dissabte, 22 de desembre del 2012

Alò?

Alò? 
I a quauqu'un? 
Sèm pas mòrts? 

Of!



Dau còp, lo blòg se'n va en vacanças! 


A l'an que ven!

E se sèm pas mai...
 que siagam pas mens!

divendres, 21 de desembre del 2012

21 de decembre : lo mond es capvirat!



Avètz remarcat, braves legeires, que i a agut un cambiament radical dins lo blòg ?



Òc, mas quin ?





Ai trantalhat un moment per saber se vos daissavi marinar un moment e trobar solets lo grand cambiament, mas seràn lèu las vacanças e lo temps es pas a la marinada, alara, fin finala, pas de devinhòlas !

Avètz remarcat que ara, i a pas que de femnas que daissan de comentaris ?

Dempuèi qu'ai fach mon futurcoming-out, las femnas daissan plen de comentaris, i a la Vièlha e la Jefa dempuèi un moment, la Fadarèla dempuèi un brieu tanben, la Marieta, la Mirelha, Christèla la novèla, la que me sautètdessús al balèti de la Talvera, l'Aura, d'unas que coneissi que legisson lo blòg mas que daissan pas jamai de comentaris (salòpas !) e d'anonimas a bodre. Vai-te'n saber se n'i auriá pas una aquí dedins per me far de Margarida !

Mon public s'es femenizat. 
Es estranh aquò. 
O alara, s'es pas femenizat mas ara, las femnas s'exprimisson.

Mas ont son passats los mascles ? Perqué dison pas res mai ? Parli pas pro de cuol, es aquò ? 
Benlèu qu'aiman mai anar poirir de comentaris los articles del Jornalet per se mesurar qual l'a mai gròssa... la conariá. Urosament que la Setmana en linha es paganta, ten !, aital an pas besonh de se la mesurar dos còps sa conariá.

Ara que sabi que i a una tropelada de femnas que me legisson, me cal adaptar lo contengut del blòg !
Lo blòg poiriá venir un misè.com. Mas soi pas pro cagòla per aquò far me sembla.
O entredròllas.com ont nos mesurariam la pregondor de la pachòla de nòstra intelligéncia.

Enfin, mentre lo comitat de redaccion sosca a un contengut novèl, la Marieta nos manda una contribucion culturala, una pocheta de disc de Caetano Veloso que banhèrem l'estring sus la vidèo l'autre jorn.

Aquí-la :






Me cal dire la vertat: es sa votz que me fa frenir los tetés. A mon gost, tròp de pels pel cap e pas pro pel pitre. Mas bon, empacha pas que la fòto es estetica (çò ditz en s'eissugant lo menton amb lo mocador).

MAS...
òc, i a un MAS !
Mas, se googleimatjatz Caetano Veloso, veiretz que ara sembla Enrico Macias. E ieu, qué volètz!, l' Enrico Macias, m'a pas jamai fach frenir los tetés! Brèu, vos farà pas lo meteis efièch qu'a l'epòca lo Caetano.

Es per aquò que m'agradan los pas polits a ieu.
Serai pas jamai decebuda.
Afrós un jorn, afrós totjorn.

dijous, 20 de desembre del 2012

Present

Coma "on n'est jamais aussi bien servi que par soi-même", me soi fach un polit present: lo coffret Bref
L'ai recebut. 
Es pausat sus la laissa dins lo burèu.
Languissi las vacanças per m'engolir los dos DVDs, amb una pizza, tancada sul sofà, puèi legirai lo libre que lo pauc que l'agachèri m'agradèt grèu grèu grèu.




dimecres, 19 de desembre del 2012

Convivéncia, larguesa e pompatge, valors d'una societat

Lo tren, es ben, mas es un pauc l'infèrn.
En causa dels autres. 
I a pas de vagons especials "pels associals". Nos cal nos mesclar al pòble, odorant e sonòr. Mas ieu, ensagi totjorn de m'assetar un pauc a despart. E quand lo tren es long, vau totjorn a la fin fin ont i a pas jamai degun a despart d'un parelh d'associals mai, que, coma son d'associals, t'emmèrdan pas.

