divendres, 29 d’octubre del 2010

dijous, 28 d’octubre del 2010

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Mariscal

Cada còp que vau a Barcelona, vau veire la mòstra que i a a la Pedrera perque es totjorn una mòstra interessanta e, punt positiu, a gratis.
D'aquesta passa, i a una mòstra retrospectiva de Mariscal.


Mariscal, lo coneissètz pas? Mas siiiiiiiiiiiiiiii, es lo tipe que dessenhèt Cobi.
"Que dessenhèt qué?"
Cobiiiii!!! lo gosset-simbòl dels Jòcs Olimpics de Barcelona en 92, e mai ieu qu'èri pas nascuda, me'n soveni!
Enfin, Mariscal, sabiái pas qual èra, e i anèri a la mòstra perque las mòstras de La Pedrera m'an pas jamai decebuda.
E en arribant, sul trepador,te vesi aquò:

La mòstra tòrna sus 40 ans de carrièra de Mariscal, tot plen de dessenhs, tot plen de causas, de creacions de tota mena sus de supòrts variats, d'art modèrn sanitós, qué. Sabiái qu'aquò podiá existir. A la debuta, me faguèt pensar a Ben (que ne veguèri la mòstra a la debuta de julh a Lion) mas pas brica, es plan mai agradiu que Ben. Ben, i a quicòm que te destorba dins çò que fa e Mariscal non, te fa de ben! (òp òp òp jòc de mots!). Puèi, Ben, as totjorn l'impression que te pren per un con, e aquí Mariscal, as pas aquel sentiment, las causas son simplas, enfin, semblan simplas, mas trabalhadas e soscadas, bon, bref, m'agradèt. Ne sortiguèri plan contenta! Coma de costuma a la Pedrera, es una mòstra rica, amb una molonada de causas, plan presentadas, cada còp trabalhan plan l'ocupacion de l'espaci, la valorizacion de las òbras, aquí tot l'espaci èra ocupat amb tot plen d'òbras que i passavas dedins, o a travèrs, entre de dessenhs, entre de sacas amb de logos de Mariscal, entre d'afichas de Mariscal, entre de revistas d'art de Mariscal, a travès de telas, a travès d'installacions sonòras e lumenosas. Enfin, a aquela mòstra, i pòs passar la jornada se vòs :)))

Acabi amb una citacion que se legís a un moment de la mòstra:


"La seva obra destil·la ingenuïtat, optimisme, frescor, bondat. No hi ha mai sang, ni sexe, ni gore. No hi apareixen monstres, ni dolents de pel·lícula. No hi ha res lleig ni ofensiu. tota la seva obra és apta per a menors, i en canvi és tan perversa..." Juli Capella, Arquitecte i teòric del disseny



La mòstra es fins a la fin del mes de genièr de 2011, a la Pedrera, passeig de gràcia a Barcelona, totas las infòs e un fum de fòtos per aquí!

divendres, 22 d’octubre del 2010

Budgets

Lo problèma quand vau en Catalonha es pas lo budget "transpòrt", es pas lo budget "sortidas", es pas lo budget "mangiscla", lo problèma, akò's lo budget "librariás":

VIP: very important pès!





L'acordeon e los pès de Daniel Loddo



Cauceta e sabatas de Silverio Pessoa

Daniel e Paul de la Talvera, 
Benjamin (o Sebastien, me soveni pas) del Còr de la Plana
Celine de la Talvera, Silverio Pessoa e ieu!


