dilluns, 31 d’agost del 2015

Sovenir estival : Malhòrca









Mercés al Pèire de la Sauma e a la Marieta :) :) 

divendres, 28 d’agost del 2015

Lectura estivala (1) : Esperit de Sau de Matthieu Poitavin



Me cal dire la vertat, lo libre lo crompèri e lo legiguèri perque l'autor es un amic. E quand as un amic que fa quicòm e ben ensajas d'i participar.
Politessa, educacion, empatia, tot aquò.

Me calguèt plan dos meses abans de lo començar. Sas quand te sentisses obligada de far quicòm... 

E me calguèt una tantossada per l'acabar! 

E lo pleguèri lo libre en me dire que veniái d'acabar ma melhora lectura dempuèi de temps.

L'escritura es bona, justa, sarrada, ni tròp, ni pas pro, juste çò que cal.
Benlèu un dels libres melhors de la literatura occitana d'aquesta passa.

Esperit de Sau es un recuèlh de tres nòvas. Ben diferentas. Una intima, una sociala, una fantastica. Ne vos disi pas mai que vos vòli pas gastar lo plaser de la descubèrta. 

L'objècte es polit. 
Segur, es pas publicat en cò dels pinguins de l'IEO. Es publicat en cò de L'Aucèu Libre, un ostal d'edicion que fa de libres polits. 
Las illustracions son del poèta-plastician Jaumes Privat e lo libre se fa lo rescontre de dos univèrs, lo de l'escrivan e lo de l'artista, e aquò gasta pas res. 

Crompatz-lo abans que siá agotat, tenèm aquí una pluma que la caldrà seguir! 




dijous, 27 d’agost del 2015

Sovenir estival : ajustas!


Ongan, per lo primièr còp de ma vida, montèri sus la tintèina. 

Aquò èra lo 4 de Julhet a Grussan dins l'encastre de Total Festum. 
Oè, ieu ai una vida plena d'aventuras, mas d'aventuras subvencionadas per la Region!


Montar sus la tintèina, èra una enveja de totjorn, que dempuèi pichonèla, las vau veire las ajustas. Mas per i montar sus la tintèina, te cal aver començat pichonet, te cal far partida d'una societat d'ajustaires e mai que mai, te cal èsser un òme. 
Pasmens de quora en quora, i a de demostracions, d'exibicions, e quand i a pas de campionats o un tornèg, lo public i pòt montar sus la barca per faire l'ajustaire. Sabiái que per lo grand Total Festum que i mòstran los espòrts tradicionals lengadocians a la toristalha e als autoctòns sens memòria, pòs ensajar : tambornet, quilhas, ajustas... i a pas que la corsa camarguenca que te contentaràs d'agachar, que , emai siaguèsse pichonet lo buòu de Camarga, las banas, las a ponchudas e plan vivas ;)

Me vaquí cap a Grussan, amb ma raubeta e mon èr colhon per montar sus la tintèina. 

"O vas faire?" 
"Solide!!!"

Soi dintrada dins un periòde de ma vida que me disi que ne cal profechar de la vida, qu'avèm pas res a perdre e disi de òc a totas las experiéncias que passan amb la frasa que me faguèt l'estiu "dins cinc ans, serem totes mòrts d'un càncer". Vesi tant de mond a mon entorn que crèban abans l'ora, accident, malautiá... que me disi que val pas la pena de se gastar la vida a s'emmerdar. 

