dimecres, 31 d’octubre del 2012

Siás mon fraire, tòca la man!

Aquel tipe me fa pissar de rire. A despart de las vint darrièras segondas per nos rampelar que lo tipe es aquí per presicar, es un one-man-show vertadièr!

dimarts, 30 d’octubre del 2012

cortesia is dead

Mon imant a gentleman es copat.

Divendres al balèti, quand eriam a far un cèrcle, i a un conàs de mostachut que me diguèt "volètz pas melhor daissar una jovenòta entre vos e ieu?".

Aimi pas los mostachuts.

dilluns, 29 d’octubre del 2012

lo divendres VIP

Divendres passat, anèri al Balèti del Camèl de Fuòc a la sala Zinga-Zanga a Besièrs. Es lo segond còp que i vau a aquesta sala, lo primièr còp, aquò èra per l'inauguracion amb un concèrt de Massilia. O cal plan dire, la sala es bèla mas la programacion es missantassa, agachatz-me aquesta misèria. 

Mas divendres passat, èra una serada tras que VIP!
Primièr, i aviá la Talvera. E una serada amb la Talvera, es una serada capitada. Fasiá moment que los aviái pas vistes (dempuèi lo concèrt de Forroccitània al Vilatge Occitan a la feria de Besièrs, dos meses, imaginatz!!), e un balèti de la Talvera, aquò me carga las pilas per dos meses de mai! 
Aprèp, i aviá los collègas de Castanha e Vinovèl, que un dels dos me vòl contactar per un projècte. Ne sauretz pas mai per ara, que, de tot biais, ieu tanpauc ne sabi pas mai que m'o volguèt pas dire. Veirem ben!
Puèi, i aviá lo Grand Mèstre Blanc, nòstre Gandalf a totes, Florian Vernet, totjorn tan sexy e intelligent. Li daissèri mos pichòts, istòria que ne sortiguèsson mai intelligents, d'aquesta serada. 
Mas, mai que tot, la causa mai VIP de la serada foguèt aquel moment que, sens lo buf e plena de susor, m'apuegèri sus una barricada aprèp una dansa e una femna que coneissiái pas me venguèt veire en me dire "siás Melania?" , ieu pas aimabla "òc" (perque soi pas jamai aimabla amb las femnas que coneissi pas mas que sabon qual soi) e "as pas un blòg?". Quand o vos disi que soi una star e que m'arrèstan per carrièras ara!!!!
E la femna de me lausar tant e mai, que legís mon blòg cada jorn, que, quand lo descubriguèt, lo legiguèt de cap a cima, e que venguèt al concèrt de la Talvera amb l'esper de me rescontrar, de me tocar (e de me copar en secret un bocinon de mon pel castanh per lo metre dins una bostioneta a costat de son lièch). Benlèu vos pensatz que la femna demandava a cadun "bonser, siás Melania?". E ben non, perque es pas colha! 
Primièr, aviái cargat mon camisòt "La Talvera" e qu'èri la sola d'aver un camisòt (tacat) La Talvera.
Segond, aviái cargat mas sabatas jaunas amb l'estelada.
E fin finala, Celina, la cantaira mitica de La Talvera que ne soi fan fan fan, diguèt "i a la Melania qu'a pas de cavalièr" en me mostrant dau det. Aquò me faguèt pas venir un cavalièr, rai. Mas me faguèt venir una legeira dau blòg!

Fabiana, grandmercés per tot çò que me diguères :)))
e al plaser de te tornar veire a un concèrt de la Talvera! 



diumenge, 28 d’octubre del 2012

Ajuda caudassa

O sabiái qu'auriái degut prene de nòtas quand lo tipe m'expliquèt cossí fonciona la caudièira. 
Pas de boton on/off, pas de boton reset, pas d'interruptor. 
Pas de mòde d'emplec. 
Uèi, dimenge, preguem totes amassa per que mon vesin gentleman aja son CAP de caudierista e que me venga sauvar abans que comence lo procèssus de criogenizacion. 





