dimarts, 31 de desembre del 2013

Las revelacions poposas de cap d'an


E ben l'autre jorn, per carrièra, i a un tipe un pauc caraco que me diguèt "se me mòstras lo sosten, te tiri las cartas". 


Lo tipe èra pas maissant.

E puèi me las an pas jamai tiradas las cartas.
Auriái mai aimat que, se li mostravi lo sosten, me tirèsse tot cort, mas fasiá pas partida de la pacha.


Rai.



Urosament, aquel jorn d'aquí, n'aviái mes un de polit de sosten e pas lo laidàs que crompèri qu'èra en megasòlda, que un sosten de qualitat a 3,5€, e ben lo crompas, emai laidàs, perque de tot biais, los òmes, è, m'as compresa!



Pacha facha! 



Me diguèt de causir tres numèros entre 11 e 20. Ja aquò, per ieu, es un bocinon complicat. Mas capitèri de ne li dire tres.

Primièra carta : la justícia. 
Segonda carta : la temperància. 
Me soveni pas quina carta ditz qué, mas a la gròssa, qu'èri a me pausar de questions (mas es pas un secret, de questions me'n pausi de longa!), que me caliá esperar e èsser pacienta.
Fins aquí, aquò m'agradava. 
E puèi "justícia e temperància", aquò sona plan. Aquò sona coma de contra-pecats capitals e m'agrada d'èsser vertuosa (lo primièr que ritz serà escotelat!).
La tresena carta : lo penjat. A ben mèrda. Sona pas polit aquò. Sai pas ieu, auriái pogut tombar sus "angelòt", "bisounours", "èga que sauta", e ben non, Bodon spirit, tombi sul penjat. E aquí, m'explica que lo penjat trantalha, va d'un costat de l'autre, èra un pauc desgulassa son explicacion, e que ditz çò mème rapòrt a la paciéncia e l'espèra que las doas cartas precedentas. A ok. E qu'es un marrit signe per çò material.
Bon de tot biais, lo tresen numèro me calguèt soscar plan de temps per ne li trobar un, alara, benlèu qu'es pas tan vertat coma la rèsta!

- Correspond a la realitat?
- Òc! 


E m'explica que fa aquò pel plaser, per sos amics mai que mai e que ara demanda a de desconeguts per veire se çò que ditz marcha, perque sos amics li dison totjorn de òc. E que vòl pas èsser pagat, mas cal quicòm en escambi... e coma li agradan las femnas, e ben demanda de veire lo sosten.
Te fau aquò d'un gèst femen.
E t'ausissi un "grmfñ" seguit d'un  "Te pòdi tocar las popas tanben".

O sabiatz vosautres que te pòdon legir l'avenidor tanben en te paupant las popas?

dimecres, 25 de desembre del 2013

dimarts, 24 de desembre del 2013

Minuta d'òdi nadalenc : que justícia siá facha

Quand serai dictatritz del mond, e ben lo mond que i penjan a son balcon un òme Nadal crompat a la Foirfouille, ieu los penjarai a son balcon.
E los penjarai amb sa guirlanda que parpadeja.

#nonnonnonalmarritgost!


dilluns, 23 de desembre del 2013

Lectura nadalenca

Dins aqueste periòde nadalenc, soi a legir Le Successeur de Philippe Carrese ont conta la prediccion de Nostradamus facha realitat amb l'arribada d'Emmanuèl, filh del Cristo, e l'aparicion e l'evangèli que Lazèr escriguèt sus la barca entre Betelèm e lei Santas. 
M'agrada l'escritura d'aquel tipe. 
Amb totes los blasfèmis que i a tot lo long del libre, anarà dirècte cramar en infèrn e ieu lo seguirai de pròche de tant que m'escacalassi.

"Tous les mois, Monseigneur Résina, en string, passe sa nuit à mimer le chemin de croix, dix minutes par station. Mado en tenue légère fait semblant de le fouetter, ce qui le met en transe. Le cérémonial se termine après une orgie de pain azyme et de Sidi-Brahim aigre: le prélat va se coucher épuisé. Mado le recouvre avec une reproduction du Saint Suaire, le borde, l'embrasse sur le front et attend l'aube en faisant des réussites. Lorsqu'il se réveille, elle doit crier "miracle, miracle"... en courant dans toute la maison. Résina se rhabille, lui pose un doigt sur le front, lui dit : "Va, et ne me touche pas!"Mado s'en va discrètement de l'hôtel particulier et touche dix mille balles versées à sa banque deux jours plus tard. Tous les mois, son banquier pose un doigt sur le relevé de compte, et crie alors "miracle, miracle...". Mado lui répond "Va, et ne me gonfle plus!" Généralement, elle ajoute "Enculé!", ce qui n'est guère flatteur pour son banquier. Mais la belle Madoa une vieille rancoeur contre "ces maquereaux, ces branleurs qui se font du blé sur le dos des travailleurs manuels." Mado a une conception très prolétaire de son gagne-pain."
Le Successeur, Philippe Carrese, C.O.L, 1999


Ai ja parlat de Carrese quand legiguèri Enclave e quand passèri mas vacanças de Nadal amb sos libres. Soi fan fan fan!



diumenge, 22 de desembre del 2013

La serendipitat

Ai aprés un mot : la serendipitat.
La serendipitat es lo fach de trobar quicòm quand èras a cercar quicòm mai.
E l'adjectiu es "serendipitin". 
M'agrada, n'as plen la boca quand lo dises.

