diumenge, 31 de juliol del 2011

Ne somiavi, l'an fach!

Vos ai ja dich que las vacas e los prats aquò m'agrada. Los que me coneisson dins la vida vertadièra, la vida vertadièra ont soi mai espessa que ton ecran planièr, sabon que disi sovent que "serai urosa quand serai installada amb un païsan". Es un fantasma de pichonèla aquò, que me maridarai amb un païsan. A ben o sabètz ben, fau pas coma los autres. Normalament, las dròllas sòmian d'un prince, d'un pompièr, d'uun fotbalaire, d'un cantaire de ròc, ieu sòmii d'un païsan.
Aquò ven de ma magdalena estivala.
Vos expliqui? Aquò m'estalviarà 75€ de sesilha psicologica.
La bòria ont passava mas vacanças, e ben avián un dròlle. Avián doas dròllas e un dròlle que l'apelarem Daidièr. E ben ieu, lo Daidièr, quand èri pichona, e ben n'èri amorosa. Era intelligent, me fasiá rire, jogava amb ieu, sabiá far lo rubikub, l'òme ideal qué. Faguèt d'estudis, èra brilhant, puèi trabalhèt e contunhava sens femna. E ieu qu'aviái 15 ans, me disiái que s'aviá pas encara de femnas, l'auriái quand auriái l'atge. Tu parles Charles. Un cap d'an, te rescontrèt una conassa que venguèt sa femna e la maire de sos tres dròlles. Conassa! E conassa de vida!
Çò pièger dins l'istòria es que la pòdi pas criticar la femna, perque, dins la vida vertadièra ont soi mai espessa que ton ecran planièr, es pas una conassa. 
Enfin, es un pauc Disney's spirit mon "non compliment de destin". Astrada mancada. E doncas, ai totjorn aquel sentiment que me maridarai amb un païsan.

Mas lo païsan, ma paura Luceta, lo vas pas trobar dins lo tram blau de Montpelhièr, nani!
Lo tròbas al campèstre. 
Alara, i vau al campèstre. 

E l'an passat, quand dormiguèri pels monts de Lacauna, un polit païsan jovenòt passèt amb sas vacas... mas qu'una hippie dormiguèsse dins son prat, aquò lo trebolèt pas tant coma per lo far tornar veire cossí èra l'interior de mon tibanèl... Rai.


E vaquí que dins mon desèrt sentimentalo-rural, los joves païsans d'Avairon me venon sauvar. 

(De tot biais, o sabèm totes que l'avenidor serà roergàs o serà pas.)

Los joves païsans d'Avairon an organizat un speed dating païsan. O an fach per ieu aquò, es l'Agri-dating, es lo 3 de setembre (tres jorns abans mon aniversari, es un signe!). Es per rescontrar un jove païsan celibatari. òp òp òp, vau poder realizar totes mos fantasmas sexuals : l'amor sus un tractor, bicar dins la palha, gardar las bòtas plenas de fanga pendent la lebreta. La vida qué.

Ai estampat lo butletin d'inscripcion. 
Per te marcar a l'agrirendetzvos, te cal causir las activitats que vòles faire. 
Mèfi siás pas tu que las causisses las activitats ont marcariás "penequet dins la fenial", "molzuda intensiva", "aligòt gigant" o autres regaudiments campèstres. Non. I a una tièra e te cal numerotar las activitats de 1 a 10 segon tas preferéncias. 

