aquò e ara, Dieu me castiga.
 


SanchoPensa me menèt en dimenjada. Aviá logat un estudio confortable que nos faguèt visitar la proprietària quand arribèrem (visita lèu facha, o vos podètz plan imaginar). La proprietària partiguèt e nos installèrem: sacas, valisas, produches de beutat, sextòis, mangiscla, beguda & co. Partiguèrem passejar puèi lo ser tornèrem per sopar a l'ostalon. 
E quand volguèri sortir per anar quèrre quicòm que SanchoPensa aviá doblidat dins l'autò, capitèri pas de dubrir la pòrta. SAnchoPensa que soi colha ensaja tanben, manca de copar tot, e la pòrta demòra barrada. 
"Sèm embarraaaaaaaaaats". Crentèri qu'aquò èra una trapèla a toristas e que l'endeman nos abocinarián per nos manjar en adòba. Mas SanchoPensa es tròp vièlh e ieu tròp grassa, sèm pas de bon manjar.
"podèm passar per la fenèstra" diguèt SanchoPensa. Te reviri amic legeire: "Passa per la fenèstra, ieu gardi l'ostal se per cas vendriá quauqu'un".
E aquí sortissi per la fenèstra e passi darrièr d'arbres, dins lo fosc, la pluèja, e manqui de me far atacar per un monstre e me'n vau combatre los molins aquela pòrta.
(passèri entre la paret de drecha e los arbres
just a costat de Cerbèri)

Dubrissi la pòrta de l'endefòra.
Estudiam un moment la causa. Dubrís, barra, dobrís, tanca, duerb, clava, e trobam lo sistèma: se tancam doçamenton, podèm tornar dubrir. Yes!

- Nos cal telefonar a la femna per li dire que sèm embarrats dedins
- A non! Que va venir aprèp!
- Mas li cal dire totun!
- NON, que farà venir un sarralhièr.
- E ben que lo faga venir lo sarralhièr!
- Non, es tard, e ieu vòli bicar dormir.
- Bon, veirem deman.

L'endeman de matin, primièra causa que faguèri abans lo pisson del matin, verificar aquela puta de pòrta.
Se podiá pas dubrir.
Èri ja a me preparar fisicament a encambar la fenèstra, e a me preparar psicologicament per m'acarar dignament a la pluèja, lo cipressièr e lo monstre.


- Benlèu se dintra per un costat e se sortís d'un autre costat?
- Quin costat, nèci que siás? Es un estudio! I a pas qu'una pòrta e una fenèstra.
- Mas aquela de pòrta, es una pòrta-fenèstra,  benlèu se sortís per l'autre costat.

E SanchoPensa te lèva la cortina del costat esquèr e te tròba la pòrta de sortida:



Un ostalon d'una pèça e mièja e dintras d'un costat e sortisses de l'autre?!?!?

Contaminacion Peirotona

Lo Magnific Sindic sus son blòg, cita un comunicat del CAOC (l'afar es estat relaiat pel Joan deu Peiroton).

E ieu alucini de la conariá pregonda del comunicat del CAOC.

CAOC ara deu voler dire Confrariá Anti-Occitana Capborda.
En legir son comunicat o d'unas causas que diguèt son president al Parlament de Catalonha abans lo vòt de la lei, me demandi s'aquesta lei de l'occitan votada lo 22 de septembre passat los emmerda pas. Ai l'impression qu'aquò los emmèrda que l'occitan siá oficial e que i aja una reconeissença de l'aranés. De qué lor arriba? Lor fa mal que lo CAOC siá pas mai la referéncia en Catalonha per çò qu'es de l'occitan? Lor fa mal al cuol que se reconega l'aranés e pas lo lengadocian qu'an promogut dempuèi mai de 30 ans? So what?!?!? Foguèsson un pauc inteligents o mens nombrilistas, se deurián congratular de la capitada d'aquela lei. Mas es benlèu mai aisit d'anar escupir sus l'autre. L'autre en question es lo Sindic Boya qu'aguèt la marrida idèa de pas venir a la presentacion a Narbona (per çò qu'ai comprés, es puslèu qu'èra pas estat convidat). A tanben la marrida idèa d'èsser socialista, d'un partit “espanhòl”, e flairi qu'aquò agrada pas gaire al caoc (es una impression). E ben ieu, l'ai escotat maites còps, lo Sindic Boya, e cada còp que lo legissi o l'ausissi, ai enveja de lo potonejar. E es pas perque es tras que polit e qu'es lo George Clooney occitan! Lo tipe fa onor a la politica. A tot comprés, sap parlar, compren totes los enjòcs, avança e fai avançar!

