dilluns, 31 d’octubre del 2011

Madura

L'autre jorn qu'èri dins un grand centre comercial de mèrda, lo tipe que li donavi ma carta blava aviá son nom sus una etiqueta pegada a son gilet roge ridicul.
Legissi lo nom sus l'etiqueta.
Èra un nom complicat amb de letras que te donan plen de punts al Scrabble.
Ieu, aimabla :
- E cossí se pronóncia?

"A oè, quicòm de chucar, qué". 


E ben, non, l'ai pas dicha!!! 



A la plaça, diguèri : 
- E es de quina origina?



Vendriái normala?

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Idèas per quand...

Idèas de notar per quand dubrirai mon salon d'esteticiana :
   Depilacion: 

   Fofona : 
       Fofona Larzac
       Fofona Règa
       Fofona Bartàs









dissabte, 29 d’octubre del 2011

de l'euskera e de l'autbòi

Jogar d'autbòi, aquò te pòt donar enveja d'aprene l'euskera :



A despart de me trobar un amorós en Euskadi, avètz un metòde de me conselhar per aprene lo basc? 


PS: Se siás basc, bascofòn, borrut e fòrt coma un buòu, fasèm un paquito tu e ieu?

divendres, 28 d’octubre del 2011

dins lo mas abandonat




E ben finala, las gausèri pas passar aquelas telaranhas. Pas que me faguèsson paur, las aranhas, las crenti pas. Mas avián facha sa telaranha a la plaça de la pòrta e la simbolica me pertoquèt. Passèri pas la pòrta e daissèri a las aranhas sa proprietat.




Quantes còps lo vièlh pescaire s'assetèt a aquela taula e sus aquela cadièra? Lo vièlh pescaire es segurament mòrt, la cadièra de formica es totjorn aquí...


Un ostreïcultor qu'arrèsta e que o daissa tot... lo vagon es aquí, los ralhs tanben mas la salicòrna a presa la plaça...

dijous, 27 d’octubre del 2011

3637

Mon fraire:
- tè, l'autre jour, j'ai parlé à un ... à un ...
- à un quoi?
(oè quequejar, es de familha!)
- à un oboaste!
- hein?  à quoi?
- à un oboateux!
- hein?!
- e ben, un type, avec un hautbois là, comme toi
- aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, ok!!
- ben comment on dit, c'est quoi le mot?
- mmm "hautboïste"?
- A oè, et ben sur son chapeau, y avait marqué "hautboiste".

O disèm pas pro que, e mai sus las majusculas, cal metre los accents e los trèmas coma cal...

dimecres, 26 d’octubre del 2011

aquò deu aver un nom



Aqueles ralhs qu'avançan dins l'estanh me pivèlan...

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Brasucada autonenca

Per una bona brasucada, te cal :
de muscles! 
(e directament del productor al consomator, aquò's melhor!)

aprestar lo fuòc,


 metre los muscles dins la padèla sus la grasilha, 
pas directament sus la grasilha que l'aiga dels muscles tombariá sul fuòc, 
e adieu la brasucada!,



escampar l'aiga dels muscles. 
Very important : se daissas l'aiga, as de muscles bolhits, berk.
Mas se ne lèvas de tròp, e ben, auràs de muscles tot secs, e serà pas bon! 

espandir la sauça magica suls muscles

servir, manjar e se congostar!




E se dire qu'èra ben bon!





dilluns, 24 d’octubre del 2011

Al menut aquesta setmana

Aquesta setmana, i aurà de fòtos sul blòg que vos faràn biscar. A deman!!!

diumenge, 23 d’octubre del 2011

lo Rex auriá cambiat d'adreiça?

Soi la sola de pensar que la dintrada del Poligòn quand venes d'Antigòn revèrta un sex shòp?


Sondatge de la debuta del mes

Responsas a la question "cambiar dètz jorns a Lisboa contra doas setmanas dins la banlèga de Caramauç, aquò es...": 

una manca de gost evidenta
  5 (23%)
una istòria de cuol dins l'aire
  11 (52%)
l'exilh politic dins la sola ciutat d'esquèrra d'Occitània
  4 (19%)
una restriccion budgetària
  3 (14%)
un refugi per trabalhar
  0 (0%)




Primièr, me diguèri que pensatz que çò que me mòu es lo sèxe mas coma sabi que sètz totes de romantics, pensatz que, per daissar tombar un viatge dins una capitala europèa de tria per anar dins lo trauc del cuol mai negre d'Occitània, cal èsser grèu amorosa.
E coma sètz politicament corrèctes, pensatz que , contra la drechizacion de la societat, ai decidit d'anar dins una de las ciutats mai rojas del país : Caramauç.

