dimecres, 31 d’agost del 2011

Lectura estivala (6) : lo concors IEO joinessa

L'an passat, l'IEO, istòria de dopar un pauc sas publicacions, organizèt un concors de literatura joinessa per tal d'aver de qué apasturar los joves escolans de las escòlas bilinguas o immersivas que crèban d'enveja de legir. Sabi pas qué i aviá o qué i aviá pas dins lo quasèrn de las cargas ni qué ganhèron los premiats a despart de la reconeissença eternala de l'editor.
Lo libre que ganhèt lo concors es Cronicas Pacolinas de Magali Bizot-Dargent. 
Son las istorietas de la narratritz de dotze ans, escambarlada entre son enfància idealizada e l'adolescéncia que vòl que se rebèle contra sos parents que semblan perfièches. Francament? M'emmerdèri. Se passa pas grand-causa, son de consideracions e de rasonaments dins lo biais del libre Questions essencialas e autres escrichs minusculs  de la meteissa autora publicat en cò de l'IEO, que sabi que tot plen de mond, aquò lor agradèt, mas a ieu m'agrada pas. Lo primièr capítol m'agradèt fòrça mas aprèp tre lo tresen capitol, aquò revertava tròp lo biais del primièr libre que m'agradèt pas gaire. Ne parlèri amb mai d'un, que me pausavi de questions, èra pas normal que m'agradèsse pas, se ganhèt lo primièr prèmi es qu'es bon lo libre! Resulta: agrada  a las femnas : "òooooo, son mas pensadas d'adolescentas, subrebeeeeeeeen" (de dire en se tustant lo front), agrada pas als òmes : "rò, se passa pas res, i a pas d'accion" (de dire en se gratant los colhons). Vos disi pas ara las questions que me pausi sus ma persona :D. Enfin, vos rasseguri, aquò se legís plan. 
Una causa bona : la lenga. Es un plaser de la legir. 
Quicòm mai de bon : la cubèrta. 
Çò qu'es pas lo cas del segond, Lo Pacte de Joan-Miquèu Dordeins. L'an trobada en cò de LIDL la cobèrta?
 Es una cobèrta aquò? Enfin, rai, es pas la cobèrta que compta me diretz, es çò que i a dedins. E çò que i a dedins, es excellent! Me regalèri de legir aquel libròt. Pasmens, l'istòria se passa a l'Edat Mejana e ieu l'edat mejana amb sos cavalièrs, sos cagadors defòra, sos sètis, sos barris e sos senhors, m'emmèrda grèu. E aquí, non, pas brica, me regalèri. Lo legiguèri d'una tira lo libre sens lo pausar. Los personatges son plan trabalhats, lo scenàrio es plen de rebombiments, tomba pas dins lo facil o lo patòs bon mercat, las causas son pas telefonadas, es plen d'imaginacion. Las cent-quaranta paginas son plan utilizadas, pas res de levar. Una capitada. Lo coneissi pas aquel Joan-Miquèu Dordeins , sabi pas de qu'a escrich mai, mas s'avètz de libres d'el de me conselhar aquò m'interèssa! Ai pas comprés perqué a pas agut lo primièr prèmi!!! que lo merita!!!


E puèi de qué emmerdar los cons : Cronicas Pacolinas es en provençal (contràriament a çò marcat aquí) e Lo Pacte es en gascon. M'agrada!

dimarts, 30 d’agost del 2011

Palavaaaaaaas, ton univers impitoyaaaaaaable

Plen de frasas cultas dins la vidèo :


Ne gardarem una :  "Si j'avais un amour absolu du proletariat, je vais à Palavas". 

Filosofia de vida



dilluns, 29 d’agost del 2011

Qué faire amb d'enfants quand siás paure o cusson o los dos?

Qué faire amb d'enfants quand siás paure o cusson o los dos? E ben los menas al meravelhós zoo de Montpelhièr!!! Perqué meravelhós? E ben perque es a gratis, i pòs demorar la jornada tota, a l'ombra, e pòt èsser pedagogic se siás motivat. Es pas polida la vida?
Lo zoo de Montpelhièr es l'alternativa a la plaja dins la seria "activitat gratuita-qué faire amb aquelas putas de dròlles" amb l'avantatge que los dròlles i aprenon quicòm. 
Règla nº1 : cal pas dintrar sens la mapa del zoo. Sequenon, te perdràs e moriràs manjat per las formigas. Doncas, quand arribas, donas cinquanta centims al dròlle per qu'ane crompar la mapa del zoo, la vendon, mas coma son braves, te la donan la mapa.

Coma siás una pedagòga de tria, ne profièchas per verificar que lo dròlle sap plan legir una mapa. A ben non, sap pas faire. Urosament que siás aquí, ten. E lo responsabilizas : es el que nos indicarà los camins de prene. Puèi li demandas a qué correspondon las colors. Quinas colors? A d'animals? Non. A de païses? Non. (es nèci o qué?). A oè, a Africa, America. Òc, e aquò son de con.... de con...  de con... de continents, òsca!

Pichòta revision de la geografia mondiala sus la mapamond de la dintrada. E sul camin, identificar la forma de cada continent. Confondèri America del Sud e Africa, quina vergonha. 
Mas cal desconar tanben, sèm en vacanças, pas a l'escòla "è, li vesèm lo vièch! e se pissa, te pissa en plen dessús". Lo pipí, es coma lo cacà, es una valor segura que fa rire. "l'as pres en fòto?" "ben oè, perqué pas?". Far petar los tabós (amb la risca que, grands, acaben al Cap d'Agde.)


