dimecres, 25 de novembre del 2009

dimarts, 24 de novembre del 2009

lo libre nawak

Soi a legir un libre, e m'o cal plan avoar, compreni pas tot. Fa pas res, contunhi.

Lo libre se titola "El misteri de l'amor", es un títol un pauc con con. Pk lo crompèri? me demandaretz totes. Non, èri pas dins una crisi romantico-amorosa. Se le crompèri, es la fauta de la Marieta. L'autor del libre es Joan Miquel Oliver, e la Marieta me faguèt present d'un CD de Joan Miquel Oliver. Un artista mallorquin caluc. Malloquin caluc es un pleonasm, aviatz reconegut la figura d'estil.
Un extrach dau dich CD:



E lo CD m'agrada.
"òoooo, lo tipe a escrich un libre lo vau crompar!", soi una impulsiva.



En mai d'aquò, la pocheta m'agradava. Aquela pachòla de la platja amb un uèlh a la plaça del dardalhon (akò's per te ramentar que quand fas un cunilingus, Dieu te vei), a mièg camin entre Dalí e Fotoshòp... plan mai pròcha de Fotoshòp... S'i cal plan resignar, es de son epòca lo tipe. Puèi Dalí èra pas un insular. Me dison dins l'aurelheta que Fotoshòp es pas insular tanpauc, mas ai pas verificat l'infò.

Alara perqué compreni pas? E ben sai pas.
Ipotèsis:
- es en catalan insular. Non, aquò me geina pas. un còp qu'as comprés que per far la primièra persona meton pas res (ni una I, ni una O, pas res) e que sembla d'occitan medieval dich amb una patata cauda dins la boca, podètz anar far KoLanta a Eivissa (me dison dins l'aurelheta que i a pas mai de sauvatgetat a Eivissa) (me dison dins l'aurelheta que, pels franceses, me cal precisar que Eivissa es Ibiza, òc, coma la veitura).
- lo legissi d'un uèlh, en pensant a quicòm mai. Un pauc, rai.
- es de quequésiá. Oè, puslèu. Ja, un capítol sus dos, i a pas de ponctuacion. E ieu quand i a pas de ponctuacion , respiri pas. Fau d'apnèa cerebrala. E aquò's pas bon per ma santat mentala. E los capítols ponctuats, los compreni pas mai que los autres, mas al mens ai pas de faire lo Jean Michel Jarre lo Joan Marc Barr de la lectura.
Alara soi segura que volètz un extrach, un extrach, un extrach. ok ok.

Ne vos meti un qu'ai comprés, ok?

ens anam despullant i tocant els temes i llepant un poquet i, en definitiva una autèntica meravella deu minuts, i tenc allò coma una pedra i m'agafes l'escrot amb suavitat i els ous a dins, i me beses la boca ah oh, i et creco mugrons amb dents i llengua i dius què fas què fas i un dit meu lubricat ja amb fluix teu te'l pos al clítoris i per la zona, i ja després em posiciono clarament per menjar-te allò i tu amb cara d'haver-ho entès i d'espant i admirada uh ah i lo millor és que te corris no sé, i veig que m'entens i et concentres i jo vaig fent... i uah uah dius hòstia i me lleves el cap i et tombes amb la cara al coixí i l'agafes amb espasmes uterians i, sense mirar-me però amb els ulls oberts a la làmpara apagada damunt el comodí dius vull follar, com la nena diu vull aigua, i me pos damunt tu i dic "'?" i m'agafes el tema i et fas penetrar, a la tercera envestida fins a la jugular i me deus trobar molt sexi perque m'agafes el cul a dues mans i després i amb una, m'acaricies l'esquena i em beses el coll i una clavícula i anam fent per recuperar la tendresa, i és ara que veig que ha estat bona idea apagar la làmpara i que només la farola del carrer, i és molt fàcil aguantar la mirada quan se té el tema tan ben clavat i besar-te i mirar-te ara que és tan fàcil..."

e contunha... en apnèa. Quand legisses aquò en apnèa cerebrala, te dises qu'es daumatge que lo narrator siá pas ejaculator precòç...

Remarca...