E ben, non, la rason es ni sexuala ni politica. Aquò dich, se i a un mascle caramauçin d'esquèrra que me legís, vòli plan jogar a la mina e al carbonièr o faire lo vagonet amb el.

Mas vertat es, en causa de la crisi actuala, lo FMI (Finta de la Melania Intelligenta) m'a dich de pas sortir del país que quand me'n vau a l'estrangièr, gasti tròp.
Mas, mai que mai, lo FMI insistís e prepausa d'acabar de començar aquela puta de màster en plaça de m'anar bronzar lo cuol sus las plajas portuguesas. 
Ai doncas cercat un endrech pròche de la Talvera, sens internet e pas tròp car. Mai que mai, pas tròp car. E una amiga de ma maire a un ostal dins una residéncia minièra de la banlèga de Caramauç. L'exotisme complet mas sens palmièrs.
Un remake de Germinal en perspectiva.

Aquò dich, li ai pas encara demandat l'ostal a l'amiga de ma maire, benlèu que serà ocupat quand i voldrai anar e aurai pas d'autras solucions que "sorry FMI, anam a Lisboa!".

E ben non, mon esquizofrenia se melhora pas.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Consultacion


Car blòg,

Aqueste matin, dins la docha, me soi suspresa a cantar a plena garganta "La Boiteuse" que, per memòria o per informacion, te meti çai jos dins un montatge video digne dels melhors blògs de Skyblog.



Me soi trachada que coneissi totas las estròfas, e te parli pas del repic, lo te brami tant e mai. E ai vergonha d'avoar que sosquèri a la riquessa de las rimas.
Es grèu?
Seriá-ti una enveja gròssa, o benlèu un besonh gròs, de vacanças?
Me cal anar veire lo metge?

O benlèu que me cal arrestar d'anar a Pesenàs, que i a quicòm de pas bon dins l'aire alai?
Enfin, car blòg, me diràs. En esperant, a mon cuol metràs lo nas!

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Melhorament

Çò que m'agrada - e m'alassa e m'estressa - del mestièr d'ensenhaire, es la remesa en question. 
Siás de longa a te demandar de qué va pas, de qué te cal cambiar, ont poiriás melhorar, de qu'as fach qu'èra pas genial e que te cal cambiar per lo còp seguent.
Bon, es pas l'autoflagelacion permanenta tanpauc, i a de còps que i a que te dises "puta, que soi bona!". 
Es l'interés del mestièr. E aquela escomesa permanenta m'agrada!
Mas i a de jorns qu'ensajas, que soscas e que capitas pas.

Uèi, ai fotut un escolan defòra. 
Fotre un escolan defòra, es abandonar. (L'abandonar?)
Es reconéisser, aceptar e se resignar al fach que siás pas estada capabla de lo gardar, de capitar que s'interèsse, de capitar qu'arrèste de te respondre, de capitar de lo far dintrar dins ton jòc o de lo prene dins ta còla. 
Ta simpatia, ton umor, ton jòc de l'autoritat professorala, ta fisança que crida son intelligéncia an totes fracassat. 

Ai sortit lo carton roge.

Emai los collègas diguèsson qu'es parièr dins totes los corses, fòrabandir un escolan, aquò m'agrada pas.
Me diretz que lo carton roge se sortís pel mond qu'an passada l'òsca. Rai.
Mas quicòm me ditz que mon trabalh, ma tòca, mon escomesa a ieu es de mostrar ont es l'òsca e d'ajudar l'escolan a la passar pas. 
Se la passa l'òsca, aquò vòl dire qu'ai perdut?