Jogar a identificar los animals dessenhats o escultats amb la pichòta. Amb l'ajuda del fraire, perque, de còps que i a, es dificil de trobar soleta.
Montar sus las esculturas de fusta a escala reala de la familha Leon, de la familha Ors e de la Familha Rinoceront (mas es ENÒRME un rinoceront!), far de fòtos jos totes los angles, far mèfi de pas tombar.
Lo jòc de las set familhas dels animals e metre las mans dins las piadas...
Fasiá d'annadas que i èri pas anada al zoo de Montpelhièr, lo darrièr còp, deviái aver... 7 ans? I a de causas pels dròlles, amb un molon de bancs per se pausar puèi de taulas per picanicar. E 'fant, es a gratis, e mai lo parcatge es a gratis. Ont se tròba aquò  a l'ora d'ara? Es un léser intelligent, bon per la santat que caminas tant e mai e accessible  a totes. L'exact contrari d'Odysseum, temple del consum ; son a dos punts opausats de la vila, es ben per quicòm.

Pro de pedagogia e de politica, que, quand i vas, al zoo, e ben es per veire de "nanimals" :

diumenge, 28 d’agost del 2011

Lectura estivala (5)

LaJefa, quand vau a son ostal, fau lo bibliobus : li pòrti un paquetàs de libres qu'ai legits e que li deurián agradar a ela tanben. Aquò li estàlvia la crompa e a pas la pression de la data de retorn de la mediatèca e ieu soi contenta perque tròbi totjorn daumatge d'èsser la sola de profechar de mos libres. Puèi aprèp ne parlam, o ne parlam d'un biais intelligent o fasèm las lengas de pelha que sèm plan fòrtas per aquò far genre "e ben, a pas vergonha de publicar aquela mèrda"... las causas que gausi pas dire sul blòg per pas me far d'enemics, qué.
Del còp, LaJefa culpabiliza o complèxa o sabi pas qué, e me dona totjorn un parelh de libres per compensar, e ne soi ben contenta que me permet de descubrir quicòm mai.
Aqueste còp, m'a donat lo prèmi SNCF del Polar francés perque LaJefa pren lo tren cada jorn per anar trabalhar , e me sembla que emai los libres los crompa a la èssaènaceèfa.
Dau còp, lo libre, lo legiguèri dins lo trin. Coma ai una carta de reduccion del 50%, prenguèri LoClapàs-LaCaraca Anar/Tornar sus una jornada e m'installèri dins lo TER e fai-tirar Marius, Seta-Perpinhan, Perpinhan-Montpelhièr, Montpelhièr-Perpinhan, Perpinhan-Seta, faguèri l'arapeda dins lo TER a ne pas sortir fins a la fin del libre. 
Non, galegi. Soi colha, mas pas tant, òu! 

L'été tous les chats s'ennuient de Philippe Georget es un polar excellent, plan escrich amb de bocins vertadièrs de catalan dedins. Perqué? Perque se passa a Perpinhan e los alentorns. Sabi pas qué m'arriba a legir tantas causas a l'entorn de Perpinhan, ieu que disi totjorn qu'es la ciutat de suprimir de la mapa just aprèp Besièrs. Rai. 
Putan, i a de catalan dins lo prèmi sncf del polar!!!!! Aquò vos fa pas frenir los tetés??? Manquèri de ne petar lo sosten. 
Mas, es pas quatre paures mots de catalan que fan que lo libre es bon, nani.
L'istòria : seguissèm un inspector de polícia del comissariat de la capitala nòrd-catalana que se tròba amb la desaparicion d'un taxista que bica tot a l'excepcion de sa femna, lo kidnapping d'una olandesa caudassa de la fofona, precedit de l'assassinat d'una autra olandesa cauda de la fofona tanben, e d'un ensag de kidnapping d'una autra olandesa que l'istòria precisa pas sa temperatura genitala. Lo missant, lo qu'a kidnapada la primièra olandesa, fa al cat e a la mirga amb la Polícia dins un jòc psicopat ben interessant. 
Avèm drech a l'activitat del cortex masculin : lo veusatge d'un vièlh de seissanta ans, las rancuras d'un vièlh garçon, las interrogacions d'un òme que fa lo punt sus sa vida d'òme, de marit, de paire, la crisa dels quaranta o cinquanta ans, qué. Pròva n'es que los òmes pensan pas sonque amb son vièch. (De còps es amb l'estomac.). Mas lo gròs del libre es segur l'enquèsta e totas las aventuròtas, detalhs e soscadissas per arribar a la fin : trobar o pas trobar l'olandesa viva.

Pas d'extrach perque ai la canha de picar. 

dissabte, 27 d’agost del 2011

Ont manjar quand siás a Tolosa





Sabètz perque Tolosa es una ciutat agradiva e polida? 
Non, pas perque i tugùeron Simon de Montfòrt, qu'es ja una bona causa. 

Es perque i a d'aiga que i passa. E una ciutat que l'aiga i passa al mitan, e ben aquò t'a un quicòm que pòdi pas explicar mas aquò m'agrada mai que una ciutat qu'a pas d'aiga. París, Lion, Seta, Girona son tras que polidas e aquela paura Montpelhièr... amb son Merdanson amagat, sa Mosson excentrada, son Les que començan de lo valorizar mas qu'es luènh del centre. Enfin, i a pasmens una excepcioneta a ma règla : Castras. OK, Castras, es pas afrosa, rai, mas es pas la ciutat que lo japonés i demòra bocabadat a far de fòtos de totes los rebats dins l'aiga. De tot biais, s'enganan pas los japoneses, i van pas, visitar Castras, pas con lo japonés.
A Tolosa, as doas aigas que passan : Garona e lo Canal de Riquet.
Au mitan de Garona, i a una iscla, que la dison l'Iscla del Ramièr. 
E sus l'iscla del Ramièr, i a un restaurant tras que bon. 