Anèri al mes d'octòbre a Barcelona ont se faguèt la presentacion de la lei de l'occitan, aranés a l'Aran. E aquí escotèri las explicas del Sindic Boya, e òsca òsca òsca a el..

E me demandèri a l'epòca ont èra lo CAOC. Perqué i èra pas aquela presentacion de la lei de l'occitan a Barcelona? (en mai d'aquò, èra a 200 mètres de son local)
E ara me demandi, perqué anèron a la de Narbona e pas a la de Barcelona? Cerqui la simbolica, e compreni pas.
Seriá -ti perque sabián que lo Sindic i seriá pas a Narbona? I auriá-ti un jòc politico-politician d'interés que cadun tira dins las patas de totes: los lengadocianofils barceloneses escupisson contra los araneses? E ieu demandi als catalans lengadocianofòns: de qué vos an fach los araneses? L'aranés es tròp complicat per vòstra ment catalana estequida? Perqué avètz batalhat tant contra l'aranés?

Ai seguit aquò de luènh, i ai pas d'interés politic, subvencional o autre.
"Llei de l'occitan, aranés a l'aran". E me sembla normal que l'aranés siá la varianta de l'occitan qu'utilizèsse la Generalitat e pas aquela conariá d' "occitan general" qu'es pas res mai que de lengadocian. Perqué los 6000-8000-10000 araneses deurián abandonar sa varianta dialectala per far plaser a 4 linguistas, 2 afogats e una molonada de narrowminded? Occitans non araneses, nos còsta tant de comprene l'aranés? De qué ne fasètz d'aquela puta de respect de la diversitat culturala e linguistica que defendètz pertot?

Perqué criticar França que defend la libertat linguistica a l'estrangièr e escana sas lengas se en Occitània fasèm parièr?

E ben, per emmerdar lo CAOC e los estequits del cuol, de las cervèlas e de la lenga, anem passar lo certificat d'aranés!.


divendres, 17 de desembre del 2010

Homo bordelicus est

Los òmes, los aimi peluts, inteligents, braves e plen d'umor. 
Mas un òme quand l'aimi, me pivèlan sos defauts. Soi amorosa d'el que ne pòdi pas mai e mai de sos defauts e m'autoconvenci que son los defauts que me cal.
Aquò's perque passi pas lo periòde ormonal que l'aimas amb passion e amb lo solelh dins los uèlhs. Aprèp, arriba lo moment "agachem un pauc melhor" e veses que "non, pas possible de contunhar aital". 

Aquò's una introduccion a la con per vos parlar de Bordelicman. E vos parlar de Bordelicman es una excusa a la con per vos mostrar las fòtos :)))

BordelicMan, coma son nom o indica, es un òme (primièr punt positiu) que comprend pas completament cossí se passan las causas dins un ostal. Sabi pas s'es per manca de socializacion, s'es per exotisme, per manca de concentracion, o per "è?qué?me'nchauti!".

Primièra causa, lo secador sul caufatge:
BordelicMan a pas comprés qu'èra pas per i pausar son eslip de la jornada. 

Punt1: Bordelicman confond lo secador del caufatge e la banasta de vestits per la lavadoira.



Aprèp, los CDs e las revistas a costat del sofa:
"Los CDs an pas de nas, perqué pas pausar ma cauceta que pudís a costat?" se demanda BordelicMan.
(BordelicMan a dos pès, los mai observators auretz remarcat que la segonda cauceta es jol slip)

M'anatz dire, psicològs que sètz, que BordelicMan a pas comprés ont èra la banasta dels vestits bruts, qu'es ma fauta que li ai pas mostrat ont èra. Mas non. Perque es pas acabat.


La sala de banhs, la pòs aver saladebanhs-sauna, saladebanhs-massatges, saladebanhs-jacuzzi. Amb BordelicMan, as una sala de banhs-Aqualand:
Perqué caminar sul tapís de banh quand lo pòs butar jol mòble?




e ben ai una teoria. Perque ieu, ai totjorn de teorias sus tot.
l'Òme es bordelic perque es un animal, aital marca son territòri. Daissar sos afars pertot, es reconéisser e s'apropriar lo territòri. 