Vaquí una fòto de la bèstia, se per cas passèsse un gentleman (o una gentlewoman, soi dubèrta a tot sus aqueste còp) saberut de la caudièira...

dimecres, 24 d’octubre del 2012

(a)imant



Ai una teoria : soi un imant a colhassas.

Dins lo trin.
Pas gaire de mond, m'installi, coma de costuma, a l'endrech ont i a quatre plaças e una taula. I pòdi metre l'ordenador per faire que trabalhi.
Sus la plaça a costat de ieu, ai amolonat ma saca d'esquina e doas saquetas de libres, a, e mon tricòt tanben.
Molon de plaças vuèjas.
Se lo trin s'emplena pas al Clapàs, s'emplenarà pas jamai, es una lei de vida.


A Seta, ne montan de mond.
Tres òmes vòlon la taula. Es de bona guèrra.
Dos s'intallan en fàcia de ieu.
L'autre s'installa de l'autre costat per pas me far mudar lo molonàs.

E aquí, arriba una conassa que se vòl assetar ont ai mas causas.
Putan i a de plaças a bodre e li cal s'assetar ont i a mos afars?
Plegui l'ordi e amoloni tot sus la taula.
Enrabiada.
Que la manca d'intelligéncia e me venir emmerdar devon èsser las causas que supòrti mens dins la vida.

Lo tipe que s'èra installat de l'autre costat ditz : “avètz doas plaças de liuras darrièr”
E la conassa, qu'èra pas blonda a l'exterior, de respondre “non, mas aital va plan”.
Ieu viri lo cap per pas l'emplastrar.
E lo tipe d'insistir : “non mas aital, obligatz pas la dòna (la dòna, akò's ieu) d'amolonar sas causas sus la taula pecaira”.
Un gentleman de mai.

Oè, soi benlèu un imant a conassas, mas soi tanben un imant a gentlemen, e aquò m'agrada:)  

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Lectura del mes d'octòbre

Lo problèma quand coneisses d'artistas o d'escrivans, es que te cal engolir sas òbras. As un amic musician? E ben te cal anar al concèrt que passa prèp de l'ostal o pièger, anar a las repeticions. A d'avantatges : escotas lo CD abans que sortisca per la plèba. Çò delicat dins l'istòria, es que te cal donar ton vejaire e ieu sabi pas mentir. Se m'agrada o disi, se m'agrada pas, o disi tanben...
As un amic escriveire? E ben te cal legir sos libres. O al mens, los crompar, e davant el, aital o sap que l'as crompat son libre. Se sabiatz lo nombre de libres qu'ai dins la bibliotèca perque ne coneissi l'autor... e pas legits, plan segur.

E ben figuratz-vos que lo tipe ven de publicar un libre que podètz crompar en linha a la librariá catalana. Çò que faguèri. Perque lor cal crompar a las librariás independentas (la librariá catalana a Perpinhan, Sauramps a Montpelhièr o la librariá arlatenca les Passionnés.)



E ben me regalèri de lo legir Les Meues Universitats del Sénher Bezsonoff! Coma totes los libres d'aquel nòrd-catalan felibre (ben òc, es sòci del Felibritge, o sabètz ben que los nòrd-catalans se prenon per d'occitans!), me faguèt plan rire e, un còp de mai, lo daissèri pas. En doas seradas, foguèt plegat. O cal plan dire, una de las qualitats de Bezsonoff, es que sos libres son pas longs (aquò, o disi perque sabi que lo va embufar...). I conta son aventura en classa preparatòria a las grandas escòlas, particularitat francesa. O avoi, de còps que i a, aviái enveja d'escampar lo libre que las classas preparatòrias pudisson l'elitisme made in França e la pudesina ne sortissiá per las paginas. Mas, l'escampèri pas lo libre, pas brica, que me regalavi de lo legir. Es fòrça plan escrich, escriu plan lo tipe, o sabi o ai ja dich mas o pensi a cada còp, meritariá d'èsser revirat dins d'autras lengas... E puèi m'agradèt de legir aquela realitat que m'es coneguda, mas pas completament. Me demandi coma los catalans van comprene aquela istòria de las classas preparatòrias a las grandas escòlas. Rai, nos en cagam, an pas que d'aver una escòla elitista eles tanben, òu.