de l'espòrt, de l'ornitologia e de ma conariá

Sabètz ont s'acaba lo continent europèu? 
E ben, s'acaba amb los Açòres.
(messatge a mon corrector tant aimat : sabi que l'indispensable diccionari de Josiana Ubaud ditz qu'es femenin plural, mas en portugués, es masculin plural).
E sabètz de qu'es un açor en portugués? 
Dins mon diccionari irange gròs, es marcat :
"ave de rapina, diurna, da Familia dos Falconídeos, de cor acinzentada com manchas brancas".
Mas me sembla que mon diccionari s'engana. Wikipèdia ditz que l'açòr es de la familha dels Accipitridae.
Enfin, es una tartana, pas res mai qu'una tartana coma n'i a tantas sul Segalar que d'ara endavant s'escriurà Sèga-la o se dirà Tartanas, akò farà tant exotic coma Açòres.
Benlèu Os Açores son justament ravitalhats per las tartanas???
Enfin, rai.


E qual coneissètz qu'es dels Açòres? 


Trobatz pas?


E ben Pauleta!!!

Mas noooooon, pas Pauleta, la femna del fornièr!!! 
Non, Pauleta, lo jogaire de balon! 
Ok, vertat, lo tipe jogava en cò dels enemics parisencs o girondins mas aquò empacha pas, èra bon al balon. 
E ben, a cada còp que marcava, fasiá l'açor en omenatge a sas isclas. Es polit, non?
Agachatz:







E ben figuratz-vos que l'autre jorn, descobriguèri un polit mot en occitan, un mot que coneissiái pas que designa l'açor o autra tartana: la gòina. A un ò accent grèu sus la primièra sillaba e aquò m'agrada quand i a un ò accent grèu sus la primièra sillaba.
Mas se cercatz dins vòstre amic Alibèrt, Loís vos respondrà a la pagina 432 que 
gòine, gòina : libertin, débauché, femme de mauvaise vie.
(aquela, la nòti dins mon quasernet de mots de tornar plaçar dins la convèrsa en plaça de "quana salopassa". Òc, ai un quasernet per i escriure los sinonims de "quana salopassa", ai lo drech, non?)

Puèi, aquò me faguèt pensar al francés "gouine". Sabiái que lo Florian Vernet dins son Que Dalle disiá qu'èra un mot que veniá de l'occitan. Aprèp verificacion dins lo pichon libre roge, lo francés "gouine" ven de l'occitan "gorrina" (meti pas las reviradas que Vernet dona que aprèp, Google va dire que soi un blòg pornografic.... anaretz veire dins lo libre, pagina 41.) e que l'argòt francés "gousse" ven de l'occitan "gossa". Me soi enganada d'animal.

Enfin. Rai. Ara, vau recaptar los diccionaris qu'ai sortits per espandir ma conariá linguistica... perque, fin finala, Pauleta, fa pas l'açor, fa coma totes los fotbolaires : fa l'avion.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

catons

Doni catons nascuts lo 1er de setembre. Son pròpres, desmamats, acostumats als chins e sociables... e quand dormisson pas, son de foteires de oai.
Son totes de mascles (en teoria...) levat la Grisona qu'a una taca rossèla sul cap.


Adultes, donan quicòm coma aquò :D

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Lacrimofèr

Quand mon collèga del cors d'autbòi Claude jòga aquò:

ligam dirècte.

n'ai las lagremas als uèlhs.


Quand o fau ieu, es lo chin que plora.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Un blòg vos manca e tot es despoblat

Dimars de matin, quand me levèri, faguèri coma cada matin, geekassa que soi, agachèri lo corrièr electronic : mon adreiça personala, mon adreiça professionala, mon adreiça del blòg, Facebook, las estadisticas del blòg, lo blòg per veire çò qu'an escrich los autres, VDM e Midi Libre.

E dins mon adreiça del blòg, te vesi un e-mail que l'expeditor es « blogger » e lo subjècte « avèm suprimit ton blòg ». « LÒL » que me diguèri, la coneissèm la manòbra dels piratas d'internet : « se tornas pas metre sul pic ton mot de passa, tot serà suprimit ». Levat que dins l'email, i aviá pas de demandas de mot de passa ni de carta blava. 
Verificacion sul blòg : i èra pas mai. Suprimit.

Vuèg.

Perque se quauqu'un deu suprimir aquel blòg, aquò's ieu. Benlèu un jorn, akò me petarà e o farai mas serà MA decision. Los uèlhs plens de lagremas, cliquèri per veire de qué n'èra. 
Una error. Error qu'ai de mal de comprene, mas rai.

