dissabte, 17 de desembre del 2011

e se sèm pas mai...

Bonas fèstas a totes! 

Lo blòg tòrna en 2012!

A l'an que ven!

diumenge, 27 de novembre del 2011

Pausòta

Per de rasons sexualas, musicalas, associativas e professionalas, blogarai pas pendent un brieu! 

Podètz botar en comentari quinas blogariás volètz que vos prepare per mon retorn :)

Tenètz-vos fièrs!



divendres, 25 de novembre del 2011

Es uèi!

Anniversari del blòg : sièis ans!

Sièis ans que i soi, que i sètz, que i sèm. 

Bon anniversari a totes vosautres, legeires fisèls, e longamai!!!

dijous, 24 de novembre del 2011

Charraire coma una topina

Fa quauques temps que vòli aprene la lenga dels signes per parlar e mai amb los muts.

Ai pas encara trobat lo cossí ni lo quora mas tròbi de causas polidas :




Vos aviái parlat del clip genial de la cançon le cafè.

E ben, la version en lenga dels signes :

M'agrada!!!

dilluns, 21 de novembre del 2011

Lectura autonenca : La Lluvia amarilla

En seguida dels conselhs precioses de la Bèstia de Gavaudan, legiguèri La Pluèja Rossèla de Julio Llamazares revirat en occitan per Ferdinand Vialaret a las edicions de l'IEO. 
Lo libre, l'aviái crompat que m'èri dich que de legir una revirada en occitan me cambiariá un pauc. L'aviái dins un canton de la bibliotèca, mai precisament dins ma taula de nuèch qu'es pas una taula de nuèch mas qu'es una  anèxa de ma bibliotèca ont meti los libres de legir pel plaser, valent a dire que ne trobaretz pas gaire, de libres tròp intelligents. 
150 paginas que faguèri durar tant e mai de tant que me regalavi. 
Un dels desplasers de la lectura, en mai de dever atudar lo lum perque l'endeman i a escòla, en mai de dever esperar la seguida l'endeman perque as los uèlhs que se tancan solets, es que, quand siás plan confortabla dins ton istòria, quand los mots te prenon dins l'istòria, quand siás plan installada a agachar la vida de las gents dins lo libre, e ben, la fin arriba. 

La Pluèja Rossèla es l'istòria contada per un òme qu'es lo darrièr de son vilatge. Abans de morir, nos conta l'exilh de totes los abitants del vilatge fins que demorèsson pas qu'el e sa femna, parla del suicidi de sa femna puèi contarà sa vida a el, tot sol, darrièr dels òmes entre las roïnas, entre realitat, sovenirs, trèvas e fantaumas. Un raconte a la primièra persona, embarrat dins aquel vilatge. Un raconte sus l'organizacion sociala d'aqueles vilatges montanhòls e sus l'evolucion de la societat. Un raconte sus l'abandon e la venguda de la mòrt. Un raconte sus la solesa. 
L'òme pòt demorar sol sens virar caluc? 
O avètz comprés, Bodon, a costat d'aquò, es lo país de las meravilhas... Quand lo comencèri lo libre, aviái l'impression de legir de Bodon, mas amb de frasas mai longas... Lo reviraire èra de Levezon, benlèu i es per quicòm. Perque, coma m'o diguèt Mèstre Andriu, la revirada es excellenta. Soi segura qu'es melhora que l'original! Per malastre, lo reviraire defuntèt e aurem pas lo plaser de ne legir d'autras de reviradas sieunas.


Un extrach :
   "A comptar d'aquel jorn, la memòria foguèt la sola rason e lo sol païsatge de ma vida. Abandonat dins un canton, lo temps s'aturèt e, coma un sablièr quand òm lo vira, comencèt a s'escórrer al sens contra de çò que, fins ara, aviái mantengut. Sentiguèri pas jamai pus l'ànsia de me sarrar d'una vielhesa que, plan de temps, m'èri refusat a acceptar coma mieuna. Me tornèri pas jamai sovenir d'aquel vièlh relòtge que, oblidat dins un canton, penjava de bada, sus la paret de la cosina. Lèu lo temps e la memòria s'èran confonduts a tot lo demai - l'ostal, lo vilatge, lo cèl, las montanhas - aviá quitat d'existir, levat coma recòrd fòrça luènh de ieu. 


   Foguèt lo començament de la fin, la debuta d'un long e interminable adieu ont, d'aquí enlà, cabussèt la mia vida. Coma la lutz del solelh, quand se dobrís una fenèstra aprèp d'annadas, estrifa l'escur e desentèrra jos la posca de causas e de passions ja oblidadas, la solesa dintrèt dins mon còr e illuminèt amb fòrça cada recanton e cada cròsa de ma memòria. Coma lo vent de França arriba d'un còp, levant papièrs e caucidas per carrièras, e tusta a las pòrtas e se ronça amb violéncia dins las passadas e los membres dels ostals, lo temps brandiguèt las parets del silenci e se getèt sus sas roïnas rebalant sul seu passatge recòrds e fuèlhas mòrtas. Èra l'exumacion finala de tot lo somiat e viscut, lo començament d'un viatge sens retorn dins lo passat que s'acabarà pas qu'amb ieu."
La Pluèja Rossèla de Julio Llamazares, revirada occitana de Ferdinand Vialaret, IEO edicions, de crompar aquí.

divendres, 18 de novembre del 2011

"Adieussiatz plan totes"


Uèi, a 10h, i a una ceremonia a Tolosa pel Maurici Andrieu.
La novèla de sa mòrt dimars me daissèt sens votz. 

Lo coneissiái pas personalament. 
Mas quand èri en terminala, l'esperavi cada dimenge.