 Després la vaig besar i vaig anar a pixar. No pareixia que res pogués evitar que dormíssim junts aquell dia i ja al seu hotel un llitet de matrimoni molt petit molt mono, amb el capçal de fusta pintat estil antic verd i daurat així mig gastat. Va anar al lavabo a llevar-se les katiusques i després el vestit. Duia un..., no sé, seria com un body però amb faldeta tot transparent, jo anava mig bolinga també i vaig pensar si no estaria en plenes condicions sexuals, però buah, aquelles mames grosses, rodones, fortes com una pedra i aquells mugrons amples, flonjos i tan a prop de les clavícules, i ens vàrem ficar al llit i quina alegria. Després de cinc minuts vaig veure que ella volia follar ja i vaig pensar, bueno, i l'hi vaig ficar. Vaig estar empenyent deu minuts bons, després per darrer als miralls de les portes d'un armari empotrat veia de perfil aquells melonots perfectes i quina passada, després ella damunt, després jo una altra vegada i quan ja me començava a repetir me vaig concentrar i me vaig córrer. Me vaig tombar al llit i me va dir que ella no havia acabat, joder, vaig pensar, hauré errat l'angle perquè la veritat és que he estat mitja hora follant com un campió. Havia fet el que se suposa que s'ha de fer, no? O igual només vint minuts, o deu. Me vaig fer una mica el loco i li vaig demanar si volia que me quedàs, ella va contestar amb la més previsible de totes les respostes, que el que volgués, naturalment, i me vaig vestir. Després quan ja sortia per la porta va dir, no quedes?

Classic....

Vertat, los passatges de cuol los compreni mai que los autres (vai-te'n saber perqué...)... e sovent, risi, pendent la lectura, alara, e mai comprenguèsse pas tot, contunhi.

Deman-que n'i a pro per uèi, vos metrai un tèxt del libre que me faguèt plan rire.



Podètz anar faire un torn sul Myspace de Joan Miquel Oliver, i podretz escotar un extrach legit de El Misteri de l'amor e quauques cançons :)

dilluns, 23 de novembre del 2009

Harry Potter e la pèira filosofau


Ai acabat Harry Potter e la Pèira Filosofau. L'aviái ja legit en catalan fa plan de temps, e aquí, l'ai legit en occitan e me soi regalada :).
Espèri de poder legir los autres tòms lèu-lèu!
La debuta, sonque per vos far biscar:

Capítol Un - Lo nin que subrevivó


Sénher e Dauna Dursley qui demoravan au 4, Privet Drive, qu'èran gloriós de's díser perfèitament normaus, Diu mercés. Qu'èran las darrèras personas qui podossin imaginar de trobar implicadas en quauquarren d'estranh o de misteriós, pr'amor non suportavan pas las farlabicas. 
En Dursley que gavidavan la Grunnings, ua enterpresa qui fabricava taravèras. Qu'èra un òmi gran e bèth, qui n'avèva quasi pas nat còth, mes qui portava mostachassas de las bèras. Na Dursley qu'èra prima e blonda e qu'avèva un còth dus còps mei long que la mejana, çò qui èra hòrt utile puishque passava la màger part deu temps a espionar en çò deus vesins, per dessús deu plèish. Los Dursleys qu'avèvan un hilhòt nomat Dudley qui, a'us escotar, èra lo mei beròi nin deu monde. 
Los Dursley qu'avèvan tot çò que volèvan mes qu'avèvan tanben un secret, e çò que cranhèvan mei qu'èra qu'estossi descobert. Que credèvan que non poirén suportar que quauqu'un e s'assabentèssi de l'existéncia deus Potters.


E un extrach per dire òsca a la reviraira:

- Plan ce digó. Qu'i a ua lista de tot çò qu'as besonh.
Harry que despleguè ua dusau huelha de papèr qui n'avèva pas notat la velha.


ESCÒLA HOGWARTS DE BROISHAMI E DE MAGIA
- Unifòrme
Los estudiants de purmèra annada qu'auràn besonh:
- tres raubas de tribalh unidas (negras);
- un capèth ponchut unit (negre) tà tot dia;
- un par de guants protectors (pèth de dragon o equivalent);
- ua capa d'ivèrn (negra dab estacas d'argent)


Que'vs brembi totas pelhas qu'an d'estar mercadas dab lo nom de l'escolan.