La Santa Trinitat:

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Caramauç

Profechèri de ma dimenjada Talvera/Silverio Pessoa per anar visitar Caramauç. Primièr de tot, me vos cal explicar: Caramauç, coneissiái pas, mas n'èri amorosa. 
I èri pas jamai anada, aviái pas jamai vist de fòtos mas l'aimavi de çò qu'aviái legit. Fau un pauc coma Jaufré Rudel, mas Tripòli, akò fasiá tròp luènh, alara causiguèri Caramauç.
Per los que sabon pas ont es: Caramauç es entre Albi e Rodés (mai pròche d'Albi), pas gaire luènh de Crespin lo país de Bodon.
Qué sabiái de Caramauç per n'èsser tant amorosa?
- Que i aviá de carbonièrs e de minas, e qu'es la misèria completa, es lo bassin minièr doblidat, lo mond sabon que i a de minas al Nòrd de França, a La Sala ("los carbonièrs de la sala occitans sens o saber... cantan l'internacionala..." etc, vos vau pas cantar tota la cançon òu!) e lo mond quand parlas de Caramauç dison "qué? ont?"
- Que vòtan totjorn a esquèrra. E mai quand en França tot lo mond vòta per l'autre conàscòsi, a Caramauç, totes los vòts son roges o rosats.
- Qu'es lo canton de Jaurès.
- Que i a tot plen de mond diferents, s'i installèron d'italians, d'espanhòls, de poloneses, d'arabs...
E çò qu'acabèt de me convéncer que Caramauç akò èra una vila que valiá la pena d'èsser coneguda es un libre de Daniel Loddo L'épopée du rock noir, Chronique des musiques actuelles dans le Carmausin et Midi Pyrénées. Oè, soi aital, legissi totes los libres del Dieu Loddo e mai los que, a primièra vista, m'interèssan pas gaire. Aquel libre d'aquí, sa primièra partida "Contexte des territoires" es interessanta e son primièra capitol passionant, revelacion per ieu. Ten, coma soi brava, ne vos meti la debuta:
(...) Lorsqu'on arrive à Carmaux par la nationale 88 en venant d'Albi ou de Rodez, on ne se rend pas compte de prime abord qu'on a affaire à une ancienne cité minière. Il en allait déjà un peu de même il y a une vingtaine d'années, lorsque les mines fonctionnaient encore (pas la moindre trace ici de terril, ni de cette noirceur caractéristique des paysages à proximité de puits d'extraction de la houille). De plus ici, les cités ouvrières n'ont pas vraiment l'apparence de corons... Mais si rien n'accrochait véritablement le regard à ce niveau (excepté toutefois en arrivant de Monestiés par la départementale nº91) où l'on tombait obligatoirement sur diverses usines de traitement) il n'en allait pas de même de l'odeur entêtant du charbon et de ses sous-produits qui vous enveloppait dès l'abord de la cité. 
Qui connaît d'autres villes du département est très vite frappé ici par l'affabilité des gens, leur bonne humeur, le mélange des accents et des odeurs... Longtemps, le Bassin carmausin a développé un esprit particulier propre à d'autres bassins miniers et que l'on peut résumer en quelques mots: labeur, solidarité, lutte, métissage de population, sans oublier un engouement particulier pour la musique et le sport, tout ceci forgeant l'identité de ce territoire. 
Nous en relèverons ici différents aspects en mettant en lumière à la fois leur ancienneté, leur permanence, mais aussi leur manque de cohésion et parfois même leurs contradictions. (...)
(...)Carmaux fut prématurément à la pointe des luttes sociales en Farnce et son histoire est jalonné de grandes grèves parfois sanglantes. Le syndicalisme s'y implanta très tôt. En même temps, la ville, fief de Jean Jaurès, fut l'un des hauts lieux du socialisme.
Les premières grèves -jusque dans les années 1880- avaient pour motif la résistance des ouvriers désireux de garder leur statut de paysans mineurs et le refus d'une prolétarisation trop aliénante.(...)
M'i caliá anar!


Alara i anèri.
Per me crompar un kebab abans la Nuèit d'Occitània.

