dijous, 12 de juliol del 2012

Bonas vacanças!

Lo blòg partís en vacanças.

Sabi pas s'aurai internet las setmanas que venon, alara vos desiri a totes un bon estiu, plen de jòia, de sèxe, de musica e de lecturas. 

E nos tornam trobar tre que Orange conectarà ma tuta a l'ADSL!


Francament, what else?


dimecres, 11 de juliol del 2012

14 jorns per trobar la solucion.

De còps que i a, me trachi que soi un pauc desconectada de mos contemporanèus. 
E uèi, me soi pausada la question del million : an començat los Jòcs Olimpics? Òc, me'n bati completament mas vòli saber. Lo Tour de Rance, o sabi qu'a començat que va passar davant l'ostal lo 14 de Julh e totas las rotas seràn blocadas. Jòia, estrambòrd e tolerància.

Mas los Jòcs Olimpics?
lequipe.fr es mon amic.
E ben non, an pas començat! Començan lo 25.
De res.

lacòlha.fr (pas d'accent sus las adreiças internet!) m'an fach un calendièr e tot:

Pas gaire interessant me diretz.
Mas siiiiiiiii, i a tot plen d'òmes musclats, plens de testoterònas, en susor e a mitat nuses.

O me tròbi un plan-cuol per l'estiu o escampi la television.






dimarts, 10 de juliol del 2012

Lo Miralh

(d'agachar en plen ecran!)

Se vos agrada, podètz veire darrièr lo miralh.

Pichòt bonaür de la vida...

Al vilatge.
Vau per dintrar a la fornariá.
Un òme ne sortís.
Passi.
Me crida.
"oh, Melania! Ò fant! L'autre jorn parlaviam de tu amb lo Filon".
L'agachi.
Aquel risolet, aquel agach, aquela votz.
La maquina del temps se bota en marcha. 
Es U., lo tipe mai brave de l'escòla. 
El e son fraire èran los braves dròlles de l'escòla. Manhacs, totjorn a rire, totjorn de bona umor. 
Los aimavi grèu a l'epòca. 
Dins la cort, jogavi al balon amb eles. Òc, jogavi amb los dròlles, lor companhiá e lors jòcs m'agradavan mai que los de las dròllas. 
E aquí, èra coma i a vint ans, me parlèt, li parlèri. Ieu que de costuma parli pas gaire al mond de mon atge, aquí me sentiguèri d'aise, tornavi dins la cort a jogar e charrar amb aquel dròlle tant gent. 
A pas cambiat. 
Totjorn tan simpatic. 
E polit coma un astre. 
Me contèt un bocin de sa vida, li contèri un bocin de la mieuna, nos contèrem un bocin de la dels autres. 
Nos trobam quauques punts en comun : lo país, viure al país, l'ostal, la vida, la musica, Mauresca,  far amb çò qu'avèm e prene lo bonur que se presenta.
U. 
U coma urós.
U coma urosa de lo veire. 


Parlam de concèrts. Li doni dos o tres bons plans. 
Dona-me ton numèro, te mandarai un sms per te prevenir.
Escrivi son nom dins lo telefonet. 
Espeti de rire : "a l'escòla, èras totjorn just abans ieu dins las tièras!". S'escacalassa.


Sul papièr, eriam tot pròches un contra l'autre. Es plan un signe aquò, non?

dilluns, 9 de juliol del 2012

my tailor is coquinàs

Soi nullassa en anglés. 
Mas per un còp que sortissi, compreni plan lo nom dels cocktails.


Mon nivèl d'anglés es jos la cencha.

diumenge, 8 de juliol del 2012

Soi una STAR

O aviatz remarcat un pauqueton, dempuèi quauques jorns, m'i cresi un pauc, fau la quèca.
Mas ai una bona rason : i a agut un article dels bèls sus mon blòg dins La Setmana. Es la consecracion. Es ma palma d'aur a ieu. 
Tomba plan, es la sason de las sortir las palmas! (musiqueta "galejada poirida" please!).

