dimarts, 28 de gener del 2014

Quiiiiiiiiiina!!!!

Ne sèm a 2000 pòsts sul blòg! 
BLANQUETA!!!

dilluns, 27 de gener del 2014

L'infèrn del diluns de matin


Dòna SNCF, lo diluns de matin, ton tren de 6h45, me t'o cal dire, es un bocin pas possible.
Primièr, lo cai de la gara es tot plen de mond que fuman. Vòli plan que vòtes de reglaments coma pagar sa bilheta o enebir de tubar dins tot çò que t'aparten, mas a un moment m'agradariá plan que los apliquèsses tos reglaments e empachèsses totes aqueles conasses de m'enfumar los palmonets. Que crebèsson totes amb una maquina d'oxigèn dins lo cuol. E lèu.

Aprèp, quand monti dins lo tren, i a quasi pas de plaça. Ja, i a lo gròs del diluns de matin, que me passa davant e me pren la plaça que i aviá de liura (que crebe escanat per un pet cunhat!). Puèi, i a aqueles adolescentasses que prenon MA taula. Son tres: i a lo dròlle qu'a pas comprés que se penchenar a la Justin Bieber es passat de mòda dempuèi uèch meses al mens e que dormís dins una posicion de contorsionista chinesa que mon esquina, quand vei aquò, crida a l'eresia e comença de sortir las aluquetas, e amb el, i a doas dròllas, una reborsièra de la vida qu'escota la musica e l'autra que fa sos devers de matematicas, ai pas encara capitat de desvistar se copiava los devers de la reborsièra o los de Ronquet.

E i a lo conàs que legís Midi Libre. Putan, lo tipe, son plaser del matin, es de se crompar a 6h30 lo Midi Ivre del jorn e de te lo dubrir dins lo tren. Midi Libre es lo grand condòr dels jornals : 1,50 m d'ample. Aquò te pren de plaça quand siás sus un sèti d'ochanta centimètres... (l'avètz comprés lo jòc de mots, è?). E se lo tipe t'a doblidat las clucas, es 1.50m d'ample x la longor dels braces del tipe, densitat minimala 1 tipe per 3m2. Urosament, es pichonèl aquel de tipe. Enfin, aital, pòdi legir la Una e l'oroscòp, uèi, rubrica trabalh, i aurà “des petits heurts”. 'Fant, me vau encara petar lo genolh contra aquela puta de tirador del burèu!

E vos parli pas del mostachut que monta a Seta e que s'empega TOTJORN davant ieu. E pòt pas anar en fàcia de quauqu'un mai? Que los aimi pas los mostachuts ieu. Sabètz ­d'aqueles qu'an una mostacha ponchuda que rebeca suls costats? Sortís son libre e tot de long del viatge, legís en s'alisant las mostachas, o se las grata -sembla que la mostacha, aquò te fa te gratar, e coma s'es despenchenat la mostacha en se la gratant, se la tòrna alisar, grata-alisa-grata-alisa-vira la pagina-grata-alisa, e aquò , sens relambi fins a Montpelhièr.E i as d'arnas dedins? A, e tant que i soi, arrèsta lo tweed.

Çò pièger quand meme es aquel tipe que monta en Agde. Primièra error, es dagtenc. Segonda error, es penchenat a la mòda de las annadas 30 (las del sègle passat, pas las que son per venir!), sabètz aquela èrsa sul costat tota gominada. Soi segura qu'a un penche dins la vèsta per se la tornar far tot lo long del jorn son èrsa minabla. PIETAT! Que quauqu'un li diga qu'aquò's afrós! E es vièlh, aquò rai, es pas sa fauta, mas a son atge, deuriá èsser la retirada, de qué nos ven prene la plaça lo diluns de matin e nos impausar son marrit gost? Puta de vièlh! Mas çò pièger pièger d'aquel òme, es qu'a un mantèu en pel d'animal. E aquò's pas possible. Ieu, veire de borra de cuol de lapin sus un òme gominat a 7h del matin, es pas possible. E mai a Ercules, los Dieus de l'Olimp li faguèron pas aquò!

Lo tren de 6h45, sabi pas se i vau subreviure.