Lo dimenge, aviái un ritual : agachavi una emission literària intellectuala sus la Cinc puòi Viure al País mentre dinnàvem.
L'emission èra l'escasença d'escambis amb lo paire. 
Tantas annadas a l'antena, cada dimenge.
Per quant de mond lo Maurici que veniá dins lo fenestron de la cosina o del salon  provoquèt aquel reviscol linguistic dominical?
Del Maurici, ne parlavi tanben amb los grands, que l'agachavan eles tanben, "emai parlèsse pas exactament coma nautres, es del Sud-Oèst, el".
Me soveni de sas doas vèstas  : aquela vèsta vèrd botelha e l'autra jaunassa. Per ieu, es lo "vèrd Maurici Andrieu" o "lo jaunàs Maurici Andrieu". 
Dins lo reportatge omenatge esmovent que faguèt Clamenç Alet, lo primièr imatge de Maurici... e ben la carga aquela vèsta jaunassa!


Puòi, a una manif per Radio Lenga d'òc a Tolosa en dos mila quicòm, veguèri l'Estar Latina : lo badavi, tornavi dabans lo fenestron de la cosina, ausissiái lo generic de Viure al País e lo vesiái, l'aviái dabans ieu l'estar de la television :

Dimars, lo darrièr "adieussiatz plan totes", pas de "a dimenge que ven", generic de fin : 


ligam dirècte

dijous, 17 de novembre del 2011

Senyor Garriga

Avui és dijous, ja és tard i m'arriba un email : l'Enric Garriga Trullols ha mort.

En Garriga, últimament, m'havia cabrejat molt, no estava gens d'acord amb discursos seus i més cabòries de les seves que em fotien molta ràbia.... 
Però li tenia molt de respecte i molt de carinyo.
Quan vaig arribar a Barcelona, vaig treballar al CAOC. Vaig passar-hi molt de temps amb ell. Hi vaig aprendre molt. 
De català, primer ; el català, vaig començar a emprar-lo amb en Garriga. 
De Catalunya i de ser català.
Hi vaig aprendre què és estimar la seva terra, què és tenir identitat, què és defendre-la, hi vaig aprendre que hi ha un altre model que el ser francès.
Hi vaig aprendre que un home es pot passar la vida sencera lluitant pels seus ideals, fent feina per ells, que hi estiguin d'acord o no. Jove, sota el franquisme, donava classes de català, i de gran, ja jubilat, cada matí, anava a la seva : cap al localet del CAOC per organitzar més i més activitats.

Vaig marxar de Barcelona i vaig perdre el contacte amb la gent d'allà.
Però, de tant en tant, em topava amb el Senyor Garriga, sempre amb traje i corbata, i cada vegada li deia el mateix : "Cony, que ha pactat amb el diable?" Reia i em preguntava per què. I sempre li contestava el mateix : "Vostè no canvia, no envelleix mai". 
Doncs sí, fins i tot en Garriga envellia...

Ja no podré enrabiar-me cagant-me en xorrades seves, ja no podré fotre'm de les seves "memòries" on notava totes les activitats que havia fet el CAOC, qui hi havia assistit i d'on venia cada assistent a l'"acte", ja no podré riure quan treu les seves llibretes tan velles com ell on ho anotava tot amb la seva lletra tan petita.

Tinc la sensació que amb en Garriga, marxa una manera de ser. No sé si en queden gaires com ells.
És una pàgina del catalanisme que es tanca
És una pàgina de l'occitanisme que es tanca.

Senyor Garriga, descansi en pau.




Caton


Doni dètz-e-uèch arpas nòvas, retractilas, plan agusadas, de primièra pata.
Mai d'una utilizacion : faire tombar lo legeire DVD, l'estampadoira, los libres o los vestits, las plantar dins lo gras de la cuèissa o del ventre de M***, se gratar l'aurelha, surfar sus un paquet de còpias o se curar lo nas.



dimecres, 16 de novembre del 2011

Cinèma jol plumon : Super 8

Super 8, per resumir, es un film amb de militars, d'extraterrèstres ; o avètz comprés, es un film american, sortit en 2011 que, malgrat los efièches especials de son epòca, sembla un film de las annadas 80.
Sensacion estranha.


Perqué agachèri aquel film sens interés? Perque un còp de mai, ai pas res comprés. Me semblava d'aver legit qu'èra l'istòria d'un adolescent que filma amb sa camèra Super 8 e que totas las istorietas que s'imaginava e ben aprèp, existissián dins la vida vertadièra : una causa paranormalo-cinematografica que m'auriá agradat perque aquelas causas complicadas m'agradan. E ben pas brica. 
Es pas brica aquò. Es l'istòria d'un tren que peta mentre de dròlles fan un film a la con, arriban las fòrças aerianas americanas, i a de tot plen de problèmas dins lo bled : dins lo tren, i aviá una bèstia extraterrèstra que s'es escapada e que vòl tornar bastir sa nau per tornar dins son país far far far away ; i apondes quatre dròlles e una dròlla, un pauc de drama, un pauc d'explosius, un pauqueton d'umor, metes de coifaduras de la fin de las annadas 70, un walkman, e vaquí. 
A la fin, tot acaba plan, l'extraterrèstre tòrna dins son país, mas aqueste còp, pas cona la bèstia, o fa pas en bicicleta.

dimarts, 15 de novembre del 2011

Cinèma jol plumon : visca la version originala!

En seguida d'un problèma tecnic, vos informam que lo film qu'anatz veire serà sens jos títols mas coma avètz fach set ans d'anglés a l'escòla, aquò vos deuriá pas pausar problèma.
Ah ah ah.
En vint minutas, comprenguèri tres frasas :
"you're a nerd"
"you're an asshole"
"he blogged about you".

Inquietant, isn't it?

dilluns, 14 de novembre del 2011

Cinèma sens pijama : Tintin

Coma l'Òmi de la fotografia, anèri veire lo Tintin de Spielberg que fa lo buzz : los que i son anats, los que i son pas anats, los que lor agrada, los que lor agrada pas, un pauc coma Avatar, qué. Qual se soven de l'istòria d'Avatar?  