L'article, es dins lo nº 874, pagina 9, lo vau metre jos veire e lo penjar sus la paret del lièch, aital lo veirai quand farai l'amor.
Se lo vòls legir, pòs telefonar a mon secretari per aver un rendètz-vos per visitar ma cambra, sequenon, lo pòs legir en linha. E se siás abonat a la Setmana, auràs lo plaser d'ausir ma votz. Me soveni pas quinas conariás diguèri, mas ai una excusa : me desrevelhavi. 
E pièger, se siás gascon o tolosan, me pòs ausir a la ràdio.
Granmercegi Aura per aquel article que tot lo mond a qualificat d'"excellent". Lo melhor article de La Setmana dempuèi d'annadas, en tota objectivitat plan segur.
Ara, lo discors, coma per la Palma (la del festenal, pas l'audenca!):
Thank you, oè! My wife I love you 
Plan mercés a totes vosautres legeires, anonims o pas, comentators o muts, istorics qu'eriatz ja aquí en novembre de 2005 o legeires recents, que vòstras visitas regularas m'encoratjan a bloguejar. 
Plan mercés als amics e amigas que me felicitan, que me dison quand aquò truca e que me permeton d'avançar, que siá pel blòg o per la rèsta. 
Aqueste blòg es una peiròta de la preséncia de l'occitan sus la tela, en esperant que venga mai bèla encara. Anem legir, comentar, encoratjar los autres blogaires : lo monta-mametas, l'Andrieulo Tam, la Rapieta, lo Joanla Fadarèla, l'Alan e los autres (cf tièra a drecha). Legiscam en linha e comentem La Setmana, lo Jornalet, Aquò d'Aquí.

E aquí, cadun me fa una standing ovation davant son ordenador.

dissabte, 7 de juliol del 2012

Cartoon

Lo carton, akò's bon pas que quand es vuèg o pels CDs de Mauresca.





Just per ajudar los incultes a comprene lo pòst precedent e perque aqueste clip m'agrada. Seta mila dieus, WHAT ELSE?

Encartonar (2) : la mesa en abisme

Sabiái pas per quins libres començar. Quins serián los primièrs encartonats?




Alara, comencèri pels CDs.


E metèri lo carton dins lo carton : 



divendres, 6 de juliol del 2012

LO rescontre de l'annada que me farà venir tot plen de mond de Google.



Lo dimenge del Total Festum d'Argelièrs, rescontrèri lo famós Joan-Daniel Bezsonoff. Un grand moment. 
Mas de qué brandava a Argelièrs un nòrd-catalan, star qu'arrèstan per carrièras "al Sud" - es per aquò que carga de polos, perque totas las camisas, las li destripèron de fans barceloninas - e desconegut per Occitània?
E ben perque a bon gost lo tipe, pardí!