E me vaquí subremotivada per ajustar. 
Primièr, t'i cal anar amb d'amics que sus la barca, i vas sens pas res, pas d'afars, pas de lunetas, pas de telefonet, que se cabussas... doncas te cal aver ton amiga que te ten la saca, un pauc coma quand vas als comuns a la fèsta del vilatge.
Segond, te lèvas las sabatas.
Aprèp, te cal montar dins la barca pichona que te mena a la barca bèla (la fòto). Primièra dificultat. Primièra revelacion: siás de la tèrra. As pas la costuma de fotre lo pè sus quicòm que bolega. Sautas del cai en barrant los uèlhs, en pregant de tombar sus la barca e de pas ne petar lo fons. 
E aprèp, rau, cap a la barca bèla.
Segonda dificultat : passar de la barca pichona a la barca bèla. Ton cuol es victima de la gravitat, e mai sus l'aiga. 
Tresena dificultat: montar sus la tintèina. Aquí dos problèmas: l'equilibri, puta qu'aquò bolega, e l'espaci entre los escalons per arribar a la tintèina. Putan mas i a un mètre entre cada escalon!!! Aviái pas qu'una paur de tombar abans d'arribar a la tintèina o de demorar cunhada entre dos escalons.
Quatrena dificultat: demorar sus la tintèina. Lo mond se pensan qu'a las ajustas çò complicat es de servar l'equilibri quand l'autre te ven butar, mas nani, çò dificil es de servar l'equilibri tot solet. D'aqueles moments que te dises qu'as lo biais per te fotre dins de situacions confortablas...
E de tot aqueste temps, lo speaker a speakat e a dich molon de causas que tu as pas ausidas perque pòs pas escotar e gerir ton equilibri.
Un còp sus la tintèina, un ajustaire polit e brave t'explica. E tu comprenes pas. 
Ton pè esquèr te lo cal metre davant a drecha. E ton pè drech te lo cal metre darrièr, tot darrièr, contra la fusta en còsta que i a al fons de la tintèina. Putan mas es tròp luènh aquò! Quand siás cambacorta, i pòs pas faire lo grand ecart sus la tintèina. Lo pavés sus lo genolh. Enfin, ont pòdes lo pavés.
E lo tipe de te donar la lança. La clavas dins la fusta d'un escalon e aquí l'equilibri lo gardas ahahahaha! 
E aquí, los tipes començan de remar. Ò fant, cridas qu'aquò bolega, que vas tombar abans de rescontar l'autra barca. L'ajustaire-ajudaire te ditz d'aver pas paur "Ai pas paur, mas ai pas d'equiliiiiibriiiii".
Sabes pas tròp cossí fas, mas capitas de te manténer mai o mens quilhada, mai o mens clavada, la barca avança, i siás. 
La barca blava arriba. Amb ta collèga dessús.
I a doas causas importantas: pas tombar abans lo chòc, question d'onor e encara mai important: plan clavar la lança dins lo pavés, per pas nafrar la collèga. La tòca es de se regalar, pas d'acabar dins lo tibanèl de la Proteccion Civila.


E aquí la barca blava qu'arriba. 
Se ten plan la Superbelle
Arriba.
Es ben clavada la puta, la poirai pas far tombar.
Es aquí.
Es aquí. 
Es aquí. 
Aquò vai tustar. 
Clavar las ponchas dins lo pavés. 
Ai! 
Téner.

Es tombada. 

Soi quilhada sus la tintèina.

Ai capitat!!! 

Suspresa mas contenta. 
Lèvi los apleches, coma o fan los campions.
Agachi lo public, ufanosa.

Me viri coma pòdi per saludar ma collèga dins l'aiga. 
Es çò que fan los campions, saludan l'adversari. 

Me crida "Salooooooooope, t'as triché". 
Non, ai pas chicanat! 

E, justícia divina que pensa qu'auriái chicanat?, soi dins l'aiga. 

Pòdi morir, ai agudas mas nòu segondas de glòria. 





M'agrada la benda-son de la video. Sembla una comèdia de las annadas 50, amb lo mond que rison fòrt.

Mercés al Benjamin d'aver immortalizat aqueste grand moment de ma vida :) :) 

dimecres, 26 d’agost del 2015

Filosofia estivala


A l'Estivada, i a un tipe que me cercava.
Sabiái pas se i anar o pas.
Oè, me fau vièlha, biqui pas mai amb lo primièr que passa.


Sèm a passejar per carrièras, pel centre de Rodés, amb mon amiga la Cheti :(oè, ai una amiga cheti, ieu tanpauc i cresi pas! )
- I vau o i vau pas?
- A ben, vai-zi! Sas, as pas res de perdre!
- Aquò rai, la virginitat, fa moment que l'avèm perduda !