dijous, 30 d’octubre del 2008

Aire de Prima






Comprèri a una tapa d'Occitània a Pè lo cd del grop Aire de Prima.E o regreti pas! E un buf de jòia e de bona umor... La primièra cançon es leugièra, gaujosa...me'n lassi pas! Es una cançon de Masino Anghilante, cançonièr de las Valadas que vos ne parlarai un jorn. Sas cançons registradas son raras, e aquí n'avèm una que vos farà doblidar lo freg que gela lo país d'aquesta passa. Escotatz-la, vos meti la paraula en bas del pòst.



Aire de Prima, anti deprima (èra aisida, o sabi). Cantan plan, lo piano es limit rag time, lo violon e l'acordeon petan plan... un plaser! E sabètz que ? I a una cançon tradicionala de La Gàrdia!
Una autra cançon que te fa bolegar sus ta cadièra..., un aire tradicional, e de paraulas de Diego Anghilante (lo filh de Masino Anghilante)


Languissi de los veire divendres 7 de novembre que faràn un concert per la fin d'Occitània a pè. E òc, i serai! E amb Mon celebrissim AmorósMaiContent.
See you alai!


Sèm mai de prima - Masino Anghilante
Chanta l’arsinhòl lo matin grí
amont s’la rama e n’estís pus luenh
na canarina enamoraa respond
e lo solelh qu’esponcha aut
nos eschauda lhi còrs
e ‘n pauc nos fai ‘sperar
al novèl temp
que portarè a tuchi nos
lo ben, la patz.

La neu, si ponchas vai fondent,
l’erbeta verda vai creissent,
la ceresiera s’es vestia
di primas fuelhas e primas flors,
la fontaneta chanta mai,
après l’uvèrn bo tot siu gel,
sem mai de prima e tuchi nos
chantem, chantem contents.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

L'escòla, que la barran!

La posicion del Govèrn italian sus lhi contenguts de la reforma de l’escòla:

“Degun trucharè las pichotas escòlas de montanha, fòra que aquelas ambe menc de 50 escolars”.

La posicion de Lido Riba, President de L’UNCEM Piemont (Union Comunitats de Montanha dal Piemont):

“Lhi a 41 escòlas de montanha ambe menc de 12 escolars, que serèn destinaas a despareisser!!”

La posicion de Mercede Bresso (Presidènta Region Piemont) e de l’Assessora Regionala a l’istruccion Gianna Pentenero:

“Dins lo periòde brèu las escòlas de montanha serèn resparmiaa, mas après, ambe l’aplicacion del plan operatiu complèt, lhi aurè 180 Comunas piemontesas de montanha que perderen l’escòla maternala o elementara”

Fin finala, l’operacion portaré a la clausura de 220 escòlas de montanha sus las 260 que existon ara.

L’atac de la ministra Gelmini a l’escòla publica e, en particolar, a l’escòla de montanha es ben grèu. En aquest moment dificil per tota l’escòla italiana, mas sobretot per l’escòlas occitanas de las Valadas, chal far auvir nòstra vòutz, , per defendre la cultura e la civiltat alpina.

Lo 30 d’otobre tuchi a Coni a 9 oras dal matin en Plaça Europa ambe cartèls en lenga nòstra, nòstras bandieras e nòstra musica!!

Lo Quequejaire me manda un mp3 . "l'escòla qu'ei barrada" que podètz escotar e legir las paraulas çai-sota.



"l'escòla qu'ei barrada"
escrichaa per Bourguinat
cantada per Bourguinat e Poychicot au Hestau de Siròs de 1985
tirada del CD 40 ans deu Hestau de Siròs



L’ escòla qu’ei barrada


Arrepic :
- L’ escòla qu’ei barrada ;
On vau anar mamà ?
- Ne te’n hès pas, mainada !
Doman que s’aubrirà.

Mainadeta, abans dia,
Qu’atenderés lo car.
E lo ser, quina vita,
Tornarés hèra tard !
Montanhas shens mainatges
Qu’ei com un pòt shens flors.
Que haràn los vilatges
Shens las vòstas gaujors ?

Centralisme de mèrda,
Adara que n’i a pro.
Qu’èm pescuts com la gèrba
Dinc a la darrèra flor.
Au lòc d’aidar la vita
A s’estar aquiu-haut,
Per totas las combinas
Que la’n vòlen tirar.

Que cau aidar las montanhas
Que cau aidar los paisans.
Tot aquò son promessas ;
Que nse’n tractan com cans.
Puish a que taus har créder,
Que’us cau har drin lo mus,
Adar’ que ns’i van véder :
Avisatz-v’i monsurs

A Hauze1 barrèn l’escòla
Mes que caló aubrir
Sinon lhèu tots los bascos
Que’s serén esmalits.
A noste que n’i a de braves
Que n’i a tanben de hardits.
Per Bion non son pas ladres,
Vòlen pas aubedir.


mercés al Quequejaire per lo mp3



dissabte, 25 d’octubre del 2008

divendres, 24 d’octubre del 2008

Intoxicacion alimentària

Ièr mangèri un paket de M&M's. Los M&M's aquò se manja d'un biais compulsiu, un tras l'autre.
Levat que ne mangèri un qu'aviá pas bon gost, èra poirit o dins lo genre. Coma i aviá de monde, lo volguèri pas escupir e per far passar lo gost, ne mangèri lèu lèu tres o quatre de mai.
De vespre, rakèri mas tripas. Ai dormit de 20h10 a 07h00 e ara soi malauta.
VDM.

dijous, 23 d’octubre del 2008

E lo mai polit es ....