Ne trobèri un, Oasis Kebab, que i podètz anar que lo kebab i es plan bon. e aquí dedins, i a aviá de mond.  Imagina te un polonés, blond, dels uèlhs vèrds o blaus, un morre de pintaire de vodka, mas amb lo pèl negre e frisat. Imagina-te un arab blond coma un suèc. Caramauç, es la vila ont los arabs semblan de poloneses e los poloneses semblan d'arabs. Soi fan.
La primièra impression de Caramauç èra plan bona: lo kebab èra excellent e lo mond simpatic.
Mas me caliá anar al concèrt.
  




Alara, i tornèri l'endeman a Caramauç.
Parquèri l'autò, e a costat de mon autò se garèt una autra autò de bon auguri que i podiái legir: 
un italian que se ditz "buonaiuto", anava plan, èri plan a Caramauç! E dins lo fons, qual vesètz?
Es aquel:
L'estatua de Joan Jaurès.
Perqué?
Per :
Puèi, bona torista que soi,  volguèri anar cap a l'Ofici de Torisme, mas tombèri sul panèu municipal d'informacions ont legiguèri aquò:
e me metèt de bona umor entre lo bonaajuda italian e la conferéncia de Bodon, tot anava plan. Rai, la conferéncia èra passada tres jorns abans, mas es l'intencion que compta.



Caramauç es una ciutat "old school". As lo sentiment que las causas son estadas mesas en pausa dempuèi las annadas 70. Los panèus de las botigas son vièlhs, las parets son vièlhas, mas lo mond e las autòs son joves.
E l'ofici pels toristas que n'i deu pas aver gaire a Caramauç, e ben es òld school:
e barrat lo dimenge de matin.
Aquò fa qu'aguèri pas la mapa magica per m'orientar dins Caramauç e veire las causas de veire.
Pas un problèma!

Me passegèri a l'asard Bautazar ...  e ben Caramauç, emai siaguèsse una ciutat dins lo roge politic e economic, s'empega totun de conariás immobiliàrias... :



Mas çò melhor de ma visita a Caramauç, la podètz far virar la fòto, dedicaça especiala a la MJ:

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Granda Nuèit d'Occitània, o cossí aver l'impression de te far enfifrar dins una mina desafectada

Dissabte passat anèri a la messa de la granda nuèit d'Occitània dins l'encastre del Festenal Occitània. Un festenal que me fa regretar de pas viure dins lo ròdol mondin de tant que la programacion generala me sembla interessanta.
Dissabte, anèri doncas a Caramauç a Cap Descobèrta que l'aficha m'agradava bravament, mai que mai : Balaguèra (especiala dedicaça!!), Mosaïca ( d'arabs que cantan de borrèias, aquò m'agrada), Lo Còr de la Plana (lo boys band mai sexi del mond! ) e La Talvera e Silverio Pessoa. Ok , se paguèri 16€ la dintrada èra mai que mai per tornar veire La Talvera e Silverio Pessoa qu'aviái badats lo ser d'abans :P.
Dintrèri a Cap Descobèrta e aquí i aviá tot plen de cameras e d'installacions que la causa èra filmada. Aquò marcava plan!



