divendres, 29 de març del 2013

Òbras a l'ostal : arranca o raca.

L'estiu passat, me crompèri un ostal.
Uèi, uèch meses aprèp mon arribada, ai descobèrt dins lo garatge que sul plafond, i aviá marcat la data de construccion : "22-6-1967". 

E la decoracion que i aviá quand arribèri, e ben èra de l'epòca tanben! 
Aviái dos meses per melhorar d'unas causas. Las prioritats : aver un burèu e una cambra. 
La rèsta? Veirem mai tard!

Primièr de tot, me caliá tirar la tapissariá de la cambra. 
Èra pas possible, i auriái pas pogut dormir dins aquela cambra que t'i aviá una tapissariá de las florassas multicolòras que m'auriá fach far un molon de cachavièlhas. Agachatz-me aquò :




Qual es lo con que lancèt la mòda de tapissar los plafons? 




dijous, 28 de març del 2013

dimecres, 27 de març del 2013

Manjar al país: la carn

La carn de vaca e de vedèl, la crompi per cartons de 5kg a un païsan de Lengadòc-Naut que la me pòrta a l'ostal.

La bèstia es abalida a Angles (Lengadòc Naut), portada, tuada, plastificada e encartonada a l'escorjador de Puèglaurenç (Lauragués) e manjada a Chicago de Lengadòc. De sa naissença a mon cagador, aurà fach mens de 200 km.


Lo prètz : 12-13 €/kg


Solid, cal aver un congelator :)





Mas nos cal manjar los animals?


Eating Animals, entrevista amb l'autor

dimarts, 26 de març del 2013

TESTejar

L'autre jorn anèri a la facultat de letras per una serada organizada pels estudiants del Medòc. 
Èra un concèrt de Christian Almerge, sabètz "Test".
Test, los aviái pas jamai vistes en concèrt, ai pas los CDs, ai pas telecargats illegament los MP3, mas coneissiái, que Test es ma magdalena de quand agachavi Viure al País quand èri adolescenta que metián de clips de Test a la fin e amb lo paire, aquò nos fasiá rire.


E l'autre dimars, a la facultat de Montpelhièr, me re-ga-lè-ri! Èra un ambient intim e ròck'n'ròll. La sala de la facultat, i a pas d'empont, enfin si, i a un empontet de quinze centimètres, aquò fa que lo public es tot pròche del grop e lo grop es dins lo public, o lo public dins lo grop, una proximitat amistosa que, o cal plan dire, es tras que simpatic lo Cristian Almerge e sos musicaires tanben! I aviá pas gaire de monde, un trentenat o quarantenat de personas, mas de mond que coneissián lo "repertòri", lo fan club de Test se volètz e eriam totes d'a fons. Passèri una serada excellenta e passèri la setmana a cantar "Pren un formatge e un crostet / Un pauc de vin dins ton pichon panièr / Mas atencion de pas trapar lo lop / Tanlèu qu'arribaràs a destinaciooooooon"



A despart de cantar los tubs I Love Cagaròls, Massey Ferguson, E ieu e ieu ieu, a me'n petar la votz, riguèri plan. Quina autoderision que t'an, fa de ben de veire de mond coma aquò.




Massilia Sound System, los Fabulous Trobadors, La Talvera, Nadau, Claudi Martí, Mans de Breish, e ara Test, vaquí, me sembla qu'ai vist totes los grops mitics occitans. Ara, pòdi morir.

Bon avètz comprés, soi super fan.
E n'i aviá de supersuper fans! D'unas se faguèron far d'autografs sus las popas: 
e ieu faguèri la fòto de pès :

e per far biscar totes los fans, capitèri de raubar lo plectre del sénher Almerge




(ò! lo Benazet Ros tot jovenòt!!!)


Granmercés al lobby audenc del Medòc per l'organizacion de la serada!

dilluns, 25 de març del 2013

Periple a Maiano : Cresi

Embé l'autor catalan mai conegut d'aqueu blòg, après Malhana, nos petèt d'anar au CREDDO a Graveson. Lo Creddo aquò's lo Centre de Recerco, d’Estùdi, de Doucumentacioun e de Difusioun d’O.
12, avenguda Chabaud. A Graveson, d'avengudas, n'i deu pas aver una molonada... La trobarem.
E la troberiam.
E troberiam l'ostau dau Creddo


Èra barrat.
Embé un mot sus la pòrta.