LIBES
Cada estudiant qu'averà d'aver un exemplar deus libes seguents:
- Iniciacion aus broishamis (nivèu 1) de Miranda Hauconeta;
- Istòria de la magia, de Batilda Torndessac;
- Teoria de la magia, d'Adaltbèrt Farlabicon
- Manuau de de metamorfòsi entaus començants d'Emeric K Cambiat. 
(...)

E ben o vos vau pas tot marcar :))) 

M'an agradat tanben los noms dels ostals dels escolans d'Hogwarts... mas vos daissi anar descubrir tot aquò. 


Podètz crompar lo libre sul sit de son editor, Per Noste.

 

dissabte, 21 de novembre del 2009

aprèp lo wonderbra, lo wondervièch

L'escacalàs dau jorn, es aquò:



E finala çò que me fa rire lo mai es "with my model today" e çò qu'agacha del model es son paket. Soi fan.

Bon, los òmes, vos crompetz pas aquò. Vos subregeinarà a la primièra ereccion.

divendres, 20 de novembre del 2009

Los Tipes Setòris

Lo Ceucle Occitan setòri tòrna editar Les Types Sétois: Los Tipes Setòris, Toussaint Roussy (1847-1931) publicat e agotat en 2005.
Blanqueta!!!


Pendant 53 ans, Toussaint Roussy, négociant et peintre, a croqué les Sétois dans leur attitude, leur accoutrement et leur dégaine.
Reproduction des 95 types sétois en quadrichromie. 6 pages originales de Pierre François.
Notice biographique - présentation des types sétois - Le premier conservateur du musée de Sète - traduction des légendes.
Participation de Jacques BLin, Alain Camelio, Philippe Carcassés, Pierre François

Sortida prevista per Febrièr Març 2010.

Soscripcion:
mandar chèc e nom pichon nom adreiça & co a Cercle Occitan Setois, 36 rue Salvador Allende 34200 Sète
Prètz de l'exemplari: 50€
Fraisses de pòrt: 5,50€
Chèc a l'òrdre del Cercle Occitan Setois.


E ben dempuèi que lo voliái crompar :))))

dijous, 19 de novembre del 2009

Es con, servís pas a res, mas a ieu m'agrada



Me volguèron pas jamai crompar una gameboy quand èri pichòta. Soi una paura malurosa  :(((((




Vist en passar per Fucking Karma

dimecres, 18 de novembre del 2009

Manjarem lo curat! A non, es tròp gras!

Diluns de ser, me trobèri un pauc per accident a seguir la messa dins una de las glèisas nòvas de Seta.
Es aquò lo subrerealisme de ma vida: de còps que i a, dintri dins una glèisa laida e dedins i a totes los capelans d'Occitània e mai benlèu los de França que i son perque es la fèsta VIP dau Curat a Seta.



Èra cagant.

Levat quand un das capelans cappelat, mòrt de rire, diguèt "fa caud dins la glèisa, e l'avèm pas mes lo caufatge, akò's la calor umana qu'avèm a Seta, ahahahahahaha". Fantomàs èra aparegut sus l'empont darrièr l'autar, ieu èri petada de rire... Mas èri la sola... Se vei que los capelans VIP an pas jamai vist Fantomàs. benlèu que se son arrestats a Don Camillo e sos panzani e son pas passats a Louis de Funès, vai-te'n saupre.


Fasiá moment que i èri pas anada a la messa.
E a ieu, i a doas causas que m'agradan a la messa.
Una seguís l'autra. E òc, pk tot es cronometrat a la messa.

La primièra es quand passas a ton vesin "la patz dau Crist". Aquò's lo moment "friendly" de la messa. Tòcas la man de cadun de tos vesins en dire a cada còp "la patz dau CRist". N'i a que ne profechan per dire "te, tu, cossí vas?" mas normalament, lo tèxt es "la patz dau crist" e aquò m'agrada perque es lo moment que lo mond t'agachan dins los uèlhs e te sorison. Ieu disi que la Patz dau CRist, es l'aujòl dau free hug.