M'agradèt lo Tintin de Spielberg? Òc, solide!
Mas m'agradèron pas las voses del doblatge francés ; caldriá veire en anglés o dins d'autras lengas çò que dona.
M'agradèt pas la cara de Tintin que sembla qu'a dètz ans. Steven, creses pas que, dempuèi lo temps, a quauques pels als alibòfis lo Tintin?
M'agradèron pas los uèlhs blaus de Tintin.
M'agradèt pas de pas rire amb l'alcoòl d'Haddòck. E puèi dins lo film, mon dieu qu'es plan educat. L'Haddòck que i aviá dins mon cap parlava mal e fòrt,  fasiá plan mai rire que lo de Spielberg.
Un còp que fas abstraccion de tot aquò, es plan :)


De legir sus la tela:
En francés :
- se volètz saber se Tintin es un film cripto-gay
- Tintin dins ton supermercat, dins ta banca, sus ta lèsca de cambajon
- perqué Tintin sortirà pas qu'a Nadal en los Estats Units?
- la critica de Bruno Podalydès

En espanhòl :
- perque soi pas la sola d'aver un problèma amb l'agach de Tintin
En portugués: 
- sus las qualitats moralas de Tintin uèi
En catalan: 
- un libre sus las paraulas finas del capitani Haddock



diumenge, 13 de novembre del 2011

I vòli anar, i vòli anar, i vòli anar!

I vòli anar a la mòstra suls jòcs vidèos que i a al Grand Palais a París
Legeires parisencs, i a pas tròp de mond, se pòt vertadièrament jogar?

dissabte, 12 de novembre del 2011

Uèi, i a geografia.

En legissent aqueste article fòrça interessant sus lo malhum dels "restaurants" Macdonalds als Estats Units e en França, aprenèm que n'i a pas en Corsega. Òsca. 
E n'an en Corsega de Quick? Ba, nos ne cagam tant qu'an de kebabs... 

E i a un ligam cap a una mapa del mond dels païses sens Macdonalds


E aquí, vesi ma nullitat en geografia: 
De qu'es lo país pichonèl en blau al nòrd-èst d'America dau Sud? 
E las isclas entre America dau Nòrd e America dau Sud, quinas son? I deu aver Cuba dedins... mas qué mai? 
E de qué son aqueles païses entre China e Índia? 
E de qu'es la mitat de país al nòrd d'Austràlia?


Aquò m'a permés de descubrir aquel site que i podètz anar procrastinar dessús : unecartedumonde.fr. I veiretz una mapa plan polida de las connexions facebook, una mapa plan trista de la censura d'internet, una mapa de consumacion del cafè per far lo bèl-bèl dins las convèrsas que los Finlandeses bevon 12kg de cafè per an e qu'aquò pòt explicar lo taus de suicidis del país, podretz tanben descubrir qu'en Islàndia, en causa del freg, es lo país ont bican lo mai jove.


divendres, 11 de novembre del 2011

Coquina que coquinaràs!

Deviái absoludament contactar un collèga que trabalha a l'Usina. Capiti pas jamai de lo rescontrar, nos escambiam quatre emails e acaba per me dire de li telefonar dijòus de tantòst. OK.
Dijòus de tantòst, me trachi qu'ai pas son numèro.
Lo googlizi, en me dire, innocenta que soi, que tombarai sus son perfil a l'usina ont i aurà lo numèro de son burèu.
Tresena responsa de Google : PichòtNom Nomdostal, son_atge, lo Clapàs - "rescontres en linha a gratis". 
"ra, lo con, a fotut son nom vertadièr sus un site de rescontre, quin cooooooooon"
e plan solid, cliqui 
e te legissi " Vòli parlar de causas coquinas amb una femna".


Sorrire sadic


E crèï un fals perfil per jogar un pauc amb el?


Rire diabolic.

dijous, 10 de novembre del 2011

Cinèma jol plumon : Lo Cat del Rabbin



Lo Cat dau Rabbin, aqueste d'aquí de film l'agachèri perque m'escacalassèri quand legiguèri la benda dessenhada. 
La mesa en animacion es capitada, pas res de criticar mas ai totjorn de problèmas amb una causa : los personatges an pas la votz qu'avián dins mon cap  e me cal plan la mitat del film per m'acostumar a la votz causida pel realizator.
Es lo plaser de la lectura : s'imaginar las causas, ausir los personatges... E aprèp, al passatge al cinèma e ben, te cal aceptar las causidas d'un autre... 
Mas se vos parli del film, es pas per lo film en se  (que vos cal legir la BD abans!). Enfin, si, dos mots per dire que lo passatge ont rescòntran Tintin al Congò es juste genialissim, quin con aquel Tintin... e  veguèri Le Chat du Rabbin just abans de veire lo Tintin de Spielberg
La musica del film es just excellenta. Es çò que m'agradèt lo mai. Del còp, comprèri lo CD de la benda originala. E es normal que m'aguèsse agradat, es, entre autres, l'Amsterdam Klezmer Band que i jòga, e ieu lo klezmer, e ben aquò grèu m'agrada, e l'Amsterdam Klezmer Band, aguèri l'astre de los veire a Manresa l'an passat e me regalèri.
Mas s'avètz legit lo libre, m'anatz dire que l'istòria se passa en cò dels josieus arabs e que lo klezmer es benlèu una musica de josieus mas pas la musica dels josieus arabs, mas puslèu la dels josieus de l'Èst. E de qu'es la diferéncia entre un josieu arab e un josieu de l'Èst? Aisit! Lo josieu arab es un josieu que fa rire amb sas merguez e sas boletas que n'ausissèm parlar pels comics franceses, coma lo film La Vérité si je mens per exemple, e lo josieu de l'èst, es lo que fa plorar que lo vesèm dins los films lacrimogèns coma La Lista de Schindler.  
E perque an mes de klezmer dins lo film alara? E ben, perque lo klezmer, es bon! E puèi an l'excusa que dins l'istòria, arriba un josieu rus caçat pel comunisme. 
E fin finala, dins la benda originala del Cat dau Rabbin, trobam la musica klezmer amb de musica araba o la musica araba amb de klezmer, e francament, la resulta es adictiva!
Fa quatre jorns qu'ai lo CD e me'n lassi pas. 
Un parelh d'extraches : 