Un extrach, que soi segura que tot plen de mond que s'alfabetizèron tard en occitan s'i reconeisseràn. Legissètz coma es fòrt aquel Bezsonofàs: 

"Cada tarda, després de les classes, em recreava estudiant la llengua dels meus avis. No es podia dir que l'aprengués. Ja m'ho sabia tot, tret de la terminologia gramatical amb conceptes tan àrids com els pronoms febles, el perifràstic i altres francesilles. Transformava en coneixença activa unes nocions passives. La llengua catalana m'apareixia com una vella casa de muntanya on ja havia viscut, en temps oblidats, i ordenava una per una les cambres polsegoses. Encenia l'electricitat dels pronoms, canviava els llençols de les conjugacions, pintava de blau les ventalles del vocabulari. No explorava una borda desconeguda sinó que recuperava un bé perdut. Ortografiats segons convencions que descobria, els mots dels meus avis, netejats, polits, lluïen com lluïses al fons de baguls claferts de tresors." (p. 130)


De crompar aquí.
Una critica de legir aquí e d'autras per aquí.






dilluns, 22 d’octubre del 2012

Suspresòta que fa plaser e te bota de bona umor per la dimenjada

Divendres de ser, quand tornèri a l'ostal e que dubriguèri la pòrta, dins los escalièrs, te trobèri aquò :




E coma sèm pas que dos d'aver la clau d'aquel ostal, es mon vesin lo gentleman que me donèt de qué me regalar. 

Aquel tipe, l'aimi.

dijous, 18 d’octubre del 2012

Eiretatge

Ma tuta, abans que i arribèsse, èra vuèja.
Abans d'èsser vuèja, i demorava una mameta de 93 ans que i demorava dempuèi plan d'annadas. 
M'agrada de trobar regularament de rèstas dels ocupants precedents. De detalhòts que quand los vesi, sorrisi. Sorrisi al sovenir d'aquela familha que viviá aquí, sorrisi a la mameta que foguèt la darrièra a se servir d'aquò, sorrisi al present e sosqui a çò que vau faire d'aquela causa eiretada de la mameta. E de còps que i a, sosqui a coma las causas passan lo temps e passan d'una man a l'autra e que ne veson de causas, mas a aquò, i sosqui pas de tròp que aprèp, aquò m'angoissa.

N'i a tot plen de causas eiretadas de la mameta. 
La que fau servir mai sovent, es la ponhada per se levar del sèti dels comuns. N'ai pas encara besonh per me quilhar, mas quand pissi lo matin, i meti lo coide per me téner lo cap quand soi mièg-dormida. E quand soi desrevelhada, me culpabilizi en me dire que deuriái aver vergonha, aquela causa qu'èra indispensabla a la Mameta e ieu fenhantassa, patin cofin...

E al garatge, i a tot plen de causas eiretadas, entre elas una botelha de Monsieur Propre que vai-te'n saber dempuèi quant de temps es aquí...

E i a tanben de causas utilas per adobar lo ventilator petat per la Marieta : 


Quatre topinas de confitura coma aquò.

M'agrada :)