Un jorn vos parlarai de cossí se rescontrèrem amb l'AmorósMaiContent. Per resumir anam dire que se pesquèrem un l'autre amb "Occitània". Ieu li mandèri de fòtos que lo dorsièr se disiá "aqueste país es lo mai polit". Rai, entre Catalonha e Occitània, Occitània ganha la palma dau país mai polit (pas complicat me diretz...). Non , seriós, quantes cantons i a de polits en catalonha? e quantes n'i a en Occitània? e ben vaquí, ganham. Puèi i a totjorn un catalan que te dirà "i la Vall d'aran? Això sí que és bonic" e tu li dises "Segur qu'es polida la Val d'Aran, normal, es occitana". Afar reglat.
Mas vòli pas parlar dau país, uèi parlarem linguistica. Òc.
Anam faire un défilé linguistic.
Mas vau resumir.
Mon tòp 3 dels parlars mai polits de la lenga d'òc:
- lo cevenòl
- lo brageiragués
- lo roergat
(tòrni prene los noms donats dins la mapa de la Gramatica d'Alibèrt)


me pensi qu'es rapòrt a mon istòria personala:
- lo cevenòl es lo parlar de la familha, mièg provençal, mièg lengadocian. Cevenas es tèrra de rebelion, emai en linguistica es rebèla :)
- lo brageiragués perque me lo calguèt faire meu per ensenhar alai. me regalavi d'escotar lo mond parlar.
- lo roergat, perque passèri totas mas vacanças alai, sul segalar, dins una bòria que tot lo mond i parlava occitan. (e òc, èra alai lo famós Rieupeirós...)

Escotatz un pauc... lo primièr extrach es una femna del vilatge de Joan Bodon, Ida Cròs, que demòra a Rodés e lo segond es un papet qu'ai doblidat son nom e que parla sus un DVD sus la castanha que podètz crompar al musèu de las Cevenas de Sant Joan de Gard. Pel parlar de Peiregòrd, n'ai pas sus aqueste ordenador, alara anatz escotar lo Verdier dins Meitat Chen Meitat Pòrc.


Se n'i a qu'aquò interessa, podètz ausir de roergats dins los 4 DVDs de collectatge prepausats per l'Institut Occitan d'Avairon o dins los collectatges de La Talvera. Ne podètz ausir tanben s'anatz dins lo país, qu'es encara çò melhor :)
Per Cevenas, pas gaire de collectatge de bon trobar, podètz anar veire mon papet se volètz ( o un autre papet, vos en voldrai pas) :)
Pel parlar de Peiregòrd, podètz anar rescontrar de mond a Sarlat, entre los toristas, i a de mond que parlan occitan!


Alara, la question del million, i a-ti un parlar que m'agrada pas? Òc. N'i a un que tròbi pas polit, laidàs, berk berk berk .Quin? Ben vos o dirai pas, que se vos o disi, vau perdre una part de mon lectorat (es que en mai d'aver un parlar pas polit, son susceptibles...) :P

Putan, uei ai fach de chauvinisme, marcatz-lo sul calendièr, akò m'arriba pas gaire!;)

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Meitat Chen Meitat Porc , la cançon de Peiraguda

Vos parlavi l'autre jorn de l'emission en occitan de France Bleu Peiregòrd.
Lo títol, es una cançon de Peiraguda, aquí l'avètz:



Peiraguda, es un grop mai vièlh que ieu. Es de totes los vièlhs (Nadau, Marti, Patric, and co), son los melhors.
Urosament que me mandèron dins lo Far West, akò me permetèt de conéisser Peiraguda.

"lo camin es long que monta a nòstre ostal, dempuèi lo vent de mai al solelh d'abrial, si fasèm çò que cal, i farem carnaval, tut tu ttutuut tu tuututututututuuuuuuuuuuuuu"es una autra cançon... que m'agrada fòòòòòòòòòòrça

dimarts, 21 d’octubre del 2008

MonAmorósMaiContent

clica per escotar la musica pendent la lectura


Los catalans son los josieus de la romanitat (quand serai mòrta e famosa, n'auretz tot plen de citacions meunas de plaçar dins las dissertacions).
E MonAmorósMaiContent es un pauc josieu.
(L'avantatge amb el es que legís pas lo blòg, alara pòdi dire qué que siá, vos poiriái dire qu'a la quequeta tòrta que se n'avisariá pas.)
MonAmorósMaiContent es un pauc josieu. M'expliqui. Quand li pausi una question, me respond per una autra question e akò, o supòrti pas. I a lo classic
"- Quina ora es?
- Perqué? As pas de relòtge?"

(e precisi qu'a pas la quequeta tòrta)


E n'ai a bodre d'exemples...
- Dins quina carrièra es la librariá?
- Ara, ont siás?
- Sus la plaça del mercat
- Mas dabans lo mercat o d'esquina al mercat?
- DINS QUINA CARRiÈRA ES LA LIBRARIÁ , Macarèl!!!