Doncas, quand un òme daissa rabalar sas causas dins mon lièch/ma cambra/mon autò, es bon signe!!!

CQFD.


non?

dimarts, 14 de desembre del 2010

pequeño vals vienés

Enrique Morente es mòrt.

Musica:

Dissabte

Dissabte, jògui d'autbòi a 5h amb los collègas autboissaires e bodegaires a Pesenàs dins lo centre!

E abans 5h, i a lo rastèl que m'espèra:

pas de titol

dilluns, 13 de desembre del 2010

Agenda sexuala

Kimberley es a legir.
Es lo primièr còp que la vesi amb un libre! 
- E ben, Kimberley, de qué legisses?
Respond pas de tant que sa lectura es interessanta.

- Òu! De qué legisses?

E lo libre es "Secrets e conariás de saber o creire o faire e de pas mancar per la futura Mamà".  
- Espèras un pichon?
- òooooooooooooooc!!!
- un dròlle o una dròlla?
- a ben sabi pas encara, aquò o sabèm a mai de 3 meses. 
- e tu? a quant siás?
- un mes. 
E dins mon cap, me pensi , "ok, as tirat un còp passat ièr e as ja facha la tièra de presents per la naissença del pichon".

e Kimberley me precisa:
- Enfin, farà un mes lo 20.

Dònas e Gentlemen, ara vosautres tanben o sabètz que Brandon e Kimberley biquèron lo 20 de novembre. 
Berk berk berk.

Alucini.

 Amb qual, ok , aquò me'n soveni, mas quand, vos ne sovenètz vosautres?
 Mas cossí fan lo mond per se sovenir de las datas?!?!?!?!?

E dins 15 ans, li explicaràn al pichon Enzo o Noa que foguèt concebut un polit dissabte 20 de novembre, quand lo Papà e la Mamà dintravan de discotèca ont avián festejat sos 4 meses e mièg de relacion amorosa e que Papà prenguèt Mama sus la lavadoira del garatge dels Papets e que Enzo o Noa es la frucha d'aquelas amors nocturnas postadolescentas. 



Aquò me va tafurar tota la setmana... Cossí fan lo mond normal per se sovenir exactament de la data de sas activitats sexualas?


Benlèu que m'o caldriá notar sus mon agenda: "dijòus , 22h30, amb Bordelicman, dins un lièch, tot_plen_de_causas_quediraipasperpasexcitarlosmasclesquelegissonloblòg" "divendres, 08h30, meteis òme meteis endrech, me soveni pas de las posicions, èri pas completament desrevelhada"
"divendres, pas agachat l'ora"
"dissabte, 02h35, dormisses? E ò, desrevelha-te!"
"dimenge, a non pas lo temps i a la messa, aneeeeeeeeeeeem".
E cossí fan lo mond normal per donar una data precisa precisa? 

E ben ieu ne dedusissi que lo mond normal bican pas sovent e quand o fan, e ben s'o nòtan. E mai benlèu que lo mond normal planifican sas bicariás ?
"- Mon amor, dissabte de ser, farem l'amor, siás d'acòrdi?
- A non, tornarai de la piscina! Daissam aquò per un autre jorn?"
Benlèu mai que lo mond normal an una aplicacion sus son Ifòn per li dire quora cal bicar e dins quinas posicions e ont , e  que sens son Ifòn, benlèu que lo mond normal doblidarián de far l'amor?
Lo mond normal m'interròga.


Benlèu es per aquò que capiti pas de servar los òmes quand n'ai un,  soi pas normala, ai pas d'Ifòn.





me dison dins l'aurelheta qu'aquò se pronóncia Aifòn, me'n bati ieu disi Ifòn.

mon blòg pudís

De matin, soi estada plan contenta de veire que la Pòrta d'Òc a cambiat! Òsca! La Pòrta d'Òc, es un portalh internet que remanda sus tot plen de sits internet. 
Quand ai vist la seccion "blòg", i soi anada. Oè, soi narcissica per çò que pertòca a mon blogonet, e alara? Qual s'es pas jamai googlizat? Dins la seleccion del mes, i soi pas, pas grèu. Mas dins la seccion "tous les blògs" i soi pas tanpauc.