La segonda causa , es just aprèp lo free hug d'abans, es l'eucaristia. Pel mond que coneisson pas lo patés catolic, aquò's quand lo mond van manjar lo còs dau Crist aka quand manjan l'ostia. Òc, l'ostia, aquel trocet sec de se sap pas tròp de qué, pels catolics, es lo còs dau Crist. Lo free hug es la patz dau Crist, lo trocet sec es lo còs dau Crist, d'akò ne dison la simbolica. E ben quand cal anar manjar l'ostia, i a tota una coregrafia que se bota en plaça: lo mond que sortisson del banc, qu'espèran totes dins la meteissa posicion, qu'engolisson l'ostia, e que tòrnan a sa plaça. Una coregrafia redonda qu'es la meteissa dempuèi tant de temps.

E ben ieu aquò m'agrada.
Es per aquò que la fan a la telé la messa, es perque es tot un espectacle, basta de lo saber agachar.


Wow es polit çò k disi.


O alara, es lo segond efièch kiss cool. Lo primièr te fas cagar grèu, lo segond te regalas de l'espectacle. Mas aprèp te cal pagar ta plaça a l'espectacle, d'aquò ne dison la quista.
E la banasta, passa de man en man.


.

dimarts, 17 de novembre del 2009

El llibreter de Kabul d'Asne Seierstad


El llibreter de Kabul (Bokandleren i Kabul en VO) es lo libre que legiguèri dissabte jos ma coeta que me sentissiái pas plan fina.
Lo comprèri perque lo títol m'agradèt. O ai ja dich, legissi pas jamai las quatrenas de cobèrtas, coma agachi pas las bandas anóncias dels films perque me lèvan l'interés que i contan tot! Alara me fisi al conselh del mond, a la cubèrta, al títol o tot simpletament a l'inspiracion crompaira del moment. 
E aquí,romanticassa que soi, me pensavi aver l'istòria d'un tipe, librari, dins una vila que i fa pas bon viure, Kabol. Abans de legir lo libre, aviái fach mon pichon scenario dins mon cap, aviái montat lo film: una librariá pichona pichona, un pauc sorna, plena de libres dins una vila en guèrra amb un librari-poeta-filosòf. A! Vosautres tanben imaginatz aquò, è?
E ben es pas aquò!

L'autora, una norvegiana, dintra dins una librariá lo jorn qu'arriba a Kabol, ne sortirà amb sèt libres...  explica dins lo prològ:
" Quan tenia una mica de temps lliure, hi feia un salt amb molt de plaer per mirar i entretenir-me una mica amb aquel llibreter interessant, un patriota afganès tantes vegades decebut per la seva terra.
- Primer, els comunistes van cremar els meus llibres, després els mujahidins em van arrasar la botiga, finalment els talibans me'ls van tornar a cremar- va explicar.
Un dia em va convidar a sopar a casa seva. Al voltant d'un banquet somptuós parat a terra hi havia la seva família: una de les dones, els fills, les germanes, els germans, la mare, alguns cosins.
El Sultan (es lo nom del librari) m'explicava anècdotes, els fills reien i feien broma. El to de la vetllada era despreocupat i completament oposat al dels àpats senzills que havia fet amb els comandants a les muntanyes. Però no vaig trigar gaire a adonar-me que les dones parlaven poc. La bonica dona adolescent del Sultan seia tranquil·la, al costat de la porta, amb la filla acabada de néixer als braços sense dir paraula. La primera dona aquella nit no hi era. Les altres dones responien les preguntes, agraïen els compliments per sopar, però mai no començaven una conversa. 
En marxar, em vaig dir a mi mateixa: això es l'Afganistan. Seria interessant poder escriure  un llibre sobre aqueste família.
L'endemà vaig anar a veure el Sultan a la llibreria i li vaig exposar el meu projecte. 
- Moltes gràcies- va dir ell, simplement.
- Però això vol dir que hauré de viure amb vosaltres.

- Benvinguda. 
- hauré d'anar amunt i avall amb vosaltres, viure com viviu vosaltres. Amb tu, les teves dones, les teves germanes, els teus fills. 
- Benvinguda - va repetir.