(de tot biais, la quequeta de monamorósmaicontent vos interessa pas, lo primièr o la primièra que s'interessa a la quequeta de monamorósmaicontent es fòrabandit del blòg)


L'autre jorn:

- M'agradariá arribar als 1000 messatges pels 3 ans del blòg.
E sa replica:
- Ne fas mai de 300 per an.

De còps que i a, l'asiri.
.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Lo primièr còp...que ************ (censurat)

Aqueste porcassièr de Quequejaire qu'a una cicatritz sul front que sembla Harry Potter e que ven sus aqueste blòg pas que per legir "lo vièch dins la pachòla fa pas ventosa sequenon i seriam de longa a las urgéncias" vòl que li conte lo primièr chuc a un catalan. Sai pas s'es de gelosia, d'enveja, de racisme o de provocacion... Me'n chauti, legeire que demanda, legeire qu'a la responsa (puèi lo quequejaire es un lejaire especial, non?).

1999.
Wanadoo modem, 50 oras per mes de conexion, pas illimitat, mas quasi! 50 oras... quin luxe!.
Es la granda mòda del tchat. Ieu chategi en espanhòl, perque i a de causas que sabi pas faire en francés. Alara, rabali mas pelhas sus de chats espanhòls. Òc, fa d'annadas que recruti sus internet e vos emmerdi, permet de planificar las epilacions. Non, perque, imagina, rescontras un tip al supermercat que t'agrada grèu "venes beure un còp a l'ostal?" "non, soi pas depilada". La mèrda. Sus internet, pòdes dragar en te gratant la pachòla e en te curant lo nas. Es practic.
Chatear.com
lo chat se dubrís amb un Java que blokeja tot un còp sus 4, me soveni pas de la tièra de canals, mas me soveni que n'i aviá un que se disiá "cibe*r*s*e*x**o" e qu'aquò, lo primièr còp que lo legiguèri, mankèri de morir de rire.
De qu'èra son pseudo a aqueste dròlle? me'n soveni pas. Ja, per me sovenir de son pichòt nom, me calguèt faire una experiéncia de flashback psicologic dins ma memòria coma Charlotte dins Plus Belle la Vie. Enfin, ela la faguèt son experiéncia amb un medium perque perdèt la memòria en seguida d'un truc violent, ieu perdi pas la memòria en causa d'un truc violent, es que ai una memòria de peisson roge.
Brèu.
M'arriba una conversacion privada:
"hola, ¿k tal?"
respondi
"hola, muy bien y tu?"
e me'n vau faire kikòm mai. Perque a l'epòca per chatejar, entre cada frasa, e ben aviás lo temps d'anar cagar e de tornar que la responsa del tipe èra pas arribada. Èra l'epòca daurada del modem telefonic que fasiá un bruch d'ataca intergalactica. Ara, se siás a MSNejar e que vòls cagar, e ben t'o cal dire "espera, me'n vau cagar, tòrni dins un brieu", sequenon lo mond, quand respondes pas sul pic, o se fan de lagui perque pensan qu'as agut una crisi financièra cardiaca o s'excitan "oòu? e perqué respondes pas? allò?", son cagants lo mond de còps que i a. N'i a quitament d'unes que te mandan de SMS: "perqué respondes pas sus MSN?" e tu respondes: "perque soi a cagar e al cagador, i pòrti de libres mas l'ordenador, lo daissi dins lo burèu".
Brèu.
Se ditz Quico, es de Figueres e me tròba tras que simpatica ( e las aviá pas encara vistas mas popas). Me dona son telefon, li doni lo meu.
Se telefonam.
A l'epòca, Françatelecon fasiá 30% de reduccion per telefonar en Espanha. Ara amb la livebòx es illimitat per 7€/mes a Euròpa e a Estats Units.
Vau a Figueres amb ma CLItO grisa. Es un polit dròlle, blond, d'uèlhs blaus, musclat musclat de'n pertot. wow.
Me pòrta a Girona amb sa twingo jauna. Genial, vau a Girona. Non, me fa pas visitar lo barri josieu ni la catedrala, non, fasèm pas una passejada romantica long de l'Onyar, dinnam al Burger King, me parla de son tatoatge al botelh, a la conversacion d'una ustra, levat que las ustras an pas de botelhs per s'i faire de tatoatges laids. Non, soi missanta, èra fòrça simpatic. Anam faire la "siesta" dins un parc de Girona que quitament lo pelenc i creis pas. Aprèp la "siesta", decidís de me portar a Palamós. Twingo Jauna, bota la caisseta. Estopa acaba de sortir son disc, a una caisseta qu'es una maqueta d'avans lo disc, me'n brandi ieu de sa maketa de mas colhas
por la raaaaaajaaaaaaa de tu faldaaa yo tuve un siniestro con un seat pandaaaaaaaa
Potons a Palamós, passejada suls ròcs, la mar, los gavians. Palamós qué.
Ok. Mas quora bicam? te creses que soi venguda fins aquí per passejar dins ta Twingo jauna?!?!
El a pas gastat 10 000 pesetas de telèfon (e òc vos parli d'un temps que l'èuro èra pas encara arribat!) per me passejar dins sa twingo jauna per escotar una maketa d'Estopa d'abans lo disc.
Prenèm la veitura.
Sentissi lo plan simca 1000.
Anam dins una zòna industriala. Una zòna industriala lo dimenge, es la causa mai glauque del mond. Aimi pas los plans simca 1000. Es pas confortable, El asiento no se echa para atrás y la postura a buscar tiene dificultad.