ligam dirècte

ligam dirècte



dimecres, 9 de novembre del 2011

Del perruquièr

Lo perruquièr es un vièlh traumatisme de l'enfància.
Ma maire me menava en cò d'una perruquièra que me secutava.
Pichona, me disiá "mas vòles pas una coeta melhor?" o "fa un pauc drollàs, aquò, non?".
A l'adolescéncia, a cada còp, me fasiá present d'una bóstia de maquilhatge perque "ara, es temps de se maquilhar".  
"Ta bóstia de maquilhatge, fot-te-la dins lo cuol e fai l'avion!" mas gausavi pas res dire, preniái la bóstia, la dubrissiái, i aviá tot plen de poscas coloradas dedins, amb lo miralhet, e la tancavi, puèi disiái "oè, ensajarai, veirem". Diccionari : quand disiái "veirem", caliá comprene "non". Ara que me soi afirmada dins ma personalitat e ma conariá, disi "non, e m'emmèrdes pas."
"Es daumatge, lo pel qu'as, de pas lo metre en valor". A ben oè, mas s'es polit mon pel es perque i foti pas tot plen de produches a la con que vendes a ta practica...

Puèi, un còp granda, anèri de perruquièr en perruquièr. 

Lo problèma del perruquièr, qu'es sovent una perruquièra, es que parla. E m'agrada pas de parlar. 
M'agrada pas de parlar al mond. 
E puèi, las perruquièras, primièr de tot, te fan un interrogatòri : ont demòras, ont trabalhas, amb qual te siás maridada, cossí s'apèlan tos enfants, volètz pas faire una color? Non, conassa. E çò que me suspren lo mai, es pas sa capacitat a pausar de questions nècias o a manténer una convèrsa pas brica interessanta, aquò, o sabi far. Çò qu'es allucinant es que quand i tòrnas, la neneta se soven exactament de totas tas responsas. Pòdes pas jogar a "uèi, soi la femna del prefècte e deman soi pròf".

E ieu, quand començan de me pausar tròp de questions o qu'ensajan de me convéncer que los enfants es lo bonur sus tèrra o que me caldriá far una color "per cambiar un pauc", e ben, i tòrni pas. Ocupa-te de ton tafanari quichat dins ton leggin bon mercat e daissa-me menar ma vida coma pòdi. 


Aquò èra abans.


Ara, ai trobada la perruquièra que ne somiavi.
La perruquièra que parla pas.
Non, banda d'esperits missants, es pas muda. Mas parla pas.
Me conta pas sa vida e vòl pas que li conte la mieuna. A l'intelligéncia de comprene que soi una pauc parla e que val mai m'emmerdar pas.




Del còp, ara, quand i vau me far copar lo pèl, e ben, ai la petòcha.
Guincha sus mon pèl amb sos cisèus ponchuts.
E me disi qu'es benlèu una psicopata que pensa pas qu'a me los enfonsar dins las cervèlas sos cisèus ponchuts.
Una perruquièra que parla pas, ieu, aquò me desvària.




dilluns, 7 de novembre del 2011

Cinèma jol plumon : Agora


Alejandro Amenábar, m'agrada çò que fa.
 
Son tot primièr film, Tesis, sortit en 1996, foguèt una revelacion, faguèt lo buzz de tant que te cagavas dessús. Per los que se sovenon pas, es una estudianta en cinèma que fa una tèsi sus los snuffmovies, aqueles films ont se mòstra de mòrts vertadièras filmadas per apasturar los amators del genre e la dròlla es presa dins un mecanisme ont pensam que ne sortirà pas viva. Lo film qu'auriá pogut tombar dins lo marrit gost, es plan escrich e es una bèla critica dels mèdias manja-mèrdas. Ganhèt set Goyas a l'epòca!, entre eles lo del melhor film!
Son segond film, Abre los Ojos, sortit en 1997, me'n soveni pas gaire. Èra just enòrme, es tot çò que me soveni. Mas me soveni pas brica de l'istòria, ni de res.


Fins aquí, a l'epòca, quand parlavi d'Amenábar, lo mond me respondián Tacones Lejanos (Talons Aiguilles en francés). Ben oè, Amenábar, los franceses lo confondon totjorn amb Almodóvar perque aquò sona un pauc parièr amb un accent estranh au mitan... Lo tipe aviá pas lo succès que se meritava.

Puèi, en 2001, sortiguèt The Others, lo tipe passèt a l'anglés, amb coma protagonista la Nicole Kidman: uèch Goyas, entre eles lo de melhor film tornarmai.  

Los Otros, ieu lo veguèri en espanhòl perque aviái pas comprés que la VO èra en anglés... Es l'istòria d'una femna (interpretada per Nicole Kidman) que viu amb sos dròlles dins un ostalàs que pas que de lo veire te dises "ieu dintri pas aquí dedins"... e dins aquel ostal, i a de trèvas, d'esperits que i vivon. OK, film de trèvas, de poltergeist e autras conariás paranormalas coma ne produsís cada matin Hollywood, mas non, pas brica! Çò que m'agradèt fòrça dins lo film, a despart de coma flipas tot de long, a despart  de la fin que prenes dins lo morre que ploras "wow, aquel tipe es tròp tròp tròp fòrt" - que, foguèsse puta, la vos diriái la fin, mas coma soi pas puta, la vos disi pas, çò que m'agradèt, es la fotografia. 
A aquel prepaus, me dison dins l'aurelheta que ganhèt lo prèmi de la Melhora Fotografia als Goyas! I a un sai pas qué de nebulós dins l'imatge tot de long del film que, en mai dels plans, te fa flipar encara mai. La pròva amb lo trailer, que pas qu'aquò ja...