Balaguèra canta en primièr. Cantan pas que tres cançons. Remarca, las polifonias bearnesas, n'ausisses 3 , as tot ausit. E se'n van installar dins lo radassièr, qu'aviái pas encara comprés perque i aviá un "salon" installat sus la mitat eskèrra de l'empont: akò's per las entrevistas! E un tipe que virava l'esquina al public entrevista Balaguèra. Del temps de l'entrevista, i a cambiament de platèu.
Tròbi lo principi genial: aprofechar los cambiaments de platèu per far d'entrevistas als artistas, akò m'estrambòrda! Aurem de musica, d'espectacles e d'entrevistas, los ausirem paarlar, youhou! Mas. (pensatz plan que i a un "mas"!). Capita pas de far Taratata lo primièr con que n'a l'idèa. Entrevistar lo mond e faire l'animator, aquò's un mestièr e s'improvisa pas.  E se siás pas un animator o un comedian, siás pas un animator o comedian, es aital, cal daissar la plaça al mond qu'o sabon faire. E, pecat, lo tipe que fasiá las entrevistas, o cal plan dire, èra nul. Primièr,a  despart del fach que virava l'esquina al public (eriam benlèu personae non gratae...) i aviá pas de ritme dins sas entrevistas, semblava de tele de las annadas 70 que te dormisses e te desrevelhas quand ven la reclama (o que te fot un còp de coide lo vesin perque roncas). Segond, quequejava, cercava sos mots e sabiá pas la mitat de las causas, me sembla pas gaire normal que quauqu'un que va entrevistar d'artistas sachèsse pas se lo disc que ne parla es lo primièr o lo segond o lo tresen, e s'o sabes pas, dissimulas, borricòt. Tres, volguèt improvisar e  aquò foguèt la cagada de la serada (o una de las cagadas de la serada): se levèt entre doas cançons de Mosaïca, genre "òu, vos veni veire anam improvisar una entrevista", la cata entrevistala e la cata tecnica (bon, los problèmas tecnics aquò pòt arribar)... Desiri bon coratge al mond de Piget Produccion pel montatge de las entrevistas per ne far quicòm de corrècte!

Mas aquò's pas la sola causa que faguèt que lo mond sortiguèron amb un sentiment de "m'an enfifrat pregond".

Sul programa oficial èra marcat: "La création occitane est foisonnante et diverse, cette 2ème édition de la Granda Nuèit d'Occitània, soirée exceptionnelle du festival, nous permet d'aller à sa rencontre avec de très nombreux artistes. Echanges feutrés et plateaux artistiques alterneront avec un « programa fabulós » : Mosaica, lo Cor de la Plana, Marilis Orionaa, Delphine Aguilera, La Talvera & Silvério Pessoa, Balaguèra. De plus, originalité cette année, avec la présence de compagnies de théâtre." E ne faguèri una brava reclama d'aquela serada! E finala, 16€ per veire tot aquel mond aquò's pas car. 
Mas los veguèrem pas. Bon, soi missanta, los veguèrem. Òc, los veguèrem , de perfil o d'esquina. Vertat es, lo Còr de la Plana, an totes un polit cuol dins lor jean de marca, mas m'agradan mai de fàcia. Me cresètz pas? Es normal que me creguessiatz pas, un espectacle normal que pagas 16€, los artistas t'agachan. E ben aquí non, agachavan la camèra (e, o avètz compres, la camera, èra pas del costat del public). Bon, coma vos sentissi increduls, la pròva, en fòtos :
 Delfina Aguilera
 Lo Còr de la Plana
Una causa mai! Caguèron l'òrdre dels artistas... Metre Marilis Oriona entre dos meteires de fuòc de fin de serada aka entre lo Còr de la Plana e La Talvera, èra una error per l'ambient de la serada. Auriá calgut far una primièra partida Balaguèra, Aguilera, Orionaa, Pausa, puèi en 2nda paritda los que faguèron montar l'alhòli: Mosaïca, Lo Còr de la Plana e Forróccitania /La Talvera-Silverio Pessoa, error estrategica, aquò arriba, es pas grèu. Las errors, tot lo mond ne fa. De bordas, tanben. Mas quand es un festenal gròs, amb un budget enòrme,  que n'es pas a sa primièra edicion, ben i a de causas que las engolisses pas.

E vòli plan precisar que los artistas, eles, faguèron plan son trabalh, pas res de dire contra eles :) al bèl contrari! deguèron far amb de condicions que devián pas èsser aisidas....