La clau es au trauc. Je répète. La clau es au trauc.

Cèrca que cercaràs la clau, la trobaràs pas! 

Agacheriam de'n pertot e ren! Pas de clau! Pas de trauc! Pas de creddo!

E, sus la pòrta, un autre papièr :
Una autora nimesenca subreconeguda èra passada una ora abans! 


Soi segura qu'es ela que l'a emportada la clau. 

dijous, 21 de març del 2013

Manjar al país : l'òli

L'òli, lo crompi a un collèga qu'a d'olivièrs e que pòrta sas olivas a l'excellenta cooperativa de Clarmont. Es un òli plan bon que descubriguèri fa quauques annadas. 





Es un pauc car: dos o tres còps mai car que d'òli made in Spain, mas la qualitat, la pagas ma paura Luceta. Per ara, coma soi pas rica, fau amb doas botelhas d'òli : un òli made in Spain e un òli made in Clarmont segon çò que mangi. Per lubrificar far còire quicòm e qu'arrape pas a ma padela Tefal, meti d'òli espanhòl e quand fau d'ensaladas o de pan alhat, meti d'òli de Clarmont.


Dels olivièrs a la cooperativa al garatge del collèga fins a mon ensalada o mon entrepan, las olivas fan mens de 100km.

Lo prètz : 12€ lo litre, es mens car en cò del collèga productor que a la botiga, en mai d'aquò, quand es la sason, lo collèga me dona totjorn un parelh d'ensaladas, de tomatas o quicòm mai!


Per comparason, l'òli que crompatz a la Jonquera a 15€ lo bidon de 5l, ven d'Andalosia e quand la cargatz dins l'auto, a ja fach un milierat de quilomètres. Ai pas trobat d'articles sus internet sus la qualitat de la cultura oleïcòla andalosa, sabètz quicòm aquí dessús?


L'òli de Clarmont, la podètz crompar en linha, la que m'agrada mai es la Verdala

dimecres, 20 de març del 2013

L'eslip dau Vesin : avanci!

Mèfi, mèfi!
Aquò avança per la futura resolucion del mistèri de l'eslip dau vesin!


L'autre jorn que venguèt pagar lo loguièr, lo desvestiguèri, sauvatja, li faguèri l'amor e ai gardat l'eslip en trofèu demorèt un brieu a charrar a l'entorn d'un bon cafè liofilizat. E al fial de la discutida que consistís de mon costat a pensar pas que tres causas en bocla: "mas qué li vau dire?", "poiriam  èsser amants, seriá practic" e "cossí li demandar per l'eslip?", ai descubèrt qu'avèm dos punts comuns. 

Lo primier: fasèm las crompas al meteis endrech. Enfin, als meteisses endreches: l'Intermercat e la botiga dels païsans. "I poiriam anar ensem faire las crompas! E aprèp, poiriam bicar!", bon, li ai pas dich, mas i auriá pogut pensar solet! Èri contenta, aquò vòl dire qu'avèm una valor comuna. Mas ieu sabi tanben que fa sas crompas al Lidl e Lidl, es pas bon. Cossí o sabi? Daissa son estòc de sembla-chuc d'irange del Lidl dins lo garatge, i arriba pas tot solet lo botelhon del Lidl dins lo garatge quand meme!
Segond punt comun, e aquí marquèri cinquanta punts d'un còp amb la question mai eficaça que l'estrip tease integral: "volètz de chocolat?". Li agrada lo chocolat! Es un gormandàs! E coma aviái crompat de chocolat del bon, se regalèt. "Se cal far plaser dins la vida! Bicam?". E de dire "a mas se comenci, la vos tombi la plaqueta", "es pas grèu, n'i a d'autras". 
Leiçon d'educacion nº1 : quand lo mond te ditz "o pòs manjar tot", o manges pas tot, malurós, aquò se fa pas! 
E el mangèt tot lo chocolat. 