Sabi pas se capitarai de lo tornar plaçar dins la convèrsa... 
Mas s'ensagi de lo tornar plaçar, aquò serà pas brica serendipitin coma biais! 


dilluns, 16 de desembre del 2013

una nuèch coma tantas

Sus facebook, quauqu'un a escrich qu'aqueste ser seriá son primièr ser dins son ostal nòu.

Soi tornada vint e cinc enrè : a uèch ans, dins mon lièch, èra la darrièra nuèch dins l'ostal de totjorn abans d'anar dins l'ostal qu'avián crompat los parents.
Coma cada nuèch, èri desrevelhada e soscavi.
Aquel còp, soscavi a las nuèches dins l'ostal novèl amb la granda question : e se capiti pas d'i dormir dins aquel ostal, cossí farem? 
Me prenguèt una ànsia gròssa gròssa a me demandar s'anavi capitar d'i dormir, e de qué se passariá se dormissiái pas, e quant de temps se pòt passar sens dormir e se fin finala, se jamai i podiái pas clucar, qué fariái, ne caliá parlar als parents o pas? Perqué l'ànsia èra que sabiái que poiriam pas mai i tornar a l'ostal ont èri a passar ma darrièra nuèch perque l'anavan destrusir a còps de bulldozer, e ont anar dormir se podiái pas dormir dins l'ostal novèl, è?

En mai d'aquò, mon paire s'èra enganat dins la tapissariá. Aviá pas remarcat qu'èra una tapissariá amb de dessenhs que los cal far pegar entre eles. Dessús i aviá de barcas e de palmièrs e mon paire aviá pas fach mèfi e las barcas las aviá pegadas a de fuèlhas de palmièr e d'unas fuèlhas de palmièr s'acabavan en barca. E ben ieu dins mon lièch de mon ostal vièlh me disiái que caliá èsser bravament con e sadic per imaginar un dessenh qu'es partejat entre dos rotlèus de papièr tapissariá e me demandavi s'aviái plan fach de causir aqueles palmièrs e aquelas barcas. E quant de temps m'anavan agradar? Mas finala m'agradava? E se m'agradava pas, cossí fariam? 

Èra estada longassa aquela nuèch.

dissabte, 14 de desembre del 2013

dijous, 12 de desembre del 2013

divendres, 6 de desembre del 2013

Sociolofia

Son rars los còps que te pòdes assetar dins lo tram clapassièr. 
Es ben de se poder assetar, aital pòdes observar lo mond.

E aquí veses la femna d'en fàcia virar lo cap de tot costat.
Veses sa vesina fronzir las ussas puèi rafir lo nas.
Veses ton vesin d'esquèrra qu'agacha los pès del mond qu'acaban de montar per veire qual l'a esclafat l'estron.
Veses ta vesina d'en fàcia se clinar cap a sa vesina per la niflar de pròche.
Agachas la coregrafia de verificacion de sòlas.
Cadun que s'espia en sospechar l'autre d'èsser la pudesina. 

O vos disi ieu, una lofa dins lo tram e es Guinhòl !  

dimecres, 4 de desembre del 2013

O Chaabi ben!

Midi Libre es una merdassa populista, mas de còps, i a d'articles interessants que te fan far de descubèrtas plan polidasUèi, un artista Djamel Djenidi que canta Brassens en arab e en francés sus de musica chaabi.
M'agraaaaaaada!

 



diumenge, 1 de desembre del 2013

Bon anniversari Joan deu Peiroton



Uèi es l'anniversari dau Joan dau Peiroton

Fa 60 ans.

Soi segura que ne fa una depression. Mandatz-li un pichòt mot :)

Bon anniversari mon vièlh! 

Espèri que lo present que t'ai mandat t'agradarà :)


dilluns, 25 de novembre del 2013

Novembre de 2005 - Novembre de 2013 e sèm encara aquí !

Un pauc mai e me caliá prene la maquina de carcular! 

8 ans! 

Qual i auriá cregut? 

E vaquí, balin-balan, sèm encara aquí :)


Bon anniversari al blòg, a son autora e als legeires e comentators! 

E un brave mercès a totes :)


8 ans.
Es long 8 ans.

I cresi quasiment pas.

E cresi pas al succès del blòg. 
Als messatges que pòdi recebre. 
Al mond que me butan a i tornar quand daissi pissar.
A tot çò qu'ai pogut escriure en uèch ans! D'unas causas quand las tòrni legir, me trachi qu'aviái doblidat que las aviái escrichas o viscudas.
Al mond que me dison dins la vida vertadièra "Melanie? Melanie.. Zetofré? La del blòg?" 
Si, vos prometi qu'aquò m'arriba! Pas cada jorn, aquò rai, mas m'arribèt encara la setmana passada! Lo problèma es que m'arriba SONQUE amb de femnas. Èra frisada aquel còp.


E sabètz qué?

L'autre jorn, recebèri una letra d'escolans!
Que sa professora lor faguèt estudiar de tèxtes de mon blòg! 
Te deguèt far una censura, pecaira! Quina idèa tanben de far estudiar qué que siá a de dròlles!


E dins sa letra, los pichons me demandan se me pòdon rescontrar.


Lor ai respondut de òc, plan segur.