Dona enveja de legir lo libre lo prològ. 
 







Lo libre, son d'istòrias passadas o presentas de la familha del librari que li contèron a l'autora quand viviá amb eles. Es pas lo libre del sègle mas es de bon legir e l'interés es mai que mai sociologic: lo biais de viure a l'afgana. Aquò fa pas rire. E quand siás una femna, fa encara mens rire. Lo biais de viure a l'afgana, la religion, l'istòria politica del país, l'occidentalizacion, la poligamia, los maridatges adobats, las dònas e la posca.






Lo libre, faguèt resson amb lo film A propos d'Elly que veguèri divendres que m'agradèt sens m'estrambordar (mas èri ja un pauc pas en forma) e que m'interessèt bravament pel costat sociologic de la causa, e cossí vivon lo mond?






Lo libre El llibreter de Kabul sortiguèt en 2003, es pas recent recent. Sus Wikipèdia, vos explican de qué se passèt aprèp amb lo librari.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Tan/tant

Dempuèi totjorn, ai un problèma amb tan e tant. Sabi pas jamai kora cal metre la T o pas. La mèrda.

Dubrissi mon Dictionnaire Grammatical de l'occitan moderne selon les parlers languedociens dau Mèstre Florian Vernet. Vos fau un resumit:

Adverbe:
- sens de "si", "aussi". s'escriu tan dabans adjectiu o advèrb.  (tant se l'adjectiu o l'advèrb comença per una vocala)
- sens "tant", "autant", s'escriu totjorn tant

 Yes, I can.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Ràdio Sure

I a un tipe qu'a revirat Radio Sure en occitan.

Radio Sure e sun programa que coneissiái pas, servís per zapar d'una radio a l'autra. Putan. SOI FAN.

Dessús, pòdi cambiar de Radio Lenga d'Òc a Radio País.
E pel Joan deu Peiroton, i a de ràdios bolliwoodianas, sudamericanas, occitanas e plan mai!

De telecargar en passant pel Forum Occitania



Ai escampat la conassa violeta per botar aquò:




dissabte, 14 de novembre del 2009

De l'istòria vertadièra dau setòri e dau gabian

La setmana passada me contèron que la setmana d'abans l'Enric lor contèt qu'aviá adomergit un gabian. Un gabian mas aquò se pòt pas adomergir! li diguèron los collègas.
E ben siiiiiiiiiii.

E aquí comença l'istòria tant setòria coma veridica de l'Enric e del gabian.

L'autre jorn, l'Enric te veguèt un gabian dins sa figuièra. Aviá pas bona mina lo gabian. Èra un gabian triste.
"es magre aquel gabian, se diguèt l'Enric, li vau donar un quiconet que mangèsse un pauqueton".
Anèt dins la cosina e furnèt. De qué manja un gabian? E ben de peis pardina!. Aviá pas qu'una topina d'anchòias l'Enric. Te prenguèt una anchòia e la te li portèt al gabian de la figuièra.
Lo pausèt pel sòl e lo gabian dubriguèt las alas, te saufinèt l'anchòia e virèt lo bèc, tot mespresós.
Li agrada pas l'anchòia?
Ben, non , es salada bogre de colhon!
E l'Enric de tornar dins la cosina per t'asagar l'anchòia per la dessalar. E aquí te crosèt son caramentran de femna:
- E de qué fas?
- Li levi la sal a l'anchòia
- E pk li levas la sal a l'anchòia? Te creses que las salan per que tu las dessalèsses en i passant 10 litres d'aiga?
- Daissa-me dessalar mon anchòia, arrèsta de m'emmerdar
De qué fariá pas per un gabian dins sa figuièra.
E li tornèt portar l'anchòia, dessalada aqueste còp.
E lo gabian, dubriguèt las alas, davalèt de sa figuièra e engoliguèt l'anchòia.


L'endeman, lo gabian èra tornarmai dins la figuièra.
Ricon li volguèt dessalar tornarmai una anchòia mas la trobèt pas la topina d'anchòias.
Era son caramentrant de femna que li aviá escampat la topina "s'es per las dessalar e las donar a una puta de gabian...".
Fasiá pas res. Lo Ricon li trobariá quicòm mai de li donar a son gabian.
E li trobèt... una bóstia de paté per cat.