L'autre jorn, doas cagolassas m'empachan de dintrar dins mon wagon reservat als associals al fons del tren, ocupan tota la pòrta, a fumar. 
Passi.
E una brama "al fons a drecha es reservat". 
Me'n bati de sa tissa d'associalas, ieu me meti totjorn a esquèrra.

Escampan la clòpa e arriban. Una d'ela comença totas sas frasas per una majuscula "encuolat" e las pontua per "qu'ane tirar sos mòrts aquel conàs" amb una istòria de 30€, qu'es indecent, perqué pas una clòpa tant que i es? 
Ieu soi pas fina fina, mas per me far paur dins la grossieretat linguistica, ne cal! E ben aquí, un pauc mai e me seriái signada, es dire! 
E totjorn la meteissa - de fach n'i aviá una que parlava e l'autra qu'escotava, comença de parlar que dempuèi qu'a fotut una anóncia sus internet, quitan de pas la sonar, setanta telefonadas qu'aguèt l'autre jorn. Me demandi plan de qu'a pogut metre sul boncoin per aver tant de succès.

Ieu soi a trabalhar sus mon ordenador.

La que parla, totjorn ela, pren son telefonet, telefona a qualqu'un e li daissa un messatge ont lo poirís, qu'es pas qu'un violaire, que se sega a son ostal perque es tan paure qu'a pas lo mejan solament de se ne pagar una d'escòrt.  La muda ditz "plan dich!". Ieu sorrisi, genre "òc, plan dich, aquel encuolat de sos mòrts!"

La muda telefona, a una ostalariá. Es amiga de Priscilla e vòl saber se i a de cambras de disponiblas e se Priscilla i es encara.
La maissa "Pfff, li caliá pas dire aquò! Siás nècia, ara te voldràn pas!"

L'ifòn de la muda tinda. 
Respond.
E de sa votz de secretària medicala, aprenèm que reçaup cada jorn de la setmana mas pas lo dimenge. 
Òc, cada jorn levat lo dimenge.
Ben òc, lo dimenge, es sacrat que me disi.

"Soi prens" çò ditz la maissa en agachant un papièr.
Sentissi qu'es pas lo moment de la felicitar per aquel eveniment tant urós.
De quant? 
D'un mes. Sul papièr, i a marcat cinc setmanas.
Aquò's un mes e una setmana alara, ditz la muda.

Me demandi cossí deu èsser la vida d'un "'fant de puta", a quin moment o comprenes çò que fa ta maire, cossí l'assumisses e cossí te bastisses coma persona quand siás un enfant de prostituida, lo solet qu'aurà pas agut drech a l'avortament. 

L'ifòn de la muda arrèsta mos questionaments metafisics.
E la muda respond al telefòn, del meteis biais que la secretària de mon garagista. 
- Bonjorn. Recebi dins una ostalariá, cada jorn mas pas lo dimenge. Es 100€ la mièja-ora, 200€ l'ora. 
"Es car" que me disi. 
Ben non, es pas car, que me respondi. 
O poiriái far aquò per aqueste prètz? me demandi. 
A ben non pas.
- Totas las relacions son protegidas.
Sentissi que lo tipe li va demandar de detalhs e que ela los li va donar. Crenti çò pièger.
Non, lo tipe es estat refregit per son compte bancari.
Of!

La gara, me cal davalar, demòran dins lo tren. 

Me demandi çò que pensi d'elas. Me demandi qué pensan de ieu. Me demandi se se demandan de qué pensi d'elas.
Me demandi de qu'es son percors, cossí a un moment la vida fa que vendes ton còs, cossí las causas fan que a un moment aquò's ton mestièr e te'n cagas de çò que pòdon pensar lo mond, quinas relacions fòra del mitan.
Cap jutjament dins mas pensadas, pas que de questions. 

E la volontat de las tornar crosar per capitar, aqueste còp, de lor parlar. 