Mas de qué lor vau contar? 
De qué me van demandar?
Cossí se passarà?

Es lo primièr còp que vau rescontrar de legeires. 
En mai d'aquò son pas de legeires normals, son de legeires forçats, pecairòts.
Sabi pas tròp se saurai faire.
Veirem ben!


E garris! M'ES TÚ DIAN dins las escòlas! 


Es pas la debuta de la glòria aquò?!?



divendres, 22 de novembre del 2013

De las consequéncias nocturnas d'una educacion catolica

L'autre jorn qu'èri en auto, que tornavi a l'ostal e qu'èra ja un bocin tard dins la nuèch, al giratòri pas luènh de l'ostal, i aviá una auto d'arrestada e que passava pas jamai e ieu, del còp, e ben podiái pas passar tanpauc.
Tancada aquí darrièr, metèri los lums gròsses de l'auto, genre "òu, desrevelha-te, i anam pas passar la nuèch".
Lo tipe fa un signe de la man e se ramba sul costat mas un pauc al mitan del giratòri pasmens.
Passi.
E quand soi al nivèl de sa fenèstra, dubrissi la mieuna de fenèstra costat passagièr e li fau "i a un problèma?".
Primièra error. 
E aquí lo tipe m'agacha e me soritz e me granmerceja.
È?
D'aver pas klaxonat.
Que se sentissiá mal, que s'èra un pauc estavanit e me granmerceja de l'aver pas agredit amb mon klaxonàs.

Ieu que soi anada al catequisme que ja pichoneta, t'i foton pel cap que cal aimar e ajudar l'autre e ieu que dempuèi qu'ai fach una formacion "primièrs secors" al trabalh me cresi que soi wonderwoman e te vòli sauvar lo mond tre que i a un quiconet que truca, te rambi l'auto pas luènh e me'n vau parlar al tipe.
Segonda error.
E aquí, lo tipe dubrís los uèlhs en grand,  me brama 
"Mas sètz completament CABORDA de sortir a AQUESTA ORA dins AQUELA VILA dins AQUEL barri !" Risolet Shining
Ieu que foguèri sheriff dins lo Far West dins una vida anteriora e que crenti degun, te li sortissi " mas non, i a pas de problèmas dins aqueste barri" en dubrissent los braces per mostrar coma crenta pas res lo barri amb tot aquel mond.
La jornada.
Perque la jornada i a de mond. 
Perque a aquel moment, mos braces mostrèron pas qu'un paure drogat que fasiá pissar son chin neurastenic.
Self-mestritge.
"Mas sabètz pas çò que VOS pòt arribar!"
Self-mestritge e sovenirs de las leiçons de primièrs secors e requisicion de totas mas subrecompeténcias psicologicas en cas de problemaràs aquesidas al dintre de leducacionnacionala e metòd Cauet "normalament, tot se passa plan amb lo mond".
Alara de que vos es arribat aquí al giratòri?
E lo tipe de me contar qu'es a faire la campanha per un candidat (vai-te'n saber, benlèu èra a far la campanha per la rafatalha d'extrema drecha, que crèben aquelas caronhassas!), que lo metge a la visita medicala del trabalh li a dich qu'aviá pas que 7 de tension (morissèm pas normalament amb aquò?), mas que li cal téner e demoratz luènh?
Sabètz, un cafeton me fariá de ben.
E aquí disi "ò mas de cafès n'i a tot plen aquí!" en dubrissent los braces per los li mostrar. Totjorn dubèrts 24 oras per jorn, 7 jorns per setmana, a l'araba.
Levat aquel jorn. 
Tot barrat. 
Me poiriatz convidar al vòstre ostal.
Siula!
Sabètz una dòna, soleta, a aquesta ora, dins aquela vila...
Ta gueule!
A que me sentissi mal ! 
Deuriatz pas menar dins aquel estat. Es pas prudent aquò.
Lo metge m'o a dich de m'arrestar. Mas amb un cafeton aquò fariá.
Me sembla pas prudent ni per vos ni pels autres de vos daissar menar. Anam charrar un bocin e se va pas melhor, sonarem los pompièrs.
Perque dins las leiçons de primièrs secors, o diguèron plan que sèm pas a Alerta a Malibu e que la primièra causa es de sonar los pompièrs.
Çò pas prudent es d'èsser una dòna e de parlar a un desconegut a aquesta ora dins aquela vila dins aquel barri! 
Vau telefonar als pompièrs.
Non, lor telefonètz pas!
Si, podètz pas demorar dins aquel estat e encara mens menar l'auto.
Se lor telefonatz, me'n vau.

18

Lo tipe passèt la primièra.



dijous, 21 de novembre del 2013

Un libre novèl de Joan Ganhaire!

Mila Dieus, m'o avián pas dich que Ganhaire aviá sortit un libre!
Lo trobèri per asard al Cirdòc.
Me lo prenguèri.
E lo ser, me l'engoliguèri!