Lo Ricon la pausèt la bóstia de paté per cat jos la figuièra.
Lo gabian agachèt. Saufinèt. Despleguèt las alas. Davalèt de la figuièra e se mangèt la bóstia de paté per cat e tornèt dins la figuièra.


L'endeman, lo Ricon èra content de tornar a l'ostal.
E lo gabian èra totjorn dins la figuièra.
Ricon li tornèt daissar una bóstia de paté per cat jos la figuièra.
Lo gabian saufinèt, comencèt de desplegar las alas... mas arribèt lo gatamiau del caramentran de femna del Ricon. Aquel cruparlhàs l'aviá saufinat son paté e veniá manjar sa bóstia...
E lo gabian, espaurugat, dubriguèt las alas...
s'envolèt
e s'anèt pausar alai ont lo crup li fariá pas de mal,
se venguèt pausar sus l'espatla del Ricon.


E aquò, tant de memòria d'òme coma de gabian, s'es pas jamai vist a Seta.

dijous, 12 de novembre del 2009

Lengadòc is not Islàndia

Dissabte passat, Midi Libre parlèt de l'implantacion de Madonald dins la region...

En imatge:



E un dels articles:



Pourquoi la côte méditerranéenne a la cote
Septembre 19 79, McDo ouvre son premier restaurant à Strasbourg. Le 29 juillet 1983, place de la Comédie, Montpellier accueille l'enseigne à son tour. Vingt-cinq ans plus tard, McDo est leader dans l'Hexagone. D'ici la fin de l'année, il y aura 1 160 sites répartis dans 860 communes, employant 55 000 salariés. La France est au 3 e rang européen après le Royaume-Uni (1 192 restaurants) et l'Allemagne (1 353). Avec un chiffre d'affaires sous enseigne de 3,3 milliards d'euros HT, McDo affiche une progression des ventes de 11,2 % en 2008 par rapport à 2007.
Mieux, la France est le deuxième contributeur mondial au système en terme de rentabilité, après les USA. « Au pays de la gastronomie, nous avons notre place parmi les différents modes de restaurations », explique sans

complexe Dominique Guichard, responsable McDo du Sud-Ouest, réunissant 180 fast-foods, de Bordeaux à Montpellier en passant par Mende. Quick, son concurrent direct, en possède péniblement quelque 360 en France.
L'appétit vient en mangeant : 66 franchisés se partagent le gâteau McDo en Languedoc-Roussillon.
Dont 30 rien que dans l'Hérault, soit trois établissements pour 100 000 habitants, une densité record, supérieure à celle de Paris et à peine en dessous des Hautes-Alpes. Il n'a pas échappé à la chaîne de fast-food que la côte méditerranéenne à deux atouts majeurs : la densité de population des villes, où l'enseigne est implantée à près de 95 %, et celle des régions touristiques. En témoigne le succès de Serge Caillaux dans l'Hérault, patron de seize restaurants. Seule la Corse fait figure d'exception. « On n'a pas trouvé d'emplacement », commente sobrement Dominique Guichard. Ce dernier embraye sur une nouveauté qui devrait faire florès : l'implantation dans les McDo existants de McCafé. A mi-chemin entre le salon de thé d'antan et le troquet d'aujourd'hui, il proposera plusieurs cafés, des petits déjeuners, des collations, des pâtisseries traditionnelles, etc.
De quoi élargir l'offre et grignoter des parts de marché. Le premier McCafé de la région a ouvert à Perpignan en juillet. Argelès accueillera le second en décembre.

dimecres, 11 de novembre del 2009

Hum Trio



Veguèri HUM TRIO quauques meses fa a Montpelhièr dins l'encastre de Total FEstum e me regalèri.

Passan a Montpelhièr divendres, i anarai faire un torn probable.

Hum trio en concert ce vendredi 13 à 21h au BLABLA bar,
quartier cathédrale saint pierre, en face de l'entrée du conservatoire.


