dimecres, 6 de gener del 2016

del fotbòl e dels principis

Corneille, sauva-me! 
Figura-te que Zidane, Zizon, mon Zizonet, lo tipe polit de Marselha, lo dels uèlhs tendres e e de la votz tròp raaaaaaaaa, macarèl de dieu, figura-te que ara farà l'entrainaire del Real Madrid !
De M A D R I D.

Mas mila dieus, soi del Barça ieu!!! 
De qu'es aqueste plan merdic? 

Oè, Corneille, o sabi, me vas dire que fa moment qu'o sabèm qu'es del Madrid lo Zizon, que i foguèt jogaire, que ara i rabalava coma conselhièr, son dròlle i jòga, patin cofin. 
Mas ARA, entrainaire, aquò's mega oficial coma posicion!

E se lo Madrid ganha lo Barça... serà sa fauta !!!

Corneille, sauva-me! 

dimarts, 5 de gener del 2016

Vòts

Ongan, aquò m'a petat, escrivi de cartas de vòts. 
O aviái agut fach...
Aviái mon repertòri amb totas las adreiças. 
Cada annada, crompavi las cartas de bona annada al tabat del vilatge, èran pas gaire polidas, de causas dauradas, vèrdas, o rojas, "meilleurs voeux", "bonne année" escrich dessús. Rai, es l'intencion que compta. 

Puèi internet, l'email, los SMS, Facebook. Rau, un pauc coma totes, quitèri d'escriure amb un estilò sus de papièr.

Ongan, ai trobat l'estilò. 
Ai crompat quauques cartas, de polidas, de fotografias del país, de cartas caligrafiadas
Mas l'ai pas mai mon repertòri.

Escrivi.

Un mot mai o mens long, mas personalizat a cada còp.
Pensi a la suspresa e al plaser de la persona quand recebrà ma carta. 
Pensi al temps que se susprendrà lo temps de legir ma carta.
Pensi al risolet que se dessenharà sus sas bregas.
Pensi a çò que dirà dins la jornada o l'endeman "ai recebut una carta de vòts". 
Qual pòt dire aquò a l'ora d'ara ?
Pas ieu.


Quand èri a escriure a ma grand, la primièra carta qu'escriguèri ongan, me diguèri que la letra manescricha, aquò manca crudèlament d'intimitat. 
Sabi que mas tantas la legiràn ma carta, me geina pas, mas quand meme. 
Tot lo mond pòt legir una letra que rabala, e mai las que rabalan pas. 
E quand crèbas, te lo pòdon legir ton corrièr.
Pensi a totas las correspondéncias qu'avèm dels escrivans. Una letra escricha per un òme, una femna, per quauqu'un mai. Una comunicacion intima entre doas personas. E nosautres, bim, las podèm legir, agachar la caligrafia, se trufar de las errors, comentar lo fons, las publicar per ne far profechar lo mond entièr e tot aquel mond que legís l'intimitat d'aquelas doas personas qu'avián pas previst aquela veirina. 
Plan segur, degun publicarà mas cartas de vòts a ma mameta o a mas tantas. Mas quand meme.
Benlèu que mon conàs d'oncle la legirà tanben. A ben oè, causisses pas los uèlhs que se pausan sus ton escritura. 

Sabi pas se l'assumissi aquela exibicion non desirada.

Vertat qu'aquò arriba pas amb l'email. 
Pas degun te pòt legir lo corrièr electronic quand siás mòrt. Nimai quand siás viu.

Tè! Aquela empega! 
L'email tan freg, tan pauc tocable, seriá lo mejan de comunicar mai intim?



dilluns, 4 de gener del 2016

Bona annada!

Cars legeires vos desiri a cadun de vosautres una plan bona annada, plan granada ! 

Nos desiri de tornar trevar aqueste espaci qu'avèm totes un pauc abandonat. 
Rai vosautres l'avètz abandonat perque l'ai abandonat primièra...


Sabètz, pendent las vacanças de Nadal, faguèrem una residéncia d'escritura a l'ostal de La Jefa e Pomponeta. 
"Residéncia d'escritura" es lo nom pompós que trobèt La Jefa per nos amassar totas tres a parlar, legir, manjar, dormir, charrar, rire, manjar e a un moment faire de mots crosats, jogar al Trivial e escriure tres conariás sus un document Word mièg vuèg en te levar cada cinc minutas per anar pissar o per dire "ai ja escrich 4 linhas", "e lo fasèm lo vespertin?"

Tot aquò foguèt de grands moments. 
Un dels moments importants foguèt lo sopar del diluns. 
Important per doas rasons: La Jefa aviá fach un caçolet a tot petar (ahahah) e aviam convidada LaSuperbèla qu'es una persona qu'aimi fòrça e que correspond per ieu a un ideal femenin: cultivada, artista, polida, sensuala, generosa e poparuda.

Tot aquò per dire qu'ai un pauc soscat a l'escritura. Amb La Jefa e Pomponeta, aviam trobat una idèa geniala per mon futur best-seller, aviam los capitols, lo contengut, tot. 

Bastava de l'escriure. 

E aquí, pecaira, que d'alas! 

Puèi aquò venguèt. 

Mas me mainèri que çò qu'escriviái èra dins l'estil d'aqueste blòg. 
Sabi pas escriure quicòm mai, sabi pas escriure amb un estil diferent, sabi pas escriure de tèxtes tròp longs. Sabi pas dintrar dins de frasas descriptivas. Sabi solament pas escriure un paragraf de mai de quatre linhas.
O benlèu que vòli pas. 

E quand arribèri a la setena pagina, me demandèri se lo legeire lo podiá téner aquel estil d'apnèa sintaxica, d'apnèa del detalh e d'estofament suggestiu. 

Arribèsse a escriure un centenat de paginas, al cap de quantas paginas lo legeire
l'escampariá lo libre en se dire qu'aquò lo confla, qu'aquò l'alassa, qu'aquò's totjorn çò mème?

Del còp, quitèri d'escriure.