Los braves jorns de Perdilhòta es excellent.
Es pas brica un policièr coma los que poguèrem legir de l'autor, es puslèu dins la dralha de las nòvas, pensi entre autre a Soletat. Levat qu'es pas una nòva, o alara, una de gròssa.
Los braves jorns de Perdilhòta es un libròt de 90 paginas que fa plan rire e tanben plorar.
Es fòrça fòrça plan escrich.
Aviái pas tant remarcat aquela escritura tan justa dins los policièrs.
A la lèsta : es l'istòria d'un païsanàs Massime qu'a pas lo lum a totes los estancis, que demòra amb sa maire, que sa maire a un problèma de santat e aquí sa vida plan-planeta, la vendràn destorbar tot plen de monde, lo metge, sa sòrre modèrna e caganta, las infirmièras e lor polit cuolet, las graulhas e qué te sabi mai ! Passèri de l'escacalàs a las lagremas sus la meteissa pagina. 

Ganhaire, es lo tipe que te va reconciliar amb la literatura occitana! 

Lo libre es illustrat per Joan Marc Simeonin, que ieu m'agradan pas gaire sos dessenhs, mas rai! Çò pièger es que son mal plaçats dins lo libre, t'espòilan la seguida! Doncas, se lo legissètz lo libre, agachetz pas de tròp los imatges o en tot cas, legiscatz pas la legenda dels imatges que vos gastarà lo plaser de la descubèrta de l'istòria! 

Per lo crompar, podètz escriure a l'editor, que fonciona totjorn sens electricitat ni telefòn, un pauc coma Massime, ten! Edicions dau Chamin de Sent Jaume, Royer, 87380 Meuzac, 12€+3€ de pòrt, mas lo critiquem pas, es fin finala mercés a el que la Pòsta de Meuzac a pas barrat! Sequenon lo podètz crompar a la librariá occitana de Lemòtges, a La Tuta d'Òc a Tolosa, a Sauramps a Montpelhièr, a la librariá Decouvertes Occitanes en Auvernhe.

Ganhaire es dins lo Top 3 dels escriveires occitans. E coma es un dels rares qu'es pas professor a costat, li poiriam benlèu donar la primièra plaça, non? 




Quauques ligams: 
- lo sit de Joan Ganhaire
- un extrach mal presentat 
- la critica de Taban
- per lo crompar en linha a d'auvernhasses o a de Clapassièrs
- un article
- un autre article

dilluns, 18 de novembre del 2013

de las urgéncias femininas o dels benfaches del Ricard

Aprèp nòstre road-trip e amb nòstra arribada a Brusca, lo pisson veniá urgent urgent. 
E, banda de lengas de pelha, pas sonque per las dròllas! L'òme de l'auto tanben! 
Urosament, sus la plaça del vilatge, davant la comuna, i aviá de comuns!
I mandèrem lo Pèire de la Sauma en primièr per que nos faguèsse un compte-rendut de l'estat de la causa abans d'i anar aventurar l'estring.
Compte rendut en un mot de l'estat dels comuns municipals : desgulasses.
Compte rendut en dos mots de l'estat dels comuns municipals : pas possible.
Compte rendut in extenso de l'estat dels comuns municipals : 
- primièr problèma: èran de cagadors turcs, d'aqueles que t'i cal acagassonar. Ieu i ai paur 1- d'i tombar dedins 2- qu'una bèstia s'i amague e m'i mossegue lo cuol 3- d'i tombar dins lo trauc las claus e lo telefonet
- segond problèma : l'odor, bon, aquò, rai i pòs anar en apnèa.
- tresen problèma : l'aigatge, i aviá quicòm coma cinc centimètres "d'aiga" de'n pertot, sas que t'i cal anar amb las bòtas d'anar pescar la truècha.
- quatren problèma ligat al tresen : los OFNIs, objèctes flotants non identificats.

Comprenètz plan qu'èra pas possible d'anar pissar aquí dedins. Valiá mai un bartàs.
Levat qu'a Brusca, de bartasses, n'i a pas gaire. Lo vilatge es redolat de montanhassas, e çò qu'es pas montanha, es bastit. Complicat. Al mens d'anar tindar a un ostal "bonjorn, vos pòdi pissar dins l'òrt , darrièr aquel bartàs de ròsas?".
Rai, coratjosas, entamenèrem la pujada de Brusca istòria de visitar e de far diversion per doblidar que nos caliá pissar.
Vaquí, o avètz plan comprés, es amb lo pisson per las bregas que lo rescontrèrem l'Ives Roqueta. (URosament que nos pissèrem pas dessús de l'emocion!)

Amont de Brusca i a una mena de castèl. 
E de bartasses d'aronses. La Marieta qu'es insensibla del cuol i anèt pissar. 
Entre los aronses, l'auto parcada e que la Marieta i aviá ja pissat, la volguèri pas imitar. 
E ma veissiga plena e ieu, davalèrem cap a la sala de las fèstas qu'es pas una sala de las fèstas-sala de las fèstas mas un ancian pensionat de dròlles que i deguèron passar de causas òrras aquí dedins, que fa pas gaire ne vegèri una fòto dins lo libre de Cristian-Pèire Bedel L'école et l'occitan en Aveyron, e ben semblavan pas de s'i regalar. Puèi èsser en pension a Brusca es mal començar dins la vida disi ieu. Enfin, per escalfar los remembres sornes e pas ausir los plors de las trèvas, i fan de fèstas ara dins l'ancian pensionat. 
E alai tanben i aviá de comuns, defòra, dins la cort. Mas pudissiá a caronha, que emai en apnèa, èra pas possible.
Auriái pogut anar pissar dins lo parquing, entre doas autos, coma quand siás pichon sul parquing de Leclerc. Mas i jogavan a la petanca sul parcatge! 