Anem, zo, anam causir las activitats.
- "ballade en canoe", a NON! Lo canoé es lo mal. Es pas en faire de canoé que trobarai l'òme de ma vida, aquò ne soi segura.
- "cors de cosina avaironesa", a, aquò m'agrada grèu! Mas bon, lo tipe aurà pas besonh de me veire a un cors de cosina avaironesa per saber qu'aquò m'agrada. Mas podriam passar la tantossada a tastar d'aligòt, e aquò's lo tòp del tòp del romantisme.
- "corsa d'orientacion", aquí i a 2 mots de tròp : corsa e orientacion. Me vau perdre dins un valat e me trobaràn 4 jorns mai tard. Falsa bona idèa.
- Jòc d'aiga en canoé. Avèm dich que PAS DE CANOÉ. Tot aquò per se fotre a mitan tot nus. Nota Bene: prene rendètz vos a l'esteticiana lo 2 de setembre.
- Paint ball : yeeeeeeeeeeeees, ai pas jamai fach de paint ball, es l'escasença!!! Lo paint ball es se tirar dessús amb de pintura dins lo pistolet. Es pas gaire romantic mas soi segura que m'agradarà! Lo vau metre en number one aquò.
- pilotatge de Tractor. Enòrme. Ai totjorn somiat de menar un tractor. Aquò en number one. Lo pilotatge de tractor es la sola activitat ont an marcat "precisar se sètz debutant o confirmat",  a ben oè, anam pas mesclar las mongolianas del volant amb lo cencha negra 4en Dan del Massey Ferguson, òu 
- Virada en Quad. A non, aquò's dangierós. E puèi fa de bruch e es pas ecologic.
- Escorreguda VTT. Vai Te Tuar solet. Ieu i vau pas.
- Caminada : ok. Mas aimi melhor lo tractor.
- "Descente en rappel" : jamaaaaai de la vida. Per que la còrda pete e m'esclafisca pel sòl coma una bosa???
- jòc de Quilhas, aquò òc! Coma ai pas jamai fach al bowling, aquò farà!

Alara, recapitulam :
number one : tractor
numèro dos : paintball
numèro tres : quilhas
numèro quatre : cosina
numèro cinc : passejada. 
E las autras activitats, las numeròti pas que las vòli pas faire, ai pas enveja de me trobar a far de canoé, perduda au mitan de l'aiga. Dirai que sabi pas nadar. Puèi ai lo vertigi. e mon VTT? E ben dintrava pas dins l'autò!

Zo, aquò, un chèc de 40€ per pagar las merguez e vai te far mólzer! 



dimecres, 27 de juliol del 2011

Ben e Chéri

Quand l'AmorósEstival2011 te va comprar una topina de Ben e Jerry per te far plaser, que te pren lo modèl XXL (una liura de glaça!) e qu'as pas de culhièr, cossí fas per la manjar?


Primièr, rosigas : 


E aprèp?
E ben aprèp...
Sortisses lo Laguiòla, pardina!

dimarts, 26 de juliol del 2011

Magdalena estivala

I a de mond que per eles, las vacanças, aquò's la plaja, lo canhard, la mar, lo mond, lo parasòl, las raquetas de plaja (qual es lo con qu'inventèt las raquetas de plaja??? Qu'òm li cope los alibòfis!!!), la crema solària, lo chouchoubeignetglace, lo campatge les flots bleus. Per d'autres, es l'exotisme de las piramidas, de las paluns e putas tailandesas o del trekking cap a de cims nevats.

Ben ieu, las vacanças, i soi quand seguissi un tractor de fen.
Quand èri pichona, mos parents logavan un ostalet al país roergàs, mon paire, aquel salvatge, s'èra amigat amb lo mond de la bòria vesina, los ajudava, e, dau còp, ieu èri de longa per la bòria a descubrir un autre mond. 
E finala, las vacanças, per ieu, aquò's aquò, aquò's èsser pel milh, aquò's fenar, aquò's s'ocupar de las vacas, aquò's se passejar per l'estable, aquò's anar veire los vedelons, lor metre la man dabans lo morre e esperar que te la chuquen per sentir sa lenga rasposa, sos còps de cap e per acabar la man plena de bava. 
Sentir l'odor de las vacas, veire lo milh, sentir lo fen, seguir un tractor. Aquò me fa sentir dins lo melhor dels mondes. 
Cal pas grand causa per me far urosa fin finala.

dilluns, 25 de juliol del 2011

Quina injustícia!