E perqué los artistas èran virats cap a la camèra? E ben perque aquela serada, sa tòca èra de far un DVD per promòure los artistas occitans.  Bona idèa! Sul principi. Perque normalament, quand vòs far de reclama, fas maitas presas. Jògas pas tot sus lo solet registrament d'una serada que los artistas èran quichats e pas en fàcia de son public. Mas rai, soi pas artista, bailegi pas cap grop, aquò's pas mon problèma. Mon problèma es lo problèma del public. 
E ieu, public innocent, m'agradèt pas.
M'agradèt pas de me far cagar grèu pendent las entrevistas.
M'agradèt pas de veire, en plaça del teatre anonciat, un montatge video de la Rampe que vesiam mal perque i aviá l'ombra chinesa dels cables sus l'ecran (fa seriós aquò ten) e qu'ausissiam pas perque i aguèt una cagada sonòra (fa seriós aquò ten), lo Joan-Loís Blenet ensagèt de salvar l'afar coma poguèt, e espèri que la Rampe-Tio que fan un trabalh remirable, auràn bramat.
M'agradèt pas de pas existir coma public. 
M'agradèt pas que m'enganèsson, aquelas causas, las cal prevenir "faretz lo public per un registrament video, es pas un concèrt normal" e pas anonciar la causa fabulosa coma èra fach dins lo programa, e pas far pagar 16€...
Urosament que pas degun del mond que lor faguèri reclama de la serada faguèt lo desplaçament, auriái agut bravament vergonha de los aver fach venir a aquela serada pietadosa.


Quand totes los amb qual parlas te dison  a la sortida "e ben m'esperavi pas a aquò,  los vesiam pas los artistas, o aguèsse sachut...", te dises que l'an cagada sa serada bèla de son festenal.


Tres jorns mai tard, lo cuol me fa encara mal.




.

Fai ta rota!

D'aquesta passa, l'ostal me tombarà pas sul cap... alara, me va plan aquela cançon!

dijous, 14 d’octubre del 2010

amor de luènh



e coma soi pas la mitat d'una colha, ai picat "rescontric.com", se per cas...

Discount

Sortida de la gara, dos cochavestits que charran, e ausissi:

"Aquela, te fa una chucada per 5€!"

La misèria es de'n pertot.
Çò discount tanben.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

en barca gents de marca!

En furnant dins lo dorsièr "blòg" de mon ubuntu, ai vist qu'aviái doblidat de vos parlar de la tantossada que La Jefa e la Pomponeta m'embarquèron!!
Las jornadas del patrimòni, me menèron vistalhar aquò:
sèti de l'associacion Voile Latine





Aquò's lo det gròs de Pomponeta 
e una maqueta de me soveni pas qué.



M'agradèt fòrça aquel endrech plen de ronhas!!! M'agradan plan los endreches amb plen de bordel e de ronhas vièlhas que pòdes furnar dedins :))
Puèi i a un papet que m'agantèt e entre un problèma de respirar e un autre de memòria, m'expliquèt tot plen de causas...coma metián de cambe entre las laissas de las barcas e de quitran:
(m'agrada aquesta fòto)



Mercés la Jefa e Pomponeta de m'aver embarcada a pè a vòstra visita de las barcas!!!!

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Caramela, autbòis, sac de gemecs e altra pel de cabra d'una dimenjada ceretana

Anèri far un torn a la Fèsta del Joglar a Ceret, un festenal plan simpatic ont i a de concèrts e un mercat de lutièrs.
Lo concèrt que voliái pas mancar aquò's la bodega que rescontra l'autbòi lengadocian: lo concèrt de Sòfia Jacques de Bixmude e Laurent Audemard, la Sòfia ne vos parlèri ja es la qu'a fach lo DVD que caliá faire sus la bodega (all in occitan please!) .e Laurent Audemard es LO d'Une Anche Passe e LO de Rasims de Luna...
Abans de vos far escotar un tròç del concèrt, un pauc de craba primièr. Perque la bodega, o la craba (a dos noms la causa) , e ben es un instrument que m'agrada fòrça, que s'aguèsse de temps, d'argent e lo biais e ben ne jogariái :)
Alara, dos extraches de bodega. Lo primièr es jogat per Charles Alexandre tirat d'un 45 torns que se deu vendre un uèlh, lo segond es un ensems... Son totes dos trobables sul cofret d'aver: Bodega Bodegaires, Anthologie de la Cornemuse du Haut Languedoc, que son 3 CDs: 1 de colectatge e  2 de creacions / practicas actulas. Lo DVD de la Sòfia e lo Bodega Bodegaires, son de causas que se deurián far parièr per totes los instruments tradicionals!
Bon la musica!:

e:

e ara la video, enfin non lo son: un extrach del concèrt de la Sòfia e d'Audemard. Pas d 'imatge perque voliái pas emerdar mos vesins, alara veiretz los pès del pichon de dabans , mas i a lo son e es çò que compta :)


Aprèp La Sòfia - Audemard, i aviá lo trio Matta-Rouch e aquò's bon!!!
O sabiái ja que los aviái vistes en concèrt l'an passat a Plantaurel e qu'ai lo CD Hautbois et Cornemuses (de crompar!!! a 12, 50€ aquí).


M'agrada aquel tròç!!!

Robert Matta e Pierre Rouch son dos lutièrs. E de fach, lor concèrt e ben es una mòstra de totes los instruments que fabrican, e ben aquò sona tras que plan! Es la melhora reclama que pòdon far per sos instruments :)


L'endeman, dins las carrièras de Ceret, i aviá de musicas e un mercat de lutièrs. Los mercats de lutièrs, aquò's lo mal... que vòs tot crompar :))))

Me permetèt de rescontrar lo polit Pierre Rouch que l'Amorós(a l'epòca que se parlava encara d'amorós sus aqueste blòg...) me faguèt present d'un clarin sieu. Lo clarin es un autbòi pichon... mas ne vos parlarai un autre jorn :)

E lo bonus vidèo, lo bot aranés:

diumenge, 10 d’octubre del 2010

De l'evolucion talveriana d'una cançon

Primièr, la cançon originala. La canta Landon, lo cançonièr, tirat del libre disc Landou, Armand et Edmond Landes, chansonnier et dernier errant des Monts de Lacaune. Landon, Daniel lo rescontrèt un còp, dins los Monts de La Cauna, en 1982 e lo registrèt. Aquí l'avètz:


Aquí avètz la debuta de la cançon cantada per la Celina (èra pendent lo Galinièr a Estivada)



E aquí, la Talvera amb Silverio Pessoa:

Serada de divendres :)

Divendres aprèp 5 jorns d'"estat gripal" , "estat gripal" es çò que marcava ma maire dins los mots d'abséncia quand èri malauta per anar a l'escòla... ai jamai tròp compres perque marcava pas "malauta" e basta, o "gripa", o "raumàs", non, marcava "estat gripal", una causa que ne sabes pas gaire lo nom mas que justifica una abséncia d'un parelh de jorns sens l'ordonància del metge, l'automedicacion, es una filosofia de vida dins aquel ostal, tot se petaça a còps d'aiga bolhida, de Doliprane e de còps de pè al cuol.
BON.
Divendres, aprèp 5 jorns d'una malautiá desconeguda que resumarem en "racavòmit, febre, corbaturas", prenguèri ma veitura-escobilhas (ai inventat un concèpte que ven just  aprèp lo del "camion-pobèla") cap a mai luènh que Tolosa, Fonts Òrbas (òc ai decidit que Fonsorbes en francés sonava plan en Fonts Òrbas en occitan, e s'es pas aquò, un saberut corregirà dins los comentaris.). Aviái decidit que, malauta, i anavi pas anar a aquel concèrt. 2h30 anar, 2h30 tornar, seriá de foliá.
E a 6h del vèspre partiguèri, aquò me petèt, metèri mon pijama ròse, un estring pròpre e de caucetas pas traucadas dins la saca e zo! 