M'a manjat tot lo chocolat, es la debuta de l'intimitat aquò, vertat?



dimarts, 19 de març del 2013

Periple a Malhana : lo Tombèu

La tòca dau romavatge, èra d'anar veire la tomba de Mistral. Seguissètz lo guida de tria... 



E dins lo cementèri, ne legisses d'occitan! 





I a la tomba d'un Frederic Mistral, mas es lo nebot.  

E mai lo monuments dels mòrts es en occitan : 
autres monuments dels mòrts en occitan aquí e aquí

E enfin, lo tombèu dau Mèstre: 


Pas de nom, coma o volguèt Mistral, juste aquò de marcat : 



Non nobis, Domine, non nobis,
Sed nomini tuo
Et Provinciæ nostræ
Da gloriam.


Moun Toumbèu 

Souto mis iue vese l'enclaus
E la capoucho blanquinello
Ounte, coume li cacalaus,
M'aclatarai a l'oumbrinello.

Suprème esfors de noste ourguei
Pèr nous sauva dou tèms que manjo,
Empacho pas qu'aièr o vuei
En long oublid lèu-lèu se chanjo !
E quand li gènt demandaran
A Jan di Figo o Jan di Gèto:
"Qu'es aqéu domo ?" Respoudran:
"Aco is la toumbo dou Pouèto.
Ero un que faguè de cansoun
Pèr uno bello Prouvençalo
Que ié disien, Mirèio: soun,
Coume en Camargo li mouissado
 Escampihado un pau pertout...
Mai éu restavo dins Maiano
E lis ancian dou terradou
L'an vist treva nostis andano."

E pièi un jour diran: "Ero un
Que l'avien fa rèi de Prouvènço...
Mai de soun noum li grihet brun
Canton soulet la survivènço !

Enfin, à bout d'esplicacioun,
Diran: "Es lou toumbéu d'un mage,
Car d'uno estelo à sèt raioun
Lou mounumen porto l'image."

Frederic Mistral, 
Lis Oulivado, 1907

dilluns, 18 de març del 2013

Manjar al país : lo chuc del matin (non, es pas sexual!)

Fins ara, lo matin beviái de chuc d'irange. 100% pur chuc que los nectars o autres, es de mèrda. 
Chuc d'iranges d'Espanha. Qu'es mens luènh que Florida o Israèl. 

Mas dempuèi doas setmanas, ai remplaçat lo chuc d'irange en brica per un cubi de chuc de pomas audencas.
Ai lo cubi dins lo refregidor e fai tirar!
Lo chuc es tras que bon, pas subresucrat coma es sovent lo cas amb lo chuc de poma, es mai car que lo chuc d'irange marca blanca 100% pur chuc, mas es ben melhor, e i tròbi pas d'aliens dedins
Lo prètz : 2,56€ lo litre.


E beure de chuc de poma al cubi, n'es un de concèpte!

diumenge, 17 de març del 2013

Periple a Maiano : Mistral de'n pertot veiràs


Lo paure Gounod, l'autor de l'opèra Mireille, que pas degun a escotat mas que tot lo mond sap qu'existís... E ben a ieu, aquò me macariá que donèsson mon nom a un parcatge! 


Avenguda Lamartine, en causa del quaranten entreten.

"Cette nuit-là, je ne dormis pas une minute. Je lus les douze chants d’une haleine, comme un homme essoufflé que ses jambes fatiguées emportent malgré lui d’une pierre milliaire à l’autre, qui voudrait se reposer mais qui ne peut s’asseoir."