Seguissi las indicas per mostrar al Sénher Google que non, soi pas un robòt programat per un missant pirata de l'internet per raubar lo mond. 
E tot aquò, o fasiái amb las cervèlas que pedalavan.

Me torna la convèrsa corta mas intensa qu'aguèri amb un escrivan a Rodés. Lo tipe me felicitava per lo blòg, ieu me sentissiái colhona, sabiái pas tròp qué dire a despart de granmercejar... E me demandava perqué publicavi pas. E aquí, del naut de ma fiertat Tecnologia Informacion e Comunicacion, li respondèri « Mas publiqui ja ! Lo blòg es un supòrt, diferent del libre rai, mas es un supòrt de publicacion !» e de li donar mai d'arguments : a gratis, liure servici pels autres e que permet l'interactivitat amb los legeires. Oè, ieu, quand crosi Sergi Javaloyès (o Javayolès, sabi pas jamai), parlam de mon blòg. D'unas lengas de pelha dison que me passèt la pomada per qu'anèsse veire son espectacle amb Walt Tisnèr que i aviá just aprèp.

Es MON argument quand de mond me dison de publicar : « es ja publicat: lo blòg ». Argument que permet de copar cort a la convèrsa e de parlar de quicòm mai perque non, vòli pas escriure un libre mai gròs que mos mini pòsts, non, vòli pas publicar una part del blòg. Çò qu'es sul blòg es un contengut per blòg, en linha, de consultar quand siás al trabalh e que t'emmèrdas, quand siás a ton ostal  o quand siás a rabalar sus internet, e vòli pas que passe sus un supòrt papièr (per quand serai mòrta : vòli PAS que lo contengut d'aquel blòg siá estampat per publicacion). Autant la mediocritat o la leugieretat passan sus internet, autant passan pas brica sul supòrt papièr. Avètz pas de que prene d'unas darrièras publicacions made in IEO per o comprovar se me cresètz pas : es pas perque pòs escriure quatre linhas seguidas, que tos amics te dison « oà, siás tròp bon(a) » e que l'IEO te publica, que ton libre serà de qualitat.

Mas dimars, quand te veguèri mon òbra – oè, vòli pas publicar mas me la peti grèu de capitar de téner aquel blòg dempuèi tant de temps- engolida dins lo trauc negre de Ciberland, ne plorèri un moment.

Puèi, prenguèri aquò amb filosofia : rai, se me lo tornan pas lo blòg, es lo moment de virar pagina, de passar a quicòm mai. E me preniái a fantasmar, que dins d'unas annadas, i auriá una legenda urbana sus ieu « dison qu'escriviá un blòg que fasiá pantaissar tot l'occitanisme ont contava sa vida sexuala ».

Mas, dos jorns aprèp, mon pichòt espaci d'expression escricha me mancava. Ai pas gaire lo temps d'aquesta passa que soi aclapada de trabalh mas es justament quand lo blòg existissiá pas mai que voliái dire al mond entièr çò que pensavi.

Entre temps, pensèri a cambiar de botiga : de me crompar un nom de domeni, un espaci sus un serveire professional e me far mon blòg a ieu complètament independent de quina plataforma que siá.

Puèi, vegèri los messatges de sosten dels uns e dels autres : los emails, los SMS, Facebook, lo messatge de desesper d'Aura, lo pòst del Joan deu Peiroton, reporter sauvaire de l'occitanisme, lo pòst nº1 de La Rapieta, lo pòst de l'Òmi de la Fotografia, lo pòst de la Fadarela que comunica per imatges ara, lo pòst del Cercaval, lo pòst nº2 que me faguèt pissar de rire de la Rapieta, espèri que doblidi pas degun. Mercé a totes!! Me trachèri que i aviá al mens quinze personas de pertocadas per la desaparicion del blòg.

Fàcia a aquela emocion provocada per la mòrt del blòg, daissèri tombar l'idèa de ne far un autre de blòg, se cal saber arrestar. Decidiguèri doncas de demorar una legenda tuada al mitan de sa glòria, seriái lo James Dean de la blogosfèra occitana.