E aquí, me sovenguèri que i aviá un bar dins lo vilatge.
Los bars, aquò's totjorn la salvacion quand as una urgéncia.
E me vaquí dins lo bar, a demandar al comptador un Perrièr-lèsca e a comptar los punts entre lo bandat creòl que desparlava dins sa lenga e los bandats autoctòns que li rebecavan en occitan. Ont te dises que fin finala, lo Jaune a pas sonque de defauts. 

Amb un Perrièr mai dins una veissiga ja plan cargada, me'n vau cap al fons del bar en cèrca dels comuns tan desirats e necessitats e d'aquel moment de desliurança...
E t'ausissi lo patron 

- E de qué cercatz alai?

- Los comuns...

- N'avèm pas!










diumenge, 17 de novembre del 2013

Anóncia

Segon Rue89, per se regalar, val mai bicar amb un marit bon e vièlh .

Per passar l'ivèrn, cèrqui doncas un marit bon e vièlh (mas pas de tròp tanpauc!).



Mandar las candidaturas a l'email que i a dins la colona de drecha.

divendres, 15 de novembre del 2013

Sortir d'un libre

Sortissi tot just de las mila paginas de Jo Confesso de Jaume Cabré. 

Èri plan dins aquel libre, aviái agut bravament lo temps de plan m'i installar amb totes aqueles personatges e totas aquelas istòrias, mas ara que lo libre es acabat e tancat, soi un pauc perduda. Pas rapòrt al libre, non, mas es complicat de sortir d'un libre e de decidir dins quin autre mond anam dintrar. L'ai a cada còp aqueste problèma.
Ai sus la taula del salon quauques libres catalans, un Juan Marsé en espanhòl, mas ai pas enveja de demorar dins un decòr un pauc semblant ni dins la meteissa lenga. 

Per lo libre Jo Confesso, me farai pas patir a vos l'explicar, es tròp complicat, dirai juste que las mila paginas, las engolisses lèu. Per las causas intelligentas, las segas e los bemòls, aquí avètz de qué faire: 
- la critica del Punt
- la critica dels BobOs parisencs (supòrti totjorn pas lor pròsa!)
- la critica dels intelectuals parisencs (completament d'acòrdi amb totas las criticas fachas!)
- la critica del Monde
- la critica de Vilaweb


Dins la saca de la mediatèca, ai trobat Armistiça d'Ives Roqueta
Ten, fa moment qu'ai pas legit de teatre!
E l'Ives Roqueta, l'ai pas pro legit dins ma traça de vida! 



dimarts, 12 de novembre del 2013

Road pòst que me creiretz pas.

Coma lo Pèire de la Sauma e la Marieta venguèron esquatar amb ieu l'ostal de vacanças que l'òme de las vacanças aviá logat puèi desertat, n'avèm de causas de contar! 
Vau començar per la mai bèla, perque sabi pas s'aurai temps de vos contar las autras :)
A non, es la segonda! Que la primièra, la vos contèri ja : es l'empifratge de menir que faguèrem amb lo Pèire de la Sauma.


Aquò èra un dimenge que ploviá.
Qué fas lo dimenge quand plòu? Pòs pas faire la grasilhada, te pòs pas espatarrar suls transats dins l'òrt, te pòs pas anar espacejar per las pèiras de Sidòbre. Quand siás soleta, o te tòcas o legisses, o los dos a l'encòp segon lo libre, mas a tres, aquò seriá porcàs.

Lor prepausèri doncas als catalans d'anar far un torn al musèu de Murat, un muselon sus las estatuas-menirs que i èri anada fa un parelh d'annadas e que m'aviá permés de ben comprene de qu'èran aquelas famosas estatuas menirs. Òc, es mon costat pròf. Quand siás pròf, siás pròf emai en vacanças.


Faguerèm una pausa arquitecturo-culturalo-erotica a La Cauna. Pensatz plan que podiái pas doblidar de lor mostrar la polida font dels pissaires. 
De fach, i anèri amb la conariá al cap : voliái far de fotos porcassièras. Genre a chucar o a segar un dels pissaires. Una idèa intelligenta encara. 
MAS los de La Cauna t'an previst lo còp  e los pissaires te los an quilhats a tres mètres de tèrra que per te consolar te demòra pas que lo zoom de ton aparelh de fòtos.

Puèi, aquí me prenguèt la segonda idèa intelligenta del moment : seguir los panèus "estatua-menhir". 
E de panèus "estatua-menhir", n'i a a bodre entre La Cauna e Murat. De panèus. Perque las estatuas, las veses pas. Sabi pas ieu, son benlèu amagadas dins de bartasses o alara son pas pro indicadas, o alara sèm pas de que toristas-fedas que se nos meton pas un lum que parpaleja de totas las colors coma als bordèls de la Jonquera, comprenèm pas.
En tot cas, de panèus, ne seguissiam  e pas jamai vesiam una paura estatua-menir.
A un moment, trobèrem una pèira plantada. 
Blanqueta! 
Èra pas una estatua-menir, mas fa pas res, nos apasturava la talent. 
L'istòria, la coneissètz.
Coma aviam ja trobat una pèira plantada, en bona capitana de còla (èri capitana perque eriam dins mon autò), me diguèri qu'eriam sus la bona rota e que nos caliá tirar tot drech sus la rota. Expliquèri mos rasonaments als catalans que se'n cagavan puèi qu'eriam dins mon auto.
La seguida me donèt rason que ne trobèrem una d'estatua-menir. Aquí l'avètz:
 es un estatua-menir, es un mascle, qu'a lo cotèl. Aquesta l'emprifrèrem pas, 1 perque èra armada e 2 perque èra al bèl mièg d'un vilatge que n'ai doblidat lo nom.