E puèi i a aquela paura filha de l'aire reborsièr qu'es totjorn cargada coma una muòla, que t'a una saca d'esquina mai gròssa qu'ela (çò qu'es ja un recòrd) e que sembla que pren lo tren de 6h45 per anar montar l'Anapurna. E en mai de sa saca que i deu portar l'ostal dedins, t'a una saca a costat, d'aquelas banastas que las vièlhas fan servir per anar far lo mercat, mas aquela banasta, i a una tela dessús per empachar los curioses de fintar de qué i pòt ben carrejar aquí dedins, que lo tròn de Dieu los cure, los curioses! Ela, t'agacha tot lo mond d'un aire de pitbull atalentat genre “t'aimi pas e se te sarras, te mossegui” o “se contunhas d'agachar çò que soi a escriure sus mon ordinator, te vau emplastrar”.
Aquela d'aquí, aquò's ieu.





dilluns, 20 de gener del 2014

de la pauretat e dels supermercats

L'autre jorn qu'èri a far las crompas a mon Intermercat qu'es just a costat del funerarium, tombèri sus un polet a 3€. De qué? Pas que 3€? Èra pas un polet discount pas car, èra just un polet que la data de perempcion èra l'endeman. 
Directe dins lo carreton: lo fau còire per dinnar o lo congeli.
E vegèri de guinda a mitat de prètz tanben. Meteis rasonament.
"Mas se crompri la carn a mitat de prètz perque la data de perempcion es marcada uèi o deman, farai d'estalvis e aurai tot plen de carn dins mon congelator!"
Arribada a l'ostal, faguèri còire un parelh de causas e metèri la rèsta dins lo congelator ont tres aranhas jogavan al rami.
E ièr de ser, volguèri descongelar de salcissa qu'aviái crompada a 2€.
Un còp descongelada, l'odor me semblèt un pauc estranha, per pas dire desagradiva.
Pas grèu, un còp cuècha, aquò passarà.
Te metèri de ceba, que tot lo mond sap que la ceba es bon.
Tastèri un bocinon, èra pas gaire bon.
Metèri de tomata.
Tastèri.
Èra francament pas bon, tan desgulasse que lo bocinon lo poguèri pas engolir e l'escampèri.
Fin finala, tot acabèt a las escobilhas, çò qu'es pas gaire estalvi spirit.
E çò pièger, dempuèi ièr de ser, ai lo racavòmit.
O sabiái que la carn la cal pas crompar dins los supermercats, fa d'annadas que o fau pas mai, perqué o faguèri divendres???
E, ara, o compreni perque l'an fotut a costat del funerarium l'intermercat!

Anem, vau als comuns e vos desiri una bona jornada!


divendres, 17 de gener del 2014

Contra la morositat



Lo clip plen d'energia de Du Bartàs! L'energia dins aqueste luòc tot pichonèl dels musicians e del public caud caud caud. 
Soi fan fan fan.
Lo darrièr CD de Du Bartàs Tant que vira, de pas mancar:) ieu ai una preferéncia per las cançons Galinas e Mon vesin. E vosautres?


Crompable en cò de Macarel


dijous, 16 de gener del 2014

Règlas de vida


Règla nº1 : cal pas córrer, la corsa es pas un movement natural. Bracejas, as las popas que fan de saut a l'elastic amb lo sosten, as la grassa del cuol que fa la lambada, siás ridicula.

Règla nº2: cal pas anar a la television, aprèp lo mond te reconeisson per carrièra e se sovenon per totjorn de çò que i diguères e se un pauc i diguères de conariás...

Règla nº3: cal pas cargar de tongs en public La claqueta es l'enemiga de ton esquina e del bon gost : ja te vesèm los artelhs que los as laidasses e de còps que i a, pas pròpres-pròpres, sas, amb un bocin de poiridum jos l'ongla del det gròs?




E quand fas los tres a l'encòp, e ben me fas rire un brave moment:






Çò melhor es quand meme la cagòla amb una maissa a trabalhar amb Rocco que fa genre "ensagi de la reténer per protegir los ecrans que còstan 1956€ cadun e aprèp acabarem dins una posicion sexuala que marcha pas gaire entre femnas mas que farà montar l'audimat."

dimecres, 15 de gener del 2014

Lectura de divendres de ser

2014, o vos ai dich ja, serà literària : vau legir tot plen de libres d'autors que serà l'anniversari de sa mòrt, es mon costat reac, m'agradan las celebracions.

Per començar, per aquesta debuta del mes de genièr, legiguèri un autor que son anniversari èra l'an passat.
Soi una reborsièra vertadièra.
E qué cresiatz?

Divendres de ser, m'engoliguèri L'estranh d'Albert Camus dins sa revirada occitana de l'Eric Gonzales. La version originala, en francés, l'aviái legida ja un parelh de còps a un moment al licèu e un pauc mai tard.
"Mas qual legirà L'Étranger en gascon?" me diguèt un blogaire que vos dirai pas son nom. 
E ben IEU!

E plan contenta d'o poder faire! 

