dimarts, 28 d’abril del 2009

A Cabestany, cal pas anar veire la glèisa.

L'an passat, amb La Marieta que uèi es son aniversari anèrem visitar la glèisa de Rius de Menerbés. Perqué? Ben perque la Marieta i èra ja anada e akò li agradèt. Alara i tornèrem. Puèi, la visita, anatz a l'ofici de torisme (es a costat de la glèisa) e la demandatz en occitan, e akí, i a una femna del vilatge que vos fa la visita, es grandiòsi! Daniel Vilanòva la deuriá anar veire per ne faire tot un espectacle.





La glèisa de Rius, es interessanta, qu'es redonda, sus internet dison qu'es un poligon de 14 costats inscrich dins un cèrcle (me faretz la figura sus de papièr milimetrat, de me tornar per deman) . Mas a un autre interés: las esculturas, que son d'un tipe que li dison lo Mèstre de Cabestany (de prononciar Cabestanh, qu'es en Catalonha). Çai-contra avètz una fòto de la Verge de Rius


Alara la Marieta qu'es tornada a la civilizacion perque li mancav(i)(a) tròp diguèt "òu, anam a Cabestany per veire la glèisa del Mèstre?", e ieu, aventurièra, diguèri "yes, zo!". E vaquí que prenèm la veitura, qu'endralham las rotas pichonetas per anar a costat de Perpinhan veire la patria del l'escultaire anonim. Arribam a Cabestany, e aquí, te vesèm un panèu "CEntre d'escultura romana a eskèrra". Ok, let's go, veirem plan de qué i aurà.

E aquí, nos trobam dabans un musèu de las esculturas del mèstre de Cabestany! Youhou!
Es un musèu que i son reprodusidas en molatge totas las esculturas que pensan que son del Mèstre de Cabestany. Perque lo "Mèstre de Cabestany", e ben, finalament, es un suposicion del monde rapòrt a un estil dins l'escultura romanica e se sap pas se lo tip a existit vertadièrament, s'es una escòla, o qué que siá. Mas ieu, l'idèa d'un escultaire anonim que li disèm lo Mèstre de Cabestany e ben m'agrada.

Lo musèu es en 3 partidas:





una partida amb los molatges de totas las esculturas atribuidas al mèstre, amb la presentacion e l'explicacion. Es fòrça interessant, çò melhor del musèu.










al primièr estanci, i a un espaci tòca-tòca que las esculturas i son classificadas per tèma "los mostres", "las mans" e i a una fòto de l'escultura en entièr e una reproduccion motlada d'un detalh. E se pòdon tocar. Plan pels enfants. Soi fan.






E una tresena partida d'expausats explicatius e de bon consultar.





E una sala que parla de l'escultura, de l'escultor e de sos otisses (m'interessèt pas gaire)



Forra borra, quauques fòtos presas :





Lo sit internet del Musèu: Centre de Sculpture Romane


E s'avètz de dròlles, los podètz portar, i a un pal per los estacar defòra i a un pargue amb de jòcs just dabans. :)
uèi es l'aniversari de la Marieta...

La Marieta es mon amiga que l'aimi. Ara demòra a de milierats de quilometres dins un endrech que i pòdi pas anar amb ma Cagona roja e me manca bravament.

Alara BON ANIVERSARI!!

dimarts, 21 d’abril del 2009

Pausa

Blòg en pausa per causa d'alergia informatica.



.

dimecres, 8 d’abril del 2009

Pan para hoy y hambre para mañana

Un documentari sus la crisi en Catalonha a l'estat espanhòl, la crisi immobiliària e lo subreendeudament (se ditz aital?) del mond.
Dura una ora, es en catalan e en castelhan jos titolat en anglés. En Espanha, los credictes immobiliaris son diferents e pendent d'annadas las bancas foguèron... "generosas", "as besonh d'argent aquí n'as", ipotècas, sòus basses, credictes sens assegurança, caumatge. Situacion en Catalonha e en Espanha:





Per comprene melhor cossí se passa alai.


Vist sul sit de la Quepo, legit sus Vilaweb.

dimarts, 7 d’abril del 2009

Mas basquets jaunas a Pau

Dissabte qu'anèri a Pau per manifestar per la lenga!

Òsca als organisators ! Que lo percors èra plan pensat ( enfin, coneissi pas Pau, mas me semblèt que foguèrem plan vesedors), que los presics dabans cada institucion èra coma caliá ( ni long ni cort, amb çò k caliá dedins), que lo principi silenci / carivari, ben finala èra una bona idèa.
Espèri que lo mond de Bearn e Gasconha, ne veiretz los efièches positius lèu.