Me sembla que vau tornar parlar de cuol grèu grèu grèu e escupir sus tot e sus totes, vau far ma Marilis Orionaa, non mais oh! 




(aquò èra ma crisi egocentrica del jorn, mercés de l'aver legida)

diumenge, 12 de desembre del 2010

Magaloniensis Fotografiae - Fòtos de Magalona :)

Totara, coma 600 ases mai, èri a la manifestacion de Vilanòòòòòòòòòva de Magalona.






Los collègas!


Urosament que i aviá lo Felip Carcassès per far de musica!!!



 I aviá un drapèu aranés!!! 

 e mai lo Jean Moulin i èra!!!






Rescontrèri bravament de mond:
- los escolans :)))))
- lo Domergue que fasiá un brieu que l'aviái pas vist! plan contenta de lo veire :)  legís mon blòg :)
- la Jefa e Pomponeta que me presentèron un tipe perque n'an son confle de me veire sola, sai pas se lo tipe me veguèt solament, mas las filhas li podètz donar mon numero, sus un malentendut, poiriá foncionar.
- la Galoneta, qu'avèm enfin pogut far la fòto que mancava:

dilluns, 6 de desembre del 2010

palpamoneda...

Lo telefonet tinda. Numèro secret. Respondi. 

- Bonser, poiriái parlar a Dòna Melani Zetofre?
- Òc, aquò's ieu!
- Bonser! Aquò's la Banca (o mèrda!, mon descobèrt de Padirac!)
- Bonser :) (totjorn èsser aimabla amb la Banca)
- Vos telefoni de la part de la vòstra conselhièra financièra Dòna Mesovenipassonsom (e perqué me telefona pas ela?)
- Òc?
- Dòna la Conselhièra me demanda de vos demandar se volètz pas prene de sòus de vòstra resèrva del credit a la consomacion per las crompas de Nadal?
- è?
- Avètz pas besonh d'argent d'aquesta passa?
Li disi qu'aimi pas lo mond, que Nadal es de bullshit en guirlanda e qu'anarai racar dabans sa banca o fau la version sòft?
- ò ben si, coma de costuma!
- Volètz pas far un virament?
- Ben non. 

E aquí s'acaba la convèrsa.

E me disi que las bancas son de putas: te vòlon far gastar d'argent grèu grèu e profechan de totes los lums e de totas las reclamas de Nadal. (ai dich que Nadal es de mèrda en guirlanda?)

Puèi me demandi se ma conselhièra financièra es al fial d'aquela manòbra. I aguèsse pas Padirac dins mon compte (sens la goteta d'aiga), li telefonariái per li pausar la question.
Rai.




Lo telefonet tinda. Numèro secret. Zo mai? Respondi.


- Bonser, poiriái parlar a Dòna Melani Zetofre?
-Òc, amb plaser, mas me sembla que m'avètz ja parlat uèi.




.

dissabte, 4 de desembre del 2010

Possan, arquitectura lengadociana

E cossí s'apèla aquò?

un élephant, ça pleure énormément.

Un còp èra una elefanta. 
Aquela elefanta èra pas coma los autres elefants. Capitava pas de viure en tribú amb eles, alara fasiá sa vida d'elefanta sola. Un jorn que rabalava, la venguèt trobar un esquiròl. Un polit esquiròl, coquinon, de la coa longa e dels uèlhs aluserpits
- òu, l'elefanta, de qué fas aquí?
- ò, ben sai pas, rabali. Vau per aquí, per ailà. Espèri que la vida passe.
- e perqué siás pas amb ta tribú d'elefants?
- ba, sai pas, se comprenèm pas gaire.
- e ben ieu serai ton amic. 

E cada ser, l'esquiròl li veniá far la convèrsa. L'esquiròl descubriguèt una elefanta inteligenta, polida darrièr sa trompassa, que lo fasiá rire e qu'aimava las meteissas causas qu'el. E l'elefanta trobèt lo qu'aviá totjorn esperat.
E foguèron amoroses.
E s'aimèron. A la debuta, foguèt pas aisit, imaginatz un esquirolet amb una elefantassa, de memòria de la natura, aquò s'èra pas vist. E s'aimavan.
Mas un jorn, l'esquiròl li diguèt qu'aimava melhor anar amb una esquiròla. 
E la daissèt. 