Cabussada dins una autra dimension! 

dissabte, 16 de març del 2013

Manjar al país

Dins los jorns que venon, vos vau parlar de çò que mangi. 
Aquò's la mòda me diretz mas fasiá moment qu'aquò me tafurava : l'ecologia mondiala, l'economia locala, totas aquelas chifras, totes aqueles afars que nos tomban sul nas a l'entorn de çò que manjam. 
Quauques rescontres, quauques moments de vida partatjats, quauques discutidas, quauques lecturas e ara, coma plan de mond, ensagi de manjar al país: ensajar que çò que mangi aja pas fach lo torn del mond quatre còps, que siá pas passat per quaranta cambras frejas e dètz e uèch intermediaris abans que ieu lo crompèsse. Es tanben un biais de faire viure lo mond d'aquí, los païsans del país, istòria que siaguessiam pas sonque un bronza-cuol e que los camps daissen pas la plaça als lotejaments.


J'ai décidé de boycotter la grande distribution. par onpassealacte



Vicioses que sètz, soi segura que me l'anatz pausar la question... mas i a una granda nòva que vos aviái pas encara dicha : soi pas mai alcocacolica



divendres, 15 de març del 2013

Consecracion !

Renat Merle, LO Renat Merle, l'istorian del tòp 2 dels istorians (l'autre es Felip Martel), parla de mon blòg e del blòg de K sus lo sieu de blòg
Ara, pòdi morir.



dijous, 14 de març del 2013

dimecres, 13 de març del 2013

Periple a Maiano : l'arribada

Arribèrem a Malhana que nos arrestèrem per faire una fòto davant l'ostal ont nasquèt lo Mèstre.
Enfin davant un pauc luènh, qu'es una proprietat privada e i podèm pas dintrar coma dins un molin.



La bastidasso ounte nasquère, en fàci dis Aupiho, toucant lou Claus-Crema, se ié disié lou Mas dóu Juge: un tenemen de quatre couble, emé soun proumié carretié, si ràfi, soun tout-obro, soun pastre, sa servènto, qu’apelavian la tanto, e mai o mens de mesadié, de journadié o journadiero, que venien ajuda pèr li magnan, pèr li sauclage, la sègo, li meissoun, lis iero, li vendèmi, enfin pèr li semenço o bèn lis óulivado.

Mi gènt, de meinagié, èro d’aquéli famiho que vivon sus lou siéu, au travai de la terro, d’uno generacioun à l’autro. Li meinagié, au païs d’Arle, formon uno classo à part: sorto d’aristoucracìo que fai la transicioun entre païsan e bourgés, e que, coume touto autro, a soun ourguei de casto. Car se lou païsan, abitant dóu vilage, faturo de si bras, emé l’eissado o lou luchet, si pichot cantoun de terro, lou meinagié, mai à la grando, dins li mas de Camargo, de Crau o d’autro-part, éu travaio de dre, en cantant sa cansoun, uno man à l’estevo. Frederic Mistral, Memòri e Raconte, 1906




dilluns, 11 de març del 2013

Periple a Maiano : l'anar

La setmana passada, l'autor catalan mai conegut d'aqueste blòg m'embarquèt dins son auto flama nòva per anar pissar sus plegar lo genolh prene una fòto de la tomba de Mistral a Malhana.
Cocanha! I èri pas jamai anada a Malhana, èra l'escasença de paupar e trepar la mitologia!
Me lo caldriá veire mai sovent lo Bezsonoff, que una jornada amb el te dona per una setmana de blogariás...

Lo viatge iniciatic comencèt per l'espròva ànsia/paciéncia : "Voldriás pas metre de gasolina, que sembla vuèg aquò?". "non, non, va plan, es un diesel, avèm lo temps!".
Espròva lèu seguida per la del "tap al giratòri de Chicago" : lo tipe, pas gaire pacient, te faguèt mièja-vòlta per prene un camin alternatiu que degun e subretot pas el coneissiá pas. Ò mila dieus la mièja-vòlta! Sabètz los que fan los cacos dins las coas dels taps e que d'un còp, se dison " zo! anam anar enrè" e ben vaquí : lo motor vrombiguèt, la veitura partiguèt e manquèrem morir siá en causa de las autos qu'arribavan totas a una vitessa subresonica, siá en demorant enfangats per totjorn... e seriá estat daumatge de morir sens veire Malhana.


Un còp sus l'autorota, a un moment lo tipe s'arrèsta a un airal de servici. 
- E ben perqué t'arrestas? 
- Ben per metre de gasolina
- Mas siás cabord! Es tròp car sus l'autorota!
- Òc, mas sabi pas se i arribarem se ne meti pas.
Rai.