Mas Quico a una twingo jauna.
E las Twingos, akò fa lièch (e pas las Simca 1000).
Desplega sa Twingo lièch dins la zòna industriala. (putan, mas i a de causas que m'arriban pas qu'a ieu). Galeram. Sèm malbiaissuts tant un coma l'autre.
- Bon, me confla, ensajarem mai tard
- ok, mas chuca-me
- ben non
- pk?
- pk ai pas enveja
- aneeeeeeeeeeeeeem chuca-me, anem, es pas grand causa.
- non, ai dich de non, e non es non
- anem, nonmas un pauqueton?
N O N. Putan, sètz pesucs los tipes quand avètz una idèa pel cap vièch.
Plega sa twingo lièch en Twingo normala que s'i pòt escotar Estopa, e tornam partir.

Ostalariá lux(ur)osa gironina.
Ai drech a totas las posicions del Kamasutra, dels numèros de soplesa del circ chinés qu'a vistas dins los films pòrnos, mas aquò me geina pas, puèi es tot musclat, a lo drech, puèi es tras que bon, lo salòp.

e regularament:
- chuca-me
- non


Aviái de principis ieu: chuqui pas lo primièr ser.


Paure Quico qu'aurà pas agut sa pipa.
Paure Quequejaire que s'es engolit aqueste tèxt longàs e qu'aurà pas agut la responsa a sa question...






diumenge, 19 d’octubre del 2008

Moussu T a la ràdio

Coma cada dimenge, mon Itunes me telecarga l'emission Meitat Chen Meitat Pòrc. Es una emission que me regali d'escotar, perque la tròbi populara e intelligenta, e aquò's malaisit de faire, vos o disi. Lo Joan Pau Verdier e lo Marçau Peyrouny fan una emission cada dimenge en directe amb d'entrevistas de mond plan interessants e capitan de trobar un bon bon equilibri entre la realitat dels ausidors de France Bleu Perigord e l'actualitat d'Occitània tota.




Peyrouny, Verdier amb lo Bruno Cecillon, a Rodés

Escotatz-la... Marçau a un rire de ièna en rut, Verdier a lo parlar mai polit d'Occitània (si, lo lengadocian de Peiregórd es dins lo tòp 3 dels parlars mai polits d'Occitània) e la musica es bona bona bona coma diriá Goldman.


Me sembla qu'es la sola emission de ràdio en occitan qu'escoti sens m'emmaliciar, sens renar, sens faire "pfffffffffff", me regali, vaquí.
Uèi, avián Moussu T al telefòn. Putan, aqueste tip es genial.
L'avián al telefòn perque es la sortida de son darrièr disc, Home Sweet Home.
Me lo vau crompar aquesta setmana. Ausir un disc novèl de Moussu T, aquò te bota de bona umor, aquò te fa cuolejar, aquò te fa picar del pè, aquò te fa rire e sas pas perqué, e ieu aquò me balha enveja de faire l'amor. Moussu T, ne soi convençuda, es mandat per las fòrças escuras d'Occitània per faire bicar lo mond e tornar poblar lo país.
Dins 20 ans, dins las escòlas del país, aurem de pichòtas que se diràn "Marselha", "Polida", "Ciotat", "Serena" e de pichòts que se diràn "Tatou", "Eli", "Jovent", "Gabian".






dissabte, 18 d’octubre del 2008

Regg'lyss lo clip

L'autre jorn vos parlavi de Regg'lyss, e per asard, acabi de trobar lo clip sus Youtube. Grand moment d'emocion.
Enjoy



Regg'lyss, l'emocion del país
( oaf oaf oaf)

un divendres de ser dins mon lièch

Ier de ser, tota sola dins mon lièch, aprèp aver trantalhat entre dormir e pas res faire, veguèri Lo Perfum, istòria d'un murtrièr.
Lo libre, lo legiguèri fa d'annadas e me'n soveniái pas gaire, n'aviái un bon sovenir mas sens gaire detalhs.
Me regalèri de veire lo film e de tornar descrubir l'istòria en me dire qu'es pas un libre de bon adaptar al cinèma e tota la primièra partida es fòrça polida e plan capitada. Quand Grenouille es a descubrir lo mond, i a tot plen d'erostisme, d'imatges polits, de movement de camera o de zoom que nos fan capir çò que se passa dins lo nas e lo cap de l'eròi. Es quand meme un pauc longuet lo film, e la darrièra mièja-ora, n'aviái mon confle...





Coneissiái pas l'actor, Ben Wishaw...
Sai pas perque, èri demorada amb l'imatge que Grenouille èra laidàs. E aqueste actor, es pas laid, es pas polit tanpauc, es un pauc estranh, finala... Trobatz pas qu'a un pichòt aire de Gollum?





En tot cas, un film de bon veire un divendres de ser tota sola dins mon lièch.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Lo primièr còp... que veguèri lo primièr clip de Mauresca Fras Dub

Beni B, qu'es pas un grop de rap auteilneuillit passyt, mas un polit dròlle audenc ne vòl saber mai sul primièr còp que veguèri lo clip de Mauresca...



Ai una pagina sus My Space que i vau tant coma sus la de Facebook, es a dire un còp per mes, quand ai lo tampax que me fa mal (bota sèla bota sèla)

Vau sus myspace e vesi que parpaleja sus l'icona de Mauresca Fracas Dub l'anóncia que me fa montar la pression arteriala (Dr Houuuuuuseeeee) “Clip en linha”. "enfin”, l'ànsia e la jòia. .