Vòli saber de qué nos contarem.







dimarts, 18 de desembre del 2012

Esperant a la fenèstra

La cançon que vira en bocla d'aquesta passa a l'ostal, es aquesta d'aquí :

dilluns, 17 de desembre del 2012

Porto (1) : as pontes

Porto, perqué i anèri?
Voliái anar a Portugal e i a pas que dos aeropòrts internacionals : Lisboa e Porto. Auriái trobat mai pichon que Porto, i seriái anada. Lisboa, per las fòtos que vegèri, es magnifica, mas fugissi las capitalas, me disi que lo mond i son mens aimables...
Causiguèri Porto sens pas res saber.
Crompèri la guida blava "Ulysse" abans de partir e la legiguèri dins l'avion de retorn.
Aviái l'adreiça de l'ostalariá, trobada sus internet, causida per son prètz tras que bas e sa centralitat. Aprèp, "veiriái plan".
Porto m'agradèt fòrça! Passèri una setmana a caminar per la vila. La jòia de conéisser las carrièras e de reconéisser de caras ja vistas.
Dins las causas que m'agradèron de la ciutat, es sa geografia : Porto monta, davala, de longa. Es pas una ciutat pels bicicletaires! Siás totjorn a montar o a davalar e tot en bas, as lo riu, o Douro, per ont davalavan las barricas del vin famós, puèi as la mar, enfin l'ocean.
M'agradan las ciutats que i passa d'aiga: Porto, Girona, Besièrs, Tolosa e Seta plan segur. Es çò que manca a Barcelona.
E se i a aiga, i a ponts. E a Porto coma la vila es en naut, e que lo riu es ample, los ponts son impressionants e son una atraccion toristica! En plaça del trenòt ridicul per toristas, as de batèus que te fan passejar sus Douro per te far veire los ponts... Aquò s'apèla una mini-crosièra pontificala.
A la debuta, la volguèri pas far la mini-crosièra. Mas regreti pas d'i èsser anada! Dempuèi lo batèu, al mitan de Douro, as una perspectiva completament diferenta de la ciutat, de las ribas e dels ponts!

Zo, quauques fòtos: 















dissabte, 15 de desembre del 2012

Uèi, cantam

De cantar sus l'aire de la Belle de Cadix



La bèla de Cadiz a lo cuol de galís, 
La bèla de Cadiz a lo cuol que sentís!

Es un tipe que me la cantèt e que se soveniá pas de la seguida. Quauqu'un la coneis? 

Amb aquela cançon, soi de bona umor per la setmana! :)

divendres, 14 de desembre del 2012

Reclamas

Los vièlhs ancians del blòg o los novèls qu'an tot legit (banda de psicopatas!), vos sovenètz benlèu qu'a una epòca, aviái la tissa de prene en fòto las reclamas vièlhas pintradas sus las parets.

E ben, figuratz-vos que dins ma carrièra, n'i a doas de reclamas vièlhas!


.

E per de lubrificants! 
Es un signe?

dijous, 13 de desembre del 2012

Luiz Gonzaga (1912-1989)

Uèi, es lo centenari de Luiz Gonzaga.
(Los fans de la Talvera, lo coneissètz!)
Luiz Gonzaga es una referéncia de la musica nordestina. Sens el, pas de Gilberto Gil, pas de Caetano Veloso, pas de Silverio Pessoa, pas de ForrOccitània. Es dire s'es important lo tipe! De fach, son nom lo crosi dins tot plen de cds de musica brasilièra, lo mond fan de longa de represas de sas cançons. 
Se ne volètz saber un pauc mai, sens vos prene lo cap, sus la musica nordestina e sul percors del Luiz Gonzaga, podètz legir lo capítol "Baião : larmes et armes du Nordeste" dins lo libre MPB musique populaire brésilienne publicat per la Ciutat de la Musica de París o agachar sa pagina wikipèdia ;)


Una mòstra sus Luiz Gonzaga pel centenari:



Una cançon que m'agrada fòrça "Asa Branca", la version originala:
   


Una represa de Caetano Veloso:

  (e aquí, totas las legeiras fan una pausa "dròllas, nos cal cambiar la culòta!")



Una represa dau Gilberto Gil:




La represa per la Talvera amb Silverio Pessoa (quina votz!):




Nota bene:
- me vau mp3izar l'integrala de Luiz Gonzaga a la mediatèca, espèri que l'an! :)
- se quauqu'un va pel Nordeste, al Brasil, vòli lo meteis capèl que Luiz Gonzaga! Talha granda, qu'ai lo cap gròs (la conariá, aquò pren de plaça!)

dimecres, 12 de desembre del 2012

Lo vesin seriá un porcàs?

