divendres, 17 de març del 2017

lo jorn que faguèri un infart

Me desrevelhèri que lo pitre me fasiá mal.
Aquò quichava long del l'estèrnum.
Me lèvi. Fau caufar l'aiga.
Aquò quicha fòrt.
Aquò fa mal.
Quand mème es tot just a costat del còr aquò.
Vau trabalhar o vau a las urgéncias ?
Vau pas mancar lo trabalh, aquò marca mal.
Vertat. Mas crebar dins lo trin o davant los escolans, aquò marca pièger.

Demandi pasmens son vejaire a Doctor Google.
"douleur milieu poitrine" la responsa de Doctor Google es regda: angine de poitrine. Demandi a Doctor Google de qu'es aquò "angine de poitrine" que ieu coneissi solament l'angevine de poitrine de Bobby Lapointe. Apreni qu'aquò arriba aprèp un acte sexual o un esfòrç e dins la nuèch, pecaira, aviái pas fach ni un ni l'autre.
Totas las paginas de Doctor Google amb mos sintòmas me dison de sonar los pompièrs e d'anar a las urgéncias.

Lo metge i vau pas gaire, del còp, aqueste còp, trantalhi pas gaire e preni lo camin de las urgéncias.
6h40 pas degun a l'acuèlh de las urgéncias de la clinica privada besierenca. Aital farai pas coa.
Tindi.
Al cap de dètz minutas un infirmièr reguèrgue arriba.
Carta Vitala. Antecedents. Aquò m'arriba sovent? Non, fumi pas.
M'installa dins la primièra "sala de suènhs" a man esquèrra puèi se'n va.
Tòrna amb una maquina.
Comença de me pausar d'electròds.
Un sus cada popa, un dins lo gras jol sosten, un a cada ponhet, e un a cada cavilha. Moment de solesa que me diguèri "es pas cargar un string polit que te caliá far, èra te depilar las cambas borrudas.".
Verdicte "Electrocradiograma perfièch". 
Bon, ben soi pas a morir que me diguèri. 
L'infirmièr reguèrgue me fissa e m'installa un catetèr. Analisis de sang. 
Coma soi finòta, ai pres un libre grossàs Àngels i Dimonis de Dan Brown, e ben non, l'aviái pas encara legit, e avancèri bravament a l'espital.
Arriba una joventa plan agradiva, que me ditz qu'es doctora (nooon, tròp joooove). Me fa un fum de questions e me paupa. Puèi comença de me quichar de'n pertot "vos fa mal?". "Ben oè, quichatz coma una cabordassa, segur que me fa mal. Me vau assetar sus ton estomac e me diràs se te fa de ben, gorinassa!"

Ieu, dempuèi qu'Aimable e son orquèstra m'a dich que mon electrocardiograma es perfièch, soi serena, d'aise, tranquillon Milon, e benlèu que me fa pas mai mal, mas i sosqui pas tròp. Mandi de SMS per prevenir lo mond entièr que soi a las urgéncias. Pensatz plan que me cal prevenir tot mon repertòri e mai la CNN: las urgéncias, es lo primièr còp de ma vida que i vau ! E aquí, los veses los amics. Sas que los remarcas los que t'aiman vertadièrament ! As los que te respondon sul còp "vòles que venga?", " as besonh de quicòm?","te veni veire" "arribi sul pic", "de qué te fan a l'espital?", "ten-me al fial". E as los autres: los que te respondon pas e los que te dison "non mais c'est rien" e çò pièger: "ah bon?" Vos pòdi dire que ara, lo repertòri de mon telefonet, ai cambiat los noms : a costat de cadun, i a marcat "daissa-lo crebar" o "amor per totjorn, li donar un ren se besonh".