L'ànsia de la curiositat “cossí serà?” e la jòia de lo descobrir “cossí serà?”

Clicar lèu per lo descubrir.


Esperar lo cargament de la video. Pffff, k'akò's leeeeeeent.

Sentir lo gong incial (si si i a un gong a la debuta)“, Mauresca Fracas Dub, Seta, Gallarguas, Marselha” e sentir montar la jòia, risolet als pòts

Veire l'ecran negre e dire “mèrda, marcha pas”.

Veire aparéisser lo Chab en gròs plan. “ah geniaaaaaaal”

Apreciar lo costum “mmm, aquò li va plan. Qu'es sexyyyyyyyy coma akòooo”

Cantar amb el. Putan, coma an degut galerar per faire que boleguèsse pas. Ten pas jamai en plaça. Lo paure, a degut patir pel registrament.

Esperar un cambiament.

E ben? es tot?

Putan, se son pas escagassats.

Rire quand apareis Benezet

Benezet l'espatlut

Quand es lo Drac que canta, akò cambiarà.

A ben non, es parièr.

Es polit lo Drac, dau mai va, dau mai es polit. E coma lo vin se melhora amb l'atge. Li van fracament plan aquelas besiclas.

A ten, Inti

Turlututuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

E ben, es tot?

I aviá pas mai de budgècte o qué?

Ò la mèrda. E perqué i a aquò e pas kikòm mai? E perqué i a pas de movements? E perqué i a pas mai de violéncia? [Anam lor fotre dins lo morre als franchimands inside]

Bon, tòrni agachar.

Putan qu'es leeeeeeeent de cargar las videos.

Se pòt metre sul blòg? Bon la metrai sul blòg. Wow, fa tres oras qu'es en linha. An d'astre los legeires de mon blòg, lor disi las causas abans tot lo mond. Se n'avisan quitament pas.

Quand meme akò peta.

Tòrni tòrni agachar.


Finala, l'agachèri 6 o 7 còps seguits. E akò peta, e la causida estetica, i aderi d'a fons ara. Pròva n'es qu'es bona :)



E ara, braves legeires, agachatz lo clip sens lo son.




dimecres, 15 d’octubre del 2008

un pauc de cultura

L'autre jorn, expliquèri als pichons l'origina de l'expression "reviens léon j'ai les mêmes à la maison"



E 20 ans aprèp me disi qu'es francament pas bona aquesta reclama.

E 20 ans aprèp contunhi de cantar "allez hop on y va , en route pour l'aventure"... Per astre, lo mond que coneissi coneisson pas la referéncia...



puèi...

dimarts, 14 d’octubre del 2008

lo primièr còp .... que faguèri cors

Lo Camelon vòl d'informacions sus mas produccions fecalas abans mon primièr cors.


Mon primièr cors.

Anem, fau la puta... Mon primièr cors coma escolana? Lo primièr cors qu'èri la professora quand aviái quicòm coma 18 ans? Lo primièr cors oficial post-capes? Los dos primièrs me'n soveni pas brica, alara vos parlarai del tresen. E coma lo Camelon e son òdi pel professorat, los coneissi, e ben sabi qu'es d'aquela caganha que vòl que parle.


Contextualizacion:

Aquela puta de CAPES, l'aguèri que m'i esperavi pas. L'annada d'estagi se farà dins l'acadèmia de Tolosa, aquò o sabiam ja, dempuèi que i a quatre miserables pòstes al capes d'occitan, los estagis se fan dins l'acadèmia de Tolosa. Jòia per ieu que quand èri pichòta, las vacanças las passavi a Riupeirós (cercaretz sus la mapa). Crentavi quand meme, voliái pas anar a Too Lose, la ciutat, aquò's pas per ieu, soi una rurala ieu. E mai que mai crentavi que l'administracion de l'educacion nacionala que de còps que i a es un pauc cona me mandèsse en país gascofòn... Cachavièlha! Ba, me preniái pas gaire lo cap de tot l'estiu que sabi que soi un cameleon, m'adapti a tot! E òc, m'èri preparada psicologicament per parlar amb de “que” e de “h”, aviái telecargat l'integrala de Nadau (pensaviatz pas que los anava crompar los disques quand meme! ) e aviái comprat un camisòt Adishatz que lo tròbi pas mai (ne coneisses de mond que perdon sos afars a son ostal?), èri armada per que l'avion Educacion Nacionala m'escampèsse en Gasconha.

28 d'agost. Telefoni al sénher inspector d'occitan de l'acadèmia de Tolosa (a quin òoome!! , sabiái pas que un jorn badariái quauqu'un que se ditz coma lo cantaire del Sunlight des Tropiques). L'òme en question me ditz que soi a Salviac. Glop. Salviac, aquò fa “-ac”, coma Armanhac, puta de dieu, me mandan en Gasconha. Mas tot aquò li diguèri pas a l'inspector. Me contentèri d'un “ont es?”. “a costat de Gordon”. “ e ont es Gordon?” Ieu dins mon cap, me fasiái una autra conversa genre “òu, arrèsta de jogar a me dire totes los vilatges de ton acadèmia, e explica-me ont es macarèl!”. Precisi :”dins quin departament” dins mon cap los neons Las Vegas fasián parpalejar “Gers” (puta de gascons)... e l'òme me ditz “Òlt”. “Aaaaaaaa, geniaaaaaaaaaaaal”. Lo tipe me cresiá pas: Mas sètz contenta? Ben òc!! Puèi m'expliquèt ont èra. Al limit de Dordonha, que me caldriá adaptar al parlar, que parlan coma Peiraguda, coneissètz Peiraguda? Mmm non, coneissi pas Peiraguda, mas m'i metrai, pas de problèmas.

