diumenge, 22 de març del 2015

Un an aprèp.

I a tot just un an vos contavi ma serada electorala per las municipalas. 

Uèi, èri assessora a mon burèu de vòte.

Un an aprèp mon adesion al Partit Comunista.

Passèri quauques jorns a tractar, a metre de papièrs dins de bóstias, a parlar al mond dins mon barri. A véncer ma timiditat e ma vergonha e dire, risolet als pòts: "Bonjorn, sabètz que votarem lo 22 de Març per lo Departament? Ieu vòli pas que la politica de la vila s'aplique al departament! Anatz votar." A charrar amb lo mond, a se far escampar, a charrar, a agachar, a espinchar, a comprene, a ensajar de comprene. Me faguèri pas gaire escampar. Tombèri pas sus de mond que me diguèron "tira-te d'aquí, ieu vòti Front Nacional". 

Un an que vivi cada jorn l'extrèma drecha. 
Un an que cada dijòus, i a una aficha novèla al cap de la carrièra. Zemmour, la peticion contra l'aglomeracion, lo pistolàs... 
Un an que cada jorn, descubrissi la missanta idèa novèla del conse.
Un an que cada quinze jorns, tròbi dins ma bóstia un jornal municipal vengut un jornal de propaganda d'extrèma drecha. 
Un an qu'ensagi de dire al mond coma l'extrèma drecha es dangierosa e perniciosa. 

Uèi, soi assessora. 

Lo president del burèu del vòte es... lo mostachut de l'an passat. 
Qu'ara es adjunt, carga l'eissarpa quand i a una fòto de faire e soritz quand son conse tant aimat parla.

Lo tipe serà plan agradiu e simpatic tota la jornada. 
Puèi sa filha que ven votar. Li fa un poton perque aprèp se'n tòrna al Clapàs per la setmana.
Puèi i a son paire que ven votar, es plan vièlh, a plan mai de 80 ans. Li ditz "Papà". E lo vièlh de demandar "e per Mamà, cossí fau per votar per ela?" A una procuracion lo marit. E lo mostachut de dire "papà", "mamà". 
E mai los rancis an de parents, te dises.
E lo tipe de charrar, de galejar, tras que simpatic. T'a portat de qué far lo cafè e de croissants per lo burèu.
Te demandas de qué i fa lo mostachut amb aquela racalha d'extrèma drecha. 

Quand arriba lo despolhament, sabes que lo FN arribarà primièr. 
Mai que primièr. 
1093 inscriches. 
488 vòts. 
10 nuls e 10 blancs. 
Sus 468 butletins, 234 son pels candidats FN. 
50%.
Un còp de mai. 

O sabiái.
O sabiam.

Soi pas enrabiada. 
La colèra e lo tristum de l'an passat, i son pas mai. 

Ara, me disi que capitam pas de tocar lo mond. 

M'interrògui. 
Perqué lo messatge de l'extrèma drecha passa e pas lo nòstre? 
Perque lo mond aderisson mai a sas idèas que non pas a las nòstras? 
Cossí far per cambiar la dinamica? 

Lo Front Nacional va vent en popa. 
S'arrestarà? 
Benlèu pas.

E abans de clavar lo burèu, lo mostachut te ven parlar. 
Te ditz que fin finala, acabarem totes per comprene qu'an rason e que nosautres tanben i aderirem. l'UMP, lo PS, es ço mème. Te ditz que sul fons, sèm d'acòrdi. 
E ben non, i a de valors que sèm pas d'acòrdi.
Alara, li demandas. 
Perque tota la jornada, te siás tafurada a perpensar "se'n deu pas trachar, o deu pas veire."
- Mas quand lo vesètz lo jornal municipal, vos tuèrta pas?
- Non, non, pas res me geina.
- Pensatz vertadièrament que lo Front Nacional es un partit altruista? 
- Òc. 
Me parla, ensaja de me convéncer de venir rescontrar lo mond del Front Nacional besierenc que son de mond onèstes e coma cal. 
E la direccion del Front Nacional? Los micro partits, los "derapatges", las embrolhas financièras?

Capitèri de parlar amb el sens m'enrabiar, sens aver enveja de lo tuar e sens capitar de lo far cambiar de vejaire. 

Pensi que s'engana, pensa que m'engani.

Uèi, plorarai pas. 
Uèi, dormirai plan.
Deman, tornarmai, me desrevelharai dins un país malaut.
E,  tornarmai, me demandarai cossí cambiar las causas.

Ara, pensi a las lagremas que me ragèron dijòus quand èri a agachar lo documentari No habrá revolución sin canción e, nostalgica d'un periòde qu'ai pas conescut, me canturlegi "De pie, cantar, que vamos a triunfar. Avanzan ya banderas de unidad, y tu vendrás marchando junto a mí..."