Partiguèrem del vilage uroses d'aver enfin vist una estatua menir. 
Prenguèri la rota. E, tresena idèa intelligenta, contunhèri tot drech.
" E tornam pas enrè?" que demandèron los catalans.
"Mas nooooooon, arribarem plan endacòm amb aquela rota!"

"Una rota pichona te mena torjorn a una rota bèla".

Una de las grandas frasas que metrem dins lo libre "Las maximas nècias de la Melania o cala-te e buta!"

La rota pichona s'apichonissiá tant e mai.
Fasiá ja moment que i aviá pas mai de pintura blanca, la que t'indica ont es lo mitan de la rota. Remarca, n'aviam pas gaire besonh de saber ont èra lo mitan de la rota puèi que 1 preniam tota la rota 2 crosèrem pas degun.
Mas de pas veire un miserable panèu pendent de quilomètres, fa estranh.
Eriam sus una rota sens interseccion. Sens rotas adjacentas, sens affluentas, sens pas res, ni pintura, ni panèu, ni veituras dessús. 
Sabiam pas solament lo numèro de la rota. 
Flipavi perque tombessiam en pana, li sabiái pas explicar ieu a la maif ont eriam per far venir lo depanaire... "ben seguissètz los panèus e tiratz tot drech".
E aquí dessús, ploguèt.
Sèm dins un trauc negre, dins una falha espaciala dels monts de La Cauna e PLÒU. 
I vesiam pas a dos mètres.
La rota èra pichona.
Virava tant e mai.
Sabiam pas ont anàvem.
Pas mejan de tornar enrè.

E ben fai tirar Marius!
Arribarem plan a "una rota bèla".

O avoi, ieu aviái la petòcha. 


E aquí, dins la pluèja, vesi un quicòm que passi davant tròp lèu.
Marcha enrè, recuoli (pas de lagui, i a pas degun sus la rota!) e aquí, vesi que sèm a la fin del mond : 


Contunhèrem sus la rota que m'o cal plan avoar , es una de las rotas mai polidas que faguèri en veitura.
Veguèrem aquò tot en bas al luènh :

 Vegèrem de reivindicacions: 
 Qual legís aquò? Se nosautres eriam la sola veitura dempuèi... quantas oras ja?



E contunhèrem.


Totjorn pas de panèus ni de pinturas sus la rota.



E al cap d'un momentàs, arribèrem dins un vilatge que nos l'avián pas anonciat: Brusca.

I tombavan de ravanèlas.

Parquèrem l'autò.
Aviam enveja de pissar.
E vegèrem qu'èra la fèsta del vilatge.
E sus las afichas jaunas fluo que fan servir a cada còp los comitats de las fèstas avaironeses per anonciar sas fèstas, legiguèrem que i aviá un sopar amb d'aligòt saucissa.

E los Catalans de se pensar "Rai, las aurem pas vistas las estatuas-menhirs mas al mens manjarem d'aligòt!" 

Mas èra pas l'ora del sopar encara.

Doncas partiguèrem passejar entre doas gotas de pluèja pel vilatge qu'es plan polit, tot de pèiras amb d'aiga que passa al mitan. 
Montèrem cap al castèl que i a a la cima del vilatge.
E aquí, te vesi un papet que te monta la calada que ven rescontrar la nòstra de calada e me disi qu'es pas un temps per montar una calada la pluèja. Es un còp a se petar lo morre e lo coccix.
E te l'agachi lo papet.
Panica.
Disi, discreta discreta, al Pèire de la Sauma e a la Marieta :
- Vesètz lo papet amb la cana qu'es a montar l'autra calada?
- Òc
- Lo coneissètz pas?
- Non.
- Es I V E S  RO QUE TA!!!


Putan de subrerealisme de caluc:  anam a un musèu veire d'estatuas menhirs que las vegèrem pas, nos perdèm en camin, fasèm sabi pas quantes quilomètres perduts fòra civilizacion, arribam dins un vilatge al mitan de las montanhas que sabiam pas qu'existissiá abans, passejam pel vilatge a l'asard Baltasar e a un canton de carrièra, bim, tombam sus Ives Roqueta, , l'escrivan occitan actual mai grand. Lo tipe, qué!

Emai ieu i cresi totjorn pas.


dilluns, 11 de novembre del 2013

Aux grands m(e)aux...