O sabètz, soi curiosa coma una lofa.
E lo vesin me tafura (mas pas ont m'agradariá).
Alara, ensagi de ne saber un pauc mai.
Demandèri a las vesinas, ne sabon pas gaire mai que ieu. Fa trenta ans que lo coneisson e ne sabon pas mai que ieu. O alara, fan de retencion d'informacions? 

Doncas, soi passada a una autra tecnica : l'agachon.
O l'espiatge de nivèl naut naut naut.
Per exemple : sa bugada.

En espiant sa bugada sus la còrda, ai apresas tres causas: 

- a un lièch per doas personas. O alara, sap pas legir las etiquetas quand compra los lençòls. O alara, vòl far creire que... O alara, dormís dins un sofà-lièch.

- carga un pijama. Pas sexy mas pròpre. Pas de traças blancas de las que rabalan sovent suls pijamas dels òmes. Es per aquò que tot plen ne cargan pas de pijama. Aital daissan pas d'indicis.

- carga de boxers sexis e non pas d'eslips. Enfin, puslèu un boxer. Cada dissabte, i a pas qu'un solet boxer sus la còrda. A, es polit, es kaki. M'agrada. Mas un? Pas qu'un? Pels sèt jorns de la setmana? Seriá un porcàs que carga pas qu'un boxer per setmana lo vesin? Lo meteis tipe que lava sa veitura de longa e que recapta tot en angle drech dins lo garatge? 

Aquela istòria de boxers, me cal saber de qué ne vira!

Teorias : 
- n'a un per trabalhar e ne carga pas la dimenjada perque la dimenjada es freedom for alibòfis
- n'a tot plen que son pas polits ni sexis e un pauc traucats, a vergonha, e gausa pas de los metre sus la còrda que tot lo mond los li veiràn sos eslips pas polits (rrooooo, Vesin, te'n fagas pas! Lo mond agachan pas aquelas causas!).
- a una autra còrda per la bugada darrièr l'ostal. 

Vau menar l'enquèsta.

dimarts, 11 de desembre del 2012

Cronicas de Jerusalèm

Me soi regalada de legir Chroniques de Jerusalem de Guy Delisle, una benda dessenhada rebat de son sejorn d'un an en Israèl. Que siaguessiatz pels uns, pels autres o se comprenètz pas res al conflicte israelo-palestinian, es de legir. Capita de presentar tota la diversitat de l'absurditat de la vida de cada jorn d'aquel pichòt endrech tan complicat...
E la lectura ne nos apren de causas!

Quand aurai aprés l'arab e l'ebreu, i anarai :)

Diaporama de la BD


dilluns, 10 de desembre del 2012

Ieu, tu, eles



Eu, tu, eles es un film brasilièr que vos cal veire!
Es una istòria subrerealista e vertadièra dins un endrech subrerealista e vertadièr.
Sèm dins lo Larzac dau Brasil, o Sertão, una partida de Brasil desertica, d'espacis grands, un endrech tras que rufe. Una societat a despart puèi que i a pas de societat.
L'istòria : una femna poliandre, amorosa de tres òmes e que viu amb eles. Lo sòmi d'una vida. Un òme que paga, un que l'aima, un que la poncha. La valor de convivéncia montada a la perfeccion.

A despart del scenari (basat sus una istòria vertadièra!) que los personatges i son plan trabalhats, que los actors son excellents, çò que m'a agradat mai es la fotografia dau film. I a de plans bèls, longs del païsatge: o Sertão, qu'es lo grand personnatge del film.
E la banda sonòra. Autre grand personatge del film. Es remirabla : i a de cançons de Gilberto Gil e de l'autre costat, avèm de fòrro qu'ausissèm dins la ràdio que lo mond escotan e al balèti ont lo mond van. E òc, lo film se debana dins lo Nordeste de Brasil, son mond, son Sertão, sa musica... 
Me faguèt viatjar, me regalèri!


