divendres, 26 de febrer del 2016

Sardenha Jorn 4 Forra borra non exaustiu

(clicar sus las fòtos per las veire melhor, 
uèi es important! )

Uèi, nivèl tèxt, la farem corta, ok? que se fa tard...
Uèi, coma previst, anèri a Mamujada veire lo musèu de las masquetas mediterranèas. 
Foguèri plan contenta de veire un autre païsatge: la montanha. Que me regalèri de menar a l'anar e al tornar ! Pas que de causas polidas! Lo musèu, super, mas pichonet e lo tipe que vend los bilhets, genial.









Aprèp aquò, anèri al vilatge d'a costat, a 5km (20 minutas LOL): Orgosolo. 
Ò fant la bofa artistico-politica qu'ai presa dins lo morre!!! Dins tot lo vilatge, i a de pinturas muralas, la màger part amb un messatge politic plan clar. M'agradèt, vos podètz pas imaginar. Soi a mand de demandar lo refugi politic a Orgosolo. 
Aquí sota una seleccion pichona de çò que poguèri veire: 












E bim que te vesi? : 



La suspresa, l'allucinacion ! Vos ai fotut una fòto "d'ensems" que la fòto del Larzac sola, m'auriatz pas creguda.



Daissèri a contracòr Orgosolo e m'encaminèri cap a Ghizerla per anar visitar l'Ostal d'Antonio Gramsci. Èra ja dins mon top5 de las causas de faire pendent aquelas vacanças mas aprèp tot çò qu'aviái vist a Orgosolo e los diferents omenatges que li fan sus la paret, i voliái anar encara mai. 
Passi tres còps davant abans de la trobar. Parqui l'auto e bim: 

Vos disi pas la decepcion !!!
D'autant mai qu'aguèsse sachut aquò, seriái anada visitar l'ostal de Grazia Deledda a Nuoro. Enfin, rai, es la vida! 

Tornèri per Bosa e per la rota magnifica entre Bosa e l'Algher, mas èra ja solelh colc, faguèri pas de fòtos. S'ai lo temps deman, abans de tornar a l'aeropòrt i tornarai. 
E òc, ja! Deman, es la fin, lo retorn a l'ostal. Me cal tornar la SiáOrs, espèri que plourà fòrt aquesta nuèch, aital aurai pas besonh de la lavar ;) 
Me cal tanben passar a la botiga de disques, e passar a la bibliotèca catalana, e, e, e...




dijous, 25 de febrer del 2016

Sardenha jorn 3

Aquest dijòus foguèt una jornada un pauc estranha. 

Tot comencèt quand me desrevelhèri a 8h del matin. Pas gaire en forma. 
Plan fatigada, mal de cap missant. 
Decidi que val mai pas prene l'auto per far de camin (3h per anar a Mamoiada, parièr per tornar) e tòrni al lièch amb l'esper qu'aquò me passarà. 
Me desrevelha a 10h30 una telefonada de la vesina (conassa!) per me dire que lo vesin es partit a l'espital, o sabiái ja, que los enfants m'o avián dich sus facebook.

Demòri al lièch una oreta mai.

Me lèvi, preni una aspirina perimida amb l'esper qu'aquò anarà melhor.

Decidi que uèi serà una jornada tranquillòta per poder anar deman a Mamoiada.

Charri amb l'ostessa e la femna que neteja que ela parla catalan. La femna que neteja es la maire de la patrona de l'ostal, de l'esclavagisme dels vièlhs. 

Dejuni.