Le trio HUM interprète "Les Temps Passats" du poète alpin Joan-Ives Roier.
Un tour de chant qui met en scène des tableaux poétiques : scènes de vie, paysages, portraits, souvenirs d'enfances... Autant de sonnets qui dévoilent le regard de Joan-Ives Roier sur son pays et ses contemporains, sa vie, ses angoisses et ses désirs.
Le trio Hum met en musique ce manège haut en couleur de la vie alpine. Des chansons
qui s'appuient sur la rime riche de ces poésies.
Les compositions sont inspirées des musiques populaires de la méditerranée. Cette rencontre donne lieux à découvrir un tour de chant qui ose gravir les sommets poétiques des Alpes de Joan-Ives Roier.

Sus aqueste blòg subrecuoltural, parlèrem ja de Joan Ives Roièr.

dimarts, 10 de novembre del 2009

pel País Basc

Amb l'AmorósEstival2009, anèrem a Hestiv'Òc a Pau.
Mas abans, nos anèrem perdre pel País Basc....

Prenguèrem de rotas pichonas que i crosèrem plan de mond:


 AmorósEstival2009, netegères pas l'autò!


Se perdèrem pels camins montanhòls tot neblats... E qual legiguèt la mapa??? (lo primièr que me ditz que las femnas sabon pas legir una mapa li fau manjar Bibendum)


Puèi arribèrem enfin al camping à la bòria qu'aviam trobat sus internet. Mas cossí fasián lo mond abans internet?  Lo camping es a Suhuskune, lo mond i parlan euskera e lo papet de la bòria nos explikèt tot plen de causas e eriam plan contents de l'escotar, de visitar la bòria e de veire las bèstias. I podètz anar, es propret, tranquil e lo mond son aimables, en mai d'aquò, es pas car.

Aquelas sabatas, son polidas, confortablas, 
mas t'embocanan lo tibanèl...



SuperBidochons del camping.
Nos aimi!




diumenge, 8 de novembre del 2009

L'armada dau crimi

Anèri veire lo darrièr film de Robèrt Guediguian.






E ben aquel, i podètz anar!

Remirable. Me regalèri.
Fa pas rire. Al contrari.







Mercés a Robèrt Guediguian de nos mostrar aquò, d'ajudar a chifrar... totjorn e encara.



 

dissabte, 7 de novembre del 2009

Atencion, pòst un pauc gòre

FA quauques jorns qu'aviái de problèmas amb l'autbòi. que "marchava pas". Que bufavi coma un buòu dedins e de còps que i a, èra lo silenci complet. Alara me fasiái de lagui, pk me disiái que capitavi pas , qu'èri pas bona, patin cofin.
Dijòus, al cors, vòli far lo "la" que lança la debuta dau cors. E walon, nada, pas res.
Lo pròf pren l'autbòi e amb el tanpauc marchava pas.
"putan, as copat l'autbòi" que me disi dins mon cap, que o sabi ieu que soi una copa-tot.

E ben non, brave mond, o sabètz de qu'èra lo problèma??

E ben èra que l'enche, i aviá tant de mèrda dedins qu'èra tapat.

Se vei que l'autbòi es un instrument que t'ajuda a crear de microorganismes parallèls. Ta bava demòra tancada dins l'enche e al contact de la cana (l'enche, akò's dos bocins de cana que vibran), akò te fa un microcòsm plan actiu. E al cap d'un moment, se siás un porcàs que neteja pas son enche o s'o sabiás pas que la caliá netejar, e ben los microorganismes creisson e te tapan l'enche e pòs pas bufar.
 Los mistèris de la sciéncia e de la musica.


E dins aqueles moments, te cal pas pensar que la mèrda qu'engorgava ton enche ven de ta boca a tu e que te tornavas metre regularament aquel enche plen de merda  dins la boca. D'aquò se ditz "lo cicle del poiridum".



Lo prof me netegèt l'enche, me lo faguèt pas faire a ieu perque  o sap lo tipe qu'ai las mans plenas de dets.
E diguèt : "Soi content. Aquò vòl dire qu'as plan trabalhat. Un enche linde, aquò marca mal".

Se vei que dau mai as de mèrda dins l'enche, dau mai seràs bon quand seràs grand.