Mas Google n'a decidit autrament e soi tornada !!!!!


dilluns, 10 d’octubre del 2011

Amics de la poesia... o de l'avantatge de soscar abans de respondre

A La Maissa que me ditz que portarà l'apero :
- Ba, me'n cagui, ieu bevi pas.
- Beves pas?
- Ben non.
- Pas jamai? 
- Ben si, soi pas un camèl! 
- Me disiái plan qu'aviái pas vista la bòça!
- A ben pasmens, n'ai doas de bòças...





A un autre: 
- Vòles una figa?
- Non, n'ai ja una.





De còps, ai vergonha.





dissabte, 8 d’octubre del 2011

divendres, 7 d’octubre del 2011

Desmistificacion (1)

Se tu tanben te demandas, quand siás a agachar un rescontre de handball, cossí fan per téner aquel balonàs dins la man, te la vau dire ieu, la vertat vertadièra.

Se meton de pega sus las mans.


Vosautres tanben sètz decebuts, è?

dijous, 6 d’octubre del 2011

Dels moissaus e de la literatura

A mon ostal, i a de telaranhas. 
La telaranha, es pas una causa degulassa. La telaranha es l'insecticidi bio.
E las telaranhas, dins la cambra, servisson per agantar los moissaus.
E dempuèi una bona setmana, ai un moissau penjat. 
Es estat pres dins una telaranha, la seda s'es copada e ara ai lo moissau que pendigòla dins lo vuèg. 
Lo vesi de mon lièch quand vau dormir. 
Aquò me fa rire 
(es grèu, sénher metge?)

Perqué lo daissi? 

Ben, perque ne vòl pas davalar. 


De fach, lo daissi perque soi la reincarnacion poparuda de l'entomologista Fabre (que pas degun sap se s'apèla Joan-Enric o Joan-Baptista).
Benlèu que los moissaus, aquò's coma las formigas.
E en formigas, m'i coneissi. Mentre d'unas banhavan las bralhas amb los boys bands, ieu legissiái l'integrala de las Formigas de Bernard Werber
E mai que l'anèri rescontrar a la Comèdia del Libre a Montpelhièr ont èri la soleta de l'esperar perque èra pas previst que venguèsse a aquesta ora mas ieu i podiái pas anar a una autra ora perque ma maire voliá pas que rabalèsse per las carrièras clapassièras mas acabèt qu'arribèt e me faguèt aquela dedicaça que m'esmoguèt a l'epòca e que, ara que soi granda e qu'ai pas mai d'illusions sul mond, sabi ben que fasiá la meteissa a tot lo mond : 



Bon, ben, dins las Formigas, i aprenes que las formigas quand morisson en causa d'un dangièr, te libèran una ferormòna que ditz a las autras formigas que passaràn per aquí un quicòm coma "mèfi, dangièr, aquí soi mòrta, vengatz pas, tornatz a l'ostal, lèu!".
E ben ieu ai l'espèr: mon moissau penjat, los autres,  quand lo veson,  se pensan "ò mila dieus, anam totes crebar penjats! Fòra d'aquí!!!".
Levat que los moissaus que venon trevar ma cambra an pas legit Formigas de Werber e sabon pas interpretar los messatges postums del moissau penjat. 

E l'autre jorn, n'aviái dos que volavan mentre legissiái. 
E los seguissiái. Un s'anèt fotre dins una teleranha. niark niark niark.
E l'autre se pausèt al plafond, en dessús de mon cap. 
Me levèri doçament, me quilhèri sul lièch e las 600 paginas japonesas de Murakami tuèron lo moissau

M'agrada de legir.



dimecres, 5 d’octubre del 2011

Dialòg de sords

Sul site de la comuna de Montpelhièr, soi tombada sus de causas reviradas en lenga dels signes. 
Primièra reaccion : Ben qué? Aquò sap pas legir un sord? 
Compreniái pas tròp perqué. Se las sabon revirar en lenga dels signes las causas que legisson, son sords o muts, pas nècis. Aquelas vidèos poirián èsser utilas pels emplegats de la comuna per comprene çò que signan los sords que tenon davant mas dins l'autre sens, ai un pauc de mal de comprene. Aquò vòl dire qu'an un interprèt sus plaça?

E aprèp, ai soscat dins mon pichon cap. E ai una teoria! Es de normalizacion : explican als usatgièrs sords-muts cossí dire en lenga dels signes "acte de naissença" o "còpia d'acte de maridatge". M'agrada!!!