Per mon lectorat francés, lo títol es estat revirat en "La vie peu ordinaire de Dona Linhares" : LOL aqueles franchimands! Mas, o cal plan dire, l'aficha francesa es la mai polida de totas e de luènh... La brasilièra es simplament afrosa, l'italiana sentís a comèdia amorosa nècia e la francesa es lo rebat perfièch del film!






La banda anóncia en version originala :

diumenge, 9 de desembre del 2012

Ensag del mes de Decembre

Pòdi viure sens auto?
Es la granda question que me pausi dempuèi quauques meses.

L'ostal qu'ai crompat es a Chicago, dins lo Bronx, o vos ai ja dich. Un dels arguments decisius de la crompa, a despart del prètz e que correspondiá a çò que voliái dins lo limit de çò que me podiái permetre, foguèt la proximitat de la gara. Soi a mens de dètz minutas a pè de la gara SNCF ont s'arrèstan quasi tant de trens coma a la gara de Montpelhièr (a despart d'un parelh de TGV o d'Interciutats). 
A pè, a mens de cinc minutas, ai una especiariá, una farmaciá, una fornariá, un bochièr, la pòsta, una lavariá, un mètge, una banca per tirar de sòus e dos restaurants. A dètz-quinze minutas, soi al centre de Chicago. A quinze minutas, i a un "centre comercial en plen aire" amb tot plen de botigas, un multiplèxe, de restaurants e un bowling, grand temple del consum ont vau pas jamai.
I a doas linhas de bus de vila, l'arrèst es a una minuta de l'ostal. En dètz minutas, soi a la gara dels busses per ne poder prene un per ont que siá.
Per anar trabalhar al Clapàs, i vau en tren puèi en tram. Quand trabalhi a Chicago, i vau en bus e en auto quand me lèvi tròp tard per prene lo bus.

Dempuèi lo mes de setembre que preni lo tren e pas pus l'auto, pòdi dire que soi plan contenta del cambiament e ara, m'agrada pas tant coma abans de dever menar. Al mes de novembre, capitèri de pas tocar l'auto de quinze jorns e aquò me mancava pas.
Es possible dins ma vida de far sens la veitura? 
Per ara, las solas empachas que vesi son per las repeticions e las sortidas per la musica que son a d'oras e a de luòcs pas brica compatibles amb los transpòrts en comun e per anar a la botiga de bricolatge per carrejar çò que i crompi. Mas me vau informar... 

Doncas, vau far d'"ensages". Vau veire se pòdi passar lo mes de decembre sens tocar l'auto. Puèi lo mes genièr. Puèi lo mes de febrièr.
Se per aqueles tres meses "rufes" (l'ivèrn, es totjorn la mòrt!), capiti de pas tocar l'auto. Me pensi qu'a la prima, metrai ma Cagona sus leboncoin...

Qual a dich "E ben, as interès de la plan netejar abans!" ?

dimecres, 5 de desembre del 2012

Dins lo cuol, te lo fotes ton esquí.

Dimenge, i aviá la Talvera a La Salvetat. 
I anèri. 
Agachèri sus lo sit de la meteo quin temps fariá a la Salvetat : pluèja e 1ºC. 
"Gèla pas, va plan". 
 Mas, ieu e lo sit de la Metèo aviam doblidat un detalh de 954 mètres: lo còl del Cabareton entre Sant-Pons e la Salvetat... La rota i èra glaçada : una patinadoira, l'auto anava d'un costat de l'autre, patinava, resquilhava, l'anarquia automobila totala. Ieu, soi de la mar. Gèla pas dins mon vilatge. En tot cas, quand me lèvi, las rotas son pas mai glaçadas. Alara, sabi pas qué faire amb l'autò dins aquestes cases, a despart de m'arrestar dins un canton e plorar en esperant qu'un Sant-Bernat me venga salvar.

Manquèri de morir cent cinquanta còps!

E quand tirèri lo fren de man sul parcatge de la Salvetat, èri ben contenta d'èsser arribada, e viva.
E a la Salvetat, fasiá pas una ora qu'i èri arribada que comencèt de nevar.
La nèu existís a la television quand soi dins un sofà. Enluòc mai. E segurament pas quand devi menar!
Montèri lèu dins l'auto per fugir aquela Laponia lengadociana. Nevava. Anavi a 30km/h. La cachavièlha del dimenge de tantossada. Mandèri de SMS a tot mon repertòri per dire qu'anavi morir congelada dins mon auto cunhada dins un iceberg.