120 paginas mai tard, arriba una infirmièra que me ditz "anam far una ràdio del pitre", per ieu que vau pas jamai a l'espital, aquò sonava coma anar a Port Aventura. Me lèvi, e fai tirar. "non, non, assetatz-vos sus la cadièra de ròdas", mas pòdi caminar! (jos entendut, ai pas res,mon electrocardiograma es perfièch), "o sabètz pas, vos podètz estavanir". M'asseti, e vergonhosa, me fau butassar per aquela paura infirmièra que regreta encara mai que ieu aquela costuma qu'ai de me servir tres dos còps.

A la radiologia, ne profièchi per demandar quins son los estudis que cal far per venir radiològ o "manipulator en radiologia". E òc, ieu, e mai a las pòrtas de la mòrt, soi una professora que s'entressenha per l'orientacion de sos pichons.

Dins la cambra tornarmai me prenon tres botelhons de sang (sagnaires!). Analisi tornarmai. Perque cal verificar los enzims del còr e cal verificar qu'aquò a pas bolegat. 

Lo metge me ditz que ràdio, electrocardiogram e analisis nos dison que tot va plan costat còr. Li vau parlar de ma situacion sentimentala, ten. Ma dolorassa seriá un problèma d'esofag cramat per de sai-pas-qué que remontarián de mon estomac.

Ai fach un infart que se sonha amb de Gaviscon. 

dimecres, 1 de març del 2017

A l'aeropòrt

Arribam a 5h per aquel avion de 6h. 
Sèm tres.
La Conchita e mon amiga d'America fan la coa a la pòrta d'embarcament del temps que vau cagar. 
Òc, perque val mai cagar a l'aeropòrt que non pas dins l'avion.
Del cagador, vesi la cafet, çò que me geina un pauc al moment de me torcar. 
Galèri un pauc per trobar de papièr, mas capiti d'acabar.

Tòrni a la pòrta d'embarcament, las filhas son ja dins l'avion, mas i a encara una brava coa amb de mond espatluts que prenon de plaça e m'empachan de veire çò que i a darrièr eles.

Decidissi de me pausar sus la còrda de la bugada, lo temps de daissar lo mond dintrar dins l'avion. 
Coma de costuma dintrarai la darrièra, tranquillon Milon.

Me desrevelhi que la pòrta d'embarcament es desèrta. 
Demòran l'òste e l'ostessa de tèrra.
Lèu, vau per embarcar. 
Me guinhan del det mon avion qu'es a s'enlairar. 

Lor poiriái bramar qu'èri aquí a costat sus la còrda, qu'aurián pogut me desrevelhar. 
Poiriái dire qu'aquelas doas salopassas aurián pogut me telefonar abans la barradura de las pòrtas. 
Mas non, soi la sola responsabla de l'aver mancat mon avion.
Demandi se ne pòdi prene un autre d'avion, mas me dison qu'an pas accès e que me pòdon pas ajudar. Sabi pas se son desolats, amusats o se se'n chautan.

Dintri en cò de ma maire per me conectar sul sit de ryanair per trobar un vòl uèi o deman. Que mon vòl retorn es dins una setmana, pòdi encara partir! 
Internet chauchilha.
Mas capiti de veire las tarifas per uèi: 80€ l'anar. 
Carculi. 
L'autorota e lo peatge de l'ostal a Barcelona, lo parking, lo tornar a l'ostal de la maire, lo repartir per Bcn, pfff, comença de far car tot aquò. 
Mas pensi tanben a la decepcion dels Malhorquins de me veire pas.
Me demandi : telefoni o daissi arribar las doas autras sens la tresena gràcia? 
E m'an pas mandat un sms per saber ont soi aquelas colhas, an degut arribar pasmens.
E pensi a çò que me dirà la Marieta "a ben m'estona pas, i vas totjorn justassa a l'aeropòrt, caliá ben qu'un jorn lo manquèsses l'avion!" Non, aqueste còp èri a l'ora! 
Mancar l'avion en s'aconsomissent a dos mètres de la pòrta d'embarcament, cal èsser con quand meme.


D'aquela tortura psicologica que lo borrèl que soi me fau, l'enveja de pissar me'n desliura, que me desrevelha. 


Alò Sigmund?