Voè, mas se l'emplegat de la comuna compren pas çò que li signa lo sord-mut, sèm plan avançats, ten! Alara ai furnat sul site de la comuna, e figuratz-vos que i a un sistèma de traduccion en visioconferéncia amb d'interprèts tolosans : lo sord-mut signa davant la webcam, l'interprèt tolosan revira en francés a l'emplegat de la comuna que respond a l'interprèt que revira en lenga dels signes al sord-mut qu'es vengut demandar son acte de naissença, declarar son pichon qu'es nascut la velha o qué que siá. E per que l'interprèt tolosan comprenga qué vòl, cal plan que lo sord-mut coneguèsse los signes d'aquel patés administratiu. Tròp fòrt.

Aquò respond pas a la question que me pausi dempuèi d'annadas. Se ditz la lenga dels signes "francesa", aquò vòl dire que un sord francés amb un sord pas francés se comprenon pas brica??? 

Ai doncas demandat a mon amiga Wikipèdia que ditz que non. E i aprenèm que i a una lenga dels signes de Belgica francofòna e de Quebèc. E mai los sords se pòdon trufar dels accents. Terrible.

Sabètz que? Pareis qu'existís una lenga dels signes marselhesa. Enòrme.


Perqué i anavi sul site de Montpelhièr ja? 
A ben, me soveni pas.




dimarts, 4 d’octubre del 2011

Lectura estivala (9)

Contunhi de vos conflar amb mas lecturas estivalas. A ben òe, ieu, quand biqui pas, legissi. Èra pas mai lo Larzac ma vida, èra lo Saèl. (E ara, m'endralhi cap a la banquisa, mas chut!)
E contunhi totjorn amb mas lecturas nòrd-catalanas.

Comprèri los dos volums del Petit dico d'aquí del Gerard Jacquet. Perqué anèri crompar aquò?
Perque es lo best-seller nòrd-catalan, pardí!
E perque lo Gerard Jacquet, m'agrada lo disc Pop Songs del Rosselló que faguèt amb lo Pascal Comelade que lo Comelade ne soi fan fan fan e que m'agradariá fòrça de lo veire en concèrt.
Mon extrach preferit del disc :
Ligam dirècte

Lo Petit dico d'aquí, l'aviái vist dins totas las librariás del país, e, cada còp, me fasiá lengueta. E enfin, es a Estivada a Rodés que lo crompèri.

La causa : es un libre en francés, presentat coma un diccionari, amb totes los mots emplegats en francés en Catalonha del Nòrd, e o avètz comprés, totes aqueles mots venon del catalan rossellonés, lo francitan d'alai qué, cresètz que podèm dire frantalan?

Te legiguèri aquò coma t'auriái legit una BD o un roman, es de bon legir, plasent, tot plen d'umor e te pòs arrestar sovent per anar pissar, roncar, beure o tirar un còp.
Alara, quand preni mos dos volums del Petit dico d'aquí, i vesi tot plen de marcas que i faguèri, i a tot plen de dintradas del diccionari que me diguèri "ten, aquela d'aquí, la poiriái metre sul blòg", mas ne vos pòdi pas metre cinquanta... La causida es dificila...

Alara, tres còps de trompeta, tres còps de tamborn, vos meti aquela d'explica :

llamp te farigui! (prononcer : "yamm te farigui!")
Exemple : "Llamp te farigui! Il faut pas se tromper au moment de voter, hé!" 
Sous le coup d'une émotion certaine qui doit tout (on le sent bien) à la conjoncture politique, la ci-devant exclamation commence par un juron préhistorique.
Le llamp, en catalan, c'est l'éclair.
Te ferigui, c'est le verbe ferir, qui signifie blesser. 
Llamp te ferigui, c'est une malédiction que l'on peut traduire par "Que la foudre t'esquinte!"
On trouve, dans certains villages, la forme "llamp te feriguès", voire "llamp te feriguès de foc", littéralement "que l'éclair te blesse de son feu!". C'est beau comme du Shakespeare. 
Dans son livre Les roches gravées du Capcir et de la Cerdagne l'archéologue Jean Abelanet étudie les nombreux dessins qui ornent des dolmens et des roches de nos montagnes. Entre autres fines analyses, il remarque que, dans les gravures rupestres qu'il a longuement répertoriées, nos ancêtres du paléolithique ont souvent dessiné un dieu vêtu d'une longue robe dont la tête est un soleil et qui balance (des deux mains) de terribles éclairs. Llamp te farigui. Dix ans après, notre insconcient collectif continue à invoquer l'ancestral et terrifique Dieu-Soleil pour qu'il foudroie les casse-pieds. La vieille croyance traîne dans notre langage, et ce malgré deux mille ans de christianisme énergique. C'est magnifique. Que la foudre vous épargne. 