A aquela sason que plòu pas a Tolosa (fach pro rar per èsser senhalat), vos conselhi d'anar manjar sus la terrassa de l'Emulation Nautique (oè, a ieu tanpauc m'agrada pas lo nom) amb vista suls arbres de Garona e  Garona. Perqué? Perque es missantament bon. Es bon bon bon. 
Mas mèfi, te cal pas èsser completament paure per i anar manjar. 
A miègjorn i a un menut excellent a 14,50€ (dintrada, plat, dessèrt, ni vin ni cafè), que vos decebrà pas mas qu'avètz pas la causida : o manjatz çò que i a o vos cal causir a la carta. E la carta, e ben fa un pauc mal a la tieuna de carta, la blava. 
Mas coma siás finòta, te fas convidar. 
E coma siás dificila, lo menut t'agrada pas (perqué lo mond an besonh de manjar de salmon a Tolosa?, mèrda!).
E coma lo Gentlemand'enFàcia es plan brave (o plan ric, es coma vòles), manjas a la carta. 
"Agaches pas los prèses" que te fa lo Gentlemand'enFàcia. A ben tròp tard. 
Un brave detzenat d'èuros pel primièt plat, un brave vintenat d'èuros pel segond, me soveni pas del prètz del dessert, mas sètz d'acòrdi, lo restaurant sens lo desserton... val mai demorar a l'ostal e manjar un bon iaort activia que te farà cagar coma cal. E per beure, es pas complicat, bevi d'aiga que pica, mas alai, l'aiga que pica, es una aiga que coneissiái pas : Chateldon, una aiga per las "taulas prestigiosas".


Qué mangèrem?


En primièr : 


Ensalada de pofre per ieu. Lo pofre, aquò's bon. Oè o sabi, quand òm es de Seta, i a pas mestièr d'anar petar a Tolosa per anar manjar de pofre. Rai. Mas lo pofre, me'n pòdi pas empachar, es tròp bon, ne mangi pertot.






Lo Gentlemand'enFàcia prenguèt de sardas grasilhadas amb de pebrons. Tastèri la sarda, 'fant qu'èra bon... amb una sauça al piston mmmmm, tastèri pas los pebrons que n'aviái pas enveja. Mas la suspresa de sa sièta, es la bola roja que vesètz sus la fòto : un glacet de pebron. Ò fant qu'èra bon!!!! Me caldrà trobar una recèpta per la far l'estiu que ven.

En plat principal :
Lo Gentlemand'enFàcia prenguèt de peis, qu'èra excellent. O sabi, que ne li raubèri. Mas aquel innocent daissèt la pèl grasilhada, pecat qu'es çò melhor!

E ma sieta a ieu... manquèri de la manjar, la sièta justament! Èra de vedel (tendre, bon, cuèch coma caliá, la perfeccion qué) acompanhat de legums e de tapenada. Los legums : de merinjanas, que, normalament, m'agradan pas gaire, aquí faguèron pas un plec, de bocins de tomata amb tot plen de pebre dessús, de campairòls, e de legums abocinats pichon pichon amb d'òli e aquò èra tròp bon. E sus la carn, i aviá de tapenada. Quand o aviái legit sus la carta, aviái trobat aquò estranh (oè, soi pas jamai sortida de ma cauna naut debit). E ben es una idèa excellenta. Es subrebon!!! Es tan bon que lècas la sièta aprèp.







Fins aquí, m'èri regalada, a dire a cada mastegada "'fant qu'es bon!". Puèi arribèt lo dessèrt. Very important.  Se lo repais es bon mas lo dessèrt decebent, aquò te maganha lo plaser..

En mai d'aquò, mercés a un jòc nèci, aviam jogat los dessèrts, e aviái ganhat lo dessèrt del Gentlemand'Enfàcia.

Causiguèri doncas un cheesecake e un "tot chocolat" perque lo cheesecake m'agrada fòrça e ne mangi pas jamai e lo chocolat es bon per lo moral.
Coma soi plan brava e m'agrada pas de veire lo mond patir, donèri al Gentlemand'enFàcia lo "tot chocolat" (enfin, ne li donèri la mitat...) e me congostèri amb lo cheesecake qu'èra leugièr, bon, tant lo "cheese" coma lo "cake". M'agradariá de saber far de causas tan bonas...

Un mot mai, sus la practica d'aquel restaurant :  pas que d'òmes! E se t'agradan los cinquantenaris esportius, del polo Lacoste, de las lunetas de marca italiana, de la veitura esportiva e/o de la gròssa berlina alemanda e dels comptes en banca que van plan amb tot aquò, es ton endrech. Aviái l'impression que cada taula èra un clòn de la taula d'a costat e que i aviá un concors bling-bling sul parquing. 
Benlèu qu'aquò tanben fa partida de l'encant de la causa...

dimecres, 24 d’agost del 2011

Esglai matinal

Aqueste matin, just levada, soi sortida prene l'aire encara fresc del matin, e sus la rota, al luènh, ai vist passar lo forgon de la gendarmariá, girofars alucats. "Marcamau se passeja".
Se son arrestats dabans mon ostal.
Glop.
Es pas jamai una bona nòva quand los gendarmes s'arrèstan en cò tieu. Sul pic, ai pensat a mon fraire qu'es domiciliat aquí.