Tot comencèt dins una librariá barcelonina, l'Alibri, que i anèri perque i vendon de libres en aranés occitan. E volguèri comprar de libres en catalan. E veguèri lo darrièr libre del Sénher Bezsonoff, La melancolia dels Oficials, que n'aviái ausit parlar sai pas tròp ont (benlèu aquí?). Mas coma èra un pauc car e que la cubèrta m'agradava pas, lo prenguèri pas. E aprèp un cinquen torn de librariá - òc, fau totjorn cinc còps lo torn de las librariás, vaquí lo dialòg interior entre totes l(o)(a)s que son dins mon cap que comença: 
- òu, aquel tipe, lo te cal legir, amb tot lo buzz que i a a son entorn!
- oè, mas la cubèrta m'agrada pas
- puèi a un nom a la con
- a non, akò's pas un criteri. 63 punts a l'escrabble!
- puèi es un catalan del nòrd, amb un nom rus. Comola los defauts lo tipe, t'agradarà!
- rai, mas lo libre es car
- pren-ne un autre qu'es en pòcha. 
E prenguèri Les Amnèsies de Déu. Lo legiguèri. Me demandètz pas de qué parla, o sabi pas, çò que sabi es que me regalèri de lo legir. I a una istòria amb tot plen de personatges que me soveni pas cossí s'apèlan. Çò que sabi es que lo libre lo daissèri pas. Lo comencèri e lo volguèri pas daissar. M'agradèt l'escritura.
De costuma, legissi per que me conten una istòria e aquí, èra completament diferent, legissiái pel plaser dels mots, dels bons mots, de las frasas plan margadas. 
Alara, anèri sul site de la Llibrariá catalana e comprèri lo darrièr, La Melancolia dels Oficials e un autre que lo títol m'agradava : Un país de butxaca. E coma tot aquò m'agradèt, legiguèri tanben Una educació francesa. E aquò m'agradèt. Tot aquò en quauques setmanas. 
E per asard, o pas per asard, trobèri l'autor sus Facebook. E coma una adolescenta davant son cantaire preferit, lo demandèri coma amic. L'avantatge de Facebook, es que pòdes èsser l'amic de tot lo monde, de Joan Bodon o de Georges Brassens, de Napoleon e de Totankamon e mai de las estars actualas. M'acceptèt coma amiga. 
E vaquí. 
L'inconvenient de Facebook, es que quand siás amic amb quauqu'un, li parlas pas jamai. 
E puèi qué li auriái dich? "Bonjorn Sénher, m'agradan vòstres libres, compreni pas tot, mas me regali de vos legir"? Marca mal. Alara, vaquí, legissiái sos escriches sus la ret sociala e, a cada còp, clicavi un discret "m'agrada", que sos escriches m'agradan grèu, soi fan fan fan.
E vaquí.
Puèi un jorn de la fin del mes d'abrial, recebèri un messatge del tipe. Sas, quand as lo Facebook que parpadeja... "un messatge nòu de J Daniel Bezsonoff". èèèèè??? M'a escrich???? Pas possible! Lo còr que me fasiá tifa-tafa, los dets que trobavan pas mai lo trackpad, mas de qué me podiá dire?! 
E aquí, doas linhas que manquèron de me tugar. Me felicitava per un pòst del blòg. Faguèri la dança de la jòia davant l'ordenador:
Un : Bezsonoff, THE Bezsonoff, me parla
Dos: Bezsonoff, THE Bezsonoff, legís mon blòg
Tres: Aquò li agrada.

Aquí, en adolescenta fan, li escriguèri de mails quilometrics totes mai cagants los uns que los autres ont parlavi de literatura e de causas pas brica interessantas. Manquèri d'empatia, li auriái degut mandar d'aspirina : un jorn, me marquèt "Bé, no us vull cansar més.". Reviri : "siás plan brava, mas me conflas un pauc, voldriás pas anar emmerdar quauqu'un mai?".
Soi colha mas educada. Quitèri de li escriure. 
Èri ja plan contenta de li aver parlat.
Mas, l'avantatge de la vida virtuala, a un moment, te tòrnas crosar, un "m'agrada", un comentari, una question.
E entre dos "m'agrada", coma sabiái que lo tipe es un afogat de literatura occitana, li parlèri de la jornada Max Roqueta.
I cresiái pas ieu a sa venguda. E ben si, venguèt.
Vos disi pas dins l'estat qu'èri abans d'arribar a Argelièrs. Ieu que soi una timidassa e que sabi que , de la peta, soi capabla de pas dire un mot... Mas çò que sabiái pas, es qu'anavi trobar un charraire. Ò fant, ne coneissi de blagaires, mas aquel es campion totas categorias.
Ei, la propera vegada, em portes aspirina d'acord?

Primièra qualitat al primièr còp d'uèlh : carga de caucetas negras, pròva de bon gost. I a pas que Mickael Jackson e los jogaires de tènnis qu'an lo drech de cargar de caucetas blancas, sequenon, es coma cargar de caucetas dins las sandalas.