Es temps de vos contar la seguida d'aqueste pòst (de legir, al mens la debuta per saber perque anèri a Meaux): la visita del Musèu de la Granda Guèrra a Meaux. Serà un pauc rescaufat qu'èra fa sièis meses ma visita, mas rai!
Un còp qu'as trobat la pòrta, dintras e aquí ausisses... defòra del musèu an fach un ambient sonòr guèrra de 14. M'agradèt :)
Dintras e daissas ton rambalh dins lo vestiari que l'an customizat amb dins d'unes casièrs de cascos, d'aparelhs de comunicacion, tot plen de detalhons magics que ja al vestiari èri tota contenta.
 Aviái plan legit lo sit internet abans d'i anar e sabiái que m'i caldriá passar al mens doas oras. De fach, s'o volètz espepissar tot coma cal, i cal passar al mens dos jorns... mas amb mièja jornada, basta per ne far plan lo torn. Sequenon, en una ora, faretz una visita express que farà l'afar tanben. 
La primièra partida del musèu es cronologica. Mas una cronologia facha d'un biais intelligent, solide! que permet de comprene lo perqué e lo cossí de la guèrra en començant en 1870 fins a... 
 I a una partida reservada al nòstre Joanon:  

Lo mond intelligent qu'engimbrèron aquel musèu, n'an pas fach un musèu franco-francés ont se parla pas que del punt de vista francés, sens chauvinisme ni patriotisme ranci. Fa de ben de comparar un pauc... aquí jos los òrdres de mobilizacion generala francés e alemands:
 La museografia es variada e n'i a per totes los gostes. Se volètz pas legir, podètz sonque agachar, çò mostrat basta per n'aver per son argent :) I a tanben l'audioguida segur. Soi fan dels audioguidas, me demandi totjorn perque lo contengut dels audioguidas es pas jamai disponible suls sits internets del musèu! I a tanben de panèus explicatius que podètz legir o pas. 
Dels documents afichats, demorèri un bocin de temps sus las mapas. Perque de còps soi cona coma una banasta. 
Primièra question que me pausavi : perqué aquel musèu a Meaux? Que aquel bled, pas degun lo coneis. En tot cas, ieu lo coneissiái pas. E ben quand agachèri las mapas, comprenguèri qu'èra estat un dels endreches que carguèt pendent la guèrra.
E i aviá una mapa amb de puntets dessús, los punts representavan las batalhas, los eveniments importants, etc. E me diguèri tot fòrt "Mas èra pas nòstra aquela guèrra!". Ben òc, deu èsser aquò l'"unitat nacionala" : la guèrra es sus un punt plan precís del país, mas es tot lo mond que i va crebar. 
Vertat, la primièra Guèrra Mondiala, l'estudièri a l'escòla mas tot aquò èra tan teoric coma Talès o Pitagòra. E aquí de veire los faches concrets, e amb un pauc mai d'experiéncia dins las cervelas, lo lum s'aluquèt a totes los estancis. 


Passèri de temps a la zona mai bèla del musèu ont i a las reconstitucions de las trencadas e los aparelhs (avion, tank, etc)


Aprèp, passèri de temps a l'espaci tematic qu'es una mena d'inventari de tot çò qu'an coma objèctes de l'epòca, classats per tèmas mai o mens interessants : las armas (òm se'n fot), la vida de cada jorn del soldat  (passionant), lo ròtle de las femnas e sai pas qué mai.
Lo musèu, dison qu'es lo musèu amb lo fons mai important sus la Primièra Guèrra Mondiala e ben vertat qu'an un fons d'objèctes de l'epòca impressionant!
,






La fin e sortida de la visita se fa per un corredor ont  i a de bòrnas istoricas que mòstran per país o per zòna geografica las consequéncias de la Primièra Guèrra Mondiala sus la situacion mondiala. 
E a la dintrada del musèu quand la visita comença, te meton una projeccion, es pas un film, sons de montatges videos e sonòrs projectats sus una paret dessenhada de BD qu'es un compte en rè que partís d'ara per montar lo temps... per mostrar tot çò que s'es passat dempuèi aquela primièra guèrra
Es una de las causas que m'agradèron dins aqueste musèu, a despart de la qualitat de la museografia e de l'abondància del material d'epòca, mòstra plan la plaça importanta d'aqueste primièr conflicte mondial dins l'istòria de França, d'Euròpa e al delà.






divendres, 8 de novembre del 2013

Lo vesin, l'estiu, lo slip e la rèsta (4)

(1) (2) (3)
Vos ramenti la cronologia anonciada de la tacatica per agantar lo vesin :

Primièra tapa : li far creire qu'es imprescindible dins ta vida. FACH
Segonda tapa : aplicar sa responsa per que s'interesse a ta persona. FACH
Tresena tapa : bicar.

Entre dos còps de vièch pincèl, me conta las òbras que faguèt a son apartament. E quand o aguèt tot netejat coma cal, me diguèt "Lo volètz veire mon vièch apartament?"
"Non."

Vaquí.
E perqué pas? 
Perque cal daissar MA RI NAR.

A, aquò rai, la marinada pòt virar mal e èsser la debandada...

Mas, ara qu'eriam intims amb lo Vesin, sabiái que ma tacatica marchariá.
E quauques jorns aprèp, i tornèt : " e lo volètz veire mon apartament?". 
Montèri doncas en cò sieu.
E ben!
Tot es subrerecaptat, subrenetejat, pas res que despassa, pas res que rabala, pas una merdòta pel sòl. Tot d'un còp, aguèri vergonha,perque a mon ostal a ieu es puslèu lo contrari...
MAS, aviá lo lièch de pas fach.
Lo vesin fa pas son lièch!!!
E ben òc, perque me la mostrèt sa cambra!
E sabètz qué?
I a de miralhs ! 
De miralhs tot lo long del lièch, sus las pòrtas de l'armari.
Es pas un pauc porcassièr aquò?

E sabètz qué mai?
Sul lièch pas fach, i aviá lo pijama vèrd.