Mas non, venián pas per me parlar a ieu. 
M'an demandat de qu'èra lo quilomètre de mon ostal.
Demòri long de la via ferrada.

Uèi, al km 90, quauqu'un a decidit d'arrestar aquí son camin.
R.I.P.


dimarts, 23 d’agost del 2011

Lectura estivala (4)

Contunhi dins lo porcassièr e dins las figas amb una lectura de la debuta de l'estiu : Dòna Carcàs de Bruno Peiràs. Aquò's un librilhon publicat per lo Pelut l'IEO d'Aude dins la collecion Vendémias (aqueles audencs pensan pas qu'al vin) que crompèri perque dins La Setmana avián dich que i aviá de cuol dedins, e tre que dubrisses lo libre, siás prevengut : " Dòna Carcàs 1 e autres racontes del temps que l'Amor Cortés èra pas encara estat inventat". Ai pas ben comprés perque lo tipe parla d'amor cortés e pas de "fin'amor". L'amor cortés es una conariá franchimanda, non? Rai.




Lo libre es dividit en tres partidas, la primièra "Istòrias calhòlas", es la mai corta, e es ben daumatge. Lo libre se dubrís sus "La legenda de Dòna Carcàs" ont aprenèm qu'èra "molhèr de l'Emir" e qu''"èra prepausada a la fellacion" 
"D'una man prestissiá los colhons, de l'autra se careçava la figa, qu'aviá onchosa e tota espelhofada."
Foguèsse pas que ieu, vos metriái l'istòria tota, mas cal far viure l'edicion occitana, ma paura Luceta, e se vòles saber de qué li arriba a Dòna Carcàs, as pas que de crompar lo libre, 10€, es mens que los aggios que te pren lo banquièr.
Aprèp Dòna Carcas i a "La cançon de l'amor de lonh - cluc d'uèlh al Jaufré Rudel". E aquò's enòrme. Es una represa de la cançon de Jaufré Rudel "lanquand li jorn son lonc en may" mas en version "quequeta dins fofona". Es genial, me faguèt pissar de rire e me reconcilièt amb l'occitan medieval. Los dos primièrs vèrses :
"Lanquand li vièt son lonc en may,
Mon auzelhs fa dos palmz de lonc..."
Foguèsse pas que ieu, vos metriái la cançon tota, mas cal far viure l'edicion occitana, ma paura Luceta, e se vòles saber cossí lo tipe contunha en rima e en occitan medieval sus uèch estròfas coblas, as pas que de crompar lo libre, 10€, es mens qu'una botelha de pastagàs.


La segonda partida, la mai gròssa, "Racontes en coa de gat" son de novèlas cortetas de bon legir amb tot plen de referéncias literàrias que las ai pas totas compresas.
La tresena partida, son de poèmas, ne parlarai pas perque la poesia, aquò m'agrada pas gaire.


O avètz comprés, çò que m'agradèt mai que mai, es la primièra partida, pas tant per lo cuol mas pel costat parodic. Se trufar dels intocables, es sanitós. N'avèm totes parlat quand eriam mai joves, de far una version ont Vincent te la prendriá dins l'arbre la Mirèio mas o avèm pas jamai fach.
Òsca a l'autor!!
Sénher Peiràs, sètz de bon agachar, o sabètz?

dilluns, 22 d’agost del 2011

Fenhanta e gromanda

M'agrada de manjar mas passar d'oradas a cosinar, e ben, aquò m'agrada pas sovent. E figuratz-vos que, ara, al mercat del vilatge, i a un italian que ven(d). Un italian es un biais de dire, è, deu èsser italian coma ieu soi suedesa. Mas vend de produches italians : de lasanhas e canelònis handmade (pas tastats), de saucissons e cambajons de totas las menas, de formatges un pauc tròp cars, de gressini e de raviòlis. 
Tombèri de genolhons dabans son camion en li plorar quicòm coma "mas i seretz quand los toristas seràn partits?". 
Vos expliqui : mon bled, normalament, i a quicòm coma 2500 estatjants, mas l'estiu i a una invasion de toristas, e pas lo torista intelligent, non, non, lo torista con, pas "con" dins lo sens de "missant", mas "con" dins lo sens de "bèstia", "nèci", "pas intelligent", los toristas que se poguèsson comprene que valdriá mai anar en vacanças en Normandia, nos mancarián pas.
Doncas, l'estiu, vau pas jamai al mercat al vilatge per pas apasturar ma misantropia ja subredesvolopada. E dimenge passat, vai-te'n comprene, anèri al vilatge. O 'fant quina missanta idèa! De veituras a bodre de'n pertot, parcadas suls trepadors e dins los arbres, de mond de l'accent dau Chnòrd cremats pel solelh (plan fach!), e, òdi entre los òdis, la coa a la fornariá. E, a costat de la fornariá, revelacion entre las revelacions : lo camion italian. 
De qué li crompèri? Ben pas grand causa perque aviái pas gaire d'argent e i aviá un detzenat de putans de toristas de sa raça que fasián la coa dabans lo solet distributor del vilatge. 
Alara : de mortadèla en omenatge a Quequejaire, de raviòlis riccota e tres formatges, de terrina de Narbona (vos aviái dich qu'èra pas completament italian...), de gressini perque lo gressin, aquò's bon e de mascarpone. 
Perque lo mascarpone, es coma la Pana Cotta, aquò m'agrada. N'i a dins lo tiramisu, lo problèma del tiramisu, es que lo mond lo fan al cafè, e m'agrada pas lo cafè. Doncas mangi pas jamai de tiramisu e mangi pas jamai de mascarpone. E aquí comprèri lo mascarpone. 
Ara the question is :  qué far amb lo mascarpone? 
Sus internet, as una infinitat de recèptas de tiramisu, as una milionada d'idèas de veirinas amb de mascarpone dedins. Mas ieu soi una fenhanta, ai pas enveja de cosinar. Mas vòli manjar quicòm de bon. Dilèma cornelian.