Passi a la botigòta d'a costat per crompar d'iranges qu'ai acabat las que crompèri ièr. E charri amb la botigaira. En catalan. Del còp, me vend mièja botiga. 
Puta que son vendeiras a l'Alguer! Puta que soi influenciabla! Non mas aquesta recuècha fumada, èra subrebona! Preni lo temps d'aver lo temps e charri amb la femna, de la vida aquí, de la toristalha, de la quantitat de botigòtas que i a, que nosautres n'avèm pas mai. Dintra una clienta mai, una vesina tanben e parlam totas tres en catalan. An un catalan estranh, devon pensar çò mème del mieu.
 "A mos reveure".
Passi a la cambra daissar la crompa e me'n vau cap al centre. 
Vòli tornar a la botiga de disques crompar un parelh de disques mai e a la librariá. 
Passi primièr a la librariá, que i voliái comprar un libre de Grazia Deledda, prèmi Nobèl de Literatura en 1926 que sabiái solament pas son existència fa una setmana. E a costat, los aviái ja vistes ièr que me fasián lingueta i a lo Diccionari català de l'Alguer de Josep Sanna e un diccionari del sard. A la caissa amb mon libre de Grazia Deledda, tòrni enrè e preni lo diccionari català de l'Alguer. O sabi, n'ai pas de besonh, puèi i a un sit en linha, mas i pòdi pas res, m'agradan los diccionaris. Lo diccionari del sard, i aguèsse agut una gramatica dedins, l'auriái pres, mas non, èra un diccionari monolingue, costava un braç e pesava un ase mòrt.
Puèi charri un moment amb lo librari , enfin es mai que mai el que charra. M'explica un molon de causas e me mòstra, qu'es pas luènh de sa polida librariá, la "bibliotèca catalana", ara es barrada, i tornarai aquest aprèpmiègjorn. 
D'aquí me'n vau cap a la botiga de disques, mas que coma avèm plan charrat amb lo librari, e ben es tancada. Dinni a Lu Furat e tasti la fainè, un plat pas sard a basa de farina de cese, ne farai a l'ostal. Preni en dessert una seada qu'es una pasta genre la de las aurelhetas, amb dedins de formatge fondut e tot aquò banhat de mèl, tras que bon, 150 000 calorias.
Ne sortissi al marrit moment: plòu. Qu'en alguerés dison "prou" :D.
Fa pas res, son pas quatre gotas que me van arrestar. 
Trona. La pluèja se transforma en granissa. 
Me preni sul morre tota la pluèja de la mar vista ièr. 
Benesissi lo librari que m'a mes los libres dins una saca de plastic. Maudisi los que m'an dich qu'a l'Alguer plòu pas jamai. 
Constati que sèm plan en Mediterranèa: coma al país, aquò tomba fòrt e las carrièras venon rius. 
Arribi a l'ostal qu'ai lo jean e las sabatas trempes e quita de plòure.
Çò qu'es emmerdant, que per un viatge tan cort e un solet bagatge cabina, ai pas pres de cambi .
Ah ah ah.

Del temps que seca, legissi Topolino sul lièch. 
Me desrevelhi 3h mai tard que fa quasi nuèch. 
Lo jean es encara trempe. 
Me sentissi pas completament en forma, me bevi una tisana al gengibre. 
Sequi los afars amb lo secador qu'ai trobat dins la sala de banhs.


Deman serà un autre jorn. 


La fuckin' marrida novèla del jorn : Ryanair tanca la linha Girona-L'Alguer.
Mas cossí farai per tornar ?!?





dimecres, 24 de febrer del 2016

Sardenha - Jorn 2 Forra borra non exaustiu

Uèi, foguèri la reina del mond al volant de ma SiáOrs. 
Aprèp èsser passada a la pastissariá just a costat del B&B, amb la veitura, partiguèri cap a Fertilia, aquò tòca l'Alguer, es aquí que i a l'aeropòrt. 
Fertilia, aquí una istòria fascinanta.
Me pivèlan çò que son capablas de far las dictaduras. Los deliris arquitecturals del comunisme a l'Èst. Las grandas organizacions. Disi pas qu'aquò's totjorn una bona causa, mas ne soi totjorn bocabadada. Deu èsser mon vièlh fantasme d'èsser un jorn dictatritz del mond. 
Fertilia es sortida del nonres. Del nonres, pas exactament. De las paluns. 
Abans, a la plaça de Fertilia i aviá de paluns e Mussolini himself te creèt una vila ont abans i aviá la palunalha. 
Alara, l'arquitectura es made in Duce. Glèisa, cairat, mar, plaça, sèm pas aquí per far de rasonaments. Perqué? Per i metre de mond pardí. De fach, es una granda operacion de desplaçament de populacion: prenguèt de mond de Ferrara (nòrd d'Itàlia) e los mudèt a Fertilia, trauc del cuol de l'iscla e aquò te calmèt tot lo mond. 
I a tres vilas coma aquò en Sardenha, creada del nonres per Mussolini : Aborea, Fertilia e Carbonia. Son totas parièras, avenguda bèla, arquitectura mastòca que mena a la glèisa e la casa del fascio ( mercés mon guida Evasion