L'elefanta plan malurosa partiguèt. Se n'anèt. 
L'instinct dels sieus tornèt: se n'anèt ont se'n van totes los elefants qu'espèran pas res mai de la vida.
Luènh de tot e de totes, ont pas degun mai li vendriá far sagnar lo còr, esperava. Esperava que la vida passèsse, en se demandant de totes los qu'èran a son entorn dins aquel cementèri de la vida, quantes èran mòrts desesperats d'esperar que la vida passèsse.

divendres, 3 de desembre del 2010

Los panèus de Vilanòva

La dimenjada passada, anèri far un torn a Vilanòva de Magalona per far una fòto dels panèus abans que desapareguèsson. I voliái anar en bicicleta, mas entre lo gèl, la nèu, la pluèja, la nuèch, las ròdas sens aire e la canha coma un ostal, i anèri en autò. 

Los panèus en occitan, son a tres dintradas del vilatge. N'ai facha una de dintrada, la que i podiái daissar l'autò pas tròp luènh, que voliái pas caminar dins lo gèl, la nèu, etc. 
Es la dintrada de la rota de Palavàs. 
Et je vous ai cromprrrrrrrris, es lo grand retorn de las fòtos de pè. Imaginatz-me, sus la rota de Palàvas amb totes los cons parlaponchuts parisencs montpelhierencs que passan amb son autò, vòstra Mela en tenguda del dimenge a levar lo pè a la broa de la rota. Ara me'n soveni perque las aviái arrestadas las fòtos de pè... Tròp de gimnastica, un abductor de bercat, lo gèl, la pluèja, patin cofin.


E just darrièr los panèus de dintrada, n'i a un autre de panèu en occitan. E ieu me demandi se lo conastre del Moviment Ranci lo farà levar. Pagarà-ti un avocat per aquò far? Trobarà-ti una excusa poirida per lo far levar?


Mas quand passegi per Vilanòva, me disi que la DDE o los emplegats municipals (sai pas qual s'entreva d'installar e de desinstallar los panèus), e mai lo tribunal de Montpelhièr van aver de trabalh se lo Sénher Conastre vòl contunhar son òbra:
 Shit, "Font Majour", aquò's pas gaire francés...

Shit again, cossí se pòt tolerar que l'estanh de Vilanòva se diguèsse "l'Estanhòl"?

Per çò qu'es de la mapa IGN del ròdol, autodafe! Los IGNistas, botatz-los totes en preson, lo Tribunal de Montpelhièr reconeisserà los sieus!, que totes los noms i son en occitan sus aquelas mapas del diable!

(vos voliái numerizar un bocin de la mapa IGN mas... ma bibliotèca es tròp plan recaptada, la tròbi ma mapa ... e coma dins los parçans occitans, la toponomia embocana l'occitan)


Dimenge 12 de decembre 11 oras del matin : 
acamp dabans la comuna de Vilanòva de Magalona 
per sosténer los panèus bilingues.

dijous, 2 de desembre del 2010

Lo jorn que la Marieta foguèt la star del concèrt de la Talvera

Lo concèrt de la Talvera, i aviá de mond a bodre. Èra òrre. Ieu soi agorafòba, claustrofòba e catalanofòba, vos disi pas coma patissiái. mas bon, èra la Talvera, e aquò me geina pas de patir per la Talvera, que, finala, "nòstre Sénher a mai patit" coma o ditz lo pepin de Catòia.
I aviá de mond:
 La fòto, la prenguèri a la tota debuta del concèrt, e lo mond dintravan dintravan, aquò s'arrestava pas de dintrar!!!!


E cantan aquò:

E ben ieu aquela cançon, m'agrada fòrça! Me pòdi pas empachar de dançar! Es tròp tròp tròp bona, vos fa pas cuolejar sus vòstre sèti???
E ben vaquí!

Alara, diguèri a la Marieta
- Zo, anem dançar!
- A non!
- Ben siiiiii
- Non
- Perqué??????
- Perque i a tròp de mond, serem las solas de dançar!
- Mas noooon, dancem, e veiràs lo mond dançaràn.
- Non, nos van agachar.
- E ben, que nos agachen! de tot biais, sèm las mai polidas, los autres, los emmerdam!
- Non, vòli pas dançar, me fa vergonha.