Vaquí, es l'ivèrn e asiri la nèu.



dimarts, 4 de desembre del 2012

dilluns, 3 de desembre del 2012

Ensag gastronomic

Fa quauques setmanas, a dubèrt a doas minutas de mon ostal, dins mon Bronx, una especiariá. 
Un mini-supermercat, un pauc car mas ben practic. I crompi sovent, em me dire que val mai far viure una familha del barri que non pas Mossur Caireforc. En mai d'aquò, son plan simpatics e, o cal plan dire, una especiariá coma cal, aquò mancava dins lo barri. I aviá ben lo bochièr arab que vendiá un pauc de tot, mas èra mai que mai un pauc de pas grand-causa.
Alara, i vau sovent. 
Que siá l'òme, la femna, o lo grandàs que servís de gorilha quand la femna es soleta, son totes plan sorrisents e aimables quand dintri. Ara me coneisson e sabon que m'agrada lo chocolat negre.

L'autre jorn, dissabte de ser, de mond me convidan per suspresa a un sopar. "me cal menar quicòm". Lo frigo es vuèg. 
Una bóstia de sardas? 
Non, aquò se  fa pas. 

D'omós? Anem, zo! Tomba plan que de ceses, n'ai a bodre. 
Mas ai pas de granas de sesam (dubrís-te! De pas confondre amb la Pèira Vèrda).
"Pas de lagui, vai al Proxi!"
- Bonser! N'avètz de granas de sesam?
- Non.
- :(, bon fa pas res.
- Quant ne volètz?
- Ben n'avètz pas!
Debuta de conflicte cultural entre l'arab que me demanda quant ne vòli e ieu que me disi de qué li pòt fotre puèi que ne vend pas?
- Es pas grèu, ne volètz fòrça o un pauc?
- Ben un paqueton, un pauqueton.
- Es per qué far?
- D'omós. Mas se n'avètz pas, fa pas res, farai quicòm mai. 
- N'ai pas aquí. Mas dins ma cosina, n'ai.
E lo tipe se'n va per la pòrta de darrièr, qu'es la pòrta que mena a la cosina de l'ostal. E tòrna, amb dins un papièr plegat en còn, lo sesam que me caliá. Tròp la classa.
- Aquò's present de l'ostal. Entre vesins.

L'aimi.


Ièr de ser, dimenge, 9h del ser, aquò me peta, vòli far de ris al lach. 
O ai pas jamai fach.
Agachi sus internet.
Me cal de vanilha. 
"Pas de lagui, vai al Proxi!"
- Bonser! N'avètz de vanilha? 
- En dòlça?
- Òc-ben.
- Non, mas ai de sucre vanilhat.
E me demanda qué vòli far. Tornarmai conflicte cultural : te'n pausi ieu de questions? Mas ai compresa la diferéncia culturala e ara, respondi amb plaser. De ris al lach. Aquò li agrada pas gaire. Li expliqui mas invencions culinàrias que vòli far de veirinas amb de confituras, de còco (n'àvetz de còco?), de caramèl, que vau ensajar mai d'una causa.
"Esperatz".
Se'n va dins sa caforna al fons de la botiga. 
"Ma femna la cèrca, n'avèm de vanilha, que nos la portèt un amic de Madagascar."
La femna arriba amb una ponhada de vanilha. 
- La dòna me demanda totjorn de causas qu'avèm pas dins la botiga mas qu'avèm a l'ostal! Èra ela l'autre jorn, lo sesam.
La femna s'escacalassa e m'explica que la vanilha ven de Madagascar e que lo sesam veniá de Tunisia e comença de parlar pastissariá genre "ieu tanben m'agrada de cosinar".
Expliqui que fau d'ensages e que, urosament que soi soleta, perque de còps que i a, es pas bon. 
Rison.

Lor ai pas dich que lo ris al lach, lo vau faire amb de ris basmati que n'ai fach tròp coire. 

Sus internet, dison que cal de ris redond. 
Basmati, farà l'afar, non?