E aquí l'idèa. 

Anèri a ma figuièra, te prenguèri quatre figas, te las copèri en dos, te metèri un pauc de mascarpone dessús e raaaaaaaaaaaa, qu'aquò èra bon! 






diumenge, 21 d’agost del 2011

Cambiar de mestièr e demorar una star



Lo tipe de La Linea, aprèp que l'aguèsson escampat de la tele per causa de renatge intensiu, es estat embauchat a Ikea dins un ròtle mut.

dissabte, 20 d’agost del 2011

Lectura estivala (3)

Arto Paasilinna, malgrat una "o" e una "a", es pas un autor italian, es finlandés. Legeire finòt, qu'aviás vistas las doas a seguidas, èras pas tombat dins la trapèla. Finlàndia es un dels tres païses que i a al Nòrd d'Euròpa que confondèm totjorn amb Suècia o Norvègia. Nosautres, paures latins mièg-arabs, fasèm pas la diferéncia : freg que pela, nuèch que dura, mòbles de montar, d'espacis bèls, de grands blonds de las dents blancas que mastegan de Stimoròl  e manjan de Krispolls (confondi amb Dinamarca se n'ai enveja, ok?). Aquò me fa pensar que fa moment qu'ai pas mastegat un bon Stimoròl, es bon lo Stimoròl, aquò m'agrada. D'aquesta passa, m'agrada de chucar de Fisherman Friends, mas aquò, sabi pas d'ont es.
Se capitas pas de localizar Finlàndia dins ton cap, te vau ajudar. Pren dins ton pòrta-moneda una pèça de 2€ (marcha tanben amb una pèça d'1€, mas aquela, garda-te-la per la metre dins lo carreton quand anaràs far las crompas). Sus la fàcia "pila" de tos 2€, sus la mapa d'Euròpa, amont a drecha, veses un vièch e mai los colhons, e ben Finlàndia, son los colhons. 


Ara, confondràs pas mai Finlàndia amb la rèsta, me granmerceges pas, me fa plaser. Es lo costat wikipidèsc d'aqueste blòg que deuriá èsser reconegut d'utilitat publica.


As pas 2€? Putan, mas qual m'a mandat aqueles legeires miseroses???




Arto Paasalinna es un tipe tras que conegut revirat dins tot plen de lengas perque es un tipe que fa rire. Aviái ja legit d'el La Lebre de Vatanen que me n'aviá fach present Merike e que m'aviá ben agradat.

Aquí, se tracha de son darrièr libre Hirttämättömien lurjusten yrttitarha. Aquò t'avança, e?



"Le potager des malfaiteurs ayant échappé à la pendaison" que se titola en francés, alara, te pensas plan qu'amb aqueste títol, aquò me donèt enveja de lo legir. 
L'istòria : un inspector de la Securitat Nacionala (lo FBI Finlandés) deu infiltrar un grand domeni agricòl suspectat de causas pas gaire catolicas en se faire passar per un contrarotlaire agricòl bio. I descubrís que lo domeni cultiva de campairòls dins una mina e que los que trabalhan a la mina son la racalha kidnapada pel domeni per los faire dintrar dins lo bon camin e netejar la societat. Nòstre inspector, s'i va agradar dins aquel domeni pendent mai de tres cents paginas de subrerealisme, de suspens e de causas pas possiblas que fan ben rire. 

Es son darrièr libre. En França. Perque en Finlàndia, aqueste d'aquí sortiguèt en ... 1998. 
Aquò pega plan a la quéquesiáactitud de Paasalinna e aquò m'agrada.


divendres, 19 d’agost del 2011

Figa (títol per far venir los porcassièrs)



Ai trobada una recèpta de tarta amb cabecon, figas e menta, que vos disi pas coma me languissi de la tastar!!

dijous, 18 d’agost del 2011

kò interèssa qualqu'un?


Akò interèssa qualqu'un? Es un 33t dels sex pistòls, es pas d'epòca mas es visual. Es embalat dins un plastic tot poscós. Lo doni.

Dialòg interior

Me n'èri pas jamai trachada, mas quand soi sola e que me parli dins mon cap, parli en occitan, me'n trachèri l'autre jorn en faire la tièra de las crompas... 



dimarts, 16 d’agost del 2011

Operacion reciclatge!


A drecha las bóstias vuèjas que sabi pas encara qué ne faire, a esquèrra una saca amb tot çò qu'es papièr o carton, amb lo nom dels artistas e los títols de las cançons,  que metrai dins mon contenedor jaune, e au mitan, los CD que mandarai dins la setmana a l'associacion CDMOI, mercés Arm per lo contacte! 

dilluns, 15 d’agost del 2011

la setmana serà vegetariana

La vesina, qu'a d'animals, mendica a tot lo mond, mercands e productors, de causas poiridas o passadas per apasturar sas bèstias. Lo fornièr e la mercanda de fruchas e de legums son sos fornisseires màgers.
Mas quand, per astre, te crosa lo portugués qu'arribèt amb una paura valisa en carton e qu'ara es lo rei de l'ortalalha, te li fa :
- Òu, auriás pas de melons poirits per mas bèstias?
Lo portugués, bravàs, li ditz de òc e de passar en cò sieu de vèspre.
Alara, la vesina me ven demandar de caissas per prene los melons poirits. Li doni las caissas un pauc a contracòr perque, de còps que i a, la vesina doblida de me tornar las causas que li prèsti. 