Viamichelin.fr. Where is Salviac?. O putaaaaaaan, qu'es luènh, es lo trauc del cuol del Far West d'Occitània, çò cridi dabans mon ecran.

Pagesjaunes.fr per trobar lo nom del collègi , telefoni, lo principal me respond. M'i cal èsser lo 1èr de setembre. No soucy coma diriá Ophély.

Tròbi un ostal sus internet (mas cossí fasián lo mond quand internet existissiá pas????). Meti dins la Twingo tota ma vida e çò qu'aurai de besonh per subreviure al Far West, a la gròssa, i amoloni: l'ordenador, los libres, los vestits cargables dabans d'escolans, una sièta (pas besonh de doas, soi tota sola), una ola, una padèla, de qué manjar (i aurà ti un supermercat per faire la crompa?). E fai abans!

Lo 31 d'agost, passi la frontièra. “Le Lot, une surprise à chaque pas”.

M'installi dins lo git qu'ai logat sus internet qu'es al bèl mièg d'un prat de vacas que quitament lo telefonet i marcha pas.

Lendeman, lo 1èr de setembre es l'acamp dels professors. Rescontrarai mos collègas e aurai mon emplec de temps e las tièras dels escolans. Es la jornada mai esperada dins la vida d'un professor. La velha de la dintrada dels professors, es lo jorn que lo professor se pausa mai de questions: cossí seràn los collègas? N'i aurà-ti un que m'agradarà (e que li agradarai)? Trabalharai lo diluns a 8 oras? E de qu'aurai coma classas? Eça.


Lo 1èr de setembre. Dintri dins la sala dels professors.

Me cagui dessús. Soi timida. Son grands, vièlhs, rison fòrt, se coneisson totes, cadun sap tot de l'autre. E ieu coneissi pas degun, e m'aimaràn? E son braves? E se ne vòlon pas de l'occitan? E se me mandan cagar? E se vòlon pas èsser mos amics?

“bonjorn, soi Melania, soi la professora d'occitan” Son simpatics, me parlan occitan e tot! E òc soi dins un país que la lenga i es plan parlada!

Lo cap presida l'acamp. M'asseti. A costat de ieu, s'installa un vièlh ventrut, lo que ritz mai fòrt. A una camisa florida (genre Antoine dins la reclama per sai pas quin optician) e lo must de l'andòlfi: sandalas e caucetas. Perque lo mond meton de caucetas amb las sandalas? Comprendrai pas jamai e akò's per ieu es una pròva de conariá e lo mond que meton de caucetas amb las sandalas e ben los parli pas, perque ja, sonque de los veire me pensi que son colhons. E aqueste con arrestava pas de me parlar. Es professor de matematicas (m'estonas, ten...). (precisi que, urosament, ai evoluit e jutgi pas mai lo mond sus son biais de vestir o de cargar las sabatas... ).

Ai doas classas de 6ena, una classa de 5ena, una classa de 4ena e una classa de 3ena.

Veirai mos primièrs escolans, la classa de 5ena, lo dimars 6 de setembre de 2005, jorn de mos 25 ans.




E contunharai mai tard, perque quand es tròp long, legissètz pas.



NOn, èra una galejada....





Dimars 1èr de setembre. 10 oras. Sala dels professors abans d'anar quèrre los escolans dins la cort. Aquò tinda. I cal anar. Meme pas peur.

Me meti a l'endrech que los escolans i deurián èsser. “5ºA?” “òòoooooooooc” “rangez-vous”. Autoritat. Se n'avisaràn mai tard que soi (tròp) brava. "Rangez-vous, c'est rangé ça?" Un an de susvelhança dins un collègi, aquò servís!. S'installam dins la sala (de matematicas, la sala). “e i a pas besonh de faire tant de bruch per s'installar”. Fau la crida. Tot se passa plan, soi tròp fòrta. Semblan bravets! Comenci de parlar per veire çò que sabon ja. Trucan a la pòrta. Es lo professor de tecnologia. Se son enganats dins los grops, deu prene la classa entièra e mon gropet deu anar en sala de tecnologia. “Te geina pas? Ben non! Anem, anatz en tecnologia amb mossur lo professor de tecnologia, recaptatz los afars e a diluns!”.


A, Camelon, mon primièr cors...


Èra lo jorn de mos 25 ans e durèt un quart d'ora.






Las borsas (akò fa pas partida de la rubrica Star Wars)


dessenh de Martin vidberg,
tirat de son sit L'actu en Patatas

dilluns, 13 d’octubre del 2008

oaf oaf oaf

L'Androna me manda una videoneta:


Sai pas perqué me manda akò a ieu, de qu'es aquesta associacion d'idèas?

diumenge, 12 d’octubre del 2008

E cric...