Anem, quauques fòtos:

ieu disi que los mascles, son polits a Pau

dabans l'inspeccion d'Acadèmia

arribada sus sai pas kina plaça bèla de Pau
e sus la plaça:

lo castèl d'Enric

dabans lo Conselh General (o Regional, ai un dobte)

dabans la Comuna

Lo Bayrou!





Plan segur, foguèt l'escasença de faire quauques fòtos de pès, mèfi i a de la fòto VIP!



los pès dau Bayrou (pel 2nd còp!)

Lo Quequejaire! Avètz vist coma n'es d'elegant?


Lo Joan dau Peiroton, lo Camel e ieu (la fòto, l'ai raubada au JdP, mercés ;) )

Lo Quequejaire, lo Joan dau Peiroton dins lo canton, los pès del Ricarrère e ieu.
Ricarrère, pels 4 que son pas gascons e qu'escotan pas Sud Radio, foguèt conse d'Ortés e foguèt lo primièr a installar una senhaletica bilingua dins Bearn (panèus entrada de la comuna, nom de las carrièras e tot) e ara es conselhièr regional encargat de la lenga e aceptèt de se faire una fòto de pès :)


L'audenc grandàs, l'audenca fenhanta, lo clapassièr reborsièr,
lo setòri fumat, l'audenca hippie e ieu! Vos aimi, fantons!




Alara ieu demandi: ont èran lo mond pas gascons? Sètz pas concernits quand los autres organizan una manifestacion per la lenga? Sembla que non, mas soi segura que m'engani. Bon, fa pas res, se veirem a Carcassona (mas vendretz pas romegar de la causida lengadociana de Carcassona... ).


E romègui: Vesiam pas los Pirenèus. Vau un còp dins ma vida a Pau, e per un còp, vesiam pas las montanhas. Ne soi segura: encara un còp dels gasconistas!





- Lo Joan deu Peiroton i èra tb
- Las fòtos de Domenja
- i a de private jokes dins lo pòst. Se rises pas, es que son pas per tu, te'n fagas pas.

- qué ne disètz de mas cauçaduras jaunas? lo tòp de la sexytud, isn't it?

divendres, 3 d’abril del 2009

FCI: Group 2 Section 2 #147



Lo jorn que vos escriviái aquò, Gino e Bulle s'escapèron de l'ostal... Coma totes los animals del país o fan, anèron faire la corsa amb lo trin e, coma de costuma, lo trin foguèt lo mai fòrt.

Quand ton chin crèba, siás trist, mas quand son tos dos chins, es la catastròfa.
Metèri de temps a me'n tornar metre e me sembla que la causa es pas reglada. Enfin, deman, farà solelh.
Aqueles dos monstres, los prenguèri a la SPA, Gino aviá un an e Bulle dos. Èran mièg educats e la causa se passava plan. Me regalavi de los passejar, de los educar, de jogar amb eles, de me passejar dins lo vilatge e de veire coma lo mond cambiava de trepador. uhuhu.

Puèi, moriguèron.

Voliái pas tornar prene de chins abans que mon ostal siaguèsse Guantanamo. Rai, aquò me mancava. Quand as dos monstres a l'ostal que t'empachan de dormir e que te fan levar lo cuol de ta cadièra, e ben quand i son pas mai, i a coma un vuèg. Enfin, ieu ne voliái pas mai.

Puèi, un jorn, me telefonèron. Una dròlla del vilatge que donava sa gossa., un animal perfièch segon ela. Alara, segur, las questions prejutjats arriban. E perqué la dòna sa gossa se l'aima tant?. Un apartament pichòt, un nenet d'un an e un segond en preparacion, pas mai lo temps, pas mai l'energia de se n'entrevar de la gossa, puèi, amb 2 enfants, pas mai de plaça ni dins l'autò ni dins l'ostal ni dins la vida per una chinòta de 40 kgs. Alara, vaquí. Puèi, ieu ai de plaça, sabi faire, e ai pas d'enfants, e... e...
Alara, l'anèri veire la canhòta que ne volián pas mai.
E me sautèt dessús, e me portèt sa bala, e se fretèt a ieu tant e mai...
ben ieu poguèri pas resistir. "ok, me la gardi".
2 jorns aprèp, me la portèron a l'ostal. Amb totas las recomandacions, amb lo mòde d'emplec (assis, couché, pas bouger, pas toucher, lache, allume la téle, descends la poubelle) e "plorarà pendent quauques jorns, mas es normal s'acostumarà".
E ben non, plorèt pas. Dempuèi quasi 2 meses LaRòta me daissa pas faire un metre sola, plora coma una malurosa quand me'n vau sens ela, rauba mos afars per i dormir dessús e qué que faga m'agacha amb sos uèlhs de RòtaBlonda guècha.
E ieu soi contenta.






Mas ai l'ànsia.