Totes los articles dels dos volums del Petit Dico d'aquí son bastits parièr : l'expression que s'ausís per carrièras, l'explica filologica e una poncha istorico-umoristica.

E ben, fin finala, dins aquel diccionari, ieu i trobèri bravament d'occitan : tot plen d'expressions comunas, las meteissas referéncias, tot parièr qué. E me fasiá ben estranh que ieu legissiái en catalan amb mon catalan barcelonin e m'avisèri lèu que me lo caliá legir coma se foguèsse d'occitan... E ben, o sabiái ja, mas lo Petit Dico d'Aquí m'o confirmèt, entre los bas-lengadocians e los nòrd-catalans, e ben, i a pas gaire de diferéncias...E coma o ditz Gerard Jacquet dins aquela entrevista, "avoir la même langue ne signifie pas avoir la même culture ni la même forme d’humour" e me sembla que aver la meteissa cultura e lo meteis umor sens aver la meteissa lenga marcha.
Quand o vos disi que los nòrd-catalans se prenon per d'occitans ;)

Aquelas "definicions" del Pichòt Dico d'aquí son tiradas d'una cronica radiofonica sus France Bleu Roussillon que podètz escotar en linha. Long de ma lectura, fantasmavi grèu sus la votz cauda e bassa. Enfin, es çò que m'imaginavi perque dins la realitat es pas aital, rai : 



E òc, dins lo segond volum del Pichòt Dico d'aquí, i a un CD d'ofèrt amb un quarantenat de cronicas. 


Acabi amb la descobèrta del jorn : las cançons sus lo myspace del Sénher Jacquet e mai que mai la cançon "Alloli playa" que me fa rire e plorar, anatz l'escotar, vos parlarà d'aqueles toristas dau Nòrd d'Euròpa "qui trouvent l'Espagne ici", "une Espagne en plastique, plus près c'est bien pratique", vos daissi anar descubrir la fin de la cançon...







Tòp

Veuillez installer Flash Player pour lire la vidéo


M'agrada aquel sistèma de punts. Lo vau adoptar.

dissabte, 1 d’octubre del 2011

de ma melhora amiga e de las penas d'amor.

Dins la vida, ai pas d'astre. 
Soi pas emmascada tanpauc, mas ai pas d'astre.

Aprèp mon long Larzac sentimental, tròbi enfin un tipe que m'agrada : un collèga de trabalh qu'es sorrisent, dubèrt, simpatic e que m'agraaaaaaaada.

La maquina fantasmifèra se bota en marcha, zo!

Primièra causa : saber s'es en coble. Servís pas a res de fantasmar se lo tipe es maridat. 

E aquí, en plaça de demandar a una amiga qu'enquestariá discrètament, geekassa que soi, demandi a ma melhora amiga Google. 
Piqui lo nom del tipe dins ma melhora amiga-imatges. 

Primièr imatge : el a la Gay Pride. 

Cerqui reparator de maquina fantasmifèra per causa de fum que ne sortís. 

Contunhi d'enquestar amb ma melhora amiga Google, istòria de clavar l'afar e de jamai pus li parlar. Perque quand òm es un tipe perfièch e qu'òm es aimable amb una femna, li cal dire que cal pas que fantasme, es pas complicat de dire "sas, soi en coble dempuèi 25 ans e nos pacsèrem la setmana passada e un jorn, vendràs sopar a l'ostal e veiràs coma cosina plan mon amorós", aital, es fach, passam a quicòm mai, la femna en question fantasma pas mai e patirà pas brica. Mas non, aquel con me daissèt fantasmar.

E descubrissi que, en mai d'aquò, lo tipe es a mitat capelan.

Un pauc mai, e m'escampi al Canal !



Urosament, m'agradava pas que dempuèi ièr.