Lo tipe s'arrèsta a la pompa, romega un "e mèrda, me soi enganat mai, es pas lo bon costat". Pròva qu'un escrivan subreconegut es una persona normala fin finala.
Ieu èri a jogar amb mon telefonet dins l'auto, adolescentassa que soi.
E sentissi que la veitura bolega, lo Zonòf que te la brandussa l'auto tant e mai. Quina brutassa.
E una votz que ditz "bonjorn!Allò? Bonjorn!". La darrièra qu'ausiguèt de voses la cramèron e l'autra, aquò èra la Verge, vòli pas que me cramen, e la Verge, ai pas grand-causa de li dire! (Remarca, li auriái pogut demandar se Josèp èra mòl de la quèca?). 
La veitura brandussada. Agachi ont n'es, a pas començat de ne metre de gasolina solament!
Telefonet mai
La votz qu'a pas calat "Allò? Bonjorn? La Pompe nº6? Bonjorn!"
Viri lo cap "ten la pompa nº6, aquò's nosautres".
Estranh, de costuma, la votz de la gasolina ditz pas lo numero de la pompa. 
Telefonet.
"Allò? Bonjorn? La Pompe nº6? BONJORN! ALLOO?!"
Angry Birds es un pauc lo mal, non? Aquelas putas d'aucèls tomban pas jamai coma vòli.
"ALLOO?! BONJORN! POMPA nº6?"
E l'Aucèls en Colèra Star Wars es mai complicat, mas m'agradan los efièches sonòrs.
Doas minutas de brandussatge d'auto mai tard, illuminacion. 
Legissi sus la pompa "prepagament".
Sortissi de l'auto, cridi al brandussaire d'auto : "òu, te cal pagar abans. E i a una femna que te parla aquí dins lo naut parlaire".
Lo Zonofoïd se sarra de la maquina "aquò marcha pas!".
Ieu mòrta de rire e la femna que ditz, seriosa coma un papa "pagatz amb la carta GR?", "quina carta?",  e coma un papa demissionari "bon, vos fau fisança, servissètz-vos", "a ben vaquí!".
E tot aquel rambalh per metre dètz èuros de gasolina.

dijous, 7 de març del 2013

lo prèmi gascon

Lo Quequejaire, en bon bearnés qu'es, nos fa la reclama del Prèmi Ací Gasconha que seriá mai rentable que lo Prèmi de Lhèida. 

Demandi a Google, tròbi lo reglament del prèmi
E a l'article 7, que't liègi : "Las vulgaritats obscenitats que seràn hòrabandidas deus tèxtes presentats."
L'an tròp vista la Vèrge aqueles gascons!

dimecres, 6 de març del 2013

MO TI VA CION

Maaaaaaa, avètz vist? 
I a los Ilerdencs que... A los Ilerdencs, es pas una malautiá que te prusís ont cal pas, es lo nom del mond de Lhèida! 
I a los Ilerdencs qu'organizan un prèmi del raconte occitan. E se ganhas, as 5000€ sul compte.
5000€!
Cinc mila èuros! 

Mas ieu, per cinc mila èuros, t'empifri una dromadària ! 

Levat que a Lhèida, per ganhar 5000€, te cal pas encuolar una dromadària, que lo dromadari es pas un animal endemic. E mèfi que lor faràs pas prene los dromadaris per d'ases als ilerdencs! 

Per lo prèmi, cal pondre entre cent e dos cents paginas en occitan blos, las mandar en dos-cent cinquanta exemplaris que seràn pas legits per la jurada que sabèm pas qual es e que lor podèm solament pas prepausar de servicis sexuals contra la primièra plaça! 

Venala que soi, m'i meti sulpic e d'ara d'ara! 

E istòria de me motivar, ai embarcat lou Tam Tam dins la galèra! 




Me dison dins l'aurelheta que cada an disi que i vau participar e que cada an, escrivi pas mai de mièja pagina. 
Anem, demòran pas que 99,5 paginas!