E ben ieu, un lièch que t'i rabala dessús un pijama tant afrós, m'i vau pas escambarlar.


dijous, 7 de novembre del 2013

Lo vesin, l'estiu, lo slip e la rèsta (3)

(1) (2)
A, mas i cal passar un tresen còp a la pòrta del garatge! 
Lo metèri lo revelh! 
Se'n sortiriá pas coma aquò, vai!

Davalèri al garatge qu'èra ja a pintrar. 
òu! 

- Ièr, venguèretz d'ora de matin perque lo jorn d'abans vos aviái conflat a tròp parlar, è? Es aquò? 
Perque la coneissi ieu la tacatica anti-pesucs, l'inventèri!

- E de qué fau ara ieu?
- Pas res.
- Ok. Anam charrar alara! 

E las mans dins las pòchas, lo cuol sus l'escalièr, te l'agachèri pintrar. 
E los vesins d'en fàcia te l'agachavan de son balcon.
E los novèls d'a costat de la mameta, lo turc amb son dròlle venguèron veire.

Gràcias a ieu, lo vesin a parlat a totes los vesins. 
Primièr còp de sa vida en trenta ans.
Soi un ligam social. 

dimarts, 5 de novembre del 2013

Lo vesin, l'estiu, lo slip e la rèsta (2)

(1)
L'endeman, me levèri un pauc tard.
Dubriguèri los contravents.
Lo vesin sortís sus son balcon e me crida sai pas qué. Ai lo cap dins lo cuol, òu, me desrevelhi.
Me ditz, fièr coma un bar tabat, qu'a ja pintrat aqueste matin. 
E qu'es dochat e tot. 

Lo con.

dilluns, 4 de novembre del 2013

Lo vesin, l'estiu, lo slip e la rèsta (1)

E ben, vos pòdi dire qu'amb lo Vesin ai plan avançat! 
Ai trobada la tecnica per venir son amiga. 
Pas de presents, pas d'estring penjat a la fenèstra, pas de convit per manjar o beure un còp. Non, aquò marcha pas. 
Se vòles far collèga-collèga amb lo vesin, te cal bricolejar.
La salopeta, la susor, las tacas de pintura, aquò li agrada.  


Primièra tapa : li far creire qu'es imprescindible dins ta vida. 

Segonda tapa : aplicar sa responsa per que s'interesse a ta persona.

Tresena tapa : bicar.


Concretizacion :
Voliái pintrar la pòrta del garatge que n'aviá plan de besonh. Ò, aquò èra pas per l'estetica, mas podiái pas daissar la fusta se secar mai de temps. Anèri a Casto me crompar de lasura per pintrar la pòrta. 
Mas quand te vendon quicòm a Casto, te vòlon vendre la mitat de la botiga. E te parlan de decapar, ponçar, lissar, gratussar e tot plen de vèrbs del primièr grop que compreni pas plan a qué correspondon. Alara, li telefonèri al vesin per saber que me caliá faire en dirècte de Casto en li dire "alò lo vesin? de qué me cal prene? pliz help me". E aquí, pitre de chivalièr blanc en abans, me respond :"vos cal crompar una bròssa d'agram". 
OK.

Una setmana mai tard, perque cal daissar marinar un pauc, es aital que las causas son bonas, quand las daissas marinar un pauc, e ben sortisses sul trepador l'escala, ta lasura, ta botelha d'aiga perque puta-que-fa-caud-mila-dieus e THE bròssa d'agram. Montas sus l'escala, que una femna quilhada sus una escala, o ai ben remarcat, aquò li agrada al vesin! E grata que grataràs la pintura vièlha de la pòrta. 

Doas minutas mai tard, lo vesin dubrirà sa fenèstra e te cridarà, perque ara coneis ton pichòt nom
- Vos la cal ponçar la pòrta, serà melhor! 
Ok, alara conàs, perqué me diguères de crompar aquò?
- Non, va plan amb aquò.
- Vos l'ai daissada dins lo garatge la maquina de ponçar, la podètz prene se volètz.
- Non, non, vòli pas ponçar.
- Mas si, es melhor. 
- ...
-Davali.

Davala. Sortís l'alonga electrica, branca la maquina e ponça al mens 10cm2. Pas tròp tanpauc, è! 
- Agachatz, tocatz coma es melhor aital.
- Rai. Mas ieu o vòli pas far.
- E ben, o vos farai ieu alara!.

YES!
I WIN! 
Melania : One point!

Rendètz-vos pres l'endeman 8h per ponçar la pòrta del garatge. 
7h45, lo tipe i es, ponça que ponçaràs.
Ieu l'agachèri.
E a un moment l'ajudèri. 
Un pauquet. 
Per netejar la pòrta abans de la pintrar. 
E parlèri. 
Bon dieu que charrèri. 
E lo faguèri charrar tanben. Istòria de ne saber un pauc mai. 

L'autre vesin, lo marroquin que vòl viure amb ieu, me maridar o al mens tirar un còp, ditz que lo Vesin a una amiga, que lo dissabte de ser, se'n va. MAs ditz aquò que deu èsser gelós lo marroquin.
De fach, l'estiu es estat policièr amb doas enquèstas parallèlas sul vesin : son eslip unenc e sa vida sexuala. 
Quand acabèt de pintrar, al cap d'una bona ora e mièja, diguèt "tornarai deman per la segonda!".

Ok, a deman!