MonAmorósMaiContent me menèt al circ. Pas quin circ que siá. Me menèt al circ CRIC. Lo circ Cric es un circ catalan, fondat pel palhasso Tortell Poltrona. Virèt pendent d'annadas dins totas las vilas e vilatges de Catalonha, mas aguèron tantas empachas (las comunas que donavan pas las autorizacions, la policia que veniá emmerdar, eça) qu'arrestèron de virar. Alara s'installèron, tancats al pè del Montseny, dins un bòsc. Una biais de dire a las autoritats e institucions que mespresavan las arts del circ que aquò se pòt faire, que lo circ val lo còp. e ma fista, aquò peta e aquò marcha! M'i regalèri!! Al programa: rires amb lo palhasso Tortell, espectacles de jonglatge e d'acrobacia e musica que i a un mini orquestre que fa la musica (e la musica es de qualitat, pas de rotlaments de tamborn colhons coma dins lo circ sus la 3 mas de musica que swinga plan!) 2 oras d'espectacle que veguèri pas passar.

Se passatz sus l'autorota que va de Girona a Barcelona un dissabte o un dimenge, sortissètz a la sortida 11 "sant celoni montseny", prenètz a esquèrra la direccion Santa Maria de Palautordera, puèi Sant Esteve de Palautordera, puèi vos caldrà seguir los panèus roges "circ", o regretaretz pas, o vos disi!!

Tortell Poltrona, en mai d'aver luchat tota sa vida per un circ catalan, es lo fondator de Palhassos sens frontièras. Vos regalaretz e faretz una bona accion. Qué demanda lo pòble?

MonTamonet, aquò's per tu :)


Zo, videos:

primièr, lo reportatge de Vilaweb:


Lo Tortell en pista:


Los ligams:
- Lo Circ Cric
- Pallassos sense fronteres

dijous, 9 d’octubre del 2008

los primièrs còps: la rubrica!

Lo Quequejaire manda l'idèia, la preni!

Una rubrica "mos primièrs còps".

Donatz d'idèas, pausatz de questions... "conta-nos lo primièr còp que mangères una banana al nutella" (es un exemple).
Lach'té kom' coma disiá l'autre.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

mos primièrs còps

Tòrni escotar lo 2nd disc de Regg'Lyss.
Regg'lyss, lo 1èr grop que ne foguèri fan: aviái fach un quasernòt que i pegavi los articles de Midi Libre sul grop, mankèri de m'estavanir quand lo cantaire, lo mitic Roland Ramade, me faguèt un poton, agachavi cada jorn lo jornalet M6 de Montpelhièr perque i parlavan de longa del grop, somiavi d'anar a un concèrt a Mimi la Sardine, sala montpelhierenca desapareguda abans que i anèsse cuolejar...
Mas primièras règlas e ben las aguèri a un concèrt de Regg'lyss, òc deu èsser un signe... vau pensar a l'idèa de crear un grop sus Face book "ai agut mas primièras règlas a un concèrt de Regg'Lyss"...e a Fabrègas lo concèrt! (òc, anavi als concèrts a Fabregas e vos emmerdi) (e doni de detalhs gòres se vòli, es mon blòg :P).
Çò triste dins l'istòria, es que ai perdut lo 1èr album dedicaçat per tot lo grop, èra lo primièr CD qu'aguèri.
Aviái 12 ans.


Boomp3.com

divendres, 3 d’octubre del 2008

L'anhèl de Christopher Moore






Ah... Christopher Moore... Me'n parlèt primièr La Jefa que me faguèt legir Le lézard lubrique de Melancholy Cove, puèi legiguèri Le secret du chant des baleines. Dins los dos cases me regalèri. E coma me regalèri, ben ne legiguèri un de mai! Akò's l'Anhèl.
L'anhèl, es un evangèli. Conta la vida del Crist que contan pas los evangèlis. De qué faguèt Jèsus abans de rescontrar Pèire, Matieu e lo demai de la tropelada?
E ben, es Biff, lo collèga de Jèsus, que conta l'istòria.
Aqueste nèci de Gabriel lo reviscola e li demanda d'escriure sas memòrias. Biff nos conta l'istòria de sa vida amb Jèsus, e akò fa P I S S A R de rire. Lo legiguèri dins lo trin e me sembla que los viatjaires se'n devon sovenir encara :D