Completament d'acòrdi amb la nòta d'introduccion del traductor 
"Aquiu qu'avetz çò qui responi aus qui dobten enqüèra de l'utilitat de las traduccions. Mes autament, n'ei pas au fèit normau que los qui legen en occitan e poscan - au cap de mei de cent ans de REnavida, totun!- léger, s'ac vòlen, las òbras màgers de las autas literaturas en lenga nosta? Refusar-d-ac qu'ei acceptar que lo sol aviéner d'aquesta e sia la diglossia perpetuau."
E ben ieu me regalèri de legir aquò. Per los que son pas d'aise d'aise amb lo gascon, serà pas completament aisit, mas s'avètz ja legit de gascon, deuriá pas pausar problèma. En mai d'aquò, lo traductor a agut la bona idèa de botar a la fin del libre un lexicòt que consultèri un parelh de còps. Entre autres per aquel "pelada" que tornava sovent... e que vòl dire "plaja", mas a despart d'aquò, ges de problèma gròs de compreneson.
E puèi, o cal plan dire, es totjorn un chale per ieu de legir Camus. E aquí de tornar descobrir lo tèxt de l'Etranger...òm sosca pas parièr a 15 ans qu'a 35. E lo comprenguèri tantes còps aquel òme que parla pas per res dire, que seguís pas las convencions de la societat e que los autres jutjan per son biais d'èsser...

Un mot per parlar d'un detalhon, de l'objècte libre qu'es plan polit, m'agradèron fòrça la mesa en pagina e la poliça utilizada, confòrt de lectura power.
Un autre mot per un autre detalhon: lo prètz, pas que 7€. Seriá daumatge de lo pas crompar!
Espèri que Reclams ne publicaràn d'autres de libres coma aqueste e a aqueste prètz!






dimarts, 14 de gener del 2014

2014 serà literària o serà pas

Figuratz-vos qu'aprèp mos vòts e mon oblit dels vòts, ausiguèri a la ràdio que 2014 èra lo bicententari de la mòrt del Marqués de Sade.
E ben ieu, legiguèri pas res del Marqués. 


Pas encara.

Un libre de Mistral, un libre de Sade, un libre de Mistral, un libre de Sade, deuriam poder servar un equilibri...

Dos ligams per la setmana

- Una causa que l'avètz vista passar dins la premsa : aquel jove que va trabalhar amb de païsans en Africa e qu'o fa en occitan, podètz contunhar de li donar d'argent, aquò li servirà totjorn! :)

- Anatz agachar sens esperar lo documentari Marcadiu 2010 de Fabrisexi Bernissan de Nosaus de Bigòrra sus Octele. Me soi regalada! (sabi pas tròp quant de temps serà disponible a aqueste ligam, alara afanatz-vos...). 


E vau ensajar de vos venir contar de causas interessantas ;)


dissabte, 4 de gener del 2014

Telefonada



- Te telefoni per te desirar la bona annada
- Me poiriás telefonar per me desirar tot cort.

divendres, 3 de gener del 2014

L'error istorica de mos vòts...

Ò 'fant de lop, ai doblidat quicòm pendent mos vòts! E m'o avètz pas dich, banda d'aissables!
Urosament que i a la Peirinassa que m'a mandat un SMS per m'o dire!

2014 es tanben lo centenari de la mòrt del nòstre Joanon!

Joan Jaurès, assassinat lo 31 de Julhet de 1914.


Çai jos, quauques fòtos que faguèri al musèu Joan Jaurès de Castras (clicatz sus d'unas e apareisseràn en grand per las poder legir melhor )











Per los qu'aquò interessa, Vent Terral publiquèt quauques obratges sus Joan Jaurès mas los ai pas encara legits. Seriá l'escasença, ten!



dimecres, 1 de gener del 2014

Bona annada!



Bona annada, plan granada e plan paupada a totes los legeires d'aquel blòg :)



2014, serà l'annada :

- de la poncha!

- que saurem se viurai mai vièlha que lo Cristo o pas. Tant que me crucifican pas, tot me conven.

- del centenari de la mòrt de Fredo Mistral. Seriá l'escasença benlèu de legir o de tornar legir son òbra. 'fant!, seriá una resolucion que tuga aquò : legir tota l'òbra de Mistral al fial de 2014. (que la podètz telecargar aquí, es completament legal, fa 100 ans qu'es mòrt lo tipe!)

- del centenari de la debuta de la Primièra Guèrra Mondiala, qu'a pas res de veire amb lo ponch precedent mas que n'ausirem parlar plan mai!

- de l'independéncia de Catalonha, que per que pòsca veire aquò, me caldrà viure mai que lo Cristo. Eloïm, me meti de genolhons, mas daissa-me viure fins a la fin de novembre, los jòcs olimpics russes, la copa de balon brasileira, me'n brandi, mas l'Istòria qu'es a s'escriure, i vòli èsser!

- de la tresena edicion d'Escala a Seta, del 18 al 21 d'abrial, qu'espèri aquò amb impaciéncia! The question is jogarai sus un batelàs? (n'ai ja parlat sul blòg!)

- del Congrès de l'AIEO a Lhèida. L'Aieo es l'Associacion dels Intelectuals Emmerdaires Onanistas, e coma me reconeissi plan dins dos dels critèris, ai ja reservada l'ostalariá.  


E tu, brave legeire, qué faràs?