Pròche de Tolosa, me mainèri que i sabiái pas anar a Fonts Òrbas. Granmercegi aquí lo Joan dau Peiroton que faguèt de Bison Futé telefonic en m'explicant lo camin, m'explikèt pas lo camin mai cort ni lo mai aisit, mas rai, arribèri. O vos cal saber, lo Joan dau Peiroton, per anar de Tolosa a Fonts Òrbas quand ven de Montpelhièr, e ben passa per L'isla de Baish, deu èsser son costat gasconista.
Arribèri a Fonts Òrbas a 08h20. La sala polivalenta, a las salas polivalentas! luòcs tant indispensables de cultura e d'espòrt, èra pas dubèrta. Daissèri l'autò sul parking ont picanicavan de hippies tolosans. Puèi anèri comandar una pizza. 
Mentre esperavi ma pizza, me parlèron dos tipes qu'anavan al concèrt , Luc de  "a costat de la frontièra italiana" se me legisses, lo poton! Puèi venguèt un dels polits hippies del parking per crompar de vin a la pizzeria perque i auriá pas de beguda al concèrt, e aquò's la vergonha de la serada!!! Cossí fan lo mond per organizar un concèrt sens preveire una beguda? E ma dòsi de còca còla, mèrda!!!!! Aquò fa que charrèri amb lo polit hippie que veniá veire Silverio Pessoa e qu'espèri que capitèri de lo convéncer de tornar divendres que ven (dragui sul long tèrme ieu) a Caramauç.

E lo concèrt? e ben èra bon!!!

I aguèt una primièra partida corta que cantèt Silverio Pessoa amb son grop. Puèi la Talvera. Puèi La Talvera amb Silverio Pessoa e son grop. Èra super!!! 
La Talvera e Silverio Pessoa son en residéncia artistica dempuèi una setmana e fins al 15 d'octòbre, e ben vos pòdi dire qu'aquò trabalha plan. La resulta es excelenta, plena d'energia, de bona umor, d'estrambòrd, de ritme, de musica e lo public, que siá la diaspora brasilièra de Tolosa o los Talverians o la populacion de Fonts Òrbas que venguèt perque lo concèrt èra a gratis e ben, tot lo mond se regalèt!!


Dos extraches cortets:
la primièra video, la cançon que mai m'agrada del silverio Pessoa:


e lo tub occitano-brasilièr que sai pas de qué dison, mas canti hèra plan la version iaort!



E vos meti tanben las videos del Thierry ( mercés mon thierry!)

Silverio sol amb son grop:


Silverio Pessoa e La Talvera per lo tub interplanetari occitano-brasilièr  en entièr a la fin fin del concèrt (aprèp un bis e un ter):


Qué dire de mai? 


A si!!! 
FORROCCITANIA lo 15 d'octòbre a Caramauç , see you there!!!

dijous, 7 d’octubre del 2010

dimecres, 6 d’octubre del 2010

bom, dins las dents

Catalunya sense Barcelona hagués tingut la mateixa sort que Occitània. Un país sense capital no és un país, és només un lloc per visitar.

trobat sul blòg de Miquel Iceta,
mai precisament, aquí.

Me triga divendres!


Putan, es tròp bon!!!!
Divendres serai a Fonsorbes , pròche de Tolosa :))))

M'agrada coma mòu las espatlas e los braces lo Brasilièr :)
(...e lo còs en general...)

Planvengut a l'ostal Simin lo vièlh :)

divendres, 1 d’octubre del 2010

Lecturas

Ai un pauc pas lo temps de bloguejar d'aquesta passa... Alara en esperant mon retorn la setmana que ven, anatz legir los pichòts:

- una qu'es sus son caval que fot lo mond pel sòl
- un gigolo
- una avaironesa
- tombarà?tombaràpas?
- masd'ontes?
- Larvièlh

Bona lectura :)