Anem, zo, quauques extraches:
An installat dins la vila l'estatua d'un dieu grec... Biff, Joshu (=Jesus) e Maggie (Maria Magdalena) lo vòlon josivar...
Je suppose que j'aurais dû y réfléchir à deux fois avant d'embarquer Maggie dans notre aventure. Je veux dire par là qu'il y a une sacrée différence entre la circoncision d'un bébé d'une semaine et celle d'une statue de dieu grec de trois mètres de haut.
- Bon dieu, c'est impressionnant! fit Maggie en découvrant le pénis de marbre de la statue.
- N'exagérons rien , murmura Joshua.
Bien qu'il n'y eût que la lueur de la lune pour nous éclairer, je vis qu'il rougissait.
- Au boulot! dis-je en sortant un petit burin de fer de ma sacoche
(...)
[Joshua] plaça l'extrémité tranchante de mon burin sur le prépuce d'Apollon et frappa un petit coup sec avec le maillet. Un minuscule éclat de marbre vola.
- Frappe un bon coup, dis-je
(...)
- Et si je lui arrache toute l'extrémité?
- Il pourrait se le permettre, fit Maggie.
Nous nous retournâmes vers elle, bouches bées.
- Enfin... je crois, ajouta-t-elle. Dites les garçons, vous sentez pas comme une odeur?
Nous sentîmes le Romain avant de l'entendre et nous l'entendîmes avant de le voir. Il faut vous expliquer que les Romains avaient pour habitude de s'enduire le corps d'huile d'olive avant d'aller au bain, ce qui fait que si vous étiez sous le vent vous pouviez les repérer à trente pas. En plus de l'huile d'olive dont ils s'enduisaient le corps, les Romains mangeaient de l'ail et de la pâte d'anchois avec de l'orge.Quand les légions romaines étaient en marche, on se serait cru chez Pizza Hut... si les pizzas avaient existé en ce temps-là, bien évidemment.
Joshua donna un bon coup sur le maillet et le burin ripa, sectionnant une bonne partie de l'intimité d'Apollon, qui atterrit dans la poussière avec un bruit sourd.
- Merde, dit le Sauveur
- Chut, fis-je.



Joshua sortís tot vestit de la mikhveh (la banhadoira gròssa o piscina pichòta per se purificar)
Joshua s'était dit qu'il pourrait faire d'une pierre deux coups: se purifier et laver sa tunique.
- Je gèle, fit-il. Il tremblait et dansait d'un pied sur l'autre comme s'il eût marché sur des charbons ardents.
- Je gèle, répétait-il
- Tu ferais mieux de venir chez moi, suggérai-je. Ma mère aura préparé le petit déjeuner, tu pourras te réchauffer.
Joshua essora les pans de sa tunique et l'eau ruissela le long de ses jambes.
- Et comment je vais faire pour justifier mon état?
- Tu n'auras qu'à dire que tu avais commis un péché et que ça urgeait que tu te purifies.
- Un péché? A l'aube? Quel péché aurais-je pu commettre à l'aube?
- Le péché d'onanisme par exemple.
Joshua me jeta un regard interrogateur.
- Ne me dis pas que tu as commis le péché d'onanisme, fit Josh
- Qui? Moi? Non, jamais. Mais j'y pense depuis un certain temps, répondis-je
- Tu me vois en train d'expliquer à ta mère que j'ai commis le péché d'onanisme?
- Tu as encore le temps de t'y mettre avant qu'on rentre.


- Mais c'est donc vrai, fit Jean, tu peux guérir.
- Bof, le rhume, c'est facile, répondit Joshua. Une petite muqueuse de rien du tout ne peut pas lutter contre la puissance du Seigneur.
- Et ça t'embêterait de jeter un coup d'oeil à ça? fit Jean en soulevant sa tunique et en exhibant ses parties intimes, toutes couvertes de bobus purulents et de croûtes verdâtres.
- Cache-ça, hurlai-je, cache ça!
- C'est vraiment déguelasse, commenta Joshua.
- Ça veut dire que je suis impur? (...)
(Je crois pouvoir dire ici que c'était la première fois que Miriam, la petite soeur de Joshua, voyait l'intimité d'un gars. Elle avait six ans à l'époque. Ce qu'elle vit ce jour-là lui fit tellement peur qu'elle ne se maria jamais de toute sa vie. La dernière fois où quelqu'un a entendu parler d'elle, elle portait les cheveux à la garçonne, des vêtements d'homme et partait vivre sur l'île grecque de Lesbos. Mais c'était bien après sa rencontre avec Jean. )
- Tente ta chance, Josh, dis-je. Fais-lui l'imposition des mains et guéris-le.
Joshua me jeta un regard noir, puis il regarda son cousin Jean, les yeux emplis de compassion.
- Ma mère a du baume pour les trucs comme ça, fit-il, essayons d'abord le baume.
- J'ai déjà essayé le baume, dit Jean.
- C'est ce que je craignais, répliqua Joshua.
- Tu as essayé de frotter avec de l'huile d'olive? demandai-je. Ça ne te guérirait pas mais après t'y penserais peut-être moins.
- Je t'en prie, Biff, ajouta Joshua, Jean souffre beaucoup.
- Excuse-moi
- Viens ici, Jean, intima Josh.
Mais ça ne va? dis-je à JOsh. Tu ne vas quand même pas tripoter ça? Il est impur, il n'a plus qu'à aller crever chez les lépreux.
Joshua posa les mains sur la tête de Jean...

- Dis-moi Josh, tu ne te serais pas fait sodomiser par Balthazar?
(...)
- mais moi je pense que sodomiser le Fils de Dieu est déjà en soi très, très sérieux.

disponible en cò de Folio Policier (sai pas perqué, es pas un policièr...)

Lo pòdi prestar a los que me crosan sovent!




dijous, 2 d’octubre del 2008

Star Wars: a de qué servís lo chivre de plastic?

Òc, es lo grand retorn de la seria Star Wars.

La question?
A de qué servís lo chivre de plastic qu'avètz en fòto çai jos?





La responsa:

A pas res Mila dieus de mila dieus! i a pas mai de pilas!!!

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Manjar blaugrana



fòtos presas al Mercat de la Boqueria a Barcelona

Geek

Fa una setmana, los pichons m'aprenguèron que "geek" se ditz "guik" e pas "jik".
Ai vergonha. O sabiatz vosautres?