L'autbòi, es plan polit, mas es tb bravament fastigós.




Sus aquò, vos desiri a totes un bon apetit.

divendres, 6 de novembre del 2009

daumatge!

Ièr de ser, anèri veire lo Sindròm dau Titanic lo film de Nicolas Hulot et de JeanAlbert Lièvre (mas aqueste tot lo mond lo doblida...). E ben me faguèri cagar grèu.

Es cagant, cagant, cagant. Pas pedagogic per un sòu. La votz "off", la de Nicolas Hulot, en mai d'iper parisenca, es monotòna que non sai. Veses pas gaire lo fial, as l'impression qu'es forra-borra...


Es daumatge. Lo subjècte es important.
Lo biais de faire:  mostrar çò qu'existís a l'ora d'ara e qu'es absurd/vergonhós/dangierós (ne pas rayer la mention inutile) e dire "òu, los collègas, cal cambiar de biais", aquò's una bona idèa, mas la resulta es soporifica. Regreti pas d'i èsser anada. I aprenguèri de causas que sabiái pas: los lotissaments-cottage-amb-piscina als Emirats Arabs, los supermercats en Africa que fan que las tribus i aprenon lo consum e maitas causas. Los imatges son interessants. Vos disi pas lo budgècte del film: imatges d'all around the world, la màger part filmats en elicoptèr... Per un film que preconiza la descreissença, marca mal. Enfin, la fin justifie les moyens. Levat que lo film es cagant. E me disi, que Nicolas Hulot, se voliá tocar lo mond, e ben akò's mancat.

L'idèa èra bona, mas la resulta manca de clartat e d'inteligéncia. Es daumatge.

Akò dich, entre la mediatizacion de YAB, d'Home e la dau Syndrome du Titanic, benlèu que... enfin, espèri.



(ai crompat lo DVD mas l'ai pas encara agachat home)

dijous, 5 de novembre del 2009

L'occitan ne donne pas de boutons

Soi fan fan fan de la carta postala de la Rampe:

E o cal plan dire dempuèi que fan trabalhar de grafistas e de webmèstres professionals, aquò se sentís! Que siá lo sit internet oficial rampe-tio.org  o lo Myspace.
òsca!

un pauc de politica francesa

Ieu vau escotar los franceses suls mèdias "estrangièrs".
Uèi, una entrevista de Villepin facha per Catalunya radio a Paris a l'ostal de l'America Latina. A un espanhòl de tria lo tipe! Wikipèdia m'aprenguèt que passèt una part de sa joinessa a Venezuela, benlèu ben, mas l'a pas perdut son espanhòl, òsca.

A la question inteligenta de la jornalista catalana sus "Barcelona Catalonha, un exemple de seguir?", la responsa chinesa del politician francés:

dilluns, 2 de novembre del 2009

Pòrca Misèria

Lo fau en classa lo conte, alara, coma los ai escanerizats los imatges, vos ne fau profechar.
Son tirats d'un libre que se ditz Contes de Fèlix Arnaudin en bendas dessenhadas, colleccion Petit à Petit que fan tot plen de libres "en bendas dessenhadas" (ai tanben las cançons de Georges brassens en bendas dessenhadas).
E la mesa en BD del conte de Misèria es la que m'agrada lo  mai del libre.
Clicar suls imatges per poder legir.


















E la cançon de Nadau...

diumenge, 1 de novembre del 2009

Candidaturas!

La polida Fadarela me diguèt qu'èra d'acòrdi per m'aculhir amb monAmorósEstival dins son polit ostal (tot es polit en cò de la Fadarela... la vida es injusta ) per que pòsca melhorar ma tecnica dau recuolon en canoè.
Espèri que l'AmorósEstival2009 tornarà candidatar per lo pòste d'AmorósEstival2010... e qu'aqueste còp aceptarà lo CDI.

Sequenon, se d'unes son interessats per far d'AmorósEstival2010 (sens cdi a la fin òu, lo prepausi pas a tot lo mond lo cdi ieu), podètz pausar vòstra candidatura e mandar vòstra letra de motivacion al mail que i a sus la drecha.

Mèfi, lo nivèl es naut...

mas la concurréncia inexistenta!