Puèi, per son quatren film, cambièt completament. Faguèt un film qu'aviá pas res a veire amb los precedents. Cal dire que los tres primièrs, dins lo genre "fasèm flipar l'espectator?", son baleses. Un autre punt comun dels tres primièrs es tanben una escritura intelligenta que fa que, a la fin, l'espectator demòra sens buf, bocabadat dabans lo mestritge cinematografic. Amenábar a soscat e contunha de soscar sus lo cinèma e se sentissiá dins sos tres primièrs long-metratges.
Lo quatren, es diferent. E saludi la capacitat del tipe a sortir d'un genre ont es excellent per s'anar fretar a quicòm mai. Mar Adentro, un film meravelhós: l'istòria, los actors, la musica... Es tan bon que ganhèt quatòrze Goyas... per informacion, lo film èra dins quinze categorias, es pas complicat los ganhèt totes, los prèmis : film, maquillatge, revelacion actor, actritz, melhor comedian, melhora comediana, fotografia, son, realizacion, lo sol qu'aguèt pas es lo de la direccion artistica... segurament per pas dire de los ganhar totes ;) (perque m'agradan las anecdòtas sens interés : lo Prèmi de Direccion Artistica anèt a sabi pas qual del film Tiovivo c. 1950 que pas degun a vist ni veirà). Mar Adentro ganhèt tanben un Oscar e un molon de causas que Wikipèdia vos dirà.
The Sea Inside, es l'istòria vertadièra de Ramón Sampedro, que, aprèp un accident, es demorat tetraplegic e demanda lo drech de morir dignament. Ne vos parlèri un pauc aquí

Fa d'annadas que seguissi pas gaire l'actualitat cinematografica. Sabiái pas de qué n'èra de l'Amenábar. Aital, tre que lo polit Rafèu me donèt lo ligam de Cuevana, piquèri dins lo motor de recèrca "Amenábar". 
E agachèri Agora, son darrièr film, que coneissiái pas brica, sabiái pas de qué parlava, ni a qué semblava. Sabiái quitament pas qu'èra sortit...
La primièra mitat del film, faguèri mon intellectuala decebuda, quin realizator american que siá auriá pogut far parièr : mostrar una Alexandria sus la fin, la transicion del politeïsme cap al monoteïsme tot en me dire que Amenábar èra passat a l'escala superiora : dirigissiá aquí plan de mond, que i a un molon de scènas de fola, de decòrs de peplum, mas amb la paur que tombèsse dins un maniqueïsme a l'americana blockbusteriana.
L'istòria, a la gròssa : sèm a Alexandria (où l'amour danse avec la nuit, j'ai plus d'un appétit qu'un barracuda bar-ra-cu-da! ), de joves seguisson los ensenhaments de la filosòfa Ipatia, defòra, comença d'aver d'acaraments pas tendres entre los politeïstas e los
crestians. Seguirem Ipatia dins son caminament scientific, veirem sos estudiants evoluir, veirem son esclau que l'aima venir crestian e venir liure, e veirem mai que mai los òmes s'entretuar : los politeïstas contra los crestians, los josieus contra los crestians, los crestians contra los josieus, un totes contra totes "al nom de ..." que serà pas que lo recuol de la coneissença, del saber, de la tolerància e de la convivéncia. S'atacar a la violéncia religiosa, reviscolar de causas que pas degun coneis : Ipatia, una intellectuala influenta sus la ciutat, sola femna entre los òmes, los parabolanis (confrariá pas gaire simpatica que servissiá de braç armat al bisbe còpte Ciril), parlar de la fin dels greco-romans, èra pas una causa aisida e es plan capitada. Pròva del delicat qu'es lo tèma: lo film foguèt censurat en Egipte per insultes a la religion e trobèt pas de distribucion en Itàlia. Es passionant de seguir Ipatia dins son caminament intellectual sus l'astronomia, de passar dels vejaires dels esclaus, dels politicians, dels politeïstas, dels crestians... A primièra vista, me semblava un blockbuster american a la con, mas non, pas brica. Es un film que merita d'èsser vist mai d'un còp, que, coneissent Amenábar, soi segura qu'ai mancat tot plen de causas :)
La fin del film, ont fa un guinhet luminós a la descobèrta d'Ipatia (doni pas de detalhs se, per cas, lo volètz veire, lo film), me provoquèt un risolet : aguèri pas lo bacèu cinematografic qu'aviái pres dins los tres primièrs films d'Amenábar.



Mas espèri lo seguent amb impaciéncia.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Responsas a mon problèma d'ItunesStore

Dins lo problèma que vos contèri l'autre jorn, foguèri un pauc lenga de puta qu'una persona non virtuala me respondèt. Es tan pauc virtuala que coneissi son nom, e s'apèla Celine. 

Diguèt: 

Merci a vous d’avoir contacté l’iTunes Store, mon nom est Céline et je suis ravie de vous assister concernant votre problème.
Tout d'abord je vous prie de bien vouloir nous excuser pour le temps de réponse accru lié à un pic de demandes sur le service clientèle iTunes Store en raison du lancement de produits multiples et de nouvelles fonctionnalités iTunes.

Si j'ai bien compris votre requête vous avez indiqué que vous viviez en France et que vous souhaitiez acheter des articles dans l’iTunes Store en Espagnol, Anglais, Américain ou autre.

Vous m'en voyez désolée mais si vous souhaitez acheter un article dans l’iTunes Store d’un pays particulier, vous devez avoir une adresse résidentielle et une adresse de facturation dans ce pays. Les articles disponibles dans l’iTunes Store d’un pays ne peuvent être vendus qu’aux clients qui utilisent une carte de crédit/débit, un chèque-cadeau ou une carte iTunes émis dans et pour ce pays.