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Lectura del mes de setembre

A la debuta de setembre, lo govèrn francés publiquèt un document dins l'encastre d'una politica per bastir de lotjaments socials. Èra un tablèu  amb per cada region de França los terrens o bastiments de l'Estat que son pas mai utilizats e que poirián èsser reciclats en immòbles pas cars. Lo vos auriái plan mostrat mas, maganha, es pas mai en linha. Perqué? o sabi pas ; demòra pas qu'aquela mapa ont vesèm l'excepcion còrsa e auvernhassa e lo dorsièr de premsa. Mas quand lo document èra en linha, lo legiguèri. Oè, ai pas qu'aquò de far. Enfin, lo legiguèri pas en entièr, agachèri pas que los cantons que coneissi. 
Aital i descubriguèri qu'a Nhana, lo país das innocents, i a un "bagne d'enfants". Enfin, i aviá! I a encara lo bastiment, mas dedins i a pas mai d'enfants. 
"bagne" e "enfants" es un pauc antitetic, non? 
Sabiái pas solament qu'aquò aviá existit. E aquí tot pròche!
Googlèri la causa, i a tota una literatura psico-istorica sus aquel fenomèn del sègle XIX.
Facebookèri e la Fadarèla e d'autres me parlèron d'un libre escrich dessús per la Maria Roanet. 
E aquí, vergonha sus ieu, ai pas res legit de Maria Rouanet. Dins ma vida d'estudianta consultèri son antologia Occitània 1970 los poètas de la descolonizacion mas pas res mai.
Prenguèri doncas a la bibliotèca (cresiatz pas que l'anavi crompar?) lo libre Les enfants du bagne, dins la colleccion "Le Grand livre du Mois". Le Grand Livre du Mois, es un pauc coma lo libre que te manda cada mes France Loisirs? Mas QUAL s'abona a aquò? Los vièlhs benlèu, es per aquò qu'es escrich gròs.
Primièr de tot, ne vos podètz dobtar perque sètz de mond intelligents, lo libre fa pas rire. La forma me semblèt estranha a la debuta, es pas un roman, es pas un documentari, es una mena de documentari a la sauça romanesca. L'autora cabussèt dins los luòcs e los arquius, e amb d'unes testimoniatges e tota la matèria collectada nos conta l'istòria d'aqueles enfants empresonats pendent d'annadas per aver raubat una gallina. 
Nos presenta mai d'una colonia, unas piègers que las autras, cap bona. Nos presenta d'unes dels estatjants d'aquelas colonias, aqueles presonieròts que s'escapan, que trabalhan, que luchan, qu'an freg, que rosegan son bocin de pan moisit, que marcan son nom dins la pèira de sa cellula e que crèban abans de ne sortir.
Nos passejam amb Maria Roanet dins aqueles luòcs sinistres, seguissèm lo cada jorn d'aqueles paures dròlles. Al cap de cinquanta paginas, comprenguèri que las tres cents seguentas serián dins la meteissa dralha. "Es bon as comprés", mas contunhèri fins a la fin que l'autora capita de far diferent per cada colonia e nos fa descobrir las invencions cada còp piègers e segurament pauc eficaças per qu'aqueles enfants tornèsson a la dralha de la conducha corrècta. Lo cada jorn dels enfants, lo punt de vista dels directors d'aquelas colonias, l'actitud dels vesins del vilatge, la politica e las leis, las letras dels parents, la gestion de la mangiscla, las punicions, n'aprenèm de causas... e de pas polidas!

Aquelas colonias de trabalh pels enfants venguèron puèi d'ostals de correccion, qu'es jos aquel nom que las coneissèm a l'ora d'ara, puèi barrèron, que cal pas desconar, òu. 
 
Pas d'extraches del libre perque ai la canha de picar mas es de bon trobar dins las bibliotècas :)


dilluns, 15 d’octubre del 2012

Mon vesin d'en fàcia qu'es tanben lo d'en dejós

Dins ma tuta chicaguenca, la sola causa bèla es lo garatge. 
Coma es grand coma un terren de balon, ne lògui un bocinon al vesin. O avoi: li lògui perque èra aquí abans ieu, la mameta de l'ostal li logava dempuèi dètz ans e los eiretièrs de la mameta qu'èra aquí abans ieu me diguèron "es brave, logatz-li lo garatge, pauròt". Alara, rai. E coma soi pas una capitalista, li lògui lo garatge una mièja-misèria (mas quand meme son loguièr aumentèt de 30% amb lo cambiament de proprietària...).
A doncas la clau del garatge ont daissa son auto de càco, son petarrèl borgés e son pati de pescaire. 
De còps que i a, lo rescontri dins lo garatge. (Pensatz plan qu'ai arrestat de i davalar nusa al garatge! De tot biais, i a de corrents d'aire dins aquel garatge.)