Doas oras mai tard, me telefona e me ditz "Vèni, que faràs lo mercat".

Tornèri a l'ostal amb aquò :

Son de causas bonas mas que li prenon pas los supermercats perque an pas la  forma o la talha que cal.


Doncas, al menut aquesta setmana : 
- ensalada de cogombres
- cogombres a la grèga
- ensalada de tomatas
- ensalada de cogombres e tomatas
- melon - putan, lo melon m'agrada pas gaire... mas coma es a gratis, farai coma se m'agradèsse.
- e, plan solide, gaspaaaaaaaacho!!! 



Question : aquelas cebas, me las cal copar e metre al frigidari o las daissar secar defòra talas coma son ara?? 



Question ecologica

Vòli escampar un brave centenat de CDs que gravèri dins mon adolescéncia.
Aquò m'emmèrda de fotre aquò dins las escobilhas "normalas". Coneissètz un biais de reciclar aquò? 

Comprèri per exemple aqueles gredons faches en bóstia de CD e m'agradariá de poder donar mas bóstias de CD e mos CDs per ne far quicòm d'intelligent. D'idèas quauqu'un?

dissabte, 13 d’agost del 2011

Labadie e Commet

Me fan ben rire las conariás que fan ensem Laurent Labadie e Domenge Commet


Gora "zaï zaï zaï" from piget / dètz on Vimeo.



Albert e Jacquart / L'ascensor from piget / dètz on Vimeo.



Albert e Jacquard / esponja magica from piget / dètz on Vimeo.

fach!

Vuejar l'armari, emplenar un detzenat de sacas d'escobilhas plena de vestits de portar a Emmaus, agachar l'armari plan recaptat, capitar de ne barrar las pòrtas, tot akò me met de bona umor.

divendres, 12 d’agost del 2011

Çò que podèm far en vacanças e que podèm pas far la rèsta de l'annada (2)

L'estiu, pòdi davalar dins la robina. De junh a setembre, i podèm caminar, la rèsta de l'annada, aquò's plen d'aiga. La robina pels legeires gavachons e clapassièrs, d'aprèp lo Tresòr, es un "canal de dessèchement ou dérivation". Aquò fa partida del sistèma palunièr : mar, estanhs, paluns e robinas ; de robinas n'i a de pichonas que s'assecan l'estiu e de gròssas qu'an d'aiga tot l'an mas de l'aiga verdassa que los ragondins i cagan dedins.  L'ivèrn, la robina aquò sembla a aquò. E ara, l'estiu, aquò's aquò:
 Aquò sembla lo Grand Canyon... En vint ans, a doblat d'ample e perdut bravament de pregondor... l'aiga e lo trabalh de sapa dels coipús, que per cavar sos tunèls (cf fòto çai sota), foton plen de terra dins la robina... Es un problèma dels grèus... 


l'erosion de l'aiga fa tombar tot çò qu'es pas betonat:


Tamarissa




Puèi partiguèri faire l'Indiana Jones...
de piadas :

de piadas de coipú, d'ase e de caval.


Puèi trobèri una esqueleta!

Qu'es aquò? Qu'es aquò?

dijous, 11 d’agost del 2011

Lectura estivala (2)

Contunhi dins la Seria Negra de Trabucaire. Aprèp aver legit lo libre de la colleccion en catalan, ai legit l'occitan de la seria, Lo Det dau gabian de Pierre Pasquini. Vos rasseguri, ai pas previst de legir lo francés, ai de principis, ieu, òu!

Lo títol m'agradava. Lo det dau gabian. Perque es una causa que compreni. Los gabians, en cò mieu, n'avèm la costuma. Avètz pas que de demandar a Pomponeta e la Jefa qu'an decidit de montar una bòria pedagogica a l'entorn dels gabians que nisejan sus son teulat. A ben òc, quand i èri, ieu, a l'ostal, coma roncavi, aquò fasiá paur al gabian, mas ara que pas degun mai ronca, los gabians i son d'aise. I a un parelh de causas que li agradan pas gaire al gabian : que li ronques dessús, que l'agaches un pauc tròp francament, que crides mai fòrt qu'el e que braceges. Amic gavach, se, un jorn sus la plaja de Palavàs o ai Godas, un tropèl de gabians t'ataca, te vau donar la solucion. E rigatz pas! Lo gabian es una salopariá agressiva que i a pas res de manjar dedins. Doncas, amic gavach, se los gabians t'atacan, te los cal imitar, lo gabian es un animal susceptible, te cal cridar coma un gabian - se sabes pas imitar lo gabian, pòs imitar la fòca, es parièr mas sens Brigitte Bardot nusa sus la banquisa - e te cal bracejar coma s'aguèsses d'alas, òc, o sabèm nosautres que t'envolaràs jamai mas lo gabian, el, o sap pas, que lo gabian en mai de tot çò ja dich, es con. Normal, es un aucèl, e los aucèls son pas coneguts per son intelligéncia, la pròva, pas degun manja de cervèlas d'aucèls mentre que manjan las cervèlas de moninas.