Par exemple, l’iTunes Store des États-Unis ne peut vendre qu’aux résidents américains qui utilisent une carte de crédit ou de débit émise aux États-Unis, ou qui disposent de chèques-cadeaux ou de cartes iTunes achetés aux États-Unis.

Pour vos demandes futures, vous pouvez simplement utiliser lien de commentaires :

http://www.apple.com/fr/feedback/itunes.html

Nous vous prions de nous excuser pour toute gêne occasionnée mais cette page n'existe qu'en anglais pour le moment.
Nous vous remercions pour vos commentaires, qui seront toujours les bienvenus.

J'espère sincèrement  que ces informations vous seront utiles et que vous continuerez d'apprécier le service iTunes Store et les produits Apple en général.
Je reste naturellement à votre disposition pour d'éventuelles questions ou autres informations.
N'hésitez pas a me re-contacter en cas de difficultés ultérieures, je serai heureuse de continuer a vous aider.
Je vous souhaite une très agréable journée Mélanie. 

Merci de nous avoir contacté. Vous recevrez peut-être un sondage de satisfaction AppleCare par email. Vos commentaires seront grandement appréciés.

Cordialement,

Celine
NB:Notre département fonctionne du Lundi au Dimanche de 9:00 à 21:00. Pour la semaine du 31/10 au 06/11, je serais en congé le Mardi et le Mercredi.

A ben, soi ben contenta qu'aja un pauc de vacanças. 
Trobatz pas qu'an lo sens de la formula cortesa en cò d'Apple? 
Sabi pas de qu'es aquela tissa qu'an totes los servicis d'entresenhas al client. Avètz pas jamai telefonat a un servici tecnic o client que vos fa dins lo "dòna x/sénher y" a cada frasa? "Bonjorn, sètz ben Dòna Zetofre? Soi Joseta, Dòna Zetofré, vau escotar vòstre problèma e ensajar de lo resòlver, Dòna Zetofré. Quin es vòstre problèma, Dòna Zetofré? A òc, compreni plan, Dòna Zetofré." O supòrti pas. Ai enveja d'escampar lo telefòn per la fenèstra e de cridar al mond entièr ma ràbia. Mas coma cal resòlver lo problèma e ben, fas coma fasiás a l'escòla, comptas lo nombre de còps que la femna va dire "dòna Zetofré". Autant a l'epòca, aquò me fasiá pissar de rire, autant, ara, al telefòn amb Orange, me fa pas brica rire. Deu èsser aquò lo vielhum.

Mas coma ai la comprenèla longa, respondi :
Bonjour Céline,
Je vous remercie pour votre réponse.
Une dernière question : si j'achète une carte Itunes en Espagne, pourrai-je acheter de chez moi avec mon compte (ou autrE?) sur itunes store espagnol?
MErci pour tout
Mélanie Zetofré
Aquò èra pas clar per ieu.
La responsa :
Bonjour Mélanie,
Merci d'avoir contacté l'iTunes Store Support, mon nom est Pauline.
Je comprends que vous vouliez faire des achats dans l'iTunes Store, quelque soit le pays.
Cependant, pour cela vous avez besoin de fournir une adresse postale ainsi qu'une moyen de paiement provenant du même pays que celui de l'iTunes Store.
Par conséquent, vous ne pouvez utiliser une carte iTunes achetée en Espagne sans fournir une adresse postale espagnole.
Je reste à votre disposition pour toutes informations supplémentaires et vous souhaite une agréable journée.
Cordialement,
Pauline
S'ai ben comprés, pòdi crompar una carta Itunes en Espanha, m'inventar una adreiça en Espanha e aquò deuriá passar... Mas coma ai pas previst d'anar en Espanha dins los jorns que venon, podrai pas ensajar. Rai.

Mas coma i a de mond braves per me salvar, lo subresexi Rafèu m'a indicat lo sit Cuevana que prepausa los films en streaming. 
Anem, me'n vau jol plumon agachar Cars 2, en version originala, jos titolat espanhòl, so perfect!!!
 

De l'incapacitat d'èsser una victima de la mòda

Fa d'annadas, vos parlèri de mas aventuras en cò de l'esteticiana, aquò's aquí, aquí e aquí.

E ben l'autre jorn, a la perruquièra, i anèri per me far copar lo pèl.
E coma èra en retard la perruquièra, aguèri lo temps d'espepissar las revistas femeninas e de me dire "ten, aquela d'aquí de coifadura, m'agrada". Èra una causa del pel un pauc cort, un pauc a la mòda, un pauc "soi polida, independenta, vòles bicar?".

La perruquièra m'agacha e me ditz " a òc, es polit".
- A ben super, e ben aquò!
- Mas aquela femna de la fòto, a lo pel fin e regde.
- ...
- E vos, avètz lo pel espés e sople.
- E?
- E ben, aquò farà pas lo meteis efièch que sus ela.
- A ben, alara, fasètz çò que volètz.

Per un còp que voliái quicòm a la mòda.
 






divendres, 4 de novembre del 2011

uèi dins ma vida



Bertsoqué?

Al País Basc, existís una tradicion d'improvisacion en rimas que i comprenèm pas res mas que m'agrada, los tipes que fan aquò son de bertsularis. I a un tipe, Asier Altuna, qu'a fach un documentari dessús, Bertsolari. L'ai pas vist lo film, mas se vesètz passar lo DVD, raubatz-lo per me'n far present.