A la debuta, aquel vesin, lo trobavi estranh e un pauc ranci. Mas coma aviái pas res de li reprochar, lo podiái pas escampar de mon garatge. 
Pas mejan de charrar amb el, pas res.
A un moment, aviái pensat, entre totes los cartons amolonats dins lo garatge, de ne far un "sexual" : en marcant dessús lo contengut genre lubrificant, capòtas, chibre de plastic, nèrvi de buòu e autres. Istòria de lo destorbar un pauc (niark niark niark).

E un jorn, me diguèt :
- S'avètz besonh d'ajuda per montar un mòble, vos pòdi ajudar.
- A ben las laissas, las ai montadas totas, sabètz las laissas IKEA son de bon montar. Me demòra pas que de montar los libres que me cal metre dessús! 



- Se volètz, las vos monti ieu totas aquelas caissas.
- Non, non, vos laguietz pas, o farai. Quand n'aurai lo coratge. (colhassa, fa una setmana que las devètz montar e qu'o fas pas!)
- Non, mas o vos fau, me geina pas.
- Mas pesan, vos poiriatz far mal a l'esquina (mas cala-te, innocenta, te prepausa de far la causa que vòles pas far!!!)
- Ò, sabètz, al trabalh ai la costuma de mòure de causas pesugassas.
- Bon, ben se volètz.

E lo tipe me montèt las caissas (l'ajudèri un pauc pasmens, soi pas puta!).
E mai, per faire lo mascle, a un moment, las montèt doas per doas. 
Al cap de dètz minutas, e aprèp una brava susada, podiái enfin organizar ma bibliotèca.
Dempuèi, mon vesin es mon idòla.
Se me demanda en maridatge, li disi de òc sulpic!


Quin gentleman :)



dissabte, 13 d’octubre del 2012

Essencials

Dins ma tuta, la prioritat de las òbras, èra d'acabar lo burèu abans la dintrada. Dins l'òrdre: 
- destapissar
- pintrar
- montar las laissas
- montar lo burèu
- installar çò informatic
- installar los libres.


E a costat de la taula de trabalh, çò essencial :




dijous, 11 d’octubre del 2012

E la palma de la conariá va a....

De còps que i a, ai pas d'astre.

L'autre ser, anèri a un balèti.
Ne partiguèri d'ora del balèti perque l'endeman me caliá levar a las aubetas.
Soi sàvia de còps que i a.
Sul camin del retorn, èri a me congostar del plaser qu'auriái de me colcar quand la veitura-que-preni-pas-mai-perque-es-vengut-un-objècte-de-luxe piutèt : me li caliá metre de gasolina.
M'arrèsti dins una estacion d'un supermercat ont la gasolina es pas cara.
Fau lo plen.
E vaquí que la veitura fa "pfff" quand li viri la clau.
E mai ieu que soi pas Metge Ostal e qu'ai pas fach un CAP mecanica sabi de qu'es : la batariá es mòrta, o tòrni dire, Houston, we've got a problem, la batariá es mòrta.
Solucions possiblas, dins l'òrdre d'aparicion dins mon teston :
- telefonar a ma mamà. Non, ara soi granda.
- telefonar a mon vesin gentleman. A aquesta ora, dormís.
- telefonar al gentleman de las vacanças. A ben non, sèm pas en vacanças.
- cercar endacòm dins l'autò los cables de batariá. Esperar qu'una veitura venga. Li explicar la causa. Brancar. Non, tròp complicat.
- telefonar a la MAIF.
0800 875 875

- Alò, la maïfa? Bonser, soi en pana! Please help me.
- Demoratz plan a Chicago?
- Òc.
- E ont sètz en pana?
- E ben a Chicago.
- A, soi desolada. Pòdi pas res faire per vos. Avètz pas l'opcion quilomètre zero.