Aprèp, as de legendas urbanas portuàrias creadas per de trobadors modèrnes vestits de blau, e lo mond se creson, puèi, que lo gabian es un animal simpatic gauchista. 






E mon libre, macarèl!




Pichòta comparason amb l'autre de la meteissa seria : es mai espés, aquò te fa una istòria plan mai rica, mens anonciada, amb mai de personatges, mai de tot qué. 
L'istòria : a Marselha, una estatua desapareis, la remplaçan per una autra que peta. Los enquestaires devon trobar l'estatua raubada pel bon equilibri de la ciutat, seguissèm los enquestaires, l'escultor de l'estatua qu'a petat que fugís lo mond que lo paguèron per aquò far, los missants - mai que mai un Hulk netejaire omosexual plen de principis- e una policièra venguda en vacanças quasi per asard qu'es tanben l'èx de l'escultor. Lo libre que cal per l'estiu. 
Coma l'autre, daissa la pòrta dubèrta a una seguida que serà la benvenguda. Que de policièrs en occitan, m'agradariá de ne poder legir a bodre e de los pagar pas car e de los trobar en cò del boquinista. Oè, ai lo drech de pantalhar, mèrda.


D'extraches! 
"- Sas que non! L'aviá dich d'una votz bronzenta. De l'autre costat dau burèu, degun risiá o se seriá azardat a esquiçar un sorrire. Èran palaficats. Lo comissari Aubèrt, totei l'apelavan "Sasquenon". Èra, se disiá, son espression preferida, emai foguèsson pas nombrós a l'aver ausida dins sa boca. Se parlava d'un sasquenon rondinat per lei pichòts afaires, d'un sasquenon grisàs pèr leis afaires ordinaris. S'imaginava un sasquenon pistachier pèr leis afaires en dessota de l'emboriga. E s'evocava, enfin, un sasquenon terrible pèr leis afaires merdassiers que se sabiá jamai quora s'acabarián, e que te donavan lo langui rèn que d'i pensar. Lo sasquenon qu'avián ausit laissava ges de plaça au dobte. La tempèsta començava e n'avián ausit que lo promièr tròn."

"Ansin, quora se retrobèt sus la plaça Izzo, davalèt vèrs la plaça Daviel, prenguèt la carriera de la Preson en esperant que foguèsse pas un presagi, e tombèt sus lo pòrt. Miègjorn veniá de picar e leis emplegats dau centre e de la municipala se rendián dins un dei nombrós restaurants pròchi de la carriera de la Republica o anavan fins qu'a la Jolieta. La mescladissa d'immigrats paures e de classas mejanas se vesiá dins la succession de negòcis completament diferènts, coma dins la diversitat dei gents. Aquí, l'omogeneïtat tant vouguda deis amenajaires èra luènh de la realitat. Lei toristas qu'aparèisson despuèi quauqueis ans n'èran destorbats, subretot quand volián prendre de fotòs. Volián dau tipic coma totei lei toristas, mai dau tipic pur : dau provençau, dau marselhés de preferéncia. E lo malastre es que lo tipic de Marselha es d'èstre pas pur . Un bèu immòble dau sègle dètz-e-nòu a totjorn una botiga d'un roge pimpant a costat, quand es pas un molon de bordilhas. Una Marselhesa sortida de Pagnol es a costat d'una maugrabina, o d'una vietnamiena qu'an probable totei tres lo meme acènt marselhés. Sensa comptar leis endrechs brancats clafits de Marselhés qu'assajan de faire modèrne coma a París o Barcelona e d'estrangiers qu'assajan de faire lei Marselhés. Dins aqueu movement perpetuau, lei mai tipics son lei toristas que degun pensa a fotografiar. Daumatge!"


Bon, ara, lo defaut gròs del libre, que, malurosament, es lo defaut de totes los libres que legissi d'aquesta passa : las fautas. Oè, o sabi, avèm pas de corrector ortografic automatic sul tractament de tèxt, mas mèrda! i a tot plen de mond competent e format per far un trabalh de correccion, e mai ne coneissi d'unes que o farián a gratis. Avètz benlèu remarcat la fauta gròssa del títol sus la cubèrta, dins lo libre "det", es escrich "det", la fauta es pas que sus la cubèrta. Aprèp, benlèu (escrich *belèu dins lo libre) que i a de decisions de l'autor, per exemple, sembla que la "x" sus son ordenador marchava pas, exacte ven *eisacte, exemple ven *eisemple, decisions sieunas, errors, mèscla de las doas grafias? Sabi pas, çò que sabi es que m'emmèrda e m'enràbia. 
Se m'engarci sola, es que n'ai mon confle de legir las darrièras publicacions amb un molon de decas, e parli pas d'aqueste libre en particular. "cala-te, n'i a a bodre de decas sus ton blòg", vertat, mas ieu ai pas la pretencion de publicar un libre, e lo blòg se pòt modificar, un libre estampat, un còp qu'es estampat e ben es estampat. Ne profièchi per granmercejar un còp de mai Mèstre Andriu per sa paciéncia e sas lecturas e correccions menimosas d'aqueste blòg. Enfin, ne tornarai parlar d'aqueste problèma.


Vòli pas passar per la conassa psicorigida de servici, alara vau parlar tornarmai del libre qu'ai pres de plaser a legir, çò qu'es la qualitat principala que demandi a un libre. 
L'istòria se debana a Marselha. Vergonhassa de ma vida, soi pas jamai anada a Marselha. Marselha, per ieu, es un mite. Un mite cinematografic amb Plus Belle la Vie Pagnol e Guediguian, un mite musical amb IAM, Massilia o Lo Còr de la Plana e un mite literari amb Izzo e Carrese. E de legir un policièr marselhés de mai m'agrada que non sai. 
Ne coneissètz d'autres de polars marselheses?





dimecres, 10 d’agost del 2011

Ocupacion estivala

Mon ocupacion d'una part de l'estiu : 

I'm lovin'it!!!