Vos daissi apreciar la finessa de la causa: 

La glèisa:
 Vista dempuèi la glèisa
 Ma SiáOrs: 

Benlèu la casa del fascio, mas ai pas demandat confirmacion al mond, voliái pas passar per çò que soi pas : 

L'Alguer, dins la nèbla, dempuèi Fertilia: 
 Perspectiva d'esquina a la mar: 

La plaja de Lazzaretto: 
 Me faguèt pensar a Malhòrca, a las calas ont me menan lo Pèire de la Sauma e la Marieta, levat qu'aquí, los amics i èran pas.


Puèi faguèri la pausa culturala, anèri al complèx nuragic de Palmavera. "nuragic" per far simple, fa referéncia als òmes preistorics sards que vivián a l'entorn d'un nuraghe e tot pròche de l'Algher, trobèron un vilatge, an retrobat un cinquantenat de cabanas a l'entorn del nuraghe. Coma podiái pas far una fòto melhora, vos ai pres la fòto del sit vist d'en naut: 



Bilheta combinada, anèri a l'autre sit preistoric pròche de l'Algher, la necropòli Anghelu Ruju. "necropòli" es un sinonim de cementèri, marca melhor, mas la resulta es la meteissa: pas que de tombas: 






Pro de cultura, partiguèri dins ma SiáOrs cap a Capo Caccia, una poncha de l'iscla pròche de l'Alguer: 


 E aquí, prenguèri una rota pichona ont i aviá marcat "panorama" e arribèri aquí : 
Senhali que la fòto, la faguèri al perilh de ma vida.  
Aquí, ne prenguèri plen lo morre: la mar fòrta, potenta, immensa, que ven tustar contra aquel rocaràs que ten dempuèi totjorn. Remiri, me cali, sosqui, sèm plan pichons. 
E i aviá lo son. Lo son de la mar. 
Ai fach una vidèo , l'avètz aquí, mas revèrta pas plan la realitat

Puèi partiguèri, e prenguèri un camin pichon, pas una rota, non, un camin. Coneissètz ma teoria a la con que ditz qu'un camin pichon mena totjorn a una rota bèla... e ben un còp de mai, l'ai aplicada... E tombèri sus de païsatges vèrds e montanhòls, amb de vacas, de fedas e la mar, luènh, al fons. Me regalèri un bon brieu que lo camin durèt, durèt, durèt...


E arribèri a Stintinoemilú Isthintiniesosbudèls: 
Anèri a la plaja de la Pelosa e quand vegèri lo nombre de plaças per se garar e cada cinc mètres un panèu per dire que cal pagar a l'orodator, me diguèri qu'aviái plan fach de venir en febrièr. Aquò, l'estiu, deu èsser l'infèrn. Pièger que Sant Guilhèm! 

Tornèri a l'Alguer. Qu'aviái doas missions de complir: comprar un magnet per lo refregidor de ma maire e parlar catalan a un autoctòn. Primièr de tot, me crompèri doas focaccie, perque aviái pas dinat e èran ja cinc oras del tantòst. E caminèri pel centre istoric, e aquí suspresa, i aviá un molonàs de carrieròtas e de botiguetas qu'aviái pas vistas ièr ! 
Primièra mission complida. Ai al mens quatre magnets diferents. E dins la darrièra botiga de souvenirs ont dintrèri, demandèri al tipe ont podiái trobar de launeddas. Me mandèt a la botiga de disques. E aquí, bim, la trobèri ma catalanofòna!!!