Solucions possiblas :
- plorar, perque es la sola causa que te demòra de far just abans de dormir.
- bramar "te lo fotes dins lo cuol lo quilomètre zero, dos còps dins ma vida qu'ai besonh de la maïfa, dos còps que "a ben non". ".
- estrategia aimabla, perque de tot biais, la paura filha qu'es al telefon es pas sa fauta se la maïfa fa de contractes de mèrda e es pas sa fauta s'ai pas l'opcion km 0 (se l'aganti lo conàs qu'inventèt aquel concèpte...) : "me poiriatz al mens donar un numèro d'un depanaire?" (perque ai 93 ans e sabi pas quin numèro cal faire per aver las informacions generalas sus mon telefonet)
La filha, brava e vergonhosa del quilomètre zero, me dona un parelh de numèros.

Telefoni.
"Lo depanaire vendrà d'aquí un vintenat de minutas". Es la nuèch. Negra nuèch. Soi sola dins una estacion de gasolina e me cal esperar vint minutas mai. Jòia.
E aquí, de quora en quora una veitura ven metre de gasolina. Prègui a cada còp per que siá pas un psicopata que m'escotelarà, m'abocinarà, me violarà e me raubarà l'ipòd (dins aqueste òrdre).
Puèi, arriba una veitura plena de blondas.
Las agachi.
De blondassas coma dins los filmes americans: las que se passan lo det long dels pòts, (ieu apèli aquò "la tissa òm s'eissuga aprèp aver chucat"), las que començan e acaban sas frasas per "veses, ieu...", las que mastegan en dubrissent la boca, las que sortisson pas se se son pas fotoshopadas una ora de temps a la sala de banhs abans.
E ben una veitura plena de blondassas.
E vesi la veitura que vira, que fa pas coma los autres.
"Quand meme va pas voler metre de gasolina a la pompa ont soi?"
E ben si.
Cinc pompas de liuras, una que i soi. E la veitura plena de cagòlas se ven metre darrièr ieu.
Palma de la conariá.
E aquí, comença de me klaxonar.
Palma d'òr de la conariá.
Me fau veire e me brama un "Esperatz quicòm?".
Òc, la legalizacion de l'eutanasia.

Al cap de mièja-ora, lo camion sauvaire arriba.
Lo tipe, que faguèt durar lo suspense, me branca un aparelh a ma batariá e fai-tirar!
Lo problèma es que la batariá es mòrta e deman, poirai pas partir de l'ostal. Pièger, se per cas, lo motor s'arrèsta a un fuòc, i'm dead.
E lo tipe me fa :
- Ai pas la vòstra batariá dins lo camion. Avètz pas que de venir a l'entrepaus.

A mila dieus, l'entrepaus!
Perdut dins una zòna industrialo-artesenalo-complicada, ont una cata i trobariá pas sos catons, caliá prene un caminòl e l'entrepaus èra darrièr un entrepaus d'entrepausses. 
Mièjanuèch un divendres de ser. 
Es mon darrièr jorn.
Es una trapèla, aquí me van escampar dins d'acid, m'abocinar, me violar puèi me torturar (dins aqueste òrdre).

Dins lo garatge, manca pas que lo calendièr de femnas nusas, sabètz lo calendièr ont son escambarladas, una man que dubrís la pachòla e l'autra que ten una clau anglesa.

Fin finala, lo tipe me cambièt la batariá, m'escampèron pas dins d'acid, m'abocinèron pas, me violèron pas e me raubèron pas l'ipòd. 
Çò pièger fin finala dins l'istòria es que, ara, lo pòste me demanda un còdi per foncionar. E l'ai pas lo còdi.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

In Memoriam...


Especial non dedicadís als conasses de la direccion e de la presidéncia o autres cratofils de l'Institut d'Estudis Occitans qu'an tuat e enterrat lo trabalh menat per d'unes pendent mai de trenta ans per la publicacion e la difusion de la literatura en occitan.
An plegat IDECO, una de las paucas estructuras professionalas de publicacion de libres en occitan. Qué ne serà de la literatura e de la difusion en occitan?  