15 000 personas per anar escotar de poesia improvisada, vos fa pas allucinar???

dijous, 3 de novembre del 2011

Cinèma jol plumon

Coma soi dins una passa de misantropia aguda, passi mon temps liure soleta amb mon macbook d'amor. 
E mon macbook d'amor, lo preni dins lo lièch per agachar de films qu'ai telecargats legalament, que dempuèi qu'ai un mac, telecargui pas mai de films tot poirits, crompi en cò d'Apple. E ben òc, ma paura Luceta, las cal plan pagar las flors sus la tomba del paure Steve.

Vau doncas dins ItunesStore e me lògui de films.

Problèma nº1 : totes los dessenhs animats de Disney, Pixar o autres, se pòdon pas logar, los cal crompar. WTF???

Problèma nº2: tot plen de films son pas disponibles en VO e los films en francés doblats, non merci. Quand serai dictatritz del mond entièr, la linha màger de ma politica lingüistica serà d'enebir lo doblatge e d'autorizar pas que lo doblatge a la con que comprenes pas res, coma fan a la television per las novèlas ont ausisses lo tipe parlar dins sa lenga e que, per dessús, lo traductor parla e que, fin finala, comprenes ni un ni l'autre.

Problèma nº3: pòdi pas crompar o logar sus un itunesstore autre que lo francés, e comprenètz ben qu'aquò m'emmèrda grèu. Ai pas brica enveja d'agachar los films d'Almodóvar en francés. E vòli telecargar de films espanhòls que se tròban pas sus l'itunes store francés (perque son tròp marrits lòl). E puèi, aquò me conven pas d'èsser dins una logica culturala francesa, i soi ja de tròp. Manca pas que de m'abonar a Telerama e soi cuècha!
Ai escrich a un quauqu'un de virtual de'n cò de la Poma per saber cossí faire. Aquel quauqu'un virtual me respondrà dins 72h, s'ai d'astre. Benlèu que me respondrà pas jamai aquela non-persona virtuala. 
Alara, tu, legeire virtual que m'aimas (e mai tu que m'aimas pas), auriás una idèa o una solucion? 

dimecres, 2 de novembre del 2011

La laguna, es pas sonque a Venècia.

An dubèrt un site que s'apèla "Lagunes et tourisme" qu'es plan interessant.
I aprenèm l'importància de nòstra fauna e de nòstra flòra. Quand disi "nòstra", vòli dire la d'aquí, la qu'ai a la pòrta de l'ostal, la del litoral mediterranèu. 
I ai aprés, entre autras causas e forra-borra : que demòri dins un païsatge peri-lagunari, que la region Lengadòc Rosselhon a la biodiversitat mai importanta de França, que la mitat de las lagunas francesas son lengadocianas, que sèm los sols en França d'aver de becaruts, qu'avèm un molon de plantas e d'animals que vivon aquí e pas qu'aquí (lor anam oferir un camisòt macarèl "made in aquí"), que son a caçar las tartugas americanas perque son dangierosas per la tartuga autoctòna, e tot plen de causas. 
En mai d'aquò, an fach las causas coma cal, i a una rubrica pels fenhants o preissats "çò que cal saber en una minuta", e per los que ne vòlon saber un pauc mai i a de vidèos o de fichas per planta, per animal e païsatge.




Se vos i coneissètz ja sul tèma, i aprendretz pas grand causa. Mas per los novicis, aquò pòt servir.
A ieu, me dona enveja d'anar far d'estudis de tot aquò


Se tota aquela sciéncia e tota aquela ecologia vos conflan e que çò que vos agrada es la literatura, podètz legir lo librilhon Vic, le Mejan, l'Or, les étangs de Montpellier de l'Ives Roqueta que lo torni pas trobar dins mon bordèl ma bibliotèca per ne vos botar un extrachon...

dimarts, 1 de novembre del 2011

Victima de la mòda



Veuillez installer Flash Player pour lire la vidéo



Per Halloween, ItunesStore me prepausèt de li donar d'argent contra de films d'orror.
Sabètz, los films que fan paur.
E de films que fan paur, fa moment qu'ai arrestat de n'agachar perque, justament, me fan paur.
Aprèp, ai paur, dormissi pas la nuèch, m'imagini de causas afrosas... brèu, es pas bon per mon karma.

Mas, coma èra Halloween, me diguèri "ten, fa moment qu'as pas vist un bon film d'orror, akò te cambiarà."
E dins la rubrica "orror" d'ItunesStore, te vesi totes los Saw, que de veire lo primièr, aquò me bastèt. Te vesi de causas colhas amb de sang de'n pertot ; aquò me fa pas paur (o pas gaire...), mas es pas gaire interessant. N'i a un que manquèri de lo logar en causa del títol : "run, bitch run". Enòrme, lo caliá gausar aquel títol. Mas sabi pas se lo film es mièg porno, mièg orror, mas lo títol es tan digne d'un film d'orror missant coma d'un bon filme porno ("bon film porno", es una antitèsi o un oximòre aquò?). Aquò me fa pensar que manca la rubrica pornografica dins la tièra de rubricas cinematofragicas de ItunesStore. Benlèu que se sègan pas a Apple.
 
Fin finala, loguèri Scream 4 perque lo primièr m'aviá fach rire a l'epòca. 
Lo problèma, es que cal plan doas orassas per telecargar un film. 
Del còp, anèri al cinèma veire Tintin.


dilluns, 31 d’octubre del 2011

Madura

L'autre jorn qu'èri dins un grand centre comercial de mèrda, lo tipe que li donavi ma carta blava aviá son nom sus una etiqueta pegada a son gilet roge ridicul.
Legissi lo nom sus l'etiqueta.
Èra un nom complicat amb de letras que te donan plen de punts al Scrabble.
Ieu, aimabla :
- E cossí se pronóncia?

"A oè, quicòm de chucar, qué". 


E ben, non, l'ai pas dicha!!! 



A la plaça, diguèri : 
- E es de quina origina?



Vendriái normala?

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Idèas per quand...