L'escotèri. Charrèrem. La vida.
Charra que charraràs, riu que riuràs.
Me regalèri de l'escotar que siaguèsse en catalan, en occitan (e òc, parla plan occitan lo tipe!) o en francés. Ò fant, coneissi quauqu'un de viu e de quasi jove qu'utiliza en francés lo passat simple e l'imperfach dau subjonctiu! Es per renfortir son costat old school. E venguèt sonar dins mon cap aquela frasa d'aquel libre que m'agrada tant e que legiguèri tantes còps : "Broncher sur les imparfaits du subjonctif, en effet, prouve deux fois votre culture puisque vous les reconnaissez d’abord et qu’ils vous agacent ensuite." de La Chute d'Albert Camus. Sorriguèri, me vesiái coma l'interlocutor de Jean-Baptiste Clamence, lo que n'aprendrà mai sus el que sus l'autre. Vox clamans in Argeliero
Enfin, mai que mai, vox cantans in Argeliero, que lo tipe se trobèt un parelh de vièlhas, fans de sa votz e de son repertòri, que li cridavan "ò, maaaai, anatz-iiiii, encaaaara, ò siiii, nos agraaaada!". 
Pas mejan de far lo penequet sus l'èrba, aviái lo fan club de Luis Mariano qu'èra d'umor galòia.


Puèi, arribèt la consecracion. Entre una cançon de Luis Mariano e una citacion d'un autor qu'ai pas legit, ausiguèri que legissiá mon blòg dempuèi quauques meses. Una allucinacion auditiva? Non pas, me confirma e me ditz que... que...
a, e mèrda, es ja pro longàs aquel pòst, o vos contarai un autre jorn! 


E me caldrà tanben vos parlar de sos libres. Un jorn.


Un pauc de reclama : lo blòg de Joan-Daniel e un tèxt sieu sus Max Roqueta.




E plan segur, la vertiginosa fòto de pès!




Gramaci Joan-Daniel ;)









dijous, 5 de juliol del 2012

A la botiga de bricolatge (1) - version corta

Anar a LeroyMerlin.
Se tancar davant los topins de pintura.
Passar tres còps dins las quatre alèias de pintura.


Per paret.
Per fusta.
Per fèrre.
Pintura naturala.



Causir las colors.
Pas saber quinas colors causir.


Tornar a las topinas gròssas de pintura blanca.

Mat.
Satin.
Opacitat.


Marca.
Marca mal.
Marca blanca.

Crompar una escoba per dire d'aver crompat quicòm.



dimecres, 4 de juliol del 2012

Encartonar

Vau mudar.
Me cal far los cartons.
Lo problèma: soi tras que bordelica.
Mas per mudar, cal d'organizacion.
Cromparai de cartons a Leroy Merlin. Son melhors que los cartons de iaorts de Netto.


Mas, fin finala, lo sol membre de l'ostal problematic es mon burèu : de tonas de libres e un bordèl qu'una cata i trapariá pas sos catons (la pròva, la cata catona pas jamai dins mon burèu!)


Per los libres, rai, aquò me farà los pectorals e los bicèps. Farai de cartons per tèmas e lengas, un pauc coma las laissas de ma bibliotèca.


Per lo bordèl... cossí faire? Ai un metòde :
- faire tombar lo bordèl de la taula del burèu dins lo carton
- marcar sul carton "bordèl burèu nº1"
- quichar l'ironia e marcar "fragile" dessús
e contunhar 
"bordèl burèu nº2", 
"bordèl burèu nº3", 
"bordèl burèu nº4",  


Bordèl burèu + ∞ 

dimarts, 3 de juliol del 2012

Galejada de musicians

Serada DJ.
- Mas perqué passa de musicas de films porno lo tipe?
- Es dins quin film aquesta ja? Lo veguèrem pas ensem?
- Me soveni pas. Sas, ieu, acabi al cap de quatre mesuras.

dilluns, 2 de juliol del 2012

Grasilhada

L'ast dins lo cuol e al fuòc! 


Vau remplaçar Pamela Anderson dins Alerte a Malibu

Soi segura que l'entrepresa que fabrica los manequins per los corses de secorisme raubèt los plans de l'entrepresa que fabrica las pepetas inflablas. 


Ara, s'as la pepeta inflabla que s'escana, te la sauvarai.