Quina colha aquela Marieta. Mas bon, fa pas res. Es mon amiga e l'aimi.

E puèi, cambièrem de luòc, que al fons de la sala se podiá pas mai respirar, e anèrem davant, entre l'empont e las cadièras ont i aviá un espaci de 3 metres d'ample ont podiam dançar. E amb la Marieta dancèrem! Rondèu, pòlkas...
E venguèt la farandola! Youhou! 

Menada pel Thierry.
Thierry, es de Caramauç, e quand as dich qu'es de Caramauç, as tot dich! Es un capbord farandolaire. E quand te la mena la farandola lo Tierí, e ben, aquò te la despenchena la reina arlatenca :).
Farandòla. Nº1: Thierry, darrièr Thierry nº2: Ieu, darrièr ieu en nº3= la Marieta, e aprèp la Marieta, una tropelada de Catalans  que s'esposcavan en farandolejant en dire "aquells occitans, què fort!". 

E aquel falordàs de caramauç, nos fasiá passar ras l'empont, aital vesiam de pròche los artistas. Mas contra l'empont i aviá un escalièr. 
Thierry, esportiu, lo sauta. Ieu , còp d'astre, lo sauti tanben. Mas la Marieta, estabosida de me veire sautar un escalièr pendent una farandòla dabans un empont ont i a la talvera doblida de lo sautar l'escalièr e PATATRÀS, la Marieta se prenguèt l'escalièr. 
La Marieta s'espatarrèt.

Ieu, m'arrestèri pardi! La Marieta, es mon amiga e l'aimi. Mai que mai que me teniá la man e quand tombèt e ben s'emportèt mon braç drech. M'arrèsti. Mas los autres farandolejaires, catalans egoistas que son, contunhèron de dançar. E la farandòla partiguèt dins la sala farandolejar luènh de nosautres.


Una sala plena ( un bon milierat de personas), un empont amb un grop que tuga tot, e dabans l'empont, pel sòl, asuèlh de tota una sala, espatarrada, ma Marieta qu'aimi.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Bon Aniversari!

Es la setmana d'aniversari del blòg, mas uèi, es l'aniversari dau Joan dau Peiroton.
E coma es un jorn especial, uèi, lo vau pas mancar!!! Li poiriái cantar una cançon, mas non, o farai pas. 


Lo Joan dau Peiroton, es una star. 

Anèri amb el a Barcelona per la presentacion de la Lei de l'Aranés perque aviá paur de se perdre s'i anava solet. Alai, me venguèt parlar un jove que coneissiá la Talvera "mercés a un blòg occitan". Mon ego començava de faire lo pavon, perqué quin blòg occitan parla de la Talvera, è? e lo jove me ditz "òc, ai conegut la Talvera mercés al blòg del Joan". Patatràs, mon ego pel sòl, ma glòria de blogaire dins las caucetas. "salopariá de peiroton" que me pensèri. Amb totas las causas cagantas que ne parla, cal que me raube MON subjècte a ieu. mas coma soi brava, li disi al dròlle "e ben, veja, aquí l'as". Lo dròlle n'èra tot urós, ne tremolava e me disiá sens relambi "seriós, es el?". Èra tan fan  que me calguèt far una fòto per immortalizar lo rescontre. Salopariá de Peiroton que me rauba mon grop preferit e la vedeta.

La serada a Barcelona, foguèt la serada de consecracion blogaira pel Joanòt. 
Foguèt entrevistat per la telé! Lo Farri li faguèt una entrevista per l'infòc


E mon paure Joanòt, qu'es un timidàs, e ben, fasiá pas lo fièr.
Sabiá pas en quina lenga parlar, sabiá pas sus quin pè se metre, semblava Rain Man. Vos disi pas l'escais que li ai trobat que m'o perdonarà pas lo tipe :)
Enfin, el ditz que quequegèt, que sabiá pas de qué dire, perque èra tard, qu'èra las e que o sabiá pas que lo Farri l'entrevistariá. Mas ieu o sabi plan perque faguèt lo timidàs lo Joan dau Peiroton... es en causa de la blonda darrièr la camera!!! :


 Bon aniversari, coquinàs!