Manjar brasilièr


Pão de queijo...
o 'fant qu'aquò's tissós!!!!


Mercés a Regina de los aver preparats e portats. Mmmmmm!!!

diumenge, 7 d’agost del 2011

Lectura estivala (1)


L'estiu, es lo moment per legir. 
Legissi l'annada tota, mas l'estiu, encara mai, e sens complèxe.
A Rodés comprèri un molon de libres. Vos disi pas los sòus que i ai daissats a Rodés ; a la gròssa, l'equivalent del PIB de Somalia. Quina indecéncia.

Ai just acabat un libròt en catalan (oè, ieu vau a Estivada per crompar de libres en catalan e vos emmèrdi) Agulleta i fil de vint dels Carrera Brothers.
Primièra qualitat del libre : es cortet, un centenat de paginas. N'ai un pauc plen las popas dels libres gròsses. Me cal precisar benlèu un detalh : me soi engolida lo darrièr Harry Potter, 600 paginas, e en portugués! Tot aquò per que, finalament, Ron e Hermione acaben ensem!! Mèrda, o sabiam dempuèi la debuta qu'acabarián ensem! Seriá estat mai ròcnròll de maridar Ron amb Harry, e Hermione amb Draco lo repentit o lo paure Longbottom. Pfff!! E per ta cultura personala, Harry es un feitiçeiro que li agrada de jogar amb sa vairinha. Un pauc de vocabulari util, me granmerceges pas, de res, amic legeire :)

Òu! E mon libròt catalan?

E ben es publicat en cò del Trabucaire, ostal d'edicion nòrd-catalan que publica de libres bravament interessants, en catalan e en occitan, e podètz anar far un torn sus son catalòg e tu tanben i daissar de sòus. 


E, segonda granda qualitat del libròt, es de bon legir. 
Lo narrator es un detective privat de Perpinyà qu'una femna borgesa li demanda de retrobar sa dròlla de 20 ans qu'a desaparegut. Tu que siás un legeire afiscat, as ja comprés que la filha fa la puta de l'autre costat de la frontièra. Vaquí, o auretz comprés, que sètz pas de Rodés, lo suspens, es pas çò que te pren lo mai dins aquel libre, mai que mai quand as legit lo prefaci que son autor t'i explica l'intriga. Pasmens, o sabi que cal pas legir las quatrenas de cobèrtas ni los prefacis, macarèl!
Mas es pas ben grèu, me regalèri de legir. Primièr perque fa referéncia a d'endreches que coneissi un pauc, Perpinyà la caraca la catalana, la còsta nòrd-catalana e Putiland al Sud e aquò m'agrada de reconéisser los luòcs dins un libre.
Aprèp, e ben es plan escrich lo libre e me faguèt rire. Tresena granda qualitat.


D'extraches? 


"En un dels pilars hi ha un timbre al qual puc trucar sense ni baixar del cotxe: tot molt funcional. La veu d'aquesta matí es fa sentir en l'intèrfon. Donant el meu nom, s'obre la portalada davant meu, deixant pas a un caminal cober de grava vermellosa al final del qual apareix una gran casa, segurament molt cara, d'arquitectura veritable fals mas català, o sigui amb diversos cosses d'edificis enganxats els uns als altres i tots amb només un pendent de teulada." 

"És d'hora, i vaig passejant per la plaça de la Llotja, el centre tradicional de la vida mundana de la vila, vorejada pels seus cafès. En aquesta plaça hi desemboquen petits carrers amb noms carregats d'història local: carrer Fàbriques d'en Nabot, Font na Picarda... Aquest barri sempre m'ha encantat i per aixó he escollit viure-hi. Abans per aquests carrerots hi havia unes senyores molt amables, entre dues edats, que esperaven el client tot xerrant al pas de la porta. Els hortolans del Riberal hi venien per fer un ràpid homenatge matinal, després de portar les tomates i l'enciam al mercat a l'engròs que era a tocar, i abans de se'n tornar a treballar."


"En aquest país, El Punt, es d'alguna manera per a la informació el que jo represento en el ram de la policia privada : contra la potent artilleria del grup de premsa del Sud Alliberat i de la seva antena local - el diari L'Affranchi, una mena d'institució inqüestionable-, un petit equip fa miracles cada setmana per treure un setmanari prou ven parit i impertinent."


Un libre que règla tanben quauques comptes de la realitat nord catalana : torisme imbecil, prostitucion, pastagà bon mercat pas bon de la Jonquera, lo business imobiliari. Sens istòria d'amor a la con per nos emmerdar. 
Un libre de bon legir, un catalan de bon comprene per un paure occitanofòne e d'umor a cada pagina. Qué demandar de mai? 


Sénhers Carrera e Carrera, espèri la seguida! 

dissabte, 6 d’agost del 2011

Çò que podèm far en vacanças e que podèm pas far la rèsta de l'annada (1)

7h30, crosi mon fraire sus la nacionala departamentala. Nos saludam amb un pauc de retard, suspreses de nos crosar. 
SMS mandats a l'encòp : 
"ont vas tant de matin?"
Sa responsa : "al trabalh".
La mieuna : "al lièch".
M'agrada.

dimarts, 2 d’agost del 2011