Se'n cagan los pesolhs revenguts, sabon pas legir.


dimarts, 9 d’octubre del 2012

far la professora de catalan

Doni per m'amusar (e per los sòus, o cal plan dire) de corses de catalan a de franceses qu'acaban de descobrir Catalonha (futur estat d'Euròpa, per los que seguirián pas l'actualitat)

Trobam lo mot "préssecs".

"[ˈpɾe.səks], ben, pre- e sex es çò que i a abans lo sèxe, son los preliminaris."
E o marquèron aital dins son quasèrn. 

E ieu?
A ben soi fièra de ma conariá.





dilluns, 8 d’octubre del 2012

o digatz pas mas...

O digatz pas mas...

veguèri...

de legeires del blòg...



que gausan encara cargar de caucetas dins sas sandalas!!!




D'unas diràn "Urosament, la davalada es aquí per nos sauvar del marrit gost!".
E ben non! Que d'unes nostalgics de l'estiu vòlon contunhar de las cargar sas sandalas e coma an freg als artelhs... e ben cargan las caucetas!

"Pas de caucetas dins las sandalas", quantes còps o vos devi dire?

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Fin'amor is not dead

Galejam tota la serada. 
De conariás en jòcs de mots, de frasas de doble o triple sens. 
E al moment de partir : "quora tiram tu e ieu?"
Mai franc, morisses. 

Ai pas mon agenda sus ieu.
Daumatge!

dissabte, 6 d’octubre del 2012

Ici, on vous sert.

Mai d'un còp, sus la rota, me fau la reflexion de cossí lo mond utilizan l'estructura daissada per l'estacion servici qu'a barrat. Quauqu'un aguèt la bona idèa de ne far de fòtos e de las metre en linha : le-pompiste-est-mort.tumblr.com

M'agrada de veire los vestigis de nòstra societat modèrna. 

divendres, 5 d’octubre del 2012

Cossí se far una amiga quand vas al veterinari amb dos orses

Just abans ieu, dedins, amb lo veterinari, i aviá una femna. 
Sortís.

Me vei amb mos dos orses.
"- Los tenètz plan? Vau sortir amb lo cat...
- Pas de lagui, an pas paur dels cats!"

M'agachèt.
Silenci.



De còps que i a, lo mond qu'an de cats mancan d'umor.

(foguèsson mens cons, aurián un chin o aguèsson un chin, serián mens cons?)

dimecres, 3 d’octubre del 2012

"Mas as pas paur?"

Mas ont l'ai crompada ma tuta? 
A la ciutat. Vos explicarai perqué un autre jorn.
Quina ciutat? 
A Chicago.
Chicago de Lengadòc, pas lo Chicago vertadièr, òu. O aviatz comprés. 

E ont a Chicago? 
E ben dins lo Bronx.

Lo barri que los agents immobilièrs, dins una pudor rància, qualifican de "colorat".

E quand lo mond s'assabentan qu'ai crompat un ostal, demandan ont. "Chicago". Primièra decepcion. "Ont a Chicago?" "Al Bronx".  E aquí, un diablòt lepenesc s'asseta sus son espatla e li daissa tombar dins l'ausidor de mantras òrres "Arabs, caracos = drògas, raubatòris, agressions, orror, malur". Alara aquel barri que lo coneisson pas que d'i èsser passat amb lor berlina, per eles, "marca mal". "Mas as pas paur d'anar viure alai?"
E ben non. 
Ai pas paur. Al contrari, son plan contenta de viure dins un barri popular popular. M'agrada de viure dins un barri qu'es tot levat francés francés. 