La Discoteca es una botigueta de disques tenguda per una dòna vièlha vièlha, tan vièlha que vend encara de K7 e que parla catalan, lo catalan de l'Alguer e sas qu'es una vendeira la femna, manquèt de me far crompar la mitat de la botiga! Es just a costat d'una pizzeria que s'apèla "Lu Furat", sus la plaça de la comuna (del municipi(o)). Anatz-i, se farà un plaser de vos parlar dels artistas alguereses e sards.

Per tornar a l'ostal, volguèri prene un camin diferent per "veire quicòm mai", m'anèri perdre a peta-lèga, me calguèt mai d'una ora per retrobar l'ostal, aquò rai, vegèri quicòm mai! 
Enfin, pas de regret que tota aquesta caminada me permetèt de tombar sus aquò: 




Deman, serai tornarmai al volant de la SiáOrs, anarem cap a Mamoiada, 3 oras de rota! Visitarai lo musèu de las masquetas mediterranèas.



dimarts, 23 de febrer del 2016

Sardenha - Jorn 1 Forra borra non exaustiu

(clicar sus las fòtos per las veire mai bèlas)

Ai totjorn lo plaser de la descobèrta de l'iscla que sortís de la mar, me fa aquò a cada còp que vau a Malhòrca e aqueste còp a pas mancat! 
Envegi lo plaser que deu prener un pilòt d'avion: l'euforia del despegatge, la magia de las tèrras que sortisson de la mar, lo mond parallèl de las nívols.



Reina del mond al volant de ma SiáOrs de locacion, viri tant e mai dins l'Alguer per trobar l'ostalariá lo B&B que i arribi sul còp de 16h. Un còp lo bordèl recaptat, partissi a pè a la descubèrta del centre. Camini quicòm coma doas oras a la descubèrta d'aquesta vila que coneissiái pas mas que me sembla plan familièra.
M'agradan aquelas perspectivas caladas. N'ai fach tot plen de fòtos. Tot lo centre son de caladas amb l'èrba que buta. Deu pas èsser confortable en bicicleta mas es plan mai agradiu a l'uèlh que non pas lo quitran.

De còps, i a de païsatges ben familhièrs: 



Ai caçat de l'uèlh e de l'ausidor lo catalan. N'ai pas ausit gaire, o alara, l'ai pas sachut reconéisser, çò qu'es ben possible, qu'an un catalan amb una prosodia ben particulara aquí. Legir, vegèri pas grand causa d'escrich en catalan a despart de la senhaletica del centre istoric que podèm pas qualificar de binlingue que lo mot en catalan ditz pas çò mème qu'en italian. 
Soi venguda a l'Alguer per n'ausir lo catalan. Mission pas encara complida. 
Quand èri a me passejar a daissar rabalar las aurelhas, a gaitar tot, aguèri l'impression de far coma o fan los estudiants d'occitan : cercar la lenga o çò que ne demòra. Un parlar diferent, quatre panèus... e tot en italian. Es tan diferent de la situacion que coneissi al Principat o a las Isclas Balearas....
Per çò qu'es dels comerçants, sabiái pas quina lenga parlar, alara pensi qu'ai parlat una lingua franca gestuala...


 Soi venguda tanben far un bocin de torisme gastronomic. Aquí sota, una focaccia. Puta qu'èra bona. 
Per sopar, passèri davant una botigòta de fruchas, "ten, te vas crompar de pomas e d'iranges", bim, la femna atudèt lo lum, tancava. Alara, me diguèri qu'anavi anar al supermercat que i aviá en fàcia. Èri pas arribada davant que baissèron la cortina de fèrre. Rai, puèi que m'i obliguèron me mangèri una pizza.






Deman, que farà jorn, ensajarai de parlar catalan al mond. 
Deman, que farà jorn, tornarai a Fertilia per ne far de fòtos e ne vos explicar l'istòria, que val lo detorn.
Deman, que farà jorn, anarai o a Bosa, o a Sassari o far un torn al pargue naturale que i a pròche de l'Alguer.
Al volant de ma SiáOrs, serai la reina del mond.