Rosina de Pèira, a 214 ans e sembla totjorn una pin-up:

Reclama

Mond qu'anatz a  l'Estivada a  Rodés, vos cal pas mancar la creacion sus l'òbra de Bodon L'Èrba d'Agram, lo dijòus, a 3 oras a la MJC de Rodés.
Veguèri la primièra a Balaruc e vos pòdi dire que serà un moment de granda qualitat musicala!!!


diumenge, 24 de juliol del 2011

Emocion

M'agrada fòrça la masurca compausada per Luiz Gonzaga que cantan La Talvera e Silverio Pessoa dins Forroccitania. l'ai filmada, aquí l'avètz :


Aquò m'esmòu quand cantan totes dos  :)

divendres, 15 de juliol del 2011

Las espardelhas

L'autre jorn qu'èri a far las crompas a Intermercat, tombèri sus d'espardelhas. "Ten, d'espardelhas!".


Las primièras que veguèri èran als pès del Papet Colom.
De sabatas de papet. Blavas, poscosas e traucadas al det gròs. 
Dins mos sovenirs, a pas res mai als pès, estiu coma ivèrn.



E l'autre jorn, te veguèri un polit mascle en pantacort, lo botelh musclat e pelut. 
E t'aviá d'espardelhas als pès.
E trobèri aquò terriblament sexy. 


E l'autre jorn, te veguèri un jove qu'aviá d'espardelhas en plaças de las tòngs Quiksilver e aquò me faguèt sorire. 

Te dintrèri dins un grand questionament metafisic sus la plaça de l'espardelha dins la societat occitana d'uèi : es-ti una cauçadura identitària? Es-ti una grola del passat? E las femnas, ne pòdon cargar d'espardelhas? Perque las cagòlas cargan pas d'espardelhas en plaça d'aquelas balarinas laidas, pas confortablas que t'embocanan a 50 mètras a la ronda. A si, la balarina embocana! Question als mascles: trobatz aquò sexy las balarinas? Vos fa pas desquilhar, la pudor de la cagòla que se descauça? 


Vòstras responsas al sondatge sus las espardelhas :






aquò's la cauçadura occitana de l'estiu!
  3 (33%)
n'ai de totas las colors
  1 (11%)
aquò's l'accessòri sexy del mascle pelut
  1 (11%)
son d'un autre sègle
  0 (0%)
n'ai totjorn un parelh als pès
  0 (0%)
aquò's la savata del papet que jòga a la petanca sus la plaça del vilatge
  1 (11%)
remplaçaràn las balarinas de las cagòlas
  0 (0%)
qué?
  3 (33%)

 

Aqueste estiu, vau de las tòngs a mas sabatas laidas o a las que pudisson
Dau còp, l'autre jorn, a Intermercat, quand te veguèri las espardelhas a 5,90€, e ben me'n crompèri un parelh. 
Rai, per ara, las ai pas gaire cargadas que sabi pas quora o amb qué las cargar, puèi me son un pauc pichonas. Vai-te'n, tu, ensajar de cauçaduras entre lo carreton e las bóstias de sardas a l'òli.

Mas quand las vesi rabalar dins ma cambra, e ben soi ufanosa. Ai d'espardelhas. Aver d'espardelhas es un pauc coma aver un pegasolet macarel al cuol de l'auto.  "ieu tanben ne soi". Ara, fau coma los motards, quand vesi quauqu'un qu'a d'espardelhas e ben lo saludi.

Espardelhats del mond entièr, uniscam-nos !