Ièr, de mon balcon, vesiái un rambalh pas possible amb de dintradas e de sortidas del garatge de l'ostalàs vesin. De caissas e de caissas de mangiscla.
A la nuèch, doas vièlhas èran a s'afanar sul trepador davant lo garatge, a preparar aquela mangiscla. 
Curiosa coma una lofa, me poguèri pas empachar d'anar demandar de qu'èra, de qué fasián.
La vièlha qu'èra defòra, en me veire arribar, aguèt un pauc paur que sabiá pas qué pensar de mon arribada subta. Li soriguèri. Me soriguèt. Podiam parlar. 
Bon, pas tant qu'aquò que parlava pas francés e lo compreniá pas gaire. Ne cridèt una autra, tant vièlha coma ela, mas que parlava plan francés.
Non pas, es pas una fèsta religiosa : lo vesin se marida! E elas son d'amigas que venon ajudar per la preparacion del repais.  I seràn per la nuèch. 
E perpensi. Compari aquò a nòstre biais ridicul d'anar veire un tipe que lo coneissèm pas de res que nos prepausarà un menut sembla-luxuós a 65€, 85€ o 120€ per persona e qu'aquò serà lo repais de nòstra vida... Se recampar e far la cosina per far la fèsta l'endeman, es quand meme mai convivéncia and paratge spirit, non?
A doas oras dau matin, i aviá encara de lum e aquò charrava dins lo garatge.

Aqueste matin, ausissi los "ioiós" de las femnas.

Òc, m'i sentissi plan dins mon Bronx.

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Activitat estivala

Vaquí una autra de las activitats de l'estiu.
Sabi pas perqué mas lo tròç que vesèm sus la fòto, mon autbòi lo vòl pas jogar.
Ai un autbòi reguèrgue.

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Crenti PAS DEGUN


E vaquí, soi tornada sul blòg !

Mas de qué faguèri de tot aquel temps ?
E ben, viure, pardina !

De sèxe, de lecturas, de viatges e de musica ?
E ben non !
Enfin, si, un pauqueton, òu.
Mas lo grand cambiament de ma vida, aquò foguèt lo tantòst de 5 de julh dins lo burèu d'un notari ont signèri per la crompa d'un ostal.
Aviái las claus, vint e cinc ans de crèdit sus l'esquina e un estiu per adobar la tuta.

Aquò èra un divendres.
Lo dimenge, aviái La Jefa e Pomponeta a l'ostal per me motivar.
Ieu aviái passat lo dissabte a faire lo torn dels membres de l'ostal : dintrar dins cada membre, ne sortir, i tornar, passar d'una pèça a l'autra, montar, davalar, sortir, dintrar. Ò non, es pas un castelàs, cal pas una jornada per ne far lo torn, pas brica, mas marcavi lo territòri.

La Jefa e Pomponeta arribèron que i aviá a l'ostal doas cadièras, un sofà copat, una laissa que fasiá de taula. I aviá pas solament un paure refregidor per refrescar la còcacòla e lo panachat.
- Volètz pas anar passejar puslèu?
- Non, anam destapissar!
- O anar beure un còp endacòm?
- Non, a l'òbra !

Avián quitament portat lo material per destapissar perque « de tot biais, as pas res tu ».
Soi l'amiga ròm de mas amigas.

E destapissèrem.
Comencèrem de destapissar la cambròta dau mitan, la que aprèp un destapissatge, engipatge, pintatge, seriá lo polit burèu modèrn e agradiu ont fau aqueste blòg ara.
Pomponeta èra orgulhosa de dire que contribuissiá a l'escritura del novel best-seller occitan. E ta cocha ?

I passèrem la tantossada mas l'acabèrem pas. L'acabèri soleta, sens doblidar de tombar de l'escala perque èra una escala de fusta e a un moment, jos mon pè fin e mon pes leugièr, un escalon tot plen de vèrmes petèt. (qual a rigut?)
Ara, n'ai una de fèrre d'escala.

Fin del mes de julh, n'arribèron d'autres d'amics, lo Pèire de la Sauma e la Marieta. Demorèron una setmana. Los mandèri faire de torisme, visitar, se passejar, anar a la plaja. Mas non, volguèron pas. Passèron una setmana a m'ajudar per las òbras de l'ostal.
Son masoquistas.

O alara son d'amics vertadièrs.



Faire d'òbras a l'ostal, es un bon biais per veire lo mond que comptas per eles.





La Jefa, Pomponeta, la Marieta e lo Pèire de la Sauma, mercés :)))))



Quand tu n'as que des bons amis

MOUSSU T e lei JOVENTS | Myspace Music Videos