Mas coma soi brava, te vau explicar, aital la te sauvaràs tot solet...
S'as ta puta preferida, ta mameta o ton frairòt que s'escana, genre que pòt ni tossir ni far pas res mai que se levar e venir roge puèi blau, te cal tustar fòrt entre las doas omoplatas. Se marcha pas, li cal fotre un còp jol sternum, fa efièch de piston e aquò farà sortir lo tap. Tot es explicat aquí. (Mèfi, se la persona tossís, aquò vòl dire que l'aire passa, la cal daissar faire, pas besonh de li fotre de còps dins l'esquina.) Totes coneissèm de cases de mond mòrts perque pas degun aguèt lo bon sens de far aquò. 
Al trabalh, ai seguit una formacion dels primièrs gèstes de secors. Ara, ai lo primièr flòc (o la cencha jauna, coma volètz) de secorista.
Aviái ja seguit aquela formacion i a vint ans, quand èri en classa de cinquena, aviái ja tot integrat, mas a l'epòca, aviái pas consciéncia de res. Ara, ai aprés tornarmai de gèstes que coneissiái mas amb la pression qu'aquò un jorn podrà servir a sauvar quauqu'un, en sabent que d'unas personas moriguèron perque lo mond a son entorn sabián pas qué faire a despart de telefonar panicats al 112. Lo formator nos diguèt que sonque 15% de la populacion francesa son formats als primièrs gèstes de secors. 
Bon, fau la quèca mas espèri plan d'aver pas besonh de metre en practica çò qu'aprenguèri.
La causa que m'aurà esmoguda mai es de saber que, en cas d'arrèst cardiac, se i a un massatge cardiac, i a 40% de chança que la persona aja pas cap de sequèlas ; la chifra tomba a 4% se fasèm pas res. Nos expliquèt tanben que quand òm fa un massatge cardiac, la victima se desrevalharà pas mas aqueles suènhs portats son indispensables per la subrevida de la persona sens sequèlas : cal contunhar d'alimentar lo cervèl en oxigèn emai aguessiam l'impression d'èsser inutils, lo massatge cardiac dona la possibilitat d'aver de suènhs aprèp, permet de manténer la vida. Los pompiers e l'espital faràn la rèsta. 
Aprenguèri tanben a utilizar lo defibrillator. Sabi pas dire lo nom mas ara, me'n sabi servir. Agachatz aquí e doblidètz pas de reperar ont es lo defibrillator al vòstre trabalh. Aquò pòt servir. Es de bon utilizar : es una valiseta, la cal dubrir e tot es explicat amb de dessenhs e la maquina parla, un pauc coma un GPS, te ditz çò que te cal faire. De fach, basta d'aplicar los electròdes sul pitre coma es marcat sul dessenh que i a dins la bóstia e de seguir las instruccions. 
E quand pensi a totes los que a mon entorn moriguèron d'un AVC, d'un infart o autra conariá cardiaca...


Se n'avètz l'escasença, que siá amb los pompièrs de vòstra comuna, la Crotz Roja o dins l'encastre de vòstre trabalh, vos conselhi de seguir la formacion "Prevencion e secorses civics", vos prendrà un parelh de jorns, un detzenat d'oras e aquò pòt servir. 

Per ara, podètz ja respondre a las questions que vos pausatz pas en:
- legir la basa basica (en francés)
- jogar a saber qué cal faire (en catalan)




Aqueste blòg deuriá èsser reconegut d'utilitat publica, o ai totjorn dich :)




diumenge, 1 de juliol del 2012

Sant Pèire

Uòi, es la Sant Pèire a Seta.
Sant Pèire, patron das pescaires. 
Los batèus, los que demòran, sortiràn totes.
Quand seràn en mar, faràn un cèucle.
Comencaràn de far sonar la còrna, coma de plors e de crits sus l'aiga. 
Las flors flotaràn un brieu.




Una minuta de silenci per los que son mòrts en mar.




Sant Pèire, los pescaires, apara-los, non pas de la mar, mas de la misèria.
Apara-nos la vila de l'especulacion e manten-nos la pèsca de l'estanh e la de la mar.


Amen.