dijous, 14 de juliol del 2011

los vièlhs

Sul sit internet del Monde, i a un webdocumentari plan fach e esmovent sul vielhum, d'entrevistas de vièlhs que parlan de sa vidassa, de sas misèrias, de sas amors. D'un que cèrca una femna per partatjar sa vida e son lièch, d'una autra que tròba qu'es arribada tròp d'ora a l'ostal de retirada, d'un que voldriá plan mas que pòt pas mai, dels optimistas, dels resignats, dels immigrats que los enfants fan la revirada, la mòrt, l'amor, la malautiá, internet ; d'entrevistas audio ilustradas per de fòtos plan polidas. Lo tèma me pertòca, qu'aquelas questions me las pausi, me las pausi en general perque me pausi totjorn de questions, puèi me las pausi per mos grands e per ma maire (rai, anticipi, es que m'agrada d'anticipar a ieu). En mai del tèma, m'agrada la presentacion. Supòrti pas los documentaris a la television que te fan plorinejar, que te fan de suspens bon mercat, que tomban dins la telerealitat. Aquí, l'internauta causís, se passeja d'un tèma a un retrach, pòt arrestar, pòt tornar. M'agrada. 
Es un biais de far de reportatges que me dona enveja de far parièr.



dimecres, 13 de juliol del 2011

Mar e Montanha

E non, soi pas en vacanças! Mas ai milantas causas de faire... e soi a la borra sul blòg...
Dins las milantas causas que fau, i a l'autbòi (lo pròf ditz que fau de progresses... blanqueta!).


Mar e Montanha jogarem :
- lo dissabte 23 de Julhet, lo matin serem a Revel e de vèspre a Soresa (Tarn), dins l'encastre de Camin de Crabas
- lo divendres 5 d'Agost  de vèspre, serem a Sijan (Africa audenca)



dijous, 7 de juliol del 2011

Del pantais escobilhaire

Cada divendres, a 5h del matin, coma dormissi pas, ausissi lo camion de las pobèlas.
E me demandi qué pensan los pobelaires quand son a vuejar las pobèlas del mond que son a dormir.

E ben ieu, foguèsse pobelaira, fariái d'analisis sociologics a la "Diga-me çò qu'escampas e te dirai qual siás". 

De fach, es una causa que me làguia quand escampi las causas : "e se lo tipe que tria las escobilhas tomba dessús, qué pensarà?"

Primièra question : i a un tipe que tria las escobilhas? (Oè, o sabi, soi pas gaire al tòp en ecologia) Mas dins lo contenedor "reciclable" ont metèm lo carton, lo papièr, las botelhas d'aiga e las boitas metalicas de cocacòla, cossí se fa la tria, aprèp, pel reciclatge? I a ben quauqu'un aprèp que distribuís aquò, non? Perque ma logica ditz qu'aquò se recicla pas parièr una caneta de Fanta e lo Miègjorn Liure. Aital, me disi que òc, i a un mestièr qu'es "triaire d'escobilhas" que dins un lengatge eufemismofil se ditz "tecnician de reciclatge".

Segonda question : mon triaire d'escobilhas (aqueste blòg es pas eufemismofil), quand a mas escobilhas reciclablas dins las mans e que las tria entre papièr, carton, fèrre, plastic, "sabi pas", qué ne pensa? Qué se ditz? Los agacha los papièrs? Se fai-ti de films sus un embalatge de carton? Se monta-ti de scenàrios  a partir d'un bocin de letra estrifada? 
E ben ieu aquò m'agradariá d'aver de bocins de vida entre las mans e de m'inventar una istòria. Soi una pantaissaira. 
Triaire d'escobilhas, es un mestièr pels pantaissaires. Mas las entrepresas ne vòlon pas dels pantaissaires. Soi segura que lo triaire d'escobilhas deu triar un minimum de 15 quilos d'escobilhas  a la minuta se se vòl pas faire escampar ; e, pecaire, a pas lo temps de pensar, de soscar, ni de pantaissar. E mai dison qu'a la dintrada de l'entrepresa de reciclatge d'escobilhas, i a un panèu bèl de 4x3m amb marcat dessús "sèm pas aquí per far de rasonaments". Òu, pagan pas lo mond per far de films e se montar d'istòrias improbablas per saber se lo carton es estat mastegat pel chin, lo nenon o la mameta. 

E ieu qu'ai pas gaire enveja que mos pobelaires fantasmen sus ma pichòta vida e que, de còps que i a, soi un pauc puta, e ben sul cabucèl de mon contenedor del reciclable, e ben, i ai pegat lo pegasolet, cal pas desconar.