Idèas de notar per quand dubrirai mon salon d'esteticiana :
   Depilacion: 

   Fofona : 
       Fofona Larzac
       Fofona Règa
       Fofona Bartàs









dissabte, 29 d’octubre del 2011

de l'euskera e de l'autbòi

Jogar d'autbòi, aquò te pòt donar enveja d'aprene l'euskera :



A despart de me trobar un amorós en Euskadi, avètz un metòde de me conselhar per aprene lo basc? 


PS: Se siás basc, bascofòn, borrut e fòrt coma un buòu, fasèm un paquito tu e ieu?

divendres, 28 d’octubre del 2011

dins lo mas abandonat




E ben finala, las gausèri pas passar aquelas telaranhas. Pas que me faguèsson paur, las aranhas, las crenti pas. Mas avián facha sa telaranha a la plaça de la pòrta e la simbolica me pertoquèt. Passèri pas la pòrta e daissèri a las aranhas sa proprietat.




Quantes còps lo vièlh pescaire s'assetèt a aquela taula e sus aquela cadièra? Lo vièlh pescaire es segurament mòrt, la cadièra de formica es totjorn aquí...


Un ostreïcultor qu'arrèsta e que o daissa tot... lo vagon es aquí, los ralhs tanben mas la salicòrna a presa la plaça...

dijous, 27 d’octubre del 2011

3637

Mon fraire:
- tè, l'autre jour, j'ai parlé à un ... à un ...
- à un quoi?
(oè quequejar, es de familha!)
- à un oboaste!
- hein?  à quoi?
- à un oboateux!
- hein?!
- e ben, un type, avec un hautbois là, comme toi
- aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, ok!!
- ben comment on dit, c'est quoi le mot?
- mmm "hautboïste"?
- A oè, et ben sur son chapeau, y avait marqué "hautboiste".

O disèm pas pro que, e mai sus las majusculas, cal metre los accents e los trèmas coma cal...

dimecres, 26 d’octubre del 2011

aquò deu aver un nom



Aqueles ralhs qu'avançan dins l'estanh me pivèlan...

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Brasucada autonenca

Per una bona brasucada, te cal :
de muscles! 
(e directament del productor al consomator, aquò's melhor!)

aprestar lo fuòc,


 metre los muscles dins la padèla sus la grasilha, 
pas directament sus la grasilha que l'aiga dels muscles tombariá sul fuòc, 
e adieu la brasucada!,



escampar l'aiga dels muscles. 
Very important : se daissas l'aiga, as de muscles bolhits, berk.
Mas se ne lèvas de tròp, e ben, auràs de muscles tot secs, e serà pas bon! 

espandir la sauça magica suls muscles

servir, manjar e se congostar!




E se dire qu'èra ben bon!





dilluns, 24 d’octubre del 2011

Al menut aquesta setmana

Aquesta setmana, i aurà de fòtos sul blòg que vos faràn biscar. A deman!!!

diumenge, 23 d’octubre del 2011

lo Rex auriá cambiat d'adreiça?

Soi la sola de pensar que la dintrada del Poligòn quand venes d'Antigòn revèrta un sex shòp?


Sondatge de la debuta del mes

Responsas a la question "cambiar dètz jorns a Lisboa contra doas setmanas dins la banlèga de Caramauç, aquò es...": 

una manca de gost evidenta
  5 (23%)
una istòria de cuol dins l'aire
  11 (52%)
l'exilh politic dins la sola ciutat d'esquèrra d'Occitània
  4 (19%)
una restriccion budgetària
  3 (14%)
un refugi per trabalhar
  0 (0%)




Primièr, me diguèri que pensatz que çò que me mòu es lo sèxe mas coma sabi que sètz totes de romantics, pensatz que, per daissar tombar un viatge dins una capitala europèa de tria per anar dins lo trauc del cuol mai negre d'Occitània, cal èsser grèu amorosa.
E coma sètz politicament corrèctes, pensatz que , contra la drechizacion de la societat, ai decidit d'anar dins una de las ciutats mai rojas del país : Caramauç.

E ben, non, la rason es ni sexuala ni politica. Aquò dich, se i a un mascle caramauçin d'esquèrra que me legís, vòli plan jogar a la mina e al carbonièr o faire lo vagonet amb el.

Mas vertat es, en causa de la crisi actuala, lo FMI (Finta de la Melania Intelligenta) m'a dich de pas sortir del país que quand me'n vau a l'estrangièr, gasti tròp.
Mas, mai que mai, lo FMI insistís e prepausa d'acabar de començar aquela puta de màster en plaça de m'anar bronzar lo cuol sus las plajas portuguesas. 
Ai doncas cercat un endrech pròche de la Talvera, sens internet e pas tròp car. Mai que mai, pas tròp car. E una amiga de ma maire a un ostal dins una residéncia minièra de la banlèga de Caramauç. L'exotisme complet mas sens palmièrs.
Un remake de Germinal en perspectiva.

Aquò dich, li ai pas encara demandat l'ostal a l'amiga de ma maire, benlèu que serà ocupat quand i voldrai anar e aurai pas d'autras solucions que "sorry FMI, anam a Lisboa!".

E ben non, mon esquizofrenia se melhora pas.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Consultacion


Car blòg,

Aqueste matin, dins la docha, me soi suspresa a cantar a plena garganta "La Boiteuse" que, per memòria o per informacion, te meti çai jos dins un montatge video digne dels melhors blògs de Skyblog.



Me soi trachada que coneissi totas las estròfas, e te parli pas del repic, lo te brami tant e mai. E ai vergonha d'avoar que sosquèri a la riquessa de las rimas.
Es grèu?
Seriá-ti una enveja gròssa, o benlèu un besonh gròs, de vacanças?
Me cal anar veire lo metge?

O benlèu que me cal arrestar d'anar a Pesenàs, que i a quicòm de pas bon dins l'aire alai?
Enfin, car blòg, me diràs. En